Any II Núm. 4 8 T^cèSomti

h —1 üoui-6, maca, que no em vols acompanyar a sopar. —Amb molt de gust; pero consti que avui, si desprès vols ostres, no comptis amb mi.

m Hia* f&àügj DIARIO L I T E R A L . Y D E I N F O R M A C I Ó N CAÓTICA —

S A L E H O Y I

Nuestra prourjin» : Rcpúhíic

La T o r r e d e P i s a

He tenido u n a pensada como u n euévano. I rme a Roma a ver como esta eso de los griegos. De buena ma­ñana be cogido el portante y como dicen que quien tiene lengua a Boma va, me he marobudo a ver a Mussoli-ni . A propos i to ; ¿sabéis qué vermouth t o n a s t u rubias en I taüa? ¿No? En todos los cafes lo dice bien c l a ro : Aquí la llosa, d Y P""" <\a& l o 3 °e l a

«Gaceta de Cataluña» no pueden bai­lar? Porque se lian quedado sin Pa­reja (José María). Contádselo a Mascias que ee romperá de reir .

En Roma lia hablado con un inus-solínista que se dice En rico Delia Cor-Di Pisa. Tiene una lorre c i r i o s alrede­dores de Roma que hace mas gozo que Ribé cuando va de gala. Me ha con­vidado a comer. Mijitos, i qué menú I Parecía hecho de cabeza y de nuevo ]mra Carranza. Me han dado macarro­nes a la Barbaré, tornillos a la palarre-liada, que miedo (1) al horno, de pos­t r e quema y un cigarro como aquellos que fuma Pérez de Rozas, el goriío. Durante la comida, Pisa me ha dioho cosas sensacionales y morrocotuda*. Que Mussolini es un pez que se trae al aceite y que así que acaben de fa­bricar una partiiia de cami-as tu-gras que les hacen en T a r r e a vendrán o España y se comerán los chicos cru­dos. Esconded a Minguella, a Arias, a la Cucafe.ra, a Domènech, a Ilenijíani y a Ferrando, que peligran. Las revela­ciones que me ha hecho me las guar­do porque me eructa y además no me mandáis dinero ni gomítas. Otros ya me hubieran hecho un homenaje. Sois unos sudados.

De sobre mesa le he hecho mi chis

te a don Enrico que cuando se lo he traducido y le he hecho oosquUUi le lia hecho rcir más que un artículo de l ' ich. ¿Cuándo es tán más contentos los mu­dos? Cuando se cambian la ropa inte­rior, que se encuentran lu muda en­cima de la cama.

¿Cuál es el1 hipo geométrico? El hipo-tenusa. ¿Y el juez más viejo de Harcclona, en qué se parece a un pelo blanco ? En q u e es de-cane. ¿ Y qué pa­recido tienen un cangrejo y una con­ductora? En que el cangrejo anda p'a-írns y la conductora anda pa t rans­portar muebles.

¿Os habéis enterado de lo del l iar Canaletas? Eslo me lo lia mandado Ar-gensó, de «Las Noticias», un rato que ii: \ngaba. ¿ Vosotros en la higuera, en? Pues, ahora os lo voy a explicar para que se lo contéis a Rocha y que ha­ble en el Ayuntamiento. Vicente Pas­tor, el siniestro (no puede ser dies­tro, porque toreaba con la izquierda) quería comprar el Bar Canaletas y le quería poner Pastor llar. Menos nial que no se han entendido con Sala cu ol precio, porque figúrense si p 'as íor-bar no hasta con las vallas del metro­politano. ¿No os reís? Lo diría Mu­ñoz Seca y os haría mucha gracia. ¿Sa­béis en qué se parece un señor que va a Rusia a comprar osos a los trajea que usan las señoras en verano? ¡En que va-por-osos I

¿F.n qué se parejeé un techo adorna do al / a i s band? En que es a r te sona do, ¿Y qué os beberíais mejor : DD eu­ropeo o un chino? El chino, porque es proc. Ahora diréis que del conflicto Ita-logriego no os digo nada. Comprad el Cicro y sabréis lo que pasa, ¡ gamaru-

BUFASTA

Notas de Sociedad

tarrespandencla particular de"El l ía 1611»"

S. Alba. ¿Buscar una alianza con Acció Catalana? ¡Ni los miles!

Capitalista prudente. Si t iene usted miedo que los ladrones a t raquen " Banco donde tiene los fondos, retírelos y gásteselos en señoras. Es la inejor manera de que no se Jos roben.

Una inocente. Sí, niña. Su lilosofla es profunda, líe este mundo no se sat* más que lu que se mete. No falla.

Curioso impertinente. Los serenos 8* diferencian de los fumadores en 1ae

aquéllos llevan pilo y éstos pitillo.

Un ciudadano. Los nuevos tranvía» del «Astillero» se han puesto en circ°" laciún a propuesta do la Junta de fa* mas porque antes si a una mujer lB

llamaban tranvía, la insultaban. ¡Como que significaba que por diez cénli"1" podía montarla cualquiera jior dclau*8

y por detrás I

Una aína de casa. El chocolate d*

familias se parece a una tonelada «

•I tie i es-peso 1

Un melancólico. ¿Quiere usted dis-t r a m e ? Maga lo que bago yo cuan ° me siento neurasténico. Me voy al A ta del Ebro y es aceite en una l u * Rio por aquí, r ío por allá.. .

Una niña «chic» No, no vaya »sle* a vivir a la calle del Beca. ¿No ve us­ted que está llena de ordinarios?

En los amplios y elegantes salones Je la distinguida señera de l'elit. tuvo lugar anoche una fiesta en la que hi-ci»ion su entrada en el mundo las be­llísimas y encantadoras jóvenes «La P*qiMt»»¡ «L* Uelluguets» y «La Pe-

Se bailo por ledo lo alto, se jugó a varios juegos ¡nocentes, principalmen­te a loa traba-lenguas y al final hubo

borregos. Entre las de l inquidas per-onal¡.la­

dee que asistieron a tan agradable lii's-U vimos al "Guerxo», «El Pinta», «El Cara I.larga», «El Llarg de Dits» (esto

último recién llegado de sus posesiones de Sanloña). Fué notada la ausencia de «E| Chispa» por retenerle en aquellos momentos una ocupación Importantí­sima, cual era hacer una cartera a un buen señor en la calle de Treinta.

Fiestas como estas debieran repetir­se con frecuencia, pues no sólo con-ininiM-n B realzar la [iatao*Mad de la Ufiore Petit, sino que a nosotros nos proporciona el agradable esparcimïen-m de pasar una noche agradable sin paginar n¡ cinco.

EL FLORERO AUDAZ

GAM1AN1 D e m a n e n a t o t * el ktnHC.sanue*-t a m a r a v i l l a d e la h t« iH tu r«

l u s t r a d per el ¿ r . i . OX Y IIBL Val t r e a p e l e a , pe ro f>" -"

es lo m e l i o r d - iq ine l lor Per c o r r e u : 3 ' 4 0 . Com

a l a n o s t r a *q\iíi Ini a t rac i

ii Ullets.

Barcelona, 6 de septembre de 1923

•toOaaalo lAdmlalatraol* | Rambla d* l«a Flora, SO, 1 - Tal. *6Se A. APAREIX CADA D1JOUB

—I ara, senyor! Quines coses de dir 1 Que no ho veu que encara no sóc una menor?

A 1; «Excelsior», centre refinat de noctambu-lisme, tres xicotes prenien l'aperitiu en compa­nyia d 'en G..ll.m Ll .br . , u n dels pocs dandys veritat que tenim a Barcelona.

—Doncs, si—deia en G..ll.m—. A mi en S .m. va jurar-me que quan l'Isabel va debutar a P«Alcazar» era verge.

—Oh, bé I Verge 1 — respongué una de les noies—. Qui és que de joveneta no h o ha sigut, més o menys. . .

: Per la Rambla un xicot a qui coneguerem astros i miserable ens crida, sense dubte perquè remarquem el canvi de la seva indumentària. Du un trajo nou, porta un magnífic panamà, anells, sabates de catorze duros. . .

—I doncs, com ha sigut això? —Si , mira, ara faig de maquercav, legalitzat. — ? ? ? —Si. M'he casat amb una dona de quartos. . .

Dijous a la tarda dues xicotetes, que fan cap­ses de cartró en una fàbrica del carrer d 'Aragó van fer una escapada del taller, aprofitant que l 'amo no hi era, i s'en anaren, recordant els temps d'infantessa, al Pa rc .

Passejaren llargament per l 'Avinguda dels Tils, feren brometa amb uns nois que els h i

Sembla que a Barcelona hi ha una consigna «n atribuir a n 'en Pich tots els disbarats que a diari es pronuncien ; però, l 'altra tarda, en una tertúlia en sentírem u n a un ex director de pe­riòdic, que mereix ésser reproduit.

—Doncs, si, senyors, si. Vaig arribar tan malament del ventre que s'em va inflar, inflar, ¡ els metges ja tenien por de què s'em declarés una.. . com s 'ho varen fer anar? ah, s i l Una hipocondría.

VosièR deuen conèixer, sense dubte, en B.ss.d., ç l tipus perfecte del viettx marcheur, que sembla arrencat d 'una caricatura del «Fantasio». En B.ss.d. sortia l 'altra tarda de Caçadors quan topà amb (,na x'ieolc.ta d 'uns dotze anys escassos, de formes abultades i provocatives, que anava amb una capsa de capells a sota el braç.

^ - V a bé aquest nanol—va pensar. I sense es­pera,- més, <.s pO Sà ai seu costat.

—Ets bonica per mossegar-te—li digué en B.ss.d. a l'orella—-. Et daria una mossegada que no et faria gens de mal.

UB nena es girh i amb l'aire més gran de pi­cardia que es pot imaginar li digué :

* — EL N A N D Ú

compraren caramels, i al final es deturaren a les gavies dels ocells.

En una d'elles hi havia un ocellot molt es­trany que efe hi cridà extraordinàriament l'aten­ció. A damum de la gàvia hi havia un cartell que deia : Cóndor.

—Ai, ai.!—digué una d'ellas—. Això és allò que din que es posen els homes !

EL N O C T À M B U L I N D I S C R E T

Consumatum est!

Plena d'emoció, la senyora Calamanda aca­ba de fer les darreres recomanacions a la seva filia, la xamosa Esperáncela, abans de sortir cap a la cerimònia nupcial, i finí d ient- l ¡ :

—Sobretot, així que et llevis, demà al mati, posa'm un telefonema. No estaré tranquila fins que sàpiga que tot ha anat bé, Al.. . !—i aquí féu un pregon sospir—. Jo que hauria volgut que no vos moguéssiu de Barcelona fins demà passat o l'altre, per a poguer-te cuidar aquests dos primers dies i alleugerir-te el trasbals que et causarà aquesta sotregada ! Mes, en fi, vosal­tres dos vos heu empenyat en passar la nit de nuvis a Montserrat!

—No ¡passis cap por, mamà—respongué la núvia—. En Ferran m'estima molt i estic se­gura que es comportarà amb tot el cuidado ¡ amb tot el carinyo. I ara, mamà, fes-me un pelo, que es el darrer petó que de soltera rebre dels teus llavis, mare meva.

Vinguí la consegüent escena emocionant i la Esperanceta sortí cap a l'església on havia de rebre la benedicció nupcial, acompanyada del seu sèquit.

L'endemà a les onze arribà Pcsperat telefóne­nla. El marit de la senyora Calamanda era al despatx. Aquesta, impacient, l 'obrí. Els seus ulls recorregueren àvidament el paperet groc. Només hi havien dos mots que la pobre senyora n o entengué.

Tremolant de por, tement a lguna inesperada desgracia, la ansiosa mare va córrer cap a veure al seu espòs.

—Eduard I—li digui"—. A la nena li ha pas­sat alguna oosa. Aquest telefonema n<> ['entenc.

El marit, home de més catxassa, ajustà da­munt del seu nas les seves ulleres d'or i escla­tà a riure.

—No ha passat res, dona. Mira que diu : Consumatum est. No sabs llatf? Doncs, mira, és moll senzill, vol dir que tot està consumat-Res, dona, ces, que lot ha anat bé i que d'aquí nou mesos, a la marxa que porten aquests xicots» ja serem avis.

La senyora Calamanda es tranquililzà, però al cap de dos dies, un altre telefonema tornà a despertar en, ella els maleixos temors de la nit de nuvis.

Era al mig dia. Anaven a dinar quan trucà un botones de Telèfons.

—Ara si que li ha passat alguna cosa a ( 'Espe­ráncela !—digué la marc toia esverada—. Mira que diu aquest paper, que no l'entenc pas. Oh I 1 diu una coSa semblant a l'altre parte.

El senyor Eduard l'agafà ¡ la sorpresa el cla­và a la cadira. Deia solament :

Consumatum oest. —Ara sí que deu haver patit, pobre Esperan­

ceta I—exclamà—. Tant com s'havia queixat de morenes, quan era soltera I

A. L. C A Z A R

—I amb un x*l et consideres pagad»? —Qué vols que et digni? és una " s a l a d u r a

m e v a .

DE I.LOFRIU -

Ella —I |.MW>UI, e« un .inocúlele lurr.vHló. »mij<m £11.—Oh, el cor, el cor... segons on el tinguis el cor.

La palla I la viga En Fermí és fadrí electricista i està empleat

a una de les cases més importants de Barcelona. Com que és molt fi i ben educat, l 'amo li encar­rega tots els remendos dels pisos.

La paciència i el cuidado que posa en el tre­ball fa que de seguida simpatitzi amb minyones, cambreres i fins amb alguna que altra senyora. AixÒ li val moltes conquestes i no hi ha quasi cap diumenge que no disposi d 'una o altra fe­mella per a portar cap aquella fonda famosa que porta el nom d 'un general que humilià als moros, on els hi ensenya com es col·loquen els enxufes.

Un dia va anar a un primer pis del carrer de Salmerón, on vivia una senyora, casada i sense fills i molt nandulandesca. En Fermí, a penes va examinar l'averia, digué que n 'hi havia per uns dies i començà tot seguit a posar-se a fer feina.

La senyora es veu que en tenia poca de feina í que l'oficial electricista li devia ésser en extrem agradable, puig començà a donar-li conversa, que s'encaminà promptament per uns viaranys fortament alegres.

Què va passar després? Com que la senyora i en Fermí es tancaren a la cambra conjugal no podem dir-ho exactament; només sabem que

ella gemegava molt i ell suava com si l'enxuf vingués massa just.

L'escena es repetí l 'endemà, i l'altre, i l 'altre, perquè aquestes coses ja se sab que quan es pro­ven un cop entren ganes de repetir. Mes al cap de set dies, i quan ja només en mancaven dos-per a acabar la reparació que havia sigut encar­regada a n'en Fermí, aquest es trobà sol amb la raspa, puig la senyora havia tingut de sortir precipitadament a veure a una amiga seva que havia caigut malalta.

Llavors, una idea maquiavélica passà pel cer­vell d 'en Fermí.

La raspeta era una noia d 'uns setze anys, pa-

f eseta i amb un aire de candideça que encisava. er què no profitar aquella ocasió que pot ésser

no se li presentaria més? —Escolta, Laietà !—li digué—. Que no has-

t ingut mai nomo ? —Ai, ai, no, senyor I—féu aquesta amb tota

ingenuitat. — N o era diguis senyor, dona, no em diguis

senyor I—féu en Fermí—. Escolta, maca, i no t 'agradaria tenir-né ?

—Ai, ai 1 Jo què sé I —I que n'ets d'innocenta, Laietà. Vina, vina,

que ets. tan maca que abans d 'anar-m'en vull fer-te un petó.

I els braços robustos d'en Fermí empresona-

-1 ai ara eus sorpreng-ués un pagès dels de per aquí dalt? - Si, mira, ens l 'hauriem de fer a pal le tes .

DE L L Ü F R I U -

rçn el cos de la Laietà, qui anà deixar fent. E n Fermí es deixà caure damunt d 'una cadira, s 'as­sentà, assegué damunt les seves cames a la Laie­tà, i les seves mans recorregueren àvídament aquelles cuixes fortes, rotundes, fines com de satí, fins que els dits s ' internaren en un bosc espès i inexplorat.

—Ai, ai !—digué la Laietà—. Què és això? Sento unes pessigolles totes estranyes.. . Ai, que em ve mareig. . .

En aquestes, la porta de l'habitació s 'obrí violentament i la mestressa aparegué, restant clavada de sorpresa ai veure aquella edificant escena.

—Surti d 'aquí 1 Canalla I Pocavergonya ! Aqui amb la meva minyona!

En Fermi no perdé l 'aplom. —Senyora 1—li digué—. Sigui justa I Vostè

veu la palla a l'ull de la seva minyona i fa vuit dies que jo H poso la viga al seu i encara no l'ha vist 1

L L U C I F E R MIN

Cantars

Una dona venent figues un gran escàndol va armar i un municipal va anar-hi i el cistell li va abocar. Totes les figues, al caure, se li varen fer malbé i només n'hi quedà una aprop del cul... del pané.

l ' n falirirnnt de botons tan bajatej els donava, que per deu o quinze cèntims a tothom embotonava. El donar-los lan baralo va causar moltes raons i a les quatren cinc setmanes es quedà sense... botons.

—En una gran vaquería del carrer de l 'Unió tota la llet la venien a vint cèntims cl porró. Una xicota va entrar-hi per romnrar-ne un pot ben ple, però cu lloc de llet de vaca lí van donar de vaquer.

ADAOI POPULAR

X U P A - S I G A . . . RIÍ.OS —Qui no s'aeonsola

ós perquè no vol.

VIDA f MIRACLES D£L NANDÚ I LA TUIES

S I a l l f t n o e s r é s ! . . .

La senyora l-'lorentina venja del Pare, por-lant de !a mà al Rossendet, un nen de cinc any», ros i bufó, que aquella tarda de dijous havia dis^ frutat d'alló més tirant llongueis a la Júlia, quan, al passar per l'Ari; de Triomf, ],t criatura ea fixà ami) un pobre cava]] enganxat a un carro

que, tot esperan) el cop de xurriaca avisador de ta represa del camí, devia entregar-sfl a eròti­ques meditacions, perquè, pobret, quasi se sos­tenia amb riñe potes.

L'anímale! semblava rectfear-se fent anar, amb la regularitat d'un pèndol, la seva pota número cinc, |o que vi.sl per en Russeiulel el féu saltar de content.

—Mira, mamà, mira ¡ — exclamà tot joiós—. Allà hi ha un altré èfcfant! e h ! 1 com alça la trompa 1 Anem a tirar-li uo Ikmguet.

La senyora Florentina, vermella com un pe-bmi, agafa de la na a n'en Roasendet ¡, quasi a la torça, l'estirà en direcció contrària a la de l 'alborolal cavall.

—Anem, tonto, anem, que no és res allò.

En aquestes arribava el carreter, que al sentir lo que deia la bona senyora se la quedà mirant de fit a fit.

—Caratsus!—li digué—. Es a dir que allò no és rés ! Doncs digui que vostè deu necessitar una manguera de les bombes de! Pa rc l

K. M E L A K D U

Ho — E L N A N D Ú

—Li agrada aquesta posició?

—Per darrera, si, ara, p e r d a v a n t t 'hauries de

moure un xic .

La vídua Insaciable

Des de la mort dei seu espòs, en Manel Ber-gaforta, donya Rosaura no havia pogut trobar ningú que omplenés a la seva satisfacció com­plerta el considerable buit que havia deixat el difunt.

I això que, des de llavors, donya Rosaura n'havia tastat de totes menes : jovincels quasi en estai de virginitat complerta, fadrins de vint anys plens de desig i de potencia, solterons de trenta anys, d'aquells que són mestres en la di­fícil ciència d'acontentar a una femella exigent, mes res l 'havia satisfet.

En aquestes, entrà a casa seva un criat nou. Tenia vint-i-cinc anys, era alt i robust, de pell morena i cabell negre com el sutge, líen aviai a donya Rosaura li pica la curiositat de sapiguer quina potència i quina resistència tindria en les lluites amoroses aquell home. Tant , que al cap de vuit dies d'estar al seu servei, el criat, que es deia Mingo, fou admès a compartir el llit amb la seva mestressa.

De primer entuvi la cosa anà molt bé. Al pri­

mer, al segon, fins al tercer round, en Mingo es comportà com un valent. Mes, quan ja fou qües­tió d 'anar pel quart, l 'home havè de demanar descans. Allò j a era massa [

Però donya Rosaura, al veure allò, donà mos­tres de! més viu descontent. Aleshores, en Min­g o t ingué una idea genial. Agafà un paraigües que hi havia al costat de la capçalera del llit i amb el mànec reemplaçà la tasca del seu nandu, ja prou cansat de combatre.

A res primeres de canvi, donya Rosaura co­mençà a sospirar profundament i a recargolar-se com una endimoniada. Allargà, àvida la seva mà cap an aquell instrument que tan feliç la feia i, en veure que allò no era el que ella es pensava, exclamà:

—Ai, ai 1 Què és això? E n Mingo, al veure's descobert, confessà : —Un paraigües. —Un paraigües? Ai, Mingo I Obre' l , obre'11

CLA V E L L

—Els m e u s pre tendenta sempre segue ixen el mate ix camí: el primor v ia tge , en auto i l 'ul t im ;iinb crosses.

DE LLOFRIU— I»

NTE ALERTA. MINYOM

En aqaeata SeAolo bl pu(ilionram tata ela "CONTES BRUTS" quo moa- en vlin 1 que algaln dignea d>n-•or conejuna sala 1>« rrtla.1 rs» laotera de EL NAN­DÚ. D'aqueata eofltea en premiorein un oada n* m i ­ra amb la reapeatalble quantitat d* "deu pelea" eebrnblen au la nostra Admlnlatraolé o pap aïra (teatal ala que vlaquln fora de Baroelona. ¡Alerti,

daaea, I apretar l'à pit!

L'economia abans que tot

FEU quat re mesos que en P runes , e l conegut co­merciant d'elàstics, núvia ret irat a la Camèlia, xicota capritxosa i malgastadora que tenia, com

vulgarment es d iu , les mans foradades. Tots els beneficis que en l ' r imés treia «"el seu nego­

ci se n 'anaven en bibrlots i joies que l'insaciable Ca­mèlia comprava sense, calcular, fina que a r r i b i un moment q u e en IVimfe no pogué resist ir més aquell tren i tingué, nno posar-se seriós,

—Ca me. I uU Això no pot ésser, Tu t ' has pencat que jo sóc un milionari i no sóc més que un comerciant que pot viure amb un eert luxe . Amb això, és qüestió de què frenis un xic aquesta marxa.

La xicota, quan sentí ele mota d'en Prunes , s'enfu-tismà de mala manera .

—Què t ' has pensat q u e jo sóc u n a entre t inguda de quaranta duros al COMÍ A vull, Uo entens?

iiil.a duros al mes? A mi em sobren amiw,

[in l ' runes volgué agafar-la pe! bon c o s t a t —Però . (lona, sigues raonable I No vens que

ouesta manera jo , per a tu sola. necessitaria t res •• „ T r c s sous?—prrfïuiiln ]„ Camèlia—, No e r a

que mai t 'hagi demanat més dy|a dos que tens , i fjirc DO ( i n gaire grossos I

U. OQUEROL

í̂

Les portes de la felicitat

En Bartomeu estava boig de desesperació. Era la s ivia vegada que o* quedava sense xicota. Ja començava ,a ésser la riota del poble do Vila­

grassa , on posseia unas quantes ter res q u e li deixa­ven una remleta niés que regular.

Figurint-se que en Bartomeu tenia la desgracia de posseir el nnridu més desenrotl lat q u e a 'hagi enlai­r a t per aquells indrets . Com q u e lo cosa era do do­

mini públic, aixf que les noies se n 'enteraven, davant la perspectiva d 'ésser obertes en canal la nit de nuvis, li donaven comiat sense més ta rdar .

Però veusaquí que en aquestes, arriba al poble la Sió de cal Pubill, una xicota que havia servit dos anys a Barcelona i que tornava amb u n reco guanyat a força d 'escarraçar-se i de camelar als senyorr ls

Quan en Bartomeu la vegé, tan revingudeta i cas­tissa, pensà q u e no seria u n mal parti t , i, de bones a pr imeres , li demana relacions, que la Sió acceptà sense fer-se pregar gaire. Tot ana d'alló més bé i al cap de. mig any just es decidí la data del casament.

No cal d i r amb quina impaciencia esperà en Barto­meu, un cop celebrada la benodiodd, cl moment so-leinm.il de trobar-se sol amb la seva estimadu Sió. Perquè cal dir que en Bartomeu, malgrat la enormi­ta t de la seva.,, potència, no tenia res de corrido. Es clar que havia ajassat a les pallices aquella bona dot­zena de frare de pápeseles, perquè, això quin és ei bon mosso que no ho ha fet? Però (tels reflnamedti de ciutat no en coneixia ni el narro .

—Apa, Bartomeu]—li deien els amics—. Ara vin­drà per fi l 'hora ansiada d 'obrir la porta de la feli­citat 1

Arribà, doncs, la nit de nuvis i en Bartomeu, ansio­sament va eslrèriyer el cos de la qui' anava u é ss í r lí seva dona. 1.a Sió no hi posà compliments per a ana r al hu.ll<>. lis despullà Iranqtiilanien! ment re el noi, tot neguitós, es treia els pnnlalons. Quan es quedà en calculi'ls, mos t ran t per en t remig del finestró aquell pengim penjam que n'habillava, n mívia es posà a r iu re .

— I a ra I I)e qu* r ius , Sió? —Do lo ridírols que esteu els homes en calçotets.

Si et poguessis veure ara en un mirall, creu que riu­r ies com jo mateixa.

1,a Sió havia quedat ja en camisa, Allavors en Bar-lonii'ii no pofué contenir més la seva impaciència. Aga­fà a la núvia, la por la tr iomfalment al llit. i l'enfo­ca KOae Pr i 'vi avís. Aquell gegant que en Bartomeu duia entre les cames i que a melle-; noies havia fet veure les estrelles, s ' introduí /¡us ¡i Ja socolada, sense que se sentís un ai I ni DD gemec que no fos de plaer, I així fins a quatre vedades, desprès de lo qual el ma­rit de la filla de cal Pubill e5 anada profond imenl dormit.

Cap a quarts de quatre del mati'. l'Home ei desper­ta i li entrareu ganes de repetir, mes la SI girada d'esquena dormint com nn t ronc. En Barto-

j la c r idà : —Sió I S ió ! desperta ' t I girat I Tornem-hi,

ha estat r e s i 1 la Sió. cariuyosament, pero sense moure

posició en que estava, li agafà el nandu, que ji

que

i — ÜL N A N D Ú

li;i a enturrnnyar-se . i el conduí por mis víarnnyi que al mar i t semblaren un xic entranya, però que él p o r t a r a a un lloc on ell no sospitava que pogués scntir-sl i ] t a i bé, I va tornar a dorniir-s_e... I quan, auca hores més tord, la llom del dia el d e s p e r a , la

Sió, <{ s vi'ii eslava dispo-adn a donar Iota mena de gustos al sen miiril. li agafà el ii.mdn i i'l petonejà àvidJamenl, ardentment , amb ous petoni de íoc que (éreu fondre de feliciint a n'en Bartomeu.

L'endemà, així que ''l xicot sortí al carrer, es troba amb els aeM companys.

—Que? Gom ha anat tol1—li preguntare». Kri Bartomeu s'efa mirà tot satisfet. —Molt content. tleJ hauria cregui que la felicitat

tingués tanli-BONA I'Í:SSA

Magdalena, pecadora

A QUESTA Magdalena no era la Magdalena bíblica a qui Heu Nostre Senyor perdonà les seves (al-li's. Aipie-ln Magdalc TO una pngeseta d 'uns

rn[nr/e anys •¡in- vinjiué a servir a llnreeluna, a cul -ITI>III' riulailiis, honie -nlter, vell i de moll m;d ea-

líl- primers dies. l 'inexperiència de la poliré Mag­dalena es posà ben de iiianifesl ; ifUall llu li servia la sopa freda s,'oblidava di donar-li un recado que li havien portal, quan nu [i posava massa pebre a l'es­tofat, es deixava cremar els Bdens. Pero lo més gros finí un dia que, lot i>jnil-;iiiili el saló, li trencà nua figura de marbre que tenia au gran estima el senyor Prulachg.

Aquesl no es ¡Nogué contenir. Agafà prl seu compte a la Magdalena i li aixecà Ics faldilles amli l'intenció

•'•li una pallissa, mes qtinn vegé B la ricota, desproveïda de calces i n-lrnnl aquell bé de HI·II de cuixes que amagaven una «i l'i d'< nciaos, vergea • li.' tnt pecat. I'CSITITIM' moll I il . l i t re ''I- cens l«i';i-ços. la penlonà i In Úacd.-.li i •., que tenia i|iie ¡n'aliar plorant <le mal, va acabar ploran) de gust, perquè hi pobre noia no tonia visi mai el món per nu (oral i el .-enyor l'inlnchs li va fn coure i 'I -o i telescopi, i li va agradar foren

], 'endemà hi Magdalena tornà a prc-cnlnr-se l.ol·i coinpuiigíila davant del seu anut.

Senyoret] Jo soc culpable! [,i he trencal una al Ir.i figura! J TOÍXO que vn-lè om l.orni u cast igar!

1 s'aixecà din mateixa les faldilles...

l'V AVALL II.AHCA

La potencia d'en Magi

S i m'haguessin g gut quan jo leaia vint anys— i-omenrà K e\p[ienr-nos en Magí—, VOS hauríeu rÍL'iit ih' tota aquells cuntes qoc es. fan eórre.i'

d'nu senyor que aguantava a pols amb el dit gros una -nlh'da pinna d'aigua i altres uiaiidangiios per l 'i-lil. Jo, amics meus. he fel més que tol això i a ra vos explanare aquesta veriílica lu-l òria.

Ln nua -oirec de l;i marquci-a di' l 'elnis havia visi ¡iquclhi nil tina xicota, doi-< oneyudu per mi, que va poear-BK literalment fora de lloc. Figuren-VOS que jo portava [rac i eonipcndrcu lo compróme lodnrn ipie era p, r ,1 mi la -iluació en que m'havia posat la sola lis­ta d'aquoün. xiooU.

—La vols ooneixer? Vols ballar amb ella?—va dir-

niti un amic—. Jo estic en molt bones relacions amb hi s e \ a familia. No té compromís a m b ningú i podràs ballar-hi.

Calculeu I alegria que vaig tenir al sentir això. Ja havia agafat al meu amic del hraç, dient-li : Anem I quan vaig íixar-mc en el bulto que es marcava a la cama dreta del meu pantaló.

—No, no hi anem—vaig dir allavors al meu a m i c — Mira com estic. i-ii ella s'hi fixa, no cal dir-te quin pa­pe l tare. I si em poso a ballar això augmentarà en­cara mes. Km conec Ics facultat- !

El meu amic esclatà a r iorer . —Ja ho arreglarem això, home. Vina al jardí, i

¡ill r ! lligaré c| niiudi' con Ira la rnuin amb una corret-jn. de tal n-a, que no es veurà cap bulto.

Així ho férem. No vos pialen imaginar les forcea que entre cl nieu amic i jo haguérem de, fer |ier con­seguir il inar la resistència, completament férrea, del meu ger net. pclil, que nu es deixava doblegar. l'erí], per li. després de molt Irrltnll·ir poguéi'i'in lli-gar-lo bé i allavors cus en anàrem cap a saludar a hi família il'uquella xicota que tan in'agradava.

l'àirnoiiàri'in. vaig ciuiipnimclri'-l¡ un ball. l e m n i -curen a-fer-se sentir els violins, i. nois] "/li. fué 'Imij"'. Encara no vaig estrènyer [icr la cimlnra a la noia, el oniiliieto de In seva crim juye i ardent, m'exeilà de tal manera, que v;ii.K serdir a. la meva ca nin • I reia una l ivanlor borrihle i cnuicnçà a alça r-se com -i l'ai vn | ui's una grua. 1 a i \ i vnig ijiieiliir, si'ilse |KI-der coul.iiniar ballanl, amb la meva cama enlairi', i fent piruetas com m\ saltan,

- 1 ara!—exclamà In xicota—, QuÈ li p;issn> —Ksperi's, esperi 's I—vaig haver de dir-li—. Vaig

a trobar al nien amic per a que em deslligui la corrcljn que m 'ha posnl o sinó hauré de Imllar a peu COJX.

LI III Vil

Una Indigestió d'automdvll

E'i'í m i l à

ict. En i per e

de la ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ Com MI uñar, però nu ¡lia aqucshi va eunieiiear • què t lncl ai què Hncl i res, el ventre se li con ,'•' •' inflar d'una mnin-ra ¡darmanl.

Jutgin quin Beria el pànic riel noi quan c- Va e l l " ' rar de que In ÏÍCOta era ni Mil i que els pare- bnMcn eni la! ¡i bUBCar al metge. Tremolanl d'impin'ieiici.i. en Onimi'l s ' introduí tlirtivaineiit ¡i la cambra "li i' POSAVA la psendo-malalln i s 'amagà a sota el " ' ' • .

Arribà e l doctor i a les p r i n c r e s de canvi vern' '}' què nuava. Ja tenia alguns indicis de lo que I' ; |V |: OOOrregUt entre la niiin i el xofer, i les seves BOSpi les es conlir reu quan, al fer un niiiviini'iil, 0»» lit'i cu thiiiuel amagat a sota el Mil.

—I doncs?—preguntà la marí '—. I.hiè té la noia. —¡les—va respondre cl doctor—, una indigestió d au­

tomóvil. —1 a r a ! Què í i u ï —Si, senvora. I la prova és que aquí a sola eiicai.'

Mi iW ' " i ' ' í f"1 ' R. ATUbl

C a n t * p r * m l i t d a l n ú m » p o p « « " « "

Ml III 11A Dltia A DU M i l SIMU»

DE Ll .OFRIU - 13

—Es Inútil, no puc dar-li rttáSsatJe per taétiju

de cinc duros la visita.

—Doncs no ens entend-ém, perqué a nVl

cine em surt mol més barato.

^TAFABERIE/DCLltAnDU#

Tarja que hem Uncu! a lee mnns, el nom de la i|u¡il nnTc<|niu a] duii rdru'üiil roTiiíTi'iinil ik' (¡rficia:

FULANO HE TAL So asiste a entierros, felicita onomásticos ni admite

sablazos de ningún género, Amiesl senyor, per lo prariie, mereixeria ó^sor 1101111-

nat lili adoptiu de la Huiré Amèrica,

l'.n ona portaria de un déla car raw mea céntrica del l'ohle Nuil lirin vist. cl seejienl rolo] :

«/vi piit-tt-r ti' tt'-l» Vol ilir i] 11 voti, eh?

En un mitin Boctetari q 1 eelebTa ao la molt ternas :i SiiknlcH, un orador, voli; t fer una fni-e, 1- .cnan\á ' " pitada IIII'ÍJ torta ion- -'h;i sent.il m.ii 011 ai|iiell ínlu-l ' iiilr-ra ciutat.

Ha arribnl el moment do definir posición*. (in¡ s Manteja un conflicte d'ordre morid, rroan el Irrlialla-dor demana un drel de lliberta*, com és el control oftror, l amo, el burgès reaccionari, ve i en? d i n :

,- -11'', i i|ui si'm vosaltres?—I nosaltres li responem moll. 'lif.·rio t.; —Nosaltres, nou l t r ea , home tncomprenaio, som de ta raça, som.. .

La ipie ps va armar va ésser de ca l'Amplo)

A l 'Albert Llanas 1111 cert dia li en curre ira ran un tre-'dl.

•¡-Qpan voldrà cooraMo?— l i f^ngantaNa. 1 en Llanas responene : —Home, si ijiol Hmtt, ahir.

BrJ l'.ornniines, cl senyor Sehio, era l'home mel contra-al mal gnyt qu«. tenen alguns ¡H-Tiodist.es .lo retallar

nolioics dels diiiri- iie |Li nit per ¡\ estalviar-se la reina. do rodaoliir les citifiofis del mati.

lin dia en t r i tol cni]ii|iui ¡1 fe i-i'iiurrió de ba Publici­dad,

• Aitò i'-- ¡1 r.-in H'ixnnlíi ! Només 1" f;i que retallar. Avui mateix, venin ilislivl. lie senlil soroll d'estissorcs i m'he dit : Ja els a la reducció I 1 m'he li.nl ¡1 la barberia del costal l

T. A. l'AM'.lt

SECCIÓ VERSÁTIL

NO t*he o b l i d a t , x a v e i a , p u i x ta ilfl&tgt)

lin retingui ma pensa ibèistènimeni ;

ntoïl OOS recorda s e m p r e t o n c o n t a c t e

i 1,1 modula encara s'on ressent.

Es veritat, petita, que abusàvem

dels plaers de l'amor ubriagadors

i on tos btaços de nina sYsgoiaven

les poques energies del meu cos. Tan sols al rWoïtiàr'-fe, nina hermosa,

11010 en mi gran frisança i malcMar

i sento entre mes cames qui: em f;i nosa 'la ¿rrossor dt'l mon nnndit amb son brandar -

Bs precia eixa tarda, ma estimada,

cercar un reco per fer una exzegaüaida.

K. M E L A N D U

—I li ádvefteixo que ei no cm paga el l logMr,

qauró d'acudir » procediments de violencia.

I per que violentar les coses? Si jo no en»

resisteixo pas!

i4 — EL NANIXI

S'han fixat que ensopit queda el carrer Nou de la Eamhla amtb l'ÓEdén» tancat i aquella casa fúnebre d'en •Güell ;il davant? Vaja, que això no hauria de. conseulir-« e en bé de l 'ornat públic. L'Atracció de Foras ters h i t in­dr ia que dir la seva.

Sort que unes portea més avall hi ha el «Mon te- Cario» i allà ene distreuen una pila de xicotes molt rccomana-ïiles, com la Llausàs, que fa de rossinyol de la primer» p a r t ; la Miranda, que d una miranda que fa perdre el c a p i venir el ve.rtig, i al t res coses ens faria venir si ella volgués ; i l 'Angeleta de la Fuente , que és una font d'aigua te rmal on aniríem amb molt de gust a banyar-nns.

De gent nova hi ha ï 'Azurea, que diuen que e's honga­resa i deu ésser veritat, perquè hi han molts corrulla que li van a dar re ra fent l ' ó s ; la Pastor, que acreditant el eeu nom, domina d'allò més el ganado de la platea, i la Nàjera, que fa d 'estrella i e 'ho mereix de debò.

La florista segueix tan guapassa i (rosca com aquelles f lors que té a la botiga. Encara está enfadada? Ah 1 Re­comanem a la Mariuchu que no es deixi fregar més l'all per la Morenita. Carat, nena 1 Quina fortor de torrada q u e feia I

Fent via cap al Parale! hem entrat al «PompeyaB. La Pas tora segueix aplicant el 606 amb més salero que el -doctor Gallego. Per molts anys i que li provi .

Ha deba tR en aquella santa casa la simpàtica, enjogas­sada i espalairanl Angelets Francès. Allò es moviment i no pas l;i revolució irlandesa 1 La Messegucr cnlerneix tant amh aquell cuplet de «La dona de tothom», que l 'a l t ra nil, aJ sortir, ens cu vàrem anar a afavorir-ne una a ca la Mamà. Soni així nosaltres. Pobres, pero honrados, que deia BO Lluís de Val.

L 'Agai de Lis esta tan caixonda que faríem un des-lis amb ella. Perdonin el xisto i prenguin-ne la bona vo­lunta t , que la tenim de pam, gràcies a Deu i als nos-tres cuidados.

De can «Pompeya» ens en anem a l'«Apolo». Topem, tje primer entuvi, andí la Nenita, que fa de canari de la segona part , i amb la Palmerina, ballerina que roda com una baldufa i fa força goig.

he gent nova hi ha la Sans, i la Charito, que ja són conegudes, a l'igual que la Fon tan, la reina del raeneio, que deia aquell de Granollers.

Al «Mmilin Rouge» la Negrita segueix sense voler-nos mi ra r la cara. Apa, dona 1 No siguis esquerpa, q u e som Jx>ns minyons i no mosseguem 1

l.a Carmela Del Río fa tasca patriòtica hallant aquella sardana tant empordanesa i la D'Orsay, tan bonica com sempre , estudia cuplets quan no té feina al foier. D'això en diem aprofitar el temps 1

I.T.lofnuu h no guanya per bombons. I quina gana corcel Allò del pulventzado? és un ínico, que diu el •Ooidilo. 1 creguin que és de debò, perquè hi han dies que se >ent una bravada.. .

A dl. As» podem dir que al íuier s'hi fa tanta barri la que n 'h i ha per demanar a l 'amo que ens permeti fer de «lairjui-des» sense sou.

l 'orla la batuta un senyor que es diu Saperas, un t ran­quil que lo mateix els hi toca un ajado» de blancas que els lli ml li na una sonata de negras, després hi ha el violinista, que es diu Jauer i és més t rempat qne l 'acer Siemens. 1.1 seu instrument parla tots els idiomes i can-La més rjue P-Oríen Català», Sedueix en Vilalta, espo-«¡alista en els «solos» i «acompañados* del eludo.

I l · lustra aquest conjunt armònic amb la seva col·lec­ció de plats i olles amaestráis l 'abracadabrant Miquclct, el dels riçoa indòmits, l'tik.o en su clase \

Es cosa de sentir aquella «Salveu chore.jada per les ne­nes de la casa, que sembla que s'hagin (et dels l'omells de Joventut de Er. NANDÚ DE LLOFHIU, i aquella sèrie de cants populars que r iguint-se de, «L'hereu Hiera» i de tol allò de l 'Escolà... l les, probadlo y os conuenceréis, que diuen els anuncis dels específics.

Allò del «Grill Boom infernal» cada dia agrada més. Serveixen el tali molsut l 'enjogassada Zoe, la Hundeííil.a, l'Odila, la Fuentes , i un* al t ra colla de xicotes que no en despreciaríem ni una .

I al «Novel ty», dar re ra estació on aquesta setinaria ens hom aturat , la Mascota i la lloinoii segueixen tan rodonctes i apetitoses. l'Ofòlia presumeix aquell farvalà à la demiere (Porque se puede I) i la Figulina i la Ledy estan més de moda que l'fíav que verí

La Diavolina fa una creació d'aquell cuplet del «polvo». Hi ha qui es pensa que allò éa de debò. L 'a l t ra nit ens va obligar a gastar-nos el duro . Paraula 1

L'entremaliada Vinyes, tan barri lairç, i senee perdre aquell somrís que la fa tan interessant per davant com per darrera 1 Bé, nena, bé l Arribaràs n posar el mínim l

La simpàtica Piorila ha desertat de les files del «No-velty» i el seu lloc ha estat ocupat per la Montiel que , c a n sempre, és mm noia que es por ta lo seu i la moure lo dels a l t res . Abur, que és t a r d i

ELS SECRETAHIS DEL NANDI1

Correu t e c r e ! ¡VnTwIu-ftort. uix I Treguis aquest nom 1 Ja n 'h i ha prou

amb un de Nandu f. de p . El conte anirà, però li can­viarem la firma. No en volem de borts a la nost ra co-fradia.—Bipalda. Consti que és un triunfo. l'J yjianleui pel número extraordinari dedicat a l'Oximel.—LI. C. Re­huís els dos treballs. Mercès .—Amkhat is . No havem re­but les quartil les promeses. Eren per aquest mate i l aojfj —fi. d'O. No, senyor. Una cosa es la filosofia de Kant i una altra Ira cantáridos pol lilosoC.—Uii Lleta. An i rà . - -P. ¡xo. Està molt bé i va al número de pel . Jl. Oquerot, Va lo dels sous.— l i . Atolí. Es publicarà.—E. Jl. La cos" que vostè assenyala es la més indicada i no dub t i que s sali demanar-lio bé el serviran de parroquia.—Miau. J r " " curarem enquibir-ho.—Sorrob. Agraits fins a la tT,n*. dels calçotets.—f/n parrot/uià. Aprofitarem l ' idea.—'- A' M. I ara I Que vol que anem a la emigrí?—T. L. Ceníro. Li publicarem el pr imer .—/. / ' . / ' . Un llegirem amb cai-xassa,—Ciri. Es fluixet.—Bonapwsa, Efl nies llarg '¡"B

un discurs d'en Maynés.—J. /•'. Es nu's ieriosceni, i|» VAcció Catalana.—Fic Ham cl Alá. Ja s 'ha publical-—1 '11" demoineüe. També s'ha puMicat, SÍ vol que u'Iu >'0,,~ tem i\c- nous , vingui cap a la redacció i n 'hi ensenyaré ' alguns que li donaran forca gust.—Mu Sol. l'.s marW'i--Scrrot. N'hi aprofitarem algun».—/•'. Pipis. VA ^ l l ; l M

(, ;", ' J

junt amh un arliele que ens lla enviat en Cullaré.—'• ,w

nuvi. N'hi aproülarcni a lgun—/f t í i n l ï» .—El eegoni «» seueillanienl i^palarrant .

DE LLOFRIU -

Ara va bé! Davant deln innombrables imitadors dels dibuixos i fins falsificadors de la firma del gran O X V M E L , que d'im quant temps ençà vénen apareixent, plagis i falsificacions que de­mostren que l O X Y M E L é s e l m é s g r a n d e l s d i b u i x a n t s g a l a n t s , EL NANDU DE LLOFHIU està, preparntit-li un homenatge que vos en lleparia els ditB, De moment podem avençar que l'homenatge consistirà en un número exf.raoriinari dedicat al nostre gran director artístic, en el que ni aniran una profusió de dibuixos seus, capassos

de íer la reputació d'un artista. Serà lo més gran que s'haurà fet en aquest gènere.

eat í . »

Marqueu del Duero i Borrell Telèfon 4728 A

GRANDIÓS KXIT DK G R I L L - B O O M I N F E R N A L

M A N O L I T A C O L L A D O

Z0£ - D0RIT& - BORITA - ZOE

P O M P E Y A Tots els dies vodevil. Èxit de idiai Pastora - francès • Atia de LI:

M o n t e - C a r i o Tots els dies

M C A S A N O V A S A. NAJERA

NOVELTY 6 0 A r t i a t e a - 5 0 R u m b i s t e a

5 0 T a n g u i s t e a

ÈXIT GRRIXRNT DE

À. CLAVE R Dl A VOLIN A

* LOLA MONTIEL *

Vols curar-j ta la 90110 * rrea agu­da,! Itcrft- C A P S U L E S

R E X pecllict. I S A £3 farmàcies

Maison leubiée Mont d'Or Wleubiée (Verdura)

Carrer de Barbará, 27

(Verdura) Plassa Santa Madroni

O r a n c o n f o r t — S á l e t e * d e • a n y — T e l è f o n p r i v a t H a b i t a c i o n s a S p e s s e t e s

—. f— 1 , - » . « . s~*. y—v y—* JL a m P a r a '* curación radical y en pocos días de la BLE-U L I I M Q I I W C A | \ # l NÜURAUlA (purgación) y toda clase de infecciones O L L L v / O W O O r M V I en las Vías Urinarias por rebeldes y crói.ieas que sean, calmando a lax primor** to.iias, por su acción anestótica, teda clase de dolencias e irritaciones producidas por la uretrítis Dt VKXTi. Sapaiá «ambla de las Fiares, 14 —Salus; FonCapella, 7.— Doctor

Perelló, Rambla del Ceniro, 37 y 011 las principales Farmacias y Centros de Específicos

1 No val a

La Mundial mmmmh

tipilter. 8

badar!.. /~vUI hada cnupo i . ( J Sapiaueu nedaTl

passeu per LA MUNDIaí

des per i n » anar a fons Cisa de curació peli

Taljes per a despres dtl ban y-Polvos per amalar

L_ l « cabres di done po i t s_

L U C H A A N T I V B N E B H A IPREVENIRSEI Con la DEFENSA JUTKNTUS. la profilaxia osea la se-puridad de no contaminarse, es completa Basta UNA aplicación an­tes o después del con tacto. AL MEDIO MINUTO todos los gonococos, espíritus de la Sífilis y bacilos del Chancro lian muerto, quedando esterilizadas la piel y mucosas, «intra» y «extras pues el antiséptico, por su poder de difusión, penetra por los mas recónditos repliegues. Al cabo de medio a uu minuto, lavarse con airua clara o con jabón. NO CONTIENE GhUSA, dejando un contacto agradable NO MAN­CHA. Una peseta tubo Descuento desde 25 n 50 por 100 Se desean

agentes. PASEO DB SAN JUAN, 87, farmacia

HAS PRO­VAT ELS

aliviane deí-se S uida 1» Crittltlt, Bl<

•rüUgOBocdc

SELLOSíl UPIlStE/

S ASÍ Dt venda a ml* clï tcTiir.-s

d especules i farm:i.ici

La Mascota los de |(oma hijjiinlca. Es la mejor sur­tida vía que puede «arantiiarlns por a« buena calidad. Compre una asta veí pa­ra convencerse. MATAI.AD1LLAS en polvo. Una caja. BO céntimos. 1 Son Ramón, 1 - aHRCCl-Onn

PURGACIONES

finAJEAS RUSAS nf lVïsn i jy

Ciu Sijili. Imblí di 1» Flirts. 14- IUCQJU

IMP FlilTORIAL-Montserrat, 6-BÁRCELQNÁ

,\ t wò i o put ii i> M I S niaeea en rub» iti i Després qu« vull t<T-tf 4 u e d a r bé davan t dels ¡unies, mirara r t yuaixi R!