Tema 4: L'Art Romànic
-
Upload
pauhistoria -
Category
Education
-
view
281 -
download
3
Transcript of Tema 4: L'Art Romànic
L'ART ROMÀNIC
Santa Maria de Mur, Castell de Mur (Pallars Llussà), any 1060.
L'ART ROMÀNIC
● Context
● Característiques generals
● Arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs
● Desenvolupament
● Escultura
● Pintura Escena de Matrimoni - Capitell interior - Església San Martín - Frómista (Palencia)
CONTEXT HISTÒRIC
● L'Art Romànic es desenvolupa durant l'Alta Edat Mitjana (entre s. IX i XIII) a Europa Occidental.
● Descomposició de l'Imperi de Carlomany i invasions del segle IX i X, provoca que l'autoritat passe del reis als senyors i el naix el feudalisme.
● Europa es ruralitza, les ciutats són insegures, i la població s'acull a la protecció de la noblesa (senyors de la guerra), amb la qual entra en dependència.
● Societat estamental: oratores i bellatores (privilegiats), i laboratores (no privilegiats: vilatans o serfs).
CONTEXT SOCIAL:
FEUDALISME
CONTEXT RELIGIÓS 1
● L'Església va tindre un paper fonamental ja que va ser l'aglutinant cultural d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Carolingi.
● L'any 1000 a Europa va existir un autèntic terror a la fi del món que provoca una preocupació per la salvació de l'ànima.
● Auge de les peregrinacions: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la (que destaca al s. XII).
● Reis i senyors cediran terres a l'església, que esdevé una institució socialment fonamental, molt poderosa i influent.
● Abats i Bisbes es converteixen en senyors feudals. Molta gent d'origen noble entra en l'Església per poder adquirir poder.
CONTEXT RELIGIÓS 2
CONTEXT RELIGIÓS 3
● Desvirtuat pel feudalisme l'esperit de l'església. Apareix la necessitat de reforma.L'orde benedictina voldrà tornar als origens: treball intel·lectual i oració.
● Reforma cluniacenca: fundació de l'abadia benedictina de Cluny (910), enceta la reforma: abandonament treball manual per centrar-se en litúrgia i oració. Formaren 1.500 monestirs cluniacencs arreu d'Europa, expandiren el romànic i educaren els principals prínceps, papes i bisbes (s. XI-XII).
● Reforma cistercenca: nova reforma per contrarrestar la vinculació de Cluny al poder. Al monestir de Citeaux es fundà la nova abadia (1098) que proclama pobresa, treball manual i austeritat (també en l'art).
CONTEXT RELIGIÓS 4
En un context de preocupació per la salvació de l'ànima la supremacia moral de l'església es tradueix en:
● Promoció de les paus i treves (s. XI), a través de les quals s'aconseguí pacificar els senyors de la guerra feudals.
● Creació de l'ideal de cavaller (s. XI), que pretenia donar un sentit honorable a l'ofici de les armes i de pas evitar la violència.
● Convocatòria de les croades (s. XI-XIII) a Al-Àndalus i Terra Santa.
CONTEXT: EL PUNT D'INFLEXIÓ DE L'ANY 1000
● Aturades les invasions, pacificats els senyors de la guerra, i desviades les seues energies cap a l'ideal de cavaller i la defensa del cristianisme en les croades; el segle XI és un moment d'inflexió.
● Hi ha millors collites, creix la població, creixen les intercanvis, i també, com que la vida és més segura, comencen a crèixer tímidament les ciutats.
● Ciutat: burg. Els habitants lliures de les ciutats [burgesos] no estaven sotmesos al règim senyorial.
CONTEXT CULTURAL
● La destrucció de la civilització romana i la ruralització de la població va comportar un retrocés cultural molt gran.
● La major part de la població és analfabeta.
● La cultura es va refugiar als monestirs on els monjos es dedicaven hores a copiar i traduir textos [scriptorium].
● Gràcies a la feina dels monjos es va conservar part de la cultura clàssica.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● Teocentrisme: art al servei de la religió cristiana.
● Art didàctic, vol instruir en les Sagrades Escriptures una societat analfabeta.
● Continuació de les formes romanes (d'ací Romànic), bizantines i paleocristianes.
● Art clar (vol instruir)
● Art vigoròs i expressiu (vol emocionar)
● Art europeu, amb una mateixa base, però amb peculiaritats en cada país.
● Art rural, com tota la societat feudal, tot i que també hi ha mostres de romànic urbà.
● L'artista era anònim, només un artesà, que treballava en grup i sota les ordres d'un mestre artesà. Talla del Crist de Salardú, Sant Andreu de Salardú,
Vall d'Aran. S. XIII
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 1
● Models estesos a través de les ordes cluniacenca i cistercenca i les peregrinacions. Quadrilles volants.
● Material: pedra del país, carreus o carreuons. La rajola és estranya, s'evita la mamposteria.
● Monuments fonamentalment religiosos, esglésies amb l'absis orientat a l'Est.
● Arquitectura sobretot rural.
● L'Estat espanyol i França són els que presenten romànics més abundants. Església de Santa María de Siones, Siones (Burgos), s. XII.
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 2
● Església basilical però més evolucionada: planta de creu (llatina o grega), campanars i torres, giroles, absidioles, corals, creuers...
● Murs massissos i resistents: sostenien pesades voltes (incendis), volen perdurar, intenció defensiva.
● Pocs vanos, poca llum (interior ombrívol).
● Sistema voltat, amb arcs de mig punt i arcs faixons. Descansen sobre columnes i pilars. Murs reforçats amb contraforts.
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 3
● Naus: la central és la més alta i té volta de canó; les laterals també són altes però solen tenir volta d'aresta.
● Sobre les naus laterals són comuns les tribunes
● Columnes i sobretot pilars són elements sustentants. Sobre ells descansen els arcs faixons. A voltes són pilars compostos (amb columnes).
● Columnes:
– Basa àtica (2 toros, 1 escòcia) sovint decorada amb garres d'animals o boles.
– Fust llis.
– Capitells diversos: amb decoració vegetal (cúbics i corintis). El més característic és l'iconogràfic o historiat.
ARQUITECTURA ROMÀNICA: VOLTA DE CANÓ I VOLTA D'ARESTA
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, TRETS GENERALS 4
● Vanos enquadrats per fines arqueries i columnes.
● Sovint hi ha arcs cegos (decoratius).
● Edifici rematat amb cornisa sostinguda amb permòdols, sovint decorats amb figures.
● Sobre el creuer s'eleva el cimborri.
● Esglésies amb relíquies tenen cripta sota l'altar i girola al voltant.
● Altar destacat longitudinalment i centralment.
● Són habituals els campanars d'espadanya.
Nuestra Señora de la Anunciada (Urueña, Valladolid). s. XI.
ARQUITECTURA ROMÀNICA: EL PÒRTIC
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES, EL PÒRTIC
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESGLÉSIES,SIMBOLISME
● Planta de creu: martiri de Crist.
● Creuer (quadrat central): els 4 apòstols, línia recta i quadrat significa allò terrenal, perible.
● Cúpula i volta (cercle i semicercle): el cel, allò diví, immortal, Déu.
Catedral d'Angouleme (França), s. XII.
ARQUITECTURA ROMÀNICA: CLAUS DE L'EXPANSIÓ
Els models constructius del romànic s'expandeixen a través de 3 vies:
● Quadrilles de picapedrers i constructors.
● Peregrinacions: esglésies de peregrinació i monestirs al llarg del camí de Sant Jaume.
● Xarxa de 1.500 monestirs de la congregació de Cluny.
POSA'T A PROVA 1
POSA'T A PROVA 2
POSA'T A PROVA 3
POSA'T A PROVA 4
Església de Sant Tròfim, Arlès (França), s. XII
PARTS D'UN MONESTIR ROMÀNIC
VISTA AEREA MONESTIR
EL CLAUSTRE ROMÀNIC
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ELS MONESTIRS
● “Ora et labora”
● Unitats tancades on sacerdots i germans viuen en comunitat.
● Tot gira en torn al claustre (pati central enjardinat). Hi ha l'església, la sala capitular, el dormitori, el refrectori, la cuina, la biblioteca, la coral, la infermeria, els tallers, l'hospederia...
● Actuaven com senyors feudals, i explotaven terres i serfs.
● Destaquen: Santa Maria de Ripoll, Sant Martí del Canigó, Sant Joan de les Abadesses, San Juan de la Penya, San Salvador de Leire i Santo Domingo de Silos.
ETAPES DE L'ARQUITECTURA: ROMÀNIC LLOMBARD
● 1r romànic: o romànic llombard:
– Finals s. IX – finals s. XI.
– Fets amb carreuó.
– 3 absis precedits d'una volta de canó. 3 naus sovint amb pilars i columnes alternats. Campanars amb finestres geminades.
– Freqüent volta d'aresta i pilars de tres cantons o cruciformes.
– A l'exterior presenten una cornisa amb arquets (banda llombarda) i lesenes.Sovint arcs amb orla de carreuons (dobladura llombarda).
– Molt present a Catalunya i l'est d'Aragó.
ETAPES DE L'ARQUITECTURA: ROMÀNIC PLE
2n romànic o romànic ple:
● Segles XI i XII, multiplicació de la congregació de Cluny i esplendor del camí de Santiago.
● En aquesta etapa es distingeixen les característiques generals del romànic (explicades abans).
● Material: carreus elaborats i ben enquadrats.
● Marques d'obra de picapedrer.
● Profusió d'escultura decorativa. Col·legiata de San Salvador, Cantamuda, Palència, s. XII
ETAPES DE L'ARQUITECTURA: TARDOROMÀNIC
● Segles XII i XIII
● S'aparten de l'ortodoxia constructiva de Cluny. Alguns evoquen a les croades.
● Les catedrals de Lleida, Tarragona, Ourense i Sigüenza, són tardoromàniques.
● Apareixen temples de planta central, amb absis mirant a l'Orient. Models potser importats pels templaris.
● Apareixen cimborris originals (Catedral de Zamora), amb nervadures i voltes gallonades. Segurament provenen de Terra Santa.
Catedral de San Martín, Ourense, segona meitat s. XII. Tardoromànica, excepte el cimborri, que és de finals del s. XV.
POSA'T A PROVA 1
POSA'T A PROVA 2
POSA'T A PROVA 3
POSA'T A PROVA 4
POSA'T A PROVA 5
POSA'T A PROVA 6
Els cimborris del Duero
POSA'T A PROVA 7
Façana de "las Platerías", 1117 dC, Catedral Santiago de Compostel·la.
ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
● Torna l'escultura: s. XI-s.XII.
● Envaeix l'interior i sobretot l'exterior d'esglésies i monestirs. Sobretot al pòrtic i capitells, allí horror vacui. També permòdols.
● Funcions: discurs petri.
– Didàctica: instruir il·letrats.
– Reforçar la fe dels pelegrins.
– Infondre por al pecat i necessitat de penitència.
● Llei d'adaptació al marc (ex. estilització).
● Sense perspectiva, fons ni profunditat.
● Antinaturalisme. Ideal abstracte: espiritualitat. Fórmules geomètriques: simetria.
“El rei David”, amb el llaüt que espanta el mal, rei hebreu al qual s'atribuïa la creació dels salmos. Escultura canviada de la façana “Azabachería” a un contrafort de “la Plateria”. Catedral de Santiago.
ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2
● Hieratisme i rigidesa. Frontalitat (habitual).
● Inexpressivitat als rostres dels personatges sagrats per exaltar el seu tarannà diví.
● Perspectiva jeràrquica: en la grandària de les figures.
● Fórmules simbòliques fàcilment comprensibles (amb excepcions).
● Influència de les arts menors.
● Policròmia (ja perduda).
● Força expressiva en les escenes:
– Judici final: la condemnació.
– Luxuria: habitualment dones nuetes amb gripaus i serps, fàstic.
– Pecat: ridiculització del dimoni (animalisme, lletjor...).
Timpà de l'abadia de Saint-Pierre de Moissac, al sud de França. 1130 dC. Representa el judici final, Déu, els tetramorfs i els 24 ancians.
ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3
● Temes religiosos de l'escultura romànica:
– Pantocràtor (pare creador) o Maiestas Domini (Crist en Magestat): mà dreta beneix, esquerra sostè evangelis.
– Tetramorfs (4 evangelistes).
– Judici final.
– Agnus Dei (Anyell de Déu)
– Crismó
– Crucifixió: amb barços rectes seguint la creu, de vegads coronat.
● Triomfant: sense patiment al rostre.
● Sofrent: pateix.
● Magestat: sense patir i vestit.
– Maria al tron de la saviesa: coronada, asseguda amb el nen Jesús en les faldes, sense comunicació amb la mare.
– Descendiment de la creu. Majestat Batlló, s. XII, talla de fusta, Museu d'Art Nacional de Catalunya.
ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 4
● Altres temàtiques són:
– Les decoracions geomètriques i vegetals les trobem sovint als capitells dels claustres dels monestirs. La raó és que els monjos sabien llegir i per això no calia tanta decoració historiada.
– També trobem temes humorístics.
● Materials:
– Pedra esculpida als relleus dels pòrtics i capitells.
– Fusta tallada per escultures devocionals exemptes.
– Ivori: Creu de Fernando I. Claustre de San Andrés del Arroyo, finals s. XII,Santibáñez de Ecla, Palència.
SIMBOLOGIA: TETRAMORFOS
POSA'T A PROVA 1
Sainte-Foy de Conques, s. XII. Abadia de Conques, França. Judici final, visió de l'Apocalípsi segons Sant Joan.
POSA'T A PROVA 2
Detall del fris de la façana de l'església de San Pedro a Moarves de Ojeda. 1185 dC. Palència
Santa María del Azogue o la Mayor, finals s. XII. Benavente (Zamora)
POSA'T A PROVA 3
Timpà de la Magna Porta, Catedral de San Pedro de Jaca (Osca), s. XI.
POSA'T A PROVA 4
Permòdol figuratiu a Saint Pierre d'Exideuil. s. XII, Vienne (França).
Capitell a Santo Domingo de Sòria. s. XII.
POSA'T A PROVA 5
Capitell del Palau dels reis de Navarra, s. XII Estella-Lizarra (Navarra)
POSA'T A PROVA 6
Autor: Wiligelmus, “Adam i Eva”, fris de la Catedral de Mòdena. s. XII. Italia
POSA'T A PROVA 7
Porta del Corder. San Isidoro de Lleó, s. XI.
POSA'T A PROVA 8
Mare de Déu de Ger, talla de fusta, s. XII. Santa Maria del Ger.
Crist, talla de fusta, Bisbat d'Urgell, 1147Portada del Perdó. San Isidoro
de Lleó, s. XI.
POSA'T A PROVA 9
Pòrtic real de Chartres, s. XII, aquest pòrtic és de difícil classificació, doncs ja avança el gòtic
Ermita de San Román de Escalante, Cantabria. s. XII.
ANALISI: PORTAL DE
RIPOLL 1
ANALISI: PORTAL DE RIPOLL 2
EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ROMÀNICA 1
A partir de la segona meitat del segle XII es comencen a definir, progressivament, alguns caràcters del gòtic dins l'escultura romànica:
● El bult es fa més voluminós, comencen a no ser tan plans a la construcció.
● Les robes també s'abulten, ja no se cenyeixen tant al cos.
● S'humanitzen les figures, rostros esculpits amb major gràcia, es perd hieratisme, sovint apareixen somriures, en ocasions les figures es relacionen, es miren i xerren.
● Trenquen llei adaptació al marc.
Columna de la Cambra Santa, amb les figures de Sant Pere i Sant Pau. s. XII. Catedral de Sant Salvador, Oviedo.
EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA
ROMÀNICA 2: EL MESTRE MATEO
● Mateo, treballa a Galícia des 1168 fins 1217.
● El Pòrtic de la Glòria (1188, Santiago) evidència aquesta evolució del romànic cap al gòtic:
● Comunicabilitat (conversen).
● Peus trenquen adaptació al marc.
● La figura guanya volum i es juxtaposa (no es fussiona) a la columna. També guanyen volum les robes i els plecs cauen amb naturalitat.
● Escultura envaeix el Pòrtic i fa que l'espectador se senta dins l'escena.
● Seguidors gallecs de Mateo l'imitaran en el gòtic i fins i tot al segle XV.
PINTURA ROMÀNICA
● Segle XII, s'allarga també al XIII.
● Varietats:
● Frescos murals: Pocs conservats dels molts pintats. Tenen un caràcter popular.
● Miniatura: per a públic lletrat que llig de lluny (llibres grans).
● Taula: se situa al frontal de l'altar, és important a la Península Ibèrica, anuncia el retaule.
● En aquest tema ens centrarem en els frescos murals.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
Característiques dels frescos:
● Continuació de l'estil bizantí.
● L'objectiu de la pintura era el mateix que el de la pintura: instruir en la fe, reforçar-la i infondre por al pecat.
● Autors eclesiàstics (monjos) i laics, presenten mobilitat i internacionalitzen així l'art.
● Adaptació al marc arquitectònic: absis, volta i murs.
● Tècnica: colors fonamentals sobre el fresc i tremp per als tocs definitius.
● Perspectiva jeràrquica.
● Pintura plana, bidimensional, sense perspectiva. L'única profunditat s'assoleix amb línies paral·leles de colors.
● Contorns amb traços foscos i molt segurs.Fresc de San Angelo in Formis (Italia), finals s. XI
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES
GENERALS 2
Escenes segueixen un mateix esquema:
● Separació diví/humà.
● Prescindeixen del paisatge.
● Geometrització: tendència a la simetria.
● Horror vacui.
● Abstracció: gran poder expressiu.
● Seriositat implacable. Es veu en Crist, jutge que imposa temor i respecte.
Absis: lloc destacat del temple.
● Pantocrator amb mandorla i teramorfs o àngels. Beneeix amb tres dits (Santíssima Trinitat).
● Mare de Déu i Nen Jesús beneïnt.
● A sota del Pantocrator o la Mare de Déu hi ha els Sants, Apòstols o Profetes. Destaca el patró del temple.
Volta o murs:
● Escenes rectangulars.
● Apocalípsi, Génesi i Nou Testament.
POSA'T A PROVA 1
Panteó dels Reis de Lleó, nàrtex (o pòrtic occidental) de la primitiva església de San Isidoro de León, finals del segle XII.
PINTURA ROMÀNICA: ESTILS
Franc-romànic:
● Arriba de l'oest de França a Castella (Panteó Reis de Lleó) per les rutes de pelegrinatge.
● Naturalisme escènic, gust pel detall, expressivitat, moviment i espontanietat.
● Predilecció pels fons clars.
Italo-bizantí:
● Italia (Sant Angelo in Fromis) i Catalunya (Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll).
● Absència d'efectes espacials i volum.
● Hieratisme, frontalitat, estilització i allargament dels cosos.
● Grandiositat compositiva i obsessió per la simetria.
Crucifixió, lladre que acompanya Crist, finals del s. XIreconstrucció del presbiteri de Bagüés, Sala de Bagüés, Museu Diocesà de Jaca.
FINAL?