L'ART ISLÀMICContinguts:

● Context● Arquitectura islàmica

– Omeies– Abbàssides– Seljúcides, otomans, mongols

● Art d'Al-Àndalus– Omeies: art califal– Taifes– Regne nassarita de Granada

● L'Art Mudèjar

CONTEXT GEOGRÀFIC

CONTEXT HISTÒRIC 1Orígens:

● Aràbia: Terra de caravaners, nòmades.

● Arcàngel Yibril (Gabriel) revela a Mahoma la paraula de Déu.

● Hègira de la Meca a Medina (622).

● Conquesta de la Meca (630)● Mort de Mahoma (632), l'Islam

ja ha unificat Aràbia.

CONTEXT HISTÒRIC 2● 4 califes ortodoxos, molt pròxims a

Mahoma (632-661)

– Almenys 3 assassinats.

– Expansió per Egipte, Orient Pròxim, Mesopotàmia i Pèrsia.

– Expansió econòmica, cultural i científica.

● Dinastia Omeia (661-750): Damasc

– Expansió fins l'Indo per l'Est i pel Nord d'Àfrica fins Sicília i Al-Àndalus.

– Assassinats pels Abbàssides.

CONTEXT HISTÒRIC 3● Dinastia Abbàsida (750-1258): Bagdad

– Expansió per rutes comercials cap a Orient i Àfrica.

– S'expandeix la religió però no l'imperi islàmic.

– Disgregació del califat: Al-Àndalus, Magreb, Egipte, Pèrsia...

● Imperi Seljúcida (1037-1157):

– Tribu turca del mar Caspi que es va imposar a Iran, Irak, Orient Pròxim i Turquia.

– Nomenats soldans pels Abbàssides, controlen el califat.

– Invasió mongola (1258) els expulsa cap a Turquia on funden l'Imperi Otomà (1299).

CONTEXT RELIGIÓS● Entronca amb tradició jueva

(Abraham) i cristiana (Jesús). Respecte per la “gent del llibre”.

● Vida després de la mort, judici final. ● Coran, paraula d'Al·là a Mahoma.

Escrit en àrab: arabització.● Yihad, defensa i expansió de l'Islam.

Martirs van al cèl.● Islamització aventatges socials: raó

expansió i aculturació ràpida.● Peregrinació a la Kaaba, la Meca.● Representacions artístiques humanes

són escases: considerades idolatria.

CONTEXT CULTURAL I ECONÒMIC

Cultura:● Adapten elements, formes i fites d'altres

cultures i arts. I els difongueren arreu les seues conquestes.

● Destacaren en les matemàtiques, astronomia, medecina, física, filosofia... Ensenyaren Aristòtil i Plató i preservaren el saber clàssic.

● Fites: número 0, numeració decimal, pólvora, bruixola, canalitzacions de reg, banys públics.

Economia: ● Caravanes i nuclis urbans en rutes

comercials.● Agricultura desenvolupada amb regadiu.

ARQUITECTURA ISLÀMICA: INFLUÈNCIES

● Adaptació dels elements culturals de l'art dels pobles conquistats. Acudien a arquitectes del país, per això existeixen diversitat de models.

Influències:

● Roma: capitell corinti (és un dels que empren), arc de mig punt, dovelles bicolors.

● Bizanci: capitell corinti, voltes i cúpules per cobrir edificis.

● Pèrsia: arc conopial (quilla).

● Visigots: arc de ferradura.

● Pròxim Orient: arc lobulat i arc apuntat.

POSA'T A PROVA

ARQUITECTURA ISLÀMICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1

● Poca verticalitat i dimensions regulars. Destaquen les formes cúbiques, amb l'esfera a les cúpules.

● Harmonia amb el paisatge.

● Interés en l'ús ràpid de l'edifici, no en la perdurabilitat. Materials de poca qualitat.

● Materials: No solen emprar pedra sinó rajola i fusta.

● Ús de la volta i la cúpula amb materials lleugers, per cobrir edificis. Arc i cúpula, sovint tenien un caràcter merament decoratiu, no tant de descàrrega (“falsos arcs i falses cúpules”).

● Els elements sostinguts no són massa pesats i se sostenen amb pilars i columnes, de fust esbelt.

Cúpula de la Roca, Jerusalem (Palestina), 687

ARQUITECTURA ISLÀMICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2

● Seran els que més tipus diferents d'arcs utilitzen: ferradura, lobulat o polilobulat, entrecreuats, ferradura apuntat o arc túmid, apuntat, conopial o de quilla, de mocàrabs, de mig punt, peraltat, carnapell, mixtilini...

● També diferents tipus de volta i cúpula, de canó, de canó apuntat, esquifada, aquillada, cònica, de mocàrabs, gallonada, avenerada, califal o d'arcs creuats, calada...

● Cúpula té un sentit diví. Sol ser de petites dimensions i té un caràcter més decoratiu que constructiu. Destaca la gallonada.

VOLTES I CÚPULES ISLÀMIQUES 1

Torre d'Ismail, l'Alhambra, GranadaVolta califal de la capella de Villaviciosa (mesquita de Còrdova)

VOLTES I CÚPULES ISLÀMIQUES 2

Volta aquillada, caravassar turc del Soldà Han, proper a Aksaray, 1229.

Cúpula calada de la mesquita Tremecen, Algeria, 1082.

VOLTES I CÚPULES ISLÀMIQUES 3

Cúpula avenerada, mesquita de Còrdova

Volta esquifada, Porta de les Armes, La Alhambra de Granada.

VOLTES I CÚPULES ISLÀMIQUES 4

Cúpula del mihrab de la mesquita de Kairuán (Tunísia), segle IX

Cúpula de mocàrabs. Sala dels Abencerrajes, 'Alhambra, Granada.

ARQUITECTURA ISLÀMICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3

Una altra classificació dels tipus de capitells musulmans:

● Corinti: amb fulles d'acant menudes, esquemàtiques, de talla molt fina, quasi plana (exemple, Mesquita de Còrdova)

● Cúbic: en forma de cúb; Cilíndric: en forma de cilindre, solia anar amb el cúbic, llavors se li anomenava Nassarita (ex. Alhambra).

● De Mocàrabs.

● Estalactites o rusc d'abelles: amb decoració vegetal trepanada, propi d'Al-Àndalus (ex. Medina Azahara).

POSA'T A PROVA 1

POSA'T A PROVA 2

ARQUITECTURA ISLÀMICA: DECORACIÓ

● Molt rica, és un element primordial i que dóna unitat a l'art islàmic.

● Associada a l'arquitectura, on la decoració envaeix quasi tots els espais, i revesteix la pobresa dels materials constructius.

● La decoració té un ritme repetitiu, és simètrica, vol crear sensació d'infinit, d'eternitat, allunyar-nos de la quotidianitat material, prima el conjunt sobre el detall i té en compte la llum.

● No representen animals ni humans (per raons religioses).

● Prima l'estilització o l'abstracció per damunt del realisme.

ARQUITECTURA ISLÀMICA MOTIUS DE DECORACIÓ

EPIGRÀFICA, versicles corànics, poesies, o dedicatòries; prop del sostre o damunt d'alicatats, representen caràcters rectes (cúfics) o cursius (nesjies).

GEOMÈTRICS, formen zigzags, estrelles i polígons, abunda el motiu de llaç (llaceries)

ATAURICS, és a dir vegetals estilitzats, generalment talls amb fulles allargades enroscades o palmes.

ARABESC és quan els motius vegetals s'entrellacen formant formes geomètriques.

POSA'T A PROVA

Decoració nassarita de l'Alhambra de Granada

ARQUITECTURA ISLÀMICA: MATERIALS I TÈCNIQUES

● Materials: guix, fusta, pedra, ceràmica vidriada.

● Tècniques:

– Guixeria: generalment motius geomètrics i adosats al mur, entrecreuant-se formant rombes o arcs lobulats o entrecreuats.

– Alicatat: ceràmica vidriada, amb color, unida al mur, sobretot en la part baixa (sòcol) formant un mosaic.

– Llaceries de fusta: dibuix de formes geomètriques (estreles o polígons) en fusta.

Alhambra de Granada

ARQUITECTURA ISLÀMICA: MESQUITA

● Edifici islàmic més significatiu.

● L'Alcorà diu que els musulmans han de pregar formant fileres, això fa necessari espais amples o profunds però no alts (solen tindre un sol pis).

● Aquest espai d'oració, l'haram, s'organitza entre un bosc de columnes.

● Les mesquites nordafricanes solen ser horitzontals, mentre que les de Pèrsia, Turquia i la Índia, són voltades.

● El tipus de mesquita més emprada és la hipòstila o basilical (estructura de la casa de Mahoma a la Meca).

● A la de Còrdova hi ha un espai reixat, la maqursa, reservat per a l'autoritat.

POSA'T A PROVA

La gran mesquita de Kairuan, Tunísia, s. IX.

ARQUITECTURA ISLÀMICA: EDIFICIS CIVILS

● Els palaus són la residència dels califes i dels prínceps musulmans. Tenen pobre decoració exterior però rica a l'interior. Són edificis grans, amurallats, complexos i amb diversitat d'espais. Sovint hi ha un pati en torn interior en torn del qual s'organitzen les parts més importants:

– Mexuar: zona de visites.

– Harem: habitatge íntim del senyor i les seues dones.

– Zona d'actes públics i festes.

– Jardins amb fonts i on corre aigua.

● L'alcassaba (baluard fortificat) i el castell.

● Els banys (amb aigua freda, temperada i calenta).

● La madrassa, escola corànica (edifici religiós).

La Alhambra, Granada, s. XIII i XIV.

ARQUITECTURA ISLÀMICA: URBANISME

● Plànol irregular, imprevisible, per aglutinació.

● Carrers estrets, atzucacs, ambient misteriós.

● No hi ha edificis per la diversió. Hi ha banys dispersos.

● La medina és el centre cívic, on se situa la mesquita, el soc, l'almodí, alcaisseria.

Vista aerea del nucli antic de Còrdova

ARQUITECTURA ISLÀMICA: PERÍODE OMEIA (661-750) 1

Panoràmica del pati (Sahn) de la gran mesquita de Damasc, any 705. Construïda en pedra sobre la catedral cristiana de Sant Joan Baptista. Servirà de model a les futures mesquites (minaret i ninxol de la quibla).

ARQUITECTURA ISLÀMICA: PERÍODE OMEIA (661-750) 2

Mesquita o cúpula de la Roca, Jerusalem, any 691. Al centre del temple se situa la roca on la tradició diu que Mahoma va ser ascendit al cel. Deriva dels martyria cristians (forma ortogonal). Hi ha dues giroles que permeten deambular la roca (disposició procesional). Durant les croades els Templers el van convertir en model dels seus famosos temples centrals.

ARQUITECTURA ISLÀMICA: PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 1

Minaret helicoïdal de la gran mesquita de Samarra, Irak, segle IX. En el seu temps va ser la mesquita més gran del món. Samarra era l'enorme ciutat-palau dels califes abbàssides.

Clau: Amb els abbàssides, prevaleix la construcció feta amb rajola i la influència sassànida (Pèrsia)

ARQUITECTURA ISLÀMICA: PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 2

Mesquita d'Ibn Tulun, el Caire, Egipte. s. IX. Minaret de cossos cilíndrics sobre base quadrada. Sala d'oracions disposta en ample.

ARQUITECTURA ISLÀMICA: PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 3

La gran mesquita de Kairuan, Tunísia, s. IX. Planta allargada, pati envoltat de pòrtics, les naus de la sala d'oracions són perpendiculars a la qibla. En els extrems de la nau hi ha cúpuletes gallonades. Els arcs de les naus són de ferradura (visigòtics).

ARQUITECTURA ISLÀMICA: OTOMANS 1

Santa Sofia, església Bizantina del segle VI, reconvertida en mesquita el 1453. A partir d'ella es constueix: mihrab, minaret, mimbar... També es decora magistralment l'interior. Les futures mesquites otomanes imitaran Santa Sofia, i per tant, l'estil bizantí.

Estambul

ARQUITECTURA ISLÀMICA: OTOMANS 2

Mesquita de Solimà el Magnífic, Estambul, 1557.

La mesquita blava o del sultà Ahmed, Estambul, 1616.

L'ART ANDALUSÍ: CRONOLOGIA I CONTEXT HISTÒRIC 1

L'ART ANDALUSÍ: CRONOLOGIA I CONTEXT HISTÒRIC 2

L'ART ANDALUSÍ: CRONOLOGIA I CONTEXT HISTÒRIC 3

L'ART ANDALUSÍ: L'ART CALIFAL (750-1031) 1

● Abd al Rahman I, supervivent dels Omeia, instaura Emirat independent a Al-Àndalus (756). Còrdova esdevé capital i centre cultural i artístic: Mesquita Major (llavors 2a més gran al món, quibla al sud), Medina Azahara (Abderraman III).

● S'inauguraria l'Art Califal (756-1031) que designa en general l'art andalusí durant la dominació Omeia. Inicialment l'arquitectura islàmica no tenia formes definides i per això agafa models dels hispanoromans i visigòtics.

Saló de Abd al-Rahman III (Saló Ric), Medina Azahara, s. X.

L'ART ANDALUSÍ: L'ART CALIFAL (750-1031) 2

Característiques de l'Art Califal:

● Art de síntesi entre el món islàmic, l'hispanoromà i el visigòtic. Aportacions:

– Hispanoromà: arqueries dobles superposades, dovelles amb rajola i pedra alternades (si no hi ha possibilitat de rajola es pinta la pedra de roig), aparell de soga i través, permòdol.

– Visigòtic: arc de ferradura.

– Islàmic: cúpula califal (creueria), arcs diversos (lobulats, entrecreuats...), arrabà o alfiç.

Volta central, mesquita del Crist de la Llum, Toledo, s. X-XI

POSA'T A PROVA: IDENTIFICA L'ORIGEN

L'ART ANDALUSÍ: TAIFES, ALMORÀVITS I ALMOHADES (S. XI-XIII)

● Taifes (1031-1086): Regnes rics i petits que volen superar l'època califal, així compliquen els models califals i incrementen la decoració. Ex. Palau de l'Aljaferia (Saragossa).

● Invasions nordafricanes (1086-1238): Almoràvits i almohades, radicals religiosos i guerrers. Porpicien l'arquitectura defensiva i simplifiquen la decoració:

– Almoràvits: No queden quasi restes materials. Introdueixen la xarxa de rombes (sebqa) com a decoració, i també la volta de mocàrabs.

– Almohades: Simplifiquen les formes almoràvits. Sobrietat i austeritat. Potencia l'estructura per sobre de la decoració. Destaquen la mesquita de Sevilla, la Giralda, la Torre del Oro.

Dalt pati dels tarongers, Alfajeria, Saragossa.

Esquerra, Sebqa, Giralda, Sevilla.

L'ART ANDALUSÍ: L'ART NASSARITA (1238-1492)

● Dinastia regnant a Granada, últim regne musulmà d'Al-Àndalus.

● Art Nassarita, característiques:

– Materials barats i fràgils: guix, rajola, fusta.

– Decoració recarregada cobria aquests materials, fet que dóna al conjunt una apariència suntuosa.

– Constant presència de l'aigua i dels jardins.

– Diversitat de recursos constructius i ornamentals: capitels de dos cossos decorats amb ataurics, voltes de mocàrabs, columnes molt estilitzades...

● El Regne de Granada va influir molt en l'art del magreb, igual que Al-Àndalus durant la dominació d'Almoràvits i Almohades

L'Alhambra de Granada és l'última gran edificació de la civilització andalusina.

POSA'T A PROVA 1

POSAT A PROVA 2

L'ART MUDÈJAR

● Mudèjar: Aquell que li és permés quedar-se; musulmans d'Al-Àndalus que viuen en territori “reconquerit” pels regnes cristians. Concepte aplicat a l'herència andalusina en l'art romànic (detectada al s. XI i XII) i gòtic (del XIII al XVI) peninsular.

Característiques:

● Materials: rajola (en mamposteria, per a murs i pilars), guix i fusta (decoració), fusta (sostres decorats, enteixinat o alfarje)

● Peculiaritats geogràfiques del Mudèjar: castellano-lleonés, toledà, aragonès i andalús.

La Seu de Saragossa Gòtica i Mudèjar. s. XIV.

ART MUDÈJAR: CASTELLANOLLEONÈS I TOLEDÀ

Castellanolleonès (s. XI- XII) o romànic de la rajola.

● Romànic-mudèjar: s. XI-XII amb models romànics (absis semicircular, arc de mig punt, coberta de fusta).

● Decoració escasa, limitada als arcs cegos.

Toledo: centre mudèjar de Castella.

● Primers temples cristians (arc de ferradura).

● Des del s. XIII s'introdueix el gòtic-mudèjar amb la Catedral. Campanars independents de les esglésies (alminar).

● Sinagogues amb influència també islàmica (arc de ferradura, ornamentació nassarita...)

● Porta del Sol de Toledo, muralla s. XIV.

ART MUDÈJAR: ARAGONÈS I ANDALÚS

Aragonès: el més rellevant.

● Rica i diversa ornamentació interior i exterior (destaca).

● Decoració exterior:

– Complexes arqueries murals cegues amb arcs mixtilinis, polilobulats i de ferradura.

– Formes geomètriques i florals, complementades amb ceràmica vidriada.

Andalús: sobretot Còrdova i Sevilla.

● Elements constructius gòtics (arc apuntat).

● Decoració d'influència nassarita (per ex. mocàrabs)

POSA'T A PROVA