1. La cmera (1) Mireia Vidal Castellvi 1r BAT A 2. ndex La cmera i l'ull hum La llum Els materials sensibles. El diafragma i l'obturador El visor Els objectius Els filtres Tipus de cmeres 3. La cmera i l'ull hum 4. A la cmera, la llum arriba a travs de l'objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d'aquest hi ha el diafragma (iris del ull hum). A dins de l'objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents (cristall de l'ull) que enfocaran els raigs. 5. Aquests, finalment arribaran a la superfcie de la pellcula on el material sensible reaccionar transformant la superfcie de la mateixa (retina de l'ull). Tant la lent de l'ull com la de la cmera (l'objectiu) poden graduar-se i enfocar-se a diferents distncies, i ambdues formen una petita imatge invertida; una sobre la retina, l'altra sobre la pellcula o en cas de les pantalles digitals sobre la pantalla sensible. 6. Diferncies d'ambds aparells Visi selectiva: la visi humana est controlada en part per l'ull i en part pel cervell, cosa que permet veure el que interessa prescindint de la resta d'informaci, la cmera no por i ho capta tot. 7. L'enfocament: l'ull quasi mai produeix una imatge desenfocada a diferncia de la cmera. Bidimensionalitat: la cmera redueix una escna tridimensional a una imatge de dues dimensions. 8. Angle de visi: l'ull t un sol angle de visi, noms podem veure un espai determinat. Segons el tipus d'objectiu, la cmera pot tenir diversos angles de visi. Efectes ptics: a travs de jocs entre lents, les cmeres poden aconseguir determinats efectes. 9. La llum 10. La llum, s un material ms de la imatge que ens pot ajudar a conferir un aspecte o un altre a all que s'estigui fotografiant o gravant. La llum pot fer variar la forma, la grandria i la qualitat d'objectes, espais i materials. 11. La llum s l'element que ens permet veure les coses i tamb captar les imatges a travs d'una cmera. Tots els dispositius de les cmeres estan pensats per a rebre i fer una lectura correcta de la llum. 12. Caracterstiques de la llum La llum s una forma d'energia electromagntica que es trasllada en lnia recta en el buit a 300000 Km/seg. Est composta per quantitats d'energa invisible, els quants, posteriorment anomenats fotons. 13. L'ull t receptors sensibles tan sols en una franja; no capta infrarojos ni ultraviolats. La llum quan topa amb alguna superfcie pot reaccionar de diferents maneres: -Transmissi (Directa/difusa/ parcial) -Reflexi (directa/difusa/parcial/ selectiva) -Absorci 14. Els colors Sn resultat de la descomposici de la llum blanca. La reflexi i absorci de part dels raigs de l'espectre lumnic en la superfcie dels cossos i en diferents substncies s la que ens provoca la percepci dels colors 15. Primaris o additius: roig-verd-blau= llum blanca Secundaris substractius: roig + verd= groc roig + blau= magenta blau + verd= cian Suma de complementaris = llum blanca (roig + cian) 16. Temperatura de color: A part de la quantitat de llum i del color, existeix la temperatura del color. Aix ens interessa perqu les pellcules fotogrfiques sn sensibles a aquest parmetre. 17. Control de la llum Moltes cmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumniques d'una escena. S'ha de tener en compte com ens colloquem nosaltres i els objectes fotografiats. 18. A part d'aquests aspectes que s'ha de tenir en compte, hi ha diferents dispositius i qestions prctiques que permeten el control de la llum: 19. Fotmetres: Sn els dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Diafragma i velocitat d'obturaci: ens permeten controlar l'exposici. Filtres: discriminen els raigs que entrarn a la cmera. 20. Equip d'illuminaci: es pot manipular la llum d'una escena, procurar una bona illuminaci o mitigar els efectes de la ja existent amb elements propis d'un equip d'illuminaci. 21. L'ampades de tungst: sn com les bombetes casolanes per amb ms potncia. Utilitzen els segents tipus de llum: -Flood: -L'spot: 22. L'ampades de quars o halgens: estn fetes de filaments de tungst collocats dins d'un tub de quars on hi ha un gas halogen. Poden anar incorporades a diferents dispositius: -Reflector rectangular: -Difusor:-Reflector de quars: 23. -Reflectors parablics: -Flaix: -Torxes: Sn unitats de quars porttils que permeten treballar aguantant-los amb la m. 24. Complements Suports: trpodes, pinces, trpodes amb pinces etc. Paraiges: amb superfcie interna reflectant proporciona llum tova. 25. Banderes: lmines metlliques que es posen devant de les llums per limitar l'rea de llum projectada. Plantilles: per a projectar ombres. 26. Pantalles: Planxes sobre les que rebota la llum. Difusors: fulles de material translcid per a difondre la llum. 27. Filtres: normalment sn de vidre o plstic per a veriar els tons del focus. Viseres i cons: per a orientar o concentrar la llum. 28. Gasa: redueixen la intensitat del focus de llum. Malles metlliques: distribueixen l'intensitat del focus de llum. 29. Disseny de la illuminaci En fotografia i en vdeo ens interessa veure com es comporta la llum per saber com arribar a la cmera i com afectar els materials sensibles o els receptors de les cmeres digitals. Per aix tindrem en compte: 30. Direcci de la llum -Frontal o anterior -Lateral -Set octaus-Tres quarts 31. -Posterior o contrallum -Frontal inferior -frontal superior -Silueta-Zenital 32. La forma de propagaci de la llum Directa: Quan la incidncia de llum s directa parlem de llum dura; prov d'una font de llum forta i normalment allunyada de l'objecte. Difusa: El feix de llum no s propaga en la mateixa direcci uniformement. 33. Rebotada: Per mitigar l'intensitat de la llum, fer que arribi ms suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles... per tal que reboti. Filtrada: La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que illuminarn l'escena. 34. Els materials sensibles 35. Als inicis de la fotografia, els fotgrafs o els seus ajudants preparaven manualment les seves emulsions. Al cap dels anys els materials sensibles es comercialitzaren. 36. La pellcula Parts Les pellcules fotosensibles tenen diferents capes: -Suport de la pellcula -Capa adhesiva -Emulsi fotosensible -Capa protectora de gelatina 37. Caracterstiques Les pellcules es diferencien: -Pel seu format -Pel tipus d'emulci -Pel tipus d'imatge que produeixen -Pel seu index de sensibilitat de la llum 38. Sensibilitat Les emulsions poden tenir diferents graus de sensibilitat. La llum pot ser que les afecti ms o menys rpidament, que s'ennegreixin de seguida o que els costi ms de fer-ho. El fet que una pellcula sigui ms o menys sensible determinar els segents aspectes: 39. -Menor temps d'exposici: si s ms sensible ser ms rpida i el temps d'exposici ser menor. -Definici: si en una pellcula els halurs de plata sn ms grans, aix afectar a la definici de la imatge. 40. -Contrasts: El gra fi permetr ms varietat de tons i definir millor les gradiacions tonals. 41. ndex de sensibilitat La sensibilitat es mesura segons l'estndart ASA, de l'ISO. Com ms sensible sigui la pellcula, ms lluminositat podr captar, per tant necessitar menys temps d'exposici o obertura de diafragma. 42. El diafragma i l'obturador 43. El diafragma s el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la cmera. Est format per un conjunt de laminetes que se solapen, determinant en el seu centre un orifici de dimetre variable que controla la quantitat de llum. 44. L'obertura del diafragma t una numeraci prpia, expressada en nmeros f utilitzada per a totes les cmeres. Els nmeros f sn l'expressi matemtica de la relaci entre l'obertura real i la distncia focal de l'objectiu. 45. L'obturador s un mecanisme situat devant de la pellcula o el sensor fotosensible que impideix que la llum, que entra per l'objectiu a travs del diafragma, arribi a aquests dos elements. L'obturador noms s'obra per deixar passar la llum en el moment en que es prem el disparador. 46. Hi ha dos tipus d'obturadors: - Central: situat dins de l'objectiu, semblant al diafragma. Solen disposar d'obturadors d'aquest tipus les cmeres de format mig i gran format. -Pla focal: compost per unes lmines o cortines situades davant de la pellcula o del sensor. s el tipus d'obturador ms habitual en cmeres de petit de mig format. Tipus d'obturadors 47. Captar el moviment El moviment s un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia. L'expressi del moviment s'aconsegueix fonamentalment actuant sobre l'obturador i el diafragma i combinant aquests amb d'altres com l'enfocament selectiu. 48. Congelaci de moviment Consisteix en aconseguir que una imatge d'alt dinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig d'aquest moviment de manera que proporcioni al espectador la visi d'un instant que normalment l'sser hum no capta de forma separada i esttica. 49. Desplaament Consisteix en ajustar un temps d'exposici prou lent a la cmera com perqu el moviment del motiu a fotografiar, que est en moviment aparegui desplaat. 50. Combinaci de diafragma i velocitat d'obturaci Tant en el diafragma com amb la velocitat d'obturaci regulem l'exposici de llum. Amb el primer regulem la quantitat i amb la segona el temps d'exposici. Ambds influeixen a l'hora en aquests casos i els podem combinar. 51. Conforme tanquem el diafragma, obtenim una major profunditat de camp. Aix conclourem que la profunditat de camp s inversament proporcional a l'obertura del diafragma. 52. El visor 53. El visor s un dispositiu a travs del qual s'observa el subjecte o objecte que ser fotografiat, fent possible compondre l'escena i enfocar. N'hi ha de dos tipus: 54. Visor directe S'anomena aix perqu el dispositiu visor s independent de l'objectiu. El subjecte o objecte es veu a travs d'un sistema ptic muntat en un tub on apareix enquadrada l'rea de l'escena coberta per l'objectiu. T un problema anomenat parallaxi. 55. Visor rflex La imatge projectada en la pellcula per l'objectiu est de cap per avall i invertida lateralment. El visor rflex utilitza un mirall per a capgirar-la i pentaprisma per a corregir la inversi lateral. 56. Els objectius 57. Elements d'una lent Focus: punt superior a la lent on convergeixen els raigs de llum. Pla focal: pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge. Centre de corvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent. Centre ptic: punt interior de la lent per on passen els raigs sense desviar-se. 58. Eix ptic: eix que passa pel centre ptic i els centres de curvatura. Distncia focal: distncia entre el centre ptic i el focus. Pla de l'objecte: un dels plans que cont l'objecte representat. 59. Tipus d'objectius Els objectius es classifiquen segons la seva distncia focal. Aix els divideix en: 60. Objectiu normal T una distncia focal de 50 mm per aconseguir una perspectiva similar a la de l'ull hum. Es caracteritza per la poca distorsi i la naturalitat que ofereix en la perspectiva. 61. Objectiu angular En les cmeres de 35 mm, els angulars sn els menors de 50 o 45 mm. La distncia focal s menor que la diagonal del negatiu i l'angle de visi oscilla entre 50 i 180. 62. Teleobjectius Permeten angles de visi inferiors a 50 i la distncia focal s ms gran que l'objectiu normal. Els teleobjectius estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distncia ampliant la imatge pticament. 63. Macros Serveixen per a obtenir un acostament mxim. La distncia mnima de l'objectiu al subjecte s molt inferior a la resta d'objectius. 64. Objectius de distncia focal variable Aquest tipus d'objectiu permet variar la distncia focal sense canviar l'objectiu. Amb aquesta caracterstica trobem els zooms de gran angular, macro i els teleobjectius. 65. Accesoris Lents d'augment: Tamb ens podem acostar molt a un element utilitzant lents d'augment que s'enrosquen a l'objectiu. Anells extensors: S'afegeixen al objectiu, sn anells buits (sense cap lent) que allarguen l'objectiu. Aix ens permet enfocar a menys distncia un element. 66. L'enfocament Els objectius ens permeten: Que amb la cmera abastem un angle de visi determinat. Produir aberracions ptiques per corregir-ne d'altres. Modificar la sensaci de les distncies en profunditat. 67. Acostar-nos a elements llunyans o a elements molt petits i propers. Tenir ms o menys capacitat de profunditat de camp. Obtenir una imatge enfocada. 68. Els filtres 69. Tipus de filtres Alguns determinen la insidncia de determinades longituds d'ones, d'altres canvien la direcci dels raigs i d'altres creen efectes. 70. Per a pellcula en color Quan s'utilitzen filtres de colors cal tenir clar quins sn els colors complementaris d'un altre color. La llum blanca es compon de tres colors primaris: el vermell, el verd i el blau. Els seus complementaris sn: el cian, el magenta i el groc. 71. Per a pellcula en blanc i negre Els filtres per a pellcula en blanc i negre el que fan s deixar passar les ones del seu color per retenen les del complementari corresponent. Un filtre blau deixar passar la llum blava per retindr els tons verds i vermells. 72. D'altres filtres Filtre de densitat neutra: absorveix uniformement totes les longituds d'ona. Evita l'entrada de llum quan n'hi ha molta. Filtre ultraviolat i skylight: aquests filtres absorveixen els ultraviolats. Aix elimina la brillor. 73. Filtre polaritzador: compost per una reixa micorscpica alineada en la mateixa direcci. La reixa impideix l'entrada dels raigs perpendiculars i deixa passar els de la seva direcci. D'altres: filtres de correcci de temperatura i filtres d'efectes. 74. Tipus de cmeres 75. Podem distingir les cmeres per diferents elements: 76. El format: la grandria resultant de la imatge que capturen. El sistema de visi i l'ptica: El sistema de visi s el que permet que nosaltres puguem veure all que enquadrem a travs de la cmera. 77. El tipus d'imatge que generen: segons generin una imatge a travs de procediments quimics o una imatge digital. Les caracterstiques del cos de la cmera. 78. Formats convencionals Les cmeres es classifiquen segons formats. Com ms gran sigui l'espai de recepci, amb ms precisi s capturaran els detalls de la imatge. 79. Petit format Cmeres compactes: Funcionen amb rodets de 35 mm i moltes de les funcions solen ser automtiques. Sn redudes de mida i de pes. 80. APS: Funcionen amb cartutx i no cal remenar la pellcula, noms cal obrir la tapa, introduir el rodet i tancar-la. Utilitzen pellcula de 35mm, tot i que es poden obtenir tres formats diferents. 81. Cmeres rflex de 35 mm. La particularitat s que hom veu, a travs del visor, all que quedar impressionat al negatiu. 82. Format mig Cmeres instantanies: Aquest procediment fou inventat al 1947. Porporciona una cpia acabada i permanent en pocs minuts. Funcionen sense negatiu i no cal laboratori per a revelar- les. 83. Gran format A partir de negatius de 9x12 les cmeres es consideren de gran format. Sn cmeres professionals que a part de la qualitat permeten crear efectes. 84. Formats digitals La captaci de la imatge es fa directament amb una placa de sensors que llegeix la informaci lumnica. La cmera traduir aquesta informaci a llenguatge digital i convertir la imatge en un fitxer. 85. Cmeres compactes Funcionen automticament amb parmetres prefixats. Normalment utilitzen formats jpeg. La resoluci sol ser de 2 a 8 megapxels. 86. Cmeres de gamma mitja Sn ms ergonmiques i els sensors solen superar els 8 megapxels. Es pot veure la imatge instantneament a la pantalla. Algunes sn rflex. Utilitzen port USB. 87. Cmeres d'objectiu intercanviable Sn cmeres ms cares i de molta qualitat. Sn les cmeres que utilitzen els professionals. Sn molt ergonmiques i la resoluci s alta. El buffer s ms potent.