TEMA 1 INTRODUCCIÓ ALS PROCESSOS BÀSICS DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU DELS NENS DE 0 A 6 ANYS

El nen quan es desenvolupa ho fa d’una manera integral i ho interioritza, el nen sap per a que serveix cada part del cos.

Conceptes Bàsics

Creixement: camvis físics, exteriors que es veuen i es produeixen al llarg de la vida del nen.

Maduració: canvis biològics que afecten a l’estructura i a la funció de les cél·lules (el cap).

Desenvolupament: canvis psicològics i formación a poc a poc i progressivament de les funcions humanes (llenguatge, sons…). Aquest desenvolupament dura tota la vida.

Aprenentatge: procés d’adquisició del coneixement d’alguna cosa per mitjà d’un estudi o de l’experiència. No només es fa a l’escola sinó que també a partir de la família.

El desenvolupament integral que fa el nen es produeix de manera afectiva, social, moral i sexual. La familia deuria de ser la primera en donar al nen els primers aprenentatges.Per aquest desenvolupament socioafectiu és important:

Socialització: la relació amb les altres persones. Quan la persona està dins de la societat es converteix en un membre actiu. Gràcies a la socialització la persona es converteix en un ser únic i aquest ser adquireix les costums, valors i les cultures de la societat. La socialització dura tota la vida.

Família: és el primer agent socialitzador del nen. És un sistema viu que pateix canvis.

Aferrament: “apego” quan ens anem desenvolupant ens surt l’aferrament (estar al costat del pare o de la mare).

TEMA 2EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU

Desenvolupament

El desenvolupament és la seqüència de canvis en el comportament, pensament i sentiment. Aquests canvis es fan al llarg de tota la vida i segueixen un ordre d’una manera cronològica.Aquest desenvolupament té cinc característiques:

1. Poden estar influenciades per l’herència (gens de la família) o per l’ambient (caràter de la persona).

2. Aquests canvis en el desenvolupament poder ser quantitatius i qualitatius.3. Aquests canvis segueixen unes lleis que són les mateixes per a tothom, però

cadascún de nosaltres el desenvolupem a un ritme diferent.4. Aquests canvis es fan d’una manera organitzada i més complexa.5. Cada persona evoluciona en l’edat que li pertoca.

Afectivitat

És aquell procés pel qual cada persona va formant el seu món emocional (sentiments que donen i reben els nens petits).Tots els éssers humans van demostran sentiments (somriuen, ploren…) poden ser agradables o desagradables.L’afectivitat la portem dintre i cadascú te una afectivitat diferent, pot diferenciar una persona d’una altra.

Les emocions i els sentiments provoquen l’afectivitat:

Emocions: són un estat d’excitació o agitación fisiològica que apareix com una desposta a un estímul extern. Aquests estats d’excitació o agitación poden ser de nervis, rabia…

Sentiments: són emocions pensades i sentides amb repercussions orgàniques.Ex, l’amor, alegria, tristesa, odi…

Les emocions i els sentiments es diferencien per la duración en el temps i l’intensitat amb la que vius.

L’emoció és breu i més intensa que el sentiment. De vegades en aquests sentiments i emocions fan que la persona tingui canvis.Ex, dos germans, el més gran pot tenir “gelos” del petit.

Característiques principals de l’afectivitat infantil

Als nens els hi afecta tot però en ben poc temps s’han pogut oblidar.

Evolució de les emocions dels nens

- Alegria: apareix entre els 2-3 mesos i ho transmeten amb el somriure.- Tristesa i enfado: apareix als 3 mesos i ho expresen plorant i cridant. Criden per

cridar l’atenció de l’adult.- Por: apareix a partir dels 8 mesos (s’amaguen sota la faldilla ed la mare…).- Tendresa: apareix entre els 6 i 9 mesos (abraçades, petons…). A partir d’aquella

edat comencen a imitar a l’adult.

Els estats afectius dels nens són més intensos que els dels adults. Als nens els afecta molt més les coses, però al cap d’una estona no se’n recorden ja que tenen una memòria a curt plaç. Als nens com encara són petits els hi afecta molt més les emocions que el pensament.

Teories Explicatives

- Wallom: alma i cos junts.

L’individu es desenvolupa a partir de les relacions amb les altres persones.Hi ha sis estadis del desenvolupament:

1. Impulsivitat motriu : són les funcions fisiològiques (des del naixement fins als 6 mesos).

2. Estadi emocional : per crèixer i l’infant desenvolupar-se necessita a la mare (a partir dels 6 mesos).

3. Estadi sensoriomotor : el nen va reproduint moviments que li donen gust (a partir 2 o 3 anys).

4. Estadi de la personalitat : el nen a poc a poc va fent la seva personalitat (entre els 3 i 6 anys). Aquest estadi es divideix en tres períodes.

5. Estadi del pensament catagorial : (entre els 6 i 11 anys). Es divideix en dos: -Pensament sincrètic -Pensament propiamente catagorial.6. Estadi de la pubertat i l’adolescència: es coneix ell mateix. (entre els 12 i 15 anys).

- Freud: (s. XIX)

Primer home que va parlar de l’inconscient (somnis, hipnosis, lapsus…) quan una persona parla.

Aquest autor va fer una teoria del psicoanálisis per tractar conflictes (ello, jo, superjo).

Per el·laborar la teoria es va basar en les emocions i distingeix tres estructures de la persona.Id=ello (inconscient) deia que tindria el principi del plaer.Ego=jo (conscient) són totes les decisions que nosaltres reflexionem. Pot influir l’entorn en el que estem.Superego=superjo (principi del deure) responsabilitat.

- Piaget: (s. XX)

Va fer una Teoria constructivista.

S’ocupa de l’setudi del coneixement. Volia conèixer com l’ésser humà construeix el coneixement.

El coneixement és una forma d’adaptació constituïda per l’assimilació el qual l’infant va integrant uan nova información en el coneixement que ja poseeix i l’acumodació d’aquesta información implica una reorganització d’aquesta información.

Coneixements previs nova informació reorganització información

D’aquesta manera acabarà sabent que és la família, el color vermell…

Aquest home a fet quatre estadis del desenvolupament del coneixement:

1. Estadi sensoriomotor (des del naixement fins als 2 anys) els nens juguen amb els objectes, tenen contacte.

2. Estadi preoperacional (dels 2 als 6 anys) no té ja tan contacte amb els objectes.3. Estadi d’operacions concretes (7 als 11 anys) nen comença a utilitzar la lògica.

El coneixement està format.4. Estadi de les operacions fornals (dels 12 cap endavant) el nen té bastant

coneixement i pot fer coses.

Teoria de l’aferrament

De manera instintiva hi ha un aferrament entre el nen i la mare perque la mare l’hi cobréis totes les necessitats bàsiques, l’hi dóna una estabilitat, el protegéis i per tant, es produeix un aferrament.

L’aferrament es pot definir com l’enllaç afectiu que persona o animal forma entre ell mateix i un altre de la seva espècie.

Hi ha diferents tipus d’aferraments

1. Aferrament segur : és aquell que l’infant explora i juga sense cap por perque sap que la mare està al seu costat. Quan la mare marxa, el nen plora.

2. Aferrament evasiu : són infants que si no està la mare no els hi passa res.3. Aferrament d’oposició : tant si la mare està o no, el nen buscarà la proximitat de

la seva mare. Si la mare está el nen s’anirà amb ella però si ha marxat, el nen estarà al costat de la porta.

4. Aferrament desorganitzat : nens molt insegurs i desorientats. Nens que eviten a la mare.

Fases que l’infant passa quan es separa de la figura d’aferrament.

1. Fase de protesta: els nens ploren i criden molt, ho fan per cridar l’atenció de la figura de l’aferrament. S’enganxen a la mare.

2. Fase d’ambivalència: (contradictori) els pares desapareixen durant un temps, l’infant protesta (plora, crida…) però s’acaba acostumant. Quan els pares tornen l’infant es quedarà igual.

3. Fase d’adaptació: quan els pares marxen per sempre i l’infant el deixen amb una altra familia, aquést s’acabarà acostumant i no pensarà més en els seus veritables pares.