Territori de Biosfera · 2020. 10. 28. · Projecte “Vall d’Ordino, Territori de iosfera” –...

Vall d’Ordino, Territori de Biosfera Abril 2019

Síntesi dels resultats preliminars de la fase participativa

Projecte “Vall d’Ordino, Territori de Biosfera” – Departament d’Agricultura, Medi ambient i Sostenibilitat del Comú d’Ordino - Contacte: [email protected]

1

TAULA DE CONTINGUTS

1. JUSTIFICACIÓ ......................................................................................................................... 2

2. MÈTODE DE TREBALL ............................................................................................................ 3

3. RESULTATS PRELIMINARS .................................................................................................... 5

3.1. PERCEPCIÓ DEL TERRITORI – VALORS I PRIORITATS DE GESTIÓ ........................................ 5

3.2. ANÀLISI DE LES DEBILITATS-AMENACES-FORTALESES-OPORTUNITATS (DAFO) ................ 7

3.2.1 ANÀLISI DAFO TERRITORIAL ......................................................................................... 7

3.2.2 ANÀLISI DAFO SECTORIAL ............................................................................................ 9

3.3. PROJECTE VALL D’ORDINO, TERRITORI DE BIOSFERA ....................................................... 10

4. CONCLUSIONS ...................................................................................................................... 11

4.1. CONCLUSIONS DE LA PERCEPCIÓ DEL TERRITORI I DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA ....... 11

4.2. CONCLUSIONS DE LES LÍNIES D’ACTUACIÓ POTENCIAL DE LA RESERVA .......................... 12

5. ANNEXES .............................................................................................................................. 13

5.1. MODEL D’ENQUESTA ........................................................................................................ 13

5.1. ANÀLISI DAFO SECTORIAL ................................................................................................. 14

3.2.2.1 ANÀLISI DAFO - SECTOR AGRICULTURA I RAMADERIA, CAÇA I SILVICULTURA ......................... 14

3.2.2.2 ANÀLISI DAFO - SECTOR HOTELERIA I RESTAURACIÓ ................................................................ 18

3.2.2.3 ANÀLISI DAFO - SECTOR COMERÇ, SERVEIS EMPRESARIALS I PRODUCCIÓ D’ENERGIA ............ 20

3.2.2.4 ANÀLISI DAFO - SECTOR SOCIAL, CULTURAL I ESPORTIU .......................................................... 23

3.2.2.5 ANÀLISI DAFO - SECTOR ADMINISTRACIÓ I INSTITUCIONS ....................................................... 25

3.2.2.6 ANÀLISI DAFO - SECTOR EDUCACIÓ I RECERCA ......................................................................... 28

mailto:[email protected]


2

1. JUSTIFICACIÓ

En el marc de la candidatura “Vall d’Ordino, Territori de Biosfera” (www.biosferaordino.ad)

promoguda pel Comú d’Ordino amb l’objectiu de postular a la declaració de la parròquia com a

Reserva de la Biosfera; dins del programa “l’Home i la Biosfera” de la UNESCO (convocatòria

setembre 2019), el Departament d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat està elaborant la

documentació requerida al dossier d’aplicació.

La finalitat de l’actual document és presentar els resultats preliminars de la diagnosi del territori,

obtinguts durant la fase de consulta i participació ciutadana iniciada el febrer del 2019, amb

l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de les diverses realitats i necessitats dels sectors i

col·lectius que conformen el teixit social, econòmic i medi ambiental d’Ordino.

Els resultats obtinguts tenen el caràcter de preliminars, ja que a banda de sorgir d’una petita

mostra de la població, està previst que siguin exposats al públic; durant la segona etapa de la

fase participativa que tindrà lloc al maig, mitjançant una reunió de consulta ciutadana. En aquest

sentit, la reunió permetrà debatre, reafirmar i/o matisar aquella informació considerada

d’interès per a cada sector i col·lectiu, per tal de definir de forma conjunta i consensuada tant la

missió, com les principals orientacions de gestió del territori sobre les quals es construeix la

present candidatura.

Tanmateix, puntualitzar que la informació recollida durant la fase participativa servirà

addicionalment; en el cas de resoldre’s favorablement la candidatura el juny del 2020, per

elaborar el pla de gestió i d’acció. Ambdós instruments permetran articular els programes i

mesures específiques, encaminades al foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

(UN) segons les necessitats i particularitats de la parròquia d’Ordino.

Finalment, l’equip coordinador de la candidatura voldria agrair molt sincerament la participació

i col·laboració de totes les persones i col·lectius que voluntàriament han accedit a realitzar

l’enquesta, contribuint així a atènyer uns resultats de major qualitat i representativitat del

territori.


http://www.biosferaordino.ad/


3

2. MÈTODE DE TREBALL

Per tal d’assolir l’objectiu de la fase participativa; donar veu a tots els sectors i col·lectius del

territori a fi de codefinir la missió de la Reserva, s’ha dut a terme un diagnòstic participatiu

mitjançant enquestes presencials semi-dirigides. En aquest sentit, s’ha utilitzat la classificació

nacional d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), definint un total de sis sectors; (i) Sector

Agricultura i Ramaderia, Caça i Silvicultura, (ii) Sector Hoteleria i Restauració, (iii) Sector

Comerç, Serveis Empresarials i Producció/Distribució d’Energia, (iv) Sector Social, Cultural i

Esportiu, (v) Sector Administració i Institucions, i (vi) Sector Educació i Recerca.

Per cada sector s’ha fixat un mínim de tres enquestats, essent necessari atènyer les trenta

enquestes en valor global, i un nombre màxim indefinit, en funció tant de la disponibilitat

temporal del procediment com del nombre d’actors disponibles. S’ha donat per finalitzat un

sector quant les respostes obtingudes esdevenien repetitives i no aportaven informació

addicional. Tanmateix, dins de cada sector s’ha procurat enquestar a diferents perfils; en termes

d’edat i sexe (vegis requadre inferior), a fi de garantir la màxima representativitat de les visions

i percepcions del territori, així com d’incrementar la variabilitat i heterogeneïtat potencial dels

resultats. En qualsevol cas, s’ha mantingut l’anonimat dels enquestats, tant durant la fase

participativa com durant la fase de tractament de dades i presentació de resultats.

Caracterització de la mostra enquestada

La població enquestada està formada per un total de 56 conciutadans d’Ordino que resideixen i/o

desenvolupen la seva activitat professional a la parròquia. D’aquests, 42 corresponen a homes amb una

edat mitjana de 51 anys, i 14 a dones d’edat mitjana 47 anys. Pel que fa a la població en conjunt, aquesta

presenta una edat mitjana de 49 anys; amb edat màxima 73 i mínima 23 anys, havent residit i/o exercit

professionalment a Ordino des de fa 35 anys en terme mig.

A nivell dels sectors considerats, a continuació s’esquematitza la representativitat així com el nombre i

característiques dels actors entrevistats.



4

Les enquestes han tingut una durada mitjana de 60 minuts, temps durant el qual s’ha demanat

diversa informació organitzada en 3 blocs temàtics;

(i) Qüestions generals del territori: qüestions destinades a diagnosticar els principals

valors i característiques generals del territori; com els elements identitaris, els sectors

econòmics o les prioritats de gestió.

(ii) Qüestions sectorials: anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO)

identificades tant a nivell sectorial com territorial.

(iii) Qüestions de la Reserva de la Biosfera: qüestions referides a la candidatura i

projecte “Vall d’Ordino, territori de Biosfera”, en termes d’interès i acceptació,

d’inquietuds i implicacions, o de la conveniència d’involucrar activament a la societat en

dit projecte.

Amb tot, es pot consultar en detall el model de l’enquesta utilitzada a la Secció 5. Annexos.

Seguint amb la mateixa estructura de l’enquesta, els resultats s’organitzen en 3 apartats (vegis

Secció 3). Els resultats que es presenten tenen un valor merament exploratori i no són

estadísticament representatius de tota la població del territori. Els resultats s’han obtingut en

base al tractament quantitatiu de les respostes mitjançant estadístics bàsics com la mitjana i la

freqüència relativa, i/o agrupant i jerarquitzant la informació qualitativa en categories

conceptuals. Això ha permès classificar en ordre d’importància relativa els elements més

representatius i facilitar tant la síntesi com l’anàlisi dels resultats. A tall d’exemple, la pregunta

referida als elements identitaris ha generat un total de 158 respostes, que han estat agrupades

segons la seva naturalesa i temàtica conceptual, generant un total de sis classes diferents.

De forma similar, el contingut i ordre de l’anàlisi DAFO s’ha realitzat en base al nombre de

repeticions de cada idea/resposta, de tal manera que la informació ha quedat jerarquitzada

segons la seva importància relativa. Tanmateix es presenten dos nivell d’anàlisi DAFO, el primer

de caire global pretén oferir una visió transversal del territori (vegis Secció 3.2.1), mentre que el

segon ofereix una diagnosi sectorial exhaustiva amb informació referent a cada sector específic,

complementada amb altres consideracions del territori (vegis Secció 3.2.2).



5

3. RESULTATS PRELIMINARS

3.1. PERCEPCIÓ DEL TERRITORI – VALORS I PRIORITATS DE GESTIÓ

Identitat del territori

Els resultats mostren que els principals elements que configuren la identitat de la parròquia

d’Ordino són (i) la natura, en termes d’abundància, de proximitat i de qualitat de l’entorn

natural; (ii) la vida local, en termes de qualitat de vida, tranquil·litat, seguretat o de pertinença

a la comunitat; (iii) l’arquitectura, en termes d’arquitectura tradicional conservada i/o

d’arquitectura moderna integrada; i (iv) les tradicions, referit a la història, la cultura i els costums

del territori; representant en global el 90% de les respostes. El 10% restant correspon a les

activitats econòmiques; concretament el turisme de muntanya i l’agricultura i ramaderia, així

com al sector de l’esquí (vegis gràfic inferior).

Activitats econòmiques del territori

Pel que fa a la classificació de les activitats econòmiques d’Ordino en funció de la seva

importància, es considera que l’activitat més important correspon en primer lloc al turisme de

neu i muntanya, en segon lloc a l’agricultura i la ramaderia, i finalment, o bé no se’n considera

cap altra o bé apareix de forma minoritària el sector immobiliari, el comerç, l’esport i el lleure

i/o l’activitat cultural (vegis taula inferior).

Importància dels principals sectors econòmics d'Ordino

Primer ordre Segons ordre Tercer ordre

Sector Freqüència % Sector Freqüència % Sector Freqüència %

Turisme 47 87,0 Agricultura 23 42,6 Sense activitat 27 50,0

Agricultura 5 9,3 Turisme 19 35,2 Agricultura 9 16,7

Comerç 1 1,9 Sense activitat 6 11,1 Comerç 5 9,2

Cultural 1 1,9 Immobiliari 3 5,6 Immobiliari 4 7,4

Administració 1 1,9 Esports i lleure 4 7,4

Esports i lleure 1 1,9 Cultural 3 5,6

Comerç 1 1,9 Turisme 2 3,7



6

Prioritats de gestió del territori

L’anàlisi conjunt dels resultats mostra que la màxima prioritat de gestió correspon a la

preservació del medi ambient i del patrimoni natural amb un 42,5% de les respostes, seguit pel

desenvolupament equilibrat entre el sector econòmic i el medi ambiental amb un 33%. En

tercer lloc es considera prioritària la millora del benestar social i cultural amb el 24% i finalment,

amb un 0,5%, altres prioritats diverses.

Analitzant en detall els continguts i implicacions de les prioritats de gestió, la primera queda

integrada per la protecció de l’entorn natural, per la limitació de l’urbanisme i per la gestió dels

recursos naturals, especialment els boscos. En quant a la segona prioritat, engloba la millora de

l’economia local, així com la diversificació i transformació de l’actual model turístic vers un de

major qualitat i sostenibilitat, ambdues premisses supeditades a la compatibilitat amb la

conservació dels valors naturals. Finalment, la tercera prioritat contempla accions encaminades

a enfortir la vida local i el benestar social, a millorar la mobilitat de la parròquia, a promoure les

tradicions i els costums locals, i a promocionar les oportunitats del jovent.



7

3.2. ANÀLISI DE LES DEBILITATS-AMENACES-FORTALESES-OPORTUNITATS (DAFO)

3.2.1 ANÀLISIS DAFO TERRITORIAL

La principal debilitat identificada a nivell del territori, es centra

al voltant de l’escassa participació i implicació dels sectors en la

presa de decisions i l’establiment d’estratègies en l’àmbit

administratiu. A causa de l’absència de mecanismes que ho

facilitin i ho promoguin, es genera una situació que no afavoreix

la suma d’iniciatives i esforços individuals en la cerca de

solucions i respostes comunes.

Un exemple d’aquest situació es troba en la falta de

contextualització d’algunes normes en base a les realitats locals

de cada sector. En especial, en el cas de la Llei del sòl amb

referència a la propietat privada de petites o mitjanes

dimensions, així com amb el sector agroramader.

Per altra banda, l’agrosilvopastoralisme és molt depenent de les

ajudes i pressupostos públics, degut a la inexistència d’un mercat

intern suficientment competitiu i diversificat que permeti

adquirir una autonomia financera de les explotacions. En el cas

de l’activitat ramadera és degut fonamentalment a la

importància econòmica que ha tingut el monocultiu del tabac,

mentre que en el cas de la silvicultura, la complexa orografia, la

manca d’accessibilitat mecanitzada i la baixa rendibilitat

econòmica dels productes forestals, en són les principals causes

directes.

Quant a infraestructures, la principal debilitat es centra en la

comunicació viària amb la resta del país; amb atenció a l’efecte

d’embotellament que es genera al poble de la Massana, així com

una escassa i poc eficient mobilitat pública dins del territori.

Pel que fa el sector energètic, es considera que l’actual preu de

l’energia elèctrica importada, no permet desenvolupar el

potencial de la parròquia per generar energia renovable,

mitjançant la inversió privada. Situació que dificulta i alenteix

l’assoliment de l’autonomia energètica prevista a mig termini.

Referent a les institucions locals; els Quarts, malgrat el seu

reconeixement dins de la Constitució andorrana, estan

desproveïts d’un reglament que articuli les seves competències,

funcions o estructura organitzativa, així com de capacitat

financera per manca d’assignació pressupostària que permeti

garantir la gestió i millora patrimonial.

Finalment, en l’àmbit social, es posa de relleu l’increment

desconnexió entre els residents, el territori i les tradicions locals;

amb especial atenció al col·lectiu dels joves, generant una

pèrdua del sentit comunitari i fraternal.

DEBILITATS

Amb les debilitats esmentades sobre l’entorn natural, les

principals amenaces considerades giren al voltant dels efectes

i impactes negatius que poden ocasionar els riscos naturals, les

patologies forestals i les espècies invasives en un context de

canvi climàtic, combinat amb l’agreujant de la baixa resiliència

derivada de la falta de gestió forestal acumulada durant els

darrers 50 anys.

Aquest escenari pot comportar una important alteració i/o

pèrdua del patrimoni natural així com de la seva funcionalitat

i beneficis; tant a nivell turístic, com de qualitat de vida i de

seguretat ciutadana donada l’alta presència de boscos amb

funció protectora.

Pel que fa al sector agroramader, la manca d’alternatives al

conreu del tabac conjuntament amb un marc legal cada

vegada més exigent i restrictiu pel que fa al desenvolupament

d’activitats, pot suposar un punt d’inflexió que condicioni la

continuïtat de moltes explotacions de mitjana i petites

dimensions; amb les conseqüències ambientals i socials que

comportaria.

Ambdues consideracions es poden veure agreujades a causa

de la falta de consciència, de sensibilitat i d’empatia social amb

les activitats tradicionals desenvolupades en medi natura. En

aquest sentit, la pressió que exerceix l’opinió pública pot

motivar reaccions sobre-proteccionistes o contraproduents

independentment dels criteris tècnics que justifiquin la

necessitat d’intervenció i gestió dels recursos naturals.

Tanmateix, la urbanització especulativa; fruit de grans grups

inversors en busca d’un increment dels residents amb un nivell

adquisitiu alt, o bé per a la intensificació del model de turisme

de masses, podria soscavar els esforços realitzats per

consolidar un turisme de qualitat, sostenible i respectuós amb

l’entorn natural, així com intensificar els conflictes per

l’accessibilitat als recursos i l’exclusió territorial dels grups més

vulnerables com el juvenil.

Finalment, la pèrdua de les tradicions i els costums locals, així

com del sentit comunitari; a causa de la falta d’arrelament

social a la parròquia, podria suposar la pèrdua progressiva de

la identitat sociocultural d’Ordino així com relegar els Quarts a

una mera figura històrica; a banda de l’amenaça que

representa la falta d’autonomia financera.

AMENACES



8

La principal fortalesa del territori rau en el patrimoni

natural i cultural existent; en termes d’abundància,

diversitat, estat de conservació i proximitat, així com en

els béns i serveis que generen a nivell social i econòmic;

amb especial atenció a la qualitat de vida i a la incidència

que tenen sobre el sector turístic.

Aquest patrimoni és el resultat de la gestió i ordenació

històrica del territori realitzada pels Quarts i el Comú

mitjançant l’articulació de polítiques conservacionistes;

en referència a la possibilitat potencial de

desenvolupament econòmic i urbà experimentat a finals

de segle XIX, que han permès posicionar la parròquia com

a referent nacional en l’àmbit medi ambiental.

Aquesta situació es veu reforçada i complementada

mitjançant el desplegament d’instruments normatius

que fomenten el desenvolupament sostenible; amb

especial consideració a la transició energètica a favor de

l’explotació dels recursos naturals renovables d’àmbit

local i nacional.

Tan mateix, l’existència d’un sector primari consolidat;

representat fonamentalment per l’activitat agro-

ramadera, i coordinat amb l’administració comunal, ha

assegurat la conservació i millora del patrimoni natural

d’alt valor; com és el cas del Parc Natural de Sorteny, així

com el manteniment dels ecosistemes i dels paisatges de

l’alta muntanya.

Les característiques físiques i socials del territori

conjuntament amb la qualitat de les infraestructures i

serveis disponibles, permeten desenvolupar una gran

diversitat d’activitats culturals i esportives a múltiples

nivells; tant de caire lúdic com d’abast internacional,

enfortint en qualsevol cas el vincle entre les comunitats i

el territori.

De forma anàloga, el territori suposa un recurs i suport

de primer ordre per l’educació i la sensibilització

mediambiental de les generacions juvenils; afavorint així

la coresponsabilitat individual i col·lectiva amb els valors

tradicionals, culturals i naturals que conformen la

idiosincràsia d’Ordino.

FORTALESES

Les oportunitats identificades a nivell de territori per fer front a

les actuals debilitats i reptes de futur, es centren en la necessitat

d’establir una estratègia comuna, transversal i coordinada, que

permeti vincular els esforços individuals per generar respostes

col·lectives, encaminades a salvaguardar i amplificar les

fortaleses dels valors, les activitats i les comunitats del territori.

En aquest sentit, la creació d’un mercat de circuit curt que

valoritzi i alhora estimuli la diversificació dels productes

agrosilvopastoral del territori, permetria enfortir el sector

primari; front la minva progressiva del cultiu del tabac o la baixa

rendibilitat dels recursos forestals, assegurant indirectament la

continuïtat de les externalitat positives generades pel sector.

Alhora, seria convenient vincular i involucrar activament el

sector turístic, l’hoteler i el comercial dins la bioeconomia local,

per tal de dinamitzar la innovació, la promoció, la

comercialització i el retorn d’experiències entre els consumidors

i els productors; afavorint alhora la consecució d’un model

turístic de major qualitat i valor afegit.

Paral·lelament, convindria transitar cap a un model nacional

d’assignació pressupostària, que prengui en consideració els

serveis ecosistèmiques produïts pel patrimoni natural públic; a fi

de garantir la contraprestació dels impactes i costos

d’oportunitat suportats a conseqüència de fomentar-ne el

manteniment, així com dels beneficis que generen directa o

indirectament sobre altres parròquies, i disposar d’una major

capacitat d’inversió en la millora del patrimoni natural; ja sigui

en l’àmbit del Comú com dels Quarts.

Per promoure el desenvolupament sostenible en l’àmbit social,

els programes i accions d’educació ambiental; adaptats a les

noves tecnologies d’informació i comunicació, suposen una

oportunitat excel·lent per fomentar l’empatia entre sectors i

societat, així com per corregir percepcions equívoques; amb

especial atenció al malbaratament energètic, el sector

agrosilvopastoral, o el rol ecològic de l’activitat cinegètica.

Amb les consideracions anteriors, la creació d’una

infraestructura d’aglutinament i transferència del coneixement,

que actuï com a catalitzador de la innovació, la formació i la

cooperació multisectorial; permetent donar suport i

acompanyament als actors del territori, ja sigui per mitjà de

l’educació i sensibilització ambiental, ja sigui per mitjà de la

recerca aplicada, la formació especialitzada, les aplicacions

tecnològiques o l’intercanvi d’experiències, s’identifica com una

bona oportunitat per modernitzar els sectors tradicionals del

territori.

OPORTUNITATS



9

3.2.2 ANÀLISI DAFO SECTORIAL

NOTA: Els resultats obtinguts amb l’anàlisi DAFO dels 6 sectors considerats; donada la seva

extensió, es localitzen a la Secció 5. ANNEXES, Apartat 5.2. ANÀLISI DAFO SECTORIAL.



10

3.3. PROJECTE VALL D’ORDINO, TERRITORI DE BIOSFERA

Els resultats obtinguts sobre les qüestions específiques de la candidatura Vall d’Ordino Territori

de Biosfera, mostren que el 82% dels enquestats coneixen el concepte de “desenvolupament

sostenible”, i d’aquests el 91% considera que és important i necessari emprendre mesures com

augmentar els recursos destinats a promoure la sostenibilitat arreu del territori.

Amb tot, el projecte Vall d’Ordino, Territori de Biosfera es veu àmpliament recolzat amb un

91% dels casos favorables, representant la postura contrària un 7%. La resta correspon a “Sense

resposta”.

Tot i la majoria a favor, el projecte genera divisió; fins arribar al 50% dels enquestats, en relació

a les inquietuds que desperta. En aquest sentit, dins del grup favorable al projecte, el 53%

expressa alguna inquietud mentre que dins el grup sense interès, les inquietuds representen el

75% dels casos. De forma similar, analitzant els diferents sectors s’observa com el sector primari

és el que major preocupacions i dubtes expressa, mentre que el sector terciari és on menor

preocupació desperta el projecte (vegis gràfic inferior).

Pel que fa al contingut temàtic, les principals inquietuds es centren en (i) les possibles

limitacions d’ús i d’activitats sobre la propietat privada; representant el 40% de les inquietuds

totals; (ii) la falta d’implicació suficient en el projecte per part dels ciutadans i dels sectors; (iii)

la manca de resultats concisos més enllà de l’obtenció del distintiu internacional; (iv)

l’augment del cost de vida i de les taxes administratives degut a l’efecte crida de la reserva,

suposant individualment cadascuna de les tres consideracions el 14,3% de les inquietuds totals,

i (v) altres inquietuds esmentades; representant globalment el 17%, com la limitació d’activitats

en medi natural com la caça o l’accés motoritzat o el rèdit polític del projecte.

Finalment, quant a les qüestions referides a la implicació i participació ciutadana en la gestió del

territori, el 35,7% dels enquestats consideren que mai se’ls considera; el 30,3% se’ls considera

de forma puntual; el 17,8% de forma “regular” i el 10,7% es senten “sempre” implicats en la

gestió del territori. No obstant, al referir-se en la importància de la participació ciutadana, els

resultats mostren que un 68% dels enquestats consideren la participació com indispensable; un

25% la consideren necessària; el 0% creu és innecessària, i el 7% no ha respost.



11

4. CONCLUSIONS

4.1. CONCLUSIONS DE LA PERCEPCIÓ DEL TERRITORI I DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA

En base a les enquestes realitzades als 56 actors; malgrat no ser considerada una mostra

probabilística, ofereixen una visió àmplia dels sectors socioeconòmics de la parròquia,

permetent concloure que:

Els tres elements principals que estructuren la identitat de la parròquia d’Ordino, en ordre

d’importància són la natura, la qualitat de la vida local i la fesomia arquitectònica.

Les principals activitats econòmiques presents al territori, correspon en primer lloc al sector

turístic, seguit de l’agroramader. Pel que fa a la tercera posició, o bé no és considera o bé

apareix puntualment el sector immobiliari, el comercial, l’esportiu i de lleure o el cultural.

En referència a les prioritats de gestió del territori, els resultats mostren que la majoria

d’actors consideren de màxima prioritat la preservació del patrimoni natural, seguida pel

desenvolupament sostenible entre els sectors econòmic i medi ambiental. En tercer ordre

d’importància, es creu prioritari invertir esforços i recursos pel foment del benestar social i

cultural.

El 91% dels 56 enquestats considera important destinar esforços i recursos per promoure

el desenvolupament sostenible arreu del territori, de tal manera que, amb la mateixa

representativitat s’és favorable a la declaració i implantació de la Reserva de la Biosfera en

l’àmbit de la parròquia d’Ordino. No obstant, el 50% dels enquestats expressen certa

inquietud amb respecte a les possibles limitacions futures sobre l’ús i les activitats dins de

la propietat privada, el grau d’implicació i suports sectorials al projecte, o la falta de

resultats tangibles més enllà de l’obtenció del distintiu internacional.

Malgrat el baix grau de la participació activa dels actors en la gestió del territori, essent

considerada en un 60% dels casos entre nul·la i puntual, la majoria dels enquestats afirma

que la participació ciutadana en projectes com el present és indispensable (68%) o

necessària (25%).

Amb els resultats a la vista, es pot concloure que les característiques físiques del territori, essent

la natura un pilar fonamental a múltiples nivells, així com l’estructura del teixit socioeconòmic,

fan de la parròquia una molt bona candidata per optar a la denominació de Reserva de Biosfera.

En aquest sentit, l’encaix de la figura en el context parroquial queda evidenciat amb la clara

voluntat de fomentar el desenvolupament sostenible, així com la necessitat de reforçar la

participació activa dels sectors en la gestió territorial.



12

4.2. CONCLUSIONS DE LES LÍNIES D’ACTUACIÓ POTENCIAL DE LA RESERVA

De l’anàlisi DAFO es desprenen les principals ínies d’aplicació potencial de la Reserva a Ordino,

les quals permetrien pal·liar les debilitats, minimitzar les amenaces, i potenciar tant les

fortaleses com les oportunitats identificades pels sectors.

La Reserva representa un mecanisme ideal per alinear els diferents sectors i col·lectius,

mitjançant una xarxa transversal de contactes i d’intercanvi d’experiències, afavorint la

consecució d’una estratègia comuna, coordinada i participada en referència a la gestió del

territori i del seu desenvolupament. En aquest sentit, un bon exemple és la necessitat de

crear un mercat de circuit curt basat en la bioeconomia, que permeti posicionar i

interconnectar els productes agrosilvopastorals locals amb múltiples nivells, amb especial

atenció al sector turístic i comercial.

Paral·lelament, la Reserva suposa una bona eina per contribuir a la promoció del

desenvolupament sostenible, mitjançant la sensibilització i educació ambiental adaptada a

les noves tècniques de la informació i la comunicació, d’especial interès pel sector educatiu,

turístic o social. Això permetria, addicionalment, apropar les diverses realitats dels sectors

de territori a la resta d’actors i col·lectius, enfortint l’empatia i els vincles d’ambdues parts,

com en el cas específic del col·lectiu de caçadors.

Finalment, s’identifica una bona oportunitat per vincular i vehicular bona part de les

estratègies d’actuació de la Reserva a través del projecte La Casa de la Muntanya, podent

ser aquest, l’espai físic i conceptual que catalitzi les accions d’innovació, formació i

cooperació multisectorial, així com per proporcionar suport i acompanyament als sectors

mitjançant la recerca aplicada, la formació especialitzada i l’intercanvi d’experiències

professionals.



13

5. ANNEXES

5.1. MODEL D’ENQUESTA

CARACTERÍSTIQUES DE L’ENQUESTAT

Sexe :

Edat :

Principal sector representat :

Anys residint a la Parròquia :

QÜESTIONS GENERALS DEL TERRITORI

1. Quins elements considera que configuren la identitat de la parròquia? (citin 3)

2. Quines creu que són les principals activitats econòmiques de la parròquia? Ordeneu-les segons consideri la

seva importància.

3. Quines creu que haurien de ser les prioritats de gestió del territori? (en termes de medi ambient, econòmics

i socials)

4. A quines dificultats i conflictes creu que s’enfronta el territori en relació al medi ambient, a l’economia i

l’àmbit sòcio-cultural?

QÜESTIONS SECTORIALS

5. A què es dedica vostè?

6. Amb quins actors del territori interactua professionalment?

7. Si hagués de convèncer a un conegut sobre els beneficis d’instal·lar-se a Ordino per exercir la seva professió

o activitat econòmica, quins posaria de manifest?

8. Seguint la pregunta anterior, quins punts febles exposaria per no venir/instal·lar-se a Ordino?

9. Què li preocupa sobre l’estat actual i futur de la seva professió a Ordino? (amenaces)

10. Quines oportunitats de futur considera que caldria plantejar a Ordino en referencia al seu sector?

QÜESTIONS DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA

11. Coneix el concepte de desenvolupament sostenible? (sí/no) Considera és important invertir esforços i

recursos en fomentar el desenvolupament sostenible? (sí/no)

12. El projecte de RB us desperta interès (si/no)? I inquietuds? (citin 3 màx.)

13. Quines millores pensa que aportarà la RB a la seva professió, i a Ordino en general?

14. Se sent considerat en la gestió del territori? Gens / puntualment / regularment / sempre

Com creu que es podria millorar aquesta situació?

15. Com considera ha de ser la participació ciutadana dins del projecte: (marqui una opció)

(innecessària / necessària / imprescindible)

16. Estaria interessat en participar a la reunió final de poble sobre el projecte per decidir les principals línies de

treball a realitzar en el futur?



14

5.1. ANÀLISI DAFO SECTORIAL

3.2.2.1 ANÀLISI DAFO - SECTOR AGRICULTURA I RAMADERIA, CAÇA I SILVICULTURA

Dificultats legals i administratives

El sector considera que actualment hi ha un excés de regulacions

que dificulten la gestió de les activitats i limiten el seu

desenvolupament; especialment en el cas de les explotacions

agroramaderes a l’hora d’implementar noves activitats o

mantenir les actuals. En aquest sentit, la llei del sòl, la

descontextualització d’algunes normes o reglaments, en

referència a les realitats locals del sector, afegeixen dificultats al

desenvolupament i el bon funcionament de les activitats. En

sentit contrari, en el cas específic de la silvicultura, la principal

debilitat és l’absència d’una llei de boscos, que estableixi les

bases i accions vinculants per part dels titulars forestals, així com

les bones pràctiques i procediments per al foment de la gestió

sostenible dels recursos forestals.

Dificultats tècniques i físiques

Entre les principals dificultats tècniques, en l’àmbit silvícola, la inaccessibilitat viària als boscos, i per tant la impossibilitat de mecanitzar les operacions d’explotació, no ha permés realitzar una gestió forestal econòmicament atractiva i competitiva. Aquesta falta de gestió forestal generalitzada ha propiciat que els boscos siguin més vulnerables davant dels riscos naturals i en especial al perill d’incendi forestal. En relació a l’àmbit agro-ramader, la principal dificultat es deu a l’actual estructura de l’explotació, de petites dimensions i poc diversificada, conjuntament amb la manca de cooperativisme entre explotacions. Finalment, en l’àmbit de l’activitat cinegètica, l’única dificultat física identificada rau en la impossibilitat d’articular programes de caça de trofeu d’interès internacional, degut principalment a la dimensió reduïda de la parròquia en contraposició als acotats de caça existents als territoris veïns (de grans dimensions).

Dificultats econòmiques

La principal feblesa econòmica del sector agroramader rau en la seva dependència directa amb el cultiu del tabac, així com de les subvencions i ajudes públiques. Aquesta dependència és deguda fonamentalment a l’absència d’un mercat local/nacional suficientment desenvolupat i consolidat, que permeti atènyer una autonomia i viabilitat econòmica dels productes i serveis

agro-ramaders locals. En relació al sector silvícola, l’absència

d’un mercat local/nacional que permeti donar sortida als productes forestals, fa que l’activitat depengui exclusivament dels pressupostos públics, que així mateix són considerats com insuficients en relació a les necessitats actuals del sector.

DEBILITATS I

Amenaces transversals

Les principals amenaces comunes percebudes pel sector es

centren, en primer lloc sobre els impactes a mig i llarg termini

que el canvi climàtic pot ocasionar als recursos naturals. És

particularment preocupant l’increment i/o aparició de noves

espècies exòtiques i invasives, així com patologies forestals. En

segon terme, ressalta tant la manca de relleu generacional

suficient que asseguri la continuïtat de les explotacions, com

la possible massificació turística i urbanística del medi, amb els

conseqüents impactes associats (augment de la contaminació

ambiental i limitació dels recursos).

Amenaces per l’agricultura i ramaderia

La principal preocupació rau en la falta d’alternatives viables

per suplir la pèrdua progressiva del cultiu del tabac fins

atènyer la seva fi (pròxims 30 anys). A aquest fet cal afegir-hi

l’amenaça que suposa l’accentuació de la normativa i regulació

sectorial, que conjuntament amb una hipotètica pèrdua

parcial o total de les ajudes públiques, podria suposar la fi del

sector agroramader a la parròquia. Paral·lelament, en base a

l’actual nombre d’explotacions i cabana ramadera d’Ordino;

essent ambdues inferior al potencial d’acollida real del

territori, es tem que la situació ocasioni una pèrdua gradual de

la qualitat farratgera dels prats i pastures demanials. De forma

similar, l’ús en excés de fertilitzants químics dins del cicle

agrícola, podria suposar una important pèrdua de la fertilitat i

riquesa dels sòls, així com de la biodiversitat florística dels

prats i herbassars.

Amenaces per l’apicultura

La principal amenaça per l’activitat apícola es centra en (i) el

fenomen de la minva i desaparició dels apiaris, causat per l’ús

generalitzat de plaguicides químics en les pràctiques agràries

i/o de sanitat forestal, així com (ii) la pèrdua progressiva de la

quantitat de flora apícola; ja sia pel creixement de les zones

urbanes sobre antics herbassars o prats naturals, ja sia per

certes pràctiques generalitzades com el desbrossat sistemàtic

de totes les vores de prats, cultius, camins i vies verdes.

AMENACES I



15


Dificultats socials

La principal dificultat comuna en totes les activitats del sector,

es centra en la falta d’empatia i sensibilització social vers el rol

i importància cabdal que té el sector a múltiples nivells

(econòmics, social i medi ambientals). Aquesta situació,

esdevé molt notòria en el cas de la silvicultura i l’activitat

cinegètica, essent percebudes com activitats perjudicials per

a la conservació del medi fins al punt de ser criminalitzades

socialment. Addicionalment, cal considerar la marcada visió

contraposada entre el titular de l’explotació agro-ramadera i

els usuaris del medi circumdant, pel que fa al concepte de

propietat privada, resultant en una forta desconsideració i

manca de respecte en l’accés i ús de la propietat privada per

part de l’usuari. Finalment, s’identifica també la dificultat de

fer compatible algunes de les activitats del sector, en especial

la caça i la ramaderia, amb altres activitats pròpies del sector

turístic i del lleure que es desenvolupen sobre territori de

titularitat pública.

DEBILITATS II

Amenaces per la silvicultura

Referent a l’activitat silvícola, la principal amenaça es centra

en la disminució progressiva de la resiliència dels sistemes

forestals i la pèrdua de capacitat de resposta i d’adaptació a

les pertorbacions naturals. Aquest fet posa en perill el bon

funcionament i la continuïtat dels boscos a mig termini. Les

principals causes que afavoreixen aquesta situació,

sorgeixen de la baixa dinamització actual del sector,

resultant en una pèrdua progressiva de la capacitat natural

de regeneració dels boscos, empitjorada per l’efecte

depredador de les poblacions de cèrvids, i una sobre

acumulació de llenyes i matèria que comporta un important

augment del perill d’incendis forestals.

Amenaces per la caça

L’activitat cinegètica s’enfronta a una marcada falta de

sensibilització i acceptació social pel que fa al rol de la caça i

la figura del caçador dins de l’ecosistema, actuant com un

substitutiu dels grans depredadors naturals que regulen les

poblacions de fauna silvestre fins nivells òptims. Aquesta

manca de comprensió i empatia social, conjuntament amb

les pressions d’alguns col·lectius ecologistes d’àmbit

internacional, podrien suposar la fi de l’activitat a mig

termini, degut fonamentalment a la pèrdua d’interès dels

joves per l’activitat.

AMENACES II



16


Fortaleses transversals del sector

Ordino disposa de recursos naturals suficientment

abundants per tal de desenvolupar tant la ramaderia

extensiva, com l’apicultura, l’activitat cinegètica i la

silvícola. El sector no considera que la disponibilitat dels

recursos naturals, en termes d’abundància i diversitat,

sigui un factor limitant a l’hora de garantir la continuïtat

de les explotacions. En aquest sentit, fins i tot s’entreveu

com el sector podria arribar a acollir un major nombre

d’activitats o bé permetre el creixement de les

explotacions existents.

En termes generals, més enllà dels productes directes

generats per les activitats, el sector té gran rellevància en

la producció, el manteniment i la millora de les funcions i

serveis ecosistèmics. En aquest sentit, s’emfatitzen les

externalitats positives del sector i la seva influència sobre

la biodiversitat, la qualitat de vida, la protecció civil front

els riscos naturals o la diversitat de paisatges d’alt

atractiu turístic.

En referència als actors del sector, aquests són molt bon

coneixedors del territori, així com de les possibilitats i

necessitats del medi. Conseqüentment, el sector resulta

fonamental en el seguiment i millora de la vigilància i

manteniment del patrimoni natural, de forma

complementària amb les administracions i els cossos

professionals amb dita missió com són el Cos de Banders

del Govern d’Andorra i Cos d’Agents Forestals del Comú

d’Ordino.

Altres fortaleses identificades dins del grup són el règim

de la propietat dels recursos naturals, eminentment

públics, en un 92%, cosa que facilita l’accés als recursos

sota criteris objectius i regulats, l’existència

d’instruments i eines legals per a regular les activitats a fi

de garantir una gestió dinàmica i sostenible dels recursos.

FORTALESES I

Oportunitats transversals del sector

Fomentar la recerca aplicada, l’intercanvi de coneixements i la conscienciació en l’àmbit de cada activitat per tal d’afrontar els reptes de futur i garantir la bona continuïtat del sector. Es proposa fer-ho ja sia mitjançant la creació d’un centre de desenvolupament i transferència del coneixement agrosilvopastoral, ja sia articulant programes de sensibilització social i/o formació específica amb l’objectiu de vincular el sector amb altres esferes socials, especialment amb l’estrat juvenil, per tal de fomentar la innovació tecnològica i la cooperació necessària per establir sinergies i estratègies comunes.

Promoure i consolidar una economia circular del sector que fomenti el consum de productes agrosilvopastorals locals i en posicioni l’alt valor afegit respecte a la importació dels mateixos.

Incentivar el talent local i l’emprenedoria del sector a fi de diversificar l’oferta de nous productes i serveis, especialment en el cas dels joves que volen establir l’activitat al territori, aportant un valor afegit gràcies a la combinació de l’ús de tècniques innovadores amb els coneixements tradicionals.

Introduir l’ús de noves tècniques i eines de gestió integral, que permetin suplir la manca de dinamisme en la gestió dels recursos silvopastorals, com per exemple l’ús de les cremes prescrites per evitar la pèrdua de la qualitat farratgera de les pastures alpines.

Oportunitats per l’agricultura i ramaderia

La principal oportunitat manifesta per l’activitat agrícola i

ramadera rau en la reconversió del monocultiu del tabac vers

altres cultius d’alt rendiment econòmic (en relació a la superfície

conreable existent), especialment el conreu de cànnabis amb

finalitats terapèutiques i farmacològiques. Addicionalment, es

considera necessària la transformació i modernització de

l’explotació tradicional a fi de vincular estretament l’activitat

amb el sector turístic, promocionant el producte de qualitat sota

preceptes de sostenibilitat.

Oportunitats per l’apicultura

Pel que fa l’activitat apícola, suposaria una bona oportunitat tant

la reconversió parcial de boscos públics a prats i pastures, com

la conservació del cicle natural dels marges i vorals silvestres de

cultius i vies verdes, per tal de satisfer un increment de la

demanda de flora apícola, tant en quantitat com en qualitat.

Convindria també reduir l’ús de pesticides químics i/o agents

biològics, com el cas específic del “Bacillus thuringiensis” usat en

el control de la processionària del pi, i que tinguin afectació

directa sobre la taxa de mortalitat dels apiaris.

OPORTUNITATS I



17


FORTALESES II

Oportunitats per la silvicultura

En l’àmbit de la silvicultura, s’identifica com una possible

oportunitat a les amenaces i debilitats referides al perill

d’incendi i la falta de gestió generalitzada, la creació d’un

programa que vinculi el sector agroramader amb el silvícola per

tal d’implementar una gestió del sotabosc, mitjançant ramats

d’ovins, especialment en aquells boscos poc accessibles i/o

estratègics com els de defensa. Aquesta acció es podria

complementar incentivant i facilitant l’accés de la població local

a l’obtenció de llenyes per l’autoconsum.

Oportunitats per la caça

Actualment el sector de la caça valora com a única oportunitat

per tal de garantir la continuïtat de l’activitat, la creació d’un

programa de sensibilització/formació que aproximi la realitat del

sector al públic en general i especialment als joves, a fi de

contrarestar els mites i promocionar tant la realitat del col·lectiu

com els beneficis del sector a múltiples nivells, especialment la

seva funció per garantir l’equilibri dels ecosistemes naturals.

Oportunitats del territori

Altres oportunitats identificades és (i) la creació d’una àrea

específica destinada a la pràctica d’activitats amb motocicletes

de muntanya (trial, cross, enduro, etc.), per tal de

compatibilitzar els diferents usos i activitats al medi natural; (ii)

l’obertura del túnel de l’Arieja per tal de dinamitzar

econòmicament la parròquia; i (iii) la recuperació de les

tradicions i costums populars actualment en desús o

desapareguts, per exemple el joc de quilles, les excursions

populars de muntanya, la xocolatada a la font roja, etc., per tal

de millorar les relacions veïnals i enfortir el sentit de la

comunitat.

OPORTUNITATS II



18

3.2.2.2 ANÀLISI DAFO - SECTOR HOTELERIA I RESTAURACIÓ

Dificultats del sector

Una de les dificultats considerades com la principal limitació del

desenvolupament i millora de l’activitat, en relació a potenciar

el creixement del nombre de visitants i del seu nivell adquisitiu,

és la mala accessibilitat i comunicació viària de la parròquia amb

la resta del país. S’atribueix a l’efecte d’embotellament que es

genera a la Massana, així com una manca generalitzada de

mobilitat alternativa territorial, i manca d’un transport públic

que ofereixi connexió regular amb tots els pobles i espais

d’interès del territori. A aquest fet, cal sumar-hi la percepció del

col·lectiu en relació a la falta de representativitat de la marca

Ordino dins de l’estratègia de màrqueting i campanyes de

promoció turística d’abast internacional que realitza

l’administració central. La situació es fa palesa en la baixa

afluència de visitants francesos i/o del nord d’Europa, comparat

amb la situació de Canillo o d’Encamp a tall d’exemple.

Una altra debilitat detectada és la manca de mecanismes que

permetin la venta directa de productes locals d’alt valor.

Específicament, existeixen dificultats per incorporar a la carta de

serveis els productes provinents del sector agroramader local,

així com la impossibilitat d’exportar i vendre productes

elaborats, processats i manufacturat al territori cap al mercat

europeu. Aquesta situació no afavoreix la internacionalització

dels productes locals, malgrat els esforços que es puguin fer en

l’àmbit parroquial per promocionar-los entre els visitants.

Finalment, el sector ressalta la manca de consideració a la que

estan sotmesos per part de la corporació comunal a l’hora de

definir estratègies i accions específiques que afecten

directament a l’activitat hotelera, així com un excés de

normativa sectorial genèrica, que en molts casos no s’adapta a

la realitat del tipus, naturalesa i dimensió de negoci de la

parròquia, en comparació a les grans cadenes hoteleres d’àmbit

nacional o internacional que operen al país.

Dificultats del territori

Altres dificultats identificades són, la baixa disponibilitat de mà

d’obra qualificada del sector, l’alt cost de la vida a la parròquia,

la desvalorització de la propietat privada i el cost d’oportunitat

que genera sobre el desenvolupament particular, la falta

d’ajudes i/o incentius financeres per renovar o ampliar el model

de negoci, o el mal estat dels boscos en relació als riscos naturals

i les patologies amb afectació potencial sobre el turisme i

visitants del medi.

DEBILITATS

Amenaces pel sector

La pèrdua dels principals valors i singularitats que actualment

conformen l’atractiu de la parròquia, suposa la principal

amenaça considerada. Les causes que poden conduir-hi

assenyalen a (i) un possible desenvolupament del sector

hoteler mitjançant models allunyats de l’actual, com els grans

complexos hotelers emplaçats en entorns d’alta belles

escènica; (ii) la pèrdua dels paisatges forestals a causa a les

pertorbacions, com els incendis forestals o les malalties

forestals; (iii) els efectes que el canvi climàtic podrà tenir sobre

la dinàmica dels ecosistemes de muntanya, i conseqüentment

sobre el turisme de natura.

Tanmateix, també preocupa el fet de continuar o inclús

potenciar un model turístic de mitjà a baix poder adquisitiu,

degut a l’increment de l’oferta dels apartament turístics, així

com la falta de disponibilitat de personal altament qualificat

per tal d’atreure i consolidar un turisme més selecte.

Amenaces del territori

El sector considera que altres amenaces de diversa naturalesa

poden ser (i) la falta de respecte a les limitacions establertes

pel pla urbanístic, sempre i quant la planificació respongui a

criteris purament tècnics i justificats; (ii) la falta d’interès dels

joves locals per les tradicions i costums del territori, conduint

a la pèrdua de la identitat de la parròquia i sentit comunitari;

(iii) els efectes de la globalització sobre una economia i sector

tant dependent del turisme exterior; (iv) l’ús de pesticides en

l’agricultura destinada a l’alimentació humana.

AMENACES



19

3.2.2.2 ANÀLISI DAFO - SECTOR HOTELERIA I RESTAURACIÓ

Fortaleses del sector

El sector és unànime en que les fortaleses que

estructuren el principal atractiu turístic de la parròquia,

són l’arquitectura tradicional i la moderna, integrada

paisatgísticament. La proximitat i qualitat de l’entorn

natural, així com la diversitat i accessibilitat de l’oferta

cultural i esportiva. Aquests elements han permès

atènyer un turisme pluriestacional que busca relacionar-

se amb l’entorn ja sigui per desenvolupar-hi activitats

esportives, com per gaudir del patrimoni natural i/o

cultural, aconseguint d’aquesta manera,

desestacionalitzar el turisme d’hivern atret

fonamentalment per l’estació d’esquí d’Arcalís.

FORTALESES

Oportunitats transversals

Sobre les oportunitats previsibles pel sector, destaca la creació

de sinergies entre el sector turístic, l’agroramader i l’hoteler, a fi

de crear un mercat de circuit curt que valoritzi els productes i

serveis elaborats a la parròquia, oferint-los als visitants com una

experiència vivencial i sensitiva pròpia de la identitat i tradició

del territori. Això permetria transitar progressivament vers un

turisme més alineat amb la conservació i la sostenibilitat del

medi, i una notable predisposició a pagar el valor afegit del

producte, a canvi d’un servei personalitzat i de major qualitat.

En aquest sentit, tant la formació especialitzada del personal del

sector, com la disponibilitat de productes locals reconeguts i

certificats, així com una ferma voluntat per part de

l’administració mitjançant el corresponent suport logístic,

permetria fer d’Ordino un referent en matèria d’hoteleria i

restauració d’alt nivell.

Amb tot, es considera que la fórmula del turisme rural

representa una bona eina per promoure la reconversió del

model de negoci, complementat amb iniciatives que posin de

relleu el valor del producte local, com per exemple l’oportunitat

de recuperar la mostra gastronòmica a fi de reposicionar Ordino

com a referent gastronòmic.

En paral·lel, convindrà seguir apostant pel desenvolupament

d’esdeveniments esportius d’alt nivell, que permetin posicionar

el territori en l’àmbit internacional.

Tanmateix, en segon ordre d’importància, convindria crear un

cos de voluntaris per la natura que permeti posar en valor la

necessitat de mantenir i salvaguardar el patrimoni natural, a fi

de conservar i millorar l’atractiu turístic que generen els

paisatges de muntanya.

Finalment, de forma residual, el sector considera una

oportunitat a llarg termini els efectes del canvi climàtic sobre el

turisme de neu, que segons pronostiquen els models, en el cas

de l’estació d’Arcalís es conservarà unes bones condicions de

neu en comparació a la resta del país i part dels Pirineus

Catalans, suposant un reclam turístic indiscutible.

OPORTUNITATS



20

3.2.2.3 ANÀLISI DAFO - SECTOR COMERÇ, SERVEIS EMPRESARIALS I PRODUCCIÓ D’ENERGIA

Dificultats transversals

La principal feblesa comuna és el caràcter tancat de la població

en relació a la gestió del comerç i l’activitat professional, ja que

el fet de tenir identificat i conèixer en detall als actors i activitats

de la parròquia, intensifica la competència i no facilita el

desenvolupament de noves propostes o projectes amb suficient

discreció com per atreure possibles inversions estratègiques.

Addicionalment, es posa en relleu el valor que es dona a la

imatge personal en detriment a la professional en termes

d’opinió pública i institucional, essent un impediment inicial tant

per l’establiment de l’activitat com per la creació d’una borsa de

clients consolidada.

Per altra banda, l’aïllament geogràfic, en relació al centre vila

d’Andorra, així com el sistema de transport públic actual, amb

baixa freqüència i tarifes elevades, no afavoreix la captació i

recepció de clients potencials.

Dificultats del sector energètic

En relació a les dificultats existent en la generació i distribució

d’energia elèctrica, destaca el fet que les actuals infraestructures

de distribució estan arribant al límit de capacitat. Les causes són

l’increment de la demanda i el consum d’energia elèctrica,

motivada fonamentalment per una falta de consciència social

per minimitzar el malbaratament energètic d’ús domèstic, a

causa del baix cost de l’electricitat d’importació.

Tanmateix, el baix cost de l’energia resulta ser la principal

limitació per incentivar el desplegament de nous projectes

d’iniciativa privada basats en l’aprofitament d’energies d’origen

renovable, a causa de la baixa ràtio de rendibilitat econòmica.

Aquesta situació es veu agreujada per una falta de coordinació

entre els diferents nivells administratius, a l’hora de gestionar els

expedients d’autorització de nous projectes, amb especial

atenció als horts de producció solar elèctrica de titularitat

privada. Tot i l’aprovació tècnica dels projectes, és

l’administració comunal qui té la potestat per autoritzar o

desautoritzar en última instància el desenvolupament del

mateix, ja que amb tal finalitat es requerirà una requalificació de

l’ús del sòl dins del pla urbanístic corresponent.

Finalment, la cogeneració amb biomassa forestal, malgrat

l’extensa superfície forestal de la parròquia, l’actual volum

d’explotació i generació de subproductes fustaners, no permet

dimensionar una planta econòmicament viable i competitiva

davant d’altres energies renovables.

DEBILITATS

Amenaces pel sector energètic

Pel cas específic del sector energètic, les principals amenaces

locals identificades es centren en l’increment desmesurat de

la demanda elèctrica d’ús industrial i domèstic, degut a les

mesures de reconversió d’energia fòssil a renovable. Com en

el cas concret de la reconversió de les calderes de gasoil a

bombes de calor o calderes elèctriques en nous habitatges o el

cas de les estacions d’esquí i l’ampliació de les infraestructures

de cultiu de neu artificial en vistes a les tendències

presumibles degut als efectes del canvi climàtic.

Amenaces del territori

Les amenaces amb major rellevància sobre totes les activitats

del sector es centren en les tendències potencials del

creixement demogràfic futur i l’impacte que conjuntament

amb el canvi climàtic pot tenir sobre la disponibilitat dels

recursos.

De forma similar, continuar amb el model econòmic extractiu

actual pot suposar la pèrdua del principal atractiu del territori;

l’entorn natural.

AMENACES



21


Fortaleses transversals

Ordino presenta una alta qualitat de vida en referència a

la seguretat, la qualitat i disponibilitat de recursos

primaris (aigua, aire, etc.) o l’estabilitat econòmica i

social, situació que permet generar i consolidar un teixit

comercial i empresarial de qualitat.

Fortaleses pel sector turístic

Pel que fa al comerç basat en el turisme, la principal

fortalesa identificada és la proximitat de la natura i el seu

magnífic estat de conservació, esdevenint un dels

principals reclams i atractius pels visitants.

Tanmateix, ressalta l’actual varietat d’esdeveniments

esportius que acull el territori, així com la connectivitat

de tots els pobles mitjançant una via verda (camí ral) que

permet una major autonomia del transport per part dels

visitants. Un altre punt fort és l’estructura i organització

dels pobles dins del territori, que han sabut conservar els

trets idiosincràtics tradicionals fent-ho compatible amb

l’establiment d’activitats i serveis professionals moderns.

Fortaleses pel sector energètic (I)

La gran fortalesa identificada pel sector energètic es

centra en l’existència d’un Pla d’Infraestructures

Energètiques d’àmbit nacional, que incentiva el

desenvolupament d’activitats de generació d’energia

elèctrica mitjançant l’aprofitament de recursos

renovables, tant en l’àmbit del sector públic com del

particular. Aquesta transició energètica, de recursos

fòssils a renovables, conjuntament amb el fet que Ordino

disposa del soterrament total del cablejat de mitja i baixa

tensió, minimitzant l’impacte paisatgístic, fa que Ordino

sigui pioner i un cas d’èxit en relació al desplegament del

Pla Estratègic de forma harmònica amb altres normatives

sectorials, com la Llei de medi natural, de biodiversitat i

del paisatge.

FORTALESES I


Mantenir i conservar l’autenticitat i idiosincràsia de la parròquia

com a principal valor i atractiu, així com fomentar la conversió

de l’oferta comercial vers un turisme de qualitat que pernocti al

territori i no únicament en faci ús esporàdic, es posicionen com

les principals oportunitats comunes per afrontar els reptes del

sector. En aquest sentit, s’esmenta l’oportunitat que podria

suposar l’obertura del túnel de l’Arieja durant la temporada

d’estiu per tal d’augmentar l’ecoturisme provinent de França.

Oportunitats del sector energètic

Les oportunitats per a fomentar la generació d’energia d’origen

renovable, es centren en la dinamització i incentivació per part

de l’administració dels projectes privats i particulars;

particularment els d’aprofitament de l’energia solar i/o

hidràulica, així com l’articulació de mesures que permetin

l’aprofitament potencial de la biomassa. Aquestes mesures es

podrien veure afavorides amb l’establiment d’una eco taxa que

permeti sufragar parcial o totalment els alts costos d’explotació

d’aquells boscos difícilment mecanitzables, o bé degut a

l’augment gradual del cost de l’energia importada; el qual

s’accentuarà amb la clausura progressiva de les centrals

nuclears.

Independentment de l’origen de l’energia, les principals

oportunitats per fomentar l’ús i consum responsable i eficient,

passa per una continuïtat i millora de les ajudes públiques en la

rehabilitació dels edificis d’antiga construcció, normalment amb

un baixa eficiència energètica, així com promovent programes

de sensibilització social que redueixin el malbaratament

energètic i coresponsabilitzin el consumidor del bon

funcionament del sistema.

OPORTUNITATS I



22


Fortaleses pel sector energètic (II)

En paral·lel, existeix una voluntat política i institucional

per millorar la independència energètica fins atènyer el

30% del consum nacional (actualment és del 15%), i les

energies renovables estan adquirint un paper central per

aconseguir-ho.

En aquest sentit, Ordino disposa d’una central

hidroelèctrica que permet l’autonomia energètica de

l’estació d’esquí d’Arcalís, en termes de balanç net anual.

Situació que la fa única en l’àmbit dels Pirineus.

Tanmateix existeixen diversos projectes addicionals a

desenvolupar a mig termini donat l’alt potencial del

territori per a l’aprofitament de l’energia hidroelèctrica.

Addicionalment, la producció hidroelèctrica permet

millorar significativament el coneixement del medi

aquàtic, ja que aquest està permanentment monitoritzat,

mitjançant mesures de cabals natural, qualitat física i

química de l’aigua, etc., generant una gran varietat i

volum de dades que possibiliten la millora del

coneixement dels sistemes aquàtics, així com de les

accions de preservació i restauració.

FORTALESES II

OPORTUNITATS II



23

3.2.2.4 ANÀLISI DAFO - SECTOR SOCIAL, CULTURAL I ESPORTIU

Debilitats transversals

En termes generals, el conjunt de la societat considera que les

principals febleses actuals de la parròquia; amb el mateix grau

d’importància són: (i) la pèrdua del sentit comunitari i de la

participació social a la vida quotidiana de la parròquia motivada per

la creixent arribada de residents que únicament pernocten al territori

(poble dormitori) així com per una manca d’arrelament dels

nouvinguts i dels joves, amb les tradicions i costums locals; (ii) una

deficient comunicació viària amb el centre vila d’Andorra degut per

l’efecte d’embotellament que es genera diàriament al poble de la

Massana; i (iii) un teixit comercial molt incipient i poc diversificat que

no permet als consumidors i residents prescindir dels nuclis urbans i

comercials de les parròquies veïnes. Tanmateix, en segon ordre

d’importància apareix (i) el preu de l’habitatge, ja sia de lloguer o de

compra, està atenyent valors desorbitats en relació al poder

adquisitiu mig, situació que comença a generar exclusió social dels

estrats més desafavorits com el jovent; (ii) l’excés de limitacions

sobre la propietat privada i la falta de reconeixement i suport als

propietaris per part de l’administració, en el sentit que hi ha una clara

falta de reconeixement vers el rol que ha tingut la propietat privada

en la conservació del medi i del paisatge rural; (iii) les dificultats per

accedir al mercat laboral local, i (iv) l’elevat cost dels tràmits i taxes

parroquials en comparació a la resta de corporacions amb un nombre

d’habitants similar.

Debilitats del sector cultural i artístic

En referència al sector cultural i artístic, les febleses detectades es

centren en (i) l’estructura organitzativa dels esdeveniments, per la

tendència a concentrar tots els actes al nucli d’Ordino; (ii) la pèrdua

de la diversitat i qualitat de l’oferta cultural; i (ii) la manca

d’informació i promoció efectiva a nivell local per tal de mobilitzar a

tots els interessats. Per altra banda, la pròpia naturalesa del territori

presenta algunes dificultats específiques com la meteorologia, la qual

no permet explotar les activitats artístiques a l’exterior durant tot

l’any.

Debilitats del sector esportiu

En quant a les activitats esportives, destaquen les limitacions

degudes a la meteorologia, ja sigui per un excés o per una falta de

condicions òptimes pel desenvolupament d’esdeveniments d’alt

nivell, així com la mala accessibilitat a l’entorn natural per mitjans

motoritzats, situació que complica la logística i organització d’alguns

actes, esdevenint necessari el transport amb medis aeris. Tanmateix,

es fa palesa les actituds incíviques al medi natural per part d’alguns

visitants ocasionals, generant un imatge que perjudica l’atracció i

consolidació de nous esdeveniments potencials d’abast

internacional.

DEBILITATS

Amenaces transversals

Les principals preocupacions comunes per ordre

d’importància són: (i) la pèrdua de les tradicions i

costums populars, fet que suposa una pèrdua de la

identitat sociocultural de la parròquia; (ii) la pèrdua de la

qualitat dels recursos naturals, preocupant en especial

l’estat dels boscos en relació als incendis i plagues

forestals, a causa de la falta de gestió i del canvi climàtic;

(iii) la manca d’oportunitats pels joves per fixar la seva

activitat i residència a la parròquia, tant en l’àmbit laboral

com en l’àmbit particular; (iv) el canvi de model de gestió

del territori a favor de l’expansió urbanística

especulativa, situació que encariria l’accés a l’habitatge i

el cost de vida de la parròquia; i (v) l’aïllament

administratiu de la propietat privada, així com de l’ús i

activitats que s’hi poden desenvolupar en la gestió dels

propis recursos; cas específic de les tallades d’arbres per

l’autoconsum o pel manteniment de la propietat.

Amenaces pel sector cultural i artístic

La reducció parcial o total del pressupost destinat als

actes culturals i artístics, així com la diversificació de

l’oferta cultural sense l’increment pressupostari

necessari per garantir una qualitat mínima.

Amenaces pel sector esportiu

La principal amenaça queda representada pels impactes

del canvi climàtic sobre els recursos naturals i molt

especialment sobre la disponibilitat i qualitat de neu, per

tal de seguir liderant l’organització de competicions

esportives internacionals.

AMENACES



24

3.2.2.4 ANÀLISI DAFO - SECTOR SOCIAL, CULTURAL I ESPORTIU

Fortaleses per l’activitat cultural

El sector cultural i artístic posa de manifest l’existència de

gran diversitat d’espais saludables i inspiradors, així com

un entorn encalmat i harmoniós, que afavoreixen la

creació i el desenvolupament de contingut artístic,

especialment referint a la música i a l’art.

Complementàriament, la trajectòria històrica de la

parròquia en l’organització de múltiples esdeveniments

culturals d’abast nacional i internacional, com la Biennal

Andorra LANDART, els cicles de música, el cicles de nits

obertes, etc., així com la presència de l’Auditori Nacional,

o la gran varietat de museus, amb especial atenció al

museu de la Miniatura per ser exclusiu a nivell mundial,

són considerats com a importants fortaleses pel sector.

Fortaleses per l’activitat esportiva

Pel que fa al sector esportiu, Ordino disposa d’una gran

varietat d’oferta esportiva tant al medi natural com en

espais interiors. En aquest sentit, l’abundància d’entorn

natural i la quantitat i qualitat de les infraestructures com

l’estació d’Arcalís, la xarxa de camins forestals, el Centre

Esportiu d’Ordino, etc., permeten realitzar multitud

disciplines esportives i organitzar esdeveniments d’alt

nivell com el trofeu Borrufa, la copa del Món Font Blanca

o la Andorra Ultratrail.

Tanmateix, el territori disposa de bons serveis turístics,

bona qualitat de l’oferta hotelera i de la restauració en

comparació a altres regions alpines organitzadores de

competicions esportives internacionals, que posicionen

la parròquia com a referent per a l’organització

d’esdeveniments d’aquesta naturalesa.

Fortaleses transversals

La qualitat de vida en termes de tranquil·litat, benestar,

seguretat, qualitat de l’aire i de l’aigua, així com l’estat de

conservació, la proximitat i l’abundància de l’entorn

natural, són considerats com les principals fortaleses de

la parròquia en l’àmbit social, cultural i esportiu.

Aquestes característiques, conjuntament amb

l’accessibilitat i qualitat dels serveis i equipaments

públics, generen unes condicions òptimes per establir-hi

la unitat familiar i l’educació dels fills.

FORTALESES I

Oportunitats pel sector cultural i artístic

La principal oportunitat per potenciar i consolidar un sector

artístic intern, genuí, d’avantguarda i d’alta qualitat

(internacionalitzable), passa per basar l’atracció del talent amb

els valors de l’entorn privilegiat i l’excepcional qualitat de vida,

que propicien un espai de treball i creació inigualable.

Tanmateix, serà necessari promocionar els avantatges d’Ordino

com a centre d’atracció artística per capitalitzar l’interès dels

centres i galeria d’art, i fomentar que s’instal·lin i operin dins la

parròquia.

Per altra banda, resultaria interessant repartir arreu del territori

l’oferta d’esdeveniments culturals, amb especial atenció als

actes musicals, així com experimentar amb nous escenaris d’alt

valor, com entorns naturals.

Oportunitats pel sector esportiu

En l’àmbit esportiu, una bona oportunitat per posar en valor la

importància dels esdeveniments, especialment els d’abast

internacional, seria la quantificació de l’impacte i retorn

econòmic que genera sobre altres sectors del territori. Tant

mateix, cal continuar potenciant l’esport a tots els nivells, per

promoure’n els seus beneficis, activitat de cohesió social,

d’hàbits saludables i vinculació amb el territori. En aquest sentit,

la Reserva de la Biosfera pot suposar una excel·lent oportunitat,

actuant com un catalitzador entre el sector de l’esport;

especialment els esports de muntanya, i el sector de l’educació.


La principal oportunitat identificada rau en la necessitat de

seguir potenciant el model de desenvolupament sostenible en

pro a la conservació i promoció del patrimoni natural i cultural,

com a tret diferenciador i pol d’atracció turística. En aquest

sentit, es considera que Ordino seria un escenari òptim per

l’establiment d’un centre de recerca i formació especialitzada en

les activitats relacionades amb el medi ambient, l’agro-

ramaderia i el turisme rural, així com pel foment de la interacció

i la col·laboració entre els diferents actors.

Pel que fa a l’economia, es considera oportú la creació d’un

mercat de circuit curt que valoritzi els productes locals i

tradicionals, artesanies i productes agro-alimentaris. Tanmateix,

cal seguir amb la consecució d’un turisme de qualitat, atret pels

valors naturals i culturals, no únicament per la competitivitat

dels preus.

Finalment, caldria invertir esforços en el foment de la integració

i vinculació dels residents, amb especial atenció als nouvinguts i

jovent, amb la història, els costums i les tradicions locals, per tal

de fomentar el sentiment de pertinença a la comunitat.

OPORTUNITATS I



25

3.2.2.5 ANÀLISI DAFO - SECTOR ADMINISTRACIÓ I INSTITUCIONS

Dificultats institucionals

Les principals dificultats detectades a nivell institucional, es

centren en (i) la pèrdua de competències dels Quarts, degut a

una manca d’assignació pressupostària que garanteixi la seva

autonomia i suficiència en la gestió dels recursos propis. Es

detecta també (ii) la falta de vinculació i representativitat del

Quart dins de la gestió administrativa i política de la parròquia,

degut fonamentalment a la inexistència d’una definició de caire

normatiu i vinculant que determini els drets, les obligacions i

l’estructura organitzativa i operativa dels Quarts, i finalment, (iii)

la manca d’interès social per la figura i funció del Quart, si bé que

l’existència de resistències i manca d’acompanyament als

nouvinguts per motivar la seva participació dins la política

territorial, no fomenta l’interès del veïnatge.

Debilitats del territori

A nivell de territori, les principals dificultats identificades són per

ordre d’importància, (i) una deficient mobilitat, degut a l’efecte

d’embotellament de la Massana, així com un transport públic

intern ineficient; (ii) una desatenció i manca de manteniment del

patrimoni natural públic, especialment els camins forestals

empedrats així com els boscos demanials; (iii) el

desenvolupament urbanístic especulatiu, afavorint situacions

d’exclusió a l’habitatge als joves de la parròquia i/o l’existència

de múltiples habitatges deshabitats; i (iv) falta

d’acompanyament i suport a l’emprenedoria i a les noves

activitats econòmiques emergents, que permetin fixar la

població a la parròquia, i permetin revertir el creixent fenomen

de població/parròquia dormitori.

DEBILITATS

Amenaces per les institucions

La principal amenaça institucional relacionada amb la figura

del Quart és la seva desaparició a mig termini, degut a la manca

de reconeixement i vinculació amb altres nivells

administratius, així com a la falta d’assignació pressupostària

que garanteixi la seva gestió.

Amenaces pel territori

En quant a les amenaces del territori, s’evidencia (i) la

preocupació que genera l’urbanisme especulatiu; (ii) la manca

de vinculació entre el jovent i residents nouvinguts amb els

costums, història i tradició del territori, així com en la

participació a la vida social del territori; (iii) els riscos naturals

i l’estat dels boscos públics, degut a la falta de gestió activa

dels recursos forestals i als efectes potencials del canvi

climàtic; (iv) la falta de dinamització econòmica de la

parròquia; degut en bona part a la falta de comunicació entre

els sectors que permeti promoure una resposta conjunta i

coordinada, per exemple possibles alternatives al monocultiu

del tabac que tinguin un impacte positiu en diversos sectors

per tal d’enfortir la seva viabilitat a llarg termini; i (v) la

massificació turística de la parròquia amb el corresponent

impacte sobre la qualitat de vida dels ciutadans, a nivell de

contaminació i disponibilitat de recursos.

AMENACES



26


Fortaleses de les institucions

Els punt forts identificats en relació al sector de

l’administració pública comunal, es centren en les

polítiques de gestió del territori realitzades fins a

l’actualitat, que han promocionat un desenvolupament

urbà racional i compatible amb el manteniment de

l’entorn natural; obtenint un urbanisme integrat i en

harmonia amb les construccions tradicionals. Aquesta

dinàmica s’ha vist reforçada durant els darrers anys, amb

el desplegament normatiu específic, d’àmbit nacional i

local, per salvaguardar i millorar l’estat del patrimoni

natural i cultural en relació al creixement socioeconòmic

previsible.

En referència als Quarts, les principals fortaleses es

centren en la importància i rellevància històrica de la

institució així com del rol com a òrgan gestor dels

recursos públics veïnals segons els usos i costums propis,

quedant recollit a la Constitució d’Andorra. En aquest

sentit, l’actual estat del territori i dels recursos naturals

és el fruit de la gestió històrica dels Quarts sobre el seu

patrimoni, que representa més de la meitat de la

superfície forestal de la parròquia i ha estat gestionat

amb un esperit de salvaguardar els recursos públics i

garantir la seva qualitat i disponibilitat per les properes

generacions.

Addicionalment, destaca l’alt grau de coneixement

detallat del territori així com de les seves particularitats i

dinàmiques específiques històriques. En aquest sentit, es

disposa d’un arxiu documental amb registres i actes que

retrocedeixen varis segles, i que ha permès en

nombroses situacions esclarir dubtes sobre els límits i/o

drets adquirits entre propietats, com en el cas concret del

cadastre de la propietat.

Tanmateix, destaca el caràcter voluntari i no retribuït dels

membres que integren l’òrgan gestor del Quart, així com

la fiscalització dels comptes de forma bianual davant el

Tribunal de Comptes, per tal de certificar que la gestió

dels recursos públics ha estat transparent i a favor del

benefici comú.

FORTALESES I

Oportunitats institucionals

Pel que fa a les oportunitats identificades a nivell de les

institucions administratives del territori, destaca com el Comú;

donades les seves competències i característiques, representa

un actor administratiu òptim per alinear els diferents actors i

sectors dins d’una visió i estratègia comuna que a mig termini

permetés una implicació activa dels mateixos per atènyer un

desenvolupament sostenible i valoritzar-ne els beneficis.

Tanmateix, per a fomentar la posada en pràctica d’aquesta

estratègia, serà necessari el suport pressupostari que permeti

facilitar la transició de l’estat actual fins al desitjat. Amb aquesta

finalitat, cal replantejar la distribució pressupostària a nivell

nacional entre les 7 administracions, a fi d’incloure altres criteris

de ponderació en el càlcul de l’assignació de recursos, en

comparació a l’actual criteri demogràfic. En aquest sentit, una

bona oportunitat seria monetaritzar les funcions ecosistèmiques

i les externalitats positives que Ordino genera a nivell nacional,

en relació als impactes i els costos d’oportunitat suportats, per

tal de compensar econòmicament aquelles parròquies que

prioritzen la gestió basada en criteris de sostenibilitat, en

detriment a renunciar a un desenvolupament basat en

maximitzar els balanços econòmics i els ràtios de beneficis.

A nivell dels Quarts, les principals oportunitats identificades per

garantir tant la seva eficiència i continuïtat, com la seva idoneïtat

per implementar en l’àmbit local el desenvolupament

sostenible, es basen en (i) la seva modernització; (ii) posar en

valor la funció social i d’estructuració del territori; i (iii)

l’assignació de pressupost en base als serveis ecosistèmics

generats.

En aquest sentit, desenvolupar un reglament normatiu que

desplegui l’article 84 de la Constitució d’Andorra, en el qual es

recullin les particularitats i importància històrica de la institució,

i s’estableixi l’organització, les funcions, els drets i les

responsabilitats, així com les principals competències dels

Quarts, permetria modernitzar la institució i posicionar-la a

nivells més pròxims de les administracions parroquials.

En paral·lel, l’oportunitat de reposicionar el Quart com a

element estructurador del territori i de la societat local, en tant

que node d’aglutinament i d’integració veïnal així com el

principal vincle amb altres nivells administratius, actuant com un

instrument ideal per fomentar la participació ciutadana dins la

vida política i administrativa del territori, tot posant en valor la

cooperació local i la cohesió social derivada d’una institució

fonamentada en el voluntariat.

Tan mateix, seria necessari garantir l’autosuficiència econòmica

OPORTUNITATS I



27


Fortaleses del territori

Les principals fortaleses del territori es basen en (i) la

qualitat de vida, en termes de tranquil·litat, seguretat i

disponibilitat i qualitat dels recursos primaris (aire i

aigua); així com en (ii) l’abundància, proximitat i qualitat

de l’entorn natural. Reconeixent tant la funció social i

econòmica del patrimoni natural, com la importància dels

sectors que hi interactuen o en depenen directament

com l’agricultura i ramaderia o el turisme.

Per últim, però amb la mateixa importància que les

consideracions anteriors, destaca la proximitat amb

el veïnatge i les necessitats locals compartides, i la

capacitat del Quart per representar i defensar els

interessos comuns del veïnatge davant altres nivells

administratius

FORTALESES II

Tanmateix, seria necessari garantir l’autosuficiència econòmica

de l’entitat en la gestió dels recursos propis, en termes de

manteniment i millora dels mateixos. Una bona oportunitat per

a tal fi, es centra en la retribució i contraprestació dels beneficis

derivats dels serveis ecosistèmics que genera el seu patrimoni

demanial.

Oportunitats del territori

A nivell multisectorial, la principal oportunitat detectada pel

sector primari és basa en estimular la producció

agrosilvopastoral, conreus i productes alternatius al monocultiu

del tabac així com productes forestals, i vincular-la amb un

mercat de proximitat per potenciar el consum local de productes

de proximitat i d’alta qualitat, posant èmfasis en els beneficis a

múltiples nivells que comporta aquest tipus de consum.

Tanmateix, augmentar els esforços i recursos per al foment de la

gestió forestal dels boscos públics, per garantir la continuïtat de

les funcions socials, mediambientals i econòmiques que

subministren.

En l’àmbit social, la Reserva de la Biosfera es percep com una

bona eina per a fomentar la informació, la participació i

implicació ciutadana en l’organització i desenvolupament de les

activitats quotidianes de la parròquia, especialment per

fomentar l’arrelament dels joves amb el territori i els seus valors.

Pel que fa al sector turístic, seguir promocionant el patrimoni

natural i cultural a fi d’esdevenir el referent nacional, així com

incentivar aquelles activitats que siguin compatibles amb la

dinamització i la conservació del patrimoni, com per exemple les

activitats esportives de muntanya.

Finalment, en termes de desenvolupament econòmic i

urbanístic, es considera que cal seguir amb el model de

creixement actual, tot i que és necessari considerar i incloure les

característiques i necessitats de la petita propietat privada a

l’hora d’establir les regulacions de l’ús del sòl. Això evitarà que

no es limiti el desenvolupament de les activitats econòmiques

d’àmbit familiar en contraposició als macro-projectes

promoguts pels gran grups inversors.

OPORTUNITATS II



28

3.2.2.6 ANÀLISI DAFO - SECTOR EDUCACIÓ I RECERCA

Debilitats per l’educació

La principal debilitat identificada en relació a l’activitat

educativa/formativa, rau en la falta de facilitats financeres i

suport logístics per part de l’administració local i nacional, que

permeti assegurar regularment o anualment l’accés de les

escoles a les instal·lacions d’educació mediambiental.

Addicionalment, destaca també la falta de recursos públics per

incentivar i desenvolupar programes d’educació medi ambiental

específic sorgits des del sector privat o particular.

Altres dificultats del territori

Pel que fa a altres dificultats diagnosticades dins la parròquia,

ressalta (i) la baixa oferta comercial; (ii) la pèrdua de la vida social

del poble d’Ordino, convertint-se en un poble dormitori; (iii)

l’aïllament geogràfic; respecte al centre ciutat; (iv) la mobilitat

ineficient, ja sia per la baixa freqüència dels transports públics o

pels col·lapses diaris de la Massana; (v) el preu del lloguer i

l’habitatge; o (vi) la falta de manteniment dels camins i senders

forestals.

DEBILITATS

Amenaces per l’educació

Les amenaces percebudes pel sector apunten a una falta de

cohesió social i pèrdua progressiva del sentiment i valors de la

comunitat, així com una creixent desvinculació dels joves amb

el territori i els seus valors.

Pel que fa a l’educació ambiental i l’ús dels recursos actuals, es

notori l’efecte de les noves tecnologies i canals de comunicació

existents entre els estrats més joves, suposant una amenaça

pels mètodes pedagògics tradicionals degut a la falta

d’estimulació constant per part del receptor del missatge.

Finalment, el sector considera que cal garantir el bon estat dels

recursos naturals i forestals per tal de seguir sent usats com a

laboratori d’aprenentatge. En aquest sentit, els riscos naturals

(perill d’incendi) i les plagues forestals (la processionària del

pi) són les principals preocupacions identificades que poden

limitar l’ús dels recursos amb finalitats pedagògiques.

Altres amenaces del territori

En quant a amenaces de diversa naturalesa destaca el (i)

creixement urbanístic descontrolat; (ii) la pèrdua d’inèrcia del

sector agroramader; així com (iii) els conflictes socials que

poden generar els efectes del canvi climàtic sobre la

disponibilitat dels recursos naturals.

AMENACES



29

3.2.2.6 ANÀLISI DAFO - SECTOR EDUCACIÓ I RECERCA

Fortaleses relacionades amb l’activitat

Les principals fortaleses identificades en relació al sector

de l’educació a la parròquia d’Ordino, es centren en l’alta

qualitat de vida; en termes de tranquil·litat, pau social,

baixa contaminació, disponibilitat d’infraestructures

públiques, etc., així com la proximitat i qualitat del medi

natural circumdant, situació que propicia l’escenari i

condicions òptimes per l’educació i formació dels joves.

Aquesta situació es veu reforçada en matèria d’educació

ambiental, gràcies a la disponibilitat de recursos

pedagògics, com per exemple el Parc natural de la vall de

Sorteny o el Centre d’Interpretació de la Natura, i

l’existència d’un patrimoni natural excepcional que actua

com un veritable laboratori viu que permet vehicular part

del currículum formatiu.

Altres fortaleses del territori

Altres fortaleses són l’existència de normativa sectorial

urbanística que garanteix la integració paisatgística del

desenvolupament urbà, salvaguardant la idiosincràsia

tradicional de la parròquia.

FORTALESES

Oportunitats relacionades amb l’activitat

Davant les debilitats i amenaces identificades, el sector percep

com una bona oportunitat el fet de potenciar i consolidar

programes i activitats de pedagogia ambiental, de forma

coordinada amb els centres educatius, a fi de complementar

aquells aspectes de major rellevància que permetin promoure

canvis d’actitud i incentivar conductes responsables en pro a la

sostenibilitat. Aquestes accions haurien d’anar acompanyades

dels recursos necessaris, amb especial menció a la dotació

pressupostària, per tal de garantir la seva continuïtat i eficàcia a

llarg termini, assegurant així l’acompliment dels objectius

sensibilitzadors. Tanmateix, caldrà actualitzar els canals i mitjans

d’informació i comunicació, en base a les noves tecnologies i

formats a les que el jovent n’és molt permeable.

Altres oportunitats del territori

Altres oportunitats identificades passen per (i) incentivar i

promocionar l’ús i el desenvolupament de les energies d’origen

renovable; (ii) promocionar un model turístic centrat en les

activitats esportives de muntanya, sota premisses de

sostenibilitat, amb especial menció al turisme d’esquí; (iii)

prioritzar la rehabilitació d’antics habitatges i edificis davant els

projectes de nova construcció; o (iv) incentivar l’eficàcia i

eficiència del transport públic; mitjançant tarifes assequibles i

augmentant la freqüència dels recorreguts.

OPORTUNITATS



30


Territori de Biosfera · 2020. 10. 28. · Projecte “Vall d’Ordino, Territori de iosfera” –...

Documents

Transcript of Territori de Biosfera · 2020. 10. 28. · Projecte “Vall d’Ordino, Territori de iosfera” –...