ROMANÇ  DE  CEC  COMENTARI  I  ACTIVITATS  DE  LA  CANÇÓ  ROMANÇ  DE  CEC  

 

   

Fet  per:  

Alberto  Betes,  Voro  Chilet  i  David  Peris  

  ROMANÇ  DE  CEC    

  2  

INTRODUCCIÓ  

El  treball  presentat  a  continuació  exposa  i  argumenta  els  següents  punts  o  preguntes  sobre  el  Romanç  

de  cec,  els  períodes  històrics  sobre  els  que  parla  i  els  personatges  que  protagonitzen  aquests  fets.  

 

 

 

 

 

 

    ROMANÇ  DE  CEC      

  3  

 

1)  

Anàlisi    de  la  font:  

EL   tipus   de   Font   és   clarament   secundaria,   perquè   parla   d’uns   fets   històrics   que   no   es   produeixen   al  

període  on  esta  escrit.  El  Romanç  està  escrit  en  una  època    posterior  als  fets.  

El  text  es  de  tipus  polític,  doncs  argumenta  des  de  el  seu  punt  de  vista  uns  fet  ocorreguts  en  un  període  

passat,  es  un  document  escrit  per  un  compositor  (historiador)  posterior  als  fets  que  dels  que  parla,  per  

la  qual  cosa  en  un  principi  vam  pensar  que  era  historiogràfic.  

L’autor   és   un   musicòleg   valencià   molt   conegut   que   en   aquest   cas   actua   com   historiador   anomenat  

Vicent   Torrent.   Un   autor   individual.   Va   nàixer   a   Torrent,   València   al   1945.   Ha   estudiat  magisteri   i   es  

music  autodidacta.  És  conegut  per  la  seua  obra  com  a  intèrpret  de  música  tradicional  amb  el  conjunt  al  

Tall.  

La   finalitat   d’aquest   text   és   diversa,   per   una   banda   pretén   entretindre,   perquè   és   un   cançó,   però   la  

verdadera  finalitat  es  reivindicar  els  canvis  polítics  i  socials  ocorreguts  en  un  temps  passat,  a  la  guerra  de  

successió.  

El   destinatari   d’aquest   romanç  és   un  públic  molt   ampli,   poden   ser   totes   les   persones  que  escolten   la  

cançó  o  be  estan  interessats  en  el  fets  que  conta.  

 

2)  

Arguments  principals.  

L’argument  principal  es  la  batalla  que  va  enfrontar  als  dos  principals  territoris  que  hi  havia  a  la  península  

ibèrica  i  que  va  acabar  amb  la  victòria  dels  Borbons  sobre  els  Àustria,  implicant  l’establiment  del  Decret  

de  Nova  Planta.  Aquesta  batalla  es  coneguda  com  Guerra  de  Successió.  

 

3)  

 

Arguments  secundaris  

Una  de  les  idees  secundaries  que  hem  trobat  es  la  implicació  dels  reis  i  governants  de  tota  Europa,  que  

es  posicionen  d’una  banda  o  de  l’altra  depenent  dels  seus  interessos.  Altre  argument  seria  quan  Baptista  

Basset,  com  a  representant  de  l’exercit  de  Carles  el  d’Àustria,  desembarca  a  Altea  i  va  distribuint  armes  i  

convencent  a  tots  els  llauradors  de  plantar  cara  al  Borbó  Felip  V.  

  ROMANÇ  DE  CEC    

  4  

 

4-­‐  

El   text   data   del   l’època   dels   primers   borbons   al   S.   XVIII,   escrit   degut   a   la   mort   de   Carles   II   i   el  

nomenament  de  Felip  V.  Açò  crea  un  bàndol  que  no  acceptava  el  nou  rei   i  recolzava  a   l’arxiduc  Carles  

d’Habsburg,  el  que  provocà   la  Guerra  de  Successió,   rivalitzant    a  Felip  V   representant  de   l’hegemonia  

francesa  contra  Carles  d’Habsburg  amb  un  recolzament  de  Anglaterra  i  Holanda.  Al  País  Valencià,    Carles  

d’Àustria  va  posar  en  contra  a  molta  gent  contra  Felip  V,  donant  raons  de  que  devien   lluitar  pels  seus  

drets,  per  el  que  ells  volien    i  repartint  armes  per  lluitar  contra  ells.  Finalment  l’exercit  Borbó  guanya  a  

l’exercit  d’Àustria  a  la  batalla  d’Almansa,  això  va  fer  que  el  nou  regnat  actués  amb  crueltat  sobre  els  que  

no  li  recolzaren     i  promulgara  el  decret  de  nova  planta  on  prohibia  entre  altres  coses,   la  pràctica  de  la  

llengua.  

 

 

 

 

Quadre  de  la  guerra  de  Successió  Espanyola  

    ROMANÇ  DE  CEC      

  5  

5-­‐    

Guerra   de   successió:   enfrontament   bèl·∙lic     entre   l’imperi   dels     Àustria   i   Borbònic   ,   es   va   donar   a   la  

península   Ibèrica  al  1701-­‐1713/1715  ,  on  els  Borbons  es  quedarem  amb  el  control  de   la  península  per  

davant  dels  interessos  dels  Austres,  

Batalla  d’Almansa  :  Enfrontament  on  les  tropes  de  Felip  V  van  derrotar  a  l’exercit    de  Carles  d’Àustria  a  

la  guerra  de  successió  ,  va  ocórrer  el  25  d’Abril  de  1707  a  Almansa.  Això  comportarà  que  Castella    ocupi  

el  Regne  de  València  per  dret  de  conquista.  

 

6-­‐  

En   morir   el   rei   Carles   II   sense   successió   el   1700,   l'arxiduc   Carles   era   suposadament   el   candidat   a   la  

corona  hispana  en  virtut  d'un  antic  pacte  que  estipulava  la  successió  de  Carles  II  com  a  últim  Habsburg  a  

Espanya  en  un  altre  membre  de  la  mateixa  dinastia.  Però  Carles  II  va  testar  a  favor  de  Felip  d'Anjou,  nét  

del  rei  Lluís  XIV  de  França  i  besnét  de  Felip  IV  de  Castella,  com  a  successor,  per  la  qual  cosa  s'inicià  un  

conflicte  entre  els  dos  pretendents,  conegut  amb  el  nom  de  Guerra  de  Successió.  

El  bàndol  dels  Austres  estava  governat  per  Joan  Baptista  Basset,  que  fou  un  militar  que  va  encapçalar  la  

revolta  valenciana  contra  Felip  V  al  capdavant  dels  maulets.  Baptista  Basset  una  vegada  desembarcà  a  

Altea,   es   va   passejar   pels   pobles   de   moltes   comarques,   distribuint   armes   i   donant   raons   intentant  

convèncer   als   maulets,   que   eren   les   persones   que   es   revelaren   contra   la   situació   que   va   produir  

l’enfrontament  amb  els  Borbons.    

El  bàndol  Borbònic  estava  capitanejat  per  Felip  V,  procedent  de  França.  Com  ja  hem  dit,  a  ser  designat  

hereteu   de   la   Corona   d’Espanya   per   l’últim   rei   espanyol   de   la   dinastia   dels   Habsburgs.   Al   guanyar   la  

guerra,  Felip  V  va  ser  primer  rei  de  la  Dinastia  Borbó  al  tro  del  Regne  d’Espanya.  Aquesta  batalla  no  sols  

la  va  guanyar  Felip  V,  sinó  que  també  el  van  ajudar  els  botiflers.  Aquests  eren  els  partidaris  borbònics  a  

favor  de  Felip  V  durant  la  Guerra  de  Successió  Espanyola.  Aquest  terme  encara  segueix  utilitzant-­‐se  pels  

nacionalistes  catalans  per  referir-­‐se  de  manera  despectiva  cap  als  nacionalistes  espanyols,  és  a  dir,  als  

de  ideologies  oposades.  

La  guerra  va  acabar  a   la  batalla  d’Almansa,  que  com  ja  sabem,  va  acabar  amb  la  victòria  dels  Borbons  

davant  dels  Austres.  Per  això  apareix  aquest  conegut  dit  que  encara  es  pot  escoltar  per  els  carrers  que  

diu:  “Quan  el  mal  ve  d’Almansa  a  tots  alcança”.  Aquest  dit  es  refereix  a  les  conseqüències  que  va  tindre  

la   victòria   de   Felip   V,   que   va   fer   entrar   a   tot   el   País   Valencià   en   una   profunda   crisis   política   i   social.  

Aquesta   victòria   dels   Borbons   va   acabar   amb   l’aplicament   dels   Decrets   de   Nova   Planta,   que   eren   el  

conjunt   de   lleis   sancionades   i   promulgades   per   Felip   V   a   l'inici   del   seu   regnat   que   implantaren  

l'absolutisme  a  la  Monarquia  d'Espanya.  

  ROMANÇ  DE  CEC    

  6  

 

7)  

Els  decrets  de  Nova  Planta  consistia  en  l’abolició  dels  furs  i  institucions  pròpies  dels  regnes  de  la  corona  

d’Aragó.  Hi  establia,  d'una  manera  més  o  menys  completa,  l'organització  política  pròpia  de  Castella.  Els  

furs  de  les  pròpies  basques  i  Navarra  es  van  mantindre  ja  que  van  recolzar  Felip  V  durant  la  Guerra  de  

Successió.  Va  produir-­‐se  a  Aragó  i  València  al  1715,  a  Mallorca  al  1715  i  a  Catalunya  al  1716.    

 

8)  

El  dit  “Quan  el  mal  ve  d’Almansa  a  tots  alcança”,  reflecteix  el  sentiment  de  la  pèrdua  col·∙lectiva  de  les  

nostres   institucions  forals   i  del  dret  d'autogovern.  És  a  dir,  com  la  batalla  d’Almansa  és  guanyada  pels  

Borbons  i  els  valencians  suportaven  als  Àustria,  la  victòria  dels  Borbons  va  fer  entrar  a  València  en  una  

situació  de  desatenció  cap  a  les  tradicions  valencianes.  Per  eixa  causa  a  Xàtiva  podem  trobar  un  quadre  

de  Felip  V  cara  baix.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quadre  de  Felip  V  a  Xàtiva.  

    ROMANÇ  DE  CEC      

  7  

9)  

Podem  dir  que  la  cançó  de  Romanç  de  cec  manifestació  dels  sentiments  que  els  valencians  van  sentir  a  

la  Guerra  de  Successió.  La  veu  la  fica  Vicent  Torrent,  però  els  sentiments  que  ell  reflexa  a  l’obra  són  els  

que   milers   de   persones   van   patir   a   aquesta   època   degut   als   enfrontaments   entre   els   bàndols   dels  

Austres   i   els   del   Borbons.   La   nostra   valoració   sobre   el   romanç   és   que   és   una   manera   diferent   de  

manifestar-­‐se,   i  podem  dir  que  més  original  que  qualsevol  altra.  Pensem  que  la  cançó  està  dissenyada  

per  a  passar  de  generació  en  generació  degut  a  la  seua  forma,  ritme,  estructura  i  lletra.  

En  quant  a  la  comparació  entra  l’Antic  Règim  amb  el  Sistema  Liberal,  es  poden  diferenciar  tres  diferents  

aspectes:  L’aspecte  econòmic,  el  polític,  el  social  i  el  demogràfic:  

L’Antic  Règim  dura  fins  a  les  revolucions  liberals  del  segle  XVIII,  just  quan  comença  el  Sistema  Liberal.  

• ASPECTES   POLÍTICS:   L’Antic   Règim  estava   dirigit  mitjançant   un   rei,   el   qual   concentrava   tot   el  

poder   sense  necessitat   cap  consentiment  de  cap  assemblea   representativa.  El   seu  poder   sols  

estava   limitat   per   poders   senyorials.   La   població   eren   els   seus   súbdits.   En   canvi   el   Sistema  

Liberal  deixa  que  les  classes  mitjanes  entren  al  poder,  el  qual  estava  dividit  en  poder  executiu,  

legislatiu   i   judicial.   L’acció   del   govern   estava   limitada   per   les   constitucions,   establint   drets   i  

deures.  

• ASPECTES  SOCIALS:  L’Antic  Règim  consistia  en  una  societat  estamental  basada  en  els  privilegis  

que   adquirien   una   xicoteta   minoria   al   naixement.   Hi   havia   una   divisió   rígida   i   desigual  

classificada   en:   Noblesa,   Clero,   i   la   resta   de   la   població.   Per   altra   banda,   El   Sistema   Liberal  

estava   caracteritzat   per   una   societat   dividida   en   classes,   basada   en   la   riquesa.   Existia   una  

mobilitat  social  que  permetia  el  descens  i  ascens  de  classe  social.  Aparició  de  la  burgesia.  

• ASPECTES  ECONÒMICS:  A  l’Antic  Règim  la  base  econòmica  era  la  agricultura.  Al  voltant  del  80%  

del   poble   eren   agricultors   que   depenien   de   la   natura   per   a   subsistir.   També   podíem   trobar  

industria   a   aquesta  època,   que   consistia   bàsicament   en  els   gremis   i   artesanies.  Altre   aspecte  

econòmic  és  el  del  comerç,  molt   important  al   llarg  de   l’historia,  que  podia  ser   internacional  o  

nacional.  En  canvi  al  Sistema  Liberal  apareix  el  liberalisme  econòmic,  en  el  qual  l’estat  no  te  cap  

paper  a  l’economia,  que  és  dirigida  pel  mercat.  Importància  de  la  propietat  individual  i  lliure,  de  

la  competència  i  de  la  oferta  i  la  demanda.  Industrialització  de  la  societat.  

• ASPECTES  DEMOGRÀFICS:  Alta  natalitat  i  alta  mortalitat,  el  que  és  igual  a  un  baix  creixement.  El  

Sistema  Liberal  adopta  un  nou  règim  demogràfic,  alta  natalitat  i  descens  de  la  mortalitat,  el  que  

és  igual  a  un  alt  creixement  demogràfic.  Creix  l’economia  degut  a  la  demanda.  

 

  ROMANÇ  DE  CEC    

  8  

BIBLIOGRAFIA  

http://www.areopago.eu/index.php?topic=6129.0  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada  

http://www.youtube.com/watch?v=6MBr6OxC4UU  

http://www.youtube.com/watch?v=4kMX_U1EzJA  

http://www.youtube.com/watch?v=gcNXnt6scWY  

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/felipe_v.htm  

http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_VI_del_Sacro_Imperio_Romano_Germánico  

Apunts  de  l’assignatura.