ROMANÇ DE CEC COMENTARI I ACTIVITATS DE LA CANÇÓ ROMANÇ DE CEC
Fet per:
Alberto Betes, Voro Chilet i David Peris
ROMANÇ DE CEC
2
INTRODUCCIÓ
El treball presentat a continuació exposa i argumenta els següents punts o preguntes sobre el Romanç
de cec, els períodes històrics sobre els que parla i els personatges que protagonitzen aquests fets.
ROMANÇ DE CEC
3
1)
Anàlisi de la font:
EL tipus de Font és clarament secundaria, perquè parla d’uns fets històrics que no es produeixen al
període on esta escrit. El Romanç està escrit en una època posterior als fets.
El text es de tipus polític, doncs argumenta des de el seu punt de vista uns fet ocorreguts en un període
passat, es un document escrit per un compositor (historiador) posterior als fets que dels que parla, per
la qual cosa en un principi vam pensar que era historiogràfic.
L’autor és un musicòleg valencià molt conegut que en aquest cas actua com historiador anomenat
Vicent Torrent. Un autor individual. Va nàixer a Torrent, València al 1945. Ha estudiat magisteri i es
music autodidacta. És conegut per la seua obra com a intèrpret de música tradicional amb el conjunt al
Tall.
La finalitat d’aquest text és diversa, per una banda pretén entretindre, perquè és un cançó, però la
verdadera finalitat es reivindicar els canvis polítics i socials ocorreguts en un temps passat, a la guerra de
successió.
El destinatari d’aquest romanç és un públic molt ampli, poden ser totes les persones que escolten la
cançó o be estan interessats en el fets que conta.
2)
Arguments principals.
L’argument principal es la batalla que va enfrontar als dos principals territoris que hi havia a la península
ibèrica i que va acabar amb la victòria dels Borbons sobre els Àustria, implicant l’establiment del Decret
de Nova Planta. Aquesta batalla es coneguda com Guerra de Successió.
3)
Arguments secundaris
Una de les idees secundaries que hem trobat es la implicació dels reis i governants de tota Europa, que
es posicionen d’una banda o de l’altra depenent dels seus interessos. Altre argument seria quan Baptista
Basset, com a representant de l’exercit de Carles el d’Àustria, desembarca a Altea i va distribuint armes i
convencent a tots els llauradors de plantar cara al Borbó Felip V.
ROMANÇ DE CEC
4
4-‐
El text data del l’època dels primers borbons al S. XVIII, escrit degut a la mort de Carles II i el
nomenament de Felip V. Açò crea un bàndol que no acceptava el nou rei i recolzava a l’arxiduc Carles
d’Habsburg, el que provocà la Guerra de Successió, rivalitzant a Felip V representant de l’hegemonia
francesa contra Carles d’Habsburg amb un recolzament de Anglaterra i Holanda. Al País Valencià, Carles
d’Àustria va posar en contra a molta gent contra Felip V, donant raons de que devien lluitar pels seus
drets, per el que ells volien i repartint armes per lluitar contra ells. Finalment l’exercit Borbó guanya a
l’exercit d’Àustria a la batalla d’Almansa, això va fer que el nou regnat actués amb crueltat sobre els que
no li recolzaren i promulgara el decret de nova planta on prohibia entre altres coses, la pràctica de la
llengua.
Quadre de la guerra de Successió Espanyola
ROMANÇ DE CEC
5
5-‐
Guerra de successió: enfrontament bèl·∙lic entre l’imperi dels Àustria i Borbònic , es va donar a la
península Ibèrica al 1701-‐1713/1715 , on els Borbons es quedarem amb el control de la península per
davant dels interessos dels Austres,
Batalla d’Almansa : Enfrontament on les tropes de Felip V van derrotar a l’exercit de Carles d’Àustria a
la guerra de successió , va ocórrer el 25 d’Abril de 1707 a Almansa. Això comportarà que Castella ocupi
el Regne de València per dret de conquista.
6-‐
En morir el rei Carles II sense successió el 1700, l'arxiduc Carles era suposadament el candidat a la
corona hispana en virtut d'un antic pacte que estipulava la successió de Carles II com a últim Habsburg a
Espanya en un altre membre de la mateixa dinastia. Però Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, nét
del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un
conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió.
El bàndol dels Austres estava governat per Joan Baptista Basset, que fou un militar que va encapçalar la
revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets. Baptista Basset una vegada desembarcà a
Altea, es va passejar pels pobles de moltes comarques, distribuint armes i donant raons intentant
convèncer als maulets, que eren les persones que es revelaren contra la situació que va produir
l’enfrontament amb els Borbons.
El bàndol Borbònic estava capitanejat per Felip V, procedent de França. Com ja hem dit, a ser designat
hereteu de la Corona d’Espanya per l’últim rei espanyol de la dinastia dels Habsburgs. Al guanyar la
guerra, Felip V va ser primer rei de la Dinastia Borbó al tro del Regne d’Espanya. Aquesta batalla no sols
la va guanyar Felip V, sinó que també el van ajudar els botiflers. Aquests eren els partidaris borbònics a
favor de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. Aquest terme encara segueix utilitzant-‐se pels
nacionalistes catalans per referir-‐se de manera despectiva cap als nacionalistes espanyols, és a dir, als
de ideologies oposades.
La guerra va acabar a la batalla d’Almansa, que com ja sabem, va acabar amb la victòria dels Borbons
davant dels Austres. Per això apareix aquest conegut dit que encara es pot escoltar per els carrers que
diu: “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”. Aquest dit es refereix a les conseqüències que va tindre
la victòria de Felip V, que va fer entrar a tot el País Valencià en una profunda crisis política i social.
Aquesta victòria dels Borbons va acabar amb l’aplicament dels Decrets de Nova Planta, que eren el
conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren
l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya.
ROMANÇ DE CEC
6
7)
Els decrets de Nova Planta consistia en l’abolició dels furs i institucions pròpies dels regnes de la corona
d’Aragó. Hi establia, d'una manera més o menys completa, l'organització política pròpia de Castella. Els
furs de les pròpies basques i Navarra es van mantindre ja que van recolzar Felip V durant la Guerra de
Successió. Va produir-‐se a Aragó i València al 1715, a Mallorca al 1715 i a Catalunya al 1716.
8)
El dit “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, reflecteix el sentiment de la pèrdua col·∙lectiva de les
nostres institucions forals i del dret d'autogovern. És a dir, com la batalla d’Almansa és guanyada pels
Borbons i els valencians suportaven als Àustria, la victòria dels Borbons va fer entrar a València en una
situació de desatenció cap a les tradicions valencianes. Per eixa causa a Xàtiva podem trobar un quadre
de Felip V cara baix.
Quadre de Felip V a Xàtiva.
ROMANÇ DE CEC
7
9)
Podem dir que la cançó de Romanç de cec manifestació dels sentiments que els valencians van sentir a
la Guerra de Successió. La veu la fica Vicent Torrent, però els sentiments que ell reflexa a l’obra són els
que milers de persones van patir a aquesta època degut als enfrontaments entre els bàndols dels
Austres i els del Borbons. La nostra valoració sobre el romanç és que és una manera diferent de
manifestar-‐se, i podem dir que més original que qualsevol altra. Pensem que la cançó està dissenyada
per a passar de generació en generació degut a la seua forma, ritme, estructura i lletra.
En quant a la comparació entra l’Antic Règim amb el Sistema Liberal, es poden diferenciar tres diferents
aspectes: L’aspecte econòmic, el polític, el social i el demogràfic:
L’Antic Règim dura fins a les revolucions liberals del segle XVIII, just quan comença el Sistema Liberal.
• ASPECTES POLÍTICS: L’Antic Règim estava dirigit mitjançant un rei, el qual concentrava tot el
poder sense necessitat cap consentiment de cap assemblea representativa. El seu poder sols
estava limitat per poders senyorials. La població eren els seus súbdits. En canvi el Sistema
Liberal deixa que les classes mitjanes entren al poder, el qual estava dividit en poder executiu,
legislatiu i judicial. L’acció del govern estava limitada per les constitucions, establint drets i
deures.
• ASPECTES SOCIALS: L’Antic Règim consistia en una societat estamental basada en els privilegis
que adquirien una xicoteta minoria al naixement. Hi havia una divisió rígida i desigual
classificada en: Noblesa, Clero, i la resta de la població. Per altra banda, El Sistema Liberal
estava caracteritzat per una societat dividida en classes, basada en la riquesa. Existia una
mobilitat social que permetia el descens i ascens de classe social. Aparició de la burgesia.
• ASPECTES ECONÒMICS: A l’Antic Règim la base econòmica era la agricultura. Al voltant del 80%
del poble eren agricultors que depenien de la natura per a subsistir. També podíem trobar
industria a aquesta època, que consistia bàsicament en els gremis i artesanies. Altre aspecte
econòmic és el del comerç, molt important al llarg de l’historia, que podia ser internacional o
nacional. En canvi al Sistema Liberal apareix el liberalisme econòmic, en el qual l’estat no te cap
paper a l’economia, que és dirigida pel mercat. Importància de la propietat individual i lliure, de
la competència i de la oferta i la demanda. Industrialització de la societat.
• ASPECTES DEMOGRÀFICS: Alta natalitat i alta mortalitat, el que és igual a un baix creixement. El
Sistema Liberal adopta un nou règim demogràfic, alta natalitat i descens de la mortalitat, el que
és igual a un alt creixement demogràfic. Creix l’economia degut a la demanda.
ROMANÇ DE CEC
8
BIBLIOGRAFIA
http://www.areopago.eu/index.php?topic=6129.0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.youtube.com/watch?v=6MBr6OxC4UU
http://www.youtube.com/watch?v=4kMX_U1EzJA
http://www.youtube.com/watch?v=gcNXnt6scWY
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/felipe_v.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_VI_del_Sacro_Imperio_Romano_Germánico
Apunts de l’assignatura.
Top Related