TRIPLET - quimics.cat · 4 NPQ 446 • maig-juny 2009 juntes i sumari SERVEIS DEL COL·LEGI I DE...

TRIPLETTERCERA ÈPOCA ANY XLINÚM. 446 MAIG - JUNY 2009

Director en funcions:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

ls termes triplet, doblet i singulet s’estudien en quími-ca i estic segur que els col·legiats recorden perfecta-ment el seu significat… El títol d’este editorial no vaen el sentit químic… Hui és precisament dimecres27 de maig, són les 17 hores i tampoc m’estic referint

al triplet futbolístic que tindrà lloc a Roma o bé –per sorteig detitular de camp– a favor de l’equip blaugrana FC Barcelona o del’equip blanc –canvia de color al ser el visitant– Manchester Uni-ted… La meua felicitació al guanyador i espere –el meu color ésel blanc del València CF– que siga l’equip blaugrana que en-guany ha fet una campanya espectacular fruit d’una excel·lentgestió futbolística…

L’editorial es referix a una notícia positiva: s’ha inaugurat eltriplet de pantalles informatives que compartim al cinquanta percent amb la Facultat de Química de la Universitat de Barcelonai que es troben en tal edifici en llocs estratègics. La informacióque apareix en les mateixes referent a les nostres institucionss’estructura des dels locals de Portal de l’Angel… Això suposaun gran avanç en la comunicació amb els nostres futurs llicenci-ats i amb el personal de la Facultat. Es té així mateix un taulerd’anuncis amb papers i es pot usar un espai de la Secretariacom a seu col·legial… (recorde’s que en altres facultats existixdes de sempre la presència d’un local del Col·legi professionalcorresponent: Dret, Medicina, etc.). Des d’ací vull reiterar el meuagraïment al bon fer del deganat actual en la Facultat que ha fetpossible esta col·laboració.

En esta línia, es va estar present institucionalment en l’últimacte de graduació en la Facultat dels nous llicenciats i precisa-ment el conferenciant invitat va ser el nostre company RafaelFoguet, químic distingit 2003 d’este Col·legi i medalla d’or 2008d’ANQUE, a qui vull agrair la primícia de cedir-nos el text dedissertació per publicar-lo íntegrament en este número i la lec-tura del qual recomane vivament. Les seues reflexions sobre elpaper dels químics en el sector industrial es poden resumir pertindre èxit en un triplet de qualitats i que Rafael sempre ha prac-ticat: competència, ètica i treball dur.

José CostaDegà CQC

President AQCPORTADA: Ha arribat l’estiu.Fotografia: Antoni Portela.

NPQ 446 • maig-juny 2009 3

editorial

4 NPQ 446 • maig-juny 2009

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIAL

Triplet .......................................................................................... 3

COL·LABORACIONS

La taula periòdica de l’edifici històricde la Universitat de Barcelona .............................................. 5

La taula periòdica de l’aula García Banús ............................... 11

Reflexions sobre el sector químici el paper dels professionals químics ................................. 13

Diseño por ordenador de instalaciones de tuberías ................ 21

Didàctica de la química ............................................................ 24

ACTIVITATS

Conveni amb Bureau Veritas Formación ................................. 28

Consentiment cessió de dades ................................................ 28

Tecnologías innovadoras para el agua, el suelo y el aire ....... 29

Jornada técnica. Incidencia actual del VOC’s y del REACHen las industrias de pinturas y galvanotecnia .................... 31

Els nostres ordes ..................................................................... 32

Fotokímia 2009 ......................................................................... 34

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

Olimpíada Química: Carme González.

COMISSIONS:

• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:

• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Roser Fusté.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, M. Glòria Aguilera,Joan Bertrán, Jordi Bonet, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Sebastià Estrades, Enrique Julve, AnnaLlobet, Claudi Mans, Juan Carlos Montoro,Enrique Morillas, Roger Palau, JosepManuel Ricart, Pascual Segura, Alfred Vara,Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas, ÀngelYagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, CarmeBorés, Francisco José España, Jordi Galván,Marta García, Anna Llobet, Claudi Mans,Pere Molera, Josep Manuel Ricart, PascualSegura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, C. Borés, A.Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R. Fusté,M. García, C. González, E. Julve, A. Llobet,M. Luria, P. Molera, E. Morillas, P. Segura,E. Tijero, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, AlfredoVara, Antoni Portela.


col·laboracions

GARCÍA BANÚS

Fins el 1969 la Secció de Quími-ca de la Facultat de Ciències de laUniversitat de Barcelona estava ubi-cada a l’edifici històric de la plaçade la Universitat, on s’impartien to-tes les classes teòriques i pràctiques(Mans, 2008b). Antonio García Ba-nús (figura 1), professor de recone-gut prestigi docent i investigador –i,pel que sembla, d’idees molt claressobre la docència i la recerca, nosempre acceptades al si de la uni-versitat d’aquella època–, en fou ca-tedràtic de Química Orgànica des de1915 (Nieto-Galán, 2004). El 1928la universitat li concedí una pensióde 6.000 pessetes per anar a fer unaestada científica a Alemanya, Fran-ça i Suïssa, que probablement rea-

litzà en un període entre juliol i de-sembre de 1928. Durant la sevaestada degué observar algunes tau-les periòdiques murals dels centresalemanys que visità, on des de 1927hi havien proliferat.

El 1933 García Banús fou nome-nat membre del Patronat de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona,nom que prengué la Universitat deBarcelona en aplicació de l’Estatutd’Autonomia aprovat el juny de1933. Des del seu càrrec, i entremoltes altres tasques, García Banúsimpulsà diverses obres de condici-onament i millora de les facultats.El 24 de setembre de 1933, el Pa-tronat aprovà la «construcción de unauditorio de Química General»(Actas 1933) a la planta baixa delpati de lletres. A l’espai escollit s’hicanvià el mobiliari, s’hi instal·là unataula per a demostracions quími-ques i s’hi pintà la taula periòdicamural. García Banús estava moltorgullós d’aquesta actuació, com hoprova la seva intervenció en unasessió de la junta de facultat de de-sembre de 1934, amb l’estatut d’au-tonomia de la universitat suspès i elsmembres del patronat cessats, i al-guns, a la presó (Actas 1933-1946).Pel seu pensament republicà, Gar-cía Banús s’exilià l’any 1938 i foucontractat per la Universidad Nacio-nal de Colombia i després passà aCaracas, on creà una escola de quí-mics orgànics. L’aula es conegué

popularment abans de la guerra coma aula García Banús. No em constaque aquest nom fos mai oficial. Totsels químics de les promocions en-tre 1934 i 1969 han rebut classes aaquesta aula en algun moment delsseus estudis.

Malauradament no ha estat pos-sible de trobar documentació sobreel dissenyador ni sobre el professi-onal pintor del mural. Es coneix queel 31 de maig de 1934 la Facultatde Ciències pagà una factura de3.248 pessetes a Fernando Blasi, icom a concepte hi figura només«auditorio Química General», sen-se especificar de quina actuació estracta (Libro Mayor, 1934).

DESCRIPCIÓ

La taula periòdica de l’aulaGarcía Banús segueix quasi exac-tament el model de taula periòdicade von Antropoff, que aquest pro-fessor havia proposat en dosarticles científics (1926a i b) (figu-res 2 i 3). Andreas von Antropoff(Reval, actual Tallinn 1878 - ? 1956)fou el director de la divisió de quí-mica física del Kekulé-Institut fürOrganische Chemie und Biochemiede la Rheinische Friedrich-Wil-helms-Universität Bonn. Haviatreballat també a IG Farben i fouun actiu defensor de les idees ci-entífiques d’Einstein, però també

LA TAULA PERIÒDICA DE L’EDIFICI HISTÒRIC

DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química, Universitat de Barcelona

On s’explica la història d’una taula periòdica mural dissenyada per un professor nazi, instal·lada per unprofessor republicà, mantinguda en règim franquista i restaurada en democràcia. Potser no n’hi haactualment cap altra al món d’aquest disseny, i segur que no n’hi ha cap amb aquesta història.

Figura 1. El professor Antonio GarcíaBanús (València 1888 - Caracas 1955).


col·laboracions

col·laborador del nacionalsocialismei un important càrrec d’aquest rè-gim a la universitat (UniversitätBonn, ref.). Per això, després de laII Guerra Mundial moltes de les tau-les periòdiques del seu model forenesborrades de les aules dels cen-tres alemanys, on havia estat moltreproduïda, i on García Banús ladevia veure per primer cop. Altreshavien quedat malmeses pels efec-tes de la guerra, o els edificis onradicaven van ser derruïts. El re-sultat és que, segons opinió delprofessor Schwarz (2009), de laUniversitat de Siegen (D), proba-blement no hi hagi actualment captaula periòdica mural del modeld’Antropoff als centres alemanys.

Von Antropoff arribà al dissenyde la seva taula periòdica a partird’una barreja de dos dissenys an-teriors: el disseny de Werner, de1905, modificat per Pfeiffer el 1920,i que era d’estructura similar a lestaules periòdiques de mitja llargà-ria actuals; i el disseny de Thom-son, de 1885, molt modificat perBohr el 1922, i d’estil d’arbre ambramificacions. A la figura 4 es po-den veure aquests models prede-cessors. El disseny de von Antro-poff manté l’estil tabular, però,mitjançant barres d’unió entrecre-uades, hi mostra explícitament lesrelacions d’arbre entre els elementsdel període primer, numerats de 0a II, els elements dels dos següentsperíodes, numerats de 0 a VIII, iels elements dels quatre períodesinferiors, numerats de 0 a VIIIa id’Ib a VIIIb. Els elements de les ter-res rares estan ubicats en una fila

inferior, com feia també Pfeiffer.Aquest disseny de taula és, de fet,el desenvolupament en el pla d’unahèlix cilíndrica, que a vegades esdesenvolupa en forma d’espiral. Eldisseny, ben descrit en l’article devon Antropoff, n’ha inspirat molts

altres. La taula periòdica denomi-nada galàxia química, de Stewart(2004) n’és una mostra recent (fi-gura 5).

A l’article original de von Antro-poff fins i tot s’hi donen instruccions

Figura 2. Capçalera de l’article originalde von Antropoff (1926a) on proposa elseu disseny de taula periòdica.

Figura 3. La taula periòdica de von Antropoff (1926a) tal com figura a l’article original.

Figura 4. Models de taula periòdica de Werner (1905) i de Thomson-Bohr (1922)que inspiraren el disseny de von Antropoff.


col·laboracions

dels colors amb que s’han de pintarels diferents grups, colors que es-tan relacionats amb algunes propi-etats dels elements corresponents.A la taula 1 se’n transcriu la paletade colors, amb la motivació expres-sada per von Antropoff. A la taulaperiòdica que ens ocupa hi man-quen els elements 61 (promeci, Pm),85 (àstat, At) i 87 (franci, Fr), nodescoberts en la data de realització.S’hi reserva un espai per a l’hipotè-tic element 0, el neutroni, elementsense protons ni electrons i nomésamb neutrons, i postulat per vonAntropoff (Mans, 2008a). Els gasosinerts hi apareixen per duplicat, aesquerra i dreta, ordenats on elscorrespon.

Hi ha diverses diferències en elssímbols dels elements comparatsamb els actuals:

• L’element 18 argó es simbolitzaper Ar, en nomenclatura moder-na. Però fins 1957 el símbol del’argó era A.

• Hi figura l’element 43, amb elsímbol Ma, abreviatura del ma-suri, hipotètic element que Nod-dak havia pretès descobrir el1925, però que no fou realmentsintetitzat fins 1937 amb el nomde tecneci Tc.

• L’element 53 iode es simbolitzaper J, de l’alemany antic jod.Aquest símbol fou àmpliamentusat, especialment a Alemanya.

• L’element 54 xenó es simbolitzaper X, en nomenclatura antiga, ino per Xe.

• L’element 69 tuli es representaper Tu i no per l’actual Tm.

• L’element 71 es representa perCp, símbol del cassiopi. Aquestera el nom que Auer donà a l’ele-ment actualment denominat lu-teci Lu. La denominació de cas-siopi i el símbol Cp perduraren aAlemanya fins 1950.

Figura 5. La galàxia química de Stewart (2004).

Taula 1. Els colors de la taula periòdica de von Antropoff.

Figura 6. La taula periòdica de Pauling de 1953, que seguia el disseny de von An-tropoff sense citar-lo.

ElementHidrogen

(«generador d’aigua»)Grups dels alcalins

i dels halògensGrup del carboni

Grup del borGrup del nitrogen

Grup del sofreGrup del magnesi

Gasos noblesi grups del platí i del ferro

Motivació

Color de l’aigua de mar

Donen bases i àcids forts quereaccionen amb el tornassol

Color del carbóPer l’espectre verd de B i Tl

Pel color dels òxids de N i del SbSColor del S i de sals de CrMg i Hg generen llum UV

Color de molts metalls

Color

Blau fosc

Blau i vermell,respectivament

NegreVerd

Taronja marronósGroc

Violeta

Gris


col·laboracions

• L’element 86 té el símbol Em,abreviatura d’emanació o ema-nació del radi, l’actual radó Rn.El símbol Em ha figurat a lestaules periòdiques entre 1910 i1960.

La taula periòdica mural restau-rada que ens ocupa és idèntica a lade von Antropoff, amb la mateixaestructura, simbologia i colors. Coma única diferència notable, s’hi vanafegir les masses atòmiques delselements.

El disseny de von Antropoff vaser assumit per Linus Pauling –sen-se citar-ne l’origen, probablementper les seves discrepàncies ideolò-giques amb von Antropoff– i publi-cat al llibre The Nature of TheChemical Bond de 1949 i a altrespublicacions posteriors (figura 6).Pauling hi eliminà l’espai de l’ele-ment 0, completà els elements quefaltaven, hi actualitzà la nomencla-tura i hi afegí els elements del grupde l’urani fins el californi Cf.

LA RESTAURACIÓ

Quan l’autor era president de laDivisió de Ciències Experimentals iMatemàtiques de la UB fou invitata presidir un acte de trobada delsquímics de la promoció 1944-1949,a l’aula García Banús. En el trans-curs de l’acte el Dr. Enric Casas-sas, pertanyent a aquella promoció,en el seu parlament se’m dirigí migcol·loquialment mig formalment, iem sol·licità que des de la Divisióes financés la restauració de la taulaperiòdica mural que ens observa-va. En aquell moment no fou possi-ble, però al llarg dels anys la ideava anar madurant. La Dra. Elisa-beth Bosch, presidenta de la Co-missió d’Usuaris de la Biblioteca deFísica i Química de la UB, en elseu parlament amb motiu de la in-auguració de l’exposició organitza-da pel centenari de Mendelèiev(Bosch 2007) expressà públicamentla sol·licitud de restauració. Final-ment ha estat factible, promogudapel signant i mitjançant el patrocini

de l’empresa BASF Españo-la, i la col·laboració del degàde la Facultat de QuímicaDr. Pere Lluís Cabot, els de-gans de la Facultat de Fi-lologia Dra. MontserratCamps i posteriorment elDr. Adolfo Sotelo, i els de-gans de la Facultat de Be-lles Arts Dra. Teresa Blanchi posteriorment el Dr. Sal-vador García. La Sra. FloraIglesias, administradora dela Facultat de Filologia, co-ordinà tots els aspectes lo-gístics.

El mural (figura 7) és unapintura a l’oli, de 2,720 per2,175 m, pintat directamenta la paret preparada, i sen-se emmarcar. Es trobava enun estat llegible però moltbrut i amb molts punts ero-sionats. La restauració haestat dirigida per Maria An-tònia Heredero, professorade la unitat de Restauració

del departament de Pintura de laFacultat de Belles Arts de la UB. Eltreball d’obra ha estat a càrrec deles becàries Sara López Busquets,Marta Sánchez Natera i Mar Ro-dríguez García. S’han seguit els cri-teris actuals de restauració, usantprocediments poc invasius i rever-sibles, quan ha estat possible. Latasca de restauració ha començatamb un examen minuciós del mu-ral, proves de solubilitat de la pin-tura, presa de mostres de pigmentper a la seva anàlisi i un procés defotografia. S’ha fixat la capa pictòri-ca amb paper japó i tilosa (sal sò-dica de l’èster policarboximetílic dela cel·lulosa) al 3 % en aigua des-til·lada. S’ha procedit a la neteja delmural amb una dissolució concen-trada de detergent aniònic. Posteri-orment s’ha retocat el mural ambpintures a l’aquarel·la Maimieri. Fi-nalment s’ha recobert amb unacapa protectora de Paraloid-B 72(nom comercial d’una reïna acríli-ca, copolímer d’acrilat de metil imetacrilat d’etil). El treball s’ha por-

Figura 7. La taula periòdica de l’aula Garcia Banús, acabada de restaurar el novembre de 2008.


col·laboracions

tat a terme entre el setembre i elnovembre de 2008.

Com a detalls interessants s’hadetectat que inicialment la part cor-responent a l’element hidrogen erapintada d’un altre color i fou posteri-orment recoberta per l’actual colorblau marí. Hi ha en diversos puntspetites incisions sobre el guix de laparet amb el nom dels colors ambque s’havia de pintar cada part.

L’empresa BASF Española S.L.ha patrocinat la restauració. El vi-cepresident i conseller delegat Karl-Peter Bercio inicialment, i, desprésde la seva jubilació, Gerhard W.Schwarz, han donat suport al pro-jecte, que ha gestionat des de l’em-presa el departament de RelacionsPúbliques i Comunicació, dirigit pelSr. Josep Bach i posteriorment perUlia de Domènech, i amb la partici-pació directa del Sr. Oliver Márquez.

La taula periòdica de l’aulaGarcía Banús és probablement eldarrer vestigi visible de l’estada dela Secció de Química de la Facultatde Ciències a l’edifici històric de laplaça de la Universitat, que aban-donà el 1969. La seva digna suc-cessora és la Taula Magna, la taulaperiòdica de l’aula Enric Casassasde l’edifici actual de la Facultat deQuímica (figura 8). Fou realitzadaper l’empresa Nivell Publicitari, ambdisseny dels Drs. Santiago Álvarez,Joaquim Sales i Miquel Seco, deldepartament de Química Inorgà-nica de la Facultat de Química. Elseu cost va ser aproximadament de500 euros i es va instal·lar el dia18 de setembre de 2007.

Philip Stewart, professor de laUniversity of Oxford (UK) i estudiósde la taula periòdica, fa uns anys vareproduir de forma virtual el modelde la taula de von Antropoff, i el seuresultat es pot observar a la webChemogenesis (ref.). Quan s’assa-bentà de la restauració de la taulade la UB, quedà summament sor-près i admirat de que realment exis-

tís una taula periòdica murald’aquest disseny, i corregué a reco-manar que s’incorporés a la base dedades de taules periòdiques de Che-mogenesis (ref.), on la foto figurades d’abril de 2009. Com indicavaal començament, aquesta taula ésun cas de valor històric, artístic i –pera l’autor– sentimental, que té tam-bé interès científic.

L’acte de celebració de la res-tauració de la taula periòdica de l’au-la Garcia Banús (actual aula 111 dela Facultat de Filologia de la UB, al’edifici històric de la plaça de laUniversitat), es celebrà el passat3 d’abril de 2009, presidit pel rectorde la Universitat de Barcelona Dr.Dídac Ramírez i el vicepresident iconseller delegat de BASF Dr. Ger-hard W. Schwarz, amb la presènciade vicerectors, degans, represen-tants del Col·legi de Químics, de laSocietat Catalana de Química, i del’Associació Catalana de Comuni-cació Científica i d’altres entitats, iamb l’assistència de nombrós pú-blic, que omplia l’aula (figura 9).

BIBLIOGRAFIA

Actas Pleno I del Patronato de laUniversidad Autónoma (1933).

AHUB (arxiu històric de la UB):p. 55.

Actas Facultad de Ciencias UB(1933-1946). AHUB: 41/6/3/33,p. 64.

Bosch, E. (2007) a http://www.bib.ub.edu/fileadmin/bibs/fisica_quimica/discursE.Bosch2007_Taula_periodica.doc. Consultaoctubre 2008.

Chemogenesis a http://www.meta-synthesis.com/webbook/35_pt/pt.html#l. Consulta abril 2009.

Libro Mayor de la Universidad deBarcelona (1934). AHUB: 41/4/5/10, p. 183 verso.

Mans, Claudi (2008a). «Els falsoselements». Revista de la Soci-etat Catalana de Química n. 9,en premsa. Consultable a http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/. Els falsoselements.pdf (novembre de2008).

Mans, Claudi (2008b). «Notes d’his-tòria de la Química a la Universi-tat de Barcelona» a «Història dela Universitat de Barcelona» (vol.2). Edicions UB. En premsa.

Figura 8. La Taula Magna, a l’aula Enric Casassas de la Facultat de Química de laUniversitat de Barcelona des de 2007.


col·laboracions

Consultable a http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/. 2008 Historia Quimica aUB complet.pdf.

Nieto-Galán, Agustí (2004). «Freeradicals in the European pe-riphery: “translating” organicchemistry from Zurich to Bar-celona in the early twentiethcentury». British Journal of theHistory of Science, 37(2): 167-191.

Pauling, Linus (1961 6a ed). «Quí-mica General», trad. de la 2a ed.en anglès de 1953. Ed. Aguilar,Madrid.

Scerri, Eric R. (2007). «The Perio-dic Table: Its Story and its Signi-fiance». Oxford University Press,Oxford.

Schwarz, E. (2009). Comunicaciópersonal.

Stewart, Philip J. (2004). «A newimage of the periodic table».Educ. Chem. 41, 156-158.

Stewart, Philip J. (2007). «A centu-ry on from Dmitrii Mendeleev:tables and spirals, noble gasesand Nobel prizes». Found.Chem. 9 (3): 235-245.

Universität Bonn. http://www.unibonn.de/Einrichtungen/Universitaetsverwaltung/Organisationsplan/Archiv/Unigeschichte/Ausstellung/Lehrkoerper.html. Con-sulta març 2009.

von Antropoff, Andreas (1926a).«Eine neue Form des perio-dischen Systems der Elemen-

ten». Z. Angew. Chem. 39, pp.722-725.

von Antropoff, Andreas (1926b).«Einige Anwendungen der ne-uen Form des preiodischenSystems zur graphischen Dars-tellung der Eigenschaften derElemente und ihrer Verbindun-gen». Z. Angew. Chem. 39, pp.725-728.

Agraeixo el suport d’AinhoaCarcadilla, Laia Encinas, MartaFernández, Neus Jaumot i Eli-sabet Jiménez, membres del PASde l’Arxiu Històric de la Universi-tat de Barcelona, al llarg del pro-cés de cerca de documentació. Elmeu agraïment també als co-mentaris de Maria Pilar Ricol, quehan estat d’utilitat per orientar lacerca. ☯

Figura 9. Quatre aspectes de l’aula García Banús (actual aula 111 de la Facultat de Filologia) el passat dia 3 d’abril durant lacelebració de la restauració de la taula periòdica.


col·laboracions

LA TAULA PERIÒDICA

DE L’AULA GARCÍA BANÚS

Josep M. Fernández NovellSecció Tècnica d’Ensenyament

En els moments actuals ambmanca de vocacions científiques atot Europa és d’agrair l’esforç perdifondre la ciència i en particular laquímica i acostar-les a tota la soci-etat. A casa nostra tenim bons di-vulgadors de la química, bons quí-mics que els agrada difondre elsseus coneixements a tots els nivells.

El doctor Claudi Mans Teixidó,professor emèrit del departamentd’Enginyeria Química de la Facultatde Química de la Universitat deBarcelona n’és un bon exemple i nonomés pel munt d’articles, llibres iconferències centrades en aquestadifusió (encara recordo la primeravegada que vaig veure-li fer «unatruita al salfumant i l’ou ferrat a l’eta-nol», ara és el qui escriu el que hoensenya a l’alumnat de primer decarrera), sinó també per la seva em-penta en tirar endavant la restaura-ció de la taula periòdica de l’edificihistòric de l’esmentada universitat,de la que ens toca parlar avui id’aquí la introducció d’aquest article.

Així doncs, el passat dia 3 d’abril,a l’aula 111 de la Facultat de Filolo-gia de la Universitat de Barcelona,antiga aula Garcia Banús a on moltsdels químics presents a l’acte varenrebre classe, es va presentar la res-tauració de la taula periòdica.Aquesta, pintada a l’oli el 1934 so-bre una de les parets de l’aula, vaser una de les primeres preparadaper poder explicar química enaquells anys llunyans. La taula pe-riòdica restaurada té la mateixa es-tructura, simbologia i color que la de

Gràcies Claudi per la restauració de la taula periòdica.

Andreas von Antropoff i, com a úni-ca diferència notable, conté les mas-ses atòmiques dels elements.

L’acte presidit pel Magnífic Rec-tor de la Universitat de Barcelona,

Dr. Dídac Ramírez, i pel consellerdelegat de l’empresa BASF que vapatrocinar aquesta restauració, elSr. Gerhard W. Schwarz, va omplirtotalment l’aula, que es va fer petitaamb persones dretes pels passadis-

El Magnífic Rector Dr. Didac Ramírez i el conseller de BASF Sr. Gerhard W. Schwarz.

El Dr. Claudi Mans durant la seva exposició.


col·laboracions

La Taula periòdica de l’aula García Banús restaurada.

sos d’aquesta, de gent i entitats re-lacionades amb la química, i en elque no hi podia faltar el nostreCol·legi Oficial de Químics deCatalunya, representat pel vicede-gà Sr. Julio Tijero.

Fetes les presentacions, el Dr.Ramírez va donar la paraula al pro-fessor Claudi Mans que, desprésd’agrair la feina feta per totes lespersones que varen contribuir a larestauració, i que jo no anomenaréper por de deixar-ne alguna fora,ens va glossar la figura del Dr. An-

tonio García Banús, i la maneracom va arribar a projectar-seaquesta aula 111 i pintar-se la tau-la periòdica que ara es pot contem-plar restaurada. Una lliçó d’història,d’una part de la història de la quí-mica del nostre país, en la que elDr. Claudi Mans reflectí l’importantvalor científic i també històricd’aquell moment, ressaltant l’estruc-tura d’arbre amb branques de lataula periòdica proposada per vonAntropoff i les diferències actualsamb alguns noms dels elements dela taula. Tot això està explicat amb

molta cura i detall en el llibret Res-tauració de la Taula periòdica del’Aula García Banús, escrit pel ma-teix Claudi Mans i preparat per al’ocasió.

Després dels parlaments de ri-gor i els agraïments es va descobrirla taula periòdica restaurada, mo-ment de joia entre tots els presents.

Actes com aquest necessitend’una major repercussió per acos-tar la química a l’alumnat universi-tari i també al de secundària. I perquè no donar-li continuació? Així,per exemple, el dia de Sant AlbertMagne, patró dels químics, des decadascun dels centres de secundà-ria es podria portar a terme unalectura-discussió d’aquesta «Res-tauració...». Des de la Secció Tèc-nica d’Ensenyament del nostreCol·legi estem disposats a posar fila l’agulla.

I per acabar, vull agrair, altre cop,des d’aquestes línies el treball delquímic i professor Claudi Mans i notrobo millors paraules que les d’Elpetit príncep que a ell tant li agra-den «C’est le temps que tu as per-du pour ta rose qui fait ta rose siimportante». ☯

A partir d’ara, consultar el llibre Magnituds, unitats i símbols en química física (Llibre verd) serà més fàcilque mai. I és que, per agilitzar-ne la consulta, l’IEC ha creat un motor de cerca que permet buscar els termesdel llibre en l’edició en línia. Aquest motor troba ràpidament els termes, indica les pàgines en les qualsapareixen i proporciona l’equivalència en anglès.

El buidatge de la terminologia ha estat realitzat pel programa de recerca Diccionari de Ciència i Tecnologia dela Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’Institut.

Les cerques es poden fer per llengua o per entrada. La cerca per llengua permet consultar els termes encatalà i en anglès que apareixen a l’obra, i també conèixer les equivalències en cada idioma. La cerca perentrada es pot fer en català i en anglès, indistintament, i és útil per buscar entrades de més d’un mot o quecomencin, acabin o continguin una seqüència gràfica concreta.

Publicat en anglès per la IUPAC i traduït al català per Josep Maria Costa, aquest llibre esdevé una obrafonamental i de referència, ja que recull tota mena de recomanacions internacionals per als noms i elsimbolisme de les magnituds i unitats físiques i fisicoquímiques més utilitzades en química. El trobareu alweb: http://cit.iec.cat/quimfis/.

L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS PUBLICA L’EDICIÓ EN LÍNIA DEL LLIBRE

Magnituds, unitats i símbols en química física


col·laboracions

INTRODUCCIÓ

Em plau molt de poder adreçar-me a tots vostès, i d’una maneraespecial als nous graduats als quiespero poder-los donar algunes ori-entacions professionals cara el futur.

Amb l’aval d’un cert coneixementi molts anys d’experiència químic-industrial em centraré, en primerlloc, en donar una visió panoràmicadel que anomenem sector químic,entenent per tal el conjunt de tota laindústria química del país.

Això no vol dir que aquesta siguila única sortida laboral dels químics,ja que, com és sabut, una bona frac-ció dels professionals químics estanocupats en la docència (instituts iuniversitats); en el sector de serveis(control, anàlisi, seguretat, avalua-cions); centres de recerca oficial;funcionariat, etc.

En segon lloc, faré a una breudescripció sobre el present i el futurde la química en el desenvolupa-ment i progrés socioeconòmic de lasocietat.

Finalment, acabaré amb uns co-mentaris sobre el paper dels profes-sionals químics en tot l’àmbit ante-riorment considerat.

SECTOR QUÍMIC A L’ESTATESPANYOL

Coneixent el paper primordial inecessari de la producció químicaen el nivell de benestar i possibili-tats al servei de la societat delspaïsos industrialitzats, no és d’es-tranyar que el comerç mundial deproductes químics arribi als 2,5 bili-ons d’euros.

A la UE (Unió Europea) li corres-pon la tercera part d’aquesta xifra,de la que destina una bona part al’exportació, que representa la mei-tat de les exportacions químiques detot el món.

La vella Europa, la inventora dela química moderna té, per tant, unpaper important en aquest sector.

Dins la UE, la indústria química(IQ) espanyola ocupa el cinquè llocamb un 7 % del mercat total de laUnió. Aquest és un indicatiu de laimportància de la química al nostrepaís.

Una bona part de la produccióespanyola, un 42 %, són produc-tes destinats a altres sectors indus-trials: tèxtil, plàstics, automoció,metal·lúrgia, colorants i també fer-tilitzants agrícoles. Un 32 % corres-

pon a intermedis químics industri-als i productes per al consum final(detergents, pintures, adhesius, sol-vents...). La resta, un 26 %, cor-respon al que anomenem químicade la salut (humana, animal i ve-getal).

Això dóna lloc a un conjuntd’empreses diverses, distribuïdesen un mercat molt diversificat, elque li dóna un cert avantatge so-bre altres grups productius de con-sums més monosectorials. Es potconsiderar una polivalència econò-mica de la química, ja que pot sub-ministrar a una cartera variada desectors industrials, consum, serveis,salut, etc.

Dins de l’àmbit estatal la IQ apor-ta el 10 % del PIIB (Producte Indus-trial Interior Brut) espanyol, essentel quart sector industrial des del puntde vista econòmic amb 42.000 mili-ons d’euros com a valor de la sevaproducció, l’any 2008.

A nivell de consum generalitzat,i encara que la xifra l’he citat algu-nes vegades públicament, no pucdeixar de referir-me als 1.100 eurosper càpita a l’any que gastem demitjana en productes químics, a fide mantenir el nostre nivell de vidaactual.

Després de situar-lo en termeseconòmics vegem a continuació al-gunes característiques del sectorindustrial químic.

REFLEXIONS SOBRE EL SECTOR QUÍMIC I EL

PAPER DELS PROFESSIONALS QUÍMICS *

Rafael FoguetPresident de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

President d’ExpoquimiaEx-Vicepresident i Conseller Delegat del Grup Ferrer

* Discurs pronunciat durant l’acte de graduació dels quí-mics de la Universitat de Barcelona el 29 d’abril de 2009.Fotografia: Alfonso Espínola.


col·laboracions

Árees i subsectors de laproducció química

Seguint les dades de percentat-ge de producció agrupada de la Fe-deració Empresarial de la IndústriaQuímica (FEIQUE), podem descriu-re amb noms i senyals les diferèn-cies entre les tres grans àrees de laindústria química:

• La química bàsica, amb el 42 %de la producció total, formada pergrans instal·lacions, grans vo-lums de producció i preus relati-vament baixos. Respon al que entermes anglesos es coneix percommodities i són àcids i bases,petroquímica, plàstics, fibres, fer-tilitzants, dissolvents...

• La química d’intermedis i con-sum, que representa el 32 % dela producció total, es caracterit-za per instal·lacions mitjanes imés flexibles, volums i preus quehan d’adaptar-se a la demandadels clients en diversos sectorscom pintures, detergents, adhe-sius, reactius, perfumeria...

• La química de la salut, alimen-tació i especialitats, amb el26 % de la producció total, en laque trobem instal·lacions fixes obé multi-ús, amb una dinàmicavariant de producció i productesd’alt valor afegit, però en els ques’exigeix una gran intensitat derecerca. Són els principis actiusi especialitats farmacèutiques, fi-tosanitaris, alimentació, additius,conservants...

Exportació

Una altra característica de lanostra IQ és la seva capacitat ex-portadora, ja que és el segon sec-tor exportador espanyol, amb unaexportació de qualitat pel fet de queel 64 % de les vendes a l’exteriorvan a la UE, o sigui, que són accep-tades en un mercat de qualitat i grancompetència.

Si les exportacions químiquesseguissin la línia de creixement delsdarrers anys, el sector podria com-pensar una bona part de la inferiordemanda conjuntural del consuminterior en moments de dificultat.

Recerca i desenvolupament

La recerca i desenvolupament dela química és el que ha determinat,en els darrers 50 anys, la extraordi-nària evolució, que ha afectat totsels camps: logística i concepció defàbriques, instal·lacions i processosindustrials, nous productes i materi-als, tècniques noves d’aplicació, op-timització de processos (revamping)i millores de qualitat, estalvis i apro-fitaments energètics (cogeneració),tractaments mediambientals i reci-clatges... fins a l’eclosió esplendo-rosa de la bioquímica actual.

El sector químic del nostre paísha fet un important esforç, potser notant com voldríem, però suficientperquè sigui el primer sector en R+Dde tota la indústria, ja que la despe-sa anual en R+D de la indústria quí-mica pot arribar, el 2009, als 1.000milions d’euros, o sigui al 25 % deltotal industrial en aquest capítol.

Abans, comentant les tres gransàrees en que es poden agrupar lesdiferents activitats subsectorials quí-miques, indicava que en la terceraàrea (química de la salut...) s’exigiaun gran esforç i despesa en recer-ca. Això no vol dir que les altres àre-es es lliurin de la recerca, ja que homsap que química i recerca són dostermes inseparables.

El que passa és que, en químicade la salut la complexitat i la curtavida dels productes marca la inten-sitat i el major cost de la recerca.

Regulació administrativa

El nostre és un sector que escaracteritza per tenir un grau de re-

gulació administrativa i legal ele-vats, que formen no sols les nor-mes internes de les fàbriques o la-boratoris, sinó també la normativagovernamental i de la UE en matè-ria de seguretat (instal·lacions i pro-ductes), condicions laborals i mediambient.

La seva aplicació genera un denspaquet de normes, que afecten desde la logística i construcció de lesinstal·lacions fins a la producció ivenda dels productes. Es tracta denormes i distàncies de construcció,compartiments d’atmosfera contro-lada, control de partícules, normesd’emissions, condicions de transporti magatzematge, seguretat de per-sones i bens, caducitats i d’altrestemes més o menys específics se-gons el tipus d’indústria.

Un cas d’extremada finesa en laregulació correspon al subsectorfarmacèutic, on el control de siste-mes i productes és tan rigorós quecomença en la fase recerca i no aca-ba fins algun temps després de laretirada del fàrmac del mercat.

No cal dir que tot aquest procésregulatori exigeix una estructura,tant humana com material, i un do-mini tecnològic, que comporta unaforta despesa econòmica a tenir encompte en el càlcul dels costos dela producció i en els estudis de ren-dibilitat.

Medi ambient

L’aplicació de reaccions quími-ques, bioquímiques o sistemes quí-micfísics permeten una sèrie detractaments per aconseguir l’elimi-nació d’efluents, de residus o con-taminants biològics.

És per això que el corpus de co-neixements químics està en condi-cions d’aportar (i les aporta) soluci-ons a problemes mediambientals,tant en sistemes industrials com ur-bans. Com comentaré després,


col·laboracions

aquesta és una oportunitat del sec-tor químic que té un llarg recorregut.

Situació geogràfica de laindústria química a España

Tenint en compte les xifres cita-des de la indústria química (em re-fereixo a la producció, exportació iranking dins la UE) i també a lescaracterístiques especials que ladefineixen, com la recerca, soluci-ons de seguretat i mediambientals,entre altres coses, és fàcil deduirque el país té una posició notableen aquest sector industrial.

Potser amb motiu del 50è aniver-sari del pla d’estabilització nacionalde 1959, no està de més recordarel gran salt de modernització que vafer la IQ, iniciada precisament enuna gran crisi econòmica com va serla d’aquells anys, de la que se’n vasortir amb el rigorós pla aplicat a totsels sectors.

En aquelles circumstàncies escrearen els pols de desenvolupa-ment (especialment en l’àrea quími-ca) i es va posar al dia una gran partde les indústries químiques clàssi-ques més antigues. Gràcies a això,a partir dels anys 60 es va implan-tar la petroquímica moderna, basede la que tenim ara, i amb el tempses va anar consolidant el mapa dela IQ fins arribar a la situació actual.

Segons destaca FEIQUE, aracomptem amb dos grans pols quí-mics, Tarragona i Huelva, i unes zo-nes de llarga tradició química, es-pecialment a l’entorn de Barcelona,i també al País Vasc, Puertollano,Cartagena, Cantàbria, a les quehem d’afegir Astúries, Algeciras il’entorn de Madrid, així com posici-ons puntuals en altres províncies.

Catalunya és la primera autono-mia química de l’Estat espanyol,amb prop d’un 46 % de la IQ total,corresponent una gran majoria al polde Tarragona.

PRESENT I FUTUR DELA QUÍMICA

Algunescaracterístiques del’evolució de la IQ en elsdarrers 50 anys

Els últims 50 anys han es-tat probablement l’època mésintensa i fructífera de tota lahistòria de la ciència en lesàrees de la física, la química,les biociències i el càlcul ma-temàtic, que han permès alsprofessionals químics i a lesenginyeries desenvolupar ex-traordinàries i eficients aplica-cions tècniques.

En aquest període detemps, la química ha fet unasèrie de canvis en positiu, quemodificà el panorama indus-trial d’una manera fonamental, ambsubstitucions i noves aportacions,que configuren tres etapes amb ca-racterístiques diferents.

En elles s’han canviat primeresmatèries i s’han introduït nous pro-cessos químics allà on era possibleo les exigències de mercat (quali-tat, preus i oferta de productes nous)ho demandaven per seguir sentcompetitius. Entre una etapa i lasegüent hi ha hagut períodes méso menys llargs de cohabitació i finsi tot de permanència durable finsavui.

També cal destacar que si bé totel camp industrial químic va anarcanviant, on fou més visible i gene-ral és en la química orgànica, talcom veurem a continuació.

Fins la dècada de 1960, no solsa España sinó també a Europa, laquímica orgànica industrial era car-boquímica (química basada en elcarbó) i extractiva i/o fermentativa(procedent de primeres matèries ve-getals o animals). Els productesbàsics de partida o de síntesi pri-mària eren l’acetilè (obtingut del car-

bur de calci); el gas de coqueries,gas pobre (CO + H2) provinents delcarbó; benzè i fenols de la destil·la-ció seca de l’hulla; el metanol de lafusta...

Després (meitat dels anys 60)amb la petroquímica, el mòdul desíntesi acetilè és substituït per l’eti-lè, procedent del cracking (fraccio-nament químic) d’hidrocarburs delpetroli, així com altres fraccions derefineria com propà-propilè, benzè ialtres aromàtics.

Els crackers productors d’etilèpassaren a dominar el panoramapetroquímic, fins el punt que, durantun temps, les tones de producciód’etilè d’un país marcaven l’índex deprogrés i desenvolupament. Actual-ment, Tarragona té dos crackersd’etilè i Puertollano un.

Poc després, el metà, conegutcom gas natural, es popularitzavacom a combustible i també oferiauna possibilitat com excel·lent ma-terial de síntesi química.

A partir d’aquí des de polímers(plàstics, materials conformables i


col·laboracions

fibres tèxtils), solvents, elastòmers,intermedis de síntesi, detergents,fertilitzants, fins a principis actius far-macèutics, que constitueixen el nos-tre consum de cada dia, han inun-dat el mercat i també han creat unagran dependència dels hidrocarbursfòssils (petroli i gas natural).

Dependència doble, ja que, amés de les necessitats per la quími-ca, les nostres fons energètiquesmés habituals (kwh, automoció, ca-lefacció), tenen, en gran part, elmateix origen en l’energia dels hi-drocarburs fòssils, sense tenir, avuidia, recanvi pel cas d’escassetat ode preus de cost prohibitius. Aques-ta és una altra història de la quenomés faré una breu consideració,quan parli de la química actual i del«paper dels professionals químics».

Poc abans de 1980, es sistema-titza i s’activa tímidament la biotec-nologia, una aplicació tecnològicade la ciència (en realitat de la bio-química) poc coneguda en els seusmecanismes, però emprada d’unamanera empírica en usos artesans,especialment en fermentacions ali-mentàries, des de l’antiguitat.

Es tracta de l’aprofitament delquimisme de sers vius actuant demanera controlada per aconseguirun objectiu concret (productes,transformació del medi, biodefen-ses...), i així comença una etapad’expansió de la bioquímica, abansmolt centrada amb mètodes de sín-tesi química en el camp de la medi-cina i de la farmàcia.

Les aplicacions biotecnològiqueseixamplen el camp, basteixen unametòdica i es comença a marcar unanova època de coexistència amb elque queda de les etapes anteriorsquímiques, és a dir, amb la carbo-química i la petroquímica, però ambuna preferent orientació cap al futurde l’àmbit bio.

S’aconsegueixen síntesis noves,obtenció de nous materials, múlti-

ples aplicacions en ciències de lavida, alimentació i energia, entre al-tres camps, que s’agrupen en no-ves disciplines, com la proteòmica,la genòmica, la nanoquímica... to-tes elles de gran futur i que marquenles tendències de la química actual.

El comentari d’aquestes discipli-nes donaria lloc a una llarga inter-venció, que ara no faré, però sí caldir que aquesta nova química ques’albira i que s’està desenvolupantés la que ens ha d’ajudar a trencar ominorar la dependència del petroli-gas, quan aquestos es facin més es-cassos o extremadament costosos,i també ha de resoldre altres proble-mes que la societat té plantejats ensalut, alimentació, confort, etc.

És gràcies als gairebé 50 anysde gestió empresarial química i lesparticipacions institucionals diverses(en associacions i universitats) elque m’han permès seguir de propaquests canvis del món industrialquímic i les apassionants circums-tàncies que ha comportat el cons-tant progrés.

Una instantània del mónactual en la sevaproblemàticasocioeconòmica

D’una manera molt breu desta-carem alguns flashes de caracterís-tiques i exigències de la societatactual, que determinen en gran partla demanda química creixent en elsdarrers anys, ja que el consum anualper càpita, al nostre país i des de1980 a avui, s’ha multiplicat per dos.

En la major part això es deu a lapressió dels epígrafs següents:

• Salut: Les exigències sanitàries(lluita contra el dolor, eradicacióde malalties, prevenció, higiene,nous fàrmacs per noves teràpi-es...) han crescut molt, generantuna demanda de més fàrmacs imés eficients.

• Alimentació: La disponibilitatalimentària (gràcies a la millorade cultius, eliminació de pla-gues, fertilització...) experimen-ta un notable augment, encaraque estigui força lluny d’assegu-rar un mínim bàsic arreu delmón.

• Materials: La industrialitzación’augmenta el consum i s’estanaccentuant seriosos problemesde manca de primeres matèries,no sols les energètiques (petro-li-gas), sinó també metalls idisponibilitat de productes indus-trials d’origen vegetal (fusta,pasta de paper...).

• Medi ambient: Cada vegadamés s’incrementa la sensibilitata problemes de medi ambient ien la busca de solucions que fa-cin sostenible el creixement,tant industrial com urbà. La ci-ència i la metodologia químicaaporten una bona part de lessolucions.

• Energia: El consum d’energiaprimària, al nostre país, ha tin-gut en els darrers 15 anys unaugment del 60 %, el que deter-mina, indirectament, augmentsde consum químic en automoció,conductors, aïllants...

• Oci i diversos: En els païsosavançats s’han desenvolupat enels últims 50 anys nous hàbits decomportament, mobilitat i unacerta cultura de l’oci que han cre-at noves necessitats en produc-tes i serveis.

• Consumisme mundial: Sola-ment en els darrers 15 anys, entot el món, han pogut entrar mésde 1.000 milions de persones(pel cap baix) en la fase consu-mista, que a través de la deman-da de materials i energètica hanforçat l’augment del comerç in-ternacional via exportacions deprimeres matèries, intermèdies iproductes acabats.


col·laboracions

En tots aquests epígrafs la quími-ca hi està implicada, tractant d’obrirnoves vies basades en la innovació.

Futur: l’esperança en laquímica actual

És evident que la química actualno podrà resoldre sola tots aquestsdesafiaments que en forma de flashacabem d’exposar, però sí que potajudar a trobar solucions junt a al-tres ciències experimentals, que tanthan avançat en els últims anys.

D’una manera molt resumida,sense entrar en detalls i només atall d’exemple, veiem què hi pot ferla química en alguns dels epígrafscitats abans:

• En salut: Amb noves línies tera-pèutiques amb entitats quími-ques actives transformades enfàrmacs dirigits i/o personalitzats;amb la proteómica aplicada acorrecció gènica, immunològica;protocols de prevenció activa ihigiene generalitzada...

• En alimentació: No sols millo-rar el rendiment per hectàreaamb fertilització, irrigació i trac-taments, sinó també insistir en laconservació, millora d’aliments,additius, desenvolupament denutraceuticals...

• En materials: Atès que, en poctemps, la demanda d’algunsmetalls ha augmentat molt, hanincrementat el seu preu i s’hanproduït situacions d’escassetat(cas de Cu, Au, Al, Mg...), caldràsubstituir-los en part per nousmaterials (tipus composites o ce-ràmics) i/o millorar processos devaloració de minerals de baixaconcentració.

• En medi ambient: Tractamentsde base química i bio; modificacióde processos evitant certs eflu-ents; captació, absorció-adsorcióde productes indesitjats (CO2?).

• En tractament d’aigües: Pota-bilització; tractaments de reciclat-ge; dessalinització amb gestió desalmorres residuals i aprofita-ment de metalls (Li, Mg...).

• En energia: No sols l’aprofita-ment de biomassa per a biocom-bustibles de segona i tercerageneració (no a partir de produc-tes alimentaris), sinó també mi-llores en conductors i eficiènciaenergètica. Ús sostenible de re-serves de carbó, gasificació insitu?

• En capítols diversos: Noves fi-bres (antial·lèrgiques, intel·li-gents, superaïllants); productesper a la llar; nous sensors; nousaliatges; noves pintures o reco-briments; etc.

EL PAPER DELSPROFESSIONALS QUÍMICS

Com hem vist, tenim un sectorquímic industrial en el nostre paísd’una certa entitat i prestigi; hem fetels deures bé durant els darrers 50anys i hem citat una sèrie de pro-blemes amb els que ens enfrontem,a nivell general en tot el món, en elsque la química hi juga un importantpaper en la seva millora.

Per tant, són camps d’oportuni-tat per als professionals químics enuna àrea científic-tècnica modernaque té un llarg recorregut en el fu-tur. Per ajudar a fer-ho realitatproposo per als nous graduats laconsideració de tres vies comple-mentàries d’actuació en tot o enpart, segons casos i circumstànci-es personals. Aquestes vies són lessegüents:

• La formació postgrau.

• L’ocupació o dedicació profes-sional.

• Informació i relacions exteriors(professionals).

La formació postgrau

Vagi per endavant que el títolde graduat és certament prestigi-ós, que permet exercir la professióen un camp molt ampli, que expli-carem a continuació, i adquirir unacerta independència econòmica,que amb el temps i l’esforç aniràmillorant.

No oblidem, però, que la carreracompren els coneixements fins a ladata de graduació i que la química,com hem vist abans, és una disci-plina canviant. Nous processos, pro-ductes, tècniques i aplicacions po-den sorgir en temps relativamentcurts i, si volem estar al dia, enscaldrà una formació postgrau, quetot i no sent obligatòria, sí és alta-ment recomanable.

És per això que un doctorat, unmàster d’especialització o amplia-ció d’estudis, són sempre aconse-llables i fins i tot es poden fer jatreballant, això sí amb un cert sacri-fici personal.

Una altra recomanació és ampli-ar fins un ús avançat els coneixe-ments d’informàtica, idiomes i unsrudiments d’economia aplicada.

La informàtica no sols permet lesfuncions elementals d’escriptura iarxiu, càlcul, bases de dades, grà-fics i presentacions, sinó que enl’àrea industrial serveix per classifi-car, guardar i retrobar, prioritzar, va-lorar informacions i dades numèri-ques, que són la base del control iseguiment de produccions, estocs,mercat, i faciliten la presa de deci-sions.

En l’àrea de recerca la informàti-ca suporta la simulació, el disseny ila visualització de noves estructuresmoleculars, i també la robotitzacióanalítica i la química combinatòria,que permet la creació i caracterit-zació de milers de noves entitatsquímiques que formen quimiote-ques.


col·laboracions

En enginyeria química, el projec-te i disseny de processos i instal·la-cions la fan insubstituïble.

Dels idiomes, avui en dia, és im-prescindible l’anglès, veritable llen-gua franca de la ciència, de la in-dústria i del comerç, amb la qualhom pot fer-se entendre arreu delmón i dóna accés a l’assimilació detecnologies, aplicacions i mercatsestrangers. Però tampoc sobrenconeixements sobre altres idiomesi potser algun dia haurem de consi-derar el xinès.

Quant a l’economia, hem d’ad-metre que en el món industrial i co-mercial, base del benestar de quegaudim, la component dels costos iresultats econòmics és bàsica: sen-se competitivitat i resultats positiusno hi ha indústria, i sense indústriaes perd una part important de l’ocu-pació.

Una certa mentalització econò-mica és de gran utilitat al professio-nal químic, tant a producció, aprojectes, a màrketing, com a con-sultories per al coneixement de càl-cul de costos, planificació financera,política de compres i estocs.

La primera ocupacióprofessional

Com és lògic, el paper del quí-mic dins la societat industrial es de-riva principalment de les seves apor-tacions professionals al llarg de laseva vida activa com a tal.

Si ens centrem en el primer tre-ball, veurem que, com a mínim, potanar a les següents àrees:

• Indústria química (inclosa farma-cèutica i alimentària).

• Indústria d’aplicació de produc-tes químics (plàstic, tèxtil, me-tal·lúrgia, electrònica...).

• Recerca pública i privada.

• Ensenyament.

• Institucions de l’Estat, autonòmi-ques, municipals...

• Sector de serveis.

• Subsector de medi ambient.

Vegem uns breus comentarissobre aquests epígrafs.

Indústria química (inclosafarmacèutica i alimentària)

Es tracta del grup industrial quí-mic d’interès laboral més ampli, jaque el formen els tres grans grupsempresarials, dels que ja hem par-lat: química bàsica, intermedis i es-pecialitats, amb totes les subdivisi-ons també més o menys descrites(plàstics, dissolvents, fibres, fertilit-zants, productes farmacèutics i unllarg etc.), que trobem referenciatsen estadístiques, anuaris i catàlegs.

Indústria d’aplicació deproductes químics

Comprèn bastants indústriesd’aplicació o transformació de pro-ductes químics: tractament de me-talls, anticorrosió, pintures, confor-mat de plàstics, tèxtil, reciclatges...que necessiten al químic com a ga-rant de l’aplicació correcta i el con-trol analític necessari.

El químic en la recerca i eldesenvolupament

La recerca i el desenvolupament(tant públic com privat) és un delscamps més atractius i prometedors,sense perdre de vista els seus ris-cos, ja que l’èxit mai està asse-gurat.

No obstant, és el que ens ha depermetre enfrontar el futur per re-soldre aquelles carències (a lesque ja m’he referit) en temes tanimportants com energies i materi-als, salut, alimentació, higiene imedi ambient.

En aquest àmbit de treball elsnous professionals químics, que jahan nascut amb les noves tecnolo-gies, tenen un extens camp amb ungran futur si aprofiten els coneixe-ments que dóna la carrera, la for-mació complementària i la dedica-ció que el tema exigeix.

El químic en l’ensenyament

Els que sentin vocació per la do-cència tenen l’oportunitat de des-envolupar-la en l’ensenyament se-cundari (escoles i instituts), i en elsuperior universitari amb l’objectiude la càtedra o direcció de depar-tament.

No cal que els digui que la pre-sència de bons químics coneixedorsde les noves tecnologies, en l’àreade la difusió del coneixement, ésabsolutament necessària, no solsper la formació dels futurs gradu-ats, sinó també pel prestigi de laprofessió i la seva transmissió a lasocietat.

El químic en les institucions

La presència de la química engairebé tots els substrats materialsde la societat moderna, junt a la po-livalència del professional químic, lipermet ocupar llocs rellevants eninstitucions de l’Estat (ministeris,delegacions, consorcis), en autono-mies i en municipis.

Trobem químics al front d’ins-tal·lacions de seguretat, en controlsi avaluacions mediambientals, en la-boratoris de toxicologia i factors en-dèmics, duanes, qualitat d’aigües itractaments, i dictàmens diversos.

El químic i el medi ambient

Tal com ja hem avançat abans,la majoria de tractaments mediam-bientals o anticontaminants es reso-len amb l’aplicació de reactius quí-mics o bioquímics, que neutralitzenels elements agressors i fan viablel’eliminació d’efluents no desitjats.


col·laboracions

Qui millor que els químics i la in-dústria química per resoldre aquestsproblemes?

Aquest és un camp de gran im-portància, tant actual com futura, sitenim en compte que les possibili-tats i tècniques de reciclatge enca-ra estan en una fase molt primitiva,i l’economia de materials, impres-cindible per garantir el medi i el ben-estar futur, demana nous proces-sos, mètodes i tècniques d’aplicaciógeneral.

INFORMACIÓ I RELACIONSEXTERIORSPROFESSIONALS

Finalment, dintre del «paper delsprofessionals químics», voldria des-tacar la importància que té al llargde la vida professional estar connec-tat, encara que sigui d’una maneradiscontínua, amb el món científic-tècnic que ens envolta i que és afí ala nostra activitat.

L’àmbit de la indústria químicaestà bastant organitzat i disposa demolta informació i dades, que en uncamp com el nostre d’un gran dina-misme i freqüents canvis són demolta utilitat.

Si acceptem que tan importantcom saber coses, és saber on espoden trobar les que un no sap o haoblidat, ens caldrà tenir la informa-ció precisa i els ulls i la ment obertsal que està passant en nous proces-sos, mercats, a on van els competi-dors, és a dir, tot allò que ens potajudar en el disseny de polítiques oprojectes propis. Cal mantenir lesantenes desplegades i direcciona-des tant per rebre com per donardins d’un marc legal i ètic.

Vegem alguns exemples direc-cionals:

• La Universitat. Mantenir-hi elcontacte, especialment ambaquells departaments més pro-pers a cadascú, i no oblidar elpotencial de coneixement de l’al-ma mater, pot ser no sols útil sinótambé agradable.

• El Col·legi de Químics, a mésde prestigiar i defensar els inte-ressos de la professió, organitzacursets, actes científics i cultu-rals de tota mena, que són unafont de coneixement personal id’informació molt valuosa.

Igualment són força interessantsles seves publicacions periòdi-

ques (NPQ i Química e Indus-tria).

• El Foro Permanente de Quími-ca y Sociedad. Fa gairebé 4anys, 10 institucions del país, deprocedència variada ( FEIQUE,sindicats, universitat, CSIC, EX-POQUIMIA, Col·legi de Quí-mics...) van signar la constituciód’aquest nou punt d’encontre.

La seva finalitat és atendreaquells temes transversals quecorresponen a col·lectius dife-rents, a través de: un portald’ocupació del sector químic; dela publicació de monografies sec-torials químiques en relació a di-ferents camps d’aplicació, comLa Química i la Vida, La Quími-ca i l’Automòbil...; organitzarcada any el Dia de la Química iexposicions itinerants divulgado-res de la química; la concessióde premis i ajuts puntuals; icol·laboració en temes de docèn-cia i recerca amb ministeris, coma activitats més destacades.

• EXPOQUIMIA és el Saló Inter-nacional de la Química, de Firade Barcelona, que es celebracada 3 anys, és el segon salód’Europa i un dels primers mun-


col·laboracions

dials. Reuneix a la pròpia indús-tria química, l’enginyeria, l’equi-pament amb totes les novetatsdel moment i organitza nombro-sos congressos, jornades, sim-posis... És una bona ocasió perfer un updating (posar-se al dia iconèixer gent significativa).

Té un voluminós catàleg que ésuna bona base de dades del sec-tor químic.

• Publicacions diverses. Sem-pre és recomanable seguir les

aportacions periòdiques de re-vistes especialitzades sobre te-mes químics sectorials, com laindústria del plàstic, tractamentsd’aigües, instrumentació, etc.,segons l’àrea d’interès de ca-dascú.

En el seu conjunt, la finalitat deles institucions que he descrit ésmillorar l’status de la química en elseu més ample sentit, i especial-ment de la indústria, a fi i efecte defomentar la contribució socioeconò-mica al país; vetllar per una ade-

quada legislació; suggerir orienta-cions d’estudis i programes; col·la-borar en plans de recerca i altresaspectes.

Finalment després d’aquestesreflexions només em resta donar alsnous graduats la benvinguda alcol·lectiu químic; agrair també latasca a tots els col·legues amb quicomparteixo l’afany de fer i difon-dre una bona química i tractard’aconseguir que tingui el reconei-xement social just, per tot allò queaporta a la societat. ☯

PUBLICACIONS

DEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA

Miquel Paraira et al.QuimitestEl llibre de les Proves test d’EleccióMúltiple (PEM) de Química al batxillerat19 × 27 cm · 129 pàgines15 euros

Armand Lattes i Josep CastellsI si tots els químics es declaressin en vaga?15 × 21 cm · 8 pàgines3 euros

Lluís Eek i Mercè CartañàConversa sobre la Ciència16 × 23 cm · 57 pàgines5 euros

Claudi MansLa truita cremada24 lliçons de Química16 × 23 cm · 288 pàgines15 euros

Claudi Mans i Pilarín BayésPetita història de la Química a Catalunya22,5 × 27 cm · 16 pàgines10 euros

Miquel Paraira et al.Olimpíades Químiques de CatalunyaEd. en CD-ROM · 219 pàgines10 euros

Miquel Paraira i Joan M. BarcelóDidàctica de la Química

19 × 27 cm · 147 pàgines15 euros


col·laboracions

DISEÑO POR ORDENADOR

DE INSTALACIONES DE TUBERÍAS

Cómo mejorar los procesos de diseño y fabricación con una

herramienta adecuada CAD

Xavier García

Los programas de diseño porordenador se han establecido comoun estándar en todas las oficinastécnicas de diseño de instalacionesde tuberías. Aunque los proyectosque se realizan siguen teniendo unamplio componente manual queimpide mejorar en el flujo de trabajoentre diseño y fabricación. Es unhecho que en la mayoría de los ca-sos el ordenador se usa como untablero electrónico y sólo se sueleaprovechar de los planos la partegráfica.

¿Qué se puede hacer para me-jorar la productividad? No sólo escuestión de recortar tiempos deejecución del proyecto en la fasede dibujo, sino que la propuesta esahorrar tiempo en diferentes fasesdel proyecto desde su concepcióninicial hasta que se entrega alcliente.

Aunque las empresas puedenintervenir sólo en alguna de las fa-ses que se van a comentar segui-damente, el ejemplo sigue un flujode trabajo basado en un ejemplocompleto.

FASES DEL PROYECTO

Para la realización de este pro-yecto de ejemplo se ha utilizadoAutoCAD 2009 y Cadpipe 9 en susmódulos de PID, 3D Design e ISO,programas independientes para serusados en cada una de las tres fa-ses del proyecto.

DIAGRAMA DE FLUJO DECONEXIONES (PID)

En esta primera fase se van acolocar equipos, instrumentos, vál-vulas y líneas de conexión paracrear el diagrama de la instalación.

Para empezar, se realizará elplano esquemático con CadpipePID, se han realizado tres líneasprincipales, cada una de ellas conlos datos de nombre, especificación,diámetro, etc.

Las primeras ventajas son el po-der asociar datos a las líneas yequipos para poder extraer poste-riormente esos datos en un listadode materiales.

La primera es continuación deotro proceso el cual se bombea aun intercambiador de calor; en laentrada de las bombas se han pues-to dos filtros y a la salida dos válvu-las una de cierre y otra de retención.A la salida del intercambiador la lí-nea va hasta un depósito, en cuyaentrada se encuentra una válvula decierre; a la salida del depósito la lí-nea acaba en otra válvula.

Al colocar la válvula de reten-ción, Cadpipe establece automáti-camente las flechas de dirección defluido.

La segunda línea parte de undepósito y tiene dos líneas: una deentrada y otra de salida; ambas soncontinuación de otro plano.

La línea de entrada permite car-gar el contenido del depósito con-trolando la apertura de una válvulamanual.

Los accesorios y válvulas se de-signan de una librería, y al ser in-sertados cortan la línea de flujo.

En la de salida, que lleva aisla-miento, se ha colocado un medidorde caudal que está conectado conuna válvula de control que se en-cuentra entre dos reductores de diá-metro. Para poder abrir la línea encaso de fallo se ha realizado un by-pass antes y después de la válvulade control, colocando una válvulamanual para facilitar la apertura y elcierre del circuito en cada caso.

Todos los tipos de línea y accio-namientos están integrados en elprograma, de forma que el usuariosólo tiene que designarlos del catá-logo. Además puede añadir sus pro-pios elementos.

La tercera línea, que es continua-ción de otro plano, entra a través deuna válvula hasta un depósito; des-de éste la línea pasa por una válvu-la manual y un filtro hasta una bom-ba, y desde la bomba por una vál-vula manual y una retención hastaun intercambiador de calor por ven-tilación; finalmente, desde ese pun-to una bomba de rotación y dos vál-vulas hasta la salida.

Todo el diseño puede estar con-trolado por una serie de especifi-


col·laboracions

caciones de material que van mo-dificando los parámetros de los ac-cesorios.

En cualquier momento el usua-rio puede extraer un listado de ma-teriales de los elementos insertados,de forma que se pueden empezar ahacer presupuestos y medicionesdel proyecto.

Cualquier modificación sobre losdatos de una línea, nombre, diáme-tro nominal, espesor, presión… ac-tualiza los datos de los accesoriosasociados a la línea, con lo que evi-tamos errores.

En la figura 1 se puede ver el pla-no resultante en la imagen PID.

PLANO DE IMPLANTACIÓN3D DESIGN

Después del diseño esquemáti-co pasaremos al diseño de la im-plantación en la obra civil de la ins-talación con Cadpipe 3D Design.

En el dibujo el usuario puede uti-lizar planos existentes de obra civildonde aparezca la distribución deparedes, puertas, ventanas, pilares,elementos estructurales, etc.

Con Cadpipe podemos insertarequipos como depósitos, bombas ointercambiadores, de forma paramé-trica y en 3D, y sobre los cuales rea-lizaremos el trazado de las líneasdando tanto la longitud como la ele-vación.

Para crear una línea primero sedarán datos de documentación.Además de dar el nombre tenemosla posibilidad de especificar el ma-terial. Este material es un ficherodonde el usuario ha indicado quéelementos quiere poder insertarcuando esa especificación esté ac-tiva. El programa configura los ac-cesorios, válvulas y bridas con suconfiguración en función del diáme-tro DN; además en el listado demateriales la descripción y el códi-go de usuario aparecerán según elque esté en la especificación colo-cada por el usuario. Estas especifi-caciones de material son las mismasque se desarrollaron para la faseesquemática PID, por lo que pode-mos usarlas y cualquier cambio enesta fase también repercutirá en ladel diseño esquemático PID.

Las líneas de tubería se puedenrepresentar como elementos sólidos3D, por lo que podremos generar lasvistas automáticamente, tanto alza-dos, perfiles, perspectivas y seccio-nes.

Después de crear la línea queune uno o varios equipos se hancolocado los accesorios, indicandoel diámetro de los mismos, asícomo la presión y configuración delelemento en lo referente a uniones.El programa accede a la base dedatos que esté activa, ANSI o DIN(las dos se suministran con el pro-grama), y dibujará el elemento enpantalla. Las bases de datos sepueden ampliar con elementos deusuario.

Al crear la línea de centro de latubería se indica si ésta cambia deelevación o es inclinada; posterior-mente la inserción de codos de radiolargo o corto se realiza automática-mente, tanto para codos de 90o

como de 45o, enteros o recortados.Si la línea está inclinada, al trazarlas tuberías sobre las líneas, entrelos codos o accesorios insertadosel programa resta los avances delos mismos, permitiendo obtener lalongitud de tubería correcta en ellistado de materiales.

La inserción de válvulas con bri-das o no se puede realizar directa-mente sobre la tubería; el progra-ma corta el tubo y resta el avancedel elemento automáticamente.

De todo el dibujo podemos reali-zar una búsqueda automática deinterferencias entre tuberías. El pro-grama nos mostrará en pantalla to-dos aquellos puntos en que dos lí-neas causen una interferencia y noscreará un listado de coordenadascon datos de punto en x,y,z.

En aquellos puntos de colisión,comandos como el de cambio deelevación de la línea de ruta nospermitirá corregir el conflicto.

Al trabajar con un modelo 3D te-nemos constancia en todo momen-to de la posición de las tuberías entodas las vistas que deseemos.

Para ciertos elementos se hancolocado globos con información,indicando qué tipo de elemento eso con cuál está asociado.

Con los elementos de simbolo-gía vestiremos el plano, etiquetan-do líneas, colocando símbolos deinterrupción de tubería, acotando,colocando etiquetas de elevación delínea, escaleras, rejas de repisa, etc.

En cualquier momento, no hacefalta esperar a finalizar el plano, sepuede realizar un listado de mate-riales con posibilidad de obtener el

Figura 1.


col·laboracions

resultado en pantalla, impresora oen un fichero que conecte con unabase de datos para realizar presu-puestos, compras, etc.

También se puede insertar el lis-tado en el dibujo. Los listados pue-den ser por nombre de línea, clasede material, longitudes de tuberíapara cortar, etc.

A los objetos les podremos asig-nar materiales y realizar imágenesfotorealísticas para presentacioneso animaciones que mejorarán laidea del proyecto.

Una vez acabado el plano podre-mos realizar la extracción de losdatos para crear los planos de líneasISO automáticamente.

En este proceso indicaremos quélíneas queremos que vayan en cadaplano de ISO.

Ver imagen 3D Design del mo-delo de ejemplo en la figura 2.

PLANOS DE MONTAJEISOMÉTRICOS (SPOOLS)

El proceso de creación de las lí-neas en ISO es automático a partirde las líneas creadas en la implan-tación. Se inicia eligiendo el tipo decajetín. En el cajetín se indica elárea donde se insertará la línea y eltipo de listado que queremos en eldibujo.

Se eligen las líneas que quere-mos crear automáticamente, dandoopciones de si se quiere cambiar ladirección del norte, acotación ycómo se quiere el listado que secolocará en el dibujo. También po-demos colocar globos de identifica-ción de elemento automáticamente,marcando la posición en el listadode materiales.

Cadpipe ISO empezará un pro-ceso de creación de todas las lí-neas indicadas, preguntando prime-

ro por la dirección del norte decada una de ellas y después crean-do un plano de AutoCAD con cadauna.

Los planos se pueden vestir in-sertando etiquetas de nombre de lí-nea, coordenadas de norte, este yelevación, dirección del fluido, etc.

Después de este proceso, que serealiza automáticamente, se mostra-rá en pantalla un listado con todaslas líneas creadas.

Los ficheros de las líneas ISOpueden ser modificados, realizandolos cambios oportunos en el planoy devueltos al fichero de 3D Design

donde se insertarán con la modifi-cación realizada en el ISO.

Ver imagen ISO del modelo deejemplo en la figura 3.

CADPIPE EN INTERNET

Información de Cadpipe en:http://cadpipe.asuni.es/.

Descarga de la versión de eva-luación de 25 días desde: http://cadpipe.asuni.es/?page_id=6.

Para ver una demostración gra-tuita del producto: http://cadpipe.asuni.es/?page_id=680. ☯

Figura 2.

Figura 3.


col·laboracions

Miquel ParairaDepartament d’Enginyeria QuímicaUniversitat Politècnica de Catalunya

EL FERRO I LES SEVES SALS (Fe, Fe2+

i Fe3+

)

un estudi teòric i pràctic

OBJECTIUS

L’objectiu d’aquest treball és fer un estudi teòric, isobretot pràctic, al voltant del metall més important dela nostra civilització industrial com és el ferro, i tambéde les seves sals molt relacionades amb processos vi-tals, com ara la síntesi de l’hemoglobina i la seva pre-sència en preparats de sals minerals tan importants enla nostra dieta.

INTRODUCCIÓ

El ferro és un metall de transició i el segon metall enabundància a la terra després de l’alumini, i és sensdubte el metall més important de la nostra civilitzacióindustrial des de la seva descoberta i ús entre els se-gles XII i X abans de Crist, fet aquest que va marcartota una època històrica coneguda com edat del ferro,metall que desterrava el bronze gràcies a les millorsqualitats físiques, com ara la duresa, la resistènciamecànica, l’elasticitat, així com la major mal·leabilitat itenacitat que el feien més útil per fabricar les eines decaça i de guerra.

La seva presència en el nucli de la terra, i degut alseu caràcter ferromagnètic, és el responsable directejuntament amb el níquel del camp magnètic generat perla terra en el seu moviment de rotació.

En les primeres èpoques de fabricació, el procésestrictament químic era el mateix d’ara consistent en la

reducció dels òxids minerals, com ara l’oligist, la limoni-ta, l’hematites... amb carbó:

Fe2O3(s) + 3C(s) → 2Fe(s) + 3CO(g)

obtenint-se la fosa (ferro colat), a la que es pot donarforma amb les tècniques adients.

La conversió en el seu aliatge més important comés l’acer, amb un contingut en carboni inferior al 2 %,millora més les seves propietats mecàniques, i si s’aliaamb metalls com per exemple el níquel i el crom estransforma en acer inoxidable, més resistent química-ment a l’oxidació per part dels agents atmosfèrics iquímics.

Fins a la introducció de la forja catalana a l’edatmitjana on s’assoleixen majors temperatures, i sobretotamb els alts forns, no s’arriba a la seva massiva utilitza-ció en indústries tan poderoses com la de la construcció(components estructurals d’edificis) i l’automoció (auto-mòbils i vaixells).

OBTENCIÓ DEL FERRO

El conjunt de mètodes destinats a la fabricació delferro a partir dels seus minerals s’anomena siderúrgia,procés que es realitza actualment en els alts forns enels quals els òxids de ferro minerals es redueixen ambcarbó de coc. Els alts forns tenen la forma de dos troncsde con units per la base gran, assolint els 5-10 m de


col·laboracions

diàmetre i 20 a 40 m d’altura, amb un revestiment inte-rior de material refractari.

Per la part alta del forn s’afegeixen el mineral de fer-ro (Fe2O3), el carbó de coc i el fundent (CaCO3), quequeden distribuïts per capes, tot iniciant-se el procésamb la combustió del carbó que subministra l’energianecessària per a tota l’operació:

C(s) + O2(g) → CO2(g) ΔH = –393,5 kJ/mol

El diòxid de carboni en travessar capes de carbócalentes es redueix a òxid de carboni, que constitueix elveritable reductor del procés:

CO2(g) + C(s) → 2CO(g)

Aquest procés és endotèrmic. L’òxid de carboni ini-cia la reducció dels òxids de ferro d’acord amb lesequacions:

3Fe2O3(s) + CO(g) → 2Fe3O4(s) + CO2

Fe3O4(s) + CO(g) → 3FeO(s) + CO2(g)

FeO(s) + CO(g) → Fe(L) + CO2(g)

I simultàniament el fundent o escorificant eliminales impureses del mineral, fonamentalment el diòxid desilici:

CaCO3(s) → CaO(s) + CO2(g)

CaO(s) + SiO2(s) → CaSiO3(s) (escòria)

Aquesta escòria juntament amb el ferro fos cauen algresol de l’alt forn, i l’escòria menys densa sura damuntdel ferro colat i s’extreu per la piquera alta, mentre queel ferro ho fa per la baixa. Aquest ferro és conegut comfosa o arrabi.

Per la part alta del forn surten els gasos sobrants delprocés, CO i CO2, dels que es recupera l’energia tèrmi-ca amb un intercanviador de calor per escalfar l’aire quees tornarà a injectar per les toveres de l’alt forn.

La fosa obtinguda es transforma majoritàriament enacer. Els majors productors mundials són Xina, Brasil,Austràlia, Rússia i Índia.

PROPIETATS GENERALS DEL FERRO

Símbol ......................................... FeNombre atòmic ........................... 26Massa atòmica relativa .............. 55,845

Isòtops més estables ................. Fe-54 (5,8 %),Fe-56 (91,7 %), Fe-57 (2,2 %) i Fe-58 (0,3 %)

Grup, període i bloc .................... 8, 4, transició (d)Configuració electrònica ............. [Ar] 3d6 4s2

Estats d’oxidació més importants .... +2 i +3Primera energia d’ionització ....... 762,5 kJ·mol–1

Electronegativitat (Pauling) ........ 1,83Estructura cristal·lina .................. Cúbica en el cosDensitat ...................................... 7874 kg·m–3

Duresa (Mohs) ............................ 4,0Estat de la matèria ..................... Sòlid ferromagnèticPunt de fusió............................... 1808 KPunt d’ebullició ........................... 3023 KEntalpia de fusió ......................... 13,8 kJ·mol–1

Entalpia de vaporització ............. 349,6 kJ·mol–1

Capacitat calòrica específica ..... 440 Jkg–1K–1

Conductivitat elèctrica ................ 9,93·106

Conductivitat tèrmica .................. 80,2 Wm–1K–1

Mòdul de Young ......................... 200 GPaTensió de trencament ................ 540 MPa

Tots els valors expressats en el SI i en condicionsnormals (0 oC i 1 bar).

ALGUNS ASPECTES DE LA QUÍMICADEL FERRO

El ferro és un metall actiu que s’oxida (es corroeix)amb relativa facilitat en presència de l’oxigen de l’aire,procés electroquímic afavorit per la humitat i la sali-nitat:

2Fe(s) + 3/2O2(g) → Fe2O3(s)

que transforma el ferro en rovell, un dels fets contra elsque més es lluita per les grans pèrdues degudes a aquestprocés de corrosió. Així mateix, el ferro reacciona ambelements de caràcter no metàl·lic com el clor, el brom,el sofre... originant les corresponents sals, com són elsclorurs, els bromurs, els sulfurs...

El potencial estàndard de reducció del ferro, asso-ciat al procés:

Fe2+(aq) + 2e → Fe(s)

és de –0,40 V, i això implica que qualsevol parell redoxamb un potencial estàndard de reducció superior podràoxidar el ferro en condicions estàndard. Així, l’ió hidro-gen aquós, amb un potencial estàndard zero (adoptatper conveni), serà capaç d’oxidar-lo, és a dir, qualsevolàcid fort d’anió no oxidant, com ara l’àcid clorhídric o elsulfúric diluït, l’atacaran d’acord amb l’equació:

Fe(s) + 2H1+(aq) → Fe2+(aq) + H2(g)


col·laboracions

originant les sals de ferro(II), ferro que es manté enl’estat d’oxidació +2 si hi ha excés de ferro:

2Fe3+(aq) + Fe(s) → 2Fe2+(aq)

i afavorit també per l’alliberament d’un reductor com ésl’hidrogen.

Les sals de ferro(II) s’oxiden fàcilment a sals deferro(III); així, l’aigua oxigenada en medi àcid:

Fe2+(aq) + H2O2(aq) + 2H1+(aq) → Fe3+(aq) + 2H2O(L)

Les sals de ferro(III) obtingudes poden oxidar espè-cies amb potencial de reducció inferior. Així, si el po-tencial estàndard de reducció del ferro(III)-ferro(II) és+0,77 V, podrà oxidar els iodurs a iode:

2Fe3+(aq) + 2I1–(aq) → I2(aq) + 2Fe2+(aq)

Les sals de ferro(II) reaccionen amb el ferrocianur ohexacianoferrat(II) produint una sal complexa de blaumolt intens:

Fe2+(aq) + [Fe(CN)6]4–(aq) → Fe2[Fe(CN)6](s)

coneguda com a blau de Prússia, reacció que constitu-eix una prova molt sensible per detectar ferro(II).

Així mateix, les sals de ferro(III) reaccionen amb eltiocianat o sulfocianur produint un complex de vermellmolt intens, el tiocianoferro(III):

Fe3+(aq) + SCN1–(aq) → [Fe(SCN)]2+(aq)

reacció que constitueix una prova molt sensible per iden-tificar sals de ferro(III).

LES SALS DE FERRO

Els estats d’oxidació més importants del ferro són+2 i +3, sent el +3 el més estable.

L’estat d’oxidació +2 correspon a la configuració elec-trònica:

[Ar] 3d6 4s0

i és poc estable pels 6 electrons d, mentre que l’estatd’oxidació +3 correspon a la configuració:

[Ar] 3d5 4s0

amb la configuració estable d5 amb un electró en cadaun dels 5 orbitals d.

Algunes sals importants són:

Sulfat de ferro(II)-aigua(1/7): FeSO4·7H2O

Sal de Mohr: (NH4)2Fe(SO4)2·6H2O

Clorur de ferro(III)-aigua(1/6): FeCl3·6H2O

Nitrat de ferro(III)-aigua(1/9): Fe(NO3)3·9H2O

Com es pot veure totes són sals hidratades, dues deFe(II) i dues de Fe(III), que es poden trobar en gairebétots el catàlegs de productes químics.

PART EXPERIMENTAL

Els imants i el ferro

Si disposeu d’imants podeu comprovar el caràcterferromagnètic dels claus de ferro i de les monedes de 1,2 i 5 cèntims d’euro, de les que encara que no ho sembliel component majoritari és el ferro amb un recobrimentde coure superficial. Els metalls com ara el coure, elzinc, el plom, l’estany, la plata, l’or... no són atrets pelsimants.

Alguns aspectes de la química del ferro

Material i reactius necessaris

Tubs d’assaig, gradeta, fogó Bunsen, comptagotes,vareta de vidre per remenar, proveta de 10 mL, pinzellsprims, paper blanc, àcid clorhídric 6 M, àcid sulfúric 6 M,ferrocianur de potassi 0,1 M, tiocianat de potassi 0,1 M,iodur de potassi 0,1 M, hexà, aigua oxigenada de 10 vol,permanganat de potassi 0,02 M, fero-gradumet, sal deMohr 0,1 M, claus de ferro.

Reacció del ferro amb els àcids minerals forts

a) Col·loca en un tub d’assaig 2 o 3 claus de ferro, i acontinuació 5 mL d’àcid clorhídric 6 M mesurats amb laproveta de 10 mL. Escalfa suaument el tub i observa elque succeeix. S’allibera un gas? De què són les bom-bolles? Deixa que els claus reaccionin durant 2 o 3 min,i passat aquest temps decanta el líquid a un altre tubd’assaig i distribueix-lo en dos tubs A i B (uns 2 mL acada tub).

b) Repeteix el mateix procediment emprant àcid sul-fúric 6 M en lloc de clorhídric.

Disposarem de 2 tubs A i de 2 tubs B, amb 2 mL dedissolució a cada tub.


col·laboracions

Reacció de les sals de ferro(II) amb ferrocianur

Afegeix amb un comptagotes i gota a gota dissolució0,1 M de ferrocianur de potassi a cada un dels 2 tubs A.Què s’observa? A què és degut? Passa el mateix en elsdos tubs A?

Oxidació de les sals de ferro(II) amb aigua oxigenada

A cada un dels dos tubs B, s’hi afegeixen 2 mL d’ai-gua oxigenada del 3 % (10 vol) i s’escalfa suaument pereliminar l’excés d’aigua oxigenada. Què s’observa?Canvia el color de la solució?

Reacció de les sals de ferro(III) amb tiocianat

A un dels tubs B hi afegeixes amb un comptagotesdissolució 0,1 M de tiocianat de potassi. Què s’obser-va? A què és degut?

Oxidació dels iodurs a iode amb la sal de ferro(III)

A l’altre tub B, s’hi afegeixen 2 mL de dissolució deiodur de potassi 0,1 M. Què s’observa? A què és de-gut? Afegeix al tub 2 mL d’hexà i agita-ho suaument.Què s’observa? Què ens demostra?

Una tinta invisible

Mulla un pinzell ben prim amb dissolució 0,1 M desal de Mohr, i escriu amb ell un número o una paraulaen un full blanc i deixa’l assecar (semblarà que no hi hares escrit). Mulla un altre pinzell amb solució 0,1 M deferrocianur de potassi i passa el pinzell pel full sec. Quès’observa? Com s’explica?

El fero-gradumet

El fero-gradumet és un fàrmac contra la anèmia. Ne-teja bé una píndola de fero-gradumet amb paper decel·lulosa humit fins que desaparegui tot el colorant ver-

mell que la recobreix. Un cop ben neta la píndola col·lo-ca-la en un tub d’assaig amb 2 mL d’aigua i escalfa-hosuaument decantant a continuació el líquid a un altretub d’assaig. Afegiu al tub unes gotes de ferrocianur depotassi 0,1 M. Què s’observa? Què ens demostra?

Reacció de les sals de ferro(II) amb permanganat

Al tub que conté la resta de la píndola, hi afegeixes5 mL d’aigua i ho vas agitant suaument. Torna a de-cantar el líquid a un altre tub d’assaig al que introdui-ràs 1 mL d’àcid sulfúric 6 M. A aquesta solució queconté la sal de ferro(II) en medi àcid, ves afegint-hiamb un comptagotes solució 0,02 M de permanganatde potassi i escalfa-la suaument. Què s’observa? Aquè és degut?

SEGURETAT I RESIDUS

Cal tenir precaució en manipular els àcids clorhídrici sulfúric. Les restes de ferro i de la píndola es llencenal contenidor general, i les dissolucions pel desguàsobrint prèviament l’aixeta. S’ha procurat treballar ambpoca quantitat de reactius. ☯

C QC

COL·LEGIOFICIAL

DE QUÍMICSDE CATALUNYA

A QC

ASSOCIACIÓ

DE QUÍMICS

DE CATALUNYA

Col·labora

amb els teus articles


activitats

Seguint amb el conveni de col·la-boració signat entre el Col·legi Ofi-cial de Químics de Catalunya iBureau Veritas Formación us ofe-rim un ampli ventall de cursos on-line que podeu consultar al web delCol·legi, www.quimics.cat. Podeutrobar cursos dins les àrees tècni-ques, de coneixement normatiu, bésigui de prevenció de riscos labo-rals, medi ambient, seguretat o cer-tificacions de qualitat. També hi haa disposició altres cursos d’àreestransversals tipus informàtica, idio-

CONVENI AMB

BUREAU VERITAS FORMACIÓN

mes, comptabilitat, comercial, ges-tió empresarial, logística i d’altres.

L’e-learning permet la comoditatde ser connectable des de qualse-vol punt geogràfic amb accés a In-ternet i a qualsevol hora. Per altrebanda les empreses poden dispo-sar d’un crèdit anual per a la forma-ció dels seus treballadors quecotitzen al Règim General de la Se-guretat Social; per tant, cal aprofitari esgotar per part de les empresesaquest crèdit que si no se’n fa ús es

perd anualment (Ordre MinisterialTAS/2307/2007). Més informació awww.bureauveritasformacion.com.

Amb aquesta col·laboració entreel Col·legi de Químics de Catalunyai Bureau Veritas Formación es per-met facilitar l’accés eficaç dels pro-fessionals químics a l’aprenentatgecontinu, essent un complement a laprogramació presencial de l’Escolade Graduats Químics de Catalunya.

La Redacció

Com és sabut, el Col·legi de Químics de Catalunya(CQC), i l’Associació de Químics de Catalunya(AQC) vetllen en tot moment pels interessos vin-culats amb el camp de les ciències químiques, aixícom pels interessos dels seus associats.

En aquest sentit, el CQC i l’AQC estan interessatsen establir, quan ho consideri beneficiós per alssocis, convenis de col·laboració i/o relacions pro-fessionals amb organismes de l’administraciópública, entitats financeres, així com qualsevol em-presa o entitat relacionada amb el sector químic,amb la finalitat que aquestes últimes es compro-metin, per una banda, a col·laborar econòmicamentamb les nostres entitats en l’impuls de l’estudi i larecerca en l’àmbit de les ciències químiques i, peraltra banda, en oferir als col·legiats un conjunt deproductes i/o serveis del seu interès, amb avan-tatges i ofertes especials, si s’escau, a lliurevoluntat dels mateixos.

A tal efecte, per mitjà del present escrit, i per donarcompliment a la legislació actualment vigent en ma-tèria de protecció de dades, us sol·licitem novamentel vostre consentiment per tal que el CQC i l’AQCpuguin comunicar i cedir als organismes, entitatsi/o empreses mencionades en el paràgraf anterior,

CONSENTIMENT CESSIÓ DE DADES

les vostres dades (adreça postal) per a l’única iexclusiva finalitat de rebre dels mencionats orga-nismes, entitats i/o empreses la informació sobreels serveis i/o productes que ofereixen.

El CQC i l’AQC sotmeten a la vostra aprovacióaquesta cessió, amb la possibilitat de manifestarla vostra negativa. A tal efecte, us concedim untermini de 60 dies per comunicar aquesta oposicióa Secretaria del Col·legi.

La comunicació la podeu fer per correu postal, per-sonalment a la nostra seu, o per correu electrònica [email protected], o bé a través del númerode fax 933 17 92 99.

Si transcorregut el termini de 60 dies no heu mani-festat la vostra negativa al consentiment sol·licitatentendrem que consentiu la cessió de les vostresdades, en el ben entès que en qualsevol momentpodeu fer servir el vostre dret de privacitat i negaraquesta cesió.

Aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos un bon estiu.

José Costa LópezDegà i President


activitats

El pasado 25 de marzo tuvo lu-gar la conferencia Tecnologías in-novadoras para el agua, el suelo yel aire, a cargo de los ponentes: laSra. B. Martínez Cuerda, directorabusiness development de FMC Fo-ret, y el Sr. F. Montero, jefe de apli-caciones medioambientales de estamisma empresa.

El presidente de la Secció Tèc-nica de Medi Ambient del Col·legide Químics de Catalunya hace lapresentación de los ponentes y co-munica la ausencia de la Sra. M.Sala, Medichem, WWT plan mana-ger, habiendo excusado su asisten-cia por motivos profesionales.

El presidente de la sección haceun esquema de cómo se dividiránlas ponencias de las tecnologías in-novadoras para el agua, el suelo yel aire, y agradece públicamente labuena colaboración existente con laSecció Tècnica de Medi Ambient delCol·legi d’Enginyers Superiors deCatalunya, presidida por Don JoséM.ª Serena.

Se abre la ponencia con los si-guientes capítulos a cargo de la Sra.Martínez: 1) procesos avanzados deoxidación; 2) tratamiento de efluen-tes de oxidación húmeda; 3) oxida-ción húmeda con peróxido; 4) reme-diación de suelos con oxidaciónquímica; y 5) eliminación de óxidosde nitrógeno. Seguidamente, la Sra.Martínez expone los procesos avan-zados de oxidación (PAO).

Reacciones de activación conperóxido de hidrógeno

• El agua oxigenada H2O2 comocatalizador Fe(II), se obtiene

Fe(III) y dos grupos hidroxiloOH–.

• El agua oxigenada H2O2 comocatalizador ultravioleta (UV) dados grupos hidroxilo OH–.

• El agua oxigenada H2O2 con ca-talizador ozono O3 se obtienendos grupos hidroxilo y tres molé-culas de oxígeno.

• Todos estos procesos son capa-ces de degradar compuestos re-calcitrantes.

La elección del sistema de acti-vación más adecuado depende devarios factores: carga oxidable totaldel medio y característica del efluen-te, incluido caudal, regularidad, tem-peratura, pH y turbidez del medio.El medio puede ser en suelos o enlíquidos.

Procesos de oxidacionavanzada para tratamientos decontaminantes orgánicos

El Sr. Montero comenta los pro-cesos de oxidación avanzada, asaber:

Reducción DQO / COT, trata-miento de productos tóxicos y re-fractarios, incremento de biode-gradable del efluente y eliminaciónde compuestos específicos delefluente.

Productos tratables en POAS

Aceites grasos, fenoles, hidro-carburos policíclicos aromáticos,orgánicos halogenados, AOX, pig-mentos y anilinas, pesticidas, cianu-ros y sulfuros.

TIPOS DE OXIDACIÓN HÚMEDA

Existen dos procesos de oxida-ción húmeda: los procesos térmicosy los procesos avanzados de oxida-ción. Los procesos avanzados deoxidación ácidos tienen mecanis-mos en los que funcionan los radi-cales libres.

Oxidación húmeda con peróxidoOHP

Tratamiento de oxidación de altorendimiento para compuestos orgá-nicos no biodegradables. Actual-mente están operativas y en funcio-namiento más de veinte plantas deOHP.

Caracteristicas del proceso OHP

• Rendimiento: Eliminación del99 % de compuestos orgánicos.

• Versatibilidad: Requiere pocoespacio y se utiliza bien en sis-temas de tratamiento existentes.

Este proceso OHP ha sido cata-logado como MTD, según el Minis-terio de Industria, de acuerdo conla Directiva IPPC, Ley 16/2002.

Reactivo OHP y catalizador

Son inocuos para el medio am-biente y es una operación en condi-ciones moderadas de P y T cuandose trata con otros sistemas de oxi-dación.

Remediación con oxidacióninocua

In situ densidad de oxidación(ISCO).

TECNOLOGÍAS INNOVADORAS PARA EL

AGUA, EL SUELO Y EL AIRE


activitats

ISCO puede lograr una reduc-ción importante de contaminantesen el foco de contaminación, lo cualpuede complementar una bio-ade-cuación remediación subsiguiente oadecuación natural.

Es importante determinar la can-tidad y tipo de oxidante, así comodónde debe inyectarse.

Oxidantes más usados

Persulfato, fenton’s (H2O2), per-manganato y ozono.

Compuestos susceptibles dedegradación

Biodegradables; recalcitrantes,hidrocarburos alifáticos-aromáticos;TPH, BTEX, MtBF, fenoles, formal-dehido, HCH; compuestos clorados;PCE, TCE, DEE y CV; PAH; acei-tes y grasas; pesticidas; compues-tos de azufre; y cianuros.

Eliminación de óxidos denitrógeno

Toma nuevamente la palabra laSra. Martínez para hablar de losNOx.

El nitrógeno se oxida a alta tem-peratura originando: NO, óxido ní-trico; NO2, dióxido de nitrógeno;N2O4, tetróxido de nitrógeno; N2O3,trióxido de nitrógeno; y N2O5, pen-tóxido de nitrógeno.

Las principales fuentes de NOxson los tubos de escape de los ve-hículos motorizados y quema de loscombustibles fósiles. Otro foco re-levante de emisión de NOx son losincendios forestales y la quema derastrojos.

Efectos nocivos producidos porlos NOx

Los NOx reaccionan con los hi-drocarburos sin quemar (NMCOV:volátiles) que no incluyen metano yforman ozono, causante principal

este último del smog fotoquímicoque causa problemas de salud, ta-les como irritación de mucosas, tos,dolores de cabeza, problemas res-piratorios, etc.

Los NOx causan daños de creci-miento a los cultivos vegetales y fru-tales. Junto con los óxidos de azufre,son los responsables de la lluviaácida.

Los NOx son gases que contri-buyen al cambio climático, produ-ciendo el calentamiento global delplaneta, siendo su influencia másperjudicial que la del CO2.

El presidente de la Secció Tèc-nica de Medi Ambient matizó que elmetano es 20 veces más agresivoque el CO2, y el óxido nitroso es 300veces más perjudicial que el CO2,pero por suerte las cantidades demetano y NOx son muy pequeñascomparadas con las de CO2, sien-do los gases atmosféricos que con-tribuyen al efecto invernadero, eldióxido de carbono, metano, óxidosnitrosos, vapor de agua, ozono, ha-locarburos, hidrofluocarburos, per-fluorocarburos y hexafluoruro deazufre (artículo publicado en el Pe-riódico, suplemento Ecópolis, Tribu-na, el 18/12/2008 por el presidentede la Secció de Medi Ambient,CQC).

OFF-NOx

OFF-NOx es la transformaciónde NOx en NO3 por efecto de la ra-diación solar con catalizadores deóxido de titanio.

COLOQUIO Y DEBATEFINALES

Se abrió el coloquio, con dife-rentes preguntas y cuestiones quepueden resumirse de la siguientemanera:

• Un bufete de urbanismo pregun-tó si estaba legislado el trata-

miento con agua oxigenada desuelos contaminados. La res-puesta fue que no está explíci-tamente redactado.

• Hubo una pregunta sobre el sue-lo contaminado, R.D. 9/2005,qué alcance y ventajas hay conel agua oxigenada. Se respon-dió que depende del grado decontaminación, medidas del te-rreno a descontaminar para ha-cer un estudio de coste.

• Otra de las preguntas fue sobrelos grados de contaminación deNOx, y se respondió que siem-pre se realizan reacciones quí-micas de oxidación-reducciónpara mitigar las emisiones a laatmósfera que forman derivadosde óxidos de nitrógeno.

Hubo un amplio debate sobre laaplicación del agua oxigenada enel campo de las pinturas industria-les y también sobre la legislaciónactual en relación con los efectosinvernadero, emisiones VOC’s eIPPC.

Por último se comentaron loscostes económicos, considerándo-se sus ventajas y desventajas si seusa el peróxido de hidrógeno.

El presidente de la Secció Tèc-nica de Medi Ambient, como mode-rador, dio las gracias a los ponen-tes y asistentes, informando que elCol·legi de Químics estará presen-te en la Feria de ECOCITY que secelebrará del 27 al 30 de mayo de2009, en Fira de Barcelona, Fira-2Hospitalet de Llobregat. El Col·legiparticipará en las Secciones Técni-cas con cuatro ponencias de IPPC,PRTR y EPER.

Las personas interesadas en lostemas expuestos pueden solicitaresta ponencia a la Secretaría delCol·legi de Químics de Catalunya.

Secció Tècnicade Medi Ambient


activitats

El pasado día 16 de abril tuvolugar la jornada técnica Incidenciaactual del VOC’s y del REACH enlas industrias de pinturas y galva-notecnia, organizada por la SeccióTècnica de Corrosió de la Associa-ció de Químics de Catalunya.

Tras unas palabras de bienveni-da, D. Enrique Julve, presidente deesta sección, habló como ponenteacerca de Incidencia del VOC’s y delREACH en las industrias de protec-ción de metales. Se refirió a ladirectiva europea que obligó a losfabricantes de pinturas, barnices ysimilares a prescindir de una granparte de componentes orgánicosutilizados hasta entonces en la for-mulación de esos fabricados. Serefirió también a la problemática quepara las industrias de pinturas y gal-vanotecnia –especialmente paraesta última– entraña la introduccióndel reglamento REACH y del pre-registro de las sustancias químicasafectadas por ese reglamento. Re-calcó que el REACH supone un granreto, a la par que un gran sacrificio,para todas las industrias afectadase indicó que los pasos que debendar esas empresas estarán orienta-dos a abordar el registro y, demanera previa, a compartir la infor-mación en los Foros de Intercambiode Información de la Sustancia(SIEF) para preparar las solicitudesconjuntas de registro.

Seguidamente el Sr. EnriqueMartínez, presidente de la Asocia-ción de Industrias de Acabados deSuperficies (AIAS), en sustitucióndel Sr. Joan Barfull, director del de-partamento de Medio Ambiente dela asociación PIMEC, habló de El

JORNADA TÉCNICA

Incidencia actual del VOC’s y del REACHen las industrias de pinturas y galvanotecnia

REACH desde el punto de vista delas PIMEC y, al mismo tiempo, lohizo de su propia ponencia El RE-ACH desde el punto de vista de lasasociaciones. Con respecto a laponencia del Sr. Barfull, el Sr. Mar-tínez hizo breves alusiones en par-te de la temática coincidente,refiriéndose después a la suya pro-pia. Hizo una detallada descripciónde la asociación AIAS, constituidapor 120 empresas, de las cualesunas 90 de ellas se dedican al trata-miento de superficies y el resto sonproveedores de productos químicos.Al referirse al reglamento REACH in-dicó que había creado alarma en esesector, debido sobre todo al desco-nocimiento del mismo por parte delas empresas aplicadoras de recu-brimientos y de sus clientes. Comoconsecuencia de ello, la asociaciónAIAS, como representante de usua-rios intermedios, después de estu-diar concienzudamente el tema,decidió crear una guía práctica ex-plicando de manera sencilla la ma-nera de aplicar ese reglamento a susasociados, la mayor parte de ellosempresas de pequeño tamaño. Esaguía, indicó el ponente, consta dedos partes, una de ellas se dedica aexplicar qué es el reglamento y lasegunda explica cómo cumplimen-tar el reglamento cuando se trata deusuarios intermedios, constituyendotoda ella una herramienta muy útilpara ese tipo de usuarios. El ponen-te expresó el temor existente en elsector de: a) que el coste del regis-tro de los productos que utilizan pro-voque un encarecimiento de losmismos, b) que algunos productosquímicos no se registren y desapa-rezcan del mercado, y c) que las fi-chas de seguridad necesarias

obliguen a trabajar en condicionesdifíciles y con elevado coste.

A continuación, D.ª MontserratLluveras, directora técnica de Pin-turas Lluveras, S. L. se refirió a ElVOC’s desde el punto de vista de laindustria de pinturas. Comenzó de-finiendo a los VOC’s y citando losreales decretos emitidos para con-trolar las emisiones de esos com-puestos orgánicos volátiles: RealDecreto 117/2003 que afecta a lasinstalaciones de pinturas y RealDecreto 227/2006 que afecta a losproductos empleados en las pintu-ras. Con referencia al RD 117/2003,que limita las emisiones de VOC’sen instalaciones, comentó que obli-ga a fábricas de pinturas, barnices,tintas y adhesivos a mantener unumbral de consumo de disolvente de100 t/año y a mantener unos límitesmáximos de emisión en planta o aestablecer un sistema de reducciónde emisiones. Para ello se debeadoptar una serie de controles: no-tificación de las instalaciones, infor-me de cada fábrica al menos unavez al año, mediciones en planta ysuspensión de actividades de lasinstalaciones si se superan los lími-tes marcados por la legislación. In-dicó que este RD entró en vigor el31/10/2007, debiendo cumplirse loslímites máximos de emisión seña-lados en él (realizando un plan degestión de disolventes) y estable-ciendo un sistema de reducción (uti-lizando los medios pertinentes). Conreferencia al RD 227/2006, que li-mita el contenido de VOC’s en pro-ductos para ciertos usos, indicó quelos productos aludidos eran los re-cubrimientos para finalidades deco-rativas, funcionales o de protección,


activitats

aplicados en edificios, y los recubri-mientos para la reparación, conser-vación o decoración de vehículos decarretera o partes de éstos. Este RDobliga a que los productos allí cita-dos no superen los límites máximosde VOC’s fijados, debiendo llevar losenvases un etiquetado especial conindicación de la subcategoría delproducto y los valores máximos deVOC’s. Por último, la ponente indi-có que para los productos de deco-ración y para el repintado del auto-móvil el primer plazo correspondióal 1/1/2007, habiendo un segundoplazo para los productos de deco-ración, fijado en el 1/1/2010.

Finalmente, D. Bartolomé Rodrí-guez Torres, presidente de la Aso-ciación Española de Técnicos dePinturas y Afines (AETEPA), hablóacerca de El VOC’s desde el puntode vista de las asociaciones profe-sionales de pinturas. Comenzó ha-blando del problema de los COV’s

(VOC’s) en relación con la industriade pinturas, indicando que más del25 % de los emitidos a la atmósferaen Europa procede del uso de di-solventes. Citó que en Europa exis-tían distintos criterios para la limita-ción de emisión de los COV’s.Explicó que en aplicaciones indus-triales de las pinturas (Directiva1999/13/CE) se examina la cantidadde disolvente emitida al medio am-biente, pero no se estipula nadaacerca de los productos y su conte-nido en COV. En aplicaciones de-corativas (Directiva 2004/42/CE), sinembargo, se fijan límites para los di-ferentes productos. Indicó que inclu-so existe una definición distinta deCOV, y que este diferente tratamien-to se debe a que las aplicacionesdecorativas se llevan a cabo en con-diciones no confinadas. Habló se-guidamente de las limitaciones y lasconsecuencias para los fabricantesy aplicadores, en especial en el cam-po de las aplicaciones decorativas,

y de los problemas adicionales im-pulsados por las normativas relacio-nadas con las materias peligrosas.Opinó que en el futuro inmediato vaa haber un endurecimiento de lasdisposiciones legales al respecto yexpresó su parecer de que para unprogreso económico, una mejora dela calidad de vida y una mejora delbalance ecológico, toda la industriaquímica, incluida la de pinturas yaplicadores, está obligada a conse-guir productos que hagan mejor lavida para todo el mundo.

A continuación tuvo lugar un ani-mado coloquio en el que participóbuena parte del público presente,tras el cual el presidente de la sec-ción técnica dio por finalizada la jor-nada, invitando a los asistentes alas que se celebrarán en los próxi-mos meses de junio y octubre deeste año.

J. E.

ELS NOSTRES ORDES

Un any més, durant els actes de Sant Albert, homenatjarem els nostres companys que fan els 25, 40, 50 i 60anys de professió amb els respectius Ordes del Manganés, Zirconi, Estany i Neodimi.

Enguany seran investits amb aquests ordes els següents companys:

ORDE DEL MANGANÈS

(Promoció de l’any 1984)

José Ignacio Adiego CorreasNúria Adroer Martori

José M. Altafaja AmorFerran Arnau CalducM. Ángeles Burillo RoyoMontserrat Capdevila FranquesaMaria Julià Castillo GonzálezCarmen Clavero MuñozF. Xavier Closa CruxensDolors Colomer PujolManuel José Domingo ClotasJoaquim Domingo FarréJordi Falcó GresJordi Farré BorgesIgnacio Faus SantasusanaRafel Febrer GarcíaRosa M. Feliubadalo Gracia

25 54,938

+2+3+4+7

MANGANÈS

Mn

David Fornals SánchezM. Pilar García BenitoAureliano García RuzJoan Garrote MartínezGabriel González FerrerAntonio Gracia EgeaAlbert Kirchner GranellJordi Llobera SoléEnrique Morillas PérezJosé Luis Ochando AlfonsoPere Oleart ComellasVictoriano Pérez GanuzaMaria Prat QuiñonesJoan Rabasseda FerrerJosep Joan Reñé Reñé


activitats

Volem felicitar a tots ells, i demanar disculpes a qui es pugui trobar a faltar en aquestes llistes.

60 144,24

NEODIMI

Nd+3

50 118,69

ESTANY

Sn+2+4

Francesc Xavier Rigau MasJuan Salgado ValleÀngel Sayos CostaManuel Simón SubielaRoberto Steinbruggen PérezJoan Torrens CuadradoM. Teresa Trilla JardíJosé Oriol Vellvé Campaña

ORDE DEL ZIRCONI


Maria Isabel Beguiristain de VosMargarita Calafell MonfortJesús Casals BonadaTeresa Cortasa VilaltellaAlbert Flores ArqueErnesto Forné FelipRoser Fusté BagenFabián González MateosConcepción Herranz AgustínJorge Ibáñez CatalánAna María Jover Armengol

Montserrat Martínez CalonjaErnest Mercadé MirÀngel Messeguer PeypochFco. Javier Noguer PuigrefagutRosa Maria Ortado CortésJuan Piqué RieraJordi Ruíz CombaliaLuis Simó MarínJosé Soler Lladó

ORDE DE L’ESTANY


José Abelló MoraFco. Javier Anguera MonteJuan Antonio Bas CarbonellJosé Costa LópezRoberto del Campo IglesiasHortensia Iturriaga MartínezAlberto Jurado SolerAndrés Sarri FoixCamilo Yáñez Pons

ORDE DEL NEODIMI


Marcelino Batlle OlivetJosep Maria Bofill PolinoJosé Calvo CombaliaRafael Caravaca BarrosoJoan Casals FeixasAlejo Colom MartorellClemente Cortés GuardiaPablo de Lara CamprodónAntonio de Montagut MartíAntonio Estapé FerrerLuis Ezpeleta SimónJosefa Figueras CrosÁngela G. de Mendoza SentenáAntonio Garçon TorroRicardo Julia MayolRicardo Martí BuxadosPere Miró PlansJosep Maria Ràfols RoviraLuis Tort TerresJuan Vila Baques

40 91,22

ZIRCONI

Zr+4

FOTOKÍMIA 2009Premi Sant Albert de fotografia

25 d’octubre de 2009

APUNTA-T’HI JA! Tel.: 93 317 92 49 Fax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]

BASES

DATA 25 d’octubre de 2009.

SORTIDA A les 10 hores, del Col·legi de Químics de Catalunya (Av. Portal de l’Àngel, 24).

TEMA Els participants hauran de fer totes les fotografies amb càmera digital sobre dos temesobligats, que es decidiran per sorteig en el moment de la sortida.

INSCRIPCIONS Limitada als col·legiats. Serà gratuïta, i es farà a la Secretaria del Col·legi per qualsevol mitjàde comunicació (mail, fax, telèfon...) abans del 20 d’octubre.

NORMES Entre les 12.30 i les 13.30 h. els concursants s’hauran de presentar als locals del Col·legide Químics amb la màquina i la tarja que han fet servir, per descarregar dues de lesfotos que han fet durant el matí (una de cada tema), i que no s’han d’haver manipulatposteriorment per cap programa de tractament d’imatges. D’aquestes dues fotos es faransengles còpies fotogràfiques (20x30 cm), que competiran pels premis i formaran part del’exposició FOTOKÍMIA 2009. El format i la resolució de les fotos digitals seran a criteridel concursant.

JURAT Estarà constituït per tres persones de reconeguda solvència fotogràfica.

SELECCIÓ El jurat premiarà, d’entre les seleccionades pels seus autors, les millors fotografies a criterid’espontaneïtat, ambientació i qualitat.

EXPOSICIÓ La inauguració de l’exposició serà a 2/4 de 8 del vespre del dia 19 de novembre, i romandràfins el dia 17 de desembre.

PREMIS Hi haurà tres premis per a les millors fotografies de cada tema, que seran lliurats el dia de lainauguració de l’exposició.

VEREDICTE El veredicte serà públic i es comunicarà als participants.

Una nova cita entre els químics ila fotografia. Una nova cita de Fo-tokímia amb tots aquells que dispo-seu d’una màquina digital i esteudisposats a passar un matí de diu-menge agradable. Passejant per laciutat heu de fer les fotos que vul-gueu sobre dos temes que per sor-teig es decidiran al moment de sortir.

Després de fer totes les fotosheu de triar dues (una de cadatema) i les capturarem a l’ordina-dor del Col·legi per fer les amplia-cions corresponents. Volem, enaquesta nova edició, arribar als quehabitualment heu participat, peròtambé, i molt especialment, aaquells que no s’han decidit enca-

ra. Volem que sigui molt participa-tiva, no pot ser que del nostrecol·lectiu només hi hagi una dotze-na que facin fotos. On són els quí-mics fotògrafs?

No t’ho pensis més, apunta’t jai disposa’t a passar un matí distrettot cercant la millor foto.


activitats

TRIPLET - quimics.cat · 4 NPQ 446 • maig-juny 2009 juntes i sumari SERVEIS DEL COL·LEGI I DE...

Documents

Transcript of TRIPLET - quimics.cat · 4 NPQ 446 • maig-juny 2009 juntes i sumari SERVEIS DEL COL·LEGI I DE...