UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL -...

UD2. Sistema Sanitari Espanyol C1.- Operacions administratives i documentació sanitària.

1

UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL

1. MODELS SANITARIS

• Els sistemes sanitaris són estructures socials complexes, destinades a satisfer les necessitats de la

població en matèria de salut i malaltia.

• Segons la OMS un SS és:

– “Un conjunt d’elements relacionats que contribueixen a la salut en les llars, els llocs de

treball, els llocs públics i les comunitats, així com en el medi ambient físic i psicosocial, i en el

sector de la salut i altres sectors afins”.

• L’organització de cada SS depèn del model teòric vigent en cada país, d’acord amb les motivacions i

valors de la societat que en forma part.

• Els models sanitaris més difosos són 3:

• SISTEMA LLIBERAL o DE LLIURE MERCAT

• SISTEMA SOCIALISTA

• MODEL MIXT

• MODEL BISMARK

• MODEL BEVERIDGE

1.1.1. SISTEMA LLIBERAL

• CARACTERÍSTIQUES

– La salut es considera un bé de consum.

– L’individu paga directament al centre o ho fa a través d’una assegurança.

– L’assistència sanitària es realitza amb medecina privada.

– L’estat només aporta una petita part en programes benèfics per a indigents o programes

públics de beneficència.

– Típic dels EUA

AVANTATGES INCONVENIENTS

Elevada investigació Elevat cost per la societat

Tecnologia avançada Escàs pressupost invertit en medecina preventiva

Alta qualificació del personal mèdic Necessitat de tenir xarxes de beneficència que

atenguin a la gent que no pot pagar.

1.1.2. MODEL SOCIALISTA, ESTATALISTA O D’ASSEGURANCES SOCIALS OBLIGATÒRIES

• Existeix un finançament total mitjançant els pressupostos generals de l’Estat, que garanteix les

prestacions sanitàries a través de quotes obligatòries.

• Cobertura universal i gratuïta per tota la població.


2

• CARACTERÍSTIQUES:

– La salut es considera un bé tutelat pels poders públics.

– És incompatible amb assegurances privades.

– Només s’ha donat purament en països comunistes (Corea del Nord i Cuba durant el règim)


Desenvolupament de la medecina i

l’educació sanitària per augmentar la salut de

la població

Aconseguit un nivell de salut, els habitants volen accedir a

mètodes més sofisticats i amb garanties.

L’Estat participa de la salut pública: salut

laboral, atenció a grups vulnerables,...

Els ciutadans, al obtenir-ho tot gratis, no valoren el que

costa la sanitat i la sobre exploten fins que s’acaba per

perdre la beneficència.

1.1.3. MODEL MIXT O SISTEMA NACIONAL DE SALUT

• Coexisteixen:

– Estructura pública finançada pels pressupostos generals de l’Estat.

– Prestació privada.

• Propi dels països de l’Europa Occidental.

• CARACTERÍSTIQUES:

– La Salut és un bé tutelat per l’Estat. El SS es financia amb les aportacions variables dels

treballadors.

– Es basa en la universalitat i l’equitat, donant cobertura universal, gratuïta i completa.

– La prestació privada és opcional. Es realitza mitjançant assegurances privades.

MODEL BISMARK MODEL BEVERIDGE

L’Estat garanteix les prestacions sanitàries a canvi

de quotes obligatòries.

L’estat finança la sanitat pública.

L’estat és l’autoritat sanitària Es descentralitza la planificació i la salut en regions,

comunitats o municipis.

França, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Luxemburg i

Holanda

Regne Unit, Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca,

Itàlia, Espanya i Portugal.


Millor control del gasto públic. Elevat cost de les prestacions

Equitat en l’accés als SS

Correcta assignació de recursos

• Actualment s’està intentant introduir nous models de gestió.


3

2. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC A ESPANYA

2.1 DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

• Des de la implantació de l’Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE) el 1942 fins al traspàs de les

competències sanitàries a les CCAA el 2001, el SS Espanyol ha experimentat una llarga evolució.

• 1962: es promulga la Llei General d’Hospitals i s’estableix la xarxa hospitalària espanyola.

• 1974: es publica la Llei General de Seguretat Social en la que s’actualitza la llei de Bases de la

Seguretat Social.

2.1.1 Règims d’inclusió

• La inclusió de beneficiaris es fa sota dues modalitats:

• R. General: inclou tots els treballadors per compte aliè de la indústria i serveis.

• R. Especial: inclou treballadors amb una activitat professional diferent a les anteriors:

treballadors agraris, músics, artistes,... (autònoms)

2.1.2. ACCIÓ PROTECTORA

• S’articula en tres àrees principals:

• En les prestacions destaquen dues situacions: malaltia i accident.

• Les prestacions suposen:

– Pèrdua d’ingressos per a la família.

– Despeses per al sistema de Seguretat Social.

2.1.3. ENTITATS GESTORES

• La Seguretat Social és una assegurança sanitària obligatòria del treballador i la seva família. Atent les

seves necessitats bàsiques en matèria de salut i recolzament financer en cas de malaltia, accident,

mort, jubilació o acomiadament.

• La gestió de la Seguretat Social es realitza a través de les diferents entitats gestores:

– Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

– Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA)

– Institut Social de la Marina (ISM)

– Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO)

– Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS)


4

• Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

– S’encarrega de la gestió i administració de les prestacions econòmiques (jubilació,

maternitat, incapacitat i assegurança escolar entre altres) i del reconeixement del dret a

l’assistència sanitària.

– Institut Nacional de Gestió Sanitària(INGESA)

– S’encarrega de les prestacions sanitàries de les ciutats de Ceuta i Melilla.

• Institut Social de la Marina (ISM)

– Gestiona, administra i reconeix el dret a les prestacions del règim especial de treballadors del

mar i l’assistència sanitària a aquests i els seus beneficiaris.

• Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO)

– Entitat encarregada de la gestió de prestacions complementàries cap a col·lectius de la

tercera edat, col·lectius amb discapacitat i població marginada.

– S’han transferit la major part de les seves competències a les CCAA

• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS)

– S’encarrega d’unificar els recursos financers, custodiar fons, valors i crèdits i realitzar serveis

de recaptació i pagament d’obligacions dels Sistema de Seguretat Social.

• 1977: l’estructura administrativa de la sanitat estarà sempre en funció de l’Estat a través del

Ministeri de Treball, Sanitat i Seguretat Social (actual Ministeri de Sanitat i Consum).

• 1978: amb la Constitució Espanyola: s’estableixen els drets a la protecció de la salut i a l’atenció

sanitària per a tots els ciutadans.

• A partir d’aquí, s’inicia la reforma sanitària cap al Sistema Nacional de Salut actual amb la creació el

1986 de la Llei General de Sanitat. El seu objectiu va ser la creació d’un sistema sanitari unificat,

integrat i reorganitzat d’acord amb les necessitats de la població.

• El 2003 amb la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut té com a objectiu la

coordinació i cooperació de les administracions sanitàries públiques, en l’exercici de les seves

competències, per tal de garantir la igualtat i la qualitat en matèria de salut per a tots els ciutadans.

ACTIVITATS

1. Elabora una taula resum que reculli les prestacions principals de cada una de les entitats gestores.

2. Indica quina és l’entitat gestora de la Seguretat Social competent per a cada una de les següents

situacions:

A. Tramitar la compensació econòmica corresponent a una invalidesa permanent declarada.

B. Sol·licitar un certificat de cotitzacions a la Seguretat Social en els llocs de treball

desenvolupats.

C. Gestionar l’adquisició d’uns caminadors per a un ancià.

D. Tramitar la documentació corresponent per a la percepció de la prestació per jubilació d’un

treballador d’una empresa naviliera.


5

E. Esbrinar si l’empresari que ens ha contractat ha satisfet la cotització corresponent pel nostre

lloc de treball.

F. Consultar les ajudes econòmiques establertes per a prestacions familiars en cas de part

múltiple.

G. Demanar informació sobre formació i promoció personal per a un treballadors del sector

marítimo-pesquera.

3. Pregunta a familiars si tenen concertada alguna pòlissa d’assistència sanitària privada i les seves

característiques. També es pot consultar en pàgines web de les entitats. Amb la informació recollida,

accedeix a la pàgina web de l’entitat o les entitats i recopila les dades que ofereixen sobres les seves

possibilitats en prestacions sanitàries i el seu cost.

3.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL SNS

• Les principals característiques incloses en la Llei General de Sanitat (14/86) són:

– Atenció Universal

– Igualtat

– Atenció integral de la salut

– Accessibilitat i Desconcentració

– Descentralització

– Drets i deures del ciutadà i dels poders públics

– Participació de la comunitat

– Recursos

– Finançament

• Atenció Universal

– L’assistència sanitària cobreix a tota la població que es trobi al territori, tant nacionals com

estrangers.

Espanyols Espanyols Accés a tots els serveis sanitaris Targeta Sanitària

Individual (TSI)

Estrangers Ciutadans UE Accés als serveis sanitaris públics Targeta Sanitària

Europea (TSE)

No UE Tenen dret al que les Lleis entre el seu

país i Espanya dictamini.

Tots Assistència pública d’urgència

Dones embarassades

Menors 18 anys

Tenen dret a assistència sanitària sigui

quina sigui la seva situació.

• Igualtat

• Tothom té dret:

• Mateixes prestacions d’assistència sanitària

• Mateixa qualitat de l'assistència.

• Atenció integral de la salut


6

• Prioritza programes de:

• Prevenció de la malaltia

• Promoció de la salut.

• Protecció de la salut.

• És millor que esperar que la gent emmalalteixi. Tot i així també realitza activitats per

restaurar la salut.

• Accessibilitat

• L’estructura en regions sanitàries garanteix l’accés dels ciutadans als centres sanitaris.

• Desconcentració

• Redueix la concentració de centres sanitaris en nuclis urbans.

• Descentralització:

• Cada CCAA gestiona els seus propis recursos, per tal de donar un millor servei a la

seva població.

• Es defineixen les competències estatals i les autonòmiques a través de les Conselleries de

Sanitat .

• Cada CCAA té un Servei Regional de Salut (SRS), a Catalunya s’anomena Servei Català de la

Salut (CatSalut).

• La coordinació entre comunitats autònomes i el MSC es realitza gràcies al Consell

Interterritorial de Salut, format pels consellers de sanitat de cada comunitat i el ministre de

sanitat.

• Drets i deures del ciutadà i dels poders públics

• S’estableixen els drets i deures del ciutadà en els articles 10 i 11 de la Llei General de Sanitat.

• Participació de la comunitat

• S’implica a la comunitat en la presa de decisions sobre ús i gestió del SNS.

• Finançament

• Es realitza mitjançant:

• Cotitzacions a la seguretat social (empresaris i treballadors)

• Aportacions de les CCAA o dels ajuntaments.

• Aportacions a partir dels Pressupostos Generals de l’Estat.

• Recursos

• Són els mitjans disponibles que permeten el funcionament del SNS. Poden ser:

• Humans: persones que presten serveis en el sistema com metges, infermeres,

d’infermeria, farmacèutics, tècnics sanitaris, veterinaris, zeladors, etc.

• Materials: inclou mitjans físics i els establiments destinats a l’atenció de la salut com

centres de salut, consultoris, hospitals, centres de salut mental,...

• Econòmics: mitjans financers destinats a la despesa sanitària.

• Finançament

• Es realitza mitjançant:

Cotitzacions socials Aportacions de treballadors i empreses

Transferències de l’Estat Pressupostos generals de l’Estat

Aportacions de les CCAA i

corporacions locals

Per impostos IRPF, IVA, impostos sobre hidrocarburs, alcohol,

tabac,...

Taxes Per prestació de serveis


7

4.ORGANITZACIÓ DEL SNS

• El SNS té 4 nivells organitzatius:

• Ministeri de Sanitat

• Supervisa el SNS i dissenya estratègies per aconseguir igualtat.

• S’encarrega de les activitats de sanitat exterior.

• Legisla productes farmacèutics i la seva producció.

• Garanteix i verifica el compliment de les competències de l’Estat i CCAA en matèria

de salut.

• Sistemes regionals de salut (Comunitats autònomes )

• Planificació sanitària, salut pública i pressupostos.

• Organitza i gestiona l’assistència sanitària.

• Àrees de salut.

• Gestionen els centres de salut de la CCAA en la seva demarcació.

• Gestionen les prestacions i programes sanitaris.

• Zones bàsiques de salut

• Presten serveis d’atenció primària.

4.1. CONSELL INTERTERRITORIAL DE SALUT

• És l’òrgan encarregat de coordinació entre els diferents sistemes regionals de salut i

l’administració central.

• Està format pels consellers de sanitat de les diferents comunitats autònomes i el Ministre de

sanitat.

4.2. ÀREA DE SALUT

• Estructures fonamentals del sistema sanitari.

• Responsable de la gestió unitària:

– Dels centres i establiments del servei de salut en la seva demarcació territorial

– De les prestacions sanitàries

– Dels programes que s’hi desenvolupen

• S’hi realitzen activitats a nivell d’atenció primària i secundària.

Primer nivell Segon nivell

ATENCIÓ PRIMÀRIA ATENCIÓ ESPECIALITZADA

Equips d’Atenció Primària Especialistes

Centres d’Atenció Primària (CAP) Hospitals o centres d’especialitats

• Cada àrea de salut es divideix en diferents zones bàsiques de salut (ZBS).

• Es delimiten tenint en compte:

• Donen servei a una població compresa entre 200.000 – 250.000 habitants.

• Factors geogràfics.

• Factors socioeconòmics.

• Factors demogràfics, epidemiològics, climàtics,...

4.3. ZONA BÀSICA DE SALUT (ZBS)

• Són les subdivisions territorials de l’àrea de salut, en què es realitza l’assistència d’atenció primària.

• En cada zona bàsica de salut:


8

– CAP (Centre d’Atenció Primària) és l’estructura física i funcional sanitària on treballa l’EAP

(Equip d’Atenció Primària)

• Per delimitar les zones es té en compte:

– Densitat de població.

– Recursos

– Instal·lacions

– Accessibilitat (distàncies màximes a recórrer per tenir accés al centre de salut)

S’encarrega d’una població entre 5.000 i 25.000 habitants.

5.ORGANITZACIÓ DEL SNS A CATALUNYA o DEL SERVEI REGIONAL DE SALUT (CATSALUT)

REGIONS SANITÀRIES

– El territori català no es divideix en àrees de salut sinó en set regions sanitàries.

– Donen servei a una població compresa entre 200.000 – 250.000 habitants.

– Cada regió s'ordena, al seu torn, en sectors sanitaris.


9

ELS SECTORS SANITARIS

– Àmbit on es desenvolupen i coordinen a nivell d'atenció primària i de les especialitats mèdiques:

– Activitats de promoció de la salut

– Prevenció de la malaltia

– Salut pública

– Assistència sociosanitària.

– Estan constituïts per l'agrupació d'àrees bàsiques de salut.

L'ÀREA BÀSICA DE SALUT (ABS)

– És la unitat territorial elemental a través de la qual s'organitzen els serveis d'atenció primària de

salut.

– Formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o més municipis en l'àmbit rural.

– A cada ABS li correspon un CAP

– Es prioritza l’accessibilitat.

– S’encarrega d’una població entre 5.000 i 25.000 habitants.

ACTIVITATS

• Les regions sanitàries que apareixen a la figura tenen unes dimensions desiguals. Tenint en compte

els criteris de delimitació que s’apliquen per establir aquestes àrees, ja comentats, pots establir

algunes raons que justifiquin aquesta circumstància?


10

• Quines funcions té el Consell Interterritorial de salut?

• Descriu les diferències que hi ha entre una àrea de salut i una zona bàsica de salut.

6. SANITAT PRIVADA A ESPANYA

• La Llei General de Sanitat reconeix tant el dret dels professionals sanitaris a l’exercici lliure de la

professió com la llibertat d’empresa en el sector sanitari.

• És a dir, tant els professionals sanitaris com les empreses privades poden donar serveis sanitaris

constituint així, l’àmbit d’assistència privada.

• El finançament es realitza mitjançant el pagament que les persones realitzen del seu rebut.

6.1. INSTITUCIONS SANITÀRIES PRIVADES

• L’atenció sanitària totalment privada a Espanya és molt minoritària.

• A Catalunya la major part de l’activitat sanitària privada es realitza a través de companyies

asseguradores (SANITAS, ADESLAS, ASISA, PREVIASA, FIACT, MAPFRE,...) que ofereixen el servei

contractant una assegurança.

• L’assegurat paga una quota (prima) i la companyia emet un contracte de

cobertura de riscos i assistència (pòlissa).

• A més cobertura, més prima.

• Les pòlisses més generalitzades són:

– Prestació d’assistència sanitària: assistència mèdica, quirúrgica o d’hospitalització per

malaltia.

– Pòlisses d’assistència dental

– Pòlisses de malaltia: a més d’assistència sanitària es contracta una indemnització pel temps

que s’està malalt.

• Les entitats públiques poden establir concerts amb les privades quan les necessitats assistencials ho

aconsellin.

• Els centres privats que vulguin participar-hi ha de ser prèviament homologats.

6.2. MUTUALITATS OBLIGATÒRIES

• Alguns funcionaris de l’Administració de l’Estat tenen un règim de Seguretat Social separat

mitjançant mutualitats obligatòries:

– MUFACE: Mutualitat de Funcionaris Civils de l’Estat.

– MUGEJU: Mutualitat General Judicial

– ISFAS: Institut Social de les Forces Armades.

• Les mutualitats gestionen l’assistència sanitària mitjançant el SNS o concerts amb entitats

asseguradores privades, de manera que el funcionari pot escollir entre les dues opcions.


11

6.3. MUTUALITATS D’ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS

• Atenen als treballador que han patit un accident de treball o una malaltia professional.

• Gaudeixen de sistemes sanitaris propis (ambulatoris i hospitals que atenen als treballadors).

• Les més importants són: ASEPEYO, MAPFRE, FREMAP, MUTUAL CYCLOPS, MUTUA MONTAÑESA,...

ACTIVITAT

• Quines diferències existeixen entre les pòlisses d’assistència sanitària i de malaltia que ofereixen les

entitats privades d’assistència sanitària?

• Fes una taula amb els 3 tipus d’assistència privada que existeix a Espanya i les seves principals

característiques.

7. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

L’assistència sanitària es presta en centres d’atenció primària, d’especialitats i als hospitals.


12

7.1. ATENCIÓ PRIMÀRIA.

Nivell bàsic i inicial d’assistència sanitària a l’individu i a la població .

L’assistència sanitària es realitza:

Assistència a demanda: sol·licitada directament pel pacient (cita prèvia o urgent).

Assistència programada: s’acorda amb antelació mitjançant la cita prèvia en pacients

crònics o en tractament.

L’assistència inclou:

o Indicació, prescripció i realització de proves diagnòstiques bàsiques i de procediments

terapèutics.

o Tractaments parenterals, cures i cirurgia menor.

o Realització de programes de salut a les ABS de promoció, prevenció i rehabilitació bàsica.

o L’atenció a programes específics per grups concrets: atenció a la infància, dones,...

o L’atenció bucodental, mesures preventives i assistencials o tractament de processos aguts.

o L’estudi de problemes de salut de la zona i organització de programes sanitaris.

o Derivació de pacients a l’assistència especialitzada.

o Aquestes prestacions les realitza EAP (Equip d’Atenció Primària), als centres de salut o CAP,

constituint les ABS.

Es realitza en:

o Centres de salut : centres on es realitza l’atenció primària de forma permanent i continuada

(CAP).

o Consultoris locals o rurals: centres sanitaris relacionats amb un centre de salut.

Funcions dels CAP’s:

o Constituir l’estructura física per a les consultes i altres serveis assistencials.

o Emmagatzemar els recursos materials necessaris.

o Facilitar el treball de l’EAP

o Servir com a centre de confluència entre la comunitat i serveis sanitaris.

Tipus de CAP

o CAP I: centre on es presta l'atenció primària bàsica per part de l’EAP.

o CAP II: CAP on es presten les especialitats mèdiques extrahospitalàries i que serveixen de

suport i de referència als CAP’s. Aquest tipus d'assistència està en reordenació, integrant-se

en les consultes externes dels hospitals.

o CAC: Centre d’Atenció Continuada (24h)

o CAP autogestionat: Centre de gestió privada que ofereix un servei públic. L'ICS els

proporciona un pressupost que han de gestionar en funció de les seves necessitats. Els

metges s'ocupen de l'atenció a l'usuari i del finançament i la contractació de nous

treballadors, per tal de la gestió de la sanitat pública .

7.2.EAP

Equip multidisciplinari, format per professionals sanitaris i no sanitaris necessaris per al correcte

funcionament de l’ABS.

o L’Equip Bàsic d’Atenció Primària (EBAP) està format per:

o Metges generals o de família

o Pediatres

o Infermers/es

o Treballadors socials

o Auxiliars d’infermeria


13

o Personal administratiu

Poden haver-hi també: llevadores, farmacèutics i veterinaris.

L’EAP està dirigit pel coordinador mèdic:

o Coordina les activitats

o Estableix les relacions amb altres institucions o serveis.

FUNCIONS DE L’EAP

8.3. EQUIP DE SUPORT DE L’EAP

Format per personal especialitzat en odontologia, radiologia, farmàcia, veterinària, salut pública,...

Col·laboren en programes concrets, especialment els de prevenció:

TASQUES PERSONAL

Centres i unitats

bàsiques d’orientació

familiar

Tasques de prevenció de MTS,

sexualitat,...

Llevadores i infermer/a i ginecòlegs o

metge de família especialitzat.

Unitats de salut

mental

Programes específics relacionats amb

l’alcoholisme o drogoaddicció.

Psiquiatres i/o psicòlegs i infermer/a.

Unitats de

psicoprofilaxi

obstètrica

Informació sanitària a embarassades,

preparació pel part,...

Tocoginecòlegs, psicòlegs, llevadores,

treballadors socials i auxiliars

administratius.

ACTIVITATS

• Enumera les funcions que tenen els centres de salut i les funcions de l’EAP


14

• De la següent llista de professionals mèdics, indica quins pertanyen a l’EAP i especifica les activitats

que realitza:

A. Metge de família

B. Uròleg

C. Auxiliar de farmàcia

D. Auxiliar d’infermeria

E. Odontòleg

F. Infermer/a

G. A continuació, indica quin dels anteriors formen part de l’equip bàsic i quins de l’equip de

suport.

8. ATENCIÓ ESPECIALITZADA.

• Compren activitats assistencials, de diagnòstic, terapèutiques i de rehabilitació i cures, així com la

prevenció, promoció i educació sanitària.

• Inclou:

– Assistència especialitzada en consultes (oftalmològiques, endocrinologia, cardiologia,...)

– Assistència especialitzada en hospital de dia.

– Hospitalització en règim d’internament

– Recolzament a l’atenció primària en altes hospitalàries.

– Indicació i realització de procediments diagnòstics i terapèutics.

– Atenció pal·liativa.

– Atenció a la salut mental.

– Rehabilitació.

8.1. ELS HOSPITALS. TIPUS I FUNCIONS

• La llei General de Sanitat:

Cada àrea de salut o regió sanitària tindrà com a mínim un hospital general.

• Hospital: establiment encarregat tant de l'internament clínic dels pacients com de l'assistència

especialitzada i complementària de la zona d'influència.

• Hi accedirem prèvia derivació per part dels CAP's o urgència.

• Funcions:

ASSISTENCIAL:

Presta assistència a la població de referència que li correspon.

DOCENT:

Garanteix la continuïtat i perfeccionament dels coneixements i tècniques professionals.

Un hospital serà universitari quan està adscrit a una universitat i està autoritzat per impartir

formació específica.

INVESTIGADORA:

Desenvolupen línies d'investigació que permetin avenços en assistència i cures de salut.

ACTIVITATS

• Enumera i descriu les funcions dels hospitals.

• Indica a quina funció hospitalària pertanyen les següents activitats:

– Alimentació per sonda a un pacient hospitalitzat.


15

– Realització d’una radiografia.

– Investigació d’una vacuna.

– Formació d’un metge intern resident.

– Respon les següents preguntes:

– Quan un hospital es denomina “universitari”?

– Quins professionals s’hi formen?

8.1. ELS HOSPITALS: TIPUS

CRITERIS CLASSIFICACIÓ

FINALITAT ASSISTENCIAL GENERAL o NO ESPECIALITZAT: assistència en les àrees de Medicina, cirurgia,

obstetrícia, ginecologia i pediatria.

ESPECIALITZAT: assistència centrada en determinats processos patològics:

pediàtrics,psiquiàtrics, oncològics,...

DEPENDÈNCIA

PATRIMONIAL

PÚBLICS: depenen de les administracions públiques

PRIVATS: Depenen d’entitats privades.

TIPUS DE PACIENT AGUT: d’estància curta

CRÒNIC: d’estància mitjana o llarga.

ÀMBIT D’ACTUACIÓ LOCAL O COMARCAL: el seu àmbit d’actuació és una comarca.

D’ÀREA: El seu àmbit d’actuació és l’àrea de salut.

REGIONAL: El seu àmbit d’actuació és la CCAA

El CatSalut garanteix l'atenció hospitalària a través de:

o La XHUP, la xarxa hospitalària d'utilització pública

o Recursos d'atenció sociosanitària

o Recursos d'atenció psiquiàtrica i de salut mental.

Als hospitals pots trobar:

o Serveis mèdics d'internament

o Serveis quirúrgics

o Consultes externes (proves prèvies a intervencions o de seguiment dels pacients).

o Serveis d'urgències

Segons les seves característiques, els hospitals de la XHUP es classifiquen en 4 tipus:

Hospital general bàsic

o Dóna resposta completa als requeriments habituals de la població.

o Tenen la tecnologia assistencial necessària per atendre aquelles patologies que no requereixen

un grau d'especialització important.

o Ex: comarcal de Blanes, hospital de Figures, d’Olot,...

Hospital de referència

o Resol pràcticament la totalitat dels problemes de salut, excepte aquells que requereixen recursos

tecnològics d'alt nivell o una pràctica altament especialitzada.

o Ex: Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, Hospital de Calella,…

Hospital d'alta tecnologia

o Disposa de supraespecialitats i de noves tecnologies diagnosticoterapèutiques.


16

o Atenen els pacients que no es poden tractar als hospitals de referència.

o Ex: Hospital de Bellvitge, hospital de Sant Joan de Déu,...

• Hospital lleuger

Apropa l'atenció especialitzada i urgent a la població en un projecte basat en l'accessibilitat i la resolució, i

potencia la integració amb l'atenció primària de salut.

Realitza:

Consultes d'atenció especialitzada

Hospital de dia

Cirurgia ambulatòria

Urgències

Diagnòstic per la imatge i proves complementàries

Administració i serveis generals

Ex: hospital lleuger de Cambrils.

9. ORGANITZACIÓ HOSPITALÀRIA

• L’estructura fonamental contempla:

GERÈNCIA HOSPITALÀRIA

• Representa la màxima autoritat i responsabilitat de l’hospital.

• El director gerent:

• Programa i dirigeix el funcionament de l’hospital

• Coordina els altres 3 directors (mèdic, d’infermeria i de gestió i serveis generals)

• Representa l’hospital

• De gerència en depenen directament:

• Servei d’admissió i documentació clínica

• Informàtica

• Control de gestió

• Anàlisi i planificació

• Assessoria jurídica

• Formació contínua

DIVISIÓ MÈDICA

• El Director Mèdic és l’encarregat de:

• Direcció, supervisió i avaluació del funcionament dels serveis mèdics.

• Direcció, supervisió i avaluació dels serveis de qualitat d’assistència, docència i investigació.

• Realitzar les funcions de director gerent en la seva absència o ser-ho en hospitals petits.

• En funció de l’hospital pot ser necessària la creació de subdivisions mèdiques: cirurgia,

ginecologia,...

• En depenen els següents serveis o unitats:

• Medicina


17

• Cirurgia

• Ginecologia i obstetrícia

• Pediatria

• Serveis especials d’hospitalització (hospital de dia i hospitalització a domicili)

• Serveis centrals (serveis comuns a les diferents especialitats: laboratori, diagnòstic per la

imatge, farmàcia, anatomia patològica, medicina preventiva, hemodiàlisi, banc de sang,

rehabilitació, litotrícia i medicina física i electrofisiologia.

• Altres serveis.

DIVISIÓ D’INFERMERIA

• El director/a d’infermeria s’encarrega de:

• Dirigir, coordinar i avaluar el funcionament dels serveis i unitats d’infermeria

• Poden existir subdireccions d’infermeria.

• La seva estructura bàsica és la unitat d’infermeria (equip d’infermeria dirigit per un supervisor)

• Compten amb diferents espais per realitzar les seves funcions:

• Sala d’hospitalització

• Lavabos i banys assistits

• Control d’infermeria

• Sala d’exploració

• Quiròfans

• Urgències

• Consultes externes,...

DIVISIÓ DE GESTIÓ I SERVEIS GENERALS

• D’aquesta divisió en depenen:

• Gestió econòmica

• Gestió administrativa de personal

• Gestió política de personal

• Subministrament i magatzems

• Hosteleria


18

• Manteniment i obres

• Ordre intern de seguretat

• Presta suport administratiu i tècnic específic i de serveis generals a les altres divisions.

• El director de gestió s’encarrega de:

• Dirigir, coordinar i avaluar els serveis i les unitats que la integren.

• Pot requerir l’existència de subdireccions de gestió.

9.1 ORGANITZACIÓ DEL PERSONAL

• El model es basa en el que va establir l’INSALUD per als seus hospitals (RD 521/1987, 15 d’abril).

• Es tracta d’un sistema jeràrquic, és a dir, el personal està organitzat en nivells creixents en

funció de la responsabilitat o coordinació.

• DEPARTAMENTS O ÀREES: integren i coordinen serveis afins. Ex: àrea de consultes externes,

d’administració,...

• SERVEI: es refereix a un determinat camp. Ex: servei de radiologia, pediatria,...

• SECCIÓ: unitats bàsiques formades per mitjans materials i humans que realitzen una

especialitat concreta. Ex: Secció de nounats, TAC,...

• UNITATS: part més petita d’una secció.

• Dins el personal existeixen diferents categories per al:

• Personal facultatiu

• Director/a mèdic

• Sotsdirector/a mèdic

• Cap de àrea/servei

• Cap de secció/unitat

• Metges adjunts o facultatius especialistes adjunts (FEA)

• Metges interns i residents (MIR), metges en període de formació com a especialistes.

• Personal no facultatiu

• Director/a d’infermeria

• Sotsdirector/a d’infermeria

• Supervisor/a d’àrea funcional

• Supervisor/a d’unitat

• Infermer/a

• Tècnic de grau superior (anatomia patològica, documentació sanitària,...)

• Tècnic de grau mig (Auxiliar d’infermeria, farmàcia,...)

PERSONAL SANITARI

Inclou personal amb titulacions i funcions relacionades amb activitats en el camp de salut.

• Personal facultatiu:

• Titulats superiors.

• Metges, farmacèutics, psicòlegs, químics,...

• Personal no facultatiu:

• Diplomats i tècnics.

• Infermers, auxiliars d’infermeria, fisioterapeutes, llevadores, podòlegs, tècnics superiors,...

PERSONAL NO SANITARI

Inclou personal amb titulacions i funcions no directament a les cures de la salut.

• Personal tècnic titulat:


19

• Titulats superiors i mitjans amb treballs específics: enginyers, economistes, assistents

socials,...

• Personal d’ofici:

• Realitzen un ofici: paletes, calefactors, fusters, lampistes, electricistes, cuiners, mecànics,

pintors,...

• Personal de serveis especials:

• Treballadors que realitzen funcions en serveis complementaris de la institució: telefonistes,

administratius, governantes, auxiliars administratius,...

• Personal subaltern:

• Resta de treballadors de l’hospital: zeladors, conserges, porters, ...

ACTIVITATS

• Classifica cada un dels següents professionals enumerats dins del grup de personal hospitalari que li

correspongui:

– Tècnic superior en anatomia patològica.

– Cambrer

– Cardiòleg

– Diplomat en estadística

– Tècnic en farmàcia

– Vigilant jurat

– Radiòleg

– Fisioterapeuta

– Oncòleg

– Netejador.

– Llevadora

• Elabora un organigrama global de l’organització hospitalària que inclogui l’àrea de gestió i les tres

divisions o unitats.

• Realitza un esquema dels grups del personal sanitari posant-ne exemples de cada un.

• Indica en quines àrees de l’organització hospitalària es realitzen funcions d’infermeria.

9.2. SERVEIS HOSPITALARIS

Els serveis que ofereixen els hospitals es solen classificar en:

– Serveis clínics

– Serveis especials d’hospitalització

– Serveis auxiliars de diagnòstic

– Serveis auxiliars de tractament

– Serveis d’hostaleria

– Altres

Serveis clínics

Inclou:

• Serveis mèdics: inclou totes les tècniques de tractament relacionades amb: nefrologia,

neurologia, oncologia, reumatologia,...

• Serveis quirúrgics: inclou totes les tècniques en que s'utilitzen procediments quirúrgics: cirurgia

digestiva, neurocirurgia, cirurgia ortopèdica, urologia, traumatologia,...


20

• Serveis mixtos: inclou especialitats que engloben tractaments mèdics i quirúrgics:

otorinolaringologia, ginecologia i obstetrícia, dermatologia, oftalmologia,..

Serveis especials d’hospitalització

• No en disposen tots els hospitals.

• Inclou:

– Hospital de dia

– Hospitalització a domicili.

Serveis auxiliars de diagnòstic

Serveis que faciliten el diagnòstic de malalties per a les diferents especialitats mitjançant diferents tècniques.

Inclou:

• Laboratori d'anàlisis clíniques: processa i estudia mostres de fluids corporals com la sang,

orina, sèrum, femta,…

• Anatomia patològica i citologia: processa i estudia mostres de teixit i cèl·lules orgàniques.

Inclou la necròpsia.

• Diagnòstic per imatge: realitza els seus estudis amb imatges obtingudes per diferents

tècniques com poden ser radiografies, ecografia, endoscòpia, TAC, RMN, …

• Electrofisiologia mèdica: realitza els estudis mitjançant anàlisis de l’activitat elèctrica:

electrocardiograma (ECG), electroencefalograma (EEG), electromiograma (EMG),...

Serveis auxiliars de tractament

Inclou totes les àrees que serveixen com a suport al tractament:

• Diàlisi

• Farmàcia

• Dietètica

• Hemoteràpia i banc de sang

• Medicina física i rehabilitació

• Radioteràpia.

Serveis d'hostaleria

Inclou totes les àrees que ajuden a fer més còmode l’estada del pacient al centre hospitalari:

• Bugada: rentar, planxar,...

• Neteja

• Magatzems

• Alimentació

Altres serveis

Inclou tots els serveis complementaris necessaris per recolzar i complementar les activitats assistencials:

• Servei d’Admissió i Documentació Clínica (SADC): s’encarrega de l’admissió dels pacients,

arxiu clínic i la informació.

• Servei d’informàtica: s’ocupa del manteniment del sistema informàtic.

• Medecina preventiva: actua sobre les dependències i el personal sanitari per prevenir

factors nocius per a la salut.

• Servei de salut laboral: s’ocupa de les condicions de treball dels treballadors de l’hospital:

ergonomia, malalties de treball,...

• Manteniment: inclou la conservació i reparació de les infraestructures hospitalàries com la

calefacció, aire condicionat, electricitat,...


21

ACTIVITATS

• Explica les diferències entre els serveis clínics i els auxiliars de diagnòstic i tractament.

• Indica a quin tipus de servei pertanyen i busca en un diccionari mèdic les funcions de cadascuna

d’aquestes seccions:

– Cardiologia

– Hematologia

– Diàlisi

– Hospital de dia oncohematològic

– Nefrologia

– Neumologia

– Oncologia

– Reumatologia

– Cirurgia cardíaca

– Oftalmologia

– Otorinolaringologia

– Urologia

– Anàlisi clínics

– Anatomia patològica

– Esterilització

– Farmàcia hospitalària

UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL -...

Documents

Transcript of UD2.- SISTEMA SANITARI ESPANYOL -...