Núm. 381 - Març del 2016

Págs. 2, 3 y editorial

Gratuït

Santa ColomaDiari de

GRAMENETSanta Coloma

Diari de

GRAMENET

Coses que passenL’exalcalde Lluís Hernández tindrà una estàtua aLes Oliveres 12

Una mosso salva la vida en un tiroteig a l’avinguda Generalitat 14

Salva Redón publica la seva primera novel·la de gènere negre 27

La comunitat musulmana condemna els atemptats de Brussel·les 19

Un proyecto comunitario revoluciona la Serra d’en Mena250 profesionales se implican en el Fondo, Santa Rosa, Raval y Safaretjos

32 tema del mes2.0 # 2016tema del mes 381 # MARÇ

Mejoras en una zona desfavorecida

JORDI CORACHÁN

Lara Delgado, Cristina Martín y Laia Tor-dera son la punta de lanza del Projecte

d’Intervenció Comunitaria Intercultural (ICI) que acaba de ponerse en marcha en la Serra d’en Mena. Son tres técnicos que encabezan un ejército de más de 250 per-sonas, que se han aliado para tratar de transformar los barrios del Fondo, Santa Rosa, El Raval y Safaretgos. Son expertos de entidades arraigadas en el territorio (Intergramenet, Casal dels Infants, Tanit y otras), de instituciones públicas y privadas (Ayuntamiento o La Caixa) y de residentes (asociaciones vecinales o colles castelleres como los Laietans). Son los protagonistas de un plan que se lleva a cabo en los bar-rios del sur de Santa Coloma y, al mismo tiempo, en otras 38 zonas desfavorecidas de España.¿Objetivos prioritarios? Primero: mejo-rar la salud comunitaria, y por eso se han implicado en el proyecto los sanitarios del ambulatorio del Fondo, con su directora a la cabeza, la doctora Celia Tajada. Segun-do: Fortalecer la vida comunitaria de sus 41.032 habitantes. Lo explicó con claridad, Txell Teixidó, responsable del Casal dels Infants, en una reunión con otros 50 téc-nicos del proyecto: “Se trata de vertebrar el barrio para después transformarlo. tene-mos que conocer a todas las personas que trabajan aquí para coordinarlas y trabajar conjuntamente para coliderar el plan”.

Aprovechar lo existenteLara Delgado, una de las tres técnicas del ICI, la principal virtud del proyecto es la

El proyecto ICI revolucionala Serra d’en MenaMás de 250 maestros, médicos y otros profesionales se implican en el cambio

capacidad de sumar de esfuerzos para multiplicar los resultados a la hora de me-jorar la calidad de vida, la convivencia y la cohesión social”. No se trata de inventar nada, sino de aprovechar lo que existe en los barrios, agrega Martín Miralles, técnico municipal que destina un 1/3 de su jornada a coordinar el plan.El método de trabajo es el mismo en las 39 localidades dónde se lleva a cabo el ICI. Ahora, la cincuentena de técnicos han sa-cado su lupa para recoger las necesidades en los ámbitos de la sanidad, la educación, la vivienda y las relaciones sociales para confeccionar una monografía comunitaria

‘Jo sóc Serra d’en Mena’Tot a punt per a la segona Diada de Primaveraj.c.

Els barris de Fondo, Santa Rosa, Raval i Safaretjos de Santa Coloma et conviden

a gaudir de la primavera amb dos dies de festa, activitats saludables, tallers, música en viu i molta diversió. Seran 30 activitats distribuïdes entre el 9 i el 10 d’abril, orga-nitzades per 23 associacions ciutadanes, 4 centres educatius, 11 serveis i equipaments municipals i 2 centres de salut. Tots plegats reivindiquen amb orgull ‘Jo sóc Serra d’en Mena’, com a tret que els agermana i els uneix.

Programa de la Diada de la Primavera:Dijous dia 7, Biblioteca de Can Peixauet

18.30 hores: Presentació de la II Diada de la Primavera. Col·loqui “Una ètica pel bar-ri”.

Dissabte dia 9, Parc dels Pins del Moto-cròs10 h. Cursa Popular (inscripció prèvia)10 h. Marxa Nòrdica (inscripció prèvia)10.30 h. Fusió Musical10.30 h. Gimcana (tot el matí)10.30 h. Jardí del barri (tot el matí)10.30 h. Portes obertes oratori Tajdid (tot el matí)10.30 h. Tallers: Escriu el teu nom en àrab, L’hort a casa, Alimentació saludable per a infants, Els valors del karate10.30 h. Zoco de les idees: Els nostres ve-

ïns i veïnes musulmanes; Emprova’t el vel i apropa’t a nosaltres; Expositor de llibres sobre salut; Expositor “Una ètica pel barri”10.45 h. Young Fighters, rap de la convi-vència11.15 h. Lliurement premis cursa popular11.30 h. L’hora del conte11.30 h. Exhibició Karate Can Peixauet12 h. Tastet de tothom. Petit aperitiu inter-cultural i saludable (prèvia recollida tiquet)13 h. 1r Gran Holi colomenc

Diumenge dia 10, Plaça del Rellotge12 h. Trobada Castellera amb Laietans de Gramenet, Castellers de Montcada i Rei-xach, Castellers de Sant Adrià i Castellers de Roquetes.

Treballen tots a una i no volen pro-tagonistes. Però el projecte ICI no s’hagués pogut tirar endavant sen-se el treball de l’arrelada Fundació Intergramenet, que dirigeix Agustí Viñas, sense el suport dels tècnics municipals encapçalats per Martín Miralles, sense la coordinació del catedràtic Carlos Giménez, de l’Au-tònoma de Madrid, i el finançament de La Caixa. Tampoc sense les implicacions de la doctora Celia Tallada del CAP del Fondo, del karateka Lee Redondo, de Regina Batlle, directora de l’esco-la bressol Els Pins; de Txell Teixidó o Marta Vallespín, del Casal dels In-fants, i de tants altres. També de la gent de l’Escola Tanit, de la colla La-ietans, de Fondo Comerç, de la Fun-dació Germina, de les associacions de veïns de la zona, així com dels agents socials i els mossos, i els po-

“No volem protagonisme”

dades que parecían incompatibles entre sí”.Las técnicos subrayan que el Proyecto ICI se sustenta en la Diada y en la Escola Oberta d’Estiu, que el pasado año se celebró por primera vez en el Parc Fluvial con una gran participación de niños y entidades. Pero aún queda mucho trabajo para equiparar las condiciones de vida de la zona con la media de la ciudad. “Hay que hacer ac-tuaciones para mitigar la movilidad de la población, de origen extranjero en un alto porcentaje, así como la alfabetización de adultos y las matriculaciones escolares”, señalan las técnicos del plan.Entre tanto, siguen con su investigación participativa. Ya se han efectuado entre-vistas o coloquios con 150 “referentes del territorio”, cuyas opiniones se integrarán en la Monografia. Los resultados se publicarán en abril y servirán a los profesionales para tomar decisiones desde los centros de salud, las escuelas, las entidades y los equipamien-tos municipales. El cambio ha comenzado.

RETRATOS DE CUATRO BARRIOS. 1- Celebración de la primera Diada de la Primavera, el pasado año. 2- Niños y mayores, implicados en la convivencia / Rubén Mas. 3- Las tres técnicos del proyecto: Laia Tordera, Lara Delgado y Cristina Martín

1

3

2

El precedenteMÁS DE 2.500 PARTICIPANTES EL AÑO PASADO

La crifra superó todas las especta-tivas. Más de 2.500 vecinos partici-paron el pasado año en la primera Diada de la Primavera celebrada en la Serra d’en Mena, así como en la Escola Oberta d’Estiu, un macro ca-sal de verano que se llevó a cabo en el márgen izquierdo del río Besòs. Además de esas dos patas del pro-ceso, los responsables del proyecto crearon distintos espacios de rela-ción y colaboración entre profesio-nales, hasta entonces dispersos por el territorio, y también con los ve-cinos de las cuatro barriadas. Los técnicos subrayan que el objetivo era acticular la vida de los cuatro

barrios.Hoy, se han restablecido las relacio-nes, lo que permite hacer nuevos en-cuentros comunitarios, acciones de formación, premios de convivencia, gestión de los casales de la gente mayor. Más de 60 agentes comuni-tarios se encargan de que el proceso funcione y atienten los problemas que surgen por el camino.El blog serramarina.com, creado por SC Media, facilita la coordinación entre las entidades y profesionales implicados. La página explica el proyecto y recoge las opiniones de distintos profesionales y técnicos que trabajan en la Serra d’en Mena.

para poner hacer un diagnóstico y, después, elaborar una programación.De momento han logrado coordinar los es-fuerzos de más de 250 personas de 36 en-tidades de las cuatro barriadas. Las relacio-nes entre ellos se reforzaron el pasado año, con la Diada de la Primavera, que repetirán en abril por segunda vez. “Eso lo cambió todo. Nos dijimos a nosotros mismo que la podíamos liar bien gorda y vaya si lo hici-mos”, afirma Cristina Martín, quien recalca el aumento de la autoestima y el empode-ramiento del conjunto de la comunidad.

Los vecinos reaccionanLaia Tordera insiste en el efecto acelerador de la Diada. “Ha sido un salto cualitativo y cuantitativo. Mucha gente ha roto con los prejuicios y estigmas y se ha sumado a esta dinámica positiva. Se han ofrecido cosas a los barrios y los vecinos han reaccionado bien. Estamos en el buen camino, ya que hemos logrado conectar a personas y enti-

2.0 # 2016 54 actualitat actualitat381 # MARÇ

Un total de 32 entitats i partits van signar el 25 de febrer un manifest sobre Can Zam per recordar els 40 anys de lluita veïnal i exigir la finalit-zació del parc de Santa Coloma.“Ara ja no hi ha excuses per no com-pletar el parc i relligar-lo completa-ment amb l’esplèndid parc del riu Besòs i la muntanya colomenca. Però sembla que se li vol donar llargues”, destaca el text promogut per la Pla-taforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam.

L’exemple de Sabadell o CornellàEl manifest recorda que els terrenys es van salvar de la piqueta en l’etapa de l’alcalde franquista Blas Muñoz, fa ja 40 anys, i que durant aquest temps, els governs municipals han estat incapaços de fer un parc similar al que tenen altres ciutats com Saba-dell, Cornellà o el Prat. Critiquen que Manuela de Madre el convertís en un “parc firal” de la FECAC o que Bartu Muñoz projectés construir habitatges o “imponents edificis d’equipaments”.

el manifiest“UN PARC URBÀ I FRONDÓS”

Cuarenta años de lucha vecinal

JAVIER TORRES / JORDI CORACHÁN

A los pies de los edificios de colores de Singuerlín, Les Oliveres y Can Fran-

quesa, encajado entre la fábrica de Cacao-lat, la B-20 y el río Besòs, nuchos vecinos se toman un respiro en el parque de Can Zam. Aunque todavía hay obras: “Estamos traba-jando para mejorar el parque de Can Zam”, justifican pequeños carteles repartidos por el lugar. Aún hoy, 40 años después.La Plataforma per la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam se ha encargado de recor-dar la cuarentena de años de lucha a través de diferentes actos, como la conferencia que llenó la sala de la Torre Balldovina el día 25. O la comparsa de disfraz colectivo de parque urbano, verde y frondoso que desfiló en el Carnaval. “40 años son muchos años y ya es hora que el parque de Can Zam se acabe de una vez”, sostiene el manifiesto suscrito por una treintena de entidades y partidos políti-cos de la oposición.

La culminación del parque de Can Zam se hará esperar un mandato más

“Mucha gente pensaba en Can Zam para ins-talar muchas cosas, desde colegios hasta am-bulatorios. Pero decidimos qué queríamos y que la ciudad necesitaba un parque como el de la Ciutadella”, cuenta Jaume P. Sayrach, uno de los activistas que más ha bregado y brega, a sus 80 y tantos, en esta iniciativa popular. Y el primer regidor de Urbanismo del Ayuntamiento tras la recuperación de la democracia. Aquel a quien le ‘tocó’ “salvar Can Zam” de un futuro gris lleno de indus-tria y cemento, tal y como pretendían los últimos coletazos del Franquismo. “Lo cer-ramos con vallas, aunque el terreno no era nuestro. Era una obra que no podíamos ha-cer, pero el Ayuntamiento era comunista y la gente tenía miedo de los comunistas. La propiedad nos veía como enemigos”, confi-esa el colomense.Los dueños de los terrenos, finalmente, pac-taron la venta con la socialista Manuela de Madre a principios de los 90. La AMB de- Ada Colau, hoy alcaldesa de Barcelona, apoyó las reivindicaciones de Can Zam, el 10 de junio de 2013.

sembolsó unos 2.000 millones de pesetas para hacerse con el suelo, que, a finales de esa década, ya experimentaría los primeros resultados de la 1ª fase de desarrollo del es-pacio. No sin antes verse envuelto en un de-bate sobre la conveniencia de dar cobijo a un espacio destinado exclusivamente a celebrar la Feria de Abril de la FECAC cada año, una idea que levantó ampollas y que finalmente se descartó. A las puertas de la 2ª fase, las obras de la Línea 9 de metro alteraron el or-den lógico del crecimiento del parque, que quedó en ‘stand by’.

Enmienda parlamentariaLa alcaldesa Núria Parlon admite que queda camino por recorrer y subraya las décadas de reivindicación ciudadana, pero también pone en valor el trabajo hecho, las expropi-aciones negociadas y los recursos invertidos. Pone el foco en su enmienda presupuestaria en el Parlament para conseguir que la Gene-ralitat desafectase el terreno ocupado por las

obras de la L9 y que el Govern se encargase de la adecuación del espacio, que terminó hace pocas semanas. En definitiva, una res-titución de 16.000 metros cuadrados por va-lor de más de un millón de euros.El proyecto añadirá frondosidad con 13.000 metros cuadrados de césped y 1.500 de ar-bustos. Este año, subraya Núria Parlon, se incorporarán 13 zonas de juegos infantiles, dos para la práctica de fitness y un circui-to para runners, además de áreas de picnic. “Queremos que Can Zam recupere verde, pero también que esté bien equipado”, pun-tualiza la alcaldesa socialista, que recuerda el reciente estreno de un skate park y de la inauguración de las pistas de atletismo, hace un año. Un gasto global que supera los 5 mi-llones en estos últimos tiempos.

Segunda faseUna vez efectuadas las mejoras, la primera fase de Can Zam se dará por definitivamente zanjada y comenzará el asalto por la segun-da, destinada a desarrollar el parque en toda su plenitud, como el espacio metropolitano verde y frondoso que conectará el río Besòs con la Serralada de Marina en un corredor natural que abrazará la ciudad. Aunque se trate de un abrazo para el que, todo apunta, habrá que esperar algunos años más. “Debe-mos decidir cómo encarar la segunda fase, definir los usos y conciliar las reivindicaci-

ones y necesidades, algo para lo que todos deberemos hacer ciertas renuncias”, avisa Núria Parlon.

ConciertosSe refiere a mezclar en su justa proporción la frondosidad tan largamente reclamada con los equipamientos y con un espacio capaz de acoger acontecimientos como el Rock Fest Barcelona o las ferias que organice la ciudad. “Vemos totalmente posible compatibilizar el desarrollo del parque con la celebración de acontecimientos”, concluye la concejala. No la contradice meridianamente Jaume Say-rach, que no pondría objeciones a actos que no aplasten ni perjudiquen el parque, si bien no ve conveniente montar grandes concier-tos con decenas de miles de personas. “Los bailes y conciertos atraen a mucha gente y dejan dinero; tiene efectos inmediatos y tangibles. Convertir Can Zam en un pulmón verde tendría una repercusión muy positiva pero no es tan material, no mueve a tanta gente joven, no da tantos da tantos votos”, lamenta Sayrach.Conciertos o no a parte, el grifo de la inver-sión no podrá volver a regar Can Zam este mandato, según apunta la alcaldesa: “El parque es una prioridad del gobierno pero no podemos hipotecar el presupuesto de in-versiones de este mandato para acabarlo de golpe. La ciudad tiene muchas necesidades.

La Plataforma presiona y el Ayuntamiento señala que no hay dinero para todo

76 actualitat actualitat

¿Quieres ser, por un día, una TOP MODEL y desfilar por una pasarela?TE AYUDAMOS A LOGRARLO y TE PREMIAMOS por ello!!!!!!Hemos realizado un reto en Santa Coloma de un plan de 90 días para mejorar tu salud y bienestar y te premiamos por conseguir tu propósito.Si llegas a tu objetivo te regalamos el vestido que tú elijas.¿Quieres salir de tu rutina y realizar un cambio radical? Entra en el reto del plan de 90 Días!!!Inscripciones e información 653 907 950

MIEMBRO INDEPENDIENTE

RETO Plan 90 Días

PRUEBA NUESTRAS ESPARRECADES

(butifarra abierta) Y LA HAMBURGUESA A NUESTRA MANERA

De lunes a viernes2ª CAÑA GRATIS

Pl. de la Vila 10-11, Santa Coloma de Gramenet

2.0 # 2016 381 # MARÇ

40 Años de lucha vecinal

JORDI CORACHÁN

Hi ha molt per fer, però pocs assumptes com la igualtat de gènere reuneixen

tants suports i consensos a Santa Coloma. La ciutat ha celebrat a començaments de mes, les Jornades de les dones, amb una programació que ha despertat l’interès de centenars de persones.Les jornades van començar amb sàtira per part del grup teatral colomenc De Butxa-ca, que van realitzar una subhasta de do-nes de totes les edats a la sala de la Torre Balldovina, que es va omplir de colomencs i colomenques de diferents orígens -hi havia un grup nombrós de dones àrabs-. La ‘per-formance’ va aconseguir transmetre la idea d’objecte que han de sentir els 2,4 milions de dones i nenes i nens, objecte del tràfic de persones al món.Sobre aquest extrem va girar la jornada inaugural. “Algunes estem en una zona de confort, però no podem relaxar-nos. Les jornades volen reivindicar una societat més igualitària”, va dir l’alcaldessa Núria Parlon abans de presentar a Maribel Cárdenas. La conferenciant va desgranar els diferents es-tadis del tràfic, del qual són víctimes el 80% de dones que exerceixen la prostitució, un negoci que mou 31.000 milions.

Mentalitats masclistesMaribel Cárdenas va revelar que el 80% de les dones que ofereixen el seu cos a les nos-tres carreteres són immigrants. Va rebutjar la idea que la prostitució és un “ofici” inevi-table, el més antic del món. Per acabar amb l’explotació va reclamar un canvi de menta-litat de la societat i en especial dels homes.

Les dones clamen contra la prostitució i la violència masclistaA les Jornades es ret homenatge a Julia Romera i Mar Aubeso

“No és veritat que necessitin més sexe, però alguns han de canviar la seva conducta”, va concloure.

‘No morim, ens maten’Va haver-hi paraules i també fets. Tot seguit, es va fer una concentració a la plaça de la Vila per condemnar els 18 feminicidis que fins a aquest moment s’havien registrat a Espanya. ‘No morim, ens maten’ i ‘Disculpin les molèsties però ens estan matant’, podia llegir-se en les pancartes. I Una dona, me-gàfon en mà, va explicar: “Ens concentrem aquí per mostrar la nostra repulsa a les vi-olències masclistes, però també per exigir a l’Estat i les seves institucions compromisos urgents, seriosos i definitius”.Hi ha gairebé unanimitat en les qüestions de gènere. El mateix ple municipal va apro-var una moció que recollia bona part de la problemàtica, des del masclisme i la violèn-cia a la desigualtat en els salaris i la pobresa a causa de la crisi. Tots els primers de mes es fa una manifestació per recordar-ho i, molts col·lectius colomencs, participen en les grans marxes com les del 7-N a Madrid.En aquest context, les dones d’Artemis Gra-menet van explicar el 8-M les perversitats del llenguatge patriarcal davant del Mercat Sagarra: “El llenguatge és un dels instru-ments més importants del poder. Per això les dones hem de fer sempre una contra lec-tura de les paraules que altres han utilitzat per parlar de nosaltres, per definir-nos...”.Durant les jornades hi va haver diversos de-bats i també homenatges a dones. Records de Muriel Casals, morta el 14 de febrer, i de Julia Romera, la llibertària colomenca a la qual li van posar un carrer al Fondo, el de

RETRATS DE LES JORNADES DE LES DONES: 1- Concentració en motiu del dia 8 de març a la Plaça de la Vila / Sergio Más. 2 - Un home substitueix la placa del carrer de la Victòria per la llibertària Júlia Romera. 3 - Acte reivindicatiu del grup Artemis a la plaça Sagarra. 2

3

1

dona estimada al barri i al conjunt de Santa Coloma. A primera fila, Manel Tomás Ber-nal, el seu vidu, no podia contenir les llàgri-mes quan Núria Parlon deia sobre l’activista veïnal: “Era capaç d’entendres amb qualse-vol que volgués millorar barri. Era una dona que sabia trencar barreres pel bé comú”.

Les dones de Singuerlín, que van celebrar el seu 40 aniversari l’any passat, van explicar les seves experi-ències als alumnes de Quart d’ESO de l’Institut de les Vinyes. La xerrada d’Alicia Ruzafa i les seves companyes es va fer el mateix 8 de març, Dia de la Dona. Aquest grup de veïnes van fer un repàs de les lluites del barri, que van encapçalar amb molta valen-tia. No van dubtar enfrontar-se als te-

Les pioneres de Singuerlín“L’EMANCIPACIÓ REAL NO L’HEM ACONSEGUIT”

l’antic carrer de la Victòria.

La veïna del RavalUn altre homenatge el va rebre la també llibertària Mar Aubeso Rull, morta el 22 de gener a 61 anys. La sala del casal cívic del Raval es va omplir per homenejar a una

L’equip de Joves que fan les enquestes del Pla d’Acció Municipal (PAM) van participar en els actes de la Setmana de la Dona preparant una activitat -”’Sóc dona i molt més a la vila’- de conscienciació i de recollida de pro-postes per una ciutat més inclusiva. A través d’un taller teatralitzat diri-git per la Marta Ortiz, els assistents a l’activitat van poder ser especta-dors d’un seguit d’escenes de la vida quotidiana que afecten les dones que cada dia ens creuem pels carrers de Santa Coloma.Alguns “micro masclismes” molt ar-relats en el dia a dia encara que pas-sin desapercebuts, la solitud de les dones grans, la diferència de tracte dels pares cap als seus fills o filles, o la pressió social en les maneres de vestir van ser algunes de les situaci-ons interpretades pels joves del PAM que van donar marc a un debat, que va conduir per la regidora d’Igualtat, Mireia González.

‘Sóc dona i més a la vila’

muts ‘grisos’, la policia de l’època, a l’hora de reclamar autobusos o demanar un mer-cat, un ambulatori o un col·legi, quan no hi havia cap equipament.El centre, lligat a l’església, es va convertir en un lloc de formació de tot tipus: alfabe-tització, educació sexual, alimentació dels fills, informació sobre l’avortament... Avui Alicia Ruzafa, expresidenta de l’extingida entitat, adverteix als més joves: “L’eman-cipació real encara no l’hem aconseguit”.

9actualitat8 actualitat 2.0 # 2016

C. Mossèn Jaume Gordi, 493 386 98 02645 95 97 64

info@milanorestaurant.eswww.milanorestaurant.es

381 # MARÇ

JORDI CORACHÁN

Santa Coloma ha començat la reha-bilitació de 360 habitatges i 26 lo-

cals privats del barri de Fondo Alto. El projecte es va presentar fa uns dies a la premsa en un dels 32 edificis del carrer Pirineus. La singularitat consisteix en el fet que l’Ajuntament organitza i lidera els treballs, després de dos anys de con-verses amb els veïns, i avança els diners de les obres, que els propietaris pagaran a terminis: de 60 a 120 quotes durant 5 anys. Es tracta d’una drecera per reha-bilitar immobles amb deficiències, que aconsegueix superar les desavinences veïnals. La mateixa alcaldessa Núria Parlon va explicar el macro projecte de ciutat ‘Re-novem els barris’, una iniciativa pionera en l’àmbit estatal pel que fa a la reha-bilitació del parc d’habitatges privat de més de 40 anys amb negociació veïnal, projecte, acompanyament i empenta per part d’una administració pública. Un de cada tres habitatges de la ciutat presenta necessitats d’adequació i millores d’ac-cessibilitatL’acte va reunir un centenar de veïns i ve-ïnes de la zona, que han celebrat plegats l’inici del projecte, amb jocs infantils, una xocolatada popular i la realització d’un mural de record, que han pintat els nens i nenes de la zona assessorats per l’artista urbà Milú. També es trobava el regidor d’Urbanisme i Habitatge, Jordi Mas -ànima del projecte-, i el president de l’Associació de Veïns de Fondo Alto, Carlos García.

Exemple per altres barrisA Santa Coloma el 43% dels blocs d’ha-bitatges privats tenen entre 45 i 64 anys d’antiguitat; el 10,19% entre 55 i 64 anys i un 5,24% tenen més de 85 anys. Tots ells amb moltes necessitats de renovació.

Una festa celebra la rehabilitació de 360 habitatges a la part alta del FondoL’alcaldessa es compromet a estendre el projecte a altres zones

L’alcaldessa es va comprometre a esten-dre el projecte a altres zones, encara que no va concretar terminis davant els pro-blemes de finançament. No obstant això, és va mostrar optimista a l’hora de fer al-tres rehabilitacions al carrer Sant Pasqual durant aquest mandat.El president de l’associació va mostrar la seva satisfacció per les facilitats de paga-ment i la coordinació de veïns a escales on l’acord semblava impossible: “Els ve-ïns veuen façanes acabades i ja pregun-ten quan podran acollir-se ells a la inicia-tiva; fins i tot ens han preguntat veïns de Badalona “, va assegurar. Un interès que ha creuat el riu.

De Madrid a SantiagoEl projecte-pilot a Pirineus ja ha des-pertat l’interès d’altres administracions públiques i d’ajuntaments com el de la ciutat de Madrid, que estan valorant traslladar-ho al seu territori. I fa dues setmanes el regidor Jordi Mas va presen-tar el projecte en la quarta trobada del Grupo de Trabajo sobre Rehabilitación i les comunitats autònomes Santiago de Composte-la.La iniciativa té el suport de l’AMB i Con-sorci Metropolità de l’Habitatge, que uti-litzarà el model de Santa Coloma per a futures polítiques metropolitanes.Tanmateix, la Generalitat de Catalunya ha triat ‘Renovem els barris com’ a “pro-jecte tractor”, és a dir, com a projecte sin-gular d’especial rellevància per la capaci-tat d’establir un model que pot ser aplicat a altres municipis.

La experiència colomencaPer la seva banda, el Col·legi d’Arquitec-tes de Catalunya ha endegat un curs de formació per als professionals que vul-guin treballar com a gestors d’àrees de rehabilitació, a partir de l’experiència de Santa Coloma.

Vista des del terrat d’un dels edificis que està sent rehabilitat al carrer Pirineus. / Jordi Corachán

Nou d’aquests milions els van atorgar a Badalona, i els 8 restants es van destinar a Santa Coloma de Gramenet. Per la seva banda, a Sant Adrià la Generalitat va desti-nar-hi 3 milions d’euros per a actuacions al barri de Sant Adrià Nord.

Un 30% dels 443 milions que s’han destinat a la llei de barris des del 2004 han servit per finançar projectes al Barcelonès. Dels 125 milions que s’han concedit a la comar-ca, Barcelona és la ciutat que n’ha resultat més beneficiada, ja que ha aconseguit sub-vencions per tirar endavant dotze projectes de reurbanització de la ciutat.Dos projectes més de Badalona i Santa Co-loma, i un de Sant Adrià de Besòs també han rebut ajuts de la Generalitat. D’entre totes les obres destaquen els 17 milions d’euros que el govern va concedir per actu-ar sobre els turons de la Serra d’en Mena.

El 30% dels ajuts són per al BarcelonèsSanta Coloma rep 17 milions

Urbanisme

J.C.

Un total de 32 habitatges, 6 equipaments i 31 locals públics es troben buits, segons Som Gra-menet. El principal grup polític de l’oposició a l’Ajuntament va facilitar aquestes dades en l’acte de presentació de la campanya “Recooperem espais Buits”, que va presentar el dia 10 a la Biblio-teca Central.Una cinquantena de persones van assistir a l’acte per escoltar les denúncies i propostes de Jor-di Garcia, Paqui Lluna, Patrícia Lafuente, Juanjo Gallardo i Al-bert Gerard Ventura. Garcia va parlar de recuperar aquests es-pais públics per a ser gestionats per la societat i no per l’Ajunta-ment. Va parlar de l’Escola Sant Just, de l’antic casal del Mestre,

Som Gramenet demana recuperar vuitanta espais buitsEl grup fa campanya a diferents barris

de l’Miguel Hernández, del vell consultori de Doctor Ferran, de Ciba o del soterrani de la bibli-oteca on es duia a terme l’acte.Paqui Lluna va tocar l’assumpte de sis oficines bancàries que, a parer seu, haurien de destinar-se a centres socials autogestionats. També es va referir a comerços que han abaixat la persiana al Centre i zones més apartades del mateix. Va proposar revitalitzar amb l’ajuda dels mateixos co-merciants o convertir-los en apa-radors dels ja existents. La qües-tió és que no estiguin tancats.

Milers d’habitatgesPatricia Lafuente va criticar l’exis-tència de milers d’habitatges buits. Va dir que el 2011 hi havia oficialment 2.371, un 18%, en-front del 13,6 del conjunt de Ca-

Acte de presentació de la campanya a la Biblioteca Central.

talunya. “El dret a l’habitatge està per sobre del dret a la propietat”, va recalcar, i es va referir als 122 pisos buits de la Sareb, el banc dolent. Els membres de Som van fer un repàs de totes les finques i immobles abandonats o infrauti-

litzats, els van situar en un mapa per discutir com donar-los una nova vida. Amb aquesta finalitat van presentar un vídeo, en el qual recorren el El Raval, Singuerlín i altres a la recerca d’espais buits i de propostes veïnals.

11actualitat10 actualitat 2.0 # 2016 381 # MARÇ

Urbanisme

jordi corachán

Aquest mes es compleix un any de la recuperació de la Vinya d’en Sabater.

Els 1.600 ceps plantats han arrelat a San-ta Coloma, on les vinyes han estat des de fa molts anys una característica de la po-blació. L’objectiu, dons, ha estat ara recu-perar les varietats autòctones per a la for-mació i la investigació al voltant del cultiu del raïm i l’elaboració del vi. El producte que s’aconsegueixi (uns 1.400 litres l’any 2025) no tindrà un destí comercial sinó científic i acadèmic.

Més de 50 contractatsEn un terreny de 5.000 m2, ubicat al Re-cinte Torribera, més de 50 persones con-tractades pel consistori, a través de Gra-eimpuls, s’han encarregat de la creació de la Vinya d’en Sabater i el manteniment de les quatre varietats de raïm plantades: ‘garnatxa’ i ‘garrut’ (negra), ‘pansa’ i ‘pica-poll’ (blanca). Amb el projecte de la ‘Vinya d’en Sabater’ es facilita la formació i l’ac-cés al mercat laboral d’alguns colomencs,

La Vinya d’en Sabater comença a donar raïm un any després de la seva recuperacióUn total de 50 joves amb contracte tenen cura dels 1.600 ceps autòctons

a través de plans d’ocupació i el programa ‘Casa d’oficis’ del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquest últim cas per-met que joves de la ciutat es formin en les àrees de jardineria i l’ofici forestal.Tanmateix, en aquest primer any, s’han realitzat visites guiades a les vinyes per a estudiants de sumilleria de l’Escola de Restauració i de l’àmbit de l’enoturisme.

Hi ha un equip que fa el seguiment de l’evolució del raïm. En aquet procés hi col·labora l’Institut Català de la Vinya (INCAVI).El centre Ecometròpoli, a més, ofereix jornades de portes obertes al recinte per a la construcció i la col·locació de nius i per a la captura i anellament d’aus. També hi ha visites a les vinyes per a estudiants

de primària, de secundària i de graus uni-versitaris. Un altre aspecte destacat és la recuperació paisatgística i de l’entorn na-tural de la zona. Fa dues setmanes es van plantar arbres fruiters (ametllers, cirerers, figueres, nectarines, presseguers, pome-res, pereres, pruneres i oliveres) al marge de cada parcel·la de la vinya. L’objectiu és recuperar les vinyes que hi havia a Santa Coloma i tots els components vegetals i de flora silvestre d’aquell període. També, s’han construït baranes, escales i camins per facilitar l’accés, amb un sistema de vi-deovigilància amb càmeres, que ha estat elaborat per 10 joves instal·ladors de xar-xes elèctriques de la ‘Cada d’Oficis’.

REDACCIÓ

Aquest mes es compleixen 20 anys de l’arribada de la pri-

mera subvenció europea que va permetre el 1996 arrencar el pro-jecte de recuperació del Besòs, que

Fa 20 anys de la primera subvenció per al BesòsAvui el parc l’utilitzen 500.000 persones l’any

tan bons fruits està donant avui dia. Van ser retirades les 69 torres d’alta tensió i els 51 quilòmetres de cables que passaven per la matei-xa llera del riu, es van depurar les aigües a l’altura de Montcada i es van crear 12 quilòmetres de catifa

verda, que van donar origen al Parc Fluvial que coneixem avui i que gaudeixen 500.000 persones cada any, com vam informar l’agost; a més, s’han recuperat 700 espècies de plantes i animals, principalment aus i peixos.

Esforç comúLa primera subvenció va donar els seus fruits l’any 2000, amb la inau-guració de la primera fase del parc. Quatre anys abans, l’Ajuntament -en l’etapa de Manuela de Madre- va aconseguir els fons gràcies al tre-ball conjunt amb Barcelona, Mont-cada i Sant Adrià al sí del Consorci del Besòs. A l’ens, avui s’ha afegit Badalona per crear tots junts l’Eix del Besòs, que ha de seguir transfor-mant aquesta zona del Barcelonès, amb un territori trinxat per les in-fraestructures i colpejat per la crisi.Dues generacions gaudeixen del Parc Fluvial. / Jordi Corachán.

Metro del Fondo / Jordi Roviralta.

REDACCIÓ

L’Ajuntament ha encarregat estu-dis geotèrmics per estudiar el po-tencial de les termals que discor-ren pels barris del Fondo, Santa Rosa i Llatí. El Consistori vol saber si seria rendible el seu aprofita-ment mitjançant un balneari o per subministrar calefacció als edificis públics, com escoles, ambulatoris i oficines municipals.Ja fa una dotzena d’anys, Santa Coloma va descobrir que disposa d’aigües termals en el subsòl, en quantitat i qualitat suficient per a nodrir un balneari comparable al de Caldes de Malavella i per pro-duir una xarxa de calor per submi-nistrar energia a edificis públics.

La descobertaUn operari de les obres de la L9

del metro, a finals del 2004, va de-tectar unes filtracions d’aigua just a la confluència d’aquesta línia amb l’L1, al barri de Fondo, fet fre-qüent en aquest tipus d’interven-cions amb tuneladora. El que van jutjar inusual en analitzar l’aigua és que tingués una temperatura elevada.

Santa Coloma estudia aprofitar les seves aigües termals

+ notícies

Amb els ulls tapats i un bastó o bé en ca-dira de rodes. D’aquesta manera alguns colomencs van poder experimentar du-rant una estona l’esforç que aquestes persones amb discapacitat han de fer en el seu dia a dia.L’acte el va organitzar Cemfis de Santa Coloma el dia 12 a la plaça de la Vila sota el lema ‘Posa’t en la pell dels altres’. Es van concentrar a la plaça de la Vila i van fer un recorregut pel centre. “Volem que a poc a poc la ciutat es vagi adap-tant a les nostres necessitats”.

L’alcaldessa Núria Parlon i el regidor Esteve Serrano es van comprometre a recollir els suggeriments d’aquestes persones en el marc del Pla d’Acció Mu-nicipal (PAM).

Cemfis demana noves millores pels discapacitats funcionals

El càncer de còlon i recte és un dels càncers més comuns, però també un dels més fàcils de diagnosticar. A més, quan la malaltia es detecta en un es-tadi inicial, la seva taxa de curació és elevada. Per això la detecció precoç és clau en aquest tipus de tumor, com també ho és la seva prevenció. Fer exercici físic de manera regular o evitar el consum habitual de carn vermella o de tabac, poden ajudar a reduir la pro-babilitat de patir-lo.Per explicar aquests i altres aspectes

relacionats amb la malaltia, la doctora Inés de Lemos, digestòloga, imparti-rà el dia 5 d’abril a Santa Coloma de Gramenet la xerrada “Càncer de còlon i recte. El podem prevenir! La impor-tància de la detecció precoç”. La sessió, que forma part del Programa de difusió d’hàbits saludables de la Fundació Hos-pital de l’Esperit Sant (FHES), tindrà lloc a la Biblioteca Can Peixauet. Pre-sentaran l’acte el doctor Vicenç Perelló, gerent de la FHES, i Luis Javier Fuen-tes, regidor de Drets Socials.

Especialistes de l’Esperit Sant explicaran dimarts com prevenir el càncer de còlon

1312 actualitat actualitat2.0 # 2016

pilar tomás

L’entitat està a punt de veure la llum, es troba en tràmits per a

la seva legalització, però en pocs dies esdevindrà el referent per al col·lectiu LGBTI a Santa Coloma. Després de la creació de la regi-doria LGTBI a l’ajuntament, calia posar en marxa una iniciativa ciutadana que donés sortida a la demanda d’informació, orienta-ció i creació d’accions a la ciutat que aconsegueixin assolir els ob-jectius marcats més importants:

Neix a la ciutat “Entenem Santa Coloma LGBTI”

donar visibilitat i normalitzar el col·lectiu LGTBI, erradicar certes conductes i oferir un bon servei d’orientació i suport a aquell qui ho necessiti.

FundadorsEls fundadors són gent de Santa Coloma, molt vinculada amb el dia a dia a la ciutat. El president Xavier Villena, explica com l’enti-tat ha d’estar formada per perso-nes que aportin diferents visions per integrar iniciatives variades, “és molt important que sigui una

associació oberta, que tota Santa Coloma pugui formar part dels grups de treball, de les xerrades, jornades... o en allò que creguin que puguin aportar. Es tracta d’una entitat apolítica i totalment independent”. Un altre aspecte en què es farà incís és en la cura en el llenguatge. “Fer un mal ús pot tenir conseqüències molt ne-gatives, produïr una remarcació dels clixés, en molts casos per la manca de coneixement. Els joves d’avui dia ho tenen més norma-litzat però les noves generacions han donat un pas enrere, això es viu a les escoles, per exemple amb la crescuda dels casos de bullying” comenta en Xavier. Des de l’enti-tat es tractarà de tenir presència als actes de la ciutat i conscienciar sobretot a tots els que no formen part del col·lectiu., i a més s’aten-drà a les famílies o persones que necessitin suport i se les trasllada-rà a professionals si s’escau.

Lluitarà per la normalització i la visualització

381 # MARÇ

El bust que farà Chema Moreno s’instal·larà prop de l’estació de Can Zam

redacció

Els amics de Lluís Hernán-dez, mort el passat juliol,

s’han bolcat en mantenir la memòria del primer alcalde de Santa Coloma, després de la restauració de la democràcia. Si el passat dia 17 es va ins-tal·lar una placa a casa seva, ara treballen perquè tingui una estàtua al mateix barri de Les Oliveres, al costat de l’estació de metro de Can Zam. Per a això, han començat a vendre participacions de 5 euros per tal d’aconseguir els 13.500 que val el bust.

Idea popular“Això li hauria agradat a Llu-ís”, explica Ferran Saro, amic i exregidor d’IC a l’Ajuntament. La idea va sorgir d’un grup d’entitats del barri de les Olive-res, on Hernández va viure des

Santa Coloma encarrega una estàtua de l’alcalde Lluís Hernández

de principis del setanta, quan va arribar a Santa Coloma.La mateixa associació de veïns de les Oliveres, que ell va con-tribuir a fundar, i l’AMPA de

l’escola Lluís Millet, de la qual va gestionar la construcció, són dues de les entitats impulso-res d’aquest acte d’homenatge pòstum. El que va començar

Esbós de l’estàtua de l’artista colomenc Chema Moreno.

La ciutat honra la seva memòria amb una placaDirigents de tots els partits van assistir a l’acte

Homenatge al exalcalde Hernández a la porta de casa seva.

Lluís va decidir conviure amb el poble de Riobamba (Equador), on es va guanyar l’àlies el Bisbe dels Pobres per acabar fonent-se ja a Badalona en les lluites obre-res i veïnals, igual que va fer a Santa Coloma.

Capellans ‘progres’Aquí es va sumar a la llista de sacerdots progressistes que van fundar les parròquies populars i la mítica ‘revista Grama’, ja des-apareguda. Hernández va ser un bon exemple dels primers alcal-des democràtics. Entre el 1950 i el 1975 Santa Coloma va viure una allau migratòria que va mul-tiplicar per deu la seva població. No ho van fer al mateix ritme ni la urbanització ni els serveis i els equipaments, a la qual cosa s’afegia la segregació territorial al marge esquerre del Besòs. El

La ciutat de Santa Coloma ha honrat la memòria de l’alcal-

de Lluís Hernández, mort al ju-liol, amb la col·locació el dia 17 d’una placa a la casa on va viure 20 anys, el carrer Pep Ventura, número 5.A l’acte van assistir nombrosos veïns, l’alcaldessa Núria Parlon; Alexandra Sevilla i altres com-panys del seu partit (PSUC, pri-mer, i Iniciativa per Catalunya, després), regidors d’altres forma-cions polítiques i els germans del popular alcalde. Imaginem el que devia significar per a un catòlic, un barceloní nascut al barri de Sant Andreu del Palomar al cap de quatre mesos d’haver esclatat la Guerra Civil, de pares murci-ans i que amb 13 anys ja ingres-sava al seminari de la Conreria, girar l’espatlla a un règim que passejava sota pal·li el dictador.

1978, l’arquitecte Xavier Valls i “l’altre capellà”, Jaume P. Say-rach, van liderar les associacions en la redacció de l’anomenat Plan Popular, detalladíssim com-

pendi d’alternatives que més tard va assumir el nou Consistori com a full de ruta del canvi. En les primeres eleccions munici-pals democràtiques del 1979, el

PSUC va proposar a Hernández que fos l’alcaldable. I ell va ac-ceptar-ho malgrat l’oposició de l’arquebisbat. I va guanyar les primeres eleccions.

Reconeixement a un gran batlle

redacció

De seguida va quedar demostrat el compromís de Santa Coloma amb la crisi dels refugiats. Les manifes-tacions de suport als milers d’ex-patriats van començar després del pregó de la Festa Major de l’any passat i ha continuat de manera interrompuda. Santa Coloma s’ha declarat ciutat de refugi, ha cri-ticat amb extraordinària duresa l’acord econòmic entre la Unió

La ciutat s’implica amb la crisi dels refugiats

Europea i Turquia, ha denunciat la vulneració dels drets humans a Síria i altres països no democràtics i ha enviat ajuda humanitària als afectats que es troba a Grècia.En nom de la ciutat, l’Ajuntament s’ha sumat a la campanya ‘Yo aco-jo’ d’Amnistia Internacional. Tam-bé ha destinat el romanent del pressupost de cooperació –prop de 10 mil euros- a accions solidà-ries en el marc del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

al barri s’ha anat estenent per la ciutat i ja hi ha una vintena d’entitats colomenques dispo-sades a col·laborar en la reco-llida de fons per a l’escultura ideada per l’artista colomenc Chema Moreno.

L’esbósL’escultor té la idea de fer un bust integrant al barri. L’esbós que Moreno ha presentat als veïns inclou una peanya feta d’acer on apareix la silueta de la façana d’un dels blocs de pisos característics del barri i una olivera. A la part alta se situa un bust d’Hernández fet d’acer, on es veu la cara i una mà que emergeixen del que sembla un bloc de pedra, que a la part posterior té gravat en baix relleu els edificis del barri de les oliveres. “Volia fugir del bust clàssic”, explica l’autor de la proposta.

Els impulsors de la iniciativa han consensuat amb l’Ajunta-ment que un bon espai per situ-ar la peça seria la part baixa del barri de les Oliveres. “Aquesta és una de les portes d’entrada del barri i posar-la aquí donarà molta més visibilitat a l’escul-tura”, argumenta Ferran Saro, que afegeix que ja han parlat de l’emplaçament amb la regidora de Cultura, Petra Jiménez, d’as-sistir a la presentació ciutadana del projecte.

2.700 participacionsLa setmana que està previst que es comencin a distribuir entre les entitats col·laborado-res els 2.700 títols per pagar l’estàtua. Cada un té un cost de cinc euros i estan numerats, de manera que durant la inaugu-ració de l’obra se sortejarà un bonsai d’olivera entre tots els participants en el finançament.

15publicitat2.0 # 201614 actualitat 381 # MARÇ

Lídia Montero remarca que van fer 11.000 serveis el 2015redacció

Tan aviat informen d’una detenció que d’un cas de violència domèstica; de la

clausura d’un bar que d’uns canvis de cir-culació en una zona. La Policia Local ha obert una pàgina a Facebook per explicar el que fa i, per què no dir-ho també, per tallar de soca-rel els rumors que creen alarma social i les notícies falses en les xarxes socials.

Trucades al 092“Volem que se sàpiga que la policia treballa molt i bé”, sosté Lídia Montero, regidora de Seguretat Ciutadana. Quan se li demana concreció, mostra un reguitzell de dades: “Vam atendre 11.482 trucades al 092 l’any passat, fet que suposa més de 31 cada dia”.La regidora precisa que amb la pàgina -que porten els comandaments, una funcionària i un expert en comunicació- no es pretén participar en els debats a les xarxes, de fet la policia no pensa contestar a ningú per aquesta via: “Només volem informar de la tasca policial perquè els ciutadans sàpi-

La Policia Local obre una pàgina pròpia a Facebook

guen que fan els seus policies i desmentir o aclarir qualsevol circumstància que creï una alarma entre la població”. La responsable política de la policia colo-menca vol que s’expliquin també les coses positives com la tasca humanitària dels agents, que el 2015 van atendre a 650 ma-lalts, ferits o persones que s’havien perdut.

La regidora desitja informar sobre les ins-peccions de treball als establiments, dels cursos de seguretat viària, de la vigilància als mercats o les actuacions per incompli-ment de l’ordenança de civisme. “A més, volem que se sàpiga que un any hem inter-vingut en 474 punts de venda de droga”, conclou.

Una actuació de la policia local.

un tiroteig després de detenir aquesta persona, i de resultes d’això una agent ha quedat ferida, però en dur l’armilla protectora es troba fora de perill”. Els fets s’han produït a l’Avinguda Generali-tat, davant d’un local d’apostes, prop de la plaça Manelic, i a hores d’ara Mossos no pot confirmar “si l’arma pertanyia a l’agent o no”, encara que alguns testi-monis diuen que sí.Des del Sindicat de Comandaments de l’Escala Intermèdia de la Policia de Ca-talunya han fet aquesta piulada: “Una @mossoscat rep impacte de bala en una intervenció a Santa Coloma. Les armi-lles antibales salven vides!! Recupera’t aviat companya!!

El precedent de juliolEl passat mes de juliol es va produir un cas similar a la sala de jocs dels Cúbics, en el tiroteig va resultar ferit de bala un empleat.

redacció

Ahir al vespre es va produir un tiroteig a Santa Coloma després que els Mossos d’Esquadra hagueren detingut un home de nacionalitat georgiana, David B., de 34 anys. Fonts de la policia de Ca-talunya han explicat que “s’ha produït

Una mosso salva la vida en un tiroteig gràcies a l’armilla

+ notíciesDesmantellada una nau de cultiu de marihuanaEls Mossos d’Esquadra han desmantellat una nau dedicada al cultiu de marihuana a Cementi Vell i han detingut quatre homes d’entre 32 i 55 anys. Els agents van confiscar 129 plantes en testos, 300 plantes tallades i una caixa plena de cabdells.

Segueix sense resoldre el cas del nadó del contenidorHan passat més de quatre mesos i segueix el misteri al voltant del nadó trobat mort en un contenidor al carrer de Sant Joaquim. La troballa va causar una gran commoció a la ciutat, al tractar-se d’un nounat que tot just tenia tres hores vida, segons els forenses.

Intervinguts més de 3.800 medicaments importatsLa Guàrdia Civil ha intervingut més de 3.800 unitats de medicaments d’origen indi i rus d’un centre mèdic no autoritzat de Santa Coloma. El lo-cal es trobava a l’interior d’una botiga d’alimentació i els medicaments esta-ven exposats per ser venuts al públic.

17opinió16 opinió

XARXES SOCIALS

Musulmans i pacífics

La Comunitat Musulmana de Santa Coloma ha posat

el crit al cel després dels dos atemptats de Brussel·les, que han causat més de 30 morts i gairebé 200 ferits. Com la resta d’entitats i ins-titucions de la ciutat ha con-demnat les accions a l’aero-port de Zaventem i a l’estació de metro de Maelbeek, i s’ha solidaritzat amb les víctimes. Perquè l’Islam no és això, i en-certadament fan referència a l’Alcorà per subratllar el caràc-ter pacífic dels seus preceptes, avui rellegits d’una manera fa-nàtica per Estat Islàmic i altres

organitzacions terroristes.Es pot estar en contra de la po-lítica que les grans potències han fet a Síria o l’Iraq i a mig món, però no es combat matant ciutadans innocents al cor d’Eu-ropa. És reprovable bombarde-jar una població siriana i matar criatures, però també ho és as-sassinar a ciutadans europeus.Els musulmans de Santa Colo-ma fan bé en deixar les coses clares, perquè ningú especuli sobre hipotètiques complicitats ni fiqui a tots els àrabs en el mateix sac, ni confongui a im-migrants i refugiats amb terro-ristes.

En un segon HUMOR COLOMENCCarlos Moreno

381 # MARÇ

Negra i criminal Setmana Santa?

Salva RedónEscriptor

Jaume P. SayrachPeriodista i escriptor

ASanta Coloma s’escriu cada cop més. És innegable un boom de la

creació literària local, amb una desena de nous títols cada any. No es tracta d’una “literatura colomenca” com a marca, però assistim a un “fet literari colomenc”. Sense unitat generacional, ni estilística, ni temàtica, els autors comparteixen l’alt grau d’identificació amb la ciutat, i aquest fenomen literari comença a ser reconegut internament i externament. Santa Coloma de Grame-net és un espai creatiu que cal valorar.A més, hi disposem de rutes literàries i de valuosos recursos (biblioteques, entitats, guia d’autors, editorials, re-vistes, etcètera). Com a aparador o mercat som una ciutat pobre, això sí. En línies generals, ens cal atorgar més

visibilitat a la creació i als creadors locals, en especial entre l’alumnat de primària i de secundària de la ciutat.L’ombra de Barcelona, alhora, continua sent allargada. Caldria més complicitat metropolitana per deixar-nos de com-plexos d’inferioritat, i defugir del fals orgull de l’efecte oasis (ningú no ens entén, però som la re-pera).Som una ciutat de poetes, també de narradors infantils i juvenils, i d’assa-

He passat la Setmana Santa en un poblet del Pirineu, a prop de Sort,

encuriosit per com es viuen a muntanya aquests dies, i per copsar-ne l’evolució. Per a un major coneixement m’he empor-tat el petit llibre del gran etnògraf Ramon Violant i Simorra, “La Setmana Santa al Pallars i al Ribagorça”, publicat l’any 1953. Violant és fill del Pallars Jussà, va néixer a Sarroca de Bellera i descriu les festes “piadoses i belles d’aquests dies”, que de petit el deixaven “embadalit”. Era tot el poble que s’hi abocava. Escriu que a Sarroca llogaven dos homes per fer la feina dura, com era muntar el monument i arranjar la capella de sant Antoni, con-vertida en una mena d’escenari on col·lo-caven el sagrari, que figurava la presó on Jesús estaria fins divendres, que és quan el maten.Avui a Sarroca just si hi viu una dotzena de persones. El Pirineu els anys seixanta ve patir un èxode molt gran. Molts pobles es despoblaren o quedaren reduïts a unes poques famílies, en general amb la gent més gran, i ara ni missa tenen els diu-menges. Però els canvis que s`han produ-ït als Pirineus –i a tot Catalunya–, no són només demogràfics, sinó més profunds, uns canvis d’ordre cultural i de menta-litat. Diria que s’ha passat bruscament d’uns costums medievals a la modernitat. I que en aquesta nova era la religió ha perdut pes, i no diguem la creença. Si ens atenem a Santa Coloma, bastaria compa-rar el nombre de batejos i de bodes que es feien cinquanta anys enrere amb els

gistes, però potser ens falta encara la “gran novel·la colomenca” per a un re-coneixement absolut.Raquel Barco (Jezz Burning) i Vicenç Llorca han signat novel·les de gran transcendència, però no s’han ambi-entat a Santa Coloma. La nostra ciutat no és un escenari freqüentat, ni tant sòl pels autors locals, més enllà d’una bona colla de relats breus. En Rodolfo del Hoyo hi va situar una novel·la juve-nil amb referències a la Memòria histò-rica, i Belén Carmona va traspassar el

paper amb l’adaptació cinematogràfica de la seva novel·la La Estrella.De portes enfora, Santa Coloma sovint ha estat un referent literari de conno-tacions negatives, de vegades objecti-vament, de vegades com a clixé. Re-centment, l’escriptor barceloní Andreu Martín hi ubicà una part de la trama de Societat Negra. Potser en aquesta Santa Coloma negra i criminal hi rau la palanca que ha de destapar la Santa Coloma novel·les-ca, amb un argument genuïnament colomenc, amb autoria local, amb un ferm compromís amb l’entorn social i cultural, i amb voluntat de resultar recognoscible a qualsevol espai metro-polità d’arreu.Si em permeteu la immodèstia, La mu-erte de Naim (Editorial Stonberg) és el més recent i ambiciós intent de trans-gredir, en el sentit esmentat, els límits que fins ara han delimitat la novel·lís-tica colomenca.

d’avui.¿Com s’explica, llavors, que en una soci-etat cada dia més laica es creïn celebra-cions religioses, com passa a Santa Colo-ma, on a la benedicció de rams cada any acut més gent, i les processons es mul-tipliquen? He encapçalat aquest escrit amb un interrogant perquè d’acord amb el procés de secularització que viu la soci-etat, més que parlar de la setmana “san-ta” hauria de referir-me a aquests dies de “vacances de primavera” o, d’acord amb el caire que en part prenen, de setmana “religiosa”.Aquest revival indica que no és fàcil es-borrar la tradició. La tradició, com els ma-teixos noms, és tossuda i no se suprimeix a cop de decrets, com sembla que certa progressia pretendria fer. Que Europa i, evidentment Catalunya, tenen unes arrels profundament marcades per la religió és del tot innegable. I sostinc que és bo rete-nir-ho, i aprofundir en els valors humans d’aquesta empremta, més enllà dels aspec-tes costumistes. Pro també fora bo i neces-sari que quan es restableixen celebracions

i activitats que un dia van formar part de la religió del poble, es faci sense infantilit-zar-ne els continguts. I que es vetlli perquè tinguin un bon nivell cultural. D’altra ban-da, acceptant el caràcter laic de la nostra societat, les activitats que avui esdevenen folklòriques i turístiques s’haurien de des-lindar de la religió, com l’Església va fer amb els autos sagramentals, que els va treure de dins del temple. Això sí: tenint present que “tots els dies són sants i bons, pel qui està en gràcia de Déu”, un aforisme absolutament sostenible.

Caldria més complicitat metropolitana per deixar-nos de complexos d’inferioritat

Santa Coloma sovint ha estat un referent literari de connotacions negatives, de vegades objectiva-ment, de vegades com a clixé

Com s’explica que en una soci-etat cada dia més laica es creïn celebracions religioses?

Professionals de luxeSanta Coloma té futur gràcies a la seva gent. Un

exemple el tenim ara en el Projecte d’Interven-ció Comunitària Intercultural (ICI), que té com a objectiu establir noves relacions entre ciutadans i entitats de la Serra d’en Mena (Fondo, Santa Rosa, El Raval i Safaretjos) per afrontar les millores de les condicions de vida en matèria de Salut, Educació i Convivència. L’ICI s’aplica aquí i en altres 30 zo-nes desfavorides de diferents punts d’Espanya. És un bon pla, dissenyat per la Universitat Autònoma de Madrid i finançat per La Caixa i els ajuntaments, però seria paper mullat sense la implicació dels pro-fessionals de tots els àmbits que treballen al terri-tori.

Un cop més, Santa Coloma ha demostrat el grau de com-promís dels seus tècnics i ciutadans en un projecte comú. Si en altres llocs resulta poc freqüent que els metges par-ticipin en les reunions amb altres professionals i veïns, a la nostra ciutat és habitual veure a la directora de l’am-bulatori del Fondo, la doctora Celia Tallada. Aquest CAP ja va demostrar fa deu anys del que era capaç de fer, en crear l’embrió del què avui és un dels quatre centres de referència en medicina tropical i vacunacions a Catalu-nya, ara amb seu al centre del carrer Major.El cas d’aquests sanitaris mereix un reconeixement, en-cara que podem trobar exemples similars en l’àmbit de l’educació, el treball social i altres. En el projecte ACI, s’han bolcat més de 250 professionals de tota mena, que

EDITORIAL

van de la mà a l’hora de millorar les dures condicions en què viuen molts dels 41.000 habitants de la zona.Aquests dies estan embrancats en organitzar la Sego-na Diada de la Primavera, que l’any passat va reunir 2.500 veïns entorn del lema ‘Jo sóc Serra d’en Mena’,

una nova manifestació de l’orgull colomenc. També treballen per la pròxima Escola Oberta d’Estiu, que omplirà d’alegria l’estiu dels més petits. El pla ICI és bo i la gent, millor.

El pla ICI és bo i la gent, millor. Més de 2.500 tècnics s’han implicat ja als barris del Fondo, Santa Rosa, Raval i Safaretjos

el parc. És veritat que si els de la Plataforma en defensa de la Serra de Marina i Can Zam no vigilen, l’alcalde innombrable hagués col·locat tres o quatre Cúbics més, però això és aigua passada. No pot ser que alguns líders veïnals presumiren llavors de ser amics d’aquest alcalde i avui no vulguin saber res de Nú-

ria Parlon. L’actual alcaldessa em sembla que prefereix els arbres al formigó i que també somiar en convertir Can Zam al Central Park de la ciutat, malgrat que no estigui el centre.Pel bé de Santa Coloma uns i al-tres farien bé de desterrar vells prejudicis. Cal seure d’una vega-

Can Zam necessita diàleg

Jordi CorachánDirector

Quaranta anys per fer un parc, sens dubte, són molts.

És extraordinari que hi hagi gent que no s’hagi cansat i que segueixi batallant per Can Zam. Tenen raó quan es queixen de les traves burocràtiques i de les trampes d’algun alcalde per executar el projecte. No obstant això, no han estat anys perduts. La zona, d’11 hectàrees, es va salvar del ciment i els colomencs i colomenques han fet servir el parc durant tot aquest temps, malgrat no estar acabat, ha-ver tingut zones amb tanques i

obres del metro. Malgrat tot, és un parc, inacabat sí, però amb 9 hectàrees útils amb tots els pro-blemes que vulguin.Cal pensar d’on venim i què som. Els terrenys estaven perduts i el 1976, un grapat de ciutadans valents van reclamar Can Zam pel poble i un alcalde que els te-nia ben posats, Lluís Hernández, els va tancar sense ser seus, des-afiant la legalitat. Després, en Jaume P. Sayrach, primer regi-dor d’Urbanisme, va vetllar per-què allà no s’instal·lessin tots els equipaments que Santa Coloma tant necessitava aquells anys. Va tenir la visió de mantenir la zona el més verge possible.Mentrestant, en els diferents mandats municipals s’han fet costoses expropiacions. Avui el terreny és públic i semblen es-vaïts els perills que amenaçaven

da davant una taula i elaborar un projecte conjunt, consensu-at i participatiu, que posi fi a guerres estèrils i deixi d’enveri-nar la convivència. Tots hem de posar de la nostra part. Alguns membres de la Plataforma han d’aparcar el seu antisocialisme i els socialistes, la seva idea que davant tenen troglodites que no-més vol tocar els nassos.Crec que totes les persones im-plicades en aquest assumpte defensen un bé superior, el de Santa Coloma, i comparteixen el seu amor per la ciutat. El parc no s’acabarà en quatre dies, donades les estretors econòmi-ques. Per tant, seiem a parlar i afrontem el futur de la mà. Crec que amb aquest esperit lluitava la Mar Aubeso, que ens ha dei-xat fa dos dies. Almenys, això penso.

Cal seure i parlar, per redactar un projecte definitiu de parc urbà

PERSONATGES

Celia Tajada

Directora del CAP del Fondo

CompromesaEl treball de la metgessa transcendeix les quatre parets de l’ambulatori i s’estén per la Serra d’en Mena. El seu compomís

amb els projectes del barri és gran.

Miquel Serra

President de ‘La Colmena’

PersistentLi ha tocat organitzar

el centenari de la polifacètica entitat colomenca, que té més vida que mai

i avui compta amb un edifici propi.

Salva Redón

Escriptor

PatriotaL’escriptor colomenc

s’estrena en el gènere de novel·la negra i ha triat

Santa Coloma com a escenari de la trama

d’intriga.

19política18 opinió 381 # MARÇ

Espacios verdes, pulmones urbanos

Dret a decidir i procés constituent

Tomàs CarriónExperto en Riesgos Ambientales

Luis BenjumeaPolitòleg

En los animales, los pulmones son un órgano que se encarga de favorecer el

intercambio de los gases CO2 y O2 entre nuestra sangre y el exterior: permiten la expulsión del CO2, nocivo para nuestro organismo y la captación de O2 que nece-sitan nuestros tejidos para funcionar. Así pues, cuando hablamos de los espaci-os verdes, de los parques públicos, como pulmones urbanos, hacemos un símil con ese papel del órgano pulmonar de los ani-males al que, intuitivamente, le reconoce-mos un papel clave: Sin O2 no hay soste-nimiento de la vida.

Ahora bien, en los espacios verdes urba-nos nos interesa un fenómeno que funci-ona en cierta manera al revés y del cual nos beneficiamos: Los árboles y plantas de parques como Can Zam, La Bastida o El

El passat 15 de març va tenir lloc a la nostra ciutat un acte sobre el procés

constituent a Catalunya en el que van participar les parlamentàries Gabriela Serra (CUP) i Marta Rovira (Junts pel Sí) i el parlamentari Lluís Rabell (Cata-lunya Sí que es Pot). Allà va quedar palès que estem immersos en un procés cons-tituent que ha de desembocar en un nou model d’Estat, sigui quin sigui aquest model i aquest Estat. Les discrepàncies van sorgir a l’hora de parlar sobre el re-sultat final i de quin és l’abast d’aquest procés. Per la meva part vull aprofitar l’ocasió per fer una reflexió personal i un relat de com s’han anat desenvolupant els fets d’un afer que, sigui com sigui, ha vingut per canviar les relacions de Cata-lunya amb la resta de l’Estat i, qui sap, si també la definició política de Catalunya.Per un costat, va ser des de la base social des d’on va començar a moure’s tot, es-pecialment després de la sentència del Tribunal Constitucional del 16 de juliol de 2010 que retallava l’articulat de l’Es-tatut de Catalunya que quatre anys en-rere havia estat aprovat en referèndum. No és que abans no existís a Catalunya un moviment independentista, però aquella sentència suposava un menys-preu a la sobirania del poble català i un atac directe als nostres drets democrà-tics. Això va generar que les veus críti-ques al model territorial de l’Estat hagin estat cada vegada més i, amb el pas del temps, molta més gent s’hagi anat sumant a un moviment que pensa que l’única sortida a aquesta situació passa per una ruptura democràtica i pel dret d’autodeterminació, que no és una altra cosa que el dret d’un poble a decidir de-

Molinet realizan una función de captación de CO2 y liberación de O2 gracias a la fotosíntesis. Este es un proceso físico-quí-mico que permite, sólo a los organismos vegetales y a las algas, sintetizar materia orgánica a partir CO2, agua, sales mine-rales, en presencia de luz, y que se realiza, principalmente, en las hojas. Por lo tanto, a mayor superficie foliar mayor capacidad de fotosíntesis y mayor liberación de O2.Ese oxígeno liberado, contribuye de ma-nera muy importante a la mejora de la calidad del aire de las ciudades y de ahí la importancia que el incremento de las zonas verdes tiene para la salud de sus habitantes. La distribución regular de dic-has superficies verdes en las ciudades es, por tanto, un parámetro determinante a la hora de planificar las estrategias urbanas para la mejora de la calidad del aire.En paralelo hay que apuntar que la capta-ción del CO2 (un gas de efecto invernade-ro que contribuye al cambio climático) por parte de árboles y plantas tiene, también, un efecto beneficioso para el aire de nu-estras urbes. Los espacios verdes urbanos se convierten así en almacenes netos de CO2 contribuyendo a la reducción de su concentración en el aire. Además, diferen-tes estudios han demostrado el papel que algunas especies de árboles ornamentales urbanos, como la encina o el almez, tienen

mocràticament què és el que vol ser. Per un altre costat, està la instrumenta-lització d’aquest procés que suposa una polarització que ha servit d’afermament de postures tant per a defensor com per a detractors, tot i que aquesta ins-trumentalització per part de CiU a Ca-talunya compta amb altres clarobscurs. Artur Mas es va posar al capdavant de les reivindicacions independentistes l’endemà de la multitudinària diada de l’any 2012 i es va alçar com el guia d’un moviment que havia de portar a Catalu-nya a la seva independència. Va ser l’ex-cusa perfecta per estendre una cortina de fum sobre les polítiques de retallades

aplicades durant els dos anys anteriors de govern convergent, així com per ama-gar a sota de la catifa una amalgama de casos de corrupció i de seus embargades. Ara, quatre anys després, assistim es-tupefactes a una refundació de CiU que li permetrà desfer-se de totes aquestes acusacions.Tornant a l’acte, la Gabriela Serra va invocar l’esperit del Pla Popular que es va dissenyar a Santa Coloma durant el primer ajuntament democràtic, per il-lustrar que o aquest procés es fa amb la implicació de la gent o al final serà un procés del qual sorgirà un ens creat per unes oligarquies amb l’únic objectiu de defensar els seus interessos. Estant com-pletament d’acord amb ella, hem de te-nir present que aquella generació estava molt més polititzada que les generacions posteriors i que, a aquestes últimes, ens consta molt implicar-nos políticament. Tot i així crec que tot ha de passar pri-mer pel dret a decidir, ja que és el més democràtic de tots els processos, cosa que ens permetrà, a més, veure quina és la predisposició de la ciutadania envers un procés constituent.

Nuestro modelo debe apuntar a la creación de una red de espacios verdes

Tot ha de passar pel dret a decidir, ja que és el més demo-cràtic de tots els processos

como captadores de partículas en suspen-sión, mitigando de esa forma los efectos nocivos de la contaminación atmosférica.Conocidas pues las ventajas de los par-ques urbanos, hay que pensar que Santa Coloma, con 3,9 kilómetros cuadrados de suelo urbano es una ciudad compacta que no dispone de un gran parque cen-tral siguiendo los modelos de Hyde park (Londres, 140 ha), Vondelpark (Amsterd-am, 47 ha), Tiergarten (Berlín, 210 ha) o Central Park (Nueva York, 341 ha). Por lo tanto, nuestro modelo local debe apuntar hacia la creación de una red de espacios

verdes, de huertos urbanos o, por qué no, de azoteas verdes, así como contar con una gestión inteligente del arbolado urba-no compatible con las infraestructuras de servicios.En términos generales, los grandes par-ques europeos compatibilizan la frondosi-dad, también como mecanismo de mejora de la biodiversidad urbana (fauna y flora), con los espacios para el uso cultural y de ocio respondiendo así a las demandas ciu-dadanas. Es un modelo que funciona pero, determinado, sin duda, por la superficie total disponible del espacio verde.

ALUVIALCRISTALES Y ALUMINIOSERIE EUROPEA

VENTANASGALERÍASBALCONERASMAMPARAS

Exposición y ventas: C. Mayor 56 - 08921 Sta. Coloma de gramenetTaller: Av. Ramón Berenguer 62 - 08924 Sta. Coloma de gramenet

Tels. 93 392 27 29 - 617 50 53 76

ADIVINACIÓN COMPLETA Y CLARA, CUALQUIERA QUE SEA VUESTRO PROBLEMA.

MÁXIMA SERIEDAD EN EL AMORREGRESO INMEDIATO DE LA PERSONA AMADA, ALEJA A QUIEN LE ATORMENTA, IMPOTENCIA SEXUAL, TRABAJO, SUERTE EN EL NEGOCIO, FAMA, MAL DE OJO, LIMPIEZA CON MÁXIMA EFICACIA, PROTECCIÓN DEL MAL CON SU

ALTA POTENCIA DE MAGIA, TRATA ENFERMEDADES A TRAVÉS DE REMEDIOS NATURALES AFRICANOS MUY

EFECTIVOS Y RÁPIDOS100% GARANTIZADOS

Tels. 930 017 072 / 666 776 340

PROFESOR LATIF

jordi corachán

Si alguien mata a una persona, es como si matase a toda la humani-

dad. Y si alguien salva una vida, sería como si hubiera salvado la vida de toda la humanidad’. Lo dice el Corán (5: 32).

Por eso, la Comunidad Musulmana de Santa Coloma difundió enseguida un co-municado de condena de los dos atenta-dos del día 22 en Bruselas, que causaron 31 muertos y 187 heridos. “Queremos expresar nuestro pesar, nuestro profun-do dolor y nuestra solidaridad con las víctimas y familiares”, afirma. De este modo se sumaron a la desaprobación expresada por el Ayuntamiento y cien-tos y cientos de colomenses, así como la inmensa mayoría de partidos políticos y entidades.El comunicado, firmado por seis aso-ciaciones colomenses, subraya que los atentados terroristas “ensucia” el buen nombre del Islam: “No se trata de musulmanes, se trata de fanáticos, delincuentes, asesinos. El Islam es una religión de paz y no es justo identificar-la con los que manchan sus manos de sangre supuestamente en el nombre de Dios”.

La Comunidad Musulmana condena los atentados que “ensucian al islam”Colomenses de todas las creencias se solidarizan con Bruselas

La nota puntualiza que hay 1.200 mi-llones de creyentes musulmanes en el mundo, “personas que hoy están aver-gonzados de quien en nombre de la re-ligión sirve a oscuros intereses, segan-do la vida de inocentes; y como suele ocurrir, entre las víctimas también habrá personas de todas las religiones y cre-encias”.

Inmigrantes y refugiadosLa Comunidad Musulmana de la ciudad cree que los atentados de Bruselas “pre-tenden encender el odio” entre los ciuda-danos musulmanes y los no musulmanes, circunstancia que les preocupa. “Hoy –re-

o refugiadas, que son víctimas a su vez en sus países de origen. No nos confun-dirán. Lo que nos une es mucho más im-portante, más grande, y más fuerte que lo que nos diferencia”.

Minuto de silencioAl mismo tiempo, el Ayuntamiento pu-blicó una nota de condena en el mismo sentido y convocó un minuto de silencio en la plaza de la Vila “contra la barba-rie”. Y la alcaldessa Núria Parlon, expre-só sus condolencias públicas al alcalde de Bruselas, Yvan Mayeu.

A les crítiques s’ha sumat el sindicat ADT, que considera que la contractació de càr-recs de confiança per fer funcions de di-recció perjudica els funcionaris, que tenen menys possibilitats d’accedir a una plaça en propietat.Aitor Blanc (Som) que ja va criticar aquest extrem en el passat mandat, dóna suport a aquesta tesi, mentre Dimas Grajera (Ciutadans) parla de “falta de transparèn-cia” i Alexandra Sevilla (ICV-EUiA) d’or-ganització piramidal.

redacció

Els partits de l’oposició Som Gramenet, Ciutadans i ICV-EUiA han expressat la seva satisfacció per la demanda presenta-da per l’advocacia de l’Estat en referència a 12 nomenaments efectuats pel Govern Municipal, integrat pel PSC, que té ma-joria absoluta. Les referides formacions veuen avalades les seves crítiques sobre la contractació eventual de persones de con-fiança que acaben fent funcions directives sense ser funcionaris de carrera.

Controvèrsia jurídicaEl debat té substància jurídica, ja que de-pèn de la normativa que s’apliqui. L’Ad-vocacia de l’Estat demana al Tribunal Contenciós Administratiu que “anul·li, revoqui i deixi sense efecte” la decisió del ple de juliol d’acord amb la llei estatal.Per contra, el PSC sosté que la seva decisió s’empara amb l’article 306 de la Llei mu-nicipal de règim local de Catalunya, a la qual s’acullen els municipis catalans.

Polèmica municipalper 12 nomenamentsUn jutge haurà de resoldre

calca la nota- la ciudadanía colomense en su pluralidad de creencias y convicciones vuelve a reivindicar el espíritu de concor-dia que conseguimos en nuestros barrios con esfuerzo y diálogo. No dejemos que el dolor nos lleve al odio”.El comunicado lo suscriben la Comuni-dad islámica Tajdid, C. I. Attauba, asoci-ación La Convivencia, Annahda, Acscim.cat y la Associació Colomenca per al Di-àlec Interreligiós. Las seis entidades ex-presan un deseo: “Esperamos que estos crímenes desalmados no sean utilizados para criminalizar a personas inmigradas

21economia20 política 2.0 # 2016

Limpieza de:· Locales · Centros clínicos· Colegios· Finales de obra· Pequeños comercios· OficinasAbrillantado de suelos

¡Pídenos presupuesto!

C/ Francesc Moragas, 63 local - 08922SANTA COLOMA DE GRAMENET93 177 82 51 · 609 734 009

DESPREOCÚPATE DE LA LIMPIEZA DE TU COMUNIDAD

O PARKING Y BENEFÍCIATE DE NUESTRAS

PROMOCIONES

Deléganos tu escoba

redacció

Una petita cafeteria del carrer Sant Jero-ni s’ha fet un raconet als cors de molts

colomencs. Es tracta del ‘Caffè Illusione’, un negoci obert ara fa quatre anys de la mà del Miguel Ciprés, un navarrés d’orígens arago-nesos que ha trepitjat moltes ciutats d’Espa-nya i també d’Andorra, escollint Santa Co-loma per portar a terme un projecte que va molt més enllà del que a priori sembla una cafeteria.

Valor afegitAl juny del 2012 el Miguel decideix projectar un negoci perquè el porti el seu fill al local del carrer Sant Jeroni, 59. El pare del Miguel ja tenia un bar a Saragossa amb la qual cosa teníen certs coneixements en restauració. Fi-nalment però, el seu fill decideix dedicar-se a allò que sempre li ha entusiasmat, la música. Llavors en Miguel agafa les regnes del negoci i des del principi pensa en en donar un valor

Caffè Illusione esdevè punt de trobada culturalEl negoci ofereix diferents iniciatives culturals i solidàries

afegit a la cafeteria, oferint esdeveniments culturals i actes solidaris de temes locals. Molts han estat els actes solidaris celebrats a ‘Caffè Illusione’, o en què el negoci ha par-ticipat. En Miguel recorda amb especial esti-ma els actes per ajudar la Mayka, la nena del carrer Sant Jeroni que finalment no va poder continuar lluitant contra la seva enfermetat. Els esdeveniments musicals també tenen un especial protagonisme. S’han fet concerts de l’Esmeralda Colette, a qui dónen un suport important, de violí de la Lourdes Cuèllar, en-tre daltres. Tampoc falten les lectures drama-titzades i els recitals poètics o presentacions

Esmeralda Colette a la inauguració del nou local “Corona Illusione”.

Hasna Ajoulou

ADOLESCENTS A CASA, PARLEM DE SEXE?Pels pares, parlar de sexe amb els fills pot resultar difícil. Hi ha que mai troben el seu fill preparat per “la gran conversa”. I quan es decideixen, s’adonen que el seu fill fa molt que en parla al cole. Si el temps és important, ho és el contingut de la conversa. Parlar de la prevenció de l’embaràs i de les ETS tranquil·litza als pares, sense coincidir amb l’ànsia dels fills. Els pares són els protagonistes en el procés educatiu dels fills. D’una formació integral, on la sexualitat sigui una part més. Educant en el respecte cap a un mateix i cap als altres. Educació afectiva, constant en el dia a dia és el model ideal. Si consideres que parles poc i amb poca intimitat amb el teu fill, aquí van unes eines d’utilitat tant per parlar de sexe com de qualsevol altre tema que t’amoïni: comencem, fora vergonya. Ajuda fer un petit assaig del què vols dir, davant del mirall, dient-ho en veu alta. Busca paraules properes i directes. Fes servir el seu llenguatge, no és un nen petit. To tran-quil. No és un discurs, és una conversa. Imaginant les respostes o possibles preguntes. Així no et trobaràs sense recurs dialèctic ni de contingut. Arribat el moment, busca el lloc adequat. Busca intimitat, i que la criatura no pugui sortir corrents. Quan aneu en el cotxe tots dos. Busca una excusa, una notícia, la lletra d’una cançó o un anunci de TV i arranca!!! Permet la seva intervenció, donant espais de silenci. Pensa les respostes, i si no ho saps, promets la resposta. Ja tens peu per parlar un altre dia. Si has obert aquesta via de comunicació, no la tanquis. Sobre se-xualitat i emocions no us cansareu de parlar i són xerrades que faran créixer la relació pare/mare fill/filla d’una forma preciosa i per sempre.Vine’m a veure a Tapersex® Boutique o dins www.tapersex.com tens a l’abast tots els productes i l’assessorament que necessites. Si tens qualsevol consulta al voltant de la sexualitat i les emocions derivades: info@tapersex.com o 93 466 36 06.

EMOCIONS CARNALSamb Eva MorenoSexóloga y fundadora TAPERSEX®

381 # MARÇ

En Miguel al ‘Caffè Illusione’ / Foto: Open Night

literàries, amb actes per exemple dels cone-guts ‘Delincuentos’ o els ja coneguts inter-canvis de llibres. “A la cafeteria sempre hi ha algun llibre esperant que algun client l’obri. Potser llegeixen unes pàgines i un altre dia continuen el seu llibre”. Els agrada la idea de crear cultura en general. En Miguel sempre s’està estrenyent el cap per oferir novetats als clients, com maridatges especials, presenta-cions de cerveses locals... Actualment cele-bren l’obertura del local adjacent, dedicat a lloguers privats per a esdeveniments de tot tipus (aniversaris, reunions, exposicions...). Els artistes locals donen suport a aquest em-prenedor que de ben segur continuarà sor-prenent als seus clients amb noves progra-macions i interessants converses.

j.c.

En una reunió amb la direcció de Santa Coloma, el president del Partit Popular a les comarques de Barcelona, Alberto Villagrasa, ha manifestat que “és fals que les diputacions suposin un proble-ma financer i més de suprimir-se el cost dels serveis que presten, tindrien d’assumir per altres administracions “. Villagrasa va respondre d’aquesta manera a la proposta que han reflectit el PSOE i Ciutadans en el seu acord per eliminar les diputacions.Per Villagrasa, a Catalunya, la proposta “és fer el joc als inde-pendentistes i afavorir a CiU i ERC en canviar-les per ‘vegueri-es’ i així utilitzar-les com a ins-truments al servei de la causa in-dependentista”. En aquest sentit Villagrasa ha recordat com Pujol va crear els ‘consells comarcals’ com a contrapoder .

El PP sosté que vol mantenir les diputacions

REDACCIÓ

El primer secretari del PSC, Mi-quel Iceta, “no imagina” una di-recció del PSC sense l’actual vi-ceprimera secretària i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Tot i les crítiques de Parlón a la posició oficial del PSC pel que fa al dret a decidir o en la seva relació amb el PSOE, Iceta va assegurar que la vol en un “paper destacat” a la nova direcció, que es triarà passat l’estiu. Iceta ha reite-rat que vol obtenir la primera se-cretaria. “No m’imagino una direc-ció del PSC en aquesta nova etapa en que no figuri de forma destaca-da Núria Parlon’”, ha explicat.

Vice-primera secretària‘Penso comptar amb Núria Par-lon, com ja ho vaig fer, i em va costar una mica convèncer-la que era molt convenient per al partit que formés part de la direcció i

J.C.

El Procés és com el ‘Plan Po-pular’ de Santa Coloma,

però pel conjunt del país”. D’aquesta manera tan gràfica va resumir la diputada colo-menca Gabriela Serra -inde-pendent a la llista de la CUP- la seva idea de Constitució catala-na, que a parer seu ha de tornar la sobirania al poble.Les manifestacions de Gabriela Serra es van produir en el marc del debat Procés Constituent:

sent vice-primera secretària’, ha explicat en ser preguntat per la batllesa de Santa Coloma i si les seves crítiques internes dificulten que torni a formar part de la cú-pula del PSC.Iceta ha refermat la seva voluntat de presentar-se de nou per ocupar la primera secretaria del partit al congrés del PSC previst per a la propera tardor. Amb tot, assegura que la presentació formal i públi-ca de la candidatura la farà passat el juliol, quan ja s’haurien repetit les eventuals eleccions al Congrés.

De què es tracta?, organitzat per l’Assemblea Gramenet, que va omplir la sala de la Torre Balldovina, on els assistents van poder donar el seu punt de vista i fer preguntes. Van acom-panyar Gabriela Serra (CUP), Marta Rovira (ERC) i Lluís Ra-vell (A Comú Podem), així com Mercè Prat, de l’Assemblea Na-cional Catalana de Santa Colo-ma, que va presentar l’acte amb molta mà esquerra. A la taula presidencial una pancarta deia: ‘Acollim als refugiats’.

Foto: Ricard Fadrique.

Iceta vol Núria Parlon en la futura direcció del PSC

El debat del Procés omple la Balldovina L’exemple del ‘Plan Popular’

2322 esports esports2.0 # 2016 381 # MARÇ

VENDA I MUNTATGE D’ENGANXALLS I REMOLCS HOMOLOGATS

93 391 04 67

Expertos en rehabilitación de edificios

¡Financiacion 24 meses sin intereses!

Por trabajos superiores a 30.000€ - Pintado de escalera o puerta de entrada de regalo

Passatge d’Olot, nau C08303 MATARÓ (Barcelona)

Tel. 93 128 35 37 · 640 325 221info@maresmeverticals.com

Dos triomfs en tres partits de lliga i el disgust viscut a la Copa es contraposenbernat lópez

Enormes injeccions d’alegria, trencades per resultats i si-

tuacions inesperades. Al llarg de l’últim mes, aquestes han estat les sensacions viscudes pel ves-tidor del Catgas Energia. L’equip de Xavi Passarrius arribaria a la Copa d’Espanya en un gran moment, després d’exhibir-se contra el Burela (1-6) i l’Elx (6-2), però el desig de realitzar un bon paper a Guadalajara no es podria complir. Mostrant una versió massa fràgil en termes defensius, el Catgas cauria eli-minat a les primeres de canvi de la Copa d’Espanya (4-6), veient com tot el globus d’il·lusió inflat al llarg de les setmanes prèvies a la cita quedava punxat de forma

El Catgas Energia acomiada un mes d’alts i baixos

prematura. Burela seria l’encar-regat d’actuar com a botxí dels colomencs, els quals tornarien cap a casa sense haver complert amb les expectatives que s’havi-en marcat. Després de superar el tràngol viscut a Guadalajara, el FS Garcia se centraria de nou en la lliga, incorporant-se a la com-petició domèstica amb una der-rota a la pista del D-Link Saragos-sa (7-6). De nou, els problemes defensius obligarien el bloc de Xavi Passarrius a iniciar el partit a contracorrent (2-0), tot i que la formació catalana seria capaç de remuntar el marcador gràcies a un gran esforç col·lectiu (5-6). Finalment, però, seria el D-Link qui s’acabaria enduent la victòria sobre el parquet del Siglo XXI (7-6). Fallar a Saragossa obligava el

Catgas a no cedir més terreny en la visita que el Jumilla Bodegas Carchelo realitzaria al Pavelló Nou en el darrer partit oficial del mes de març. Vèncer l’actual pe-núltim classificat de la LNFS no seria gens senzill pel FS Garcia, ja que el Jumilla plantejaria un encontre molt complicat des del punt de vista tàctic. Esperant el Catgas a deu metres de la seva porteria i sortint ràpidament al contraatac, l’equip de Juan Fran-cisco Gea dominaria el marcador durant bona part dels 40 minuts, fent témer el pitjor a les graderi-es del Pavelló Nou. Amb el temps gairebé consumit, i després d’ha-ver estat atacant durant deu mi-nuts per mirar desfer el resultat d’empat a quatre (4-4), el Catgas Energia cercaria el premi del gol

en la darrera jugada del matx. L’equip colomenc se sobrepo-saria a la lesió de Sepe i sabria utilitzar amb encert l’arma del porter-jugador, sent Carlos Cor-vo l’encarregat de moure l’atac. A només cinc segons pel xiulet final, Adolfo podria connectar una rematada definitiva que li donaria tres punts vitals al FS Garcia (5-4). El bloc de Passar-rius, setè amb 34 punts, afronta ara els cinc darrers encontres de la temporada amb un coixí d’un partit vers el novè. Sembla que els problemes viscuts a l’inici de

la lliga per atacar i defensar en situacions de superioritat s’han solucionat (11 punts perduts i 13 guanyats). Ara, l’objectiu del Catgas és evitar haver d’arribar a l’última jornada del campi-onat (Movistar visitarà Santa Coloma) amb el play-off encara en joc. Per tal d’aconseguir-ho, el conjunt de Passarrius s’ha de mostrar molt fiable a casa i espe-rar que la dinamita ofensiva de Salgado (25 gols) i Adolfo (23) es mantingui. Els futbolistes co-lomencs formen la parella ata-cant més golejadora de la lliga.

La lliga entra en la seva última etapa / JC Berlanga

La Fundació Grama s’implica amb els refugiatsLa nova junta del Singuerlín comença a treballar per eixugar els deutes que té el club

Iniciativa solidària de la Fundació / F.Grama

pre és positiu. Una vegada més, la Fundació Grama ha demostrat ser una entitat que vol anar més enllà de la plana purament es-portiva. Després de realitzar un primer viatge per conèixer la situ-

bernat lópez

En un món sacsejat per les de-sigualtats i la injustícia, trobar

iniciatives de solidaritat que nei-xen d’institucions modestes sem-

ació dels camps de refugiats cons-truïts de forma precària a tota la zona dels Balcans, la junta direc-tiva del club decidiria activar un protocol d’ajuda. En coordinació amb la Fundació Barcelona Acció Solidària i amb Nous Catalans, l’entitat colomenca destinaria un total de 2.500 euros per finan-çar el desplaçament d’un camió ple de roba cap el port del Pireu (Atenes), punt des d’on es trans-portaria el material fins a les illes de Lesbos i Rodes. L’expedició fi-nançada per la Fundació Grama comptaria amb la presència d’An-tonio Morales, president del club, el qual estaria acompanyat per Josep Pitarque, Miguel Ordóñez

i Xavier Altozano. La junta di-rectiva blava té el desig de poder organitzar algun tipus de partit de futbol amb joves sirians, poble que està patint una de les catàs-trofes humanitàries més greus i impactants dels últims dos segles.

Economia de subsistènciaLes possibilitats d’ajut a tercers que té la Fundació no les disposa el CF Singuerlín. La nova junta que re-geix el club ha topat amb els deutes que l’entitat arrossega d’èpoques anteriors. Segons s’ha comunicat a aquest diari, el Singuerlín deu un total de 7273,49 euros a la S.Social, xifra que pot augmentar si es té en compte que ja ha vençut

l’ajornament acordat per l’anterior directiva. El club, amb els comp-tes embargats, ha de renegociar els terminis d’abonament d’aquest deute i pagar els 857,42 euros que li requereix Hisenda. De moment, més de 40 nous socis i alguns pa-trocinadors han permès liquidar els serveis dels entrenadors fins al desembre del 2015, mentre que l’aportació de 1.600 euros per part de l’A.Veterans del Singuerlín ha cobert els arbitratges pendents. El president, Sergi Inglada, espera as-solir la xifra dels 300 socis (ara n’hi ha 80) gràcies a la campanya ini-ciada: protector (50 euros); jubilat (25); menor (10); jove (20); pare futbol base (25) i jugador (25).

L’exposició del cinquantenari té una gran acollida a la ciutat

bernat lópez

Si en alguna cosa coincidien els membres de la comissió

organitzadora del 50º aniversari de l’atletisme a la ciutat era en el fet d’haver superat totes les ex-pectatives possibles. Des de feia mesos, des de Santa Coloma de Gramenet s’havien començat a cuinar a foc lent els ingredients principals de la mostra que ha-via de representar el mig segle de vida de l’atletisme colomenc. Però aquest extens treball de re-cerca no podia preveure el nivell d’èxit i de reclam assolit pel pro-ducte final. En una sala d’actes plena de gom a gom, el Museu Torre Balldovina donaria la ben-vinguda a principis de març als centenars de curiosos i perso-nalitats vinculades a l’atletisme colomenc que s’acostarien fins al cor de la ciutat per inaugurar l’exposició del 50º aniversari. La mostra realitza un petit repàs dels inicis i l’evolució d’aquest esport, tot recorrent la història

L’empremta de l’Altétiko es fa visible

comuna dels clubs del municipi (Atlétiko Santa Coloma, Corre-dors de Fons, Unió Colomenca d’Atletisme, CIESC Domingo Ca-talán i Vigía Trail) i el currículum dels atletes més emblemàtics. Es tracta d’un traçat visual que, juntament amb una selecció d’elements relacionats amb la

pràctica de l’atletisme (material esportiu, documents, etc) s’eri-geix en un aparador de primer nivell per recordar el procés de transformació viscut per aquest esport a Santa Coloma. En l’acte d’inauguració celebrat al Museu Torre Balldovina hi assistirien nombroses personalitats desta-

cades, tant en l’àmbit polític com esportiu. Núria Parlon, alcaldes-sa de Santa Coloma, presidiria la cerimònia, celebrant el fet que “l’atletisme esdevingui una oportunitat per a molts joves de demostrar, a través de l’esport, que poden ser referents malgrat els estigmes amb els quals se’ls relaciona”. Joan Antoni Balse-ra, atleta retirat i un dels grans impulsors de la comissió del 50º aniversari, delectaria tots els pre-sents amb el discurs més emotiu de la vetllada. “Fa 50 anys, un grup d’amics residents en una ciutat dormitori sense serveis socials va fundar l’Atlétiko. Avui estem fent història. Veure que gent de sensibilitats diferents es mobilitza per l’atletisme demos-tra que estem vivint un dia his-tòric”, exposaria Balsera. Josep Maria Antentas, vicepresident de la Federació Catalana, i Je-sús Garcés, president de la UCA, completarien els parlaments pre-vis a l’obertura d’una mostra que estarà activa fins al 30 d’abril.

L’exposició ha omplert de curiosos el Torre Balldovina / B.López

Lluny de la permanènciaLa UDA Gramenet torna a la competició amb l’obligació d’en-cadenar bons resultats. El bloc de Pirri, amb molts problemes de baixes, és a sis punts de la sal-vació al grup II de la Segona Ca-talana i acumula un total d’onze partits sense sumar un triomf.

Aleixandri serà a l’europeuLa futbolista colomenca del FC Barcelona ‘B’ ha aconseguit classificar-se amb la selecció es-panyola sub17 per l’Eurocopa de Bielorússia (4-16 de maig). Laia Aleixandri seria titular en tots els duels jugats per Espanya en el torneig de classificació.

No hi ha play-off pel CadíEn una última jornada agò-nica a la Lliga Femenina, el Cadí la Seu de la colomenca Tania Pérez quedaria fora de les quatre primeres posicions. Malgrat vèncer l’Uni Ferrol (81-87), les blaves es queden fora de les semifinals i tan-quen l’any en cinquè lloc.

+ notícies

25publicitat24 esports 2.0 # 2016 381 # MARÇ

Les 4 victòries de marge desapareixen després de perdre 3 dels últims 4 partits

sònia ribó

Les temporades s’acostumen a fer llargues a tots els equips.

I si lideres el teu grup des de la jornada 1 i has de defensar aquesta posició cada setmana, encara més. És el cas del CB San-ta Coloma que veu com els rivals s’acosten perillosament. Les qua-tre victòries de marge sobre el segon classificat s’han reduït a només una, després que l’equip hagi perdut tres dels quatre úl-tims partits que ha jugat, a més, contra rivals directes.

Primer el Cabrera va trencar una ratxa de 10 victòries consecu-tives, en un partit que va faltar rematar després de remuntar 15 punts. La victòria contra el Sant Narcís deixava l’ascens una mica més a prop. Però les derrotes con-tra el Sant Gervasi a la pròrroga i contra un Lliçà d’Amunt que va

El Santa Coloma cau contra els rivals directes i perd l’avantatge però manté el liderat del grup

ser superior en tot, deixa més apretada la lluita pel liderat. Se-gons el tècnic del Santa Coloma, Xavi Grau, “necessitàvem aquest descans de Setmana Santa ja que portem setmanes amb jugadors amb problemes físics i laborals que han trencat el ritme d’entre-naments i això ens ha penalitzat molt els últims partits, amb un calendari molt exigent. Hem de confiar que l’aturada ens servi-rà per carregar les piles física i mentalment per poder afrontar les últimes 6 jornades amb ga-ranties de poder tornar a veure la nostra millor versió”. La part positiva és que després d’enfron-tar-se als tres perseguidors, el Santa Coloma segueix liderant el grup amb una victòria de marge. Pel tècnic, l’objectiu és “tornar a jugar i defensar com ho hem fet durant la major part de la tem-porada. Això ens ha de portar a

complir l’objectiu d’estar entre els dos primers classificats per assegurar plaça d’ascens. L’equip ha estat líder des de la jornada 1 i tots tenim el pensament en

poder defensar aquesta posició fins a la jornada 30 perquè pen-sem que ens ho mereixem”. El calendari millora en aquest tram final de temporada, perquè són

enfrontaments contra rivals de la part mitja baixa de la taula. Però tocarà apretar les dents per aca-bar la lliga en la mateixa posició en la que van començar.

El Santa Coloma ha perdut partits contra rivals directes. / CB Santa Coloma

sònia ribó

L a temporada se li està fent llarga al Draft Gramanet.

L’equip està patint a la segona fase de la competició, després d’una classificació in extremis, on les jugadores van tirar més

Al Draft Gramanet li costa competir a la fase d’ascens contra rivals ara mateix superiorsNo ha guanyat cap partit a la segona fase i l’equip arriba tocat a la recta final

de cor que de cap per guanyar tres partits consecutius i creu-re-hi tot i no dependre d’elles mateixes. “Ha estat una tempo-rada inesperadament dura per culpa de les lesions i les malal-ties”, explica el seu entrenador, Jordi Pèriz. “L’equip no arriba en

les millors condicions al tram final de temporada. Arriba molt cansat físicament i psicològica”. Les groc i negres encara no ha pogut guanyar cap partit en aquesta segona fase i li està cos-tant competir contra rivals que, ara mateix, són superiors. La

El Draf no ha guanyat cap partit a la segona fase / Draft Gramanet.

segona fase va començar amb una dura derrota de 31 punts contra el Joventut Les Corts. El potencial i l’alçada del rival van fer molt difícil competir i van encaixar un 0-20 al tercer quart, definitiu. La impressió va ser millor contra l’Almeda, l’equip va poder competir i la derrota va ser de només 9 punts. El Terrassa va tornar a ser molt superior i de nou, un parcial de 0-14 va sentenciar. En la visita del Cerdanyola la diferència va ser de set unt però el Draft es va quedar en 38 punts, que evidencien les dificultats per les que està passant l’equip. A la pista del Grup Barna va a tornar a quedar clar que en les condi-cions actuals costa plantar cara. El Draft es va quedar sense for-ces i de nou el rival no va tenir problemes per acabar guanyant el partit amb comoditat.

La confiança i la moral de l’equip no estan en les millors condicions, però com assegu-ra el seu entrenador, “ara l’ob-jectiu principal competir fins a l’últim partit, sempre deixant el més amunt possible el nom i el prestigi del Draft. L’altre objec-tiu és “continuar donant minuts i oportunitats als valors de la pedrera. Són jugadores que ens estan ajudant molt en aquesta temporada tan complicada. Han de continuar agafant experièn-cia amb el sènior a Copa Cata-lunya Femenina”. Després de la setmana de descans, la compe-tició torna pel Draft aquest diu-menge a la pista del rival més coplicat del grup: precisament comencen la segona volta amb la visita a un Joventut Les Corts líder del grup 3 i en plena lluita per mantenir aquesta privilegia-da posició.

27cultura26 publicitat 2.0 # 2016 381 # MARÇ

La Biblioteca Central es va omplir a la presentació de ‘La muerte de Naim’pilar tomás

El passat 17 de març un bon grapat d’amics i amigues de

les lletres colomenques es van reunir a la Biblioteca Central. El motiu no podia ser millor: acompanyar al Salva Redón, un dels escriptors més estimats del panorama colomenc, en la presentació de la seva novela ‘La muerte de Naim’. A la tau-la, l’escriptor venia acompanyat de l’editor de l’Stonberg Jordi Castelló, la regidora de Cultu-ra, Petry Jiménez, i el reconegut escriptor, poeta i col·lumnista Vicenç Llorca, qui ha escrit el pròleg de la novel·la.

Festa de les lletresA les butaques de la primera planta de la biblioteca s’aple-garen grans i petits, familiars, lectors, artistes, seguidors, mit-jans... per celebrar aquesta gran aportació a les lletres colomen-ques. “El pare de la criatura” va ser el primer en dirigir-se al públic, en un breu dóna pas a la regidora de Cultura i la resta de ponents. La Petry Jiménez va fer una imponent descripció de

Santa Coloma acull amb entusiasme la novel·la negra de Salva Redón

l’escriptor: ‘El Salva és un home culte, amb instint, un colomenc just i implicat amb la ciutat, com ha demostrat tantes vegades, polifacètic de vocació’. També va posar en relleu el treball intens en l’impuls dels autors locals des d’ACOLITE, l’Associació Co-lomenca de Literatura, la qual presideix. Després va ser el torn del Jordi Castelló, representant de l’editorial Stronberg, un edi-tor implicat com li va presentar

el propi Redón. A la descripció feta per la regidora de Cultura el Jordi Castelló va afegir la seva rigorositat i serietat en el procés creatiu. A més, traslladà als as-sistents una anècdota: “A l’edito-rial rebem centenars de llibres i en aquest cas, a la meitat de la lectura ja ens vam enganxar, no la volíem deixar perdre. Llavors vam trucar al Salva per infor-mar-li, i la seva resposta va ser: l’acabeu de llegir i ja em direu”.

Ell tenia molt clar que la novel·la va pujant d’intensitat”. En Jordi Castelló destacà l’estil d’aquesta novel·la negra, gens artificiós, nítid, auster. Fotografiant per-fectament el què i el com, però emprenant un llenguatge molt coloquial, perfecte per explicar aquesta història que literaturitza l’estimada ciutat de l’autor. Final-ment l’editor va voler posar l’in-cís en el gran pes dels personat-ges, i en l’empremta que deixen

en els lectors, com per exemple la Mari, la Sagrario, o els propis antiherois Marc i Manel. El Vicenç Llorca, prologuista de la novel·la, va voler traslladar la confiança cega que va tenir un cop el Salva Redón el demanà que escriguís el pròleg: “el Salva dóna garanties, no em va costar gens dir que sí. M’agrada molt la intenció que hi ha al rerefons d’aquest llibre, que s’aprofiti el “crim” com a motiu de reflexió, tant de l’èsser humà com del moment històric i la societat local. Així ha aconseguit fer un retrat d’aquella Santa Coloma dels anys noranta, però extrapo-lable a qualsevol ciutat o barri d’extraradi”.

Gent compromesaAl Salva Redón li va quedar poc més que agraïr la presència dels assistents, la participació del fo-toperiodista Joan Guerrero (per la foto de portada) i recalcar la figura de la gent compromesa amb la millora de les condicions de vida a la ciutat, la il·lusió i l’efervescència de les associaci-ons tot just abans de la “profesi-onalització de la política”.

La sala d’actes de la Biblioteca plena a vessar en la presentació. / PT.

Óscar Esteban, reconocido por la Fundación Camilo José CelaEl escritor ha pasado a la fase final del V Concurso de Microrrelatos

familia del autor: “Mi padre se llama como yo, y yo me llamo como mi hijo”. Los objetivos de la Fundación Pública Gallega Camilo José Cela en este con-curso son fomentar la lectura y recordar el libro de memorias infantiles del escritor “La rosa”. El concurso tuvo inicio el 31 de enero en tres categorías de participación: infantil, juvenil y adulto. El 22 de marzo se dieron a conocer los trabajos finalistas y hasta el día 30 de marzo se abrió un período de votaciones

p.t.

El escritor colomense Óscar Esteban ha sido seleccio-

nado por la Fundación Camilo José Cela para la fase final del V Concurso de Microrelatos en el año en que se celebra el centenario del nacimiento del escritor.

‘Cualquier recodo de la casa’Este es el título del microrrela-to del escritor. Un texto que se adentra en los entresijos de la

a través de la web www.micror-relatosfcjc.com para escoger los trabajos que finalmente serán valorados por un jurado profesi-onal. Además, se seleccionará mediante estas votaciones on-line una ‘Mención Especial del Público’. El jurado valorará los microrrelatos ganadores de en-tre los más votados y el fallo se hará público el día 30 de abril. La entrega de premios se cele-brará en la semana de los actos del Centenario de Camilo José Cela (del 10 al 21 de mayo). El escritor colomense Óscar Esteban.

2928 cultura cultura2.0 # 2016 381 # MARÇ

CARLOS LADERA

¿Quién me presta una escalera, para subir al madero, para cambiar el crucifijo por una guitarra y un florero?

Me cuesta. Me cuesta mucho. Y entiendo que hay que estar con todos y para todos, pero me cuesta ver a mis líderes políticos en primera fila de procesiones, pasos y misas. No sé. Sólo es-toy de acuerdo si eso se tradu-ce como “somos representantes del pueblo y tenemos la obliga-ción de estar al lado de los nu-estros en cualquier tipo de acto multitudinario”. Aquí en Santa Coloma pasa menos. Vemos a los regidores celebrando el año nuevo chino o con las asociacio-nes interculturales celebrando el Ramadán. Bien. Eso me parece bien. Es una lectura correcta de lo que creo que debe ser la re-presentación política en este tipo de actos. Quizá me van a perdo-

‘La Pasión’ y otras tradicionesCrónica desenfadada de una Semana Santa

nar una pequeña valoración: la primera fila, portando una vara, un rosario o una palma. No hace falta, me parece excesivo, entre otras cosas porque dudo que alguno/a tomara igual parte, si lo que se expresase en ese acto fuese, por ejemplo, de la religión musulmana. ¡Claro que un re-gidor puede ser creyente!, nada más faltaría, pero para ejercer su derecho a expresarse religi-osamente no hace falta presidir una procesión en nombre ¿de…? Ése es el problema. Miren, a mí no me molesta que la gente crea en Jesús, en Buda, en Mahoma o en Batman, me da igual, para mí cualquier creencia es respetable, siempre que no interceda con los valores de la sociedad en la que se desarrolla y tenga limitacio-nes, por ejemplo, en el marco de los Derechos Humanos. Lo que a mí me molesta es que se legisle y se impongan valores propios de las religiones en el resto de personas, sean o no creyentes:

ras, pero no actúes en nombre de nadie. España no. Nuestra Cons-titución reconoce que el Estado “sale” de una situación histórica en la que existía una confesión religiosa que ahora ha perdido. Eso implica, entre otras cosas, mantener a los señores curas, reconociéndoles una deuda con-tribuida por mis ancestros, para con la Iglesia Católica. Todo muy hardcore. Otro motivo por el cual nuestra Constitución debe

matrimonio gay, el aborto… en fin, esas cosas. ¿Para lo demás?, oyes, si tú no robas y no te dro-gas porque Dios te lo manda, alabado sea tu dios. Luego pasa que nuestro Estado es aconfesional. Aconfesional no es laico. Un estado laico limita por ley a sus representantes po-líticos en la participación de los actos religiosos, cosa que me pa-rece pero que muy bien. Tú pue-des ser de la religión que quie-

Procesión de Jueves Santo. / Sergio Más Navarro

PILAR TOMÁS

Petons enlaire, molts somriures, gran satisfacció i retrobaments molt especials. Així es va viure la celebració del centenari de La Colmena del dia 16 de març, exactament la jornada en què es celebraven els cent anys de la fundació d’una de les entitats més importants de la ciutat. Plo-via molt, però tots pensàren el

La ciutat recolza el centenari de ‘La Colmena’Ambient festiu i retrobaments en la presentació dels actes

mateix: “Aquesta pluja portarà sort, és un bon auguri, i ens aple-garà de nou d’aquí a cent anys”.Presents a l’acte, l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, la regidora de Cultura, Petry Jimé-nez, representants dels partits polítics, el rector de l’Església Major, Salvador Bacardit, els directors de les companyies de teatre, representants d’ONGs, ar-tistes, veïns... i per sobre de tots,

l’entitat va assolir un important component cultural, van acollir diferents associacions esportives, un club excursionista, seccions de billars i escacs, una secció atlètica... i es va decidir fer una reforma del local social per fer espectacles. Les obres del metro i la urbanització del centre de Santa Coloma van fer trontollar el futur del centre, ja que l’antiga seu de la Rambla va ser ender-rocada i la operació de permuta que havia de permetre el retorn al nou edifici mai es va finalitzar.En Joan Fernández, un dels res-ponsables cuturals de La Colme-na explicà com el canvi a la finca de Francesc Viñas ha de servir per “il·lusionar el poble i oferir allò que la ciutat no té. Amb la celebració del centenari ens aproparem als colomencs i tot-hom qui vulgui ens coneixerà”.Un grup d’actors de ‘La Colmena’ tancà amb molt d’humor l’acte, que dóna el tret de sortida a l’any més especial per a l’entitat.

els seus socis, aquells voluntaris que van fer realitat el somni de la cooperativa de consum ‘La Colmena’, que més tard es con-vertí en centre recreatiu, espor-tiu i cultural de referència. El president, Miquel Serra, fou l‘encarregat de fer un repàs per l’àmplia història de l’entitat, des del 1916 fins al 2016, des de la fundació i treball com a coope-rativa de consum fins a l’actual centre de referència cultural de Santa Coloma, tot passant pels reptes que van poder anar su-perant i també per les múltiples anècdotes viscudes, com la do-nació d’un solar al carrer Amè-rica que un dels socis va fer a l’entitat, o la que va fer la pròpia entitat a l’ajuntament al desem-bre del 1936: 2000 pessetes per dedicar a comprar productes de primera necessitat.

Acolliment i il·lusióUn cop es van anar superant els obstacles dels primers anys i El grup de teatre de La Colmena tancà l’acte amb clau d’humor / P.T.

PROGRAMA D’ACTES

L’arrencada dels actes de ce-lebració del centenari es va celebrar amb la representa-ció de “La venganza de Don Mendo” amb el grup de Te-atre de ‘La Colmena’ amb un ple total als dos passis al Teatre Sagarra.

16 de març de 2016: Celebració i presentació dels actes del centenari a la seu de ‘La Colmena’.

17-18-19 de juny:La Festa del Centenari: “La Colmena al Carrer”. Teatre, màgia, actes de les secci-ons, concert de gospel a l’Auditori.. i molt més.

Festa Major d’Hivern: Exposició al Museu Torre Balldovina amb objectes, fotografies i informacions d’aquests cent anys d’histò-ria de l’entitat i de la ciutat.

revisarse. En el otro extremo están las per-sonas a las que les molesta cual-quier tipo de expresión religiosa. Pues hombre, tampoco. Existe una delgada línea entre lo tradi-cional y lo religioso. Y es que si algo tenemos que reconocerle a la religión —la que sea— es que es portadora de tradiciones y fes-tividades que nos gustan trasmi-tir a nuestros hijos, nietos y ve-cinos. Torrijas, panellets, gachas, mantecados, villancicos… ¿se imaginan una navidad sin villan-cicos? Pues miren, yo no soy re-ligioso, y no, no me imagino una fiesta del “solsticio de invierno”, como quiere poner la Colau en Barcelona. En resumen: si mis nuevos veci-nos quieren celebrar lo que sea que celebren, que lo celebren. Que el calendario laboral se adapte a la mayoría, pues vale. Que consideremos que “lo nor-mal” es lo que hacemos nosotros, no.

31cultura30 cultura

La muerte de Naim (Sal-va Redón): Santa Coloma de Gramenet també es negra i criminal. Una gran novel·la en el context de la Barcelona postolímpica i de l’inici de la inmigració

ex t r a co - munitària a la ciutat.La Violència Justa (Andreu Martín): Un antic mosso d’esquadra és apartat del cos per agredir a un detin-gut. No té escrúpols, si el motiu és just. Precisament el que necessita la Teresa per als seus plans...

Cata què? (Carles Puigdemont y Carles Ribera): Catalunya vis-ta per la premsa inter-nacional.La legión perdida (Santiago Posteguillo):

Any 53 a.C. El cònsol Craso creua l’Éufrates per conquistar orient, però el seu exèrcit és destrossat a Carrhae. Una legió sencera va caure pre-

L’estret camí cap al nord profund (Richard Flana-gan): Premi Man Booker. L’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vi-des dels protagonistes en circumstàncies inesperades.

(Adults) La Lea i el cargol (Rodolfo del Hoyo): La Lea es gronxa a la plaça. Comença a ploure i les gotes porten una màgia especial. De sobte, un cargol somriu i la Lea queda encantada. (A partir de 5 anys).

De quin color és un petó? (R. Bonilla): A la Minimoni li encanta pintar mil coses de co-lors: cels blaus, plàtans grocs... però mai ha pintat

un petó. De quin color deu ser? (+4 anys).El monstre de colors (Anna Llenas): El monstre de co-lors no sap què li passa. S’ha fet un embolic i ha de posar en ordre l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la calma. (+3 anys).

Ha arribat la primavera! (Cinta Arasa): Sents les orene-tes? Les ha dut la primavera. A més la primavera també trans-forma la natura i el paisatge. Un esclat de llum i color! (a partir dels 3 anys)Xarop de banya d’unicorn (Muntsa Mimó): El Tumai està tip

que els germans grans no el deixin fer cap entremaliadu-ra. Quan li diuen que l’unicorn de la lluna li donarà un xarop miraculós no s’ho pensa dues vegades. (+8 anys).Espurna blanca (Enric Larreula). L’espurna blanca és un símbol, un anhel, el desconcert contra l’abús de poder.

Però també una esperança. Un cant a la pau (A partir 10 anys)El rastre brillant del cargol (Gemma Lienas): En Sam té 16 anys i síndrome d’Asperger. És un crac dels ordinadors però

té pocs amics i li costa interactuar amb els altres a la vida normal. Un dia coneix la Martina i el seu món es capgira. (Llibre per a joves).

2.0 # 2016 381 # MARÇ

Prepara’t per gaudir del Sant Jordi 2016Recomanacions per regalar i disfrutar de la Diada del Llibre

El arte es un arma de progreso. Se puede opinar lo contario, incluso, para reducir su influjo, se puede afirmar que la ex-presión artística es expresión accesoria. Es un arma de progreso porque tiene, al menos, dos cualidades únicas para ser considerada herramienta de insurrec-ción: permite la reflexión sobre nuestra conducta ante los conflictos y diversifica el ámbito cultural donde se expresa. De la misma manera que el arte tiene atributos únicos también tiene sus ries-gos, sus peligros, sus obstáculos. Si la expresión artística está tamizada por el clientelismo, ahogada por la censura, mutilada por la pleitesía, supeditada al mercado, traicionada por el narcisismo, entonces pierde todo su potencial revo-lucionario. Una subvención puede cerrarte la boca a la vez que asumir riesgos en escena te puede cerrar vías de programación. Si pi-ensas en la calderilla que le sacarás a una obra, estás perdido; habrás hecho mala la frase de Picasso de «vender lo que pin-

tas». Si estás atrapado, como mosca en la miel, al subsidio público, entonces ya no expondrás lo que el impulso te dic-ta, por miedo a ofender o por pánico a perder el estatus económico. Si el ego, que se alimenta del aplauso cómodo y reduce las fronteras para acortar los ri-esgos, está por encima de la necesidad de comunicar, entonces dejarás de ser un artista para perecer en el cautiverio de la vanidad. Se desprende de esta reflexión lo siguiente: el arte puede morder, debe morder, pero la petulancia te arranca las muelas, la sumisión los caninos y el mer-cantilismo los dientes. Creedme, se pue-de dignificar la profesión sin pensar en la venta o sin censurar la creación. Vale más ser pobre libre y honesto que rico sub-ordinado y ególatra. El honesto es rico en afecto en un mundo inescrutable, el ególatra es pobre en generosidad dentro de una gran burbuja. De estos pecados no están libres los artistas colomenses, lo dice uno que alguna vez fue tentado y alguna otra pecó.

Germán MadridDirector Carro de Baco

El arte es un arma de progreso

pilar tomás

Another way to escape. Este es el título del primer EP de la banda colomen-

se ‘Non Sense’, un grupo de rock de esti-lo “metal melódico” (así se autodefinen) con evidentes influencias del metalcore, post-hardcore y el punk-rock, pero sobre-todo con mucha fuerza, melodía, sensibi-lidad y nitidez en el sonido. Fundado en el 2012, el grupo lo integran tres chava-les de Santa Coloma y uno de Montmeló, de entre 18 y 22 años: Marcel Hita (voz y guitarra), Marc García (guitarra), Ire-ne Olivés (bajo y coros) y Josep Gómez (batería). Todos formados en el Auditori Can Roig i Torres, donde se descubrieron y empezaron a reunirse para preparar canciones de otros grupos, dándose cuen-ta muy pronto de sus posibilidades juntos. Sus referentes: Rise Against, Parkway Drive, Trivium... A partir de entonces em-pezaron a preparar temas propios y en abril de 2015 empezaron a grabar un dis-co que quedaría a medias por el cierre del estudio contratado.

‘Non sense’, una banda colomense de metal que no tiene techoEl grupo local formará parte del cartel del ‘Rock Fest 2016’

Primer EPEl primer trabajo de la banda trae seis temas grabados en los estudios de Jordi Mas & Aleix Archs. Fue producido por Jor-di Mas y masterizado por Gorka Dresbaj de ‘The Room Studio’. Un primer disco con el que podrían soñar muchas bandas incipientes del ámbito internacional. Se trata de un trabajo original, tan bien rea-

lizado que sorprende que sea el debut de un joven grupo como el suyo. La portada del disco es otro de los aspectos destaca-bles, una obra a cargo de Marcel Hita, que transmite toda la fuerza y el sentimi-ento de la banda. Sorprende realmente que no hayan tenido soporte profesional en el trabajo creativo; el disco se pre-sentará previsiblemente en los próximos

meses en la ciudad. En los últimos días la noticia de su participación en el ‘Rock Fest’ corre como la espuma, se trata de la banda local que formará parte del cartel del día 15 de julio, junto a bandas como Grave Digger, Mägo de Oz o Dragonfor-ce. Sin duda un merecido regalo formar parte del gran festival de Rock que la banda seguro no desaprovechará.

De izquierda a derecha: Marcel Hita, Marc García, Josep Gómez i Irene Olivés. / Foto: Pilar Tomás.

Opcions per a adults i nens (LL. Carrer Major) Recomanacions especials de Rodolfo del Hoyo

PILAR TOMÁS

El 2015 ha estat un any es-plèndid per a la Companyia

Colomenca de Teatre i Varie-tats: ‘La Cocoteva’. Va assolir grans èxits, sis plens a la Sala Miquelet i al Teatre La Colmena amb el seu “Concorde Express” a més de la gira pel Vallés, que continuarà durant aquest 2016. I no només això, després del pas pel Carnestoltes colo-menc i la col·laboració amb ‘Alquimistes’ a la inauguració de la FITI 2015, van estrenar a Barcelona a la Festa Major de Sants i van participar a la gran Festa “Churros con Chocolate” amb dues actuacions memora-bles a la Sala Apolo.

‘Cómeme el Coco, Negro’La companyia fundada al 2012, i presidida pel Xavier Villena, no ha deixat de collir èxits des

La companyia ‘Cocoteva’ prepara l’estrena de “Sardinas”Actuaran a la Sala Miquelet els dies 8, 9 i 10 d’abril

dels seus inicis. L’espectacle ‘Cómeme el Coco, Negro’ va tenir una acollida esplèndida. Aquest espectacle va rebre un dels majors èxits tant de crítica com de públic, tant que l’espec-tacle va girar fóra de Catalunya. La representació dedicada a ‘La Marató’ de TV3 va batre tots els rècords. La ‘Cocoteva’ va reunir 2340 € per a la jornada solidà-ria, l’aportació més important feta des de la ciutat. Amb les tres participacions que porten en les edicions de ‘La Marató’ han aconseguit donar més de 8.000 € per a les iniciatives so-lidàries, gràcies als plens asso-lits al Teatre Sagarra. Ara pre-senten ‘Sardinas’, un vodevil ple de sorpreses i amb l’habi-tual humor de la ‘Cocoteva’. El nou espectacle es podrà gaudir els dies 8 (21h), 9 (21h) i 10 (19h) d’abril a la Sala Miquelet del Teatre Sagarra. El repart és

direcció de Xavier Villena i amb la col·laboració especial de tot l’elenc de ‘La Cocoteva’. Les en-trades pel dissabte dia 9 ja són esgotades.

format per la Tania Alor, Rosa Aparicio, Kike Hita, Oscar Mar-torell, Merche Meneses, Pedro Muñoz, Andrea Pérez, Hugo Ramos i Paqui Robles, sota la

Fotografia: Alex Mas

Teatre SagarraSer-ho o no: 15 d’abril 21hLa mongetera màgica: Teatre familiar, 3 d’abril a les 12hFinal Santako Poetry Slam: 17 d’abril a les 19hNada explica Nada Let Teatre: 30 d’abril a les 21h

L’ExcèntricaLa Banda del passatge: 16 abril 20,30h a l’Excèntrica‘Cameraman’ de Buster Ke-aton, projecció de pel·lícula muda amb música en directe: 17 d’abril a les 18h a l’Auditori.Moving to Vivaldi: Dansa con-temporània alumnes dansa i Camerata Gramenet 23 d’abril a les 21h al Teatre SagarraConcert de David Anguera i Xuel Diaz: 30 d’abril a les 18h

Carro de BacoLa hora de los niños: 1, 2, (21 i 20h) 22 i 23 (21 i 20h) d’abrilLa sed: 3 abril (21h) i 1 de maigPersona: 8 i 9 d’abril (21 i 20h)Mô: 10 d’abril a les 12 horesEl sueño de la bestia: 15 i 16 d’abril (21h i 20h)Arte: 29 i 30 d’abril (21 i 20h)

Calendari

Portada del disc.

redacció

Este viernes día 1 de abril se inicia la es-perada campaña de Crowdfunding para el nuevo disco del colomense Jose Luis Lozano. Las personas que así lo deseen podrán apoyar económicamente al artista (desde donaciones de tan solo un euro) y dar su granito de arena para hacer rea-lidad el nuevo proyecto del músico. Du-rante este viernes 1 de abril, día de inicio de la campaña, y solo durante este día,

todos aquellos que quieran dar su apoyo al artista recibirán un descuento especial en su participación. La campaña de mi-cromecenazgo se llevará a cabo desde la web del artista: www.joseluislozano.com. Tras el éxito de otras campañas de crowd-funding, como fue el caso de la realizada para el último disco del cantautor Javi Ja-reño, se espera una gran acogida por par-te del público colomense, ya que Lozano es uno de los músicos más reconocidos y queridos en Santa Coloma.

Campaña de micromecenazgo para el nuevo disco de Lozano

2.0 # 201532 opinió

colo

min

s i c

olom

ines

Santa ColomaDiari de

GRAMENET

Director: Jordi Corachán · Redacció: Pilar Tomás, Sònia Ribó i Bernat López · Col·laboradors: Jaume P. Sayrach, Josep Maria Cortés, Valentín Wallace, Chema Carvajal, Sergio Mas Navarro, Chema Corral, Carlos Ladera, Eva Moreno, Víctor Crespo, Martí Segura i Germán Madrid. · Humor gràfic: Carlos Moreno · Maquetació: Marc Gasau · Publicitat: Eduard Monterde i Carlos Marín, publicitat@gestiocomunicativa.com · Contacte redaccio: redaccio@diaridesantacoloma.com · Tel 93 250 24 60 ·Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L · www.diaridesantacoloma.com · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ www.diaridesantacoloma.comDipòsit legal: B.14597-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.TROBA EL TEU EXEMPLAR A LA LLIBRERIA CARRER MAJOR

Fernando Oteros Defensor de la Ciudadanía

“La crisis está destruyendo

a muchas familías“

Hoy tiene mal humor. Del des-pacho de Fernando Oteros, de 66 años, Defensor de la Ciuda-danía, salen una mujer joven y tres niños, a los que no les que-da un céntimo para llegar a fin de mes.

jordi corachán

¿Quiere que vuelva en otro momento?No, hombre, no.

Es que no me acostumbro a estas situaciones. Cuando una familia se rompe por culpa de la crisis me produce una angustia tre-menda.

¿Y pasa a menudo?Sí. Han aumentado mucho estos casos. La crisis ahora se deja sentir con toda su viru-lencia y los Servicios Sociales no pueden hacer frente a este tsunami. Hay familias que tie-nen que pasar sólo con los 426 euros de ayuda familiar y esto genera todo tipo de problemas y tensiones. Hay muchos hom-bres, que son los suelen tener derecho a cobrar porque han trabajado, que en estas cir-cunstancias dejan a su esposa y a sus hijos, en otros casos aparecen los malos tratos, y en ocasiones, las depresiones. Y a veces, todo a la vez. Estas circunstancias le afectan a uno.

¿Y qué hace usted?Todo lo que puedo. A estas perso-nas las mando a los Servicios Soci-ales, aunque sé que el Ayuntami-ento no tiene recursos para todos, porque el Gobierno no manda más dinero. Por lo menos, a los afectados les buscan una vivien-da social o de los bancos, o evita un posible desahucio o les da co-mida, o les paga algún recibo de suministros.

¿Sólo les falta que les corten la luz o el agua?El agua no, pero algunas com-pañías sí que cortan la electrici-dad.

¿Pero no había un pacto para respetar a las familias vulnera-bles?Tengo que decir que hay compañí-as que no cumplen con la Ley de Pobreza Energética y cortan los servicios. Todos los casos que me llegan no caen en saco roto; se los paso al Síndic de Greuges de Catalunya, que actúa con rapidez.

¿Por qué hace este trabajo?Porque me gusta ayudar a la

gente. Deje claro que ahora estoy jubilado y no cobro ningún cén-timo por hacer de Defensor de la Ciudadanía. Y lo hago encanta-do, sólo espero que me releven pronto del cargo.

¿Y qué hará?Lo que he hecho siempre. Cu-ando salga de aquí me iré a co-laborar con una entidad social, si puede ser de mi barrio (EL Fondo) o de otro lugar de San-ta Coloma. Le voy a dedicar más tiempo a mi mujer y a mis hijos y nietos, pero el día da para muc-has cosas y a mí no me gusta la tele ni estar en casa sin hacer nada.

(Salimos del despacho y vamos a la Plaça de la Vila a hacer unas fotografías. En cien metros, lo paran dos personas para contarle sus problemas)

Con usted no se puede ir por la calle.Eso dice mi mujer (sonríe). Cu-ando acepté ser Defensor sabía que iba a llevar un despacho por-tátil. A una persona con proble-

mas no sé decirle que si quiere algo que pase por mi despacho.

¿Por qué le paran?Hoy casi todas las consultas gi-ran en torno a la falta de trabajo y las dificultades económicas. La gente pide una ayuda, una orientación, cualquier cosa que le permita tratar de superar esa situación, y tenemos el deber de escuchar al ciudadano y hacer por él lo que podamos. En San-ta Coloma, hay familias que lo están pasando muy mal. En el 2014, tramitamos 336 expedi-entes, de los cuales 150 corres-ponden eran de información y asesoramiento, y recibimos 185 quejas, de las que se admitieron 99.

¿Y cuántas se solucionaron?Un 35,3% de las quejas han teni-do una solución amistosa y en el 62% de los casos se ha aceptado la recomendación propuesta por el Defensor. Del total de las que-jas recibidas, un 27% han sido desestimadas por considerar que la actuación municipal ha sido la correcta. Esos son los datos.