Guia didàctica de l’obra:

UN VIATGE DE CONTE

de la companyia:

Campi qui pugui Produccions

Adreçada a:

Cicle Inicial o infants a partir de 5 anys

ÍNDEX

• Introducció.

• La companyia.

• Presentació de l’espectacle.

• Sinopsi.

• Objectius pedagògics.

• Propostes de treball.

INTRODUCCIÓ

Aquesta guia pretén proposar uns suggeriments i unes activitats que permetin

vincular els llenguatges cultural i artístic amb l’educatiu d’una manera rigorosa però

també lúdica, amb la diversitat de propostes que us presentem: volgudament

obertes per tal que tothom pugui trobar-hi el nivell que li cal seguir.

La creativitat, l’emotivitat, l’empatia... són valors imprescindibles per a l’educació

integral de les persones. Valors que també es poden treballar a través d'un

espectacle.

L’escenari és una ficció, una finestra, un mirall, un aparador en el qual la paraula, la

música, els gest, adquireixen vida, significat i materialització. És un espai de síntesi

on la literatura, la història, l’economia, l’ètica, l’estètica, etc, deixen de ser

“continguts curriculars” per esdevenir “personatges”, “històries de vida” realitats

que, aprofitades convenientment, faran més significatius els aprenentatges,

aportant-hi, el valor afegit d’unes estratègies imaginatives que facilitin la

comprensió de la realitat. Estarem d’acord que, socialment, calen adults capaços

de produir, difondre o consumir cultura amb racionalitat i criteri. Per això treballem

tan en la creació com durant l'espectacle, i després d'aquest per a que l'experiència

sigui aprofitada en totes les seves possibilitats didàctiques.

LA COMPANYIA

La diversió i l'humor són fonamentals per créixer. Treballem sense oblidar-ho.

La companyia Campi qui Pugui fundada per l'actor Jordi Pedrós i l'actriu Cristina

Garcia, formats en diferents mètodes teatrals en escoles de París i Barcelona, neix

l'any 2007 arran de la unió d'actors i músics professionals de diferents companyies.

Aprofitant la nostra experiència anterior en diverses companyies de llarga

trajectòria i estils diferents, decidim crear els nostres propis espectacles tractant al

públic d'una manera propera i divertida.

Per a nosaltres l'art, la diversió i l'aprenentatge han d'anar de la mà, i amb aquest

pensament construïm tots els nostres espectacles, pensant en totes les edats i

tipus d'espectadors.

Aquests més de 5 anys hem treballat per oferir un ampli ventall de possibilitats en

tot tipus d'espectacles de diferents disciplines artístiques i musicals. Inicialment

amb espectacles de petit format que pretenien arribar al públic d'una manera

propera, senzilla i fresca; actualment ja disposem de tot tipus de produccions,

sense perdre mai la nostra essència i la proximitat amb l'espectador.

Els nostres esforços han donat com a fruits una llista d'espectacles que ja compten

amb una bona trajectòria que els avala i una molt bona acollida per part del

públic... que per una bona estona s'oblida de la vida real i entra al nostre món

sense pensar-ho.

L’ESPECTACLE

“Un viatge de conte” és un espectacle que utilitza la tradició oral del conte per

comunicar.

Tot i ser un espectacle de contes, s'allunya dels tradicionals conta-contes que

seuen en una cadira i expliquen les seves històries. El nostre espectacle és una

obra de teatre, on dos personatges topen amb el públic per casualitat i el fan

còmplice de la seva aventura. D'aquesta manera els espectadors estan més

connectats amb els actors i quan els contes comencen a prendre vida ja coneixen

bé a aquests personatges que fan de narradors i protagonistes. Els contes no són

narrats, son teatralitzats, i l'humor dels personatges que protagonitzen l'espectacle

fa que contes coneguts siguin escoltats com si fos el primer cop, i junts

redescobrim el seu sentit.

És un espectacle divertit i amè que passa volant i que no té més pretensions que

les de explicar tres històries, renovant la tradició oral del conte i animant als infants

i adults a continuar amb aquest joc universal que uneix a totes les generacions.

SINOPSI

Després de molts fracassos, els nostres exploradors tenen una nova missió i

arriben buscant un objecte molt especial.

Han de trobar el llibre màgic que guarda tots els contes del món i portar-lo a un lloc

segur. Però no n'hi haurà prou amb trobar-lo, doncs porta tant temps sense ser

llegit que s'ha quedat en blanc.

L'única manera és utilitzar la imaginació... I avui en dia no és tan fàcil.

Per sort tenen a tot el públic per a ajudar-los. I per comprovar que el poder de la

imaginació funciona, els buscadors de tresors es convertiran en conta contes i això

serà tot un espectacle. Els presents es divertiran moltíssim i sense adonar-se'n

hauran recordat junts la importància de no dir mentides i ser honest.

Tres contes populars: La sopa de pedres, Pere i el Llop, i El llenyataire honest.

I una parella de riure que li dóna aquest toc d'humor modern tan especial.

OBJECTIUS I CONTINGUTS PEDAGÒGICS

Els objectius d’aprenentatge

L'espectacle és un viatge a través de contes, que es serveix de la imaginació com

a element principal. Alimentar la imaginació i aprendre a jugar a ser altres persones

i a viure entorns diferents és molt important per adquirir la capacitat de empatitzar

amb els altres o amb situacions que no son la nostra habitual.

La imitació dels adults és un dels jocs habituals entre els infants d'aquestes edats, i

a l'hora comencem a inventar les seves pròpies històries més enllà de la imitació.

Aquest exercici és molt important per alimentar la imaginació. “Un viatge de conte”

els ajuda a tenir eines per al joc d'imaginar que ells mateixos poden reproduir, i

també és una manera d'entusiasmar-los a la transmissió de contes, a contar

històries, que és una manera de relacionar-se i ajuda a trobar la manera d'explicar

o compartir les preocupacions o interessos dels infants de forma divertida i menys

personal. Els contes faciliten la identificació de situacions i de sentiments que els

infants van adquirint per expressar-se.

Bàsicament, escoltar històries que exemplifiquen situacions de la vida real en les

que ens podem trobar, i que mostren conflictes i solucions, facilita als infants

entendre la societat d'una manera menys alliçonadora.

Les capacitats implicades

• Progressar en la comunicació, expressió i relació amb els altres.

• Prendre la decisió de comportar-se d’acord a unes pautes de convivència

que portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i�

cap a la integració social.

• Pensar, crear i elaborar històries.

• Progressar en la comunicació i expressió, per mitjà dels diversos

llenguatges.

• Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne

els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

• Fer un exercici critic d'ètica individual i social.

Els continguts: Conceptes

• La imaginació.

• La confiança.

• L’amistat.

• La simpatia i l’empatia.

• La generositat.

• El treball en equip.

• La sinceritat o l'honradesa.

• El raonament: pensar i valorar els comportaments.

• Les emocions: tristesa, alegria,...

Actituds

Interès per seguir l’argument de l’espectacle

Gust per escoltar històries

Acceptar i entra en el joc de l'imaginari

Interacció amb els personatges quan es dirigeixen a públic

Respectar les normes de comportament essencials que s’han de tenir en compte

en un teatre o qualsevol espai on tingui lloc un espectacle.

PROPOSTES DE TREBALL

ABANS D’ANAR A VEURE L’OBRA

Anar al teatre és sempre una festa! I tota festa sempre és un acte de relació social

que exigeix unes normes de comportament. Cal assegurar en l’alumnat un interès

positiu per assistir a una representació.

Entrar en un lloc públic, com un teatre, ja mereix una actitud de respecte. Durant la

representació el silenci d'atenció serà la prova de respecte més patent que

l’alumnat pot oferir - que no el silenci imposat i sense llibertats d'expressar

emocions. Més que el silenci, la paraula seria l'escolta. Doncs per un infant és una

gran dificultat i poc natural mantenir un silenci absolut quan alguna cosa els

transmet emocions o diversions o els causa curiositat. Mostres espontànies

d'atenció, com dir alguna cosa als personatges, expressions o reaccions a l'acció

teatral són símbol de connexió amb l'espectacle. La dificultat d'aquestes edats és

aprendre on hi ha el límit d'aquestes interaccions durant l'espectacle, i aquest és

un aprenentatge que també es contempla durant l'espectacle i que s'ha de treballar

per part dels actors i els mestres amb positivitat. -

Poc a poc aprendran que un silenci viu, atent i respectuós assegura una major

qualitat en la interpretació i en el gaudir dels espectadors.

Es poden fer activitats a l'aula per fomentar i practicar el respecte davant d'algú

que parla en públic.

*Una bona activitat es fer sortir a alguns alumnes, i demanar que expliquin quin és

el seu menjar preferit, on viuen i què els agrada fer fora de l'escola. A la resta de la

classe se'ls diu que han de parlar molt i fort mentre el company/a s'explica (davant

de l'alumne que farà l'explicació per a que sigui conscient que forma part del joc) i

se'ls indica que després els hi direm la segona part del joc. Un cop acaba

l'explicació de l'alumne es demana a la resta a veure qui sap què ha explicat.

Suposadament no ho hauran sentit tots, i aleshores es demana al “ponent” que

repeteixi l'explicació, però abans es reparteixen papers de colors entre la meitat

dels alumnes i se'ls indica que aquells que tenen paper han de quedar-se en silenci

i la resta han de tornar a parlar i interrompre. Un cop acabat es torna a preguntar

que ha dit el company/a. Finalment es repeteix, però tots els alumnes tenen

paperet, així tots han de restar en silenci. I a la fi tota la classe haurà pogut

entendre tota l'explicació del company/a.

Pot ser el mateix nen/a qui fa l'explicació en els tres passos, o per que es vegi més

la diferència fer-los canviar cada vegada.

Finalment es fa la reflexió de que amb silenci, tots gaudim més de les coses i les

entenem millor.

*També es poden fer jocs per grups on només pot parlar un alumne per ronda, i si

aquest vol que la resta parlin els ha de fer una pregunta. Per tant, la resta de la

classe intervindrà només quan se'ls hi plantegi una pregunta. Així es treballa que

només cal participar parlant durant l'espectacle quan els actors/actrius fan una

pregunta directa al públic i no sempre que es vulgui.

DESPRÉS DE VEURE L’ESPECTACLE

És important que els alumnes sàpiguen explicar la història que han vist i en

recordin el màxim de detalls. Cal comprovar quin ha estat el grau de comprensió

de l’espectacle.

*Parlem tots junts sobre l’espectacle que hem vist. I recordem el títol sovint!

Fitxes d'activitats a les pàgines següents.

* ACTIVITATS: Preguntes de comprensió, orals o escrites.

1. Recordem entre tots la història que hem vist. Per grups o tota la classe, fem un

resum en veu alta.

2. Qui son els personatges que arriben a la casa?

Què busquen?

Perquè és especial el llibre?

Com hem aconseguit arreglar el llibre?

3. Quins tres contes han explicat els exploradors?

Quin conte t'ha agradat més? I perquè?

4. El Tòtil, un dels dos exploradors, ha après una cosa molt important. Quina?

*FEM UN DEBAT A CLASSE! Reflexió en grup

Algunes qüestions per a la reflexió poden ser:

• Què passa quan es diuen moltes mentides?

• Es cauen les dents o et creix el nas si dius mentides?

• És important dir la veritat?

• Ens agrada que ens diguin mentides?

• Parlem de la diferència entre mentida i inventar-se una història o jugar a fer

veure coses. El teatre també és com una mentida. Fem veure coses que no

som i contem històries. Quan juguem es poden dir coses que no són veritat?

• Què podem fer si un dia ens avorrim i estem sols o amb un amic?

• Utilitzant la imaginació que es pot fer? (viatjar, viure aventures...)

• Què podem fer per a que no morin els contes?

* HORA DE FER CONTES!

1. Els contes poden ser de moltes maneres. Contats i escoltats, escenificats fent

teatre, es poden escriure i fer llibres, dibuixar-los i fer còmics... Parlem de quants

tipus de contes poden haver. Ens posem per grups, escollim un dels tres contes de

“Un viatge de conte” i decidim com el volem realitzar, i el fem. Després ho

compartim amb tots els grups.

2. Un conte gegant: tota la classe junts ens inventarem un nou conte. Ens posem

en rotllana, comença el mestre/a dient la primera frase del conte inventat, es

recomana que comenci la frase amb una expressió típica de conte per a que sigui

més fàcil entrar al joc “hi havia una vegada...”, “Vet aquí...”. També és important

que les frases siguin curtes “Hi havia una vegada un avió” “molt gran i amb ales de

colors” “ple d'animals”. La guia del tutor és important, però no s'ha de corregir les

idees dels infants, encara que siguin descabellades o sense gaire sentit, l'important

és anar afegint una frase de tan en tan per reconduir el conte i que arribi a un final.

3. Escollim un dels tres contes, “La sopa de pedres”, “Pere i el llop” o “El llenyataire

honrat”, o si volem tots tres, i fem un mural per penjar a la paret.

4. Ens posem en grups reduïts i ens contem un conte, comença aquell que vulgui i

es pot contar qualsevol conte, conegut o inventat. Sense cap altra norma que: un

explica i els altres escolten.

5. Ara farem una mica de teatre. Tots junts, amb voluntaris, un infant fa de narrador

i els altres 3 o 4 voluntaris han de fer el que va explicant el narrador. Si diu que la

caputxeta collia flors, fem veure que collim flors. El més important: fer sempre un

fort aplaudiment ben llarg als voluntaris!

* EMOCIONS

Com ja hem dit anar al teatre és emocionant, i quan veiem una obra de teatre o

d'art no només s'aprèn del contingut, s'aprèn a identificar estats emocionals en els

altres i a transmetre-les. Però és important també saber quin nom tenen per

expressar millor com ens sentim, i millorar la nostra comunicació emocional. I per

saber identificar-les i els seus noms de manera més clara és molt útil FER

TEATRE!

1. Juguem a fer teatre a classe, farem les emocions. Apartem objectes i fem espai

per poder repartir-nos per la classe, el mestre/a diu una emoció o sentiment i l'hem

d'interpretar tots i totes. Comencem per les bàsiques, alegria, tristesa, seriositat,

por... abans de que la interpretin els alumnes fem una breu explicació o aclariment.

Es pot variar sense límits en les indicacions, i sense pensar que són conceptes

complicats. Si se'ls diu “excitació” i s'explica d'una manera propera a ells “els nervis

i com doneu salts i no pareu de córrer amunt i avall sense parar quan estan a punt

de venir els reis mags” no només sabran que fer a l'exercici, a més amb la

representació gestual se'ls quedarà molt més adquirit el concepte nou.

També podem jugar amb els graus: molt content, una mica content, étc.

Interpretar la por o aquest tipus d'emocions més angoixants fa que perdin una mica

la seva negativitat i que aprenguin a veure-les com emocions naturals i sanes. Dins

del joc tot és més fàcil. L'important és que l'adult que guia l'activitat no es posi

seriós amb cap emoció o en el to de l'explicació d'aquesta. És un joc divertit!

* “UN VIATGE DE CONTE” Per acabar el treball

Per escriure o parlar tots junts:

1. T'ha agradat l'espectacle? Perquè?

NO DEIXEU MAI DE VIATJAR SOLS O ACOMPANYATS A MÓNS IMAGINARIS!

De conte a conte!