Una visió estratègica dels PAE

Àrea de Desenvolupament Econòmic LocalServei de Teixit Productiu

VI Jornada sobre els Polígons d’Activitat Econòmica (PAE)

Cap a una visió estratègica dels PAE

Barcelona, 10 d’octubre 2014Eduard Jiménez

economista, consultor en polítiques públiques, postgrau en direcció urbanísticapostgrau en direcció urbanística


Sumari• Enfocament: el dubte de si ens estem fent les

preguntes correctamentpreguntes correctament• Anàlisi:

usos especialitzats del territori què en sabem a la– usos especialitzats del territori, què en sabem a la Prov. De BCN?

– I de la obsolescència dels teixits?– I de la obsolescència dels teixits?– I de l’impacte fiscal local?

• Tendències Estratègies i els seus pre requisits• Tendències, Estratègies i els seus pre-requisits• Propostes

2Eduard Jiménez - Cap a una visió estratègica de les PAE - Octubre 2014


Enfocament estratègic• Explícitament ens preocupen especialment 3 coses:

– L’actual (?!) excés d’oferta de sòl i sostre (vulgo actual, els polígons es )buiden)

– Els dèficits urbanístics i de serveis i la molt baixa gestió específica dels PAE

– El baix nivell associatiu i d’activitats de dinamització empresarial

• Però, en sí mateix, aquestes problemàtiques no tenen l ió ó d t d bl t t lcap solució, són depenents de problemes estructurals, a

saber:– El valor i la posició del sòl especialitzat en el conjunt de l’activitatEl valor i la posició del sòl especialitzat en el conjunt de l activitat

econòmica– El caràcter de les polítiques industrials, de les urbanístiques i de les

locals en la cruïlla dels PAElocals en la cruïlla dels PAE

Eduard Jiménez - Cap a una visió estratègica de les PAE - Octubre 2014 3


Anàlisi (1): Usos especialitzats? Imaginem que no existeixen els PAEImaginem que no existeixen els PAE

• A la província BCN (dades 2012) hi havia 303.580 immobles amb usos d’activitat dels quals:amb usos d activitat, dels quals:– 97.684 eren d’usos anomenats industrials (naus)– 205.896 eren d’usos que anomenem urbans (locals i oficines)

• Dels immobles d’usos anomenats industrials, aproximadament el 70 % s’ubiquen a les 4 comarques metropolitanes centrals

• En conjunt hi ha aproximadament 74 2 millons de m2 de sostre• En conjunt, hi ha aproximadament 74,2 millons de m2 de sostre per a usos industrials i

• La pregunta és, com de concentrats i especialitzats estan p g paquests teixits? Què representa l’especialització en el conjunt de l’activitat econòmica del país?



Immobles en seccions especialitzades per tipus d'activitat

Pes sobre el total d’immobles dedicats a activitats econòmica(%)

ComarcaActivitat urbana

Activitat industrial

Activitats mixtes Total

Alt Penedès 10,56% 62,12% 41,49%Anoia 21,34% 48,31% 35,75%, , ,Bages 27,77% 56,60% 42,35%Baix Llobregat 25,26% 36,04% 6,41% 34,32%Barcelonès 26,65% 25,77% 1,59% 28,01%Berguedà 22 77% 44 03% 33 61%Berguedà 22,77% 44,03% 33,61%Garraf 26,31% 36,95% 29,34%Maresme 19,50% 26,90% 4,78% 26,52%Osona 31,91% 41,44% 36,77%V llè O id t l 22 17% 48 26% 4 92% 36 35%Vallès Occidental 22,17% 48,26% 4,92% 36,35%Vallès Oriental 31,18% 43,78% 7,09% 43,26%Total 25,32% 38,19% 3,17% 32,63%

RMB 25,19% 36,18% 3,53% 32,02%RMB 25,19% 36,18% 3,53% 32,02%Resta BCN 26,91% 48,60% 0,00% 38,07%

Nucli Metropolità (4 com) 25,95% 35,32% 3,66% 32,33%Resta BCN 22,68% 44,77% 1,53% 33,64%


[1] Una secció es considera especialitzada si el pes dels immobles per a usos d’activitat supera el llindar de mitjana + desviació estàndard del conjunt de la província. Quan els supera tant en els usos urbans com en els industrials, es considera d’especialització mixta. Els usos dels immobles ens permeten un tractament de la realitat més enllà del planejament


Anàlisi (2): Quina obsolescència tenen?

• Gairebé un 58% dels immobles –representant un 48% de la superfície- d’usos anomenats industrials és anterior al 1978, 35 anys o més.

• No arriba al 10% dels immobles i el 15% de la superfície d’usos anomenats industrials és posterior al 2002 und’usos anomenats industrials és posterior al 2002, un decenni

• No sembla haver cap relació entre la dinàmica i ritme de laNo sembla haver cap relació entre la dinàmica i ritme de la producció de sostre per activitat i l’ocupació industrial

• En el període 2001-2008 es palesa clarament la bombolla p pimmobiliària industrial, que o bé no està ocupada o bé per desplaçament ha provocat el buidatge dels immobles més

tianticsEduard Jiménez - Cap a una visió estratègica de les PAE - Octubre 2014 8


Antiguetat dels immobles d'usos anomenats industrials (% horitzontal)Comarques <1978 1979‐1985 1986‐1990 1991‐1994 1995‐2001 2002‐2008 2009‐2012Alt Penedès 62,05% 13,18% 6,55% 4,34% 6,24% 6,94% 0,70%Anoia 56,23% 9,12% 6,38% 5,98% 13,55% 8,02% 0,72%Bages 50,96% 11,23% 9,69% 4,73% 10,31% 11,94% 1,13%Baix Llobregat 50 38% 10 49% 8 67% 6 65% 12 16% 10 80% 0 86%Baix Llobregat 50,38% 10,49% 8,67% 6,65% 12,16% 10,80% 0,86%Barcelonès 75,65% 7,78% 3,51% 3,97% 6,52% 2,34% 0,23%Berguedà 63,34% 14,12% 5,37% 4,00% 5,93% 5,81% 1,44%Garraf 46,28% 17,68% 8,92% 5,30% 7,75% 11,36% 2,71%Maresme 40,09% 12,53% 10,55% 7,46% 14,82% 13,41% 1,15%Osona 52,06% 9,17% 7,72% 5,78% 13,65% 10,69% 0,94%Selva 30,77% 19,23% 0,00% 11,54% 15,38% 23,08% 0,00%Vallès Occidental 46,17% 7,91% 12,38% 6,96% 13,25% 11,46% 1,87%, , , , , , ,Vallès Oriental 49,40% 11,12% 9,92% 4,41% 10,14% 13,48% 1,53%Total 57,93% 9,69% 7,67% 5,32% 10,06% 8,35% 0,98%

RMB 58,75% 9,56% 7,64% 5,32% 9,72% 8,02% 0,98%Resta BCN 53,83% 10,33% 7,79% 5,32% 11,77% 9,96% 0,99%

Nucli Metropolità 60,88% 8,68% 7,38% 5,18% 9,54% 7,43% 0,91%Resta BCN 51,49% 11,90% 8,30% 5,63% 11,21% 10,35% 1,12%



Antiguetat de la superfície d'usos anomenats industrials (% horitzontals)Comarques <1978 1979‐1985 1986‐1990 1991‐1994 1995‐2001 2002‐2008 2009‐2012qAlt Penedès 46,68% 5,75% 9,61% 6,63% 12,25% 18,30% 0,79%Anoia 47,36% 5,18% 6,72% 9,10% 14,86% 12,58% 4,19%Bages 44,15% 6,72% 10,01% 6,58% 12,81% 17,10% 2,63%Baix Llobregat 42 02% 8 25% 6 95% 8 60% 14 95% 17 50% 1 74%Baix Llobregat 42,02% 8,25% 6,95% 8,60% 14,95% 17,50% 1,74%Barcelonès 69,28% 7,84% 4,91% 4,18% 7,06% 6,45% 0,27%Berguedà 55,92% 5,22% 6,11% 7,49% 10,56% 10,23% 4,48%Garraf 43,71% 4,68% 8,41% 4,22% 11,24% 25,19% 2,55%Maresme 36,88% 8,74% 7,61% 7,85% 17,31% 18,22% 3,38%Osona 50,05% 7,18% 7,01% 5,69% 13,68% 14,42% 1,96%Selva 50,39% 0,45% 0,00% 2,53% 1,93% 44,70% 0,00%Vallès Occidental 41,03% 6,30% 13,22% 10,59% 15,34% 12,26% 1,26%Vallès Occidental 41,03% 6,30% 13,22% 10,59% 15,34% 12,26% 1,26%Vallès Oriental 49,95% 6,26% 8,55% 5,94% 10,02% 17,17% 2,12%Total 47,98% 6,96% 8,70% 7,52% 12,82% 14,32% 1,70%

RMB 48,04% 7,08% 8,86% 7,63% 12,71% 14,22% 1,46%Resta BCN 47,66% 6,34% 7,89% 6,95% 13,40% 14,85% 2,90%

Nucli Metropolità 49,18% 7,12% 8,91% 7,79% 12,40% 13,26% 1,33%Resta BCN 45,20% 6,58% 8,21% 6,90% 13,79% 16,76% 2,55%



950

Ocupats a la Indústria a BCNprov. Milers vs Superfície usos industrials

850

900

750

800

700

600

650

500

550

III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III III 5 6 7 III III III III III III

48% 7% 14%13%7,5%8,7% 1,7%


1976

TI

1977

TI

1978

TI

1979

TI

1980

TI

1981

TI

1982

TI

1983

TI

1984

TI

1985

TI

1986

TI

1987

TI

1988

TI

1989

TI

1990

TI

1991

TI

1992

TI

1993

TI

1994

TI

1995

TI

1996

TI

1997

TI

1998

TI

1999

TI

2000

TI

2001

TI

2002

TI

2003

TI

2004

TI

III/200

III/200

III/200

2008

TI

2009

TI

2010

TI

2011

TI

2012

TI

2013

TI


Anàlisi (3): Quin impacte en les finances locals tenen els usos d’activitat?locals tenen els usos d activitat?

• En el període de crisi els impostos directes (IBI, IAE) han t t t i l i t ltaugmentat en termes nominals i guanyat molt pes en

termes relatius• Els impostos directes relacionats amb l’activitat econòmica• Els impostos directes relacionats amb l activitat econòmica

(IBI d’immobles amb usos d’activitat i IAE) representa aproximadament un terç del total, uns 1.200 Meuros

• El retorn directe (despesa) en infraestructures d’activitat econòmica ha caigut notablement en els anys d’ajust

t i l’ 2012 it b l 150 Mpressupostari, l’any 2012 es situava sobre els 150 Meuros.



14.000.000

Evolució Ingressos EELL CAT

10.000.000

12.000.000

ros

Impuestos directos

Tasas, precios públicos y otros

4.000.000

6.000.000

8.000.000

Milers d'eu ingresos

Transferencias corrientes

Transferencias de capital

0

2.000.000

2008 2009 2010 2011 2012

Transferencias de capital

Total ingresos

Despesa de les EELL en infraestructures de caràcter econòmic (milers €)Pressupost

2008 2009 2010 2011 2012 (Pres.)

Pressupost inicial Variació

Funció pressupostària 2010 2011 2012 2010-201245. Actuacions de caràcter econòmic. Infraestructures 242.846 199.602 148.629 -39%

Liquidació



Conclusions temptatives anàlisi (1)• Les àrees especialitzades representen prop del 40% dels usos

industrials d’activitat econòmica, i aquesta importància no sembla estar present en la política econòmica, industrial i territorialp p

• Prop del 70% dels immobles industrial i prop del 60% de la superfície d’aquest ús presenta risc d’obsolescènciaEl t di ibl t f t t l 20 ili d 2• El sostre disponible pot superar perfectament el 20 milions de m2, originats en un triple factor: bombolla, crisi econòmica i obsolescència de la planta, són ‘problemes’ molt diferents.

• El pes de l’especialització i de l’obsolescència és molt divers a cada comarca, però s’observa un cert patró territorial en les comarques centrals i en les d’interiorcentrals i en les d interior

• La política fiscal local en relació als usos d’activitat és procíclica i no té cap relació amb la seva intervenció, que en general és molt secundària o inexistentsecundària o inexistent



Conclusions temptatives anàlisi (2)• Un problema polític de primer ordre configurat per:

– Una inversió i despesa públiques insuficients durant decennisU ió d d l’ ti it t ò i d l i t t i– Una concepció segregadora de l’activitat econòmica de la ciutat i pobles

– Inexistència d’una visió de conjunt del tractament dels espais j pper activitat

• Uns problemes específics que les EELL no poden, però i t t l i b b d lsovint tampoc no volen ni saben, abordar soles:

– L’acceleració de la degradació de les zones amb més risc d’obsolescència o més perifèriquesd obsolescència o més perifèriques

– La gestió de la localització– La dinamització empresarial i la gestió mínima del manteniment

(que es basa indirectament en la desapropiació dels usuaris)Eduard Jiménez - Cap a una visió estratègica de les PAE - Octubre 2014 15


Tendències i Visió• A curt termini, la transformació productiva dilueix les

distincions d’usos i la concentració espaial segregada té menys sentit com la coneixem (els polígons són un mal:menys sentit com la coneixem (els polígons són un mal: allà on posar tot el que no volem a la ciutat)

• La qualitat urbana (accessibilitat serveis mixticitat )• La qualitat urbana (accessibilitat, serveis, mixticitat,...) serà com més va més el principal atractiu de localització, també de les zones especialitzadesp

• El zonning local no té absolutament cap possibilitat de resoldre la renovació i adaptació dels teixits especialitzats a les demandes d’usos d’activitat agregades (i menys si es reprodueixen mimèticament conceptualitzacions)conceptualitzacions)



Estratègies i pre-requisits

• Revertir les tendències pel que fa als problemes centrals:– Inversió continuada– Concepció no segregadora– Visió territorial de conjunt– Dimensionar l’agregat en funció de la demanada real i no

d l t dè i t i bili ide la tendència mercat immobiliari

• Establir tres grans estratègies d’intervenció:– La reforma urbana dels teixits en risc d’obsolescència– La gestió eficient dels teixits actius i la localització

L ( ) li ió d l i i– La (re) conceptualització dels nous teixitsEduard Jiménez - Cap a una visió estratègica de les PAE - Octubre 2014 17


Propostes (1): Reforma urbana• Han d’afectar a un mínim del 15% de les àrees• No es podran sostenir en les plusvàlues p p

residencials de la bombolla, ni convé crear-ne les expectativesp

• Han d’estar finançades públicament en una proporció elevadaproporció elevada

• Han d’estar completament integrades territorialmentterritorialment

• En general, no han de suposar pèrdua agregada d l t ti it t > 20%del sostre per activitat > 20%



Propostes (2): Gestió eficient• Garantir una despesa local equivalent al 10% dels

impostos directes a les zones d’activitat • Definir grans àrees d’especialització, gestió i

localització (<20 a la província)• Disposar de programes específics sobre factors

de competitivitat finançats públicament: (energia, p ç p ( gtelecomunicacions, accessibilitat,...)

• Estendre models de cogestió i de gestió g gpatrimonial

• Flexibilització no casuística dels usos permesosFlexibilització no casuística dels usos permesosEduard Jiménez - Cap a una visió estratègica de les PAE - Octubre 2014 20


Propostes (3): (Re) conceptualització nous teixits

Q t d 22 b C t l ?• Quants pseudo22a sobren a Catalunya?• Planificació centralitzada i participada de les

especialitzacions de primer nivell (logística, manufactura, recerca,...)

• Promoure models fractals dels parcs científics-tecnològicsg

• Desenvolupar projectes pilot i d'excel·lència en PAE que s’omplin!PAE... que s omplin!

• Integrar completament les estratègies i gestió de localitzaciólocalització


Una visió estratègica dels PAE

Government & Nonprofit

Transcript of Una visió estratègica dels PAE