VÍCTOR CATALÀ-CATERINA ALBERT

Carla EscolàJudit Fedz-DíazClaudia MayansÀngela Querol

BIOGRAFIA• Cateria Albert i Paradís va neixer 1869 i va morir el 1966.• Coneguda amb el sobrenom de Victor Català va participar en el moviment

del modernisme.• Inicià la seva carrera literaria molt jove, col·laborant en l'Almanach de

l'Esquella de la Torratxa, on hi publica els seus primers poemes.• Al 1898 és va presentar al Jocs Florals d'Olot amb el poema “Lo llibre nou”

i el monòleg “La infanticida”• Comença a utilitzar el pseudònim de Victor Català que és el nom d'un

personatge de “Calzer d'amargor”

• Al 1901 va publicar el seu primer llibre titulat “Lo cant del mesos” i un recull de monòlegs.

• Al 1902 fa un recull de Drames rurals, que són els contes més negres i punyents de la seva obra.

• Entre 1904 i 1905 treu a la llum la novela“Solitud” amb la qual obté gran reconeixement.

• Al 1926 publica la seva ultima novel·la tutulada “un film”

• A la postguerra treurà un recull de narracions en castellà i un recull de proses literaries

CARACTERISTIQUES

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA

GRAN BELLESA ESTILISTILISTICA I LINGÜÍSTICA

MON RURAL

OBRES MES SIGNIFICATIVES

EN PLE MODERNISME

MODERNISME

Poesía

El cant dels mesos

Llibre Blanc-

Policromi-Tríptic

Teatre

Quatre monolegs

Reculls de contes

DRAMES RURALS

Ombrívoles

Caires Vius

Novel·la

SOLITUD

NOUCENTRISME

Recull de contes

Mare-balena

contrallums

Novel·la

Un film 3.000

metres

Antologia

Marines

POSTGUERRA

Recull de contes

En castellà

Retablo

En català

Vida mòlta

Jubileu

Proses literaries no narratives

Mosaic

SOLITUD• novel·la escrita per Víctor Català i

publicada en fulletons a la revista Joventut .

• És una novel·la modernista, moviment literari i artístic present a Catalunya.

• Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada.

• L'autor situa el lector en la muntanya.• Un dels trets característics d’aquesta

novel·la és el llenguatge, viu i expressiu.

ARGUMENT• Autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat, de la Mila.• La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial, el seu

marit es un home gandul i amb poca personalitat.• La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional,

tenint relacions personals amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. • Aquestes relacions marcades per la busca de l'amor i el desig de formar

part d'alguna cosa.• El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la

novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.

PERSONATGESMila:• És una noia jove, sana i ben dotada. • Viu a la muntanya. Al principi és molt insegura, s'ha casat amb en Maties

per no estar sola, no estava enamorada.Maties:• És molt covard, gandul i passa de tot. • La seva feblesa l'ha fet ajuntar amb l'Ànima i agafa molts dels seus defectes.Pastor:• Té 64 anys, físicament és petit. Té una vida interior molt intensa. • Recrea un món nou a través de les fàbules i li permeten viure la vida amb

una serietat diferent que les altres persones.• Ajuda a la Mila en qualsevol problema que tingui. • Persona dotada per dominar la paraula.

Anima:• Personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. No sap ni parlar. • Busca la realització del seu desig sexual.Baldiret:• Sempre va amb el pastor. • Sempre surt a la novel·la fent accions.Arnau:• Se sent atret per la Mila, semblava molt honrat i noble, però la Mila es

dóna compte de la incapacitat de l'Arnau per entendre que la mila vol llibertat.

• Drames rurals, es una obra de Víctor Català publicada l’any 1902. • És un recull de dotze drames • formen part del ruralisme simbòlic • El tema central de l’obra és el matrimoni.• En primer lloc, Víctor Català analitza ens els tres primers drames els

problemes de marginació• En segon lloc, a partir de Daltabaix, l’autora relata les conseqüències fatals

que significa per al gènere femení adaptar-se a la vida conjugal• giren entorn a la figura de la dona que busca en el matrimoni un refugi,

sota la tutela masculina, per a no quedar marginada per la societat.

• El primer drama, El Met de les Conques, • El Jaumet és rebutjat per tot el poble per ser bord i fill del• La seva mare, considerada bruixa, no rep cap mena d’auxili i mort pecat • Al quedar tot sol, el Met, només troba consol en la religió que descobreix

de la mà d’un predicador i decideix anar-se’n del poble per a fer penitència. Malauradament, caurà en una cova d’on no podrà sortir-ne mai més.

• El segon drama, Idil·li xorc.• personatges marginats per la misèria econòmica i moral. Són un grup de

captaires inconscients• el Tit i la Laia que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es

troben. El capellà de primer moment no els vol casar però després canvia d’opinió per a no ocasionar un escàndol públic. El poble se n’assabenta i, seguint les tradicions, després de la boda els apedreguen amb tal brutalitat que acaben amb la vida del Tit.

• A Parricidi veiem com una relació sexual fora del matrimoni desencadena l’assassinat de la dona.

• El Pau,l’amant de la Lena, pres d’un atac de gelosia decideix matar-la. • Un seguit de circumstàncies faran que la gent del poble inculpi el marit de

la Lena, el Felet,

• la Doloretes de Daltabaix que, sola i desemparada, va a formar part d’una família que l’humilia i l’explota.

• El personatge de l’àvia Pastora serveix per a anunciar el què passarà a través de les seves profecies. La Bel d’Agonia es veu obligada a confessar al seu marit Minguet a les portes de la mort que l’hereu és fill del metge

• La dona no deixa de ser víctima ni a la vellesa com ho demostren les narracions de Lavella i Nochebuena perquè a pagès, un vell xacrós que consum i no produeix és un censal.

• El recull es tanca amb L’Enveja, única narració que tracta de l’amor, als deu anys de matrimoni encara s’estimaven amb igual voluntat. Però aquesta vida idíl·lica que tenen els protagonistes es veu truncada per la societat que veu en l’absència de fills una tara.

• Drames rurals ens exposa la lluita contínua que té l’ésser humà contra dues forces immenses: la societat i la natura