VII Monografies de sant llorenç del munt

Collecci_Documents de Treball

VII Monografies de Sant Lloren del Munti lObac

Srie_Territori 20

VII

Mo

nog

rafi

es d

e S

ant

Llo

ren

del

Mun

t i l

Ob

ac

20

Consulteu altres publicacions al webde la Llibreria de la Diputaci de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrs i el benestar de la ciutadania.

La collecci Documents de Treball facilita als agents del mn local documentaci actualitzada per contribuir a millorar la gesti de les poltiques pbliques locals.

La Diputaci de Barcelona, a travs de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona, juntament amb els 100 ajuntaments implicats, dotze espais naturals dun alt valor paisatgstic, ecolgic i cultural.

Lobjectiu daquesta publicaci, adreada a tcnics, professionals i estudiosos en general, no s altre que fomentar al mxim el coneixement en totes les disciplines que tenen a veure amb aquests espais naturals protegits. Aquest coneixement, traslladat a lmbit de la gesti, s una eina dincalculable valor per garantir lequilibri territorial i ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals.

Comte dUrgell, 187Edifici del Rellotge, 3r. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 428 Fax 934 022 [email protected]/parcsn

rea dEspais NaturalsXarxa de Parcs Naturals

Collecci_Documents de Treball

Srie_Territori, 20

VII Monografies de Sant Lloren del Munt i lObac

Comunicacions presentadesels dies 19 i 20 de novembre de 2009 a la VII Trobada dEstudiosos de Sant Lloren del Munt i lObac

Parc Audiovisual de Catalunya. Terrassa

La Xarxa de Parcs Naturals posa a labast dels ciutadans centres dinformaci i documentaci, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedaggics i culturals, albergs, allotjaments rurals i dacampada, publicacions i estades ambientals, entre altres serveis i activitats.

Diputaci de BarcelonaJuliol de 2011Coordinaci: Jordi Hernndez, Jordina Grau i Josep Melero. rea dEspais Naturals. Diputaci de Barcelona

Producci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de BarcelonaComposici: Addenda, scclISBN: 978-84-9803-416-5Dipsit legal: B-28192-2011

5

Sumari

Presentaci 12

Gesti

Iniciatives locals per a la protecci del territori: el connector ecolgic entre Sant Lloren del Munt i Montserrat 14E. Miralles, M. Fernndez i M. GuardiolaMinuartia. Estudis ambientalsIniciativas locales para la proteccin del territorio: el conector ecolgico entre Sant Lloren del Munt y MontserratLocal initiatives for environmental protection: greenway between Sant Lloren del Munt and Montserrat

Set anys de recerca acci a Matadepera i al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 22I. OteroConsell Local de Medi Ambient de Matadepera. Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals, Universitat Autnoma de BarcelonaSiete aos de investigacin-accin en Matadepera y en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacSeven years of action research in Matadepera and Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

El procs dimplantaci de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 28E. RosSecretaria tcnica de la CETS a Sant Lloren del Munt i lObacEl proceso de implantacin de la Carta europea de turismo sostenible en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacThe implementation process of the European Charter for Sustainable Tourism in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Valoraci del patrimoni natural, arquitectnic i cultural del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac a partir de la interpretaci ditineraris 33E. de Lecea i E. RosSuport al Sistema de Qualitat. Secretaria tcnica de la CETSValoracin del patrimonio natural, arquitectnico y cultural del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacAppreciation of the natural, architectural and cultural heritage of the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park based on the interpretation of routes

Resums

Gesti i desenvolupament dels sistemes agraris al parc natural 38F. MadaulaOficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaGestin y desarrollo de los sistemas agrarios en el parque naturalManaging and developing agricultural systems in the natural park

VII Monografies de Sant Lloren del Munt i lObac Diputaci de Barcelona 2011 6

Projectes de recuperaci del medi natural amb voluntariat. Lexemple de lEscola de Natura i Formaci la Muntada (Vall dHorta) 39I. Estop i F. TerolCoordinador dels projectes de voluntariat de la Muntada. Coordinador de lEscola de Natura i Formaci la MuntadaProyectos de recuperacin del medio natural con voluntariado. El ejemplo de la Escola de Natura i Formaci la Muntada (Vall dHorta)Projects to recover the natural resource by means of volunteer work. The example of La Muntada Nature and Training School (Vall dHorta)

El Pla ds pblic del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 40J. Canals i E. RosOficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaEl Plan de uso pblico del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacPlan for Public Use of the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

El Pla ditineraris del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 41J. Canals, E. de Lecea i T. AdellTcnic ds pblic de la Direcci Territorial Occidental. Suport al Sistema de QualitatOficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaEl Plan de itinerarios del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacItinerary Plan for the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Fauna

Composici de la comunitat de molluscs de les codines en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, i limpacte del trepig i lerosi en el Montcau 43V. BrosOficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaComposicin de la comunidad de moluscos de rellanos y pedregales en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, y el impacto del pisoteo y la erosin en el MontcauComposition of the mollusc community in the shelves and rocky ground of the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park, and the impact of trampling and erosion in El Montcau

Estudi de les comunitats de formigues del mosaic de bosc de ribera del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 53J. Aleix i X. EspadalerDepartament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i dEcologia. Universitat Autnoma de Barcelona. Grup de Biodiversitat Animal. Unitat dEcologia i CREAF. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i dEcologia. Universitat Autnoma de BarcelonaEstudio de las comunidades de hormigas del mosaico de bosque de ribera del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacStudy of ant communities in the riparian forest mosaic of the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Tendncies dels ocells nidificants 2002-2008 a Sant Lloren del Munt i lObac: una eina per avaluar els efectes del canvi climtic 62M. Anton, V. Bros i S. HerrandoInstitut Catal dOrnitologia. Museu de Cincies Naturals, Zoologia. Oficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaTendencias de las aves reproductoras 2002-2008 en Sant Lloren del Munt i lObac: una herramienta para evaluar los efectos del cambio climtico


Nesting bird trends 2002-2008 in Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park: a tool to assess the effects of climate change

Distribuci i abundncia del gamars (Strix aluco) al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 70P. Martnez i A. PerisADENCDistribucin y abundancia del crabo (Strix aluco) en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac Distribution and abundance of the tawny owl (Strix aluco) in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Programa de seguiment de les papallones dirnes al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 75J.M. Sesma i Q. MuozVoluntaris del Catalan Butterfly Monitoring Scheme Programa de seguimiento de las mariposas diurnas del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac Daytime butterfly monitoring scheme in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Bases metodolgiques per al seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 81A. Peris, V. Bros i J. Torrent Oficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaBases metodolgicas para el seguimiento de las poblaciones de conejo (Oryctolagus cuniculus) en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac Methodological basis for monitoring rabbit (Oryctolagus cuniculus) populations in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Els carnvors al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Estudi mitjanant trampeig fotogrfic 86A. Peris i R. CampuzanoNaturalistes en AcciLos carnvoros en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Estudio mediante trampeo fotogrficoCarnivores in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park. Study by means of camera traps

Monitoritzaci de les poblacions de senglar (Sus scrofa) al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Estat actual i perspectives de futur 95E. Casas-Daz, F. Closa-Sebasti, A. Peris, J. Torrent, . Mio, R. Casanovas, E. Serrano, I. Marco i S. LavnServei dEcopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS). Universitat Autnoma de Barcelona.Oficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de Barcelona. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de CatalunyaMonitorizacin de las poblaciones de jabal (Sus scrofa) en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Estado actual y perspectivas de futuroMonitoring of wild boar (Sus scrofa) populations in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park. Current state and future prospects


Efectes del foc en les comunitats de molluscs terrestres en lincendi forestal de 2003 al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac: aplicacions a la gesti del parc 104X. Santos i V. BrosDepartament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona. Oficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaEfectos del fuego en las comunidades de moluscos terrestres en el incendio forestal de 2003 en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac: aplicaciones a la gestin del parqueEffects of the 2003 forest fire on terrestrial mollusc communities in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park: applications to the park management

Estudi de la biodiversitat de colepters de vegetaci, postincendi forestal, al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 111A. Violas i X. SantosMuseu de Cincies Naturals (Zoologia). Barcelona. Departament de Biologia Animal. Universitat de BarcelonaEstudio de la biodiversidad de colepteros de vegetacin, postincendio forestal, en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacStudy of the biodiversity of plant-eating coleopterans, post-forest fire, in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Treballs de recuperaci de les poblacions de quirpters del parc natural desprs de lincendi de 2003: seguiment de caixes niu 120X. Bayer, M. Lpez, C. Guasch i J. Serra-CoboAreambiental. Facultat de Biologia. Universitat de BarcelonaTrabajos de recuperacin de las poblaciones de quirpteros del parque natural despus del incendio de 2003: seguimiento de cajas nidoProjects to recover chiropteran populations in the Natural Park subsequent to the 2003 fire: monitoring of nest boxes

Resums

Efectes dels tractaments de millora de la pinassa (Pinus nigra) sobre els ocells i els petits mamfers a can Dalmau (Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac) 127J. Ribas, I. Torre, J. Torrent i J. JrgensMuseu de Granollers-Cincies Naturals. Oficina Tcnica de Parcs Naturals. Diputaci de BarcelonaEfectos de los tratamientos de mejora de la pinaza (Pinus nigra) sobre los pjaros y los pequeos mamferos en Can Dalmau (Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac)The effects of improvement measures concerning European black pine (Pinus nigra) on birds and small mammals in Can Dalmau (Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park)

Conservaci del cranc de riu ibric (Austropotamobius pallipes) al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 128G. Conill, G. Mas i T. MampelBilegs, Ecotons s.c.p. (Gesti despais naturals i conservaci despcies autctones).Oficina Tcnica de Parcs Naturals, Diputaci de BarcelonaConservacin del cangrejo de ro ibrico (Austropotamobius pallipes) en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacConservation of the white-clawed crayfish (Austropotamobius pallipes) in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park


Revisi del cens del poblament de les aus rapinyaires forestals i localitzaci de les seves rees de nidificaci al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 129M. CireraRevisin del censo del poblamiento de las aves rapaces forestales y localizacin de sus reas de nidificacin en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacReview of the population census of forest birds of prey and location of their nesting areas in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

El Pla estratgic de conservaci de la fauna a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona. Resultats per al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 130I. Torre, D. Carrera, F. Pramo i C. DalmasesMuseu de Granollers-Cincies Naturals. Granollers. Oficina Tcnica de Planificaci i Anlisi Territorial. Diputaci de BarcelonaEl Plan estratgico de conservacin de la fauna en la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona. Resultados para el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacStrategic Plan for the conservation of wildlife in the Barcelona Provincial Councils Natural Park Network. Results of the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Evoluci de la poblaci de senglar al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 131F. Navs i C. RosellMinuartia. Estudis ambientals. Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Universitat de BarcelonaEvolucin de la poblacin de jabal en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacEvolution of the wild boar population in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Efectes a mitj termini en les comunitats de macroinvertebrats desprs de lincendi del 2003: foc enfront de sequera 132I. Verkaik, M. Vila-Escal, M. Rieradevall i N. PratDepartament dEcologia. Universitat de BarcelonaEfectos a medio plazo en las comunidades de macroinvertebrados despus del incendio del ao 2003: fuego versus sequaMedium-term effects on macroinvertebrate communities following the 2003 fire: fire versus drought

Vegetaci

Impacte de la gesti de la fusta cremada i del subsolat al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 134P. Paella, P. Lago, S. Sabat i T. SaurasUnitat de Fisiologia Vegetal. Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona.Departament dEcologia. Universitat de BarcelonaImpacto de la gestin de la madera quemada y del subsolado en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacImpact of the management of burned wood and subsoil in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Apunts sobre macrolquens foliacis de Sant Lloren del Munt 152A. ComellasSecci de Cincies Naturals del Centre Excursionista de TerrassaApuntes sobre macrolquenes foliceos de Sant Lloren del MuntNotes on foliose macrolichen in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park


Vegetaci arvense de can Plags 156A. Comellas Secci de Cincies Naturals del Centre Excursionista de TerrassaVegetacin arvense de Can PlagsWeed vegetation in Can Plags

Sobre la presncia de la noguera negra (Juglans nigra) al torrent de Boguny, terme de Terrassa, nica localitat coneguda a Catalunya 159.M. HernndezSobre la presencia del nogal negro (Juglans nigra) en el Torrent de Boguny, trmino de Terrassa, nica localidad conocida en CatalunyaOn the presence of black walnut (Juglans nigra) in Torrent de Boguny, district of Terrassa, the only known location in Catalonia

Proposta de catalogaci i conservaci dels arbres ms singulars del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Lexemple del vessant sud-est del masss 164. MasCentre Excursionista de Castellar del Valls. Centre Excursionista Lloren. Uni Excursionista de Sabadell. Centre Excursionista de TerrassaPropuesta de catalogacin y conservacin de los rboles ms singulares del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. El ejemplo de la vertiente sureste del macizoProposal to catalogue and conserve the most unique trees in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park. The example of the south-eastern slope of the massif

La regeneraci natural de Pinus nigra subsp. salzmannii a la finca de can Dalmau del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac 177C. Fernndez, C. Blad i T. SaurasUnitat de Fisiologia Vegetal. Departament de Biologia Vegetal. Universitat de BarcelonaLa regeneracin natural de Pinus nigra subsp. salzmannii en la finca de Can Dalmau del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacThe natural regeneration of the Pinus nigra ssp. salzmannii in the Can Dalmau estate of the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park

Informe sobre prospecci etnobotnica i revaloraci del patrimoni gentic agrcola del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac i rodalia, 2009 192E. Casas i A. GarrigaResponsable de linforme. Les Refardes, Mura, Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Masoveria del Marquet de les Roques, Sant Lloren Savall, Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacInforme sobre prospeccin etnobotnica y revalorizacin del patrimonio gentico agrcola del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac y cercanas, 2009Report on the ethnobotanical survey and revaluation of the agricultural genetic heritage in Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park and the vicinity, 2009

Resums

Pla estratgic de conservaci dels hbitats i la flora a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona 198D. CarreraOficina Tcnica de Planificaci i Anlisi Territorial. Diputaci de BarcelonaPlan estratgico de conservacin de los hbitats y la flora en la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de BarcelonaStrategic Plan for the conservation of habitats and flora in the Barcelona Provincial Councils Natural Park Network


Patrimoni cultural

La taula dorientaci geogrfica de la Mola. Una taula amb histria 200C. CapellasLa mesa de orientacin geogrfica de La Mola. Una mesa con historiaLa Mola geographical interpretation panel. A panel steeped in history

La taula dorientaci geogrfica de la Mola. Realitzaci de la nova taula 210C. CapellasSabadellLa mesa de orientacin geogrfica de La Mola. Realizacin de la nueva mesaLa Mola geographical interpretation panel. The making of the new panel

Llista dassistents 220


Presentaci

La creaci dun espai natural protegit implica una gran confluncia dinteressos i sinergies. Tots, per, parteixen dun denominador com: el medi que lacull, la bellesa del paisatge i les-tima que genera en la societat. Aquesta mo-tivaci social es plasma en tots els mbits i, per descomptat, en el cientfic. Com a fruit del gran dinamisme social que generen els espais naturals ms nostrats, sorgeixen defensors i estudio sos del patrimoni natural i cultural en-curiosits pel seu entorn que recullen dades, in-vestiguen i elaboren teories de gran inters per a la conservaci i la millora del medi.

Ja des de linici de la gesti dels parcs na-turals, la Diputaci de Barcelona va incloure als seus programes la celebraci de trobades destudiosos, intentant aplegar tot un pblic que aprecia la muntanya i que dedica part del temps i esforos a treballar i a aprofundir el seu coneixement. Des de les primeres jornades, ce-lebrades al poble de Montseny el 1986 i a Ma-tadepera el 1987, les trobades constitueixen un referent per als investigadors i estudiosos que centren el seu mbit de treball en la Xarxa de Parcs Naturals. Com aleshores, lobjectiu de constituir un punt de trobada i discussi a len-torn del patrimoni natural i cultural continua vi-gent. s en aquest marc que shan consolidat les trobades a cada parc amb una periodicitat quadriennal, constituint tot un referent que ja mira la propera cita per al 2013.

La preocupaci per valorar el patrimoni na-tural i cultural a travs del coneixement s una constant que sevidencia tamb en el centre de documentaci del parc, un autntic gresol on conflueixen tots els estudis i documents rela-tius al parc i al seu entorn per a referncia dels mateixos estudiosos i de la societat en general.

Ara es presenten les aportacions a aquesta VII Trobada, celebrada a Terrassa amb un gran xit de participaci i assistncia: 34 comunica-cions i prop dun centenar dinscrits, fet que de-mostra lencert de la iniciativa. La temtica de les presentacions ha trencat el patr habitual daltres trobades. Hi ha hagut una bona o molt bona presncia de disciplines com la zoologia, la botnica i la gesti ambiental; una menor re-presentaci de la histria, i shan trobat a faltar comunicacions referides a lecologia, la geolo-gia, la geografia i leducaci ambiental. Amb tot, hi va haver molta participaci del pblic.

Aquestes comunicacions sapleguen en la srie Territori de la collecci Documents de Treball de la Diputaci de Barcelona, un marc temtic de consulta obligada per a professio-nals i investigadors. Amb aquest nou ttol es contribueix, aix, a aprofundir les diverses rees del coneixement relatives a la gesti i la conser-vaci dels espais naturals.

Oficina Tcnica de Parcs Naturalsrea dEspais Naturals

VII Monografies de Sant Lloren del Munt i lObac p. 14-21 Diputaci de Barcelona 2011 14

Iniciatives locals per a la protecci del territori: el connector ecolgic entre Sant Lloren del Munt i Montserrat

Eullia Miralles,1 Marc Fernndez1 i Moiss Guardiola1Minuartia. Estudis ambientals

Resum

Lany 2002, des de la Diputaci de Barcelona es va establir una hiptesi de connexi entre Sant Llo-ren del Munt i Montserrat que incloa els muni-cipis de Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, Ole-sa de Montserrat i Esparreguera. Viladecavalls i Vacarisses han iniciat un procs de protecci daquest connector ecolgic.

Larticle analitza la situaci actual de lmbit connector en aquests municipis i se centra en lanlisi de la figura dels plans especials urbans-tics locals com a eina per a la preservaci de la connectivitat ecolgica supramunicipal. Sexposa la metodologia utilitzada per a lelaboraci dels plans especials i se nanalitza el contingut amb lobjectiu de valorar la seva aportaci al coneixe-ment, la planificaci i la posterior gesti del ter-ritori.

Paraules clauConnectivitat ecolgica, pla especial, planejament urbanstic, Sant Lloren del Munt, Montserrat

Resumen

Iniciativas locales para la proteccin del territorio: el conector ecolgico entre Sant Lloren del Munt y MontserratEn el ao 2002, desde la Diputaci de Barcelo-na se estableci una hiptesis de conexin entre Sant Lloren del Munt y Montserrat que abarcaba los municipios de Terrassa, Vacarisses, Viladeca-valls, Olesa de Montserrat y Esparreguera. Vilade-cavalls y Vacarisses han iniciado un proceso de proteccin de este conector ecolgico.

El artculo analiza la situacin actual del mbi-to conector en estos municipios y se centra en el anlisis de la figura de los planes especiales ur-bansticos locales como herramienta para la pre-servacin de la conectividad ecolgica supramu-nicipal. Se expone la metodologa utilizada para la elaboracin de los planes especiales y se analiza su contenido con el objetivo de valorar su apor-tacin al conocimiento, planificacin y posterior gestin del territorio.

Palabras claveConectividad ecolgica, plan especial, planea-miento urbanstico, Sant Lloren del Munt, Mont-serrat

Abstract

Local initiatives for environmental protection: greenway between Sant Lloren del Munt and MontserratIn 2002, Barcelona Provincial Council set forth an idea to link Sant Lloren del Munt and Montserrat which encompassed the municipality of Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, Olesa de Montserrat and Esparreguera. Viladecavalls and Vacarisses have set a process in motion to protect this green-way.

The article examines the current situation sur-rounding the greenway in these municipalities and focuses on the analysis of special plans concern-ing local town planning as a tool for upholding su-pramunicipal ecological connectivity. The meth-odology employed for drafting the special plans is outlined and their content is analysed in order to assess their contribution to gaining an insight into, planning and subsequently managing the territory.

KeywordsEcological connectivity, special plan, town plan-ning, Sant Lloren del Munt, Montserrat


Introducci

A Catalunya, com a la resta del continent eu-ropeu, s palesa una prdua sostinguda de bio diversitat, tant en poblacions com en es-pcies i hbitats, i tamb en diversitat de pai-satges, tal com recull el document Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica a Catalunya (DMAH, 2006). De manera progres-siva, el des envolupament despais urbanitzats i dinfraestructures ha anat configurant barre-res que converteixen els abans grans cont-nuums dhbitats naturals o seminaturals en un mosaic on queden retalls despais naturals, no sempre connectats entre ells i immersos en un context fortament artificialitzat (Rosell et al., 2009).

La simple conservaci de superfcies na-turals allades no s suficient per garantir la viabilitat de les poblacions que hi habiten. El fet de conservar la biodiversitat implica no so-lament conservar aquests hbitats, sin tamb assolir un nivell suficient dinterconnexi. Ac-tualment, es tendeix a afrontar la qesti des duna perspectiva integral: es tracta de mante-nir nivells alts de permeabilitat en el conjunt del territori i, en aquest context, assegurar la con-nectivitat entre els espais protegits.

Lany 2002, des de lrea dEspais Naturals de la Diputaci de Barcelona es van fer els Estudis per a la connexi territorial entre Sant Lloren del Munt i Montserrat (Diputaci de Barcelona, 2002), en els quals es va cartografiar una hip-tesi de connexi entre Sant Lloren del Munt i Montserrat que incloa els municipis de Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, Olesa de Montserrat i Esparreguera.

Posteriorment, el Pla dordenaci urbanstica municipal de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2003) va delimitar una rea de 1.319 hectrees situada entre aquesta hiptesi de connexi i el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, que pel seu inters ecolgic forma part del sis-tema despais lliures del municipi com a parc natural de nova reserva, sobre el qual es pro-posa la futura ampliaci dels lmits actuals del parc natural.

El maig de 2007 saprov definitivament el Pla especial de protecci de la serra de Coll-cards al municipi de Viladecavalls, promogut per lAjuntament de Viladecavalls (DOGC de 30.07.2007), que inclou majoritriament lmbit de la hiptesi de connexi establerta lany 2002. Durant la tramitaci daquest pla espe cial, el se-

tembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de la xarxa Natura 2000 (Acord de Govern GOV/112/2006), en la qual es delimita lespai ES5110012 Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, proposat com a Lloc dImportncia Comunitria (LIC) i de signat com a Zona dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPA), que suposa la protecci formal duna part del connector ecolgic entre Sant Lloren del Munt i Montserrat, als termes dOlesa de Montserrat, Esparreguera i Viladecavalls, man-tenint, per, una franja significativa sense pro-tecci al terme de Vacarisses. Lmbit protegit a Vacarisses i a Viladecavalls correspon als es-pais de Montserrat i la serra de Collcards del Pla despais dinters natural (PEIN).

El 15 de juny de 2009 lAjuntament de Va-carisses aprov inicialment el Pla especial de protecci del connector sud entre Sant Lloren del Munt i Montserrat al municipi de Vacaris-ses. Aquest pla pretenia dotar dun grau de protecci ms gran lrea del connector per-tanyent al municipi de Vacarisses proposada en lestudi de lrea dEspais Naturals de la Di-putaci de Barcelona (Diputaci de Barcelona, 2002), i tamb millorar-ne la gesti per preser-var-ne els valors naturals, forestals, agrcoles, paisatgstics, de patrimoni histric i cultural i, especialment, linters com a connector.

La figura 1 mostra lmbit dels plans espe-cials en el context dels espais naturals prote-gits propers.

Els plans especials de protecci del connec-tor de Viladecavalls i de Vacarisses tenen el ca-rcter i la naturalesa jurdica de plans especials urbanstics i es formulen a lempara dels res-pectius planejaments generals municipals i del rgim de competncies i de procediments es-tablert en els articles 2, 14, 23, 76, 77, 83 i con-cordants del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme (DOGC de 28.7.2005), com tamb del que disposen els articles 47, 48, 49, 50 i 51 res pecte del sl no urbanitzable, i larticle 67 res-pecte dels plans especials per a la millora dm-bits rurals, per a la protecci i la millora dels espais agrcoles i forestals, dels espais fluvials i, en general, del medi natural i del paisatge, tots ells relatius al citat Text refs de la Llei dur-banisme. Aix mateix, semmarquen en el que estableixen els articles 92, 93 i 94 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme (DOGC de 24.7.2006).


l Establir la programaci i els mecanismes ne-cessaris per desenvolupar i gestionar els plans especials.

Metodologia

La metodologia emprada per elaborar els plans especials sha basat, a grans trets, en:l Lanlisi documental destudis territorials i am-bientals generals i especfics sobre lmbit.l Lexplotaci i lanlisi de la cartografia topo-grfica i temtica disponible, procedent de di-verses fonts.l Sessions de treball amb els responsables municipals de medi ambient, urbanisme i cul-tura dels respectius municipis.l Entrevistes amb coneixedors de la zona.l El treball de camp de reconeixement de lm-bit destudi per tal de contrastar i completar la informaci obtinguda a partir de les fonts ante-riorment esmentades i, especialment, per ela-borar la cartografia dhbitats i de vegetaci a una escala adequada per als objectius dels plans especials, i tamb per localitzar i identi-ficar les edificacions existents dins daquests.

Objectius

Lobjectiu ltim dels plans especials de protec-ci de Viladecavalls i de Vacarisses s contri buir a preservar la connectivitat ecolgica entre el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, mantenint i/o millorant els valors naturals, fores-tals, agrcoles, paisatgstics i de patrimoni his-tric i cultural daquest territori. Sn objectius generals daquests plans especials:l Preservar i potenciar la funcionalitat de lm-bit que ordenen com a connector ecolgic.l Adequar lordenaci i la regulaci de lmbit que ordenen als requeriments de la legislaci urbanstica i sectorial vigent.

I en sn objectius ms concrets:l Delimitar i zonificar lmbit objecte de pro-tecci.l Regular els usos i les activitats.l Regular les edificacions.l Definir i regular la xarxa viria.l Establir les mesures necessries per protegir i millorar el medi natural i el paisatge i per maxi-mitzar la funcionalitat connectora de lmbit de protecci.

Figura 1. mbit dels plans especials en el context dels espais naturals protegits.


lats). Aquests darrers sn els que presenten una sensibilitat ms alta a la fragmentaci dels seus hbitats, ja que requereixen extensions importants dhbitat adequat continu per a la conservaci de les seves poblacions a llarg ter-mini.

Les figures 2, 3 i 4 mostren el procs dela-boraci i tramitaci dels plans especials com tamb la seva estructura i el seu contingut.

La memria justificativa dels plans especials se centra en lanlisi del medi fsic (geologia, geo-morfologia, hidrologia i hidrografia), la vegetaci, la flora i els hbitats, la fauna, la connectivitat ecolgica, el medi socioeconmic, els riscos ambientals i el planejament vigent. Es tracta dun document que, per a cadascun dels aspectes mencionats, descriu i analitza la situaci actual i previsible, en fa una diagnosi i estableix reco-manacions i requeriments de protecci, els quals

l Lanlisi de la connectivitat a partir duna anlisi paisatgstica del conjunt de la matriu ter-ritorial entorn de lmbit dels plans especials, amb lobjectiu de determinar les zones que po-tencialment presenten un inters ms gran per a la connectivitat ecolgica i, concretament, per als desplaaments de la fauna sensible a lefecte barrera. La identificaci daquestes zo-nes sha fet a partir duna anlisi cartogrfica mitjanant un sistema dinformaci geogrfica (SIG) i aplicant el model DISPERSA (Rosell et al., 2003). Aquest model ha estat desenvolupat a partir de dades empriques que correlacionen la presncia i labundncia dun conjunt des-pcies animals de referncia amb determina-des caracterstiques del paisatge, analitzables amb SIG. Les espcies de referncia utilitzades en la definici del model sn els ocells i els ma-mfers forestals (lagomorfs, carnvors i ungu-

Figura 2. Procs delaboraci dels plans especials.

Treball danlisi i diagnosi

Proposta preliminar dordenaci

Memria justificativa

Plnols dinformaci

Diagnosi i proposta dordenaci

Document de sntesi

Publicaci al web municipal

Presentaci i debat

Informe ambiental

Proposta per a laprovaci inicial

Observacions, aportacions, suggeriments, consultes...


coneixement daquest territori, aix com unes di-rectrius dactuaci per a lordenaci i la gesti de lmbit protegit.

Resultats

Situaci actual del connector

La diagnosi feta en el marc de lelaboraci dels plans especials de protecci de Viladecavalls i de Vacarisses ha fet aflorar els punts forts i els punts febles del connector ecolgic als respec-tius termes municipals.

Lmbit objecte dels plans especials se situa a leix del Llobregat, en una zona de tran sici entre els trams mitj i baix del curs fluvial del riu Llobregat i al peu dels contraforts cap al sud de la serra de lObac. Es tracta duna rea on la connexi ecolgica entre els espais naturals sha vist progressivament dificultada pel desen-volupament dun continu deixos viaris i zones urbanitzades, que genera un fort efecte barrera. La interconnexi de les zones de bosc, dels ma-tollars i dels espais agrcoles que es conserven en aquesta matriu territorial, constituda per densos continus urbanitzats i grans infraestruc-tures, s essencial per conservar la diversitat

constitueixen el punt de partida per plantejar lordenaci i les normes que contindr el pla. Daquesta manera, els plans especials incorpo-ren una diagnosi territorial i ambiental que, per si mateixa, ja suposa una aportaci significativa al

Figura 3. Tramitaci dels plans especials.

Aprovaci definitiva i publicaci en el DOGC

(Generalitat)

Aprovaci inicial (ajuntament)

Proposta per a laprovaci inicial

Aprovaci provisional (ajuntament)

Proposta per a laprovaci provisional

Allegacions

Informes i administracions

Acord de la Comissi territorial dUrbanisme

de Barcelona

Figura 4. Estructura i contingut dels plans especials.

Document 1

Presentaci Memria dordenaci Plnols dinformaci

Document 2

Memria dordenaci Normes Programa dactuacions i

avaluaci econmica

Annex: informe ambiental


plaaments daquesta espcie, amb el risc per a la seguretat viria que aix comporta. El t-nel de Collcards i el viaducte sobre la riera de la Torre esdevenen una oportunitat de per-meabilitzaci de la via en aquest sector, on caldria garantir que es mantenen uns usos del sl compatibles amb la seva funcionalitat com a passos per a la fauna. En aquest sentit, el futur enlla entre la C-58 i el parc tecnolgic de recursos renovables previst per la Direcci General de Carreteres de la Generalitat de Ca-talunya pot comprometre la funcionalitat con-nectora daquest punt.

La lnia ferroviria convencional, formada per dues vies, no implica un efecte barrera destacable per si mateixa, tot i que de mane-ra sinrgica pot reforar la barrera que supo-sa lautopista.

Directrius, regulaci i actuacions que estableixen els plans especials

Dacord amb els objectius establerts, els plans especials regulen especficament els usos i les activitats admesos, les edificacions, les activi-tats extractives i la xarxa viria, i estableixen me-sures per a la protecci del medi i del paisatge i per a la millora de la funcionalitat connectora en el seu mbit.

Per garantir la funcionalitat connectora, ses-tableixen les directrius generals segents per a la gesti de lespai i del seu entorn:l Mantenir la coberta forestal com a s majo-ritari, potenciant, per, la presncia de prats i conreus com a elements que afavoreixen la bio-diversitat.l Preservar i millorar els cursos fluvials i la ve-getaci associada per la seva funci com a cor-redors ecolgics.l Evitar la implantaci dusos poc compatibles amb la funcionalitat connectora a les proximi-tats dels punts crtics per a la connectivitat: t-nel de Collcards a la C-58 i viaductes sobre la riera de la Torre a lautopista C-16/E-9 i a la carretera C-58. l En cas que es plantegin noves vies de comu-nicaci a lmbit dels plans especials o la millo-ra dalgunes de les existents, vetllar perqu en totes les fases del seu desenvolupament (des de la selecci del traat fins al projecte cons-tructiu): Es prenguin mesures destinades a prevenir-

ne lefecte barrera.

biolgica que encara allotgen. En aquest con-text, la serra de Collcards, juntament amb la xarxa de torrents i rieres tributaris del riu Llo-bregat, esdevenen peces clau en la conserva-ci dels fluxos biolgics entre els espais natu-rals protegits daquesta zona de la serralada Prelitoral Catalana (Parc Natural de Sant Llo-ren del Munt i lObac i Parc Natural de la Mun-tanya de Montserrat), en ambds casos espais LIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 i inclosos en el PEIN.

En lmbit regional, en aquest sector de la serralada Prelitoral lanlisi duta a terme cons-tata que lmbit dels plans especials esdev el sector de menys resistncia a la dispersi de la fauna entre el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, fet que contrasta amb lefecte barrera generat per lautopista C-16/E-9 i pel quasi continu dusos urbans i industrials que sestenen per leix dinfraestructures format per aquesta autopista, la carretera C-58 i la lnia ferroviria. Altres elements generadors de frag-mentaci dels hbitats que poden comprome-tre la funcionalitat connectiva de lmbit dels plans especials sn els usos antrpics exis-tents: el dipsit controlat de residus i futur parc tecnolgic de recursos renovables i la pedrera de Can Mim, ambds al terme de Vacarisses.

Pel que fa a la permeabilitat de les infraes-tructures viries i ferroviries, lautopista C-16/ E-9 amb dos carrils per sentit de circulaci, tancament perimetral i una intensitat mitja-na diria de trnsit (IMD), lany 2006, de 17.476 vehi cles diaris al seu pas per lmbit dels plans especials (DPTOP, 2008) noms s permeable al pas de fauna en lmbit del viaducte sobre la riera de la Torre i per passos inferiors i superiors de pistes sense asfaltar que, tot i no estar cons-truts amb aquesta finalitat, permeten el pas de fauna al seu travs.

La carretera C-58 amb un carril en sentit nord-oest i dos en sentit sud-est i una IMD, lany 2006, de 15.771 vehicles/dia (DPTOP, 2008) en lmbit dels plans especials no presenta tan-cament perimetral, fet que permet el pas de fauna directament sobre la calada, amb el risc consegent per a la seguretat viria. Cal destacar que es t constncia, com a mnim, de tres collisions amb senglar produdes els darrers anys en aquest sector, concretament als PK 26, 26,7 i 29,5 entre els anys 2000 i 2006 (DMAH i DPTOP, 2007). Aquest fet ens indica que la zona s un indret favorable per als des-


tat ecolgica i en la reducci del risc dincendis forestals.

Els ajuntaments dels respectius municipis estableixen, segons la seva programaci anual, els terminis per desenvolupar cadascuna de les actuacions del programa, el qual es planteja amb un termini inicial de vuit anys.

Conclusions

Lmbit que comprenen els plans especials de protecci promoguts pels ajuntaments de Vi-ladecavalls i de Vacarisses t un inters elevat en la connectivitat ecolgica entre el Parc Na-tural de Sant Lloren del Munt i lObac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, en amb-ds casos espais naturals de protecci espe-cial, LIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 i inclo-sos en el PEIN.

Tanmateix, aquest mbit no est exempt delements generadors de fragmentaci dels hbitats i defecte barrera que en poden com-prometre la funcionalitat connectiva.

Lelaboraci daquests plans especials per-met disposar duna diagnosi territorial i ambien-tal de lmbit destudi i, per tant, permeten co-nixer-lo millor. En aquest sentit, lelaboraci dels plans ha estat acompanyada dun procs de comunicaci i de participaci pbliques no exposat en aquest article que, tot i no ser molt ambicis, ha perms donar a conixer els va-lors daquest territori a la poblaci local. Lmbit objecte daquests plans especials completen i amplien les peces del connector proposat lany 2002 des de lrea dEspais Naturals de la Di-putaci de Barcelona (Diputaci de Barcelona, 2002), que no han quedat incorporats a la xarxa Natura 2000 ni al PEIN. Daquesta manera, es materialitza la protecci especial dun territori continu entre el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac i el Parc Natural de la Munta-nya de Montserrat.

La utilitzaci de planejament urbanstic derivat de carcter local per a la protecci daquest territori no permet assolir una regu-laci i una planificaci homognies en cadas-cuna de les peces del connector (algunes ja incorporades posteriorment a la xarxa Natura 2000 i al PEIN). No obstant aix, el reconei-xement normatiu que els mbits regulats no constitueixen un sl no urbanitzable ordinari, sin que mereixen una protecci especial, i la regulaci, les determinacions i les actuacions

Es tinguin en compte les sinergies que es puguin produir amb altres infraestructures o usos existents.

Es consideri la possibilitat de prendre mesu-res de desfragmentaci a lautopista C-16/E-9 i a la carretera C-58, per incrementar-ne la permeabilitat al pas de fauna.

l Un cop finalitzada lexplotaci del dipsit controlat de residus i de la pedrera, vetllar per una restauraci correcta dels terrenys afec-tats, evitant la installaci de tancaments peri-metrals, aix com per lestabliment dusos com-patibles amb la funcionalitat del sector com a connector ecolgic.l Potenciar el manteniment despais lliures que afavoreixen la connectivitat a linterior de les ur-banitzacions de Torreblanca II i els Caus (al ter-me de Vacarisses) i no dur a terme actuacions que signifiquin barreres a la connectivitat entre aquestes dues urbanitzacions.l Vetllar per tal que les actuacions que es des-envolupin fora de lmbit dels plans especials, per que puguin afectar-ne potencialment la funci connectora, incorporin les mesures ne-cessries per prevenir el seu efecte barrera i es maximitzi la permeabilitat daquestes als des-plaaments de la fauna silvestre.

Finalment, sestableix que la implantaci de noves infraestructures lineals al territori (carrete-res, ferrocarril, etc.), o la reforma de les ja exis-tents, que suposin laparici o el refor duna bar-rera fsica, caldr que portin associades mesures correctores per assegurar la seva permeabilitat biolgica. En aquest sentit, caldr seguir les in-dicacions del document Prescripciones tcnicas para el diseo de pasos de fauna y vallados peri-metrales (MMA, 2006) o les actualitzacions i els documents equivalents que corresponguin.

Tal com sha exposat anteriorment, els plans especials contenen un programa dactuacions que es formula, dacord amb la diagnosi efec-tuada i amb la finalitat i els objectius plante-jats, per al desenvolupament del que estableix la normativa dels plans. Les actuacions incloses en el programa sorienten fonamentalment a:l Fer intervencions per a la regulaci, la millora i el manteniment de la xarxa viria dacord amb els objectius del pla especial.l Disposar dinformaci completa i detallada daspectes dinters per a la conservaci i la gesti de lespai.l Preservar i potenciar els valors naturals, cul-turals i socioeconmics de lespai, incidint es-pecialment en la preservaci de la connectivi-


Lloren del Munt i Montserrat al municipi de Vacarisses (aprovaci inicial). Elaborat per Mi-nuartia.

AjuntAment de VilAdecAVAlls (2007): Pla es-pecial de protecci de la Serra de Collcards al municipi de Viladecavalls. Elaborat per Mi-nuartia.

diputAci de BArcelonA (2002): Estudis per a la connexi territorial entre Sant Lloren del Munt i Montserrat. rea dEspais Naturals. Informe indit.

dmAH (ed.) (2006): Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica a Catalunya. Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge, Generali-tat de Catalunya.

DMAH i DPTOP (2007): Anlisi de les col-lisions amb ungulats a les carreteres de la de-marcaci de Barcelona. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, Generalitat de Ca-talunya. Informe indit elaborat per Minuartia.

DPTOP (2008): Anuari estadstic 2006. De-partament de Poltica Territorial i Obres Pbli-ques, Generalitat de Catalunya.

MMA (2006): Prescripciones tcnicas para el diseo de pasos de fauna y vallados peri-metrales. Madrid: Ministeri de Medi Ambient (MMA).

rosell, c.; cAmpeny, r.; Fernndez, M. (2009): La Tordera com a connector ecolgic, dins m. BoAdA; s. mAyo; r. mAnejA, r. (ed.). Els sistemes socioecolgics de la Tordera. Barcelona: Insti-tuci Catal dHistria Natural, p. 71-94.

rosell, c.; plAnAs, V.; nAVs, F. (2003): Loca-tion of fauna passages. How to find the optimal location?, dins Proceedings Habitat Fragmen-tation due to transport infrastructures. Brussel-les, 13-15 nov. de 2003.

que sen deriven, contribueixen, sens dubte, a preservar i/o millorar la connectivitat ecolgi-ca supramunicipal.

Caldr esperar uns anys per valorar el grau dimplantaci del programa dactuaci daquests plans especials, com tamb lefectivi-tat real daquests instruments urbanstics sobre la implantaci i el desenvolupament dels usos i les activitats daquest territori i, especialment, en la preservaci i la potenciaci de la seva funcionalitat connectora. Sens dubte, la dispo-nibilitat de recursos humans i econmics dels respectius consistoris ser el que condiciona-r, en major mesura, el grau daplicaci i desen-volupament daquests instruments dordenaci, regulaci i planificaci del territori.

Agraments

Agram la collaboraci dels ajuntaments de Vi-ladecavalls i de Vacarisses i de lOficina Tcnica de Planificaci i Anlisi Territorial de lrea dEs-pais Naturals de la Diputaci de Barcelona en el desenvolupament dels treballs delaboraci dels plans especials. Aix mateix, agram la col-laboraci dAgpit Borrs, Roser Campeny, Mar-cel Fontanillas i Vicen Planas, tots ells membres de lequip redactor dels plans especials.

Bibliografia

AjuntAment de terrAssA (2003): Pla dordena-ci urbanstica municipal. Text refs (aprovat el 31/10/2003).

AjuntAment de VAcArisses (2009): Pla especi-al de protecci del connector sud entre Sant


Set anys de recerca acci a Matadepera i al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac

Iago OteroConsell Local de Medi Ambient de Matadepera Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals, Universitat Autnoma de Barcelona

Resum

En la recerca acci, la comunitat local i els investi-gadors produeixen conjuntament un coneixement crtic dirigit a la transformaci socioecolgica i que alhora s vlid per a la comunitat cientfica inter-nacional. Lincendi de lestiu de 2003, tot i que no va afectar directament el territori de Matade-pera, va iniciar un procs de treball collectiu que sencamina a crear un sistema socioecolgic ms resilient a les pertorbacions. La recerca, la ges-ti agrosilvopastoral directa i leducaci ambiental ens permeten avanar en la direcci que volem, especialment pel que fa a la prevenci de grans incendis forestals i a la conservaci del patrimo-ni natural i cultural. Presentem lexperincia i els resultats de set anys de recerca acci al municipi de Matadepera i al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac.

Paraules clauRecerca acci, transformaci socioecolgica, re-silincia, conservaci

Resumen

Siete aos de investigacin-accin en Matadepera y en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacEn la investigacin-accin, la comunidad local y los investigadores producen conjuntamente un conocimiento crtico dirigido a la transformacin socioecolgica que a su vez es vlido para la co-munidad cientfica internacional. Aunque el incen-dio del verano de 2003 no afect directamente el territorio de Matadepera, inici un proceso de trabajo colectivo encaminado a crear un sistema socioecolgico ms resiliente a las perturbacio-nes. La investigacin, la gestin agrosilvopasto-ral directa y la educacin ambiental nos permiten avanzar en la direccin deseada, especialmente en lo que se refiere a la prevencin de grandes in-cendios forestales y la conservacin del patrimo-nio natural y cultural. Presentamos la experiencia y los resultados de siete aos de investigacin-accin en el municipio de Matadepera y en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac.

Palabras claveInvestigacin-accin, transformacin socioeco-lgica, resiliencia, conservacin

Abstract

Seven years of action research in Matadepera and Sant Lloren del Munt i lObac Natural ParkIn the action research, the local community to-gether with researchers produce critical knowl-edge geared towards socio-ecological transfor-mation that, in turn, is valid for the international scientific community. Though the fire of the sum-mer of 2003 did not directly affect the area of Ma-tadepera, a collective work process was initiated that aimed at creating a socio-ecological system that is more resilient to disturbances. Research, direct agro-silvo-pastoral management and envi-ronmental education allow us to move in the di-rection sought, especially with regard to the pre-vention of major forest fires and the conservation of natural and cultural heritage. The experience and results of seven years of action research in the municipality of Matadepera and the Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park are presented.

KeywordsAction research, socio-ecological transformation, resilience, conservation


Introducci

Sovint els congressos cientfics o les jornades tcniques de conservaci despais naturals, de planificaci del territori o de prevenci dincen-dis forestals arriben a la conclusi que cal una comunicaci ms gran entre els estudiosos i els responsables de la presa de decisions. Aix pot ser degut al fet que la recerca i la gesti es consideren dos processos independents, amb llenguatges, prioritats i ritmes diferents. La re-cerca acci intenta superar aquesta separaci anant ms enll de la simple generaci de co-neixement acadmic i incloent el creixement personal, professional i organitzatiu per a len-fortiment duna comunitat. A partir de proble-mes que planteja la vida real, els investigadors i la comunitat local treballen conjuntament per produir un coneixement crtic dirigit a una trans-formaci socioecolgica desitjable. Aquest co-neixement ha de ser til per canviar una situaci problemtica a escala local, i alhora vlid per a la comunitat cientfica nacional i internacional (Herr i Anderson, 2005).

Lincendi de lestiu de 2003, tot i que no va afectar el terme municipal de Matadepera, va ser viscut molt intensament per bona part dels seus habitants. Molts bombers voluntaris del poble i membres de lAgrupaci de Defensa Forestal local es van abocar duna manera visceral a les tasques dextinci. Alguns van viure situacions extremes en qu van tmer morir carbonitzats per les flames, mentre al Parc de Bombers les seves famlies restaven pendents de lemisso-ra. Ja amb lincendi extingit i un cop acabada la campanya destiu, al municipi es va intensi-ficar el debat sobre el fenomen dels grans in-cendis forestals, la necessitat dabordar-ne les causes estructurals i la convenincia de can-viar-ne la percepci social (Badia, 2004; Vila, 2004). El debat va contribuir a dissenyar unes actuacions de prevenci de grans incendis fo-restals que ja vam presentar en lanterior Troba-da dEstudiosos (Farriol et al., 2007), i alhora va iniciar un procs de treball collectiu encaminat a dotar el sistema socioecolgic de Matadepera duna resilincia ms gran a les pertorbacions.1

1. La resilincia s la capacitat dels sistemes socio-ecolgics dabsorbir una pertorbaci recurrent (incendi forestal, secada, crisi econmica) tot retenint estructu-res, processos i retroaccions essencials (Adger et al., 2005), i reflecteix la seva capacitat dautoorganitzar-se,

La recerca, la gesti directa i leducaci am-biental sn els mnecs de la roda de tim que ens fa avanar en la direcci que volem: pre-venci de grans incendis forestals; conservaci del patrimoni natural, cultural i oral; reducci del consum de materials i energia, i reducci de la producci de residus. En aquesta comunica-ci presentem lexperincia i els resultats de set anys de recerca acci al municipi de Matade-pera i al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, tot i que ens centrem principalment en els dos primers punts.

Els orgens de la problemtica actual

En tan sols un segle, Matadepera ha passat de ser un poblet de pagesos i bosquerols hu-mils a una extensa zona residencial per a les classes benestants de la Regi Metropolitana de Barcelona. Aquesta transformaci sacos-tuma a explicar com el resultat de lxit asso-lit per empresaris i poltics locals que, cons-cients que laridesa de la zona representava una limitaci natural per al desenvolupament dels seus habitants, van treballar diligentment per portar prou aigua al poble per assegurar-ne el progrs (Ametller, 2002). No obstant aix, a la base daquest procs de canvi drstic hi ha un conflicte entre els petits pagesos republicans, que aspiraven a esdevenir propietaris de les terres que cultivaven en rgim darrendament, i els principals propietaris de terres del munici-pi, que soposaven a la reforma agrria i veien en la urbanitzaci de les seves propietats una gran oportunitat de negoci. Desprs de la Guer-ra Civil i amb lalternativa republicana silencia-da per la repressi franquista, els propietaris i els promotors immobiliaris van organitzar-se per portar aigua del riu Llobregat i van poder transformar les vinyes i els sembrats en sego-nes residncies amb jard i piscina per a la bur-gesia txtil de les ciutats properes (Otero et al., en premsa). Com a resultat daquest procs, la superfcie urbana va passar docupar unes 38 hectreees el 1956 a unes 360 hectrees

aprendre i adaptar-se (Gmez-Baggethun et al., 2010). El concepte de sistema socioecolgic emfatitza la idea que els humans sn una part integrant de la natura, aix com larbitrarietat de la distinci entre sistema social i sistema ecolgic (Folke et al., 2005).


El pla va ser aprovat per lAjuntament de Mata-depera i les mesures previstes van ser execu-tades per consens amb els propietaris forestals i la direcci del parc natural.

Per tal de controlar el rebrot i mantenir una crrega de combustible baixa als rodals aclarits, des de lADF vam impulsar la recuperaci de la pastura extensiva dovelles i cabres, una de les activitats econmiques ms importants de la re-gi durant lltim millenni (Roca, 2008; Martn, 2000). Vam arribar a un acord amb els principals propietaris forestals del municipi, els quals ens van cedir un corral dovelles antic. Desprs dal-gunes intervencions de millora del corral, vam contactar amb un pastor del Bages posterior-ment lha substitut un jove pastor del Pallars i li vam oferir suport econmic, logstic i adminis-tratiu perqu pasturs amb el seu ramat dovelles als boscos de Matadepera. En collaboraci amb eclegs especialitzats en pastures de la Univer-sitat Autnoma de Barcelona vam implementar un petit pla de monitoratge que mesura la pres-si ramadera sobre les plantes i els efectes de la pastura en lestructura i la composici qumi-ca de la vegetaci (Mdico et al., en revisi; M-dico, 2009).

Actualment lADF sencarrega de llaurar i sem- brar alguns camps que encara es conserven al municipi, tant de lAjuntament com de propietat privada, per produir farratge i gra per al ramat. Daltres camps del municipi sn mantinguts per una famlia de masovers que hi cultiven horta-lisses i cereals ecolgics (Otero et al., 2007), mentre que molts vens del poble i de les urba-nitzacions tenen horts urbans per proveir-se de productes sans i sentir-se ms a prop de la terra que els acull. Lagricultura i la ramaderia extensives contribueixen a la conservaci dhbitats i espcies que han motivat la desig-naci del masss de Sant Lloren del Munt i la serra de lObac com a espai de la xarxa Natu-ra 2000, com lguila cuabarrada (Zozaya et al., 2007; Ontiveros et al., 2004) i altres espcies i grups taxonmics no tan populars entre els mit-jans per no per aix menys importants: petits mamfers (Torre i Arrizabalaga, 2000), papallo-nes (Muoz, 2006) i ocells (Ballesteros i Dego-llada, 2000).

La filosofia que hi ha al darrere daquesta es-tratgia de gesti es basa en la creaci dun sistema socioecolgic resilient, capa dabsor-bir incendis forestals tot retenint estructures i processos essencials (vegeu la nota 1), i, per tant, no pretn excloure el foc del sistema, tal

el 2008 (la superfcie total del municipi s de 2.538 hectrees), i es va disseminar des del nu-cli histric cap al nord i muntanya amunt sobre antics conreus i boscos. En el mateix perode de temps, la superfcie agrcola va disminuir de 228 hectrees a 42 hectrees, i va quedar redu-da als camps dalguns masos inclosos al parc natural, com la Barata, can Bof o can Plags. A mesura que moltes segones residncies shan convertit en primeres residncies i els seus ha-bitants shan empadronat a Matadepera, la po-blaci ha experimentat un fort augment: els 600 habitants de principis de segle xx shan conver-tit en els prop de 9.000 davui. El municipi rural de fa cent anys, amb un nucli petit i compacte envoltat duna corona dhorts, sembrats i vinyes que el separaven del bosc, sha transformat en una zona residencial de luxe amb una extensa superfcie dinterfase urbanoforestal amb una vulnerabilitat elevada als grans incendis fores-tals i un consum elevat de recursos com laigua (Estany et al., en premsa).

La resposta a lincendi de Sant Lloren: reorganitzaci del sistema socioecolgic

Passat lestiu de 2003 el gran incendi de Sant Lloren ja feia setmanes que shavia extingit, per corria de boca en boca. Un grup de ma-tadeperencs vam reactivar el Consell Local de Medi Ambient i vam organitzar taules rodones i conferncies amb experts locals i externs per tal de debatre com fer front a lamenaa dels grans incendis. Els voluntaris de lAgrupaci de Defensa Forestal i els Bombers Voluntaris del poble van posar de manifest que per re-duir la vulnerabilitat del sistema socioecolgic calia gestionar el combustible que sacumula-va als boscos com a conseqncia de laban-donament de les aclarides per a lobtenci de llenya i el carboneig. Un dells, enginyer forestal del Centre de la Propietat Forestal, va actuar de pont entre el coneixement local sobre el bosc i el foc i lexpertesa del Grup de Refor dActua-cions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Ge-neralitat de Catalunya. Amb un treball conjunt que combinava la modelitzaci de lincendi de disseny i la planificaci forestal, es va preparar un pla de gesti (ADF, 2005) que inclou aclari-des, desbrossades i podes de formaci en unes 100 hectrees de zones estratgiques pel que fa a la propagaci del foc (Farriol et al., 2007).


dels forns de cal del Corcola, inaugurat el dia 20 del passat mes de maig de 2010.

Les prctiques de gesti, lacci directa i la recerca cientfica es combinen amb activitats deducaci ambiental, entre les quals sinclou un jard botnic creat lany 2005 i un programa de conferncies, cursos i excursions guiades en col-laboraci amb diferents entitats locals i escoles deducaci primria. La divulgaci de les estra-tgies de gesti mitjanant conferncies, de la nostra revista Sotabosc i dun contacte regular amb els mitjans de comunicaci locals, regionals i nacionals permet avanar cap a la superaci de la visi urbana duna natura verge (Boada, 2003) i afavoreix la reconciliaci de diversos punts de vista sobre la gesti i la conservaci de la natura (Ravetz i Funtowicz, 1999). En un procs auto-organitzat de recerca acci que neix de proble-mtiques reals, com a cientfics locals treballem amb la comunitat per generar un coneixement que facilita la transformaci socioecolgica en la direcci desitjada (Robinson, 2008). A ms din-cidir en el context del qual ha sorgit, el coneixe-ment generat tamb es comparteix ms enll daquest (Herr i Anderson, 2005), mitjanant la publicaci dels resultats de la recerca acci en revistes locals o regionals (Ruiz et al., 2008; Ote-ro, 2005), en les actes de les Trobades dEstu-diosos de Sant Lloren del Munt i lObac (Ba-dia i Mira, 2007; Farriol et al., 2007; Otero et al., 2007), i en revistes amb procs de revisi ex-terna, tant dmbit nacional (Badia et al., 2008; Estany et al., 2008) com internacional (Otero et al. i Estany et al., en premsa). Aix contribum a la formaci dexperts en cincies ambientals a ni-vell de llicenciatura (Mdico, 2009), mster (Es-tany, 2008) i doctorat (Otero, 2010).

Conclusi

La transformaci socioecolgica que ha expe-rimentat el municipi de Matadepera es pot con-siderar una expressi local dun canvi global ge-nerat per un creixement econmic insostenible. Tot i que aquests canvis han comportat un ben-estar social ms gran, els costos i els proble-mes socials i ecolgics heretats sn enormes. Per aix al municipi, duna manera semblant al que passa en altres zones i collectius del parc natural, participem dun procs de recerca ac-ci que sautoorganitza i que fa s de diferents sistemes de coneixement i sensibilitats per tal de conduir el sistema socioecolgic a un estat

com fan les estratgies oficials de bona part de les administracions del pas.2 La reducci de la crrega de combustible en rees estratgiques mitjanant diferents tcniques pot reduir la in-tensitat dels focs, que s la responsable dels danys a la vida i la propietat (Piol et al., 2007).

Bona part dels nostres esforos tamb shan centrat a aturar lexpansi de les urba-nitzacions als boscos, ja que a ms de tenir im-pactes molt negatius com ara la fragmentaci dels ecosistemes, la destrucci del patrimoni o lelevat consum daigua, la vulnerabilitat als grans incendis s molt difcil i cara de gestio-nar per a lAjuntament. Les narratives dalguns dels nostres estudis (Otero et al. i Estany et al., en premsa) sn utilitzades per evidenciar que actualment estem patint el llegat duna via de desenvolupament equivocada. En aquest sen-tit, el Consell Local de Medi Ambient va iniciar una campanya per a la protecci de la Costa del Tet i el Mont-rodon, una zona de prop de 239 hectrees de turons boscosos (aproxima-dament el 10% de la superfcie municipal) que shavia lliurat de la urbanitzaci, per que es trobava amenaada per nous interessos immo-biliaris (Badia et al., 2008). Amb ms de 1.300 signatures i divuit entitats locals i regionals, aix com amb el suport de la gent gran del poble, vam forar lAjuntament a protegir la zona de noves urbanitzacions.3 Ara la zona est prote-gida i resta oberta la possibilitat que sigui in-closa al parc natural en un futur, i s gestionada duna manera coordinada entre diferents enti-tats i administracions per tal de conservar-ne els boscos i el llegat que shi amaga. A hores dara ja sn moltes les actuacions encamina-des a assolir aquest objectiu, i podem parlar duna gesti contnua i coherent de lespai jun-tament amb lAgrupaci de Defensa Forestal, que duu a terme aclarides en rodals estratgics i sencarrega de mantenir els camins principals, com tamb punts especialment bonics com, per exemple, la bassa del Collet o el forn de cal del Pujol. Un altre projecte de conservaci important ha estat la rehabilitaci del conjunt

2. Com a exemple, vegeu la campanya de prevenci dincendis forestals de la Diputaci de Barcelona, amb lemes com Foc zero o La millor manera dacabar amb un incendi s no deixar que comenci.

3. Vegeu el sis nmero de la revista Sotabosc, edita-da pel Consell Local de Medi Ambient de Matadepe-ra (2007).


estAny, G.; BAdiA, A.; otero, i. et al. (en prem-sa): Socioecological transformation of Rural to residential landscapes in Mediterranean metrop-olis: Maps and vanishing voices in the Mata-depera village (Barcelona Metropolitan Region, Spain, 1956-2000). Global Environment.

FArriol, r.; plAnA, e.; otero, I. (2007): Inte-graci de la gesti del territori i la planificaci fo-restal a la gesti del risc dincendis forestals. El cas del Projecte dactuacions per a la prevenci de grans incendis forestals al municipi de Mata-depera (Valls Occidental). VI Trobada dEstu-diosos de Sant Lloren del Munt i lObac. Barce-lona: Diputaci de Barcelona, p. 17-23.

Folke, c.; HAHn, t.; olsson, p. et al. (2005): Adaptive governance of social-ecological systems. Annual Review of Environment and Resources, nm. 30; p. 441-473.

Gmez-BAGGetHun, e.; minGorrA, s.; reyes-GArcA, V. et al. (2010): Traditional ecological knowledge trends in the transition to a market economy: empirical study in the Doana Natu-ral Areas. Conservation Biology, nm. 24; p. 721-729.

Herr, k.; Anderson, G.l. (2005): The action research dissertation. A guide for students and Faculty. SAGE Publications.

mdico, P. (2009): Ramaderia extensiva com a eina de prevenci dincendis i gesti del pai-satge a Matadepera (Valls Occidental). Projec-te final de llicenciatura, Universitat Autnoma de Barcelona.

mdico, p.; otero, i.; BArtolom, J. et al. (en revisi): La ganadera extensiva como herra-mienta de prevencin de incendios forestales en reas naturales protegidas y en zonas de in-terfase urbano-forestal.

mArtn, A. (2000): Els primers pastors de Sant Lloren del Munt al VI milleni aC, dins IV Trobada dEstudiosos de Sant Lloren del Munt i lObac. Barcelona: Diputaci de Barce-lona, p. 197-204.

muoz, Q. (2006): El coll dEstenalles, una estaci emblemtica a la Serralada Prelitoral. Cynthia, nm. 6; p. 15-16.

olsson, p.; Folke, c.; Berkes, F. (2004): Adap-tive comanagement for building resilience in so-cial-ecological systems. Environmental Man-agement, nm. 34; p. 75-90.

ontiVeros, d.; reAl, j.; BAlBontn, j. et al. (2004): Biologa de la conservacin del guila perdicera Hieraaetus fasciatus en Espaa: in-vestigacin cientfica y gestin. Ardeola, nm. 51; p. 461-470.

estable, resilient i socialment desitjable (Folke et al., 2005; Olsson et al., 2004). Es tracta dun procs daprenentatge basat en lexperincia en el qual es van construint noves relacions socio-ecolgiques i configuracions institucionals a travs de nombroses escales espacials i tem-porals.

Bibliografia

ADF (Agrupaci de Defensa Forestal) (2005): Projecte dactuacions per a la prevenci de grans incendis forestals al municipi de Mata-depera. Ajuntament de Matadepera, indit.

AdGer, W.n.; HuGHes, t.p.; Folke, c. et al. (2005): Social-ecological resilience to coastal disasters. Science, nm. 309; p. 1036-1039.

Ametller, M. (2002): El procs hidrulic de Matadepera. Matadepera: Fundaci Mina Ai-ges de Terrassa.

BAdiA, A. (2004): Conclusions de la Jornada sobre Incendis Forestals. Sotabosc, 2.

BAdiA, A.; mirA, n. (2007): Vulnerabilitat i per-cepci del risc dincendi forestal en zones din-terfase urbana forestal. El cost real de viure a les rees dinterfase, dins VI Trobada dEstu-diosos de Sant Lloren del Munt i lObac. Bar-celona: Diputaci de Barcelona, p. 187-191.

BAdiA, A.; otero, i.; mAnejA, r. et al. (2008): Canvi global i paisatge a la Costa del Tet Mont-rodon (Matadepera, Valls Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents dAnlisi Geogrfica, nm. 52; p. 31-48.

BAllesteros, t.; deGollAdA, A. (2000): Estu-di quantitatiu de lavifauna del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, dins IV Trobada dEstudiosos de Sant Lloren del Munt i lObac. Barcelona: Diputaci de Barcelona, p. 107-111.

BoAdA, M. (2003): Boscos de Catalunya. His-tria i actualitat del mn forestal. Brau Edicions.

estAny, G. (2008): The transition from rural to residential landscape in the Barcelona Me-tropolitan Region. A socioecological landscape change analysis of the municipality of Matade-pera (1931-2008). Memria de Recerca, Univer-sitat Autnoma de Barcelona.

estAny, G.; BAdiA, A.; BoAdA, m. et al. (2008): Integraci de fonts dinformaci en lanlisi so-cioecolgica dels canvis en el paisatge a Ma-tadepera (Valls Occidental) entre 1931 i 2007. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, nm. 65; p. 44-54.


roBinson, J. (2008): Being undisciplined: transgressions and intersections in academia and beyond. Futures, nm. 40; p. 70-86.

rocA, P. (2008): El sistema cereal de sec i la ramaderia a les masies del Valls Occidental entre els segles xvii i xix. Memria de Recerca, Universitat Autnoma de Barcelona.

ruiz, V.; otero, i.; AGuilAr, r. (2008): El con-sum daigua i lespeculaci urbanstica a Mata-depera (19311983). Primers resultats del pro-jecte Memries duna feixa. Terme, nm. 23; p. 203-238.

torre, i.; ArrizABAlAGA, A. (2000): Aspectes ecolgics de les comunitats de petits mam-fers del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, dins IV Trobada dEstudiosos de Sant Lloren del Munt i lObac. Barcleona: Diputaci de Barcelona, p. 127-131.

VilA, M.A. (2004): Lxit del Pla dAutopro-tecci depn de la implicaci de la gent. So-tabosc, nm. 1; p. 8-9.

zozAyA, e.l.; peris, A.; Bros, V. et al. (2007): Determinaci de lrea de campeig i ritme dac-tivitat de lliga cuabarrada (Hieraaetus fascia-tus) al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, dins VI Trobada dEstudiosos de Sant Lloren del Munt i lObac. Barcelona: Diputaci de Barcelona, p. 117-120.

otero, I. (2010): The rural-urban socioecolo-gical transformation of Mediterranean mountain areas under global change. Local studies in Ol-zinelles and Matadepera (Barcelona Metropoli-tan Region). Tesi doctoral, Universitat Autno-ma de Barcelona.

otero, I. (2005): Histria ambiental: marc te ric i aplicaci a Matadepera (segles xViii-xx).Terme, nm. 20; p. 61-81.

otero, i.; domnecH, l.; escAlonA, A. (2007): La dimensi ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. El cas de lexplotaci dagricultura ecolgica de Can Placs (Matadepera), dins VI Trobada dEstudiosos de Sant Lloren del Munt i lObac. Barcelona: Diputaci de Barcelona, p. 51-57

otero, i.; kAllis, G.; AGuilAr, r. et al. (en prem-sa): Water scarcity, social power and the pro-duction of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia, dins Ecolo-gical Economics.

piol, j.; cAstellnou, m.; BeVen, k.j. (2007): Conditioning uncertainty in ecological models: assessing the impact of fire management strat-egies. Ecological Modelling, nm. 207; p. 34-44.

rAVetz, j.; FuntoWicz, s. (1999): Post-nor-mal science. An insight now maturing. Fu tures, nm. 31; p. 641-646.


El procs dimplantaci de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac

Elisabet RosSecretaria tcnica de la CETS a Sant Lloren del Munt i lObac

Resum

La CETS s un conjunt de bones prctiques am-bientals per a la gesti sostenible del turisme als espais naturals protegits. s una eina de treball basada en la participaci de tots els agents impli-cats en loferta turstica del parc per tal de definir una estratgia i uns objectius per al turisme de lespai.

Es tracta dun comproms contractual i volun-tari que implica, en una primera fase, els gestors dels espais naturals protegits, que es comprome-ten a elaborar una estratgia i un pla dacci amb una previsi de cinc anys en collaboraci amb els empresaris turstics i les autoritats locals; en una segona fase, amb els empresaris turstics, i, en una tercera, que encara est en procs de redac-ci, amb els operadors turstics i les companyies de transport. El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac ha presentat el formulari de registre a Europarc.

Paraules clauSostenible, turisme, participaci

Resumen

El proceso de implantacin de la Carta europea de turismo sostenible en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObacLa CETS es un conjunto de buenas prcticas am-bientales para la gestin sostenible del turismo en los espacios naturales protegidos. Es una herra-mienta de trabajo basada en la participacin de todos los agentes implicados en la oferta tursti-ca del parque con el fin de definir una estrategia y unos objetivos para el turismo del espacio.

Se trata de un compromiso contractual y volun-tario que implica, en una primera fase, a los ges-tores de los espacios naturales protegidos, que se comprometen a elaborar una estrategia y un plan de accin a cinco aos vista en colaboracin con los empresarios tursticos y las autoridades loca-les; en una segunda fase, con los empresarios tu-rsticos, y en una tercera, que todava est en pro-ceso de redaccin, implica a los operadores tursticos y a las compaas de transporte. El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac ha pre-sentado el formulario de registro en Europarc.

Palabras claveSostenible, turismo, participacin

Abstract

The implementation process of the European Charter for Sustainable Tourism in the Sant Lloren del Munt i lObac Natural ParkThe ECST is a set of best environmental practices for sustainable tourism in protected natural areas. It is a working tool based on the participation of all the stakeholders involved in the parks tourist amenities in order to define a strategy and objec-tives for tourism in the area.

It concerns a contractual and voluntary com-mitment which implies, in a first phase, that the managers of the protected natural areas under-take to develop a strategy and a five-year action plan in collaboration with tourism businesspeople and local authorities; in a second phase, with tour-ism businesspeople, and in a third phase, whose drafting is still underway, involves tourism opera-tors and transport companies. The Sant Lloren del Munt i lObac Natural Park has submitted its registration application to Europarc.

KeywordsSustainable, tourism, participation


moni del parc natural i els gestors dels espais naturals protegits han doferir noves oportu-nitats de desenvolupament econmic i de promoci per a les empreses turstiques. Es tracta de convertir les empreses turstiques en collaboradors privilegiats del parc, en pro-fessionals slids i en empreses rendibles i fia-bles.

Per aquest motiu, desprs de la Cimera de Rio per a la conservaci de la biodiversitat que va tenir lloc el 1992, es va elaborar el manual Loving them to death, que explica el desenvo-lupament econmic sostenible amb lobjectiu de conservar el medi natural per a les genera-cions futures. En aquest sentit, hi va haver prop de set espais pilot que van redactar la Carta Eu-ropea de Turisme Sostenible, un manual de bo-nes prctiques ambientals respecte de la gesti sostenible del turisme.

Objectius. Qu es la CETS?

La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) sinscriu en les prioritats mundials i europees expressades per lAgenda 21 durant la Cimera de Rio per a la conservaci de la biodiversitat que es va fer lany 1992.

Lany 1991 un grup de treball de la Fede-raci de Parcs Naturals i Nacionals dEuropa (Europarc) va iniciar una reflexi sobre el tu-risme sostenible als espais naturals protegits europeus. El seu treball es va recollir en un do-cument titulat Loving them to death, que cont exemples de bona gesti del turisme als parcs europeus. En aquest treball es proposen un

Introducci

El turisme de natura s una de les modalitats turstiques que ms ha augmentat en els ltims anys (actualment suposa un 15% del total del turisme mundial). Els turistes escullen els espais naturals protegits com a destinacions turstiques per lexcellncia dels seus valors naturals, que posen a la seva disposici equipaments daco-llida i dinformaci al visitant.

Les empreses turstiques i de serveis que duen a terme activitats al parc natural veuen el turisme com un impuls per al desenvolupament de lactivitat econmica de lmbit territorial del parc natural.

El desenvolupament daquest turisme sha de fer dacord amb els principis de turisme sos-tenible alhora que sha de tenir en compte la conservaci dels valors naturals i patrimonials de lespai. El control de ls pblic i del flux de visitants s una eina clau a lhora de fer una bona gesti de lespai natural i dassolir els ob-jectius plantejats.

El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac opta per seguir un model de turisme sostenible. Es tracta dun turisme viable eco-nmicament i socialment que t en compte la conservaci del medi ambient i la cultura locals. Maximitza els beneficis que genera lactivitat tu-rstica al territori dun espai natural protegit i mi-nimitza els danys que podria ocasionar si es desenvolups de manera descontrolada i poc respectuosa, la qual cosa suposaria una ame-naa per al principal atractiu turstic.

El desenvolupament turstic sostenible com-porta la gesti de la qualitat de bns i serveis, perqu el benefici econmic no es produeixi en detriment dels aspectes socials i ambientals del parc. En aquest sentit, durant lany 2007 el parc va obtenir la certificaci del sistema de qualitat turstica als espais naturals protegits promogu-da per la Secretaria General de Turisme del Mi-nisteri dIndstria, Comer i Turisme i atorgada per lInstitut per a la Qualitat Turstica Espanyo-la (ICTE).

Per seguir treballant en criteris de qualitat tu-rstica i de turisme sostenible, cal implantar la Carta Europea de Turisme Sostenible, promo-guda per la Federaci Europarc.

Els gestors dels espais naturals protegits i les empreses turstiques han de treballar con-juntament i en collaboraci per fer una plani-ficaci turstica adequada, de manera que les empreses turstiques han de valorar el patri-


pecti i preservi a llarg termini els recursos naturals, culturals i socials i que contribueixi de manera positiva i equitativa al desenvolupa-ment econmic i a lexpansi de les persones que viuen, treballen o fan estada als espais na-turals protegits.

Els objectius fonamentals de la Carta sn els segents:l Fomentar el coneixement i el suport als es-pais protegits dEuropa que shan de conservar per tal que les generacions futures puguin gau-dir daquests espais.l Millorar el desenvolupament i la gesti del turisme dels espais protegits tenint en compte les necessitats del medi ambient, dels residents locals, de les empreses i dels visitants.

Els deu principis fonamentals que han de re-gir lelaboraci de la Carta Europea de Turisme Sostenible al parc natural es detallen a conti-nuaci:

1. Establir un comproms de treball en colla-boraci, basat en el dileg entre tots els ac-tors implicats responsables de lespai natural, empreses turstiques, ajuntaments, organitza-cions conservacionistes reunits en una estruc-tura participativa.

2. Elaborar una estratgia i un pla dactua ci amb una previsi de cinc anys. Aquesta estrat-gia ha de definir objectius per al desenvolupa-ment del turisme que tinguin en compte: La definici de la seva rea daplicaci, que

pot ser ms gran que la de lespai protegit. Una avaluaci del patrimoni natural i cultural

de lespai protegit, de la infraestructura turs-tica, dels equipaments i de la situaci eco-nmica i social.

Una avaluaci de les capacitats, les neces-sitats i les oportunitats del desenvolupament turstic de lespai protegit.

Un estudi dels visitants actuals de lespai protegit i dels mercats potencials de futur.3. Protegir i promocionar el patrimoni natu-

ral i cultural del territori i evitar un desenvolupa-ment turstic excessiu que posi en perill la seva conservaci.

4. Oferir als visitants una experincia dalta qualitat en tots els aspectes.

5. Proporcionar informaci adequada als vi-sitants sobre els valors especials i singulars del territori.

6. Promocionar productes turstics genuns que permetin als visitants descobrir, compren-dre i establir una relaci amb el territori.

7. Ampliar els coneixements sobre lespai

seguit de recomanacions per als gestors dels parcs i per al sector turstic, entre els quals hi ha la redacci de la Carta Europea de Turisme Sostenible. La Federaci Europarc va encar-regar la coordinaci de la tasca de redacci daquesta carta a la Federaci de Parcs Natu-rals Regionals de Frana; el procs de redac-ci es va iniciar lany 1995 i va culminar lany 1998 amb la presentaci oficial de la Carta a Saint-Amand-les-Eaux, al Parc Natural Regio-nal dEscarpe-Escau, a Frana.

Laplicaci de la Carta sha de fer mitjanant una estratgia dacci consensuada entre els diferents actors que intervenen en el sector tu-rstic del parc natural, lens gestor, les empreses turstiques emplaades al territori del parc natu-ral i els operadors turstics especialitzats en es-pais naturals. Tots ells adquireixen uns compro-misos que han de complir i que posteriorment seran auditats per un comit europeu dava-luaci, que sencarregar de concedir lacredi-taci i renovar-la.

De fet, la Carta Europea de Turisme Soste-nible s un conjunt de bones prctiques am-bientals relacionades amb el turisme sosteni-ble; principalment es basa en la valoraci i la conservaci del patrimoni natural i arquitect-nic, el control i la millora de la qualitat turstica, el control del flux de visitants i el desenvolupa-ment i la millora de la qualitat de vida de la po-blaci local. Vol ser un comproms contractual entre gestors drees protegides i els empresa-ris turstics, que encoratgi el desenvolupament del turisme en harmonia amb la gesti soste-nible dels recursos naturals daquests espais. Es tracta dun mtode de treball, duna eina de planificaci per a la gesti del turisme sosteni-ble a lespai natural.

Cal promoure la implicaci de tots els agents relacionats amb el turisme, pblics i privats, per posar en marxa iniciatives orientades a desen-volupar un model sostenible basat en la con-servaci dels valors i els recursos daquests espais.

Aquest segell de qualitat permet que un es-pai sigui distingit com a territori dexcellncia en matria de turisme sostenible, que influeixi en el desenvolupament del turisme duna manera conscient i responsable al territori i que afavo-reixi un desenvolupament econmic que sigui respectus amb el medi ambient.

A ms, defineix el model de turisme soste-nible com qualsevol forma de desenvolupa-ment ordenat o dactivitat turstica que res-


3. Implantaci dun procs participatiu per elaborar el dossier de candidatura, que inclou les accions segents: Organitzar unes jornades per informar de la

CETS a tots els agents implicats en el turis-me sostenible.

Constituir un grup de treball de carcter exe-cutiu per participar en lelaboraci del dos-sier de candidatura. Aquest grup estar for-mat pels consorcis de Promoci Turstica, lAdministraci pblica i els representants dentitats cviques, cientfiques i conserva-cionistes que hi vulguin participar.

Constituir un frum permanent, s a dir, un organisme collectiu de carcter consul-tiu que sencarregui de consensuar i apor-tar opinions per a lelaboraci de la diagnosi i lestratgia de turisme sostenible. Aquest frum estar format pels ajuntaments dels municipis del parc, per les entitats locals membres de la Comissi Consultiva i per les empreses de serveis que tinguin alguna rela-ci amb el parc natural.4. Elaboraci del dossier de candidatura. De-

terminaci de lestratgia i el pla dacci per al desenvolupament turstic sostenible del parc natural.

5. Presentaci del dossier de candidatura a la Federaci Europarc.

6. Visita de lauditor de la Federaci Euro-parc.

7. Execuci de les accions previstes en el dossier de candidatura.

8. Renovaci de la CETS al cap de cinc anys.El dossier de candidatura s el conjunt de

documents que articulen la proposta per a la concessi de la CETS a lespai natural prote-git i inclou una diagnosi, una estratgia i un pla dacci. El procs delaboraci del dossier de candidatura implica diverses fases: Redacci de la diagnosi sobre ls pblic

del parc i el turisme en lmbit dactuaci, considerant els objectius i exigncies de la CETS.

Redacci de lestratgia per al turisme sos-tenible.

Redacci del pla dacci i planificaci de les actuacions amb una previsi de cinc anys.

Presentaci pblica de lestratgia i el pla dacci per a la seva aprovaci consensua-da.

Redacci definitiva del pla dacci. Elaboraci dels annexos i la informaci ne-

cessria per a lauditoria.

protegit i els temes de la sostenibilitat entre els actors relacionats amb el turisme.

8. Garantir la millora de lactivitat turstica sense que aix impliqui una reducci de la qua-litat de vida de la poblaci local.

9. Augmentar els beneficis del turisme per a leconomia local.

10. Controlar i canalitzar els fluxos turstics per reduir els impactes negatius que puguin ge-nerar.

La Carta Europea de Turisme Sostenible im-plica lelaboraci dun dossier de candidatura. Es tracta dun document que recull una diagno-si sobre lestat actual del turisme de lespai na-tural, una estratgia de turisme sostenible per al parc natural i el desenvolupament daquesta estratgia en forma de pla dacci. Aquest do-cument ha de ser elaborat conjuntament i con-sensuadament entre tots els agents implicats en loferta turstica del territori del parc. Per aquest motiu, sha de disposar deines partici-patives i de collaboraci entre els diferents agents per tal delaborar aquest dossier de can-didatura.

Metodologia. Procs de participaci

El procs formal per presentar la candidatura de la CETS a la Federaci Europarc consta de diferents fases:

1. Expressi de la voluntat de participar en el procs dadhesi de la Carta Europea de Turis-me Sostenible per part de ladministraci ges-tora del parc.

2. Comunicaci oficial a la Federaci Euro-parc de linici de la preparaci de la candida-tura mitjanant la presentaci dun formulari de registre.


Pel que fa a les empreses turstiques de lm-bit que sacreditin amb la CETS, aquestes tenen els avantatges segents: l Ser reconegudes a escala europea.l Desenvolupar noves oportunitats comer-cials, com ara: Accedir a nous clients atrets pels espais pro-

tegits. Disposar duna nova oferta orientada al des-

cobriment del medi ambient. Crear una oferta fora de temporada. Millorar el coneixement dels clients actuals

i futurs.l Reforar la qualitat de la seva oferta turstica amb aquestes accions: Oferir programes de millora i formaci. Oferir informaci de qualitat sobre lespai

protegit.l Racionalitzar les despeses amb mesures com aquestes: Millorar la gesti del consum daigua, energia

i recursos. Rebre assessorament i ajuda per a una ges-

ti med

VII Monografies de sant llorenç del munt

Documents

Transcript of VII Monografies de sant llorenç del munt