Contingut de la visita dinfermeria de seguiment

Anamnesi Smptomes dhipoglucmia, hiperglucmia i complicacions. Alimentaci. Exercici. Frmacs. Autoanlisi si procedeix. Factors de risc cardiovasculars. Exploraci Glicmia. Pes. Tensi arterial (decbit i bipedestaci si sospita dhipotensi ortosttica). Examen de les zones de punci. Higiene bucal. Examen dels peus (polsos pedis, sensibilitat,higiene). - ITB, ECG i analisis Avaluaci Diagnstic dinfermeria. Grau de control. Grau de coneixements. Actituds. Dificultats. Adaptaci a la malaltia. Pla dactuaci Refor positiu sobre el bon compliment de la dieta, lexercici, la medicaci i el control de la malaltia. Replantejament dels objectius educatius. Ampliaci dels continguts educatius. Pactes de possibles canvis de conducta. Pautes per a la prxima visita. Complicacions agudes 1. La hiperglucmia s la situaci resultant dun excs de glucosa a la sang i sassocia a alteracions metabliques ms o menys greus. Aquestes solen manifestar-se amb poliria, polidpsia, cansament, nusees i vmits. En nivells alts poden evolucionar, en qesti dhores o dies cap a un coma diabtic, que ser cetoacidtic en la diabetis mellitus tipus 1 i hiperosmolar en la diabetis mellitus tipus 2.

2. La hipoglucmia s la complicaci aguda ms freqent. s la situaci resultant dun descens dels nivells de glicmia per sota dels nivells normals. Els smptomes solen aparixer quan la glicmia baixa a valors de 40-60 mg/dl. Els pacients amb risc de patir hipoglucmies sn els tractats amb insulina i tamb amb alguns frmacs hipoglucemiants orals.

Qu cal preguntar en relaci amb les hipoglicmies?Cal comprovar el nombre i lhorari de les ingestes, els suplements diettics, la correlaci entre les ingestes, lexercici fsic i la medicaci.A continuaci es presenten els smptomes que apareixen en cas duna hipoglucmia i les seves causes ms importants.

Smptomes Sudoraci. Taquicrdia. Pallidesa. Tremolor. Sensaci de gana. Mareig. Alteracions de la conducta (irritabilitat, confusi, etc).

Causes Errors diettics (retard en lhorari dels pats, disminuci de laportaci dhidrats de carboni i omissi del suplement). Increment de lactivitat fsica. Ingesti excessiva dalcohol. Excs de dosi del tractament farmacolgic. Vmits i diarrees greus.

La prevenci de la hipoglucmia es basa en leducaci del pacient i de la seva famlia respecte al reconeixement i al tractament de la situaci. Portar sempre hidrats de carboni dabsorci rpida (sucre, caramels, etc.). Estar alerta dels smptomes dhipoglucmia. Mantenir un horari regular dingesti. Realitzar una activitat fsica diria constant. Si saugmenta lexercici habitual: ingerir prviament un suplement dhidrats de carboni. No oblidar el suplement diettic abans danar a dormir, especialment les persones tractades amb insulina. Realitzar lautoanlisi capillar. Portar un carnet de diabtic per ser identificat en cas de prdua de coneixement. Tenir glucag a la nevera de casa, si es tracta amb insulina o sulfanilurees. El tractament es far per via oral i consisteix en ladministraci de 15 g dhidrats de carboni dabsorci rpida: suc de fruites (1 got), begudes ensucrades (90 ml de taronjada, cola...), 2 terrossos de sucre o 2 caramels. Si cal, es pot tornar a repetir passats 15 minuts. Un cop sinicia la millora, cal ingerir uns 20 g dhidrats de carboni dabsorci lenta (llet, iogurt, pa, torrades...) per evitar la hipoglucmia secundria.Si la hipoglucmia apareix abans dels pats principals, cal avanar la ingesti i iniciar-la amb la fruita de les postres.Si la hipoglucmia s greu (obnubilaci, convulsions, prdua de conscincia, etc.), sinjectar rpidament glucag (1 mg per via intramuscular o subcutnia) i savisar el metge. s necessari preveure que el pacient tingui aquest frmac en el domicili i/o la feina i que la famlia disposi de les habilitats per administrar-lo. Complicacions crniquesLes complicacions crniques sn aquelles alteracions dels teixits de lorganisme que afecten de manera ms o menys especfica les persones diabtiques. Aquestes lesions sn, per norma general, irreversibles i la seva causa no s del tot coneguda, encara que la hiperglucmia crnica constitueix possiblement el principal factor desencadenant.A lactualitat, les persones diabtiques tenen una esperana de vida similar a la de la resta de la poblaci. No obstant aix, desprs duns anys de diagnstic, la seva qualitat de vida pot quedar alterada per laparici de complicacions especfiques: Microangioptiques: afecten la circulaci dels vasos de petit calibre. Cal destacar la retinopatia com a causa ms important de la ceguesa i la nefropatia, que pot arribar a insuficincia renal crnica. Macroangioptiques: afecten els vasos de gran calibre i condueixen cap a larteriosclerosi i la cardiopatia isqumica. Neuroptiques: afecten el sistema nervis i produeixen neuropatia perifrica (amb smptomes com prdua de la sensibilitat, debilitat motora, parestsies, dolor intens a les extremitats inferiors) i neuropatia vegetativa (els signes ms habituals sn hipotensi ortosttica, bufeta neurgena, ejaculaci retardada, impotncia, alteracions de la sudoraci, etc.). Peu diabtic: per afectaci macroangioptica i neuroptica.

LA CURA DELS PEUS Cal explicar-li la importancia de lautocura dels peus en la prevencio de lesions que poden ocasionar greus discapacitats. El risc dalteracions en el peu duna persona diabetica ve determinat en gran part pels anys devolucio de la malaltia i el seu control. Les complicacions en el peu es classifiquen segons el component neuropatic (alteracions sensitives i motrius) i angiopatic (aterosclerosi i fragilitat capillar). A mes, la infeccio es la complicacio mes important perque agreuja les lesions causades per les alteracions descrites (alteracio sensitiva, disminucio del flux sanguini, etc.). Pels motius descrits, es fonamental la cura i prevencio de problemes en els peus. Les recomanacions basiques son: Rentar els peus diariament. Banys de curta durada amb aigua tebia i sabo. Assecar completament els peus, especialment les zones interdigitals. Tallar les ungles rectes. Revisar periodicament la planta dels peus i els espais interdigitals amb lajuda dun mirall per valorar el seu estat de cura i dhigiene. Consultar lequip datencio primaria (EAP) davant de qualsevol alteracio de la pell o ferida. Visitar amb frequencia el podoleg. Utilitzar sabates amples, comodes i poc descobertes per evitar possibles lesions en el peu de- gudes a lus incorrecte del calcat. Revisar les sabates per dins amb la ma periodicament per comprovar lexistencia de possibles arrugues que alterin la pell del peu. No caminar descalc. No utilitzar mai fonts de calor externes per escalfar-se els peus (estufes, estoretes electriques, etc.), ja que poden ocasionar una cremada sense que el pacient ho noti atesa la disminucio de la sensibilitat que pot patir.

QU HA DE FER EN CAS DUNA MALALTIA INTERCURRENT?Qualsevol malaltia intercurrent, principalment les malalties infeccioses, pot descompensar la diabetis mellitus i, en conseqncia, caldr adequar el tractament a la nova situaci metablica.Els consells bsics davant duna malaltia intercurrent sn: No deixar de prendre la medicaci. Mantenir la ingesti dhidrats de carboni a base de lctics descremats, sucs de fruita, galetes, pa, etc. Cal ingerir lquids en quantitat suficient (mnim 2 litres al dia). No fer exercici fsic intens. En la diabetis mellitus tipus 1, realitzar lautoanlisi de sang i dorina (cetonries), diriament, abans dels tres pats principals. En la diabetis mellitus tipus 2, vigilar les glicmies i la possible deshidrataci (plec cutani, tensi arterial, diresi, etc.) per prevenir el coma hiperosmolar. Aconsellar la determinaci de cetonries en presncia de glicmies superiors a 300 mg/dl. I consultar amb els professionals de la salut. Tractar el procs desencadenant. Quan el pacient mant un grau de control acceptable, la freqncia de les visites de seguiment ser cada 3- 4 mesos. En la major part dels centres datenci primria salternen les visites del professional dinfermeria (cada 3-4 mesos) amb el professional mdic (cada 6-12 mesos). La infermera informa el metge de lequip quan detecta complicacions o signes de descompensaci.

La senyora Carme Gibert t 62 anys i en fa deu anys que va ser diagnosticada duna diabetis mellitus tipus 2. Des de linici de la malaltia, ha seguit les normes diettiques i dexercici fsic recomanades per lequip datenci primria (EAP) per reduir el sobreps que tenia. Fa tres anys que, a ms daquests hbits higienicodiettics, el metge li ha prescrit un tractament farmacolgic amb hipoglucemiants orals. Actualment acudeix amb regularitat a les visites de seguiment de la diabetis al centre datenci primria. No presenta sobreps. Ella manifesta bona adaptaci a la malaltia i el seu compliment s correcte. La senyora Gibert viu amb el seu marit i un fill de 30 anys. No t problemes socioeconmics que alterin la seva autocura i el seu benestar quotidi. La darrera visita dinfermeria de la senyora Gibert es va realitzar fa tres mesos i el control de la malaltia era bo. Durant aquest perode no ha vingut a visitar-se al centre per cap altre problema de salut. Els objectius i continguts fonamentals duna visita de seguiment dinfermeria. Linterrogatori bsic sobre smptomes dhipoglucmia, hiperglucmia i possibles complicacions, aix com la seva prevenci i detecci preco. La valoraci del compliment del tractament: diettic, dexercici fsic i farmacolgic. Lavaluaci de les autoanlisis i la detecci de possibles hipoglucmies. Els aspectes fonamentals de lexploraci fsica. Els continguts educatius que es desenvoluparan progressivament: higiene bucal, cures dels peus i situacions especials. Les vacunes sistemtiques. La periodicitat de visites (mdiques i dinfermeria).

Les preguntes seran indirectes i obertes Respecte a la malaltia Respecte a lalimentaci Respecte al tractament farmacolgic Respecte a lexercici Durant la visita, la senyora Gibert ens planteja una srie de preguntes en relaci amb les situacions especials que se li poden plantejar en la vida quotidiana, com per exemple: viatges, malalties intercu- rrents i vacunes, entre daltres.