EN FUNCIÓ DE:
1.1- CONCEPTES CLAUS… que marcaran el desenvolupament de la sessió
El grau en què els membres d’un grup el troben atractiu.
Es basa en una semblança percebuda entre les persones.
Els grups que tenen poca cohesió han de mantenir-se mitjançant
alguna pressió externa...ex: club de futbol, centre escolar...a diferència
de la família, amistats...
La barreja del sentiment de confiança i optimisme de cadascun dels membres del grup...i depèn, en gran part, de la cohesió
Qualsevol frustració o problema influirà sobre la moral del grup
Ve determinat per “l’atmosfera emocional” que preval en un determinat grup. Pot ser cordial, fred, amigable, hostil, tranquil,
tibat...
1.2- TIPUS DE GRUPS
Les relacions interpersonals es porten a terme directament i amb freqüència (família, amics, equips...).
Les relacions són més de caràcter impersonal, més abstractes, i més distants
social i geogràficament (partits polítics,
associacions professionals...)
Satisfan les necessitats socials més importants, com l’atenció d’amor i
d’atenció.
1.3- CRITERIS EN LA CONFECCIÓ DE GRUPS
El grup classe
Tots treballen alhora, amb una actuació massiva. Cal cercar una organització racional, efectiva i segura
Grups
La classe es divideix en grups de treball durant un temps més o menys perllongat.
Companys
Individual
Grups de dos o tres alumnes
3 OPCIONS
Professor i classeEl professor escull Els alumnes escullen
Petits o dif. integració
Óptim per posar en marxa la formació de grups
Bàsic en el rendiment esportiu
Normalment inconvenients
Cal molt bona cohesió
Bot de confiança als alumnes....
PERÒ...
A L’ATZAR
No hi ha motiu específic
És el recurs més utilitzat en la vessant lúdica, o davant el desconeixement del grup
QUINES OPCIONS CONEIXEU?
QUINS AVENTATGES I INCOVENIENTS HI TROBEU?
Ordre llista, colors samarreta, 1-2 (trampa)...(pràctica), en funció de la distribució del grup
Ràpid i funcional, desigualtat
EMOCIONALS
Elecció segons afinitat per amistat, concepte de si
mateixos (bons o dolents), relació familiar...
Sol ser més habitual en les primeres edats...tot i que
aquesta afinitat emocional sempre perdura.
ATENCIÓ...POSSIBLE FONT DE CONFLICTES
FUNCIONALS
Segons criteris d’igualtat o desigualtat. Es pot utilitzar per evitar desequilibris en les formes jugades, o bé per atendre la diversitat
Es poden formar en funció de: l’edat, el sexe, la talla, el pes, la força, l’actitud, l’aptitud...
HOMOGENIS HETEROGENIS
ACTIVITAT LLIURE
El professor/entrenador controla la durada de l’activitat, organitza la ocupació de les instal·lacions i la utilització del material.
ACTIVITAT PARAL·LELA
Tots els grups treballen amb el mateix material i fan les tasques iguals o semblants.
ACTIVITAT ALTERNADA
Per estacions.
ACTIVITAT COMPETITIVA
On la formació de grups pren més rellevància.
PERMANENTS ESPONTANIS
Formació d’equips
Entrenament esportiuEls que utilitzem durant
la sessió
COM S’ESCULLEN ELS RESPONSABLES DE “PARAR”?
Representació gràfica del conjunt d'àtoms socials d'un grup.
- TEST SOCIOMÈTRIC
És un instrument que ens permet determinar el grau en el qual els individus són acceptats o rebutjats en un grup, descobrir les relacions entre ells, i
revelar l’estructura del mateix grup.
1- Formulació d’una pregunta on han d’escollir amb quins individus que més o menys desitjarien tenir com a companys.
2- Tabulació de les respostes.
3- Confecció del diagrama (o sociograma).
4- Anàlisi i interpretació del sociograma.
EXEMPLE DE TESTS SOCIOMÈTRIC
Font: www3.uji.es/~gonzalez/SOCIO-HOJAS.doc
LA MATRIU SOCIOMÈTRICA
MC JC PC AE JE SE MF IG EP(suma el)
RP(Recíproc)
MC
JC 4 3 (5) 3 1
PC
AE
JE
SE (3)
MF
IG
SP (suma eleccions)
PE (valor ponderat elec)
SOCIOGRAMA
1
Cercle interior: individus positius
Cercle intermig: no significatius
Cercle exterior: negatius
Elecció recíproca
Elecció
HE D’ACONSEGUIR:
Crear cohesió, moral i clima social (dinàmica de grups)
Determinar els líders...qui controla el grup
Fer grups de forma ràpida, funcional, útils...i sense que
ningú s’enfadi
2.1- LES INSTAL·LACIONS
Quan programem una sessió d’activitat física hem de tenir en compte la instal·lació disponible
CAL: -Un manteniment satisfactori
-Una utilització màxima
-La incorporació de nous usos
-Creació de noves instal·lacions
a) SITUACIÓ
Facilitat d’accés
A nivell acadèmic ha d’existir una interrelació entre l’edifici acadèmic i les instal·lacions i els vestuaris
b) Superfície i alçada
Interessant respectar les mesures convencionals
c) El terra
Ideal: econòmic, elàstic i antilliscant, llarga durada, facilitat de neteja i manteniment, i aspecte agradable
d) Les parets
Dura, llisa, sense arestes ni sortints (màxima superfície per utilitzar) (rocòdroms?)
e) La il·luminació
Evitar els reflexes. La llum, tant natural com artificial, és millor que vingui del sostre
f) Els sostres
Aïllants, evitant fresses i condensacions
g) Calefacció i ventilació
Temperatura adequada al voltant de 13º. Cal disposar ventilació per extractors.
h) Magatzems
Suficients i amplis, que permetin guardar i moure amb facilitat el material gran.
i) Senyalització
Línies per al màxim nombre d’esports.
j) Ancoratges
Que no suposin risc per a la pràctica (en un mateix pla, tapes protectores...)
k) Protectors
Tant protectors de cistelles, pals, tanques...com del terra, xarxes..
Un niño muere asfixiado por accidente en un colegio de Barcelona
La víctima, de siete años, estaba jugando con una cuerda en el gimnasioJESÚS GARCÍA - Barcelona - 04/06/2009
Muere el niño que resultó herido al caerle una portería de fútbol en Girona
El menor, de 12 años y de origen marroquí, estaba ingresado desde el pasado viernes, cuando sufrió el accidente
AGENCIAS - Barcelona - 23/10/2003
ACCIDENTE MORTAL EN SANLUCAR DE BARRAMEDA
Muere un niño al caerle encima una portería de fútbol en Cádiz
La estructura se mantenía en pie con una débil sujección al suelo El Ayuntamiento asegura no tener constancia del mal estado del parque
24/03/2004 EFE
EL ACCIDENTE MORTAL OCURRIÓ ESTE JUEVES EN ALCORCÓN
Un chaval de 15 años fallece al caerle encima una portería
Un adolescente de 15 años murió hoy en Alcorcón (Madrid) al caerle encima una portería de fútbol sala, informó la Policía Municipal.
La portería que le cayó encima anoche en el Polideportivo de Chiva (Valencia) a un niño de 13 años
causándole la muerte no estaba fijada, según manifestaron a Europa Press fuentes del
Polideportivo.
Un niño, herido grave tras caerle encima un banquillo móvil en un campo de Las Rozas
El chaval, de los alevines del Atlético, estaba jugando con otros compañeros
SUCESOS | En Sabadell
Un niño de nueve años fallece tras caerle encima un banquillo de fútbol
Peligro de accidente en una instalación deportiva municipal
CONRADO CRESPO 7 de octubre de 2008.- En la instalación deportiva del ayuntamiento en la Avenida de Brasil se han instalado unas porterías caseras realizadas a partir de tuberías de hierro y que representan un peligro real para los usuarios de la misma.
2.2- EL MATERIAL
LA SEVA IMPORTÀNCIA RAU EN:
FACILITA L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS
FACILITA LA MOTIVACIÓ
FACILITA L’ORGANITZACIÓ I EL CONTROL DE LA SESSIÓ (¿?)
FACILITA EL PROCÉS SOCIAL DE L’ALUMNE
a) Segons el seu tamany
- FIX: de grans dimensions i ancorat. (porteries, cistelles, espatlleres...)
- MÒBIL: per les seves característiques de pes, tamany i forma, pot ser utilitzat individualment o en grup, en situacions estàtiques i dinàmiques.
- MIXTE: el seu trasllat requereix la col·laboració de diversos alumnes (matalassos, bancs, plinton...)
b) Pel seu ús
- Específic: dissenyat per a una pràctica concreta.
- Adequat: utilitzat per substituir el material específic (simuladors).
- Polivalent: permet varietat de tasques i l’assoliment de diversos objectius.
c) Pel seva adquisició
- COMERCIALITZAT: el trobem a les botigues especialitzades
- ENCARREGAT: fet de forma artesana. Ex: tanques, piques,
taules...
- CONSTRUïT // RECICLAT: construït pels propis alumnes i/o
professor.
Qualitat- PreuDurada
Perillositat Polivalent
Adquisició
Inicieu una activitat poliesportiva i us deixen llibertat per adquirir nou material. Què compraríeu?
Organització
Tenir previst el material que utilitzarem. (Preparació)
Organitzar el transport, muntatge i recollida del material (col·laboració dels participants... Cal tenir-ho previst abans)
Cal tenir en compte les mesures de seguretat (lesions per mal ús... xuts incontrolats, entrebancades...)
Facilitat de circulació. El material no pot dificultar el desplaçament dels participants.
Emmagatzematge
Si disposem de sala de material: cal que sigui pròxima al lloc de l’activitat, amb sortida amplia, i espai suficient per a la bona
distribució.
Cal ordenar el material per especialitat.
Es recomanable guardar-lo en carros enreixats (facilitat de transport i observació del deteriorament)
Si som responsables del material cal realitzar un inventari (i tenir-lo al dia).
2.3- ELS FACTORS AMBIENTALS
Climatologia de la sessió
Prenen rellevància quan no disposem d’una instal·lació coberta. Així hem de tenir en compte situacions com:
- PLUJA: cal tenir recursos com la utilització dels mitjans audiovisuals o el treball dels valors (nens)
- FRED: màxim dinamisme, evitant els temps d’espera
- VENT: no es pot treballar amb material lleuger (ex. Pilotes...)
- HUMITAT: incrementa el risc de caigudes
SEMPRE CAL TENIR UN PLA B
L’hora del dia
Cal tenir presents els ritmes circadians, també anomenat rellotge biològic. Consisteix en el ritme biològic d’aproximadament 24 hores.
Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals.
2.4- LA DURADA DE LA SESSIÓ
Hem d’aconseguir el màxim temps de pràctica possible.
Factors que al condicionaran:
Organització i control de les normes. (Desplaçaments, canviar-se, compliment d’horaris, ordre...)
El desenvolupament de la sessió (massa informació, masses correccions tècniques, transport i muntatge del material...)
3.1- QUÈ CAL CONTROLAR I QUAN FER-HO
ABANS DE LA SESSIÓ
- Aspectes formals: desplaçaments, vestuaris, puntualitat, equipació.
- Aspectes tècnics-pedagògics: previsió del que es vol fer i com fer-ho.
Objectius, continguts i tasques. Previsió de les estratègies pedagògiques. Atenció preferent als criteris d’organització (formació de grups, preparació de les instal·lacions i el material, distribució del temps...)
DURANT LA SESSIÓ
Adaptacions de que estava previst a les situacions reals (disposició dels alumnes, factors ambientals, situacions imprevistes...)
3.2- QUI CONTROLA?
- EL PROFESSOR: li corresponen totes les qüestions bàsiques. No necessàriament ha de ser l’únic actor protagonista
- L’ ALUMNE: responsabilitat personal
- EL GRUP: pot ser un bon mitjà de control i organització
- LA SITUACIÓ DE PRÀCTICA: l’organització dels grups, la distribució del material, l’ocupació de l’espai, la pràctica de tasques
- LA MOTIVACIÓ: elimina els problemes
3.3- COM CONTROLAR?
Accions de control:
Directa
El professor les pren en situacions de desordre col·lectiu o individual.
No és adient utilitzar l’amenaça.
Cal dirigir-se amb correcció i pel nom.
El control de tots els alumnes és responsabilitat nostre.
Indirecta
Moltes vegades el descontrol és degut a una informació insuficient, l’organització complicada de la tasca, mala distribució espacial...
Podem actuar modificant:
L’espai, les tasques (exercicis, jocs, formes jugades...), i la disposició del material.
Immediates
Lligades amb les directes, es prenen just quan sorgeix el problema
Retardades
En fred, després de l’anàlisi i la reflexió de la situació
EL CÀSTIGEL CÀSTIGÉs la pràctica d’imposar
quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte
no convenient
¿?¿?MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE
MAI AGREDIR VERBALMENT
En el següent vídeo hi trobareu les reflexions a l’entorn de l’educació dels menor del Jutge Emilio Calatayud.
Sóc conscient que està molt orientat a la família i a l’escola, però molts dels seus arguments es poden fer extensibles als altres àmbits de formació del nen.
Escriu la teva opinió personal sobre la educació dels menors (mínim 10 línies).
3.4- DISCIPLINA I MODELS DISCIPLINARIS
En l’àmbit extraescolar existeixen menys problemes de control de degut, degut a la no obligatorietat de les activitats.
Classes tancades o establertes
L’entrenador sap el que passarà perquè totes les decisions i normes les posa ell.
Model d’ensinistrament
Pretén crear hàbits i conductes. L’esportista no reflexiona i és manipulat
Model de modificació de conducta
Es basa en el condicionament operant. Modifica la seva conducta reforçant-los amb premis o sancions. El problema sorgeix quan l’aversiu no es compleix (ex: no vull fer-ho). A diferència de l’anterior, actua quan hi ha el problema.
Classes obertes
Es guia per la pròpia dinàmica de la classe.
Model de dinàmica de grups
El professor cedeix part del control al alumnes, però si la resposta no és acceptable torna a recuperar el control. Ex: arribar tard.
Model desenvolupament personal-social
Davant problemes complexos que afecten la dinàmica de la classe. (ex: violència). En aquests casos cal resoldre el problema fora... És habitual que es produeixin amb problemes d’estabilitat en el temps.
3.5- CLIMA D’AULA. INTERACCIÓ AFECTIVA
Acceptació de l’entrenador en el grup
- Aspectes tècnics: coneixement de la matèria, credibilitat, destreses docents, estatus...
-Aspectes personals: entusiasme, comunicació, edat i sexe, control de les emocions, justícia...
-Aspectes contextuals: rol en el centre o entitat, característiques de la mateixa
Tipus de lideratge
Normatiu Permissiu Democràtic
Normes tancades.
Entrenador pren decisions
Premis i sancions
Normes: no existeixen.
Decisions compartides amb el grup
No hi ha sancions (“colega”)
Entrenador dosifica quan i com cedeix les
decisions al grup
Control del professor però normes
consensuades
3.6- CONDUCTES DISRUPTIVES (casos pràctics)
- Agressió o incordi a companys
1- Separar-los, acabar amb l’agressió. Ells esperen la intervenció de l’entrenador amb
justícia. No qüestionen la seva autoritat.
2- Diàleg, després de classe. L’objectiu és que ells mateixos recondueixin la situació. No
utilitzar conductes repressives, cal escoltar als dos.
- Rebel·lia davant de l’entrenador
-Neguen la capacitat de l’entrenador. Convertir aquesta actitud de rebel·lia en una actitud de servir als companys.
-Neguen l’autoritat de l’entrenador. Si tot el grup qüestiona la teva autoritat...comença a ser preocupant. En casos individuals o es
concedeix o s’intervé, però no s’amenaça.
- Obstaculitzar la classe
Boicot conscient: cal canviar actitud
Boicot inconscient: no és problemàtic
Boicot planificat: cercar la raó del problema
- Protagonisme excessiu
- El millor que podem fer és ignorar-lo
- Personalitat peculiar
- Hiperactius, insegurs, sense control (entorns marginals), amb deficiències físico-motrius... Alguns casos requereixen tractament
psicològic
- Inhibició, desinterès
- Cal treballar la motivació
ENFRONTAMENT AMB EL GRUP
ADOLESCÈNCIA
TASQUES MAL PLANIFICADES
ACTIVITAT POC MOTIVANT
PROBLEMES AFECTIUS DELS
ALUMNES
1- Separar-los momentàniament de l’activitat per evitar que interfereixi en la dinàmica de la
sessió.
2- Expulsar de l’entrenament...si ho dius s’ha de complir!
3- Enviar-lo amb el responsable del club o entitat.
4- Establir una reunió amb els pares.
5- Proposar una expulsió temporal.
Temps útil de participació motriu
Progressió de la implicació motriu i cognitiva
Preveure el principi de la individualització (tasques complexes)
Tenir en compte l’aprenentatge significatiu
Preparar el material i recursos especials
Coherència general en tota la planificació
Top Related