ESQUEMA - RESUM
1. MODERNISME Vs NOUCENTISME:
TAULA COMPARATIVA
2. QUÈ ÉS EL NOUCENTISME?
CONTEXT SOCIAL I POLÍTIC. LA
MANCOMUNITAT
3. VÍDEO SOBRE EL NOUCENTISME
4. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE
LA LITERATURA NOUCENTISTA
5. AUTORS MÉS IMPORTANTS I
OBRES
Modernisme
Noucentisme
Vs.
Detall de la façana del Palau de
la Música de Barcelona
Detall de la façana del Col·legi
Oficial de metges de Barcelona
TAULA COMPARATIVA
MODERNISME NOUCENTISMECRONOLOGIA: DE 1880 A 1915 CRONOLOGIA: DE 1906 A 1923
Desenvolupament al conjunt d’Espanya i
Llatinoamèrica . Moviment no només literari
que troba gran èxit a Catalunya.
Moviment estètic i literari pròpiament
català, liderat per la burgesia, que se sent
impel·lida a actuar en benefici del país.
Fugida de la realitat, que troben vulgar i
poc poètica. Bucolització del món rural i
rebuig a l’urbà i a la burgesia acomodada.
Es reivindica la ciutat com a ideal, centre
de la raó, el seny i el progrés dels pobles,
especialment en el cas català.
Ambientació de les obres en llocs i països
exòtics i mítics, o reals però desapareguts
(època medieval, etc.)
Es retorna al model clàssic, d'inspiració
grecollatina i al mediterranisme, marc de
referència, bressol de la nostra civilització.
El llenguatge és més important que el
contingut. Ús abundant de recursos
fonètics (aliteracions, onomatopeies, etc.)
Llenguatge mesurat i cerca de “l’obra ben
feta”. Tanta importància té la forma com el
contingut. Ideal de perfecció constant.
Obres i figures modernistes essencialsARQUITECTURAPINTURA
LITERATURA
ANTONI GAUDÍSANTIAGO RUSIÑOL PUIG I CADAFALCH
JOAN MARAGALL M. COSTA I LLOBERA PRUDENCI BERTRANA VÍCTOR CATALÀ
QUÈ ÉS EL NOUCENTISME?
El terme NOUCENTISME l’encunyà Eugeni d’Ors;
ve de “nou-cents”, el segle nou que començava, i
en el qual tenien moltes esperances posades els
intel·lectuals, pensadors, polítics i literats que
volien bastir un moviment pròpiament
català, trencador amb el passat, per construir una
Catalunya més pròspera, més culta, recuperant
les arrels clàssiques, i més europea. Va ser un
moviment burgès conservador però alhora de
caire transformador i socialment actiu.
El NOUCENTISMEmarc polític i social
Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat
• 1901. Creació de la Lliga Regionalista,
partit conservador dirigit per Enric Prat
de la Riba, burgés benestant.
• 1907. Prat de la Riba, elegit President
de la Diputació de Barcelona. La
burgesia regionalista puja al poder.
• 1914. Creació de la Mancomunitat de
Catalunya, fusió de les quatre
diputacions provincials catalanes.
Època de progrés i de canvis socials.
• 1923. Fi de la Mancomunitat, liquidada
pel dictador militar Miguel Primo de
Rivera. Etapa regressiva.Context europeu:
I Guerra Mundial...
FITES POLÍTIQUES I SOCIALS D’AQUELLS ANYS
• RENOVACIÓ DE LA INFRASTRUCTURA DOCENT I CULTURAL
(NOVES ESCOLES, CREACIÓ DE BIBLIOTEQUES A CADA POBLE.,
ETC.. )
• CONSTRUCCIÓ DE CARRETERES, FERROCARRILS,
SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE I DOTACIÓ DE LÍNIES
TELEFÒNIQUES A TOT CATALUNYA
• CREACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1907) I FIXACIÓ
(PER FI) D’UNA LLENGUA LITERÀRIA. INGENT OBRA DE POMPEU
FABRA. NORMES ORTOGRÀFIQUES (1913), DICCIONARI
ORTOGRÀFIC (1917) I GRAMÀTICA CATALANA (1918)
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i
d=19450&p_ex=el%20noucentisme
VÍDEO SOBRE EL NOUCENTISME
EUGENI D’ORS, EL FORJADOR
INTEL·LECTUAL DEL NOUCENTISME
LA LITERATURA NOUCENTISTA
• Comença l’any 1906 i acaba a 1923
• Contestació als “excessos” del Modernisme
• Representa la imposició de la raó, la serenor,
la precisió i el correcte ordre de les coses
• El món clàssic i el Mediterrani com a fonts
d’inspiració
• Objectivitat, ús de la ironia i subtilesa a la
poesia
AUTORS ESSENCIALS
• EUGENI D’ORS I ROVIRA (1881 - 1954)
Pseudònim: “Xènius”. Intel·lectual, filòsof, assagista.
L’ideòleg del moviment i el creador del manifest estètic
• GUERAU DE LIOST (1878 - 1933)
Nom verdader: Jaume Bofill de Mates. Poeta.
• JOSEP CARNER I PUIG-ORIOL (1884-1970
“Príncep dels poetes catalans”. Sense dubte, l’autor
més important del Noucentisme i el de trajectòria més
àmplia en producció i en el temps.
Eugeni d’Ors i Rovira
Guerau de Liost
• Teoritzador i creador de l’estètica del
Noucentisme
• Destaca en assaigs de temes diversos, cultivant
de manera especial la filosofia
• Obra interessant: Glossari, publicat a La Veu de
Catalunya; a més té narracions i novel·les breus
• Trenca amb el moviment després de la mort de
Prat de la Riba i se’n va a viure a Madrid, on farà
un gir ideològic i renegarà del seu catalanisme
inicial
• Articulista destacat de La Veu de Catalunya
• Regidor a Barcelona i impulsor de l’ús del català a
l’Ajuntament. Tingué discrepàncies amb la Lliga i
fundà partit propi, esdevenint diputat a Madrid
• Destacat poeta: La muntanya d’ametistes (1908),
Somnis (1913), La ciutat d’Ivori (1918)
• Estil detallista i rigor idiomàtic a la seva obra
DEL “GLOSSARI”
Cal dir que una glossa és un assaig breu, d'extensió gairebé mai
superior a una pàgina, on, amb un estil brillant que busca la
complicitat del lector, i a partir de les oportunitats que ofereix
l'actualitat en qualsevol de les seves manifestacions, s'emeten
judicis valoratius o s'invita a la reflexió sobre temes o
circumstàncies d'ordre divers, parant atenció tant a individualitats
destacades per una o altra raó com, sobretot, a qüestions
rellevants de la vida col·lectiva en un sentit o altre.
La glossa, segons la concep i la practica Xènius (el pseudònim
amb què Ors va signar el Glossari), es converteix així en un
gènere textualment de temàtica versàtil, mínima unitat
significativa d'un ampli i travat sistema de pensament, l’orsià,
estructurat al voltant de l'analogia, convençut com estava l'autor
de la primigènia unitat del món i del cosmos, i atent a la seva
reconstrucció.
PÒRTIC
Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or:tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,
i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,serpegen de les ones pel tors adolescent.
L' ivori té la gracia d'un marbre constel·latd'aurífiques polsines com una carn d'albat.
Bella ciutat de marbre del món exterior,esdevinguda aurífica dins d'un esguard d'amor!
Ets tota laborada amb ordenat esment.Et purifica el viure magnànim i cruent.
I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,empunyaràs la palma del seny -que és immortal.
Guerau de Liost
Aquest poema tracta la metàforad’una ciutat molt bella que està fetade marbre i d’or. També parla de lescomoditats de viure en la ciutat, totidealitzant-la mitjançant elementsbells com el marbre, l’or i l’ivori.Aquest poema tracta indirectamentdel habitants de la ciutat, elsanomena i diu que són immortals, ensentit figurat. Té una estructuralineal, ja que si suprimeixes un versdel poema no ocorre res i segueixtenint sentit. Forma un esquematancat, ja que sempre parla delmateix tema, car és simplement unadescripció. El poema té un clímax claral final. Empra la tercera persona i eldinamisme expressiu és negatiu,perquè l’ordenació sintàctica mostralentitud.
Josep Carner i Puig-Oriol• Va néixer a Barcelona l’any 1884 i va morir a
Brusel·les l’any 1970.
• En 1897 en va llicenciar en dret i en filosofia
• Poeta més important del moviment noucentista,
nomenat “Príncep dels poetes catalans” per
la qualitat i polidesa de la seva obra
• Renovador de la poesia, la llengua i la prosa
catalanes, va col·laborar amb Pompeu Fabra
• També fou periodista, autor teatral, traductor
i diplomàtic
• Fidel a la II República, es va exiliar a partir de
1939, i recalà a Mèxic primer i a Bèlgica
després
• Posseïa un talent que li permeté assolir una gran perfecció lingüística i un
estil molt personal admirat per totes les generacions coetànies i posteriors
• “NOSALTRES ELS POETES SOM ELS CONSTRUCTORS DELS POBLES”
OBRA IMPRESCINDIBLE DE CARNER
• Primer llibre de sonets (1905)
• Els fruits saborosos (1906) RECULL DE POESIES QUE TRACTA DE
MANERA DOBLE SOBRE DIVERSOS FRUITS I ALHORA ÉS UNA
REFLEXIÓ MORAL SOBRE EL PAS DEL TEMPS
• Verger de les galanies (1911)
• Auques i ventalls (1914) CONJUNT DE POEMES SATÍRICS
• La paraula en el vent (1914) OBRA DE TEMÀTICA AMOROSA
• El cor quiet (1925) OBRA PRECEDIDA I MARCADA PER UNA ÈPOCA
D’ANGOIXES I PREOCUPACIONS EN LA VIDA DE L’AUTOR
• La primavera al poblet (1935) OBRA EN LA QUAL CARNER
S’INTRODUEIX EN EL SIMBOLISME QUE IMPERA EN POESIA
• Nabí (1941) CONSIDERADA LA MILLOR OBRA DE CARNER, ES
TRACTA D’UNA AL·LEGORIA DE TRASFONS BÍBLIC, EN LA QUAL
MOSTRA LA SEVA CÒLERA DAVANT D’UN DESTÍ ADVERS,JUGANT A SER PROFETA, COM HO FA JONÀS A LA BÍBLIA
• Llunyania (1952) RECOPILACIÓ DE POEMES D’EXILI
• Bestiari (1964)
VIDEO SOBRE CARNER: http://www.tv3.cat/videos/208113171