Post on 18-Dec-2014
description
La diada a Facebook: anàlisi de l’ac2vitat dels usuaris a la pàgina de
l’Assemblea Nacional Catalana
Emili Prado Òscar Coromina
Format con2ngut
Font: Elaboració pròpia
Par2cipació dels usuaris
Font: Elaboració pròpia
Format con2ngut i engagement (2012)
Format Contingut Publicacions Suma likes Mitjana likes Suma comentaris Mitjana comentaris Suma shares Mitjana Shares
Enllaç 173 17371 100,41 898 5,19 6796 39,28
Música 1 8 8,00 3 3,00 1 1,00
Foto 91 29323 311,95 1528 16,26 13525 143,88
Status 19 9467 498,26 670 35,26 2019 106,26
Vídeo 34 4621 135,91 212 6,24 3230 95,00
Total 318 60790 189,38 3311 10,31 25571 79,66
Font: Elaboració pròpia
Format con2ngut i engagement (2013)
Format Contingut Publicacions Suma likes Mitjana likes Suma comentaris Mitjana comentaris Suma shares Mitjana shares
Enllaç 113 62980 557,35 2155 19,07 14637 129,53
Foto 191 255096 1335,58 7621 39,90 64737 338,94
Status 1 174 174,00 1 1,00 25 25,00
Vídeo 54 22477 416,24 773 14,31 9504 176,00
Total 359 340727 949,10 10550 29,39 88903 247,64
Font: Elaboració pròpia
Compar2cions: 2012 vs 2013
Font: Elaboració pròpia
Perfil dels usuaris (gènere)
2012 2013
Dones 5647 47687
Homes 5643 26794
Sense definir 124 739
Font: Elaboració pròpia
Perfil dels usuaris (idioma plataforma)
2012 2013
Català 7678 34404
Espanyol (es_ES) 1707 20214
Espanyol (es_LA) 1513 17012
Anglès (en_US) 194 1282
Anglès (en_GB) 151 751
Altres 123 1423
Sense definir 48 134
Font: Elaboració pròpia
Fotos 2012
Font: Elaboració pròpia
Font: Elaboració pròpia
Font: Elaboració pròpia
Los grassroots en las campañas electorales en Cataluña (de 2010 a 2012). El caso de
PSC-‐PSOE.
Director: Dr. Xavier Ginesta Daniel Franco
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
ObjeEvo: Estudiar cuentas de PSC-‐PSOE
# evolución # parEcipación ciudadana # campañas electorales # PSC-‐PSOE # 2010/2012
Entrevistas en profundidad
Daniel Franco Buendía
Director: Dr. Xavier Ginesta Portet
Los grassroots en las campañas electorales en Cataluña (de 2010 a 2012). El caso de PSC-‐
PSOE.
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Metodología: Triangulación metodológica
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Metodología: Análisis de datos
Tweets
Daniel Franco @dfranb
Desarrollo: Contexto
Tweets
Daniel Franco @dfranb
Desarrollo: Contexto
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo Estrategia com. 2.0
Parlament de Catalunya 2010
Parlament de Catalunya 2012
Ayuntamiento de Barcelona
2011
Congreso de los Diputados de Madrid 2011
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Comparación parEcipación
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
350000
PSC
Ciudadanía
Parlament de Catalunya 2010
Parlament de Catalunya 2012
Ayuntamiento de Barcelona 2011
Congreso Diputados Madrid 2011
937
34988
1693
336972
PSC-‐PSOE
Ciudadanía
Evolución canEdad de mensajes de 2010 a 2012
PSC-‐PSOE
Ciudadanía
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Retweets y mensajes de respuesta
PSC-‐PSOE
Ciudadanía
X 3,5
X 9,5
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Se aconseja el discurso
PSC-‐PSOE
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Se aconseja el discurso
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Aportación de los grassroots
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Evolución en la zona 2.0
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Reconocimiento de la colaboración
Tweets
Grassroots @socialestes_cat
Desarrollo: Malas praxis
Tweets
Conclusiones: h^p://t.co/rJV2nSOcJ4
Responder a @dfranb
11:00 PM-‐ 26 sep 13 Reportar archivo
Grassroots @socialestes_cat
Tweets
Conclusiones: h^p://t.co/rJV2nSOcJ4
Responder a @dfranb
11:00 PM-‐ 26 sep 13 Reportar archivo
Grassroots @socialestes_cat
Tweets
Conclusiones: h^p://t.co/rJV2nSOcJ4
Responder a @dfranb
11:00 PM-‐ 26 sep 13 Reportar archivo
Grassroots @socialestes_cat
Tweets
Conclusiones: h^p://t.co/rJV2nSOcJ4
Responder a @dfranb
11:00 PM-‐ 26 sep 13 Reportar archivo
Grassroots @socialestes_cat
racias
@dfranb dfranb@gmail.com
La comunicación política 2.0 en las instituciones locales. El caso de la provincia de Castellón
Ramón Pardo BaldeónUniversitat Jaume I (Castellón)
Este trabajo forma parte del Proyecto I+D referencia CS02010-16313 financiado por el Ministerio deEconomía y Competitividad. Investigador principal Dr. Andreu Casero Ripollés.
1. Interés de las administraciones públicas por usar las tecnologías
digitales para acercarse a los administrados y mejorar su imagen-
reputación
2. Creadas para comunicar, las webs municipales se convierten en
webs de servicios como los diarios y plataformas para gestionar en
red
3. Escaparate de la gestión política, generadoras de información
4. Gabinetes deben variar su estrategia para usar estas herramientas
Consideraciones previas e interés
Objetivos estudio
O1 = Analizar la evolución de los website municipales y
el uso que hacen de ellas los gabinetes de
comunicación para justificar la acción de la
administración y cómo gestionan los recursos públicos
O2 = Analizar la influencia de los mensajes corporativos
en la popular Twiter, usando Metricspot
Metodología
Estudio metodológico a partir de la consulta de datossecundarios:
-Notas de prensa de: Diputación de Castellón yayuntamientos de: Castellón, Vila-real y Burriana
-Años 2011-2013-Medición de su actividad e influencia en Twiter-Suscriptores de vídeos corporativos en Youtube-Seguidores en Facebook
ResultadosNotas prensa
Institución 2011 2012 2013 Media diaria Total
Dip. Castellón 602 705 705 3*
Ayunt. Castellón 3.500 4.750 4.800 4**
Ayunt. Vila-real 3.400 3.550 3.800 3-5 **
Ayunt. Burriana 487 487 487 1.453***
*Datos hemeroteca online. ** Incluyen foto/noticias. *** Total notas subidas 2011/13
Institución Facebook Twiter Youtube Visitas web
Dip. Castellón 840 2.760 66* 28.708**
Ayunt. Castellón 10.126 1.250 55 600.000**
Ayunt. Vila-real 1.500 1.819 63 460.000**
Ayunt. Burriana 1.100 770 6 -
*Suscriptores. ** Datos 2013.
Redes sociales
Resultados
Actividad en Twiter de la Diputación de Castelló y horario más tuiteos. Actividad en Twiter del Ayunt.de Castelló y horario tuiteos.
Actividad en Twiter del consistorio de Vila-real y horario más tuiteos Actividad en Twiter del Ayunt.de Burriana y horario tuiteos.
Conclusiones-Aumento del caudal informativo que las instituciones dan a los ciudadanos
-Webs corporativas= webs de servicios y participativas
-Compiten con los medios de comunicación tradicionales
-Tendencia a servirse de ellas
-No aprovechan todas las posibilidades en las redes sociales. N° de seguidores
-Mejoras en las webs para suplir falta de información en municipios pequeños, sin diarios locales
-Evitar usos partidistas
Gracias
Este trabajo forma parte del Proyecto I+D referencia CS02010-16313 financiado por el Ministerio deEconomía y Competitividad. Investigador principal Dr. Andreu Casero Ripollés.
Ramón Pardo BaldeónUniversitat Jaume I (Castellón)
pardor@uji.es
L'ÚS DE TWITTER EN TRES CAMPANYES ELECTORALS: ESPANYA, ESTATS UNITS I
NORUEGA
Laura Cervi
Núria Roca Trenchs
Universitat Autònoma de Barcelona
Introducció●Les darreres dècades Internet ha crescut com a eina per a la comunicaciósocial i també per a la comunicació política
●Al mateix temps, s'ha produït una crisi de la democràcia representativa, quesuposa un procés de desafecció política
●Ara, la democràcia representativa es proposa ser substituïda per unademocràcia més directa. I Internet pot ser l'eina que ho permeti
●Ara bé, el debat sobre si Internet pot canviar el paradigma de la comunicaciópolítica no és fàcil de resoldre. La discussió se centra en dues tesis diferents:
●Ciber-optimistes: defensen l'impacte d'internet en política
●Ciber-pessimistes: dubten sobre el fet que Internet contribueixi a incrementar lacapacitat dels ciutadans per participar en els afers públics
●Els candidats es veuen obligats a ser presents a internet ho vulguin o no,especialment durant les campanyes electorals
Plantejament
●La investigació se centra en l'anàlisi de l'ús de Twitterper part dels candidats durant les campanyes electorals●Tres països: Espanya (2011), Estats Units (2012) i Noruega(2013)●Tres sistemes polítics: Pluralista Polaritzat, Liberal iCorporatiu Democràtic (Hallin & Mancini)●Sis candidats: Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba;Barack Obama i Mitt Romney; i Jens Stoltenberg i ErnaSolberg
Objectius i preguntes●Objectius●Comparar l'ús que fan de Twitter els sis candidats seleccionats
●Establir lesprincipals semblances i diferències de la seva campanya a aquestaxarxa social
●Determinar el nivell de compromís en el seu ús
●Reflexionar sobre si s'està produïnt una procés de convergència cap al modelLiberal: americanització de les campanyes electorals (per l'interès internacionalque suscita la política nord-americana) o modernització
●Preguntes●Quin ús fan de Twitter els candidats?
●Quin és el seu compromís amb la xarxa?
●S'està generant un procés de convergència cap el sistema nord-americà o lescampanyes s'estan modernitzant?
Sistema nord-americà●Presidencial
●Bipartit
●Els votants voten per un candidat i no pel partit●El candidat és escollit pel procés de primàries i els caucus
●El procés electoral comença 18 mesos abans de les eleccions. Nohi ha jornada de reflexió, es pot seguir fent campanya (mentre auns estats ja se saben els resultats electorals, a uns altres encaraes vota)
●El sistema de finançament és privat●Renuncien al públic per obtenir més diners
●Tradició democràtica
El sistema espanyol●Monarquia parlamentària no presidencialista
●Sistema multipartit, però tendeix al bipartit
●L'elecció del president és indirecta a partir dels vots en llistestancades●L'elecció del candidat està subordinada al partit
●La campanya electoral s'allarga 15 dies. Jornada de reflexió el diaabans de les eleccions. Cada cop s'estén més el període deprecampanya o campanya permanent
●El finançament de la campanya és públic i privat
●Escassa tradició democràtica. Període de dictadura
El sistema noruec●Monarquia parlamentària
●Sistema multipartit amb coalicions. No es produeixen àmpliesmajories
●Sistema electoral basat en eleccions directes amb un sistema derepresentació proporcional●El partit té el control i escolleix el candidat
●El període de campanya electoral no està regulat. La campanyacomença a l'agost i no hi ha jornada de reflexió, encara quenormalment els candidats acorden no fer campanya el dia de leseleccions
●El finançament de la campanya és mixt
●Llarga tradició democràtica
Metodologia●Anàlisi comparativa
●Tres nivells de comunicació (Vedel & Lilleker):●Informació: relativa a la campanya (mítings, debats, reunions, trobades,programa electoral, biografia del candidat)
●Deliberació: generar debat entre el candidat i l'elector i entre els electors
●Participació: promoure que la ciutadania s'involucri amb el procéselectoral (organització d'actes)
●Anàlisi qualitativa / quantitativa
Anàlisi i resultats●Dades qualitatives●Eina fonamental per a la difusió d'informació: mítings, programaelectoral, crítica al rival, biografia
●No l'entenen com a eina per a la promoció del diàleg. Els votantspubliquen missatges de suport o crítica i fan preguntes, però elscandidats no es comprometen i si responen ho fan en base al programaelectoral. La relació segueix sent, sobretot, top-down
●Els candidats no promouen la participació a través de Twitter.–Els Estats Units són el país on els voluntaris tenen un paper més rellevant i elscandidats poden demanar la participació d'una manera més oberta: organitzantactes, fent donatius
Anàlisi i resultats●Dades quantiatives●Barack Obama va ser el primer a crear un perfil. Els candidatsespanyols, els que més tard hi tenen presència
●També Barack Obama, el que més seguidors tenia i el qui méspersones seguia. Erna Solberg la candidata amb menys seguidors iRomney el que menys persones seguia
●Rubalcaba, el que més tuits va publicar i Stoltenberg el que menys
●Rajoy va ser el que més respostes va fer, mentre que Obama i Romneyno en van donar cap
Conclusions●El sistema polític i electoral imposen diferències pel que fa l'ús de Twitter entre païsosperò també entre candidats d'un mateix país
●Més activitat a Twitter no es tradueix en més qualitat en el seu ús. Els candidats noexploten tots els recursos
●Sobretot ús informatiu
● No s'estableix un autèntic diàleg
●Als Estats Units promouen la participació per l'estructura del sistema polític
●L'aposta per Twitter és desigual. Als Estats Units, el candidat té el control del procéselectoral, però no a Espanya i a Noruega, de manera que l'estratègia de la campanya ésmés personalista a nord-amèrica, però als altres dos països els candidats estansubordinats als partits, en menor mesura Espanya
●Paradoxalment, als Estats Units, amb una activitat més elevada per part dels candiats, hi ha menysparticipació electoral. A Noruega, el contrari: hi ha més participació electoral però un ús menor deTwitter
●Si s'està produint un procés de convergència cap al sistema Liberal, caldrà esperar finsque es doni per tancat per avaluar-ne les transformacions i conseqüències. Sí que esprodueixen canvis en la manera com es fa campanya, precisament per la penetraciód'Internet en el procés electoral