nomesart, http://www.nomesart.com

presenta:

Hem pujat i baixat camins de pedra i salabror...

Suite eivissencaEscultures virtuals i orgàniques de Pere Planells sobre espais infogràfics de la ciutat d’Eivissa.

Bon dia...Aquí l’instint!

Tenim el tast de l’illa dibuixat amb empinats carrerons de pedra i imaginació...

Escultura virtual 1: SotosPerspectiva A

Escultura virtual 1: SotosPerspectiva A

Escultura virtual 1: SotosVersió escurçada.

Perspectiva B

Escultura virtual 1: SotosVersió escurçada.

Perspectiva C

Escultura virtual 1: SotosVersió escurçada.

Perspectiva D

Escultura virtual 1: SotosVersió escurçada.

Perspectiva E

Escultura virtual 1: SotosVersió escurçada.

Perspectiva F

Escultura virtual 1: SotosVersió escurçada.

Perspectiva G

4-4-72Com a cap del poemaLa data en què ha estat fet.Quant de viatge hem passat!

Poemarefugi.Ovaricultura.

Escultura virtual 2: Escales de defensa Perspectiva A

Escultura virtual 2: Escales de defensa Perspectives B i C

Parets: ombres de drac al jaç de la llum !

De passeig per l’illa, síntesi de soledats...

Escultura virtual 3: Columna al.legòrica als fenicis

Perspectiva A

Escultura virtual 3: Columna al.legòrica als fenicis

Perspectiva B

Escultura virtual 3: Columna al.legòrica als fenicis

Perspectiva C

Llombrígol, melic...Assegut més avallEts l’escorpí de l’hereu.

Escultura orgànica 1: Mans obertesPossible ubicació.

Escultura orgànica 1: Mans obertesPossible ubicació.

De set en set, de dilluns a dilluns, una obsessió rere la porta.El pit escoltant sobre els rajols.

Escultura orgànica 2:L’espatlla del diable.

Escultura orgànica 2:L’espatlla del diable,

en la seva possible ubicació.

El mar, la mar. Coses del cel!

Escultura orgànica 3: Veles per l’illa de “San Borondon” en la seva possible ubicació.

L’illa de “San Borondon” és una illa no assenyalada als

mapes, l’existència de la qual prové d’una antiga tradició

celta.“San Borondon” és el nom que rep aquesta illa fantàstica a les

illes Canàries.

Rebombori a la vila.Les mosques fan companyia!

Sols llibres sagrats;la lletra marxa,el sentit queda.

Lletres de nit, de divertiment.

Llum de matinada!

Escultura orgànica 4: Llar sobre la mediterrània.

Escultura virtual 4: Creuetes de Dalt Vila

Perspectiva A

Escultura virtual 4: Creuetes de dalt vila, en una possible ubicació.

Escultura orgànica 5: La venus de Benirràs.

Escultura virtual 5:Veles llunyanesPerspectiva A

Escultura virtual 5: Veles llunyanes, en una possible ubicació

Fixar imatges de la immensitat.Posar el mar dintre la galleda!

Temps per xerrar,temps de la vida.No acció. Silenci.

He perdut la meva joia:El silenci la té!

Escultura virtual 6: Columna d’arrels (fragment)Perspectiva A

Escultura virtual 6: Columna d’arrels (fragment)Perspectiva B

Mostraran els mirallscelatgeso trossos de carn acimats?A cada basseta del camí un nuvolat!

Escultura virtual 6: Columna d’arrels (conjunt).Perspectiva C

Escultura virtual 6: Columna d’arrels (conjunt).Perspectiva D

Escultura virtual 6: Columna d’arrels (conjunt i detall).Perspectiva E

Quina alegria!Ocells fent bastides de cel.

Volcà;minúscul retròde la infantesa.

ErosióPresentació i localització.

Escultura virtual 7: Erosió .Perspectiva i situació

CUESTA ABAJO

La palabra conmoción se ha escuchado hasta la saciedad, de modo que ya es legítimodecir algo en su honor. En ningún momento se la desvinculará de lo material, sin embargo,ante todo, quedará relacionada con la siguiente posibilidad: conmoción es preámbulo dederrumbamiento. Desearía que quienes luego un estreno o de la aparición de un libroproclaman su conmoción, nos explicaran que se derrumbó en ellos. Pero, ¡hay!, la frase que era sólida permanece firme, a pesar de la conmoción. ¿cómo ella podría permitirse esta pausa que necesariamente precede a todo derrumbe? Nadie lo intuyó nunca con mayor lucidez que Marcel Proust el día de la muerte de su abuela,que lo conmocionó y a la vez le pareció irreal, hasta que al llegar la noche y sacarse los zapatosirrumpió en llanto. ¿Por qué? Porque debió agacharse: es el cuerpo quien desvela tanto el dolor profundo como la profundidad del pensamiento. Ambos requieren soledad. Quien hayasubido a una montaña y llegado exhausto a la cima, para luego encaminar sus pasos cuestaabajo, conmocionando su cuerpo por completo, en este momento el tiempo se le disuelve,sus estructuras interiores se derrumban, y a través de los guijarros de cada instante deambulacomo en sueños. Intenta a veces detenerse y no lo consigue. ¿Serán los pensamientos quienes lo conmocionan, o el camino áspero? Convertido en un calidoscopio, su cuerpo le proyectará a cada paso imágenes cambiantes de la verdad.

Walter Benjamin (Suite ibizenca)

Teoria(s) de IbizaLibros de la GorgonaEditado y prologado por Rafael Pascuet

Poemes mínims de Pere Planells realitzats els anys 70 a Eivissa, Santa Cruz de Tenerife i Sant Pere Pescador (Alt Empordà).

Música de la presentació: Eagle (Hotel California)

Presentació editada per Pere Planells. Arenys de Mar, estiu de 2003.http://www.eivissaweb.net/pereplanells/