0 sessió 1
-
Upload
observatori-catala-de-la-joventut-acj -
Category
Education
-
view
724 -
download
4
description
Transcript of 0 sessió 1
Anàlisi sociològica i polítiques de joventut
Pau Serracant
Curs de formació bàsica per a professionals de joventut
La joventut i el seu context social
• El concepte de joventut.
• La transformació del context social...
• ... el seu impacte sobre les trajectòries juvenils...
• ... i la seva plasmació a nivell europeu.
Esquema de la sessió
• Societats antigues i tradicionals. Oralitat:
• Societats industrials. Lectura:
- Culturalisme: l’exercici del privilegi.
- Materialisme: formació - del treball fabril als analistes simbòlics
• Societats postindustrials. Audiovisuals:
Invenció, Història i Geografia de la joventut
Construcció
Difuminació
¿?
La joventut, com l’amor...
1. El concepte de joventut (I).La invenció de la joventut i l‘accés a la informació.
• Condició biològica (biologia).
• Condició psicològica (psicologia).
• Grup d’edat / cohort (demografia).
• Generació (història).
• Part del cicle vital (sociologia).
• Grup cultural (antropologia).
La joventut com a...
1. El concepte de joventut (II).Les perspectives sobre la joventut.
• Mediàtic. Alarmisme i sensacionalisme. Negativitat. Moralisme.
• Popular.
• Polítiques públiques.
• Acadèmic. L’efecte microscopi.
1. El concepte de joventut (III).L‘estereotip juvenil.
El cercle viciós de la imatge pública dels jovesEl punt de vista...:
La intervenció amb joves i altres col·lectius – semblances:
Recursos / Recerca / Debat i transferibilitat
Implícites
1. El concepte de joventut (IV).Un mapa de les polítiques de joventut.
Nuclears
Perifèriques
Explícites
Etapa - afirmatives vs Transició - transicionals
La integralitat
Educativa
Laboral
Domiciliar
Familiar
4. T
rans
icio
ns ju
veni
ls
Classe
Gènere
Territori
Ètnia
Mercat
Estat
Família
2. Fonts del benestar
INFÀNCIA ADULTESA VELLESA
3. Variables de desigualtat
2. La transformació del context social (I).L’etapa juvenil en el context de la globalització.
Cicle de vida
1. Globalització / PF
JOVENTUT
2. La transformació del context social (II). Alguns elements d’impacte sobre les transicions juvenils.
• Educació: entre el fracàs escolar (model ecònòmic) i la sobrequalificació (precarització).
• Treball: model econòmic i polarització del MdT.
• Habitatge: model econòmic i feblesa pol. públiques.
• Família: nous patrons culturals i feblesa pol. públiques.
Canvis en les trajectòries juvenils
3. Els canvis en les trajectòries juvenils (I). Allargament.
• Preteens: l’accés a la informació... i d’altres misteris.
• Adultescència, síndrome de Peter Pan...: For ever young?
Tres hipòtesis explicatives (complementàries):
• Efecte edat
• Efecte context
• Efecte generació
El límit de les polítiques de joventut i la perspectiva del cicle de vida.
Adaptació de les polítiques de joventut a les noves casuístiques de les trajectòries juvenils actuals.
3. Els canvis en les trajectòries juvenils (III). Reversibilitat i trencament de la linealitat.
• L’emergència de nous patrons.
• Una valoració ambivalent.
• [L’escepticisme teòrico-metodològic].
Adaptació de les polítiques de joventut als diferents perfils i necessitats.
3. Els canvis en les trajectòries juvenils (IV). Diversificació.
• La conseqüència dels canvis anteriors...
• ... i del procés migratori.
Estat
FamíliaMercat
Transicions
4. Els models del benestar juvenil (I).Un mapa conceptual.
4. Els models del benestar juvenil (II).Un quadre comparatiu.
Dualització sistema educatiu català
Model dual alemanyAjuts a mares solteres
Sistema danès de beques
Exemple
“Esperar-se”“Situar-se”“Adults a qualsevol preu”
“Quedar-se: inimaginable”
Imaginari juvenil
Reproducció de les desigualtats
Reproducció de les desigualtats
PolaritzacióIgualtat d’oportunitats
Impacte en la població juvenil
FamíliaEquilibriMercatEstat (i mercat)Agent bàsic en la provisió de benestar
Afirmatiu Del discurs a la pràctica
TransicióReinserció i prevenció
EmancipatoriModel de polítiques de joventut
Corporativista (feble) Priorització gent gran
Corporativista (fort)Assistencialista Tradició T. social
Universalista Desmercantilització
Model de polítiques públiques
Recurs / ProblemaGrup vulnerableProblemaRecursConcepció de la joventut
FamilistaConservadorLiberalSocialdemò-crata
5. Algunes reflexions finals.
• Joventut com a model, joves rebutjats.
• La construcció social de les joventuts:
- Individualització i classe social: la fal·làcia epistemològica de la modernitat avançada.
- La vigència de les altres variables de desigualtat i la tendència a la polarització.
• L’emancipació dels joves actuals, i la dels seus fills.
• Els equilibris en l’ecosistema juvenil- presentisme?
• Desigualtats, joventut i polítiques públiques: la importància d’incidir en el col·lectiu juvenil.
Annex 1 (a). Psicologia i joventut.Diferents concepcions (històriques) de l‘adolescència/joventut.
Personalitat adulta: maduresa emocional + formes de pensament dominant en cada societat.
• Període de moratòria (Erikson, 1959).
• Període en què ja no s’és nen però encara no adult (Allerbeck, 1979).
• Estat pre-moral i pre-legal (Kaplan, 1975).
• La posició marginal (Lewin, 1973).
• Canvis físics, bioquímics i psicològics que acompanyen el període de transició entre la “infància” i la “vida adulta” (Kaplan, 1984).
Annex 1 (b). Psicologia i joventut. Joventut, identitat i conflicte.
La joventut com a fase de definició de la identitat
• D’un context familiar segur (?) a un espai públic hostil.
• L’adquisició de la identitat: “jo” en relació als “altres”:
- Joves vs adults. Les dificultats de la proximitat institucional.
- Joves vs joves (Annex 1 (c)). El conflicte com a inherent?
- Joves vs temps. La inevitable integració?
Annex 1 (c). Psicologia i joventut. Música i identitats relacionals.
Pop
Rock
Heavy
Flamenc
Reaggeton
Rock català
Màkina
House
Bangrah
Hip hop
Ska
Annex 2. Història i joventut. La joventut i el ball generacional.
• Exemples: Generació del 98 / X / @
• Concepte.
• Perspectiva històrica:
- De l’estabilitat en les societats tradicionals...
- ... al canvi en les societat contemporànies:
la teoria del reemplaçament generacional.
• El conflicte: (hormones, identitats i també) cosmovisions.
Annex 3. Sociologia i joventut. La joventut com a part del cicle vital.
Transicions juvenils
Educació
Treball
Habitatge
Família
INFÀNCIA JOVENTUT ADULTESA VELLESAADOLESCÈNCIA
Cicle de vida
Cada cultura defineix de manera diferent el que és la infantesa, adultesa, etc. (els rols assignats als individus que estan en cada fase) i per tant les relacions entre cada grup.
Annex 4 (a). Un canvi de model social.Algunes aporacions acadèmiques rellevants.
Si el río suena... La batalla per etiquetar una nova realitat
• Societat informacional - Castells. • Postmodernitat - Lyotard, Baudrillard.
• Societats Industrials Avançades - Giddens.
• Societat del Risc - Beck.
• Societat Líquida - Bauman.
• Globalització - VVAA.
• Postfordisme - VVAA.
GlobalitzacióAlgunes dimensions d‘un concepte polièdric
• Internacionalització de l’economia.
• Desregulació i privatització. Intensificació de la competència.
• Interconnexió i accés a la informació.
• Creixement de la importància del(s) mercat(s).
Annex 4 (b). Un canvi de model social.Globalització.
Mills i Blossfeld, a Simó
Annex 5. Desregulació del MdT.
Pre-fordisme Fordisme Post-fordisme
Industrialització Terciarització
Creixement i estabilitat
Creació EdB Regulació
Crisis cícliquesAfebliment EdBDesregulació
27,8%
28,3%
27,6%27,5%
27,3%27,2%
26,6%
26,8%
27,0%
27,2%
27,4%
27,6%
27,8%
28,0%
28,2%
28,4%
1992 1995 1998 2001 2004 2005
Evolució de la despesa social (% sobre el PIB). Unió Europea.
Font: Eurostat
Annex 6 (a). Reducció de l’Estat del Benestar.Del qüestionament ideològic als recursos disponbiles.
20,8
27,2
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0
Espanya
Unió Europea (27)
Despesa social sobre el PIB (%). 2005.
Font: Eurostat
Annex 6 (b). Reducció de l’Estat del Benestar.Catalunya i Espanya en el context europeu.
Annex 7 (a). Variables de desigualtat.Classe social (I).
Pre-fordisme Fordisme Post-fordisme
Industrialització Terciarització
Estabilitat CreixementRegulació
Creació EdB
Crisis Desregulació
Afebliment EdB
Disminució desigualtats
Polarització
Annex 7 (b). Variables de desigualtat.Classe social (II).
• Extensió del risc / incertesa. Viure al dia: un retorn a la normalitat?
• La brasilenyització d’Occident? El nomadisme com a norma.
• L’aturada de l’ascensor social? - Mobilitat intrageneracional. Mobilitat de curt recorregut.
- Mobilitat intergeneracional. Un desclassament generacional?
- Posició d’origen… i de destinació?
• A què ve el debat, doncs? - Individualització de les subjectivitats. L’exemple del vot.
- Construcció activa i reflexiva de la trajectòria. Preuniversitaris vs Precaris.
La desaparició de la classe social (?)
• Una incorporació massiva al MdT. Realització personal i doble ingrés.
• Una major inversió formativa. Futur en femení?
• La pervivència dels rols en el treball domèstic.
• Violència de gènere: un indicador de canvi?
Annex 8. Variables de desigualtat.Gènere.
Canvis i continuïtats en les relacions de gènere
Annex 9. Variables de desigualtat.Territori.
• Territori i oportunitats. L’exemple del mapa del fracàs escolar.
• Capital global, treball local. La resistència a la mobilitat en un model de benestar familista.
• El retorn de les ciutats-estat? El repte de BCN.
A pesar de la banda ampla...
Annex 10. Variables de desigualtat.Ètnia / origen geogràfic.
La multiculturalitat ja és aquí
• El treball no és tan local...
• Els (sorprenents?) perfils de la immigració.
• L’efecte crida: una demanda real (model econòmic)...
• ... que frustra expectatives (irreals).
• Jove i immigrat: una transició doble, i contradictòria.
• El cas català: un impacte no esperat. Projeccions demogràfiques i planificació de serveis.
Annex 11. Estats del benestar.El model comparat clàssic.
ÀREA SUBÀREA
TIPUS D’ESTAT DEL BENESTARNòrdic
(socialdemòcrata) Anglosaxó
(liberal)Continental
(conservador)Mediterrani(familista)
Laboral
Regulació del mercat de treball
Mitjana Baixa Alta Baixa
Taxa de cobertura de la negociació col·lectiva
Alta Alta Molt alta Alta
Centralització de la negociació col·lectiva
Alta Baixa Mitja Baixa
Densitat sindical Alta Alta Mitjana Baixa
Sistema de protecció social*
Nivell de desmercantilització
Alt Baix Mitjà Baix
Estructura de finançament
Impositiva Impositiva Contributiva Contributiva
Principi de cobertura Universal Selectiu Selectiu Selectiu
Criteri d’accés Ciutadania NecessitatInserció laboral
Inserció laboral
Impacte social
Estructura final de rendes
Desigualtat baixaDesigualtat
mitjanaDesigualtat
mitjanaDesigualtat
alta
Principi estratificador Igualador Dualitzador Reproductor Reproductor
* Protecció social: atur, pensions, incapacitat i baixa per malaltia, principalment.