11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

67
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-1991)

Transcript of 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Page 1: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-1991)

Page 2: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

3 etapes

• Formació dels blocs: tensió (1945-1955)

• Coexistència pacífica: distensió (1956-1975)• Retorn a la tensió (1975-1991)

Page 3: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Etapes de laGuerra Freda

1945-1991

Tensió1945-1955

Coexistènciapacífica:

Distensió1956-1975

Retorn a laTensió

1976-1991

Divisió d’AlemanyaPla MarshallComecom

Guerra de CoreaOTAN

Pacte de Varsòvia

Mur de Berlín 1962Guerra del Vietnam

Tractat de no proliferacióTelèfon vermell

Final caça de bruixes

StalinTruman

Eisenhower

Khruixov, BreixnevKennedy, Johnson,Nixon, Ford, Carter

Guerra de les GalàxiesSalt 2

Invasió GrenadaCaiguda Mur de Berlín

1989Invasió Afganistan

AndropovTxernenko

Reagan

Page 4: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

LA GUERRA FREDA : 1945-1991

• S'inicia un període marcat per tres eixos principals:

• Fi de l'hegemonia europea• Domini de dues grans potències ( Estats

Units i URSS )• Naixement del Tercer Món.• Europa queda dividida en dos blocs sota

la influència dels Estats Units i de la URSS.

Page 5: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Causes:

• Règims polítics i econòmics oposats (capitalisme-comunisme)

• Manteniment dels exèrcits d'ocupació als diversos territoris i utilització del predomini militar per establir les àrees d'influència.

• La Guerra Freda s'anomena així perquè, davant el perill de la utilització d'armament nuclear, les dues potències mai no es van enfrontar directament en cap conflicte de gran abast, però van intervenir militarment o mitjançant pressions polítiques i econòmiques en tercers països per evitar l'expansió del contrari.

Page 6: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

L’EUROPA OCCIDENTAL: Àrea d'influència angloamericana

• França

• Itàlia• Regne Unit

• Bèlgica• Holanda

• Dinamarca• Noruega

• Suècia

• Finlàndia• Irlanda

• Islàndia• RFA (Alemanya

Occidental): zona de fricció.

Page 7: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

L´EUROPA ORIENTAL: Area d'influència soviètica (URSS)

• Polònia• Txecoslovàquia• Hongria• Romania• Bulgària• Iugoslàvia• Albània• RDA (Alemanya Oriental): zona de fricció

Page 8: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Europa dividida:

el teló d’acer

Page 9: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Bases americanes a la RFA

Page 10: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 11: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Estats Units

• Europa perd l'hegemonia en el terreny econòmic i polític. Els Estats Units inicien un període de forta empenta econòmica i es converteixen en la primera potència mundial.

• En el terreny polític es converteixen en defensors de la pau al món i aquest protagonisme es manté fins l'actualitat.

Page 12: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

U.R.S.S. ( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)

• Econòmicament destrossada per la guerra, aconsegueix recuperar-se gràcies a la seva economia planificada.

• Políticament, per primera vegada surt de l'aïllament i exerceix la seva influència sobre els territoris ocupats militarment.

Page 13: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

ALEMANYA ( zona de fricció ):• Element principal de tensió entre les dues potències.• Dividida en 4 zones d'ocupació sota administració militar.• Berlín ( territori oriental) dividida en 4 zones sota d'administració militar de

França, el Regne Unit, Els Estats Units i la URSS.• Proposta inicial: reunificar Alemanya sota un govern democràtic.• Finalment, creació de dos estats alemanys com a conseqüència de la

tensió entre les dues grans potències.• França, Gran Bretanya i Estats Units volen organitzar una administració

civil alemanya i potenciar un estat que s'integrés dins el camp occidental. Tenien por que la reunificació s'inclinés cap a l'òrbita de Moscou.

• 1946: suspensió dels lliuraments a l'URSS per reparacions de guerra.• 1947: unificació de les zones USA i britànica.• 1948: incorporació de França a aquesta unificació.• 1948: bloqueig de Berlín. Suspensió per part soviètica de les

comunicacions per terra des de les zones occidentals d'Alemanya amb els tres sectors no soviètics de la ciutat. Pont aeri alternatiu (USA).

• 1948 Les tres potències occidentals imposen la creació de la R.F.A. ( República Federal Alemanya )

• 1949 Es crea la R.D.A. ( República Democràtica Alemanya ) a la zona Soviètica.

• Antagonisme creixent RFA-RDA• 1961 Construcció del Mur de Berlín com a conseqüència de la forta tensió

entre els dos blocs.• 1989 Caiguda del Mur de Berlín.

Page 14: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

França• La força política de De Gaulle va fer que els aliats no

tractessin França com un país vençut,malgrat que el govern de Vichy s'havia aliat amb Hitler ( Pétain).

• De Gaulle va formar un govern provisional i va governar fins el 1946 en que va perdre les eleccions davant una coalició de comunistes, socialistes i MRP (similar a la democràcia cristiana).

• Els comunistes al cap de poc temps són expulsats del govern i es converteixen en una força política en recessió.

• Situació del país:• Crisi econòmica• Problemes de les colònies• Tensió internacional• Agitació social.

Page 15: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Itàlia

• Es constitueix en república ( referèndum 2-6-46) i rebutja la monarquia pro feixista.

• El partit comunista adopta la via democràtica i actua com a moderador seguint les directrius de Moscou de mantenir l'equilibri territorial de Ialta i Postdam.

• La pugna comunisme-democràcia cristiana seràla constant de la política italiana. La democràcia cristiana governa a partir de 1948.

Page 16: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Àustria: zona de fricció

• Havia format part de l'antic Reich (Àustria i Alemanya).

• Recupera la seva identitat com a país, però continua ocupat per les grans potències fins el 1955.

• Es configura com una democràcia parlamentària i com a estat neutral.

Page 17: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Polònia, Txecoslovàquia, Romania, Albània... (Bloc oriental)

• Es restauren les llibertats democràtiques sota la tutela, influència i ocupació de l'exèrcit soviètic.

• Es procura que els ressorts del poder els ocupin els comunistes.

• Es transformen progressivament en “democràcies populars”, a la pràctica dictadures dels diversos partits comunistes i dels seus dirigents dirigits per Stalin des de Moscou.

Page 18: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Zones de tensió:

• Mediterrània Oriental (Pròxim Orient)• Turquia, Iran i Grècia van ser escenari de

la intromissió de les grans potències.

Page 19: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 20: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

1.1 Antics aliats, enemics nous:la Guerra Freda

Guerra Freda: el món dividit en

dos blocs

Bloc occidental:Estats Units

Bloc comunista:URSS

Política: democràciaEconomia: capitalisme

Societat: de classes

Política: dictaduraEconomia: comunismeSocietat: sense classes

Page 21: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 22: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

1.2 Els orígens de la ruptura

Page 23: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

1.2 Els orígens de la ruptura• Conferència de Jalta (1945): Europa dividida en dues

zones d’influència.• Stalin impulsa les “democràcies populars” als països de

l’est.• Països de l’Est: Polònia, Romania, Hongria,

Txecoslovàquia, Bulgària, RDA, Albània, Iugoslàvia.• El poder controlat pel Partit Comunista en aquests

països.• Els Estats Units promouen l’expulsió del poder dels

partits comunistes en els governs de coalició formats després de la guerra en els següents països: França, Itàlia, Bèlgica i Dinamarca.

• Intervenció britànica a Grècia per frenar l’avençcomunista.

• Vaixells de guerra americans a la Mediterrània per frenar l’expansió del comunisme.

Page 24: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

1.3 El Pla Marshall i la resposta soviètica

Page 25: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

1.3 El Pla Marshall i la resposta soviètica• 1947: màxima tensió i ruptura• Truman ofereix suport polític i militar als països

amenaçats pel comunisme.• Pla Marshall: programa d’assistència a Europa

per la reconstrucció.• Condicions per rebre ajut del Pla Marshall:

expulsar els ministres comunistes del govern.• Rebutjat per la URSS i pels països de l’est.• Fundació del COMECOM a la zona soviètica.• Acord dels dirigents comunistes de liderar les

lluites revolucionàries i donar suport als països comunistes d’arreu del món.

Page 26: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

EL PLA MARSHALL (1948-1952)

• Consisteix en un projecte econòmic d'injecció de capital nord-americàper tal de reconstruir les economies europees.

• Va ser acceptat per 16 països.• El mètode utilitzat eren els acords bilaterals entre el govern d´USA i els

governs dels països interessats.• Els països europeus van destinar aquests diners bàsicament en

infraestructures ( transports, instal·lacions públiques, construcció...).• Beneficis per USA:• Eviten una crisi de sobreproducció.• Asseguren la continuïtat de la demanda• Estenen la seva influència sobre Europa.• Eviten que Europa adopti el model econòmic i polític de l'URSS.• El bloc soviètic no accepta els ajuts, excepte Iugoslàvia que es beneficia

de l'ajut nord-americà.• Resultats del Pla Marshall: L'economia d'Europa creix i al 1959 ja ha

aconseguit els índexs de 1939. En el terreny polític es consolida la divisió en dos blocs.

Page 27: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

EL COMECOM ( Consell d'assistència Econòmica Mútua) 1949

• El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), tambéconegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l‘URSS.

• També se'l va anomenar el "pla Marshall soviètic". • Els seus objectius eren potenciar la integració econòmica dels

països socialistes i constituir l'esfera del ruble enfront del dolar.

• Va ser fundat per l'URSS, Bulgària, Hongria, Polònia, Romania i Txecoslovàquia inicialment, però s'hi van acabar afegint Albània i la RDA.

• Inicialment va ser més un gest antiamericà que un organisme actiu, però cap el 1956 va començar a funcionar en els països del bloc de l'est.

• Finalment, l'organisme es va dissoldre durant el mandat de Mikhaïl Gorbatxov, com a conseqüència del seu programa de reformes econòmiques (perestroika).

Page 28: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

1.4 La crisi alemanya i el blocatge de Berlín

Page 29: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

ALEMANYA 1945

Page 30: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 31: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

El mur de Berlin

• Berlín va quedar dividida en dues zones, la comunista i la democràtica.

• La ciutat està situada en zona de la RDA.• Es va construir el mur de Berlin per evitar que la població de la

RDA passés a zona de la RFA.

Page 32: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Conseqüències: la divisiód’Alemanya

• Alemanya va quedar dividida en dos estats, la RDA i la RFA.

• República Democràtica Alemanya (RDA), sota el control de la URSS i amb un sistema comunista.

• República Federal Alemanya (RFA), democràcia capitalista sota la influència dels Estats Units.

Page 33: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 34: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

1.5 Aliances militars dels blocs

Page 35: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

OTAN ( Organització del Tractat de l‘Atlàntic Nord)

• Coalició militar fundada l'any 1949.• Objectius: l'autodefensa col·lectiva en cas d'una

guerra a Europa. • Països integrants: Canadà, Estats Units,

França, Regne Unit, Itàlia, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, Noruega, Islàndia, Portugal,Grècia(1951), Turquia(1951), RFA(1954).

• Espanya 1982

Page 36: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Pacte de Varsòvia

• Coalició militar fundada l'any 1955.• Objectiu: intervenció militar a Europa en

cas de conflicte.• Països integrants: URSS, Txecoslovàquia,

Hongria, Polònia, Bulgària, Romania, RDA, Albània (fins 1968).

Page 37: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 38: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

2.1 LA GUERRA DE COREA ( 1950-1953 )

• 1945 Corea dividida en dues zones separades pel paral·lel 38.

• Al sud, ocupat per l'exèrcit nord-americà, govern pro occidental presidencialista.

• Al nord, ocupat per les tropes soviètiques, règim comunista.

• 1948 Divisió oficial en dos estats: República de Corea( sud ) i República Democràtica Popular de Corea(nord)

• 1950 Corea del Nord envaeix Corea del sud. Tres anys de guerra per tornar a la situació anterior de divisiódel país.

• Model d'enfrontament de les dues superpotències a tercers països.

Page 39: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 40: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

2.2 LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-1975 ):• Orígens en el procés de descolonització d'Indoxina• Divisió del territori en dues zones separades pel paral·lel

17.• Al nord, règim comunista ( Ho Chi Minh )• Al sud, govern dictatorial pro occidental.• Al sud, els americans van rellevar els francesos, primers

colonitzadors.• Lluita de guerrilles (1960) amb la creació del Vietcong,

d'orientació comunista.• Intensificació de la presència americana en forma d'ajut

econòmic i militar.• Llarga guerra de desgast.• Derrota americana i creació de la República Socialista

del Vietnam.• Desprestigi internacional dels Estats Units a causa dels

mitjans utilitzats en aquesta guerra.

Page 41: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 42: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 43: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

2.3 El conflicte intern de Cambodja

• Conflicte intern aguditzat per la intervenció dels blocs.• 1967 Creació dels Khmers rojos, braç armat del Partit

Comunista de Cambodja.• Inici d’una guerra de guerrilles entre aquesta facció i el

govern de dretes del país, que tenia el suport dels EEUU.

• Després de la retirada americana del Vietnam (1975) els Khmers Rojos van ocupar la capital i van implantar una cruel dictadura dirigida per Pol Pot.

• Grans matances de població.• La dictadura va acabar amb la intervenció del Vietnam

comunista.

Page 44: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 45: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

2.4 El conflicte del Canal de Suez (1956)

• Nasser, president d'Egipte i líder del moviment panarabista, decreta la nacionalització del Canal de Suez.

• Ofensiva militar de Gran Bretanya, Israel i França contra Egipte.

• L´URSS i els EEUU condemnen l'acció. • Retirada de les tropes sota la supervisió

dels cascos blaus de l'ONU.

Page 46: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 47: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 48: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 49: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

2.5 LA CRISI DELS MISSILS A CUBA (1962 )

• 1959 Revolució castrista.• 1961 Ruptura de relacions diplomàtiques Cuba-Estats

Units• Temptativa d'invasió de l'illa de Cuba per Estats Units a la

badia Cochinos, que va fracassar.• Política d'aïllament diplomàtic i econòmic de Cuba per part

dels Estats Units.• 1962 Crisi dels míssils: La Unió Soviètica instal·la míssils

nuclears orientats cap a territori dels Estats Units.• Gran tensió i intervenció de l'ONU.• Desmantellament dels míssils.• Els americans es comprometen a respectar el règim

castrista i aixecar el bloqueig.• Obertura de diàleg entre les dues superpotències: telèfon

vermell, com a via d'intervenció ràpida en cas de conflicte.• 1963 Acord de prohibició d'armes atòmiques.

Page 50: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 51: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 52: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

3.1 Els primers signes del desglaç

• Mort d' Stalin (1953)• Nikita Khruixov nou dirigent de l’URSS• Procés de desestalinització• Inici de la coexistència pacífica• Estats Units: Eisenhower president (1953-1961)• Destitució del senador McCarthy, impulsor de la

“caça de bruixes” repressió política molt dura contra els comunistes.

• J.F. Kennedy (1960-1963) dona suport a la coexistència pacífica. Lluita contra la pobresa i la discriminació racial.

Page 53: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

3.2 Cap a la distensió internacional

• Període de diàleg entre les dues superpotències.

• Causes:• Cursa d’armaments sense sentit• Moviment de Països No Alineats, que

trenca l’equilibri territorial.• Raons econòmiques: excés de despesa

militar i necessitat d’obrir mercats.• Diversos tractats de no proliferació

d’armes nuclears.

Page 54: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 55: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 56: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 57: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

3.3 Torna la tensió• Derrota dels Estats Units a Vietnam (1975)• Crisi del petroli de 1973• Etapa de distensió: acords i mesures de col·laboració

entre els blocs.• Desgast de la supremacia americana al món ( Jimmy

Carter 1976-80)• Política de replegament internacional dels demòcrates,

partidaris de la negociació pactada i de la defensa dels drets humans.

• 1979 Nous conflictes: Nicaragua, Iran, Afganistan...• Crisi dels euromíssils: rebuig de la opinió pública

europea.• Boicot als Jocs Olímpics de Moscou• Etapa Reagan: cursa d'armaments. Fi de l'etapa de

distensió. Guerra de les Galàxies (1983)

Page 58: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 59: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 60: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 61: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

4. Problemes interns dels blocs

Page 62: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

4.1 Dissidències de Iugoslàvia i Xina• 1948 Ruptura entre l’URSS i Iugoslàvia• Les mesures del Mariscal Tito van allunyar Iugoslàvia de

l’orbita soviètica• Nou model: socialisme autogestionari• Iugoslàvia no entra al Pacte de Varsòvia• Tito impulsa el moviment de països “No alineats”• Stalin denuncia la política de Tito i els perills d’allunyar-

se de la tutela de l’URSS.

• 1949 Revolució Xinesa: s’instaura un règim comunista, que entra a l’òrbita soviètica.

• 1959 Tensió i diferències importants entre els dos països. La Xina abandona el bloc comunista i inicia un camí polític propi.

• Seguint el seu exemple, Albània també abandona el bloc comunista.

Page 63: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

4.2 Revoltes a Hongria i Txecoslovàquia

HONGRIA 1956• Octubre 1956 : Inici a Hongria d’un moviment sindicalista que reivindica

la millora de les condicions de vida del país, la llibertat de premsa i la retirada de les tropes soviètiques.

• Nou govern, amb liberals i socialdemòcrates.• Es declara la neutralitat i Hongria deixa el Pacte de Varsòvia• Una part dels dirigents comunistes reclamen la intervenció soviètica• Novembre 1956: Intervenció de les tropes soviètiques i fi de la rebel·lió.

TXECOSLOVÀQUIA 1968• Aspiracions de liberalització de gran part de la població.• Primavera de Praga: procés d’obertura i democratització. Socialisme

més humà.• Oposició a les reformes d’una part del partit comunista i de l’URSS• Agost 1968: intervenció de les tropes soviètiques i aixafament de la

revolta.

Page 64: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

4.3 Les dissidències del bloc occidental

• - RFA: política de conciliació i més independència del canceller Willy Brandt. Aproximació a la RDA i al bloc comunista. Normalització de les relacions diplomàtiques RFA-RDA.

• - França: Discrepàncies amb els Estats Units. De Gaulle retira el país de l’OTAN.

• - 1948 Consell d’Europa: apropien franco-alemany i defensa de l’europeisme.

• - 1957 Tractat de Roma: Inici de la creació de la CEE, important pel procés d’unitat europea.

• - Oposició europea a la política imperialista dels Estats Units, sobretot a Amèrica Llatina, on donava suport a dictadures o intervenia militarment, per defensar els interessos econòmics de les multinacionals nord-americanes.

Page 65: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 66: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
Page 67: 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.

Presidents EEUU

• H. C. Hoover (1929-1933)• Franklin D. Roosevelt (1933-1945)• Harry Truman (1945-1953)• D. Eisenhower (1953-1961)• John F. Kennedy (1961-1963)• Lyndon Johnson (1963-1969)• Richard Nixon (1969-1974)• Gerald Ford (1974-1977)• Jimmy Carter (1977-1981)• Ronald Reagan (1981-1989)• George H.W. Bush (1989-1993)• Bill Clinton (1993-2001)• George W. Bush (2001-2009)• Barak Obama (2009)