Bib

liote

ca “

Tir

ant

lo B

lan

c”

[2016]

ÍNDEX DE CONTINGUT

CONTINGUT PÀGINA

1. Introducció: 3

1.1. Situació de la biblioteca dins del seu àmbit territorial 3

1.2. Aproximació quantitativa i/o qualitativa a les característiques. 5

2. Objectius i principals línies de treball 7

3. Recursos 9

3.1. Recursos humans 9

3.2. Infraestructura / Edifici – Equipament 13

3.3. Recursos econòmics 13

3.4. Fons documental 14

4. Serveis i programes 19

4.1. Dades dels usuaris/es 19

4.2. Préstec. Préstec interbibliotecari. Préstec a entitats 20

4.3. Servei d’Accés a Internet i Programes d’Ofimàtica 23

4.4. Servei d’Accés a Internet a través de la Xarxa Wi-Fi de la biblioteca 23

4.5. Activitats de foment de la lectura 23

4.6. Activitats de formació 43

4.7. Serveis d’informació i consulta 44

4.8. Punts de servei extern 45

4.9 Serveis virtuals 47

5. Relacions amb altres entitats 49

5.1. Relació amb altres entitats i equipaments del SLPC 49

5.2. Associacions i entitats que col·labora, projectes conjunts. 49

6. Difusió de la biblioteca 53

7. Conclusions. Propostes de futur. 54

8. Annexos 57

1. INTRUDUCCIÓ

1.1. Situació de la biblioteca dins del seu àmbit territorial.

La biblioteca “Tirant lo Blanc” és una de les quaranta-dues (42) biblioteques públiques que existeixen a la

província de Lleida, està ubicada a la població de Belianes, dins la comarca de l’Urgell. En l’actualitat en

aquesta comarca (unitat territorial) existeixen cinc biblioteques, una d’elles comarcal.

Un tret característic de la biblioteca “Tirant lo Blanc” és la seva pertinència a la Vall del Corb, idiosincràsia

local que ve determinada pels nexes especials entre les poblacions que la conformen, que no es

defineixen per formar part d’una comarca determinada, sinó a una realitat cultural, social i econòmica

anàloga. Dins de la Vall del Corb no existeix cap biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya1,

per tant la biblioteca “Tirant lo Blanc” atén de forma directa els habitants del municipi de Belianes, i de

forma indirecta als de la Vall del Corb. Aspecte que any rere any volem anar consolidant, i que durant

l’exercici 2016 hem prioritzat.

Un altre fet que cal remarcar, és l’edifici de la Casa de la Vila on està ubicada la biblioteca, declarat el

2015 bé cultural d’interès nacional. Aquest edifici està dividit en dues unitats juxtaposades, una de

caràcter noble i una altra de caràcter popular, amb planta de forma quadrangular i tres alçades. És el

resultat d'una reforma del segle XVI sobre un edifici ja existent al segle XIV. La façana, de pedra ben

tallada, té una porta de mig punt adovellada. En una llinda hi ha inscrita la data de 1611 i el nom de Ton

Navés, de la família Navés de Cervera, els quals ostentaren el títol de Castellà de Belianes durant els

segles XVII i XVIII. Actualment, l'edifici acull les dependències municipals i la biblioteca “Tirant lo Blanc”,

la fonoteca Daniel Gelabert, una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural.

Aquesta biblioteca presta els seus serveis des

d’octubre de 1978, aspecte que enorgulleix als

belianencs i belianenques per motius diferents, un

d’ells recau en el fet que una gran majoria van

col·laborar en la seva remodelació. La biblioteca

està ubicada a la planta superior de l’edifici de la

Casa de la Vila. Aquest espai amb el pas dels anys

ha tingut diferents utilitats, durant uns anys va ser

l’escola, després un galliner, per passar a

convertir-se en la biblioteca que tenim actualment,

gràcies al treball col·laboratiu d’alguns veïns i

veïnes del poble.

Si viatgem en el temps i en situem a l’any 1977 coneixerem d’on van sortir els recursos econòmics per

realitzar aquest treballs de remodelació (de galliner a biblioteca). Els testimonis que tenim d’aquella època

ens parlen que part d’aquests recursos es van obtenir organitzant una exposició de fotografies de gent tel

poble. Durant la Festa Major es van exposar a l’espai on actualment hi ha la biblioteca, i es van vendre

algunes de les fotografies. Els diners recaptats van anar al pot per arreglar i condicionar l’espai.

Cada persona tenia una feina, el relat de la primera bibliotecària de Belianes, Mª Carme Peres Timoneda

ens transmet perfectament els canvis que es van desenvolupar: “L’Ajuntament va cedir una sala del seu

edifici, del segle XVI, la qual antigament havia servit com escola, i més tard com a galliner (fet que pot

1 En endavant SLPC.

ajudar a entendre l’estat en què es trobava) perquè s’hi pogués fer l’esmentada biblioteca”, més endavant

Mª Carme ens explica: “Les parets de la sala cedida per l’Ajuntament, eren totes de pedra, però una

gruixuda capa de guix les recobria totes. Durant els mesos d’un altre estiu, a les nits, un grup de 8 ó 10

persones, feien caure part d’aquest guix perquè es vetessin les pedres, i durant el dia deixaven la porta

oberta amb els estris a punt, i així els nens, en les hores centrals del dia quan fa molta calor,

voluntàriament, hi anaven i a estonetes repicaven les pedres.”2

L’Ajuntament d’aquella època va cedir els materials de construcció, i també es van rebre algunes

donacions d’empresaris i particulars. L’arquitecte del poble, Daniel Gelabert, va acompanyar en tot el

procés i la gent del poble, homes, dones, nenes i nens van ficar el seu granet d’arena i esforç, creiem que

aquest és un dels motius pels quals hi ha aquest sentit de pertinença a aquest espai, les feines s’anaven

repartint segons les necessitats: els palets van enrajolar el terra i rejuntar les parets; els fusters van fer

les taules i part de les estanteries; les dones feien torns de neteja i van fer els coixins dels sofàs. Els nens

i les nenes ajudaven amb el que podien, des de la seva realitat d’infants. Tot aquest treball va ser

voluntari.

El testimoni de la primera bibliotecària ens transmet el que ara ja és una anècdota: “ El Ministeri de

Cultura de Madrid va fer la dotació de llibres (2.100 exemplars) però ens feia falta un revister, i la

candidatura que va resultar guanyadora a les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments l’any

1979, amb la subvenció de la seva candidatura va pagar l’esmentat revister”.

Un altre aspecte que volem destacar de la petita història d’aquesta biblioteca es el premi que va concedir el “Ministerio de Cultura” l’any 1981 (B.O. del E. n.º 176 de 24 de juliol), des d’on es va premiar a 10 ajuntaments del territori nacional (Espanya) que més van destacar per la seva ajuda a les biblioteques municipals públiques. Entre aquest 10 ajuntaments es va premiar al de Belianes amb 200.000 pessetes3. La Mª Carme ens explica “Amb motiu d’aquest premi, es va repartir per totes les cases del poble (200) els dies de la Festa Major, un document, en el qual, hi estaven representades a escala, totes les esglésies de la Vall del Corb, fotografies de diferents espais de la Biblioteca, les voltes de l’església de Belianes, amb les seves màscares i Claus de volta, les façanes, finestres i portalades de les cases més representatives del nostre poble, així com alguns dels seus desguassos i lluernes.”

Com a poble petit, ens considerem afortunats de disposar d’aquest espai i també de formar part des del

moment de la seva obertura de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, en l’actualitat

SLPC. L’Ordenança Municipal Reguladora del Servei Públic de la nostra biblioteca, marc legal del

funcionament intern i en la prestació del nostre servei, es va aprovar en sessió plenària de l’Ajuntament,

el 17 d’abril del 2015.

Una de les característiques del nostre municipi és el seu teixit organitzatiu, actualment a Belianes

existeixen:

2 Mª Carme Peres Timoneda, setembre de 2009. 3 Les altres biblioteques premiades van ser: Sax (Alicante), Daimiel (Ciudad Real), Alcalá la Real (Jaén), La Pola de Gordón (León), San Javier (Murcia), Aviles (Oviedo), Marín (Pontevedra), Sonseca (Toledo) i Requena (Valencia).

1. AEiG ‘Terra plana’,

2. Associació de Jubilats,

3. Associació de Dones ‘Castellsalva’,

4. Centre excursionista ‘Jest’,

5. Orfeó belianenc

6. Càritas parroquial

7. Associació de caçadors el Calvari

I grups organitzats que no estan emparats en cap figura jurídica:

1. Comissió Activitats de la Marxa Ecològica i per la Pau

2. Amics de la poesia de Belianes

Amb algunes d’aquestes organitzacions hem desenvolupat treball col·laboratiu, que més endavant

trobareu en aquesta memòria documentat.

Per finalitzar, la dinàmica dels pobles petits és diferenciada d’aquells més grans, aquest aspecte també el

trobem a la nostra biblioteca, i especialment en l’atenció que donem als nostres visitants. L’atenció deixa

de ser general per passa a ser personalitzada, i també en la planificació d’activitats trobem aquesta

característica. Ser un poble petit, conèixer la seva gent i les seves preferències, ens permet poder actuar

d’aquesta manera.

1.2. Aproximació qualitativa i/o qualitativa a les característiques de la població.

Com a dada qualitativa cal remarcar que a Belianes estan empadronades 517 persones4, 259 homes i

258 dones, hem tingut un decreixement del 4,08% en vers l’any anterior. Pel 2016 les edats dels habitants

queden representades de la següent manera:

Edat Homes Dones Total

De 0 a 4 anys 8 5 13

De 5 a 9 anys 11 6 17

De 10 a 14 anys 13 15 28

De 15 a 19 anys 10 13 23

De 20 a 24 anys 19 12 31

De 25 a 29 anys 11 13 24

De 30 a 64 anys 111 109 220

De 65 i més 76 85 161

Total 517 Font: Ajuntament de Belianes

El 9,86% de la població és estrangera, amb diferents nacionalitats:

Nacionalitat Homes Dones Total

Espanya 226 240 466 (90,14%)

França 1 0 1 (0,19%)

Itàlia 1 0 1 (0,19%)

Romania 11 10 21 (4,06%)

Ucraïna 2 2 4 (0,77%)

Rússia 0 1 1 (0,19%)

Algèria 2 0 2 (0,39%)

Marroc 16 5 21 (4,06%)

4 Font: Ajuntament de Belianes. Padró municipal d'habitants 2016. Adaptació, en alguns casos, als mateixos rangs d’edat

que utilitza Síntesis.

Font: Ajuntament de Belianes

Com a trets qualitatius cal esmentar, que no tota la població està empadronada al municipi hi viu

regularment, molts d’ells són estiuejants de temporada, d’altres venen en molt poques ocasions.

Ens han visitat durant aquest any aproximadament 2286 infants i 19225 adults, per tant podem continuar

afirmant que els/les usuaris/es habituals de la biblioteca, durant el calendari escolar, són els infants i

joves. Per aquest any han canviat els hàbits, el segons servei més utilitzat, després del préstec, ha estat

l’ús dels ordinadors, 798 usuaris/es infantils i 240 adults (aquí trobarem els joves), i la utilització de la

sala d’estudi ha passat al tercer lloc, amb 531 usuaris/es6. Les altres activitats que realitzen aquest

col·lectiu són: consultar llibres, emportar-se en qualitat de préstec algun llibre i la participació en les

activitats de foment de la lectura que impulsem.

En el cas dels adults, no ens visiten amb tanta freqüència, però sí que hem notat un lleuger augment,

producte de les estratègies implementades des de l’any 2105. El que caracteritza a aquest col·lectiu és la

seva fidelitat, tots els nous usuaris/es continuen visitant-nos, 0,28% d’augment pel que fa al servei de

préstec (de 729 durant el 2015 a 933 per aquest exercici). Tant per les dades quantitatives com per

l’anàlisi qualitatiu creiem que hem de continuar apostat per la creació de noves línies de treball per aquest

sector de la població, per tal d’augmentar en aquesta franja d’edat el % d’ús dels serveis de la biblioteca.

A l’estiu igual que l’any anterior la realitat canvia, els que visiten més la biblioteca són els no residents,

tant adults com infants. En la gran majoria, vénen a utilitzar els ordinadors, quasi en totes les ocasions per

consultar internet. També, en aquesta època de l’any s’ofereix el servei de lectura i préstec de llibres i

revistes a les piscines municipals (bibliopiscina), així com es desenvolupen activitats de promoció de la

lectura en aquest espai, aspecte que fa disminuir el préstec a la biblioteca, però no necessàriament

implica que disminueix també l’índex de lectura.

5 És comptabilitza a partir de 14 anys. 6 Decreixement d’un 0,39 %

2. OBJECTIUS I PRINCIPALS LÍNIES DE TREBALL

En el transcurs de la present memòria anirem narrant lo succeït en la nostra petita biblioteca, i per tant

també el compliment dels objectius traçats, i els que no7. En aquest apartat us mostrem la informació de

forma resumida.

OBJECTIU ESTRATÈGIC:

Potenciar els serveis i recursos de la Biblioteca “Tirant lo Blanc” i cobrir les necessitats culturals relatives

a: educació, informació, oci i recreació, i desenvolupament personal; a través tant d’estratègies i mètodes

educatius clàssics com d’alternatius. Amb la finalitat que els diferents sectors de la població de Belianes (i

també la població de l’àrea d’influència) puguin accedir a nous coneixements que contribueixin a

consolidar una societat més democràtica, mitjançat mecanismes participatius

OBJECTIU ESPECÍFICS:

1. Conèixer les diferents necessitats culturals de la població.

- Col·locar una bústia de suggeriments per tal que els usuaris/es puguin deixar per escrit recomanacions, comentaris i propostes.

Objectiu assolit només en part, només hem col·locat i sistematitzat la bústia de suggeriments

de la bibliopiscina, en el cas de la biblioteca estem valorant on ubicar-la. No obstant, per obtenir

aquesta informació, en algunes de les activitats tenim formats de registre de les valoracions per

part dels participants.

2. Impulsar l’ús de la Biblioteca oferint un ventall d’activitats tant periòdiques com puntuals.

- Consolidar el Clubs de Lectura. Objectiu assolit

- Donar continuïtat a una hora del conte mensual. Objectiu assolit

- Realitzar les visites guiades per les escoles amb el suport de les exposicions “La Nit ” i “Per sucar-hi pa”. Objectiu assolit

- Promocionar el fons de la biblioteca.

Objectiu assolit només en part, hem de reforçar l’acció de promocionar d’alguna de les

col·leccions del fons o centres d’interès, revisar les estratègies a seguir.

- Establir punts de serveis d’extensió bibliotecària. Objectiu assolit

- Motivar l’ús del fons per part de les famílies usuàries de la biblioteca.

Objectiu assolit només en part, no vam desenvolupar el taller d’explicació de contes per famílies, ja que no veiem clara la metodologia d’aquest.

- Celebrar Sant Jordi i la Revetlla Objectiu assolit

- Mantenir actualitzat el fons de la biblioteca.

Objectiu assolit només en part, ens queda acabar de classificar la novel·la segons subgèneres literaris.

3. Promoure la identitat cultural des de la memòria històrica i oral, fins a la quotidianitat del poble.

- Realitzar concurs de logotip de la biblioteca. Objectiu no assolit, per problemes pressupostaris.

- Vincular les activitats de la biblioteca amb la idiosincràsia del territori. Objectiu assolit

7 A l’annex 1 trobareu el pla d’acció segons el calendari escolar 2015-2016, amb els indicadors complementats,

4. Vincular la població de Belianes amb l’actualitat municipal, nacional i mundial.

- Realitzar tallers de tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Objectiu no assolit, pels problemes tècnics que presenta el Punt Tic.

5. Informar a la població dels serveis que es presten i dels recursos de què disposa la Biblioteca “Tirant lo Blanc”.

- Continuar promocionant les activitats i serveis de la biblioteca. Objectiu assolit

6. Impulsar la creació de xarxes socials lligades a la Biblioteca “Tirant lo Blanc”.

- Crear equips de treball conformat per voluntaris/es, segons àries de treball especifiques. Objectiu no assolit, no veiem pertinent establir aquest mètode de treball, hem realitzat les accions de forma personalitzada.

- Promoure l’articulació amb institucions, organitzacions i col·lectius. Objectiu assolit

7. Avaluar quantitativament i qualitativament els processos i resultats de les accions impulsades des de la biblioteca.

- Incorporar progressivament l’avaluació quantitativa i qualitativa a les activitats i serveis de la biblioteca. Objectiu assolit

3. RECURSOS

3.1. Recursos humans

A la biblioteca hi continua treballant una persona8, des d’inici d’any es va augmentar la jornada laboral de

la bibliotecària a 30 hores setmanals. Aquest augment es va distribuir tant en hores d’atenció als

usuaris/es com per tasques de treball intern. El canvi ve determinat pel fet que el volum d’activitats ha

augmentat i requereix més temps per poder planificar i dur-les a terme adequadament, a part s’ha

incorporat la possibilitat de fer accions fora de l’horari habitual de la biblioteca amb possibilitats de

recuperar-les posteriorment. També ens ha permès incorporar-nos a noves iniciatives, que amb l’horari

anterior no hauria pogut ser possible.

El nou horari ha quedat definit de la següent forma:

Jornada laboral bibliotecària Atenció al Públic

Dilluns de 9h a 14 h i de 16 h a 20h De 17 h a 20h.

Dimarts de 9h a 14 h i de 16 h a 20h De 9.30 h a 13h i de 17 h a 20h

Dimecres, dijous i divendres de 16 h a 20h

Dimecres, dijous i divendres de 17 h a 20h

Com a novetat principal presentem l’atenció al públic al matí, un dia a la setmana (dimarts). Aquesta va

encaminada especialment a l’atenció dels adult i també amb el propòsit d’obrir només línies de treball

amb aquest col·lectiu, com per exemple tallers de formació (informàtica, telèfons intel·ligents, etc).

En total hem atès 106 persones en aquest horari, i els mesos que s’ha notat un increment important han

estat els de l’estiu.

Organigrama de l’Ajuntament de Belianes

8 Categoria laboral C2 (Auxiliar Administratiu).

La bibliotecària, com es pot observar a l’organigrama, depèn directament de la Regidoria de Cultura, que

la continua exercint en Xavier Bergadà Panadés.

Durant aquest any no hem tingut cap ajudant en pràctiques, hem intentat suplir aquesta carència amb el

soport dels usuaris/es de la mateixa biblioteca, especialment els infants. Cosa que ens permet avançar

amb les tasques que tenim, així com incorporar-los en les dinàmiques internes de la biblioteca. Fet que

considerem molt positiu, ja que assumeixen responsabilitat així com sentit de pertinença de l’espai. En

total ens han ajudat 37 voluntàries de totes les edats, en accions concretes, d’aquests, 34 de sexe

femení. Entre les activitats cal destacar: manualitats, tasques escolars, realització d’hores del conte,

aprenentatge el català, entre altres.

Durant aquest any hem participat en els següents cursos de formació oferts pel Servei de Biblioteques:

Prescripció humanística i científica9, amb una duració de 12h. Realitzat el 23 i 30 de març i el 20

d’abril l’Arxiu Històric de Lleida. Per cada sessió de formació vam disposar de diferents facilitadors,

per la primera Marta Solís Mateos, el segon dia Josep Maria Dacosta, Joan Manuel Soldevilla, i per

finalitzar amb Miquel del Pozo. La tasca entregada per poder optar al certificat d’assistència i

aprofitament, la podreu trobar a l’annex 3 d’aquest document.

Producte de l’anàlisi i reflexió de part dels continguts treballats volem descartar-ne un, el poder dur a

terme una de les tasques entregades, de la nostra participació en aquest taller va nàixer l’activitat

‘Recorregut literari nocturn pel Tiri’, des d’on vam voler interrelacionar vàries disciplines científiques:

l’astronomia, col·lecció local, i els contes de por seleccionats de l’exposició itinerant ‘La Nit’. En

l’apartat 4.5. del present document, trobareu informació més detallada de l’execució d’aquesta

activitat.

Un altra aspecte que vam incorporar va ser agregar a la nostra Col·lecció local els treballs de recerca

dels alumnes de batxillerat del poble, el primer va ser el de la Laia Sangrà sobre la història de

l’Agrupament Terra Plana de Belianes.

I sobretot, intentem, incorporar alguna de les disciplines científiques a les activitats periòdiques i

puntuals de la biblioteca, intentant transversalitat el tema. Com per exemple, en les visites escolars

informar d’aspectes claus de la història de l’edifici de l’ajuntament i de l’espai de la biblioteca.

Biblioteca digital eBiblio10, amb una duració de 4h. Realitzat el 13 d’abril a l’Arxiu Històric de Lleida.

El facilitador dels continguts va ser Bernat Ruiz Domènech.

Vam dedicar aquesta sessió de treball a qüestionar les dificultats de la plataforma de préstec digital

eBiblio, així com les modificacions que han viscut les biblioteques amb l’arribada de la realitat digital.

També ens van presentar una sèrie de propostes vàlides per aplicar al nostre lloc de treball.

Prescripció literària del còmic11, amb una duració de 8h. Realitzat el 4 i 18 de maig al Museu de

Lleida. El facilitador de contingut va ser el Jaume Vilarrubí, conegut d’aquesta casa. El qual ens va

fer un repàs interessantíssim dels millors còmics al llarg de la història, i també com aquest gènere

literari té més o menys rellevància en diferents països, que han esdevingut claus.

La tasca entregada per poder optar al certificat d’assistència i aprofitament, la podreu trobar a

l’annex 6 d’aquest document.

Producte de l’anàlisi i reflexió dels continguts treballats, intentem en la mesura de les nostres

possibilitats tenir el còmic sempre present, al moment de fer prescripcions, en les noves adquisicions,

i sobretot utilitzem personatges del món del còmic per als cartells de difusió, petita acció que ajudarà

9 El programa del curs el trobareu a l’annex 2 d’aquesta memòria. 10 A l’Annex 4 trobareu el programari del curs. 11 El programa de curs el trobareu a l’annex 5 d’aquest document.

a visualitzar la col·lecció. Tenim pendent repetir una activitat concreta sobre còmic i ens agradaria

apostar per una infantil, intentar realitzar alguna anàloga a la tasca entregada.

Prescripció literària d’adults 12 amb una duració de 12h. Realitzat 5, 19 i 26 d’octubre al Museu de

Lleida. Per aquest curs vam disposar d’un facilitador per sessió, Maria Bohigas, Blanca Llum Vidal,

Francesc Serés. Per aquesta formació no ens van sol·licitar cap tasca per optar al certificat

d’assistència i aprofitament.

El curs va ser molt interessant, i sobretot considerem que idoni per ressaltar el valor de la bona

literatura. Sembla que podria ser obvi aquesta reflexió, però creiem que a vegades, en el nostre dia a

dia bibliotecari podem arribar a perdre-ho de vista, ja que ens podem deixar emportar per

sobrevalorar les novetats editorials, ja sigui per la campanya mediàtica com per la sol·licitud dels

mateixos usuaris; fet que pot comportar la corresponent devaluació de la bona literatura amb fets

concrets com la seva absència a les estanteries, així com guies de recomanacions.

Del nostre pas per les diferents sessions, en vam extreure com a element central la necessitat de

tenir una política clara de col·lecció, establint criteris clars d’actualització, baixes i sobretot

manteniment. I en lo concret, les accions que començarem a implementar: fer la proposta als

participants del club de lectura de llegir un clàssic català a l’estiu, guies de prescripció dels clàssics i

incorporar a les guies de novetats ressenyes per aquells llibres que han obtingut algun premi literari.

També podem destacar que producte del nostre pas per aquest espai de formació ens va donar

elements per dinamitzar les tertúlies literàries, recollint aspectes que creiem són claus al moment

d’analitzar un títol.

Organitzar, coordinar i dinamitzar clubs de lectura, amb una duració de 4 hores. Realitzat el 27

de setembre a l’Arxiu Històric de Lleida, el facilitador dels continguts va ser Eduard Batlle.

Aquesta formació anava dirigida als professionals que orienten les tertúlies literàries, en el nostre cas

(i el de moltes altres biblioteques) aquesta funció l’assumim com a part de les competències de la

bibliotecària.

Els temes treballats van anar des de lo general a lo concret: col·lectivament vam analitzar la

importància dels clubs de lectura, perfil, característiques i funcions del conductor/a,

planificació/temporalitat, característiques òptimes dels clubs, selecció de les lectures, tipus de clubs

segons gènere literari, organització de les sessions/tertúlies, dinàmiques, avaluació i recursos.

Ens va agradar especialment, a part del coneixement real del tema per part facilitador, la metodologia

emprada per desenvolupar la secció de treball. Vam poder practicar dinàmiques i el facilitador va

motivar la participació dels assistentes en els diferents punts que va presentar.

Molts dels aprenentatges els vam començar a implementar en la següent tertúlia literària, participar-hi

ens va permetre avaluar la nostra funció d’orientador de les tertúlies i també la definició de club que

havíem implantat. Nosaltres, vam començar amb aquesta estratègia sense tenir cap tipus de

coneixement, adaptant tot allò après en altres esferes laborals en relació a la conducció de grups

d’adult, però mai abordat des de la centralitat de la literatura com a tema. Per tant va ser satisfactori

poder observar que no anàvem tan mal encaminats i sobretot adquirir estratègies noves que ens

permeti millorar.

En la següent tertúlia literària vam començar a aplicar una de les dinàmiques treballades, ‘El

personatge’ i el llistat de recursos l’utilitzem per elaborar les fitxes de l’autor. I com a idea que ens

12 El programari del curs el trobareu a l’annex 7 d’aquesta memòria.

agradaria establir en algun moment: club de lectura per a persones nouvingudes i incorporar algun

altre gènere literari diferent de la novel·la en el llistat de llibres per llegir.

També volem destacar la participació en altres espais de formació amb metodologies de treball diferents

del clàssic taller o curs. En aquest sentit durant aquest any hem participar a:

1. Trobada Professionals de biblioteques, que es va realitzar en el marc del 32è Saló del Llibre

Infantil i Juvenil de Catalunya, el 25 d’abril a Mollerussa. Des d’aquest espai d’intercanvi

d’experiències vam poder analitzar i reflexionar sobre la pràctica real de d’altres biblioteques. Aquests

moments de formació amb un caire més vivencial ens permeten partir de l’accionar de cada biblioteca

i després donar-li contingut formatiu, metodologia a la inversa que els clàssics tallers o cursos i que

personalment participem amb molt entusiasme i considerem que són un element clau tant per donar

un bon servei bibliotecari com també per generar sinergies entre biblioteques. En aquesta trobada es

van presentar les següents experiències:

- El grup CLER de les Biblioteques de la Província de Girona.

- El Llibre Gegant de la Biblioteca Sant Bartomeu, d’Alpicat

- El poker de llibres de la Biblioteca Pública de Lleida.

- Educar & família, de la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer.

- El Pla de Lectura de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès.

- El treball amb la comunitat educativa a les Biblioteques de Cornellà.

D’aquí en vam extraure moltes idees, que intentarem adaptar a la realitat de la nostra biblioteca.

Volem destacar que algunes d’aquestes pràctiques ens serveixen com a referents en el moment de

prescriure als centres educatius. També ens permeten fer volar la imaginació i evitar auto limitar-nos,

clar, sempre assumim la realitat demogràfica del poble.

L’acció concreta que vam començar a aplicar després de la trobada va ser el flyer informatiu de les

activitats familiars de cada trimestre, que el vam repartir, gràcies al suport del professorat, per totes

les escoles de la Z.E.R. A l’annex 8 trobareu un exemple.

Per finalitzar, volem esmentar la participació en reunions de coordinació bibliotecària, tant aquelles que

estan directament relacionades amb un projecte del Servei, com les de caràcter general.

Reunions de totes les biblioteques de la província de Lleida, com cada any, trimestralment es

van realitzar les reunions amb la participació de totes les biblioteques de Lleida i la Cap del Servei,

espai interessant per rebre informació de les línies d’acció centrals i també per plantejar

suggeriments o queixes.

Reunió projecte Biblioteques amb DO amb les biblioteques de la DO Costeres del Segre inscrites al

projecte Biblioteques amb DO. La reunió es va celebrar el 14 de gener a la biblioteca comarcal Josep

Finestres de Cervera, amb la participació el personal responsable del projecte des del Servei de

Biblioteques, les biblioteques adherides (Cervera, Balaguer, Artesa de Segre, Mollerussa, Juneda,

excepte Tremp13) i la representant de la DO Costers del Segre.

Aquesta reunió va ser de gran importància per nosaltres, ja que en ser el primer any estàvem hàbits

d’informació, a part que encara ens trobàvem en la fase prèvia d’avaluació de la pertinència

d’incorporar-nos-hi, o de preveure si ho podíem assumir.

13

Balaguer i Belianes noves incorporacions del 2016.

Des del Servei ens van fer un breu recompte dels objectius del projecte i de les activitats transversals

efectuades en les edicions anteriors, ens van presentar l’activitat transversal per aquest any, van

orientar-nos en exemples d’activitats i per finalitzar vam tocar aspectes més administratius (copes,

etiquetatge botelles, etc). Saber que a la DO Costeres del Segre ens toca realitzar les activitats al

mes de febrer ens ajuda per la nostra planificació i sobretot a no solapar activitats.

Valorem molt positivament aquesta reunió i també que el personal del Servei es traslladi a les

diferents DO per realitzar trobades com aquesta, d’aquesta manera poden resoldre els dubtes i

inquietuds directament amb els responsables. A part que motivar trobades presencials entre el

personal que treballa a nivell central i els que ens trobem repartits per tot el territori, ajuda en gran

mesura a consolidar un sistema real de lectura pública.

Reunió informativa del projecte Liceu BIB. La reunió es va celebrar a les instal·lacions del Teatre del

Liceu, el 16 de setembre de 2016, en aquesta es van presentar la proposta d’aquest programa per

part de l’Aleix Prat i Pol Avinyó. A part de presentar els objectius d’aquest, també ens van informar

de: la programació del teatre preparada pe als clubs de lectura, les característiques de la conferència

de l’expert, els descomptes especials per als clubs i van presentació del projecte Liceu a la Fresca.

La nostra intenció era incorporar-nos-hi amb el club de lectura, amb la lectura d’una de les obres

programades, de ser possible sumar-hi al club de lectura de Vilanova de Bellpuig i obrir l’activitat a

altres persones del poble interessades. Però quan ho vam presentar als participants del club no van

validar l’oferta, entre els arguments: l’òpera no agrada a tots els participants, el temps que implica

desenvolupar-la (trasllat a Barcelona i les hores de l’espectacle) i el cost de les entrades.

3.2. Recursos d’Infraestructura/Edifici-Equipament.

Per aquest exercici fiscal només s’ha realitzat una petita acció de manteniment de la fusta de la biblioteca,

envernissant-la, amb el suport d’una persona del Pla d’Ocupació del Consell Comarcal de l’Urgell.

3.3. Recursos Econòmics

2016

Ajuntament Diputació Generalitat Total

Despeses de funcionament 27.994,73 857,48 5.601,27 34.453,48

Adquisició de fons 95,28 857,48 2.282,45 3.235,21

Subscripcions a diaris i revistes 0,00 0,00 1.381,45 1.381,45

Personal 19.468,78 0,00 0,00 19.468,78

Manteniment ordinari 4.369,99 0,00 1.578,78 5.948,77

Manteniment no ordinari 3.370,58 0,00 0,00 3.370,58

Activitats 690,10 0,00 159,11 849,21

Altres despeses de funcionament 0,00 0,00 199,48 199,48

Destaquem que per primera vegada ens han assignat pressupost propi que l’hem destinat a les diferents

activitats de promoció de la lectura, a l’annex 9 el trobareu.

3.4. Fons Documental

Si durant l’any 2014 van centrar els nostres esforços a organitzar el fons de la biblioteca i introduir-lo al

programa de gestió bibliotecari (Millennium); i el 2015 a promocionar-lo, i recórrer els primers passos per

delimitar els subgèneres literaris. El 2016 teníem la intenció de completar aquest objectiu, però també

ens hem quedat a les portes, ja que la dinàmica de les activitats de promoció de la lectura i l’atenció diària

als nostres lectors i lectores, no ens ho han permès. Per tant, creiem que serà un objectiu que avançarem

unes passes en la seva ejecció cada any, però que ara per ara és difícil de fixar una data de finalització

El que sí hem pogut demarcar ha estat:

- Fons audiovisual, hem complert l’objectiu planificat pel 2015 de: d’Impulsar el préstec de

pel·lícules i música, assumint el fons i mobiliari que es troba a la Fonoteca Daniel Gelabert.

Durant aquest any també hem destinat part de la subvenció de la Diputació de Lleida per

adquisició de pel·lícules (47 títols14), hem introduït a Millennium el fons retrospectiu de CD

de la Fonoteca (180 CD) i les donacions. Per tant podem afirmar que tenim actualitzada

aquesta secció i en ple funcionament.

Durant aquest any hem centrat els esforços a fer la promoció d’aquest

préstec, prescrivint a traves del Facebook una recomanació setmanal,

demarcant a l’àrea audiovisual les que ho han estat durant el mes i la

realització d’un vídeo promocional del servei:

https://www.youtube.com/watch?v=6n2o-r9TJEg

- Fons de reserva, hem continuat introduint al programa Millennium el fons de reserva que

tenim a la biblioteca, però no en la seva totalitat. Esperem poder continuar el 2017.

Durant el 2016 hem obert noves accions de promoció del nostre fons, realitzant aparadors culturals sobre

temes determinats. Entre ells:

a. Biblioteques amb DO, selecció dels llibres que formen part del nostre fons que tinguin com a denominador comú el món del vi i les vinyes, tant de coneixements com ficció.

b. Premis Omnium Cultura, visualització la trajectòria literària de l’autora reconeguda amb el Premi Honor de les Lletres Catalanes.

c. Biblioestiu, mostra del fons atorgat pel Servei amb motiu de la nostra adhesió a la campanya i el disponible que s’incorporaven a través del lloc web.

d. Inici de promoció del fons infantil segons estació, vam iniciar amb la tardor i finalitzar amb l’hivern, l’any entrant culminarem amb primavera i estiu.

14

A l’annex 10 trobareu el llistat de les pel·lícules adquirides aquest any.

3.4.1. Nombre de registres d’exemplars del catàleg informatitzat 31/12.

Altes de fons Baixes de fons

Fons de préstec

Fons exclòs

Total de fons Provinents del SAB

Total 778 10 7.404 87 7.491 699

Llibres i fullets 351 9 6.729 84 6.813 688

Manuscrits

0 0

Documents sonors 204

254 0 254 8

Audiovisuals 221 1 379 0 379 2

Documents electrònics

19 0 19 1

Documents cartogràfics

13 3 16

Documents gràfics

0 0 0

Microformes

0 0

Altres documents 2

10 0 10

Font: Síntesis

El fons en la seva totalitat ha augmentat, les noves adquisicions s’han efectuat a través del SAB, ADOPJ i

de la Diputació de Lleida amb la corresponent aportació de l’Ajuntament de Belianes.

Les compres de SAP i ADOPJ, s’han gestionat directament des de la Central de Biblioteques de Lleida,

amb algun suggeriment per part nostra. Les adquisicions de la subvenció de la Diputació de Lleida les

hem gestionat directament, i vam estructurar-les segons els següents criteris:

- Prioritzar fons infantil de 2 a 8 anys, en ser la franja d’edat a la qual prestem més.

- Compra de DVD, per continuar impulsant aquest tipus de préstec.

- Compra de novel·la d’actualitat.

- Distribució del restant pressupost de forma equitativa entre: JN, coneixements i còmic.

3.4.2. Fons inicial/fons final i el creixement.

Total de fons

Inicial Final

Total 6.723 7.491

Llibres i fullets 6.471 6.813

Documents cartogràfics 16 16

Documents sonors 50 254

Audiovisuals 159 379

Altres documents 8 10

Manuscrits 0 0

Documents electrònics 19 19

Documents gràfics 0 0

Música impresa 0 0

Microformes 0 0

Font: Síntesis

De forma generalitzada el fons de la biblioteca ha crescut, amb l’excepció dels documents electrònics,

gràfics, la música impresa, manuscrits i microformes que es manté igual. Els documents sonors que

consten a la taula, 180 obeeixen al fons retrospectiu de la fonoteca, la resta a material acompanyament

de les revistes. En el cas dels audiovisuals, l’augment ja no és en exclusiu producte de donacions

d’usuaris/es, sinó també de les compres a través de Diputació de Lleida i Adopj.

En percentatges, hem tingut un creixement d’un 11,42 % del fons, 5,28 % en el cas dels llibres i fullets,

40815 % documents sonors, 138,36 %16 en el cas d’audiovisuals i 25 % en el cas d’altres documents.

Pressupostàriament, les compres les hem gestionat a través del següent pressupost:

- Sistema d’Adquisició Bibliotecària (SAP), un total de 1.182 €.

- ADOPJ, 700 € (560 € en llibre i 140 € en audiovisuals).

- Diputació de Lleida i Ajuntament de Belianes per 953 €: (700€ audiovisuals i 253€ en

llibres)

Aquest creixement també ve determinat per les donacions rebudes, que ens arriben directament dels

usuaris, també d’altres biblioteques, especialment de Biblioteca Pública de Lleida, i per aquest any

destaquem a l’aportació al nostre fons d’un lot de 32 llibres entregat pel Servei per adherir-nos al

programa Biblioteques amb DO.

3.4.3. Nombre de títols de publicacions periòdiques vives.

Altes d'exemplars Baixes d'exemplars Exemplars total

Publicacions periòdiques (números) 504 0 903

Font: Síntesis

Continuem amb la política de treure el màxim rendiment a les publicacions periòdiques, per aquest motiu

no tenim baixes d’exemplars. Mantenim els punts d’extensió bibliotecària que vam implantar l’any passat:

llar de jubilats i consultori mèdic i només una bibliopiscina (Belianes). Continuem amb el mateix circuit de

les revistes del 2015.

Per aquest any vam augmentar el nombre de revistes de la bibliopiscina en participar en la iniciativa

#biblioestiurevistes, aquesta acció la trobareu desenvolupada al punt 4.8.

En percentatges, hem tingut un creixement d’un 79,16%, ja que les revistes estan totes ubicades en el

circuit que hem dissenyat, començarem a donar-les de baixa a partir del 2017.

3.4.4. Nombre de subscripcions a publicacions periòdiques i recursos electrònics d’accés en línia.

Títols en curs Títols total

Publ. periòdiques (títols) total 41 41

Publ. periòdiques impreses (títols) 41 41

Font: Síntesis

Rebem vint-i-set (27) publicacions periòdiques17 dels recursos atorgats per la Generalitat de Catalunya

(1041.91€). Els criteris de subscripció vénen determinats per un intent de distribució equitativament

segons edat i temes, tenint present les preferències de la població.

15

Com ja hem dit, l’increment es producte del fons retrospectiu de la Fonoteca. 16

Durant aquest any s’han introduït a Millennium les compres provinents de la Subvenció de Diputació de Lleida del 2015 i

2016 i donacions de la Biblioteca Pública de Lleida, per aquest motiu tenim aquest percentatge d’increment. 17

A l’annex 11 trobareu el llistat de les subscripcions

El principal indicador de preferència el determina el nombre de préstecs per cada títol. Un altre indicador

és l’índex de consultes de cada revista a la bibliopiscina. I l’últim que utilitzem és el criteri de la

bibliotecària, cada any subscrivim alguna revista diferent per comprovar la seva acceptació.

També rebem de forma gratuïta onze (11) revistes gràcies a l’aportació de l’Appec (Associació de

Publicacions Periodiques En Catalá D'Abast Nacional) aquestes són: Serra d’Or, Cavall Fort, El Temps, El

Tatano, Enderrock, L’Avenç, 440, Els Súpers, Cuina, Experiències i Descobrir.

També en rebem quatre (4) que ens imaginem són de donacions pròpies, aquestes són: El Correu,

Mundo Negro, Perfiles i Zoo oh.

Per acabar, aquest any també hem repartit per totes les cases del poble el tríptic informatiu de les

subscripcions anuals, el trobareu a l’annex 12 d’aquesta memòria.

4. SERVEIS I PROGRAMES

Passats dos anys des de l’inici de la nova programació, ja podem dir que tenim unes activitats/programes

de promoció de la lectura consolidades amb un públic fidel, cada any apostem per no decaure i crear-ne

de noves. En aquest sentit, tenim programes/activitats periòdiques i altres amb un caire més puntual.

En el cas dels serveis, també presentem la mateixa realitat, continuem apostant per consolidar la nostra

oferta, aquest any com a novetat hem pogut obrir la línia de treball de formació dels usuaris/es

(autoaprenentatge de català i taller de telèfons intel·ligents).

A continuació anirem descrivint específicament cada programa i servei.

4.1. Dades dels usuaris/es.

Com ja hem dit, continuem tenint com a usuaris/es habituals de la biblioteca el públic infantil, l’activitat per

excel·lència s’ha revertit aquest any, en primer lloc trobem utilitzar els ordinadors, en segon lloc utilitzar la

sala d’estudi i també emportar-se en préstec algun llibre. La principal diferencia entre els adults i els

infants la troben en el fet que els infants venen a la biblioteca i romanen en ella, en canvi els adults vénen

a visitar-nos per un motiu particular (normalment és préstec del fons) i marxen. En total durant l’any ens

han visitat 4.208 persones, presentem un decrement del - 11,43 % en comparació a l’any 2015, aquest

percentatge queda reflectit en la majoria de les dades quantitatives del 2016, aspecte que intentarem

explicar punt per punt. Aquesta reducció l’assumim com a part de la dinàmica dels municipis petits,

qualsevol canvi, queda reflectit en les xifres numèriques i també en la seva interpretació

2015 2016

Préstec 2.592 2.531

Visites total 4.677 4.208

Visites infants 2.619 2.286

Visites adults 2.058 1.922

Visites en línia total 3.939 4.384

Visites a altres recursos en línia de la pròpia biblioteca 3.939 4.384

Usuaris d'internet i ofimàtica total 398 1.038

Usuaris d'internet i ofimàtica infants 305 798

Usuaris d'internet i ofimàtica adults 93 240

Serveis d'extensió bibliotecària 652 699

Sessions Autoaprenentatge de català 0 18

Espai Wi-Fi 61 58

Sala d'estudis 740 531

En total ens han visitat 2.286 nens i nenes. D’aquests 798 han utilitzat els ordinadors i 531 la sala

d’estudi. En comparació a l’any passat, han disminuït el nombre de visites d’aquest col·lectiu en un -15.44

%, en utilització dels ordinadors i un -20,30 % menys i també els usuaris/es de la sala d’estudi en un -

39,35 % . Entenem aquesta reducció com a conseqüència del fet que en finalitzar el curs escolar 2015-

2016 van culminar els estudis d’educació primària un % important de nens i nenes, aquests continuen en

l’educació secundària fora del nostre municipi, per tant ja no venen amb tanta freqüència com en els anys

anteriors.

En el cas de la població adulta, valorem molt positivament que les estratègies que hem desenvolupat en

els darrers anys, a poc a poc, han anat augmentat les persones adultes que utilitzen els servies de la

biblioteca i formen part dels assistents a les activitats. Per aquesta franja de població destaquem, que ens

han visitat 1.922 persones amb una petita disminució del -8,4 %, de les quals han utilitzat 240 internet, -

8,75 % menys que l’any passat. En la població adulta presentem menys decreixement.

En relació als carnets dels lectors i lectores, també hi ha modificacions, alguns han canviat de categoria

etèria (baixes), i en general hem augmentat un 22,56 %.

Altes Baixes Total

2014 2015 2016 2014 2015 2016 2014 2015 2016

Carnets total 74 72 49 80 18 14 80 175 226

Carnets persones total 74 69 48 79 18 13 79 171 220

Carnets infants i joves total 42 25 17 43 8 5 43 78 94

Carnets infants total 32 22 14 33 8 5 33 58 67

Carnets petits lectors (0-2 anys) 3 3 2 3 3 3 3 5 4

Carnets infants (3-11 anys) 29 19 12 30 5 2 30 53 63

Carnets joves (12-17 anys) 10 3 3 10 0 10 20 27

Carnets adults total 32 44 31 36 10 8 36 92 125

Carnets adults (18-29 anys) 1 3 3 1 0 1 1 17 27

Carnets adults (30-64 anys) 24 38 21 28 7 7 28 68 83

Carnets adults (+65 anys) 7 3 7 7 3 7 7 15

Carnets altres persones (no desglossable)

0 0 0 1 1

Carnets entitats total

3 1 1 0 1 1 4 6

Carnets entitats biblioteques

1 0 1 1 1

Carnets entitats cultura i lleure

1 0 0 0 1 1

Carnets entitats educació

1 0 0 0 0 3

Carnets entitats sanitat i serveis socials

0 0 0 0 0

Carnets entitats (no desglossable)

2 0 0 1 0 2 1

Font: Síntesis

Destaquem l’augment de carnets d’entitats, que des del 2014 és una prioritat en aquesta àrea, lligat a

l’objectiu del pla d’acció: Promoure l’articulació amb institucions, organitzacions i col·lectius, amb la

intenció de crear sinergies de treball articulat entre els col·lectius que fan vida al poble i poblacions

veïnes, prioritzant els centres educatius. Aquest any hem creat el carnet de l’escola El Petit Confit i el de

la Z.E.R. Riu Corb.

L’altra prioritat són els infants que anem quasi a la part del creixement demogràfic.

4.2. Préstecs. Préstecs Interbibliotecaris. Préstecs a Entitats.

El préstec és el servei per excel·lència de qualsevol biblioteca, i en el nostre cas, no som diferents. La

nostra data base és la que vam obtenir el 2015, al ser el primer any que vam poder oferir el servei durant

tots els mesos, per tant, a partir del 2016 podem fer –per primera vegada- l’anàlisi comparatiu.

Transaccions de préstec per tipus d'usuari

Renovacions per tipus d'usuari

Total préstecs per tipus d'usuari

2015 2016 2015 2016 2015 2016

Usuaris de préstec total 2.086 2.006 506 525 2.592 2.531

Usuaris de préstec persones total 1.807 1.861 377 496 2.184 2.357

Usuaris de préstec infants i joves total 1.214 1.051 181 270 1.395 1.321

Usuaris de préstec infants total 1.093 928 145 213 1.238 1.141

Usuaris de préstec petits lectors (0-2 anys) 141 49 19 2 160 51

Usuaris de préstec infants (3-11 anys) 952 879 126 211 1.078 1.090

Usuaris de préstec joves (12-17 anys) 121 123 36 57 157 180

Usuaris de préstec adults total 545 731 184 202 729 933

Usuaris de préstec adults (18-29 anys) 83 80 48 40 131 120

Usuaris de préstec adults (30-64 anys) 402 533 125 124 527 657

Usuaris de préstec adults (+65 anys) 60 118 11 38 71 156

Usuaris de préstec altres persones (no desglossable) 48 79 12 24 60 103

Usuaris de préstec entitats total 279 145 129 29 408 174

Usuaris de préstec entitats biblioteques 91 24 5 3 96 27

Usuaris de préstec entitats cultura i lleure 42 29 9 3 51 32

Usuaris de préstec entitats educació 120 92 111 23 231 115

Usuaris de préstec entitats sanitat i serveis socials

0 0 0 0 0

Usuaris de préstec entitats (no desglossable) 26 0 4 0 30 0

Font: Síntesis

Presentem una data anual de 2.531 préstecs, des d’una mirada general hem augmentat en un 7,33% els

usuaris als quals hem efectuat algun préstec. Si observem aquestes xifres més concretament, rn

destaquem :

Infantils, 1.141 préstecs. La franja d’edat que presentem un número més alt de préstec

són els infants entre 3 i 11 anys, amb un total de préstecs de 1.090 transaccions (1,10%

més que el 2015). Si els usuaris per excel·lència de la biblioteca són els infants, també

ho són els que utilitzen aquest servei. En aquest cas també presentem una reducció

mínima del - 2,41% en vers l’any anterior, observem que aquesta disminució la trobem

en el col·lectiu de 0 a 3 anys, pot succeir que alguns han passat de categoria etèria.

Joves (12 a 17 anys), presenten una data de 180 préstecs, presentem una crescuda del

12,77%, que són aquells infants lleials d’anys anteriors, que s’han fet grans i per tant

han canviat de categoria etèria. El que ens interessa destacar és que continuen sent

fidels, i que ens visiten per sol·licitar, en la gran majoria, les lectures obligatòries de

l’Educació Secundària. Durant aquest any volíem impulsar un club de lectura infantil a

l’estiu, però com des del Servei de Biblioteques es va impulsar el projecte Biblioestiu o

vam descartar.

Adults, un total de 933 préstecs amb acreixement del 21,86%. Ens els hem guanyat a

poc a poc i estem contents, ja que aquesta xifra reflecteix l’èxit de les estratègies per

guanyar-nos aquest col·lectiu i la fidelitat dels que ja arrosseguem dels altres anys. El

rang d’edat amb més préstec és de 30 i 64 anys amb un total de 657 préstecs, per altra

banda el rang d’edats que hem augmentat més el préstec és de + 65 anys, amb un

54,86 %.

Entitats, com ja hem descrit en línies anteriors hem realitzat esforços per arribar a

aquests col·lectius, encara que per aquest any el nombre de préstecs ha disminuït en

un 134,48 % (només 174 préstecs). La nostra prioritat com hem dit, continua sent les

entitats educatives, que són les que presenten major préstec, en total 115. Durant l’any

hem intentat guanyar-nos-els oferint-los els nostres serveis, però no acabem de

concretar-ho per tal que es pugui observar en el % préstec de fons. Creiem que hem

de continuar i avaluar les estratègies que utilitzem, així com intentar consolidar uns

punts mínims.

Si analitzem aquest servei segons tipus de document, observem que els llibres són els més prestats, amb

uns 1.798 préstecs i per aquest any en segon lloc trobem les pel·lícules amb 403 préstecs (la gran

majoria d’aquests són infantils), desmarcant les revistes que han quedat en tercer lloc 288 préstecs.

L’àrea audiovisual presenta un augment del 57,56 % , dada que té relació directa amb la varietat del fons

(hem prioritzat aquesta col·lecció per les adquisicions) i la promoció que hem fet. També ha incrementat

el préstec sonor en un 30.30%.

Transaccions de préstec per tipus de

document

Renovacions per tipus de document

Total préstecs per tipus de document

2015 2016 2015 2016 2015 2016

Documents prestats total 2.086 2.006 506 525 2.592 2.531

Documents prestats llibres i fullets

1.648 1.410 420 388 2.068 1.798

Documents prestats publicacions periòdiques

265 241 52 47 317 288

Documents prestats sonors 14 23 9 10 23 33

Documents prestats audiovisuals

150 323 21 80 171 403

Documents prestats electrònics

0 2 0 0 0 2

Documents prestats altres 9 7 4 0 13 7

Font: Síntesis

En el cas del préstec interbibliotecari és un servei consolidat a la nostra biblioteca, i ens permet accedir

a totes les preferències dels nostres visitants, sense aquest, les biblioteques que comparteixen

característiques amb nosaltres respecte al nombre d’habitants, podríem pronosticar que tendirien a

desaparèixer.

A l’igual que en el cas anterior, la nostra data base d’aquest servei és la de l’any 2015, així que

realitzarem un anàlisi comparatiu quantitatiu per primera vegada, des d’una mirada general presentem un

creixement del 28,57% d’aquest servei.

Documents originals inclosos

en un lot

Documents originals un

per un

Total documents

originals

Total

2015 2016 2015 2016 2015 2016 2015 2016 2015 2016

Documents servits a altres biblioteques total 70 90 70 90 70 90

Documents servits a biblioteques catalanes total 70 90 70 90 70 90

Documents rebuts des d'altres biblioteques total 33 335 230 335 263 335 263

Documents rebuts des de biblioteques catalanes total 33 335 230 335 263 335 263

Font: Síntesis

Les xifres parlen per si soles, prestem a altres biblioteques amb un percentatge molt baix, en comparació

amb el que rebem. Durant l’any hem sol·licitat 263 préstecs interbibliotecaris donant resposta a:

Demandes particulars,

Per als participants del Club de Lectura de la biblioteca, tant amb el préstec

interbibliotecari ordinari, com la sol·licitud de lots a Cepse.

Préstec escolar.

En el cas de préstec a entitats, ja hem analitzat la realitat durant aquest any en línies anteriors,

destaquem el préstec a les entitats educatives, que ve determinat al compliment de l’objectiu establer

Promoure l’articulació amb institucions, organitzacions i en concret per l’acció Promoure l’articulació amb

les escoles de la Z.E.R. Riu Corb. Durant tot l’any hem treballat per concretar el préstec escolar, amb una

mirada des de la Z.E.R., ens agradaria valorar la possibilitat de ser més efectius i optimitzar els recursos

fent el préstec de les lectures obligatòries a totes les escoles. La realitat ens ha dit que només ho hem

aconseguit amb l’escola de Belianes, a través de les recomanacions de lectura que els vam fer, vam

prestar a dos cicles (infantil i superior). Intentarem conservar aquesta acció l’any vinent i guanyar nous

terrenys.

4.3. Serveis d’Accés a Internet i a Programes d’Ofimàtica amb els ordinadors de la biblioteca.

Com ja hem destacat, una de les potencialitats de la nostra biblioteca són les visites infantils i l’ús que fan

dels serveis. En aquest sentit, una gran part dels usuaris/es que utilitzen Internet i els programes

d’ofimàtica són els infants.

Sessions

2015 2016

Usuaris d'internet i ofimàtica infants 305 798

Usuaris d'internet i ofimàtica adults 93 240

Usuaris d'internet i ofimàtica total 398 1038

Per aquest any tornem a remuntar en la utilització d’aquest, que s’ha incrementat en un 61,65% (61,79 %

en el cas dels infants, i 61,25% en els adults). Continuem amb la problemàtica que és dificultós, en moltes

ocasions, dinamitzar activitats a la biblioteca i també comptabilitzar-lo. Aquestes dades continuen sent

orientatives.

En aquest apartat, una de les principals problemàtiques que presentem, i que no ens permet expandir el

nostre accionar, són les dificultats tècniques que presenta el Punt Tic, limitacions que arrosseguem des

de fa dos anys i que hem intentat solucionar directament amb els responsables del Punt, però per

desgràcia, no tenim una resposta satisfactòria, prioritat que establim pel pròxim any.

4.4. Serveis d’Accés a Internet a través de la Xarxa WI-FI de la biblioteca.

Des del 2015 l’ajuntament de Belianes va canviar el subministrador d’internet, el que ens ha permès

millorar la velocitat, a poc a poc augmenten els usuaris que l’utilitzen, encara que és molt mínim. Només

comptabilitzem aquells que ho gestionen des del seu ordinador personal, i igual que l’anterior, a vegades

ens costa la tasca de comptabilitzar simultàniament amb el desenvolupament d’activitats i l’atenció diària.

Per nosaltres no és una prioritat computar aquest servei. Durant el 2016 vam utilitzar-lo 60 usuaris/es

(com a mínim).

4.5. Activitats de foment de la lectura.

Les activitats de promoció de la lectura d’aquest any les estructurem en cinc grans blocs: activitats

familiars (infantils), activitats per escoles, activitats per adults, exposicions i projecte Biblioteques amb

DO.

A continuació detallarem cada una de les accions realitzades per cada bloc.

Activitats familiars

Les activitats familiars són les que tenim més consolidades, en programació, voluntariat i assistència, per

aquest motiu, hem donat continuïtat a totes les accions periòdiques impulsades anys anteriors i també

n’hem realitzat de noves.

Ens interessa especialment englobar les activitats infantils dins el denominador d’activitats familiars, per

reforçar el concepte que fins als 8 anys els infants han de venir acompanyats a la biblioteca i també que

són espais que poden gaudir tant els grans com els petits. Ara bé, aquest any hem efectuat dues

activitats concretes exclusivament dirigides a públic infantil: segona edició de Taller de Capgrossos,

Recorregut Nocturn al Tiri, les dues per infants majors de 8 anys.

També descriurem en aquest punt la festa que vam fer per Sant Jordi, ja que les activitats estaven

pensades per divertir-se en família.

1. Hores del conte

L’activitat familiar per excelsa continua sent les hores

del conte. Aquest any hem modificat la programació i

l’inici de les sessions l’hem definit al novembre i

finalitzem a l’abril, i la realitzem l’últim divendres de

mes. A l’octubre teníem poca afluència de públic i fer-

la podia arribar a implicar un desgast de les

voluntàries. I en el cas del maig, per motius d’agenda

vam realitzar dues sessions a l’abril (Sant Jordi i la

secció periòdica).

A l’estiu continuem amb el cicle d’hores del conte a la bibliopiscina, durant el mes d’agost.

Aquest any hem explicat:

- Gener: a raó de l’exposició ‘Per sucar-hi pa’ vam

escollir el conte “M’agrada la xocolata”, amb Paula

Martí, Noèlia Fabregat i Irene Botines, les nostres

voluntàries adolescents. Van assistir-hi 18 nens/es i

10 adults.

- Febrer: En el marc del projecte Biblioteques amb

DO vam seleccionar el conte “El raïm inquiet”, amb

Laura Huguet i Àneu Salvador, van concórre-hi 24

nens/es i 14 adults.

- Març: “Els arrugats quina troballa més dolça”, amb

Noemí Costafreda i Lidia Òrrit, i l’ajuda de les seves

filles, Xènia Bergadà i Blau Amenós, van assistir 19

nens/es i 11 adults.

- Abril: aquesta sessió la vam organitzar conjuntament

amb la Marxa Ecològica i per la Pau, el conte triat va

ser “Sadako i les mil grues de paper”, amb les

germanes Català, l’Elena i la Cristina, van acudir 23

nens/es i 12 adults.

- Sant Jordi: a raó de la celebració d’aquesta festa

tradicional per primera vegada vam contractar una

professional de l’art d’explicar contes, amb la

companyia La Txancleta amb l’espectacle “L’àvia

de la Valentina”, per la magnitud de l’activitat no

vam poder comptabilitzar l’assistència, però si que

podem dir que va ser un èxit pel registre fotogràfic

que tenim.

Per aquest primer bloc, en l’única sessió que vam

realitzar una activitat complementaria al conte va ser al

febrer i l’abril. En el primer cas, en el marc del projecte

Biblioteques amb DO, vam realitzar un taller de

manualitats amb taps de suro i per d’abril amb el conte

“Sadako i les mil grues de paper” vam fer un mini taller

d’introducció a la tècnica de l’origami.

Comença el bon temps i ens traslladem a la bibliopiscina:

- Agost:

“El Molinet”, Amb el nostre únic voluntari, el

senyor Pepito. Van concòrre-hi

aproximadament uns 25 infants i 12 adults.

“Rosa luna i los lobos”, adaptació

musicada amb Eva Maria Ruiz, per

aquest esdeveniment vam comptabilitzar

aproximadament 16 infants i 25 adults.

“El ratolí que es va menjar la lluna”, es van

estrenar les nostres voluntàries més joves:

Raquel Piqué, Aina Capdevila, Xènia Bergada,

Aida Fafregat i l’ajuda de la Naroa Gòmez,.

Van assistir-hi aproximadament uns 30 infants i

25 adults.

“Buscant la princesa blava” conte inventat per

la nostra voluntària més creativa, Ainoa Cabrol,

van escoltar-la 33 infants i 20 adults.

Destaquem la participació de les nenes com a

voluntàries, elles mateixes ens van venir a buscar

per apuntar-se al nostre llistat de contacontes, i

això ens indica que amb entusiastes com elles,

aquesta activitat perdurarà.

En l’àmbit intern ens estàvem qüestionant la continuïtat del cicle a la bibliopiscina, era dificultós captar

l’atenció dels infants amb les piscines com de rerefons i en un espai a l’aire lliure. De la reunió que es va

mantenir amb les voluntàries el 2015 es va valorar donar-li continuïtat, i per aquesta edició des de

l’Ajuntament ens van facilitar micròfons de diadema sense fil, aspecte que va millorar en gran mesura el

desenvolupament de les diferents sessions.

Retornant les instal·lacions de la biblioteca, vam

continuar amb:

- Novembre: un conte sensorial sobre els

números amb l’Olga Català, amb la

participació de 25 nens i 9 adults.

- Desembre: selecció de contes de Nadal amb Aurora Porta, la sessió la vam dedicar a cantar cançons de Nadal i també explicar contes. En finalitzar vam dur a terme un taller d’estrelletes per engalanar l’arbre. Van assistir-hi 25 nens i 16 adults.

En total s’han realitzat 10 sessions d’hores del

conte amb voluntàries, amb la participació de 21

contestanes. I van assistir 392 persones, 238

infants i 154 adults. Presentem - 81.12% de minva

en comparació l’any 2015, però cal remarcar que

s’han desenvolupat 3 sessions menys.

També volem destacar la reiteració en la participació dels joves de la biblioteca, aquest col·lectiu participa

poc de les activitats i els serveis de la biblioteca, per aquest motiu ens fa molta il·lusió que continuïn

assumint la responsabilitat de realitzar aquesta activitat i el fet que assumeixen el compromís vers els

altres.

Dels nostres anys d’experiència, podem dir que tenim un

públic familiar fidel, que no es perd cap sessió d’hora del

conte i sobretot, gaudeixen. Ara bé, hem notat una

disminució d’assistentes per sessió, fet que no ens

preocupa, ja que han deixat de venir aquells infants que no

acabaven de gaudir de la dinàmica.

Volem destacar que aquesta lleialtat també la trobem en el col·lectiu de voluntàries, en tenim per cobrir

totes les sessions de l’any i ens entusiasma veure com van aprenent de l’ofici i millorant cada sessió. Si

observem les dades quantitatives, cal tenir en compte que per les sessions a la piscina s’observa major

afluència de públic adult i a les de la biblioteca es reverteix aquesta tendència.

Continuem amb el format senzill per recollir les valoracions dels nens i les nenes de cada sessió, el

registre de tots els testimonis el trobareu a l’annex 13 d’aquest document.

2. Biblioestiu

Biblioestiu va ser una campanya de foment de la lectura engegada des del Servei de Biblioteques i

dirigida als nens i nenes de 5 a 16 anys per dur-se a terme l’1 de juliol de 2016 al 15 de setembre, amb

l’objectiu de promocionar la lectura infantil durant les vacances d’estiu.

Aquesta iniciativa es va dividir en 2 programes assumint 2 blocs de franges edat: de 5 a 9 anys i de 10 a

16. Per cada bloc es va establir estratègies de treball diferent. Pel primer grup (de 5 a 9) també es van

definir dues formes d’abordar la promoció de la lectura, un primer grup de 5 a 7 i el segon de 8 a 9 anys.

Per tal de fer promoció d’aquesta campanya, vam activitats concretes per aquest segon bloc. Aquestes

les vam realitzar 30 minuts abans de cada hora del conte, i consistien a treballar el material elaborat des

del Servei, la bústia i les cartes dels personatges. En total vam realitzar 4 sessions amb una participació

de 42 infants.

Amb motiu d’aquesta campanya de promoció de la lectura no vam desenvolupar el club de lectura infantil,

ja que en un poble petit, no es poden dur a terme dues activitats simultànies dirigides a un mateix grup, i

vam valorar que era més gratificant subscriure’ns a Biblioestiu.

3. Explica’m un conte

Aquest any hem continuat amb aquestes sessions

que tenen un caire més informal d’intercanvi

d’històries contades entre infants. Des de la

biblioteca sempre ens en preparem un, també

acompanyem i motivem als altres infants.

En total hem realitzat 13 sessions, amb la

participació de 173 persones entre infants i adults.

Hem desenvolupat aquesta activitat durant tot l’any,

excepte l’estiu i en aquelles ocasions que teníem

programades altres activitats infantils (hores del

conte, tallers, etc.) i per la Revetlla de Sant Jordi la

vam reinventar una mica.

Destaquem d’aquesta activitat que hi ha un grupet de nenes que cada setmana responsablement

expliquen un conte, i això ha portat que altres també assumeixin el repte. I un altre aspecte significatiu, és

que els nens i nenes agafem confiança sessió rere sessió.

Per finalitzar amb aquesta activitat, vam fer aquest vídeo testimonial:

https://www.youtube.com/watch?v=k5-2KluvF2Q

Analitzant el desenvolupament anual d’aquesta activitat, observem que hem de fer una reorientació, ja

que creiem que el format està ja esgotat, en les últimes sessions hem tingut poca participació, cal avaluar

fer menys sessions o canviat la metodologia.

4. Revetlla de Sant Jordi

Per primera vegada vam participar en la Revetlla de Sant Jordi impulsada des del Servei de Biblioteques,

que té la finalitat de ser la festa de la lectura, els lectors i les biblioteques. En un primer moment teníem

planificat realitzar una hora del conte per adults, però per problemes d’agenda dels diferents professionals

amb els quals vam contactar, no va ser possible, reprendrem aquesta iniciativa pel pròxim any.

En lo concret del nostre petit món vam inventar una activitat molt senzilla emmarcada dins l’activitat “Explica’m un conte” a la qual vam denominar: “M’expliques un conte i els daus creatius”. Vam elaborar uns daus amb diferents imatges, un petit instructiu i material d’acompanyament, tot ho val col·locar dins una caixa. Aquesta vam simular que l’havia deixat el drac del conte de Sant Jordi, amb una carta explicativa per al seu ús.

L’activitat consistia a crear històries a través de les

imatges dels daus, els infants en rotllana n’anaven

tirant i col·lectivament enllaçàvem les imatges amb

la creació d’una històries, que s’anava alimentant

per cada tirada, fina a crear un conte inventat.

Aquest material està a la biblioteca a disposició

dels infants, no només es va utilitzar en aquesta

activitat concreta.

Van participar 13 persones, d’elles 7 eren infants. Simultàniament per aquest dia també s’estava fent una

de les sessions del Taller de Capgrossos, aspecte que vam valorar negativament, ja que som un poble

petit, i no és factible realitzar dues activitats infantils de forma simultània.

En aquest enllaç podreu veure un resum de totes les activitats realitzades a Catalunya, incloent-hi la

nostra:

https://www.youtube.com/watch?v=4_FMIO96PPA&list=PLT28_nmJtuRR1UccIttwWlMAYjd5wIJ3A

5. Taller de capgrossos i contes

L’any passat vam realitzar la primera edició del Taller de Capgrossos, dirigit a infants menors de 8 anys

(acompanyats d’un representant adult), per aquest any vam fer una segona tongada però amb nenes de

més de 8 anys.

El taller el vam estructurar en 5 sessions de

treball: 15 i 22 d’abril i 6, 13 i 20 de maig de 6 a

8 de la tarda.

En la primera sessió, cada participant havia

d’explicar un conte i d’aquest, seleccionar un

personatge per convertir-lo en capgròs, fent un

esbós en paper.

En les següents tres sessions de treball ens van dedicar a

donar la forma al capgròs, i les seves faccions. En l’última

sessió el vam pintar.

Com l’anterior, el taller el va organitzar la biblioteca amb la

col·laboració del pintor i escultor Sardi, qui va dirigir l’activitat i

va donar suport creatiu a tot el procés.

Considerem que va ser un èxit de participació, es

van apuntar 9 nens/es de les 10 places que

estaven disponibles.

També internament vam millorar la tècnica

d’elaboració i les condicions climàtiques ens van

ajudar. Com estava destinat a infants més grans de

8 anys ens va permetre incorporar més elements

de formació de les tècniques artístiques

treballades.

Cada Festa Major els capgrossos de Belianes surten a passejar pels passacarrers:

https://www.youtube.com/watch?v=5Lcbhjsb--c

6. Sant Jordi

En ser el primer any que disposar de pressupost propi, vam optar per fer una bona celebració d’aquesta

festa tradicional aprofitant que esqueia en dissabte. Al mateix temps, i assumit l’objectiu de Promoure

l’articulació amb institucions, organitzacions i col·lectius, vam fer una crida al AEiG Terra Plana, Cal Paio i

Cerveseria Matoll a sumar-se a l’activitat.

El resultat, una jornada rodona amb les següents activitats:

La biblioteca fa fer parada de llibres d’adults, amb el suport de les adolescents del poble, el

nostre equip d’incondicionals.

Cal Paio, va completar la parada de llibres amb les editorials d’infants i també va fer tallers per

aquest col·lectiu.

AEiG Terra Plana, els Truc van vendre patates i refresc, i els Pic’s roses.

Matoll va ficar la seva Cervesa i la barra.

Des de la biblioteca també vam contractar tres espectacles:

a. Contacontes amb la companyia La Txancleta i el conte “L’àvia de la Valentina’

b. Poesia musicada de Jordi Sampedro, Sant Pedro’s Band.

c. I el grup de música La Fusa.

No vam comptabilitzar el públic assistent, ja que no és compatible amb la gestió i organització de totes les

activitats, les fotografies parlen per si soles.

Valorem molt positivament aquesta acció, requereix de molt de temps i esforços, però ens va agradar el

format, la participació dels belianencs i belianenques i també la col·laboració de les diferents entitats.

Vam tenir algun problema climàtic que va disminuir el públic assistent, al mateix temps que per aquest dia

hi havia un partit de futbol important, aspecte que incideix directament amb l’assistència durant el seu

desenvolupament.

7. Recorregut literari nocturn pel Tiri nocturn

Aquesta activitat, com ja em descrit, neix de la nostra participació en un dels tallers de formació d’aquest

any. L’objectiu de la mateixa especifica la seva essència: Descobrir l’exposició “La nit” a través dels seus

contes més porucs, acompanyat d’unes pinzellades d’història local i d’astronomia. Vam dissenyar aquesta

activitat com a complement a l’exposició itinerant ‘La Nit’, que vam poder desenvolupar gràcies al suport

del nostre equip d’adolescents incondicionals. El disseny metodològic de l’activitat el trobareu a l’annex 14

d’aquesta memòria.

Valorem molt positivament aquest recorregut, per la implicació de les nostres ajudants, que van adornar

l’espai de forma tenebrosa, per la participació dels nens i nenes, i també el suport de l’ajuntament que ens

va deixar tancar les llums de la zona poliesportiva. Els nens i nenes no podien anar acompanyats, els

pares i mares els vam ubicar en un altre punt.

En total vam participar 28 nens i nenes i vam comptar amb la col·laboració de 7 ajudants. Per aquesta

data la bibliotecària ja estava en avançat estat de gestació, i va ser una mica complicat, a pesar de

l’ajuda, gestionar tot el recorregut en si, però creiem que vam complir l’objectiu i els nens i nenes implicats

tenen un bon record d’aquest dia i és una de les activitats que hem fet amb més ganes.

8. Taller familiar ‘El món de La Nit’, en aquest volíem reproduir

l’experiència transmesa a la jordana d’Artesa de Segre, però per

l’avançat estat de gestació de la bibliotecària i alguns problemes

de salut va ser impossible realitzar-la. Ens guardem la idea per

una futura ocasió, el disseny metodològic adaptat a la nostra

biblioteca no el vam acabar de realitzar, ni tampoc el material

complementari necessari.

Activitats per escoles

1. Visites escolars exposició “Per sucar-hi pa”.

Durant el mes de febrer vam realitzar les visites escolars a l’exposició ‘Per sucar-hi pa’ de la Central de Biblioteques de tots els alumnes de l’escola Pere Teixiné de Belianes, amb l’equip de professorat vam establir el cronograma de visites.

Per aquest any hem continuat amb la metodologia emprada l’any passat, establint un guió ben estructurat de la visita adaptant-lo a la temàtica de cada exposició.

Vam simular a cada visita que els alumnes

entraven en un restaurant, els entregàvem el

menú18 (els llibres que havíem seleccionat segons

cada cicle) i entre tots havien de seleccionar el que

seria explicat.

D’aquesta manera vam organitzar els llibres que

tindrien protagonisme per plafó i els llibres que es

farien referència o es recomanarien per a futures

lectures.

El guió de l’activitat el trobareu a l’annex 15

d’aquest document. El canvi de metodologia de

treball va donar molt bon resultat, els nens i les

nenes van mostrar molt entusiasme durant la visita

i des de la biblioteca ens van sentir més còmodes

realitzant-la.

Al mateix temps creiem que va ser encertada la

dinàmica que els infants escollissin el llibre, es van

sentir protagonistes d’aquest moment.

També, per als alumnes d’infantil vam incorporar

la dinàmica d’acompanyar l’explicació de cada

conte amb material complementari, diferents

objectes que facilitessin la comprensió, aspecte

que també creiem va ser encertat.

En total var realitzar quatre visites escolars amb

la participació de 40 nens i nenes.

Aquest tipus d’acció comporta molta feina interna per la bibliotecària, valorem molt positivament la

receptivitat dels infants, de l’escola i dels pares i mares que en algunes ocasions vénen a donar una

ullada a l’exposició. Però tenim un sostre de 40 alumnes que són els que hi ha a l’escola, i en virtut

d’aquesta dedicació, ens agradaria arribar a més infants, aspecte que hem de valorar pel pròxim any,

avaluar estratègies per ampliar el radi d’acció.

2. Visites escolars exposició “La nit”

A l’igual que en el cas anterior, vam aprofitar la

itinerància de l’exposició ‘La Nit’ per realitzar visites

escolars.

Vam fer un guió19 de les visites segons cada cicle.

Per fer-ho primer vam seleccionar aquells llibres

que serien exposats, i d’aquests els que serien

explicats.

18

Aquests el trobareu a l’annex 15 d’aquesta memòria 19 El trobareu a l’annex 17 del present document

Dels exposats, també va dissenyar una targeta en forma d’esmuriac que vam col·locar dins el llibre, amb

una petita ressenya per motivar la seva lectura.

El recorregut el va establir els mateixos plafons i a

través dels contes explicats vam treballar els temes:

la nit, es hora d’anar a dormir, temps de foscor, els

somnis, els hàbits de la nit, els malsons, les nits

màgiques, per orientar-se de nit, i vam acabar

l’activitat amb la dinàmica ‘El pot dels nostres somnis’

La sistematització de les visites escolars la trobareu a l’annex 18 d’aquesta memòria.

En total var realitzar quatre visites escolars amb la participació de 40 nens i nenes.

Vam intentar realitzar visites escolars amb les altres escoles de la Z.E.R. però no ho vam aconseguir, ja

que implica un cost important de desplaçament i d’organització. Aquest aspecte reforça l’esmentat, la

necessitat de valorar altres estratègies per arribar a aquests infants.

Valorem molt positivament aquestes visites, apropen els nens i les nenes a la biblioteca, i tenim contacte

amb aquells pocs infants que no ens visiten regularment, molts a partir de les visites ho comencen a fer.

L’únic inconvenient el vam tenir en la planificació anual, les visites a l’exposició ‘Per sucar-hi pa’ les vam

realitzar el mes de febrer, conjuntament amb les activitats del projecte Biblioteques amb DO, aspecte que

no podem repetir, per les implicacions en feina interna en la desenvolupa cio de les dues activitats de

forma simultàniament.

3. Visita de les educadores de la llar d’infants.

El 27 de gener ens van visitar les educadores de diferents llar d’infants de l’Urgell, les quals estan

organitzades en un petit col·lectiu d'auto i co-formació. Aquestes estaven interessades en el nostres

centre d’interès de les emocions i sentiments. Per fer la visita més amena vam exposar els diferents

contes organitzats segons l’emoció, assumit com a referencia la biografia de l’exposició que vam tenir

l’any passat sobre aquest tema.

I els vam explicar petits tresors de cada conte i com els poden treballar amb els nenes i nenes. En total

van venir 9 educadores.

Per finalitzar, un dels espais conquistats que segons la nostra dinàmica considerem importantíssim, va

concretar-se al reunir-nos el mes de juny amb les representants de la direcció de la ZER Riu Corb, en

aquesta reunió els vam presentar les potencialitats que els podem oferir per reforçar el treball coordinat

pel curs 2016-2017, alguns d’aquests punts amb la vitalitat de l’experiència amb l’escola Pere Teixiné de

Belianes o l’escola El Tallat de Sant Martí de Riucorb. Trobareu a l’apartat 5 d’aquesta memòria els

aspectes claus d’aquesta reunió i per tant de l’articulació amb aquesta organització.

En lo concret, durant aquest any hem servit algun préstec per satisfer les lectures obligatòries a aquests

centres educatius i també els vam entregar un llistat de recomanacions segons cicles formatius i llengües

(català/castellà), per satisfer la seva petició.

Activitats per adults

Per aquesta edició ens trobarem recollint els fruits de les estratègies realitzades durant els anys anteriors

per guanyar-nos aquest grup, contents de poder concretar-ho en activitats específiques.

1. Presentacions de llibres

El dilluns 4 de gener vam

començar l’any amb força,

amb la presentació del llibre

‘Tres guineus’ de l’escriptora

local Susagna Aluja. La

presentació la vam realitzar a

la fonoteca Daniel Gelabert, va

obrir l’activitat la seva autora,

explicant breument les arrels

del llibre amb la realitat

històrica del nostre poble.

A continuació va intervenir en Francesc Pané, que va fer un anàlisi excel·lent del llibre i per acabar va parlar l’Àngel Fabregat, escriptor del poble, que va compartir amb els assistents l’ofici d’escriptor.

També van participar Lara Aluja, llegint un fragment del llibre i Eva Maria Ruiz que va cantar les cançons que formen part de la història.

No vam poder comptar amb la

participació del Lluís Pagés,

com estava plantejat.

Vam assistir a la presentació

63 persones.

Per concloure l’acte, vam fer

un petit tast del cava de la

Cooperativa Olivera

acompanyat d’una degustació

de les Orelletes de Belianes.

2. Conferència: L’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.

Des del Servei de Biblioteques ens vam oferir la possibilitat de

col·laborar amb la divulgació del tema escollit per La Marató

de TV3.

Vam acceptar el repte, i ens vam ficar en contacte amb

l’Associació de Dones que sempre organitza els actes, per

fer-ho conjuntament.

En total van participar 15 persones, data que considerem

adequada pel format de l’activitat i la realitat demogràfica del

nostre poble.

3. Club de lectura

Aquest any hem tancat la primera edició del club de lectura, amb la tertúlia del llibre ‘Pa negre’ d’Emili

Teixidor, i la projecció de l’adaptació cinematogràfica per Agustí Villaronga, per aquesta última acció, el

debat el vam centrar en les diferències entre el llibre i la lectura.

Vam continuar al febrer amb la lectura de ‘Collita de foc’ de Carme Meix, lectura seleccionada en el marc

del projecte Biblioteques amb DO, a continuació ‘Las damas de oriente’ de Cristina Morató, seguidament

‘Paula’ d’Isabel Allende.

Per tancar la primera edició ‘El cielo en ruinas’ d’Àngel Fabregat

membre del club i escriptor belianenc, aquesta última tertúlia vam

obrir la convocatòria a tothom del poble. Per aquesta sessió especial

van participar-hi 20 persones.

Estem contentes de poder dir que vam tancar la primera edició del

club amb 17 participants.

La dinàmica interna va consistir a reunir-nos una vegada al mes, el

primer divendres a les 8 de la tarda. Per la selecció de les lectures

vam apostar perquè cada participant proposes un llibre, assumint

conscientment els riscs que implica, però creiem que és una fórmula

perquè els membres del club es vagin apoderant de l’espai i és sentit

part protagonista del procés. I l’altre acord grupal va ser intentar

llegir alternament en català i castellà.

A partir de setembre d’aquest any hem donat

continuïtat a la segona edició del club de lectura, i

amb un any d’experiència podem afirmar que

aquesta és l’activitat més apreciada que realitzem

per adults i a la que dediquem grans esforços.

En l’iniciar aquesta segona edició ens vam trobar

amb la grata sorpresa que una gran part dels

participants de la primera edició continuaven amb

nosaltres i que conservàvem l’heterogeneïtat en

sexe i edats.

Per aquesta segona edició vam continuar amb la mateixa dinàmica interna, i hem incorporat, com ja hem esmentat al punt 3 d’aquest document:

Fixa de l’autor, amb informació ampliada de la vida i obra, comentaris del llibre i alguna curiositat d’interès20.

Dinàmica del personatge, per cada tertúlia un dels participants està responsabilitzat de dur-la a terme, i consisteix a seleccionar un personatge i portar un objecte que el caracteritzi, ja a la reunió els altres l’han d’endevinar. Utilitzem aquesta eina per profunditzar en l’anàlisis dels personatges.

Hem substituït les valoracions per una nota referencial, els

participants han d’analitzar des d’una visió general l’obra i

puntuar-la del 0 al 10. De totes les notes fem la mitjana i la

col·loquem al rànquing de l’itinerari lector. També la

col·loquem dins el llibre, així els futurs lectors tenen un

referent al moment de seleccionar l’obra.

L’itinerari lector de la segona edició va començar amb ‘Dos

taüts blancs i dos de negres’ de Pep Coll, la tertúlia la vam

20 A l’annex 19 trobareu un exemple de fitxa.

desenvolupar conjuntament amb el club de Vilanova de

Bellpuig, col·lectiu que ja fa 10 anys que funciona i ens

interessa realitzar activitats conjuntes, propiciar trobades entre

iguals, persones que de la seva afició en fan accionar.

Aquesta activitat més que una tertúlia

literària es va esdevenir en un espai

per compartir la reflexió individual de

cada lectura, amb tants participants és

complicat la metodologia de diàleg, per

aquesta en concret vam participar 28

persones.

En finalitzar, els integrants del club amfitrió van invitar a un piscolabis als visitants. Valorem amb gran

entusiasme aquesta iniciativa, des de la biblioteca ens van encarregar de subministrar als dos clubs de

lectura els llibres i organitzar l’activitat. Es va acordar que des de Vilanova també organitzarien una acció

similar per l’any que ve.

Vam continuar amb la lectura de ‘La piel del

Tambor’ de Arturo Pérez Reverte, la qual vam

desenvolupar en dues fases, és a dir, que vam

estar dos mesos llegint-lo i ens vam reunir dues

vegades (la primera a la meitat del llibre i la segona

al final). Mètode que no va agradar als participants i

que no repetirem. En cas de ser llibres molt

extensos, avaluarem de deixar més marge de

temps i només ens reunirem una vegada.

En total hem realitzat 9 tertúlies amb la participació

de 134 lectores, vam tancar l’any amb 17

participants en el club.

A la fotografia de la dreta es pot observar el

rànquing de l’itinerari de la segona edició, ja no

elaborem el document de sistematització de les

valoracions, creiem que aquesta nota referent i la

imatge visual, és més adequada.

La dinàmica de cada tertúlia consisteix a ficar la nota general i després a poc a poc anem dialogant

aspectes rellevants: estil literari, historia/trama, personatges (amb la dinàmica ens ajudem),

ambient/espai, missatge i narrador.

Exposicions

- “Per sucar-hi pa“ durant el mes gener i febrer.

Els seus creadores la descriuen com: ‘Una mostra representativa del

paper que juguen les coses del menjar dins la literatura infantil i juvenil.

Una recerca sobre els diferents aspectes amb que es pot presentar el fet

de cuinar i de menjar. Si per una banda no hi poden faltar els receptaris,

per altra banda també s’hi vol incloure els llibres que permeten conèixer

millor els aliments que es porten a taula. I, a més, quantes menes de

“taules” i de “menges” estimulen la creació literària, més enllà del que

serien els abans esmentats llibres de coneixements o de divulgació’.

Aquestes exposicions ens permeten a part de

treballar amb les visites escolars descrites

anteriorment, abordar un tema específic amb

el suport d’una selecció de llibres de literatura

infantil, i també promocionar aquells que

tenim del nostre fons.

Van visitar l’exposició 23 persones, i 40 amb

la visita escolar, en total 63 persones.

- “Tres Artistes“ durant el mes de març.

Recorregut per la trajectòria artística de Maria Armengol, Josep Mª

Armengol i Viriato Menezes, pintores i escultors de Belianes. L’exposició la

conformaven una selecció de pintures a l’oli i escultures dels tres artistes.

La vam seleccionar pel mes de març amb motiu del Dia Internacional de la

Dona, i per complementar els actes del Dia Mundial de la Poesia.

Amb aquesta activitat volen donar continuïtat a l’acció d’oferir les nostres

instal·lacions a les persones de la nostra terra vinculades amb les arts

plàstiques, per tal que disposin d’un espai on mostrar les seves obres.

Aquesta exposició la van visitar 102 persones.

- “Sobre paper”. Durant la Festa Major de Belianes.

El dibuixant i il·lustrador Francesc Rovira, amb més de

tres-cents setanta llibres publicats i traduïts a diferents

idiomes, ens va mostrar en aquesta exposició la seva

feina dels dos últims anys. Aquesta va constar de dibuixos

inèdits experimentals i d’una selecció d’il·lustracions,

cobertes de revistes, llibres, setmanaris,...

Aquesta exposició la vam exposar fora de les

instal·lacions de la biblioteca i en aquests casos no

comptabilitzem els visitants.

- “La Nit“ durant l’octubre.

Segons el seu creador: ‘Posem al vostre abast una constel·lació de llibres per

a infants i joves sobre la nit, que poden servir per somiar encara una mica

més, o bé per desvelar-ne alguns dels misteris i algunes de les meravelles.’

Pep Molist

Aquesta exposició estava estructurada en 9 temes: arriba la nit, és hora

d’anar a dormir, tens por de la foscor, els somnis, els malsons, els habitants

de la nit, nits màgiques i per orientar-se de nit.

Com en la resta d’exposicions monogràfiques infantils, van visitar l’exposició

19 persones, i 40 amb la visita escolar, en total 59 persones.

- “La Lluita per l’oportunitat de viure“ durant el desembre, en

concret per la Festa de l’Oli de Belianes.

Aquesta exposició mostra les dones durant la segona República, la

guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia, organitzada

conjuntament per l’Institut Català de les Dones i el Memorial

Democràtic, reconstrueix alguns episodis de la vida de les dones des

del 1931 fins al 1978. Els plafons permeten conèixer aquest període

de la història a través de la perspectiva de les dones i visualitza les

seves experiències i aportacions.

Aquesta exposició la vam ubicar al Molí d’oli Maurici Massot, per tant

tampoc vam comptabilitzar els visitants.

En comparació amb l’any 2015 han visitat menys persones les exposicions, presentem un decreixement

important del - 91,80 %, que és degut principalment al fet que en dues d’elles no hem comptabilitzat els

visitats (en ser externes) i que durant el 2015 una de les exposicions infantils fa fer itinerància a l’escola el

Tallat de Sant Martí de Riucorb. Qualitativament, observem que de la primera a l’última exposició va

augmentant progressivament els visitants, fet que ens demostra que la població a poc a poc agafa la

dinàmica de venir quan fem activitats extres.

També volem continuar, en la mesura de les nostres possibilitats, col·laborant amb l’ajuntament de

Belianes en aquelles activitats locals que creiem oportú, tant per posicionar la biblioteca com una entitat

cultural del poble, com per consolidar l’acció conjunta de l’administració local.

Biblioteques amb DO

D’ençà que vam tornar a formar part del SLCP aquest projecte el teníem pendent per avaluar la

possibilitat d’incorporar-nos-hi, però no havíem pogut, ja que la prioritat havia estat organitzar la

biblioteca, el seu fons i els serveis.

Per aquesta edició ens vam apuntar amb la intenció d’avaluar la pertinença, tant en acceptació del públic

com en gestió interna. I passada la primera edició, podem afirmar que continuarem amb el projecte, per:

Refermem la personalitat de la biblioteca, vincular-ho amb la col·lecció local emmarcada dins la Vall

del Corb, ens dóna peu a treballar articuladament amb l’Associació Vins del Riu Corb.

El món del vi està arrelat al territori i ens permet planificar un ventall d’activitats quasi infinites.

Arribar a un públic diferent de l’habitual, el món del vi l’atreu.

Ens obra la possibilitat de tenir una activitat desenvolupada per professionals que ens ofereix el

Servei (amb el nostre pressupost no podríem fer-ho).

Per aquesta primera edició vam desenvolupar activitats molt senzilles, en el cas de les periòdiques les

vam relacionar-les amb el tema:

- Club de lectura, vam elaborar un llistat biogràfic de novel·les enquadrades dins la cultura del vi, i

entre tots els participants vam seleccionar ‘Collita de foc’ de Carme Meix. El dia de la tertúlia

literària vam fer tast de vins de la subzona Riu Corb21.

- Hora del conte, amb el suport de dues voluntàries vam explicar el conte ‘El raïm inquiet, història

d’un gotim que volia ser vi’, gràcies a l’història vam poder treballar l’ofici del vi, els objectes que

s’utilitzen i de record els vam entregar un punt de llibre a cada participant. En finalitzar el conte,

vam realitzar un taller de segells amb taps de suro.

21

La Subzona Vall del RiuCorb està conformada pels següents municipis: l’Ametlla, Belianes, Ciutadilla, Granyanella,

Granyena de Segarra, Guimerà, Maldà, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Nalec, els Omells de na Gaia, Preixana, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb i Verdú. Del municipi de Vilagrassa, la parcel.la núm. 92 del polígon cadastral núm. 4

L’activitat transversal que ens va oferir el Servei:

- Diàleg els oficis del vi, amb la possibilitat de disposar d’un enòleg reconegut que converses amb

el celler del nostre territori, a nosaltres ens va tocar en Francesc Ferrer del Celler Frisach i la

participació de Vins del Riucorb. L’activitat la vam haver d’ajornar per problemes climàtics, aquell

cap de setmana Catalunya estava en alerta màxima per neu, i el Francesc no es va poder

desplaçar fins a Belianes. L’activitat queda posposada fins a l’edició següent (2017).

I per ser el primer any, només vam fer una activitat nova, molt senzilla:

- Aparador cultural del món del vi, vam seleccionar els títols que tenim a la biblioteca de la

biografia realitzada pel Servei i el vam exposar creativament.

4.6. Activitats de Formació.

1. Curos d’aproximació a les Tic (Tecnologies de la Informació i Comunicació) per a la gent gran.

Des de l’any passat que tenim el diagnòstic de necessitats (contacte directe amb els usuaris i reunió Llar

de Jubilats) però no hem pogut desenvolupar aquesta acció, ja que els ordinadors continuen amb les

mateixes problemàtiques tècniques22. Amb l’estat actual d’aquest Punt només podem oferir el servei

d’accés a internet i programes d’ofimàtica, però estem limitats per desenvolupar tallers bàsics de

formació. Hem continuat insistint al servei de suport tècnic del Punt Tic per resoldre aquestes incidències,

durant aquest any tampoc les hem pogut solucionar.

2. Tallers en smartphone

La Fundació Pere Tarrés conjuntament amb la Fundació Vodafone España ens van oferir 4 temàtiques

diferents per realitzar tallers de formació a majors de 55 anys. D’aquests en van seleccionar dues: com

funciona el telèfon intel·ligent (iniciació 1) i fotos i vídeos amb el mòbil.

Només en vam poder desenvolupar un, ja que no vam poder complir els criteris mínims establers pels

organitzadors, necessitàvem un mínim de 15 persones per taller i que aquestes no fossin les mateixes.

Impossible complir-ho en un poble petit com el nostre, fet que els vam fer saber als coordinadors dels

tallers, intentant indagar si era possible realitzar algun tipus d’excepció en casos com els nostres, aspecte

que no va ser possible.

Vam desenvolupar el taller Iniciació 1, el qual va

realitzar-se en 2 sessions, amb la participació de

12 persones per cada una d’elles. Valorem molt

positivament aquest tipus d’ofertes, ja que ens

permeten ampliar els nostres serveis i no ens

suposa una càrrega addicional de treball, ja que

la facilitació la va fer personal extern de la

Fundació.

3. Parelles lingüístiques

De la sol·licitud directa d’una usuària en va néixer una acció concreta. La necessitat era de material, per

ensenyar a una persona nouvinguda la llengua catalana. Des d’aquesta acció senzilla vam poder

22

Principals debilitats del Punt Tinc: problemàtiques per llegir memòries USB, velocitat irregular en l’internet, i falta

d’actualitzacions dels programes i aplicacions.

observar una gran necessitat, que ens va obligar a fer un diagnòstic de situacions similars, així com

indagar el possible suport institucional per revertir-la.

Des del Consorci per a la Normalització Lingüística

del Consell Comarcal de l’Urgell van assumir el

nostre requeriment, i vam començar a formar part

del programa Voluntariat per la Llengua, des

d’aquest espai ens van subministrar material

complementari i ens van fer suport institucional.

Per la nostra part, ens van encarregar de buscar

les voluntàries que ensenyarien la llengua i fer un

diagnòstic de necessitats amb la població

nouvinguda. Vam trobar suport amb Càritas

Parroquial per realitzar aquesta actuació.

D’aquest diagnòstic en van sortir més necessitats, com per exemple que alguna d’aquestes persones

nouvingudes era analfabeta, per tant vam buscar material i estratègies per revertir aquesta desigualtat.

En total vam finalitzar l’any amb 4 parelles inscrites, que van fer 34 trobades (van iniciar el mes d’abril).

Més enllà de les trobades i de l’assimilació de la nova llengua, considerem importantíssimes aquest espai

per acostar cultures i crear relacions sòlides entre persones amb realitats ben diferents. Aquest punt de

trobada el gaudeixen les dues persones involucrades: les que aprenen a l’observar com dia a dia van

adquirint nous coneixements i les que ensenyen en veure el progrés de la seva dedicació i en el seu propi

aprenentatge per millorar la seva tasca de facilitadores.

4.7. Serveis d’informació i consulta.

La informació i consulta es realitza en dues modalitats, una interna i l’altra externa. En el cas de la segona

serà descrita en l’apartat 6 (difusió de la biblioteca) .

En el cas del servei d’informació i consulta interna, tenim certes debilitats, sobretot per falta de temps per

produir els materials que necessitem. Anem informant a la població de les activitats de la biblioteca i dels

serveis que prestem, a mesura que ens visiten, no tenim comptabilitzada aquesta dada. També realitzem

aquesta promoció en les activitats amb caràcter extraordinari, com per exemple les presentacions de

llibres. I podem dir, que a molt petita escala, hem notat un augment pel que fa a la utilització de la nostra

oferta.

Com a novetat per aquest any, hem elaborat una petita guia de novetats de novel·la d’adults, on anem

incorporar les que incorporem cada mes, amb aquesta volem visualitzar que tenim una biblioteca

actualitzada i també facilitar la selecció de la lectura als usuaris/es.

També, hem fet el mateix en l’àrea audiovisual d’adults, vam creure-ho pertinent per reforçar la difusió del

nou servei, a més, també pel fet que el moble expositor està a l’última sala de la biblioteca. Tenim un guia

de pel·lícules i una altra de documentals.

Per finalitzar, hem repartit per les cases del poble el tríptic informatiu de la biblioteca i el de les revistes,

d’aquesta acció hem observat un augment de visites i de préstec, sobretot d’audiovisual.

4.8. Punts de servei extern

Tanquem l’any amb tres serveis d’extensió bibliotecària instal·lats, cada un d’ells amb una periodicitat

particular. Un menys que l’any passat, no hem repetit l’experiència de la bibliopiscina a Maldà.

Punt Biblioteca Tirant lo Blanc Llar de Jubilats

Com ja hem dit comentat, tenim un punt biblioteca Tirant lo Blanc a la Llar de Jubilats del poble. En

aquest punt només hi col·loquem publicacions periòdiques, no són actuals però poden ser d’interès dels

avis i les àvies.

Aquest servei d’extensió bibliotecària el gestiona l’associació, durant aquest any ha estat instal·lat durant

10 mesos, i l’han consultat 277 persones, encara que hem ofert el servei 2 mesos més que l’any passat,

presentem una disminució d’un - 16,96 %. Valorem molt positivament aquest punt, ja que ens permet

donar més rendibilitat a les revistes, al mateix temps que no suposa un gran volum de feina, ja que la

gestió diària no la fem nosaltres.

Punt Biblioteca Tirant lo Blanc Consultori Mèdic

Durant aquest any hem continuat oferint el servei de revistes al Consultori Mèdic del poble, aquest no el

comptabilitzem, ja que no tenim cap persona/entitat que pugui responsabilitzar-se. La novetat per aquesta

edició ha estat que hem anat substituint les revistes en certa freqüència.

Bibliopiscina

Per aquest any, com ja hem dit, únicament hem

instal·lat la bibliopiscina al nostre municipi, amb

el mateix funcionament (el personal que

s’encarregava de la gestió del bar, també ho

van fer de la bibliopiscina).

Aquest punt ens permet oferir el servei de

préstec i de consulta de llibres i revistes, a les

instal·lacions de les piscines municipals, durant

els mesos que romanen obertes.

Les revistes són les actuals, i en el cas dels llibres,

utilitzem els donats de baixa en l’esporga de 2014.

Però com l’estat de conservació és bo, ens

plantejarem per edició següents seleccionar llibres del

fons de la biblioteca.

Per aquesta edició també vam col·locar el racó infantil

per la lectura, en vista de l’èxit de l’any passat.

Com a novetat per aquest any, hem canviat el

decorat donant protagonisme a la iniciativa

#lectorviatger. Que consistia a motivar als

nostres usuaris/es a envair-nos postals des del

seu lloc escollit per passar les vacances, en

elles volíem que ens expliquessin la lectura que

els acompanyava.

En total vam rebre 5 postals23, que vam

compartir-les per les xarxes socials i a la

bibliopiscina, així vam crear espais directes de

recomanacions de lectura entre lectors/es.

També des del servei es va impulsar la campanya

Biblioestiu que ja hem descrit en el punt 4 i

#biblioestiureviestes, a la qual també ens vam adherir.

Aquesta última consistia a fer difusió per les xarxes

socials de les revistes ubicades als punts externs, amb

la possibilitat de guanyar una subscripció gratuïta. En

participar en aquesta iniciativa, ens van enviar un lot

de revistes.

En comparació a l’any 2014 hem notat un

decreixement d’aquest servei, que l’assumit amb

normalitat, ja que creiem ve determinat pel fet que ja

no és una novetat, com també que no es

comptabilitzen tots els usuaris/es. Aquesta

responsabilitat recau en personal externa de la

biblioteca, i depèn en gran mesura de la seva

disponibilitat, i també la compatibilitat amb la gestió

del bar.

23

A l’annex 20 les trobareu escanejades.

En total van utilitzar la bibliopiscina 422 persones en aquests dos mesos (- 73.93 % de decreixement).

Aquesta disminució ve determinada pel fet que aquest any només hem instal·lat tan una bibliopiscina i

també a les debilitats en el registre de la informació, ja esmentades. registren totes les consultes, la

dinàmica d’aquest servei ja està molt instaurada en els usuaris de les piscines i al ser un poble petit hi ha

confiança, moltes vegades no s’informa el personal del bar de l’ús que se’n fa, i per tant no queda

registrat.

Per poder tenir un registre de percepció d’aquest servei, durant aquesta edició vam col·locar una bústia

de suggeriments per tal que els usuaris/es el valoressin, la sistematització de la globalitat del servei

d’extensió bibliotecari el trobareu l’annex 21 d’aquest document, on també hi ha l’anàlisi de la bústia.

Igual que l’any anterior, vam realitzar activitats infantils de promoció de la lectura, amb el format de l’hora

del conte, que ja hem narrat en el punt 4 .

4.9. Serveis Virtuals.

Com l’any passat, l’única plataforma virtual que oferim des de la biblioteca és la xarxa social

Faceboock24. L’usem per:

Informar de les activitats que estan planificades, així com compartir el desenvolupament

d’aquestes.

Visualitzar els serveis que oferim.

Compartir amb els nostres seguidors/es el dia a dia de la biblioteca, i les novetats en general que

succeeixen.

Hem intentat propiciar l’intercanvi d’idees entorn dels gustos literaris dels nostres seguidors/es,

aspecte que hem de millorar.

Promoció del nostre fons, especialment les novetats del mes.

Contacte directe amb els usuaris/es. A través del xat privat, molts usuaris/es contacten amb

nosaltres i fem gestions (renovacions, prescripció, sol·licitud de PI, etc.).

Espai per difondre notícies relacionades amb el món literari.

Promoció de manera especial d’alguna col·lecció, per aquesta edició hem prioritzat l’audiovisual.

Ens interessa especialment aquest espai virtual per fer visible la biblioteca, i intentem que sigui el més

dinàmic i visual possible.

La biblioteca també disposa d’un canal a YouTube25 on anem penjant vídeos informatius que després

difonem a través de Facebook. Aquest any els vídeos que hem editat han estat el de llançament de l’àrea

audiovisual: https://www.youtube.com/watch?v=6n2o-r9TJEg i el de recompte de l’activitat ‘Explica’m un

conte’, que ja hem mostrat. Per aquest 2016 no hem fet el vídeo resum de totes les activitats, per falta de

temps.

Hem descartat la idea de fer un blog de les tertúlies literàries del club de lectura, no tenim capacitat

humana per poder-ho fer, i creiem que encara no és el moment perquè sigui assumit per un integrant del

club.

Ens hem incorporat a la xarxa social de Pinterest26, és una eina que utilitzem més per treball intern que

per difondre amb els nostres seguidors. D’aquesta extraiem la gran majoria d’idees per complementar les

nostres activitats de promoció de la lectura: treballs manuals, decoració, etc. Aquesta plataforma no la

tenim gaire actualitzada, i anem incorporant informació gradualment, però molt efímera, ja que no

24

https://www.facebook.com/bibliotecatirantloblanc.belianes 25

Nom del cantal: Biblioteca Tirant lo Blanc 26

Usuari: Biblioteca Tirant lo Blanc Belianes

disposem de mes temps i no ho valorem com una prioritat. Pengem elements propis, al taulell ‘El nostre

petit món’ i també en altres relacionats (#aparadorsculturals, Biblioteques amb DO, etc.)

5. Relacions amb altres entitats.

Des de la gestió de la biblioteca continuem creient en l’articulació amb altres entitats, associacions,

organitzacions, etc. de la nostra població i dels pobles veïns. La biblioteca no pot treballar aïllada

d’aquests col·lectius, apostem per aquesta dinàmica de treball, perquè creiem que ens permetrà apropar-

nos més a les necessitats culturals de la població, en mantenir un contacte constant i coordinat. També

ens comporta que puguem complir amb les serves necessitats i també que amb l’ajuda de persones

externes podem complir amb el pla de treball que ens hem traçat, sense elles, és impossible.

Les relacions amb altres entitats les desenvolupem en dues direccions: amb el teixit organitzatiu, com

també amb les institucions. Durant aquest any hem consolidat els passos realitzats en anys anteriors.

5.1. Relacions amb altres entitats/equipaments del SLPC.

En aquest apartat destaquem:

Reunió biblioteques amb DO, ja descrit anteriorment. La intenció de fortificar els llaços entre

totes les biblioteques participants considerem que no es va aconseguir, potser és degut que a

per cada edició anirem adobant terreny i que ens cal plantejar-nos la possibilitat de tenir suport

d’alguna estructura central. També creiem que la implicació de la DO Costers del Segre és ben

minsa, per les implicacions del projecte al territori i en específic als cellers que hi fan vida.

5.2. Associacions i entitats que col·labora, projectes conjunts.

Sota el paraigua de l’objectiu Promoure l’articulació amb institucions, organitzacions i col·lectius trobem

el treball articulat amb:

Institucionals No institucionals

ZER Riu Corb Amics de la Poesia

Escola Pere Teixiné de Belianes Coordinació de la Marxa Ecològica i per la Pau.

Grup d’educadores de l’Urgell de Llar d’infants Associació de Jubilats de Belianes

Consorci per la Normalització Lingüística del Consell Comarcal de l’Urgell

Contacontes voluntaris/es

Cerveseria Matoll

Cal Paio

AEiG Terra Plana

Associació de Dones Castellsalvà

Associació de Vins del Riu Corb

Caritas parroquial

Fundació Pere Tarrès i Vodafone España

Club de Lectura de Vilanova de Bellpuig

Z.E.R. Riu Corb

En el pla de treball ens vam traçar l’activitat concreta de Promoure l’articulació amb les escoles de la

Z.E.R. Riu Corb, dins aquesta trobem les escoles de: Belianes, Sant Martí de Riu Corb, Omells de Na

Gaia, Maldà i Preixana.

El 14 de juny ens vam reunir amb l’equip directiu de la Z.E.R., amb la intenció d’ampliar les activitats

dutes l’any 2015 a les escoles de Belianes i Sant Martí, a la resta d’escoles de la Z.E.R. i també oferir

iniciatives, en la mesura de lo possible, relacionades amb els temes dels projectes acadèmics pel següent

curs escolar, els punts generals van ser:

Préstec del fons (pel·lícules/llibres/revistes):

- Segons els projectes que treballareu.

- Suport en determinades .

- Préstec llibres de les lectures escolars .

- Préstec de maletes pedagògiques o lots temàtics.

- Préstec per activitats puntuals .

Prescripció:

- Recomanacions per seleccionar les lectures escolars.

- Orientació dels llibres/contes disponibles segons temàtiques determinades.

Activitats:

- Selecció de l’exposició temàtica més adequada segons els temes dels projectes

educatius.

- Estratègies/metodologia per les visites escolars a les exposicions.

- Exposició “La Nit”.

- Possibilitat de realitzar alguna altra activitat conjunta, participació de la biblioteca en

alguna activitat de l’escola relacionada amb la lectura, etc.

Dels punts traçats, només hem pogut treballar amb l’escola de Belianes tot el que fa referència a les

activitats, i en lo concret, a les visites escolars. Ja que per les altres escoles és complicat gestionar el

desplaçament, i desenvolupar-ho nosaltres encara més, ja que implica desmuntar-traslladar-muntar cada

exposició.

En el cas de l’escola Pere Teixiné de Belianes, l’articulació ha estat una mica més desordenada, per

la proximitat, i anem establint progressivament els mecanismes conjunts de treball. Les exposicions

temàtiques infantils les elegeix aquesta escola segons les temàtiques pedagògiques acordades pel

calendari escolar. Destaquem per aquest centre educatu les visites escolars, i el préstec puntual,

però tenim una debilitat respecte al préstec de lots temàtics, així com al préstec de llibres de lectura.

Creiem que per la proximitat i la dinàmica del poble, podríem tenir un major treball conjunt i en aquest

aspecte centrarem els nostres esforços els propers anys.

Grup d’educadores de l’Urgell de Llar d’infants, el treball coordinat es va desenvolupar en l’activitat

concreta descrita en el punt 4.5. d’aquesta memòria. El que sí hem observat és regularitat per part de

la Llar d’Infants ‘El Petit Confit’ de Sant Martí de Riucorb, les educadores de la qual utilitzen el servei

de préstec.

Consorci per la Normalització Lingüística del Consell Comarcal de l’Urgell, integració de les nostres

parelles lingüístiques al seu programa, ens faciliten els certificats d’assistència de les participants i en

la mesura de les seves possibilitats, material de suport per les trobades.

En un altre ordre d’idees, aquest any hem continuat reforçant la nostra filosofia: treballar conjuntament

amb els col·lectius que fan vida al nostre poble, per tal d’establir estratègies i activitats de treball coordinat

segons les seves necessitats. En aquest punt destaquem:

Amics de la Poesia

Els Amics de la Poesia de Belianes, des de fa sis anys realitzen un

recital de poemes en el marc del Dia Mundial de la Poesia. La

biblioteca acompanya a aquest col·lectiu en activitats puntuals:

difusió de l’activitat, producció de material, préstec de llibres i enllaç

amb els infants del poble.

A l’activitat i van participar 40 persones.

Coordinació de la Marxa Ecològica i per la Pau

Per aquesta edició vam col·laborar amb l’activitat:

1. Selecció del dibuix de la samarreta de la Marxa, els vam acompanyar amb la definició de les

estratègies de treball amb l’escola, seleccionar i prestar els contes infantils sobre ecologia i pau

per desenvolupar-la.

2. Hora del conte, la primera activitat de la programació de La Marxa es va efectuar a la biblioteca,

amb el suport de dues persones voluntàries d’aquesta organització, es va seleccionar un conte

amb la pau com a rerefons.

Associació de Jubilats de Belianes, el servei d’extensió bibliotecària ja descrit anteriorment, i també

els vam proposar cicles de cinema a les seves instal·lacions, però van refusar la proposta.

Cerveseria Matoll, Cal Paio i AEiG Terra Plana, lo narrat en el punt 4, per l’activitat de Sant Jordi, tos

vam ficar de la nostra part per poder fer aquesta festa. Amb l’Agrupament, en lo concret, també els

hem fet accions de promoció del fons (rutes, excursions i contes per treballar valors).

Contacontes voluntaris/es, no són una organització en si, però per nosaltres un pilar de les activitats

de foment de la lectura, transcorreguts uns anys amb aquesta política de voluntariat, poder dir que ja

disposem de contacontes voluntaris per programar totes les sessions (21 persones, algunes sessions

s’han fet en grup). Per aquest any no hem realitzat la reunió d’avaluació, ja que no va tenir l’èxit que

esperàvem. Hem canviat l’estratègia i fem acompanyament individual per cada una de les sessions,

aquest ve determinat per les necessitats de cada sessió.

Ens agrada molt la participació de persones del poble en les dinàmiques quotidianes de la nostra

biblioteca i en especial veiem que aquesta acció a poc a poc es va transmetent de grans a petits,

sabem que fer-ho des d’aquest angle comporta més feina, però poques alternatives tenim per fer-ho

diferent. Tenim un grup d’adolescents que aquest any ha repetit en desenvolupar una sessió i la

incorporació d’un grup de nenes, fet que ens garanteix continuïtat.

Associació de Dones Castellsalva, la realització de l’activitat conjunta de La Marató de TV3.

Associació Vins del Riu Corb, base fonamental per poder desenvolupar el projecte Biblioteques amb

DO, aquest grup es defineix com ‘Homes i dones que cultiven la terra i que elaboren vins amb la

tipicitat que marca el seu clima, els sòls i les diferents varietats plantades en la subzona. Productors

arrelats a un territori de paisatges marcats per la petjada de l'home i la seva història. Paratges que

conviden a un descobriment lent i serè. Un viatge que esdevé descoberta exterior i experiència

interior alhora’, indispensable crear sinergies amb ells si volem continuar participant en Biblioteques

amb DO.

Càritas Parroquial, suport per trobar persones voluntàries amb un perfil adequat per acompanyar a

les persones nouvingudes en el seu autoaprenentatge del català.

Fundació Pere Tarrés i Vodafone España, tallers de formació per majors de 55 anys de telèfons

intel·ligents.

Club de lectura de Vilanova de Bellpuig, trobada de clubs de lectura per compartir experiències i

impressions de la lectura de ‘Dos taüts blancs i dos de negres’.

Amb les úniques organitzacions de Belianes que no hem desenvolupat aquest any cap acció coordinada

han estat: l’Orfeó Belianenc, Centre excursionista i Associació de Casadors.

6. Difusió de la Biblioteca.

Continuem amb els tres canals diferenciats de difusió, un virtual a través de diferents portals d’internet,

l’altra amb les publicacions impreses, i per últim el tradicional pregó.

1. Difusió virtual

Durant aquest any hem fet promoció de les activitats i el dia a dia de la biblioteca, a través de:

- Facebook, tenim un perfil personal amb 438 amics/es. A part de fer difusió de la biblioteca,

aquest canal també l’empren alguns usuaris/es per comunicar-se directament amb nosaltres

i també per compartir activitats que ens semblen interessants relacionades amb el món

literari. Pel pròxim any ens agradaria obrir una pàgina dins aquesta mateixa plataforma.

- Surtdecasa Ponent, hem intentat conservar aquest canal de difusió, però després d’enviar

vàries planificacions i comprovar que no eren publicades, ja no l’hem utilitzat més.

2. Publicacions impreses.

- Agenda de l’Urgell, a través de l’Ajuntament de Belianes, mensualment promocionem la

programació d’activitats en aquesta revista.

- Cartells, dissenyem cartells per cada activitat que realitzem a la biblioteca, i també de les

novetats en el fons d’adult.

- “Flyers”, aquest any hem repartit per totes les escoles de la Z.E.R. Riu Corb flyers

trimestrals de la nostra programació familiar, vam començar a l’inici de curs 2016-2017, és a

dir últim trimestre de l’any.

- Cartellera, disposem d’un espai exclusiu a la cartellera de l’Ajuntament, on col·loquem la

informació del dia a dia de la biblioteca: activitats, els llibres seleccionat del club de lectura,

el resum estadístic de l’any, i informació literària en general.

3. Pregó / eBando

Com a poble petit que som, l’Ajuntament utilitza el mecanisme dels pregons, amb el suport a través de

l’aplicació eBando, per informar a la població, i nosaltres aprofitem també aquest espai per difondre el

nostre missatge.

Passats uns anys d’experiència, creiem que el mecanisme més efectiu de difusió és el boca orella entre

els nostres visitants i apostem per desenvolupar cada petita acció el més correcte possible, per tal que

funcioni aquest mecanisme.

En un altre ordre d’idees, aquest any el diari El Segre va dedicar un espai en el seu dominical setmanal a

les biblioteques de Lleida, seleccionant el testimoni de cinc27 per reivindicar la feina que construeixen

cada dia. A l’annex 22 trobareu la notícia.

27

Biblioteca Comarcal de Tàrrega, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs i la nostra.

7. Conclusions. Propostes de futur.

Producte de l’anàlisi, reflexió i interpretació de la nostra pràctica, han sorgit una sèrie de comentaris o

conclusions en el transcurs del document, que hem considerat més oportú col·locar-los segons els temes

abordats. No obstant això, de forma general volem assumir les següents conclusions.

La principal creiem que continua sent el posicionament de la biblioteca com un espai per accedir

gratuïtament als serveis culturals, tenim un públic familiar i adult fidel, que ens visiten de forma regular

tant en les activitats culturals senzilles que efectuem, com en la utilització dels serveis que oferim.

Els nostres visitants s’han apropiat de l’espai i de l’oferta d’activitats, la biblioteca ha passat a ser

propietat dels usuaris/es, ara ja no cal sortir de Belianes per gaudir d’activitats culturals senzilles i

periòdiques. En alguns casos ens hem convertit en un referent al moment de decidir l’agenda cultural

dels veïns i veïnes de Belianes.

Un altre factor determinant, continua sent la total i absolut suport de l’Ajuntament de Belianes, tant del seu

personal administratiu, com de l’equip de govern. Ens sentim molt còmodes en comprovar que entenen

les nostres problemàtiques i ens ajuden a buscar solucions, com saber que sempre els tenim a la

disposició pel que necessitem.

Com a propostes de futur, durant aquest escrit ja hem donat algunes pinzellades de la nostra

intencionalitat per al pròxim any, volem destacar:

Aplicar les propostes sorgides del nostre pas pels tallers de formació:

- Realitzar una activitat infantil de còmic: taller de manualitats, etc.

- Establir com a objectiu específic una política concreta de col·lecció, fins ara ho teníem dins

de l’objectiu ‘Impulsar l’ús de la Biblioteca oferint un ventall d’activitats tant periòdiques com

puntuals’ en l’acció ‘Promocionar el fons de la biblioteca’, d’aquests anys d’experiència i

producte de les formacions, neix la necessitat d’establir-ho com un objectiu a part i dissenyar

una política clara de la col·lecció.

- Ens agradaria en algun moment, quan les persones nouvingudes tinguessin cert domini de

la llengua, crear un club de lectura d’aquest col·lectiu, per continuar amb el procés

d’autoaprenentatge.

- Incorporar a l’itinerari lector del club de lectura per adult, algun altre gènere literari diferent

de la novel·la.

En relació a la col·lecció, entre els aspectes que treballarem seran:

- Culminar amb el procés d’organització del fons, acabar de delimitar la col·lecció de novel·la

segons subgèneres.

- Ingressar a Millennium el fons retrospectiu de reserva.

- Revisar la incorporació de nous Centres d’Interès, especialment infantils, per exemple

coeducació

- Definir criteris de les noves adquisicions lligades als nous Centres d’Interès, interessos de la

població i franges d’edat.

- Dissenyar guies de prescripció i de biografies temàtiques segons els Centres d’Interès.

- Continuar amb la promoció del fons amb el mètode d’aparadors culturals, definint

temàtiques prioritàries i donant continuïtat a la promoció segons estacions de l’any de l’àrea

infantil.

- Donar de baixa les revistes que ja no estan dins el circuit dels punts externs i considerem

desactualitzades.

Reforçar les sinergies entre col·lectius afins a la biblioteca i obrir noves articulacions:

- Continuar refermant els llaços amb la Z.E.R. Riu Corb, prosseguir amb les accions amb

l’escola de Belianes que serveixin de precedent per la resta: visites escolars, recomanacions

de llibres i préstec escolar. Prestar especial atenció a les visites escolars mitjançant el

recorregut per les exposicions monogràfiques del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil

(Clijcat), intentar superar el sostre del nombre d’alumnes de l’escola de Belianes.

- Amb les altres organitzacions, atenció especial amb l’Associació Vins del Riu Corb per

fomentar l’articulació en el marc de Biblioteques amb DO. Amb la resta, continuar amb les

línies d’aquest any, i si es presenten noves oportunitats, valorar la pertinència.

En relació a la dinamització de la biblioteca i el desenvolupament d’activitats de promoció de la

lectura:

- Rescatar la intencionalitat de fer una hora del conte per adults, o fer una activitat diferent de

les ja desenvolupades per aquest col·lectiu.

- Explica’m un conte, avaluar la possibilitat de fer menys sessions o canviat la metodologia,

l’activitat creiem que és interessant, tant per la responsabilitat que assumeixen els infants

més grans, com per l’esforç dels petits però fer-ho. Cal valorar que la freqüència setmanal

està esgotant la dinàmica.

- Club de lectura infantil, revisar el calendari escolar per avaluar si és factible impulsar-lo,

assumint el sostre d’infants del poble. En cas contrari, avaluar estratègies o mètodes

alternatius per realitzar una acció similar: lectura de llibres en col·lectiu adreçat a públic

infantil.

- Biblioteques amb DO, continuar participant-hi, com ja hem dit, afermar els llaços amb Vins

del Riu Corb i dissenyar més activitats, distribuïdes entre públic familiar i adult. Reprendre

l’activitat anul·lada per aquesta edició (Diàleg de Vins).

- Prosseguir amb el disseny i realització d’activitats familiars, continuar amb les periòdiques i

avaluar la possibilitat d’emprendre’n de noves.

- Club de lectura per adults, continuar amb la iniciativa conservant la dinàmica empleada fins

ara, continuar amb les apostes incorporades aquest any (fitxa autor i dinàmica ‘El

personatge’) i intentar incorporar un altre gènere literari al llistat de lectures seleccionades.

- Concretar amb el belianenc Franscesc Cullerè, la presentació del seu llibre.

Tallers de formació d’usuaris:

- Continuar sol·licitant als responsables del Punt Tic que es solucioni els problemes que

presenta el nostre, per tal de poder impulsar els tallers de formació de les Tic a la gent gran.

- Fer les gestions per realitzar el curs de telèfons intel·ligents no desenvolupat aquest any.

Extensió bibliotecària:

- Bibliopiscina, en el cas de Belianes valorar la possibilitat de portar fons actualitzat de la

biblioteca.

Per les exposicions d’adults, intentar exposar-ne alguna, i de ser possible per alguna data

significativa, festes tradicionals del poble o altres.

D’últim, per la difusió del que fem:

- Crear un perfil de Facebook de la biblioteca.

Per finalitzar, continuem amb la planificació anual mitjançant un pla d’acció acompanyat del corresponent

pressupost, que trobareu a l’annex 23 del present document. També us annexem al 24 el resum

quantitatiu del narrat i en el 25 el resultat del rànquing de les biblioteques Catalanes per biblioteques de

menys de 3000 habitants.

8. Annexos

Annex 1

Annex 2

Annex 3

Annex 4

Annex 5

Annex 6

Annex 7

Annex 8

Annex 9

Annex 10

Annex 11

Annex 12

Annex 13

Annex 14

Annex 15

Annex 16

Annex 17

Annex 18

Annex 19

Annex 20

Annex 21

Annex 22

Annex 23

Annex 24

Annex 25