5. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ:

5.1. Organització del usos lingüístics

- Llengua del centre:

Tal i com determina l'Estatut d' autonomia de Catalunya, la llengua propia és el catala i ha d 'ésser la llengua normalment emprada com a vehicular i d 'aprenentatge en l 'ensenyament de tots els nivells educatius, per aixo, el claustre de la nostra escola ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l 'ús del catala en tot el que es refereix al llenguatge escrit com són els retols, comunicats, murals de les diferents celebracions que es fan a l'escola durant el curs. Tot i aquest acord, per poder atendre a la diversitat de l'alumnat nouvingut o en risc d'exclusió social, el que fem es atendre aquestes famílies individualment i els hi expliquem en la llengua que millor entenen, sempre que sigui possible, els diferents murals d'ambientació exposats i fulls informatius perque puguin participar activament en tot el que s'organitza a l'escola.

- Documents del centre:

Els documents del centre amb els continguts i referents de la llengua catalana, impregnen la vida del centre, els coneixen tot el professorat i es tenen en compte en tates les actuacions per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se'n deriven.

El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents del centre posant especial atenció als continguts referits a la llengua catalana i en fa un seguiment en les actuacions quotidianes de les propostes de canvis derivades de les revisions.

- Ús no sexista de la /lengua:

Tots els membres de la nostra escola, intentem garantir que les comunicacions del centre es duguin a terme amb un ús no sexista ni androcentric. Alhora el Projecte Educatiu tindra en compte les característiqu~s de l'entom social, cultural i socio-lingüístic del nostre centre.

Cal que en tots aquests ambits trobem solucions creatives que ajudin a superar tota mena d'estereotips i a prendre actituds crítiques davant els continguts de risc, de desigualtat i de violencia.

22

, '

- Llengua de relació ambles f amílies:

El catala és la llengua vehicular d ' ensenyament i aprenentatge i també pel que fa referencia a les activitats internes i extem es de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l ' alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didactic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació i comunicacions ambles famílies.

El nostre projecte per tant, estableix pautes d'ús de la llengua catalana, per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garanteix que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Tanmateix, quan ens és possible i amb els mitjans de que disposem, . es prenen mesures de traducció en una de les llengües d 'ús familiar durant el període d'acollida de les famílies procedents d'altres paYsos.

El Reglament de Regim Interior ha d'organitzar i garantir els recursos necessaris per fer reals els objectius del Pla per a la llengua i la cohesió social al centre.

- Educació no formal:

Els monitors responsables dels serveis d'educació no formal, com el servei d'acollida matinal i menjador escolar, coneixen i fan seves les orientacions i propostes del centre pel que fa al catala coma llengua d'ús i al tractament de la diversitat lingüística. S 'han establert, per part del centre educatiu, els mecanismes oportuns per facilitar-ne la formació, i fambé per a la coordinació i l 'avaluació de les actuacions que s'hi refereixen.

23

- Llengua i entorn:

Un primer projecte és l'aula de mares. Aquest neix perdonar una resposta educativa a un grup concret que per les seves característiques sociofamiliars els hi és més díficil accedir als diversos ensenyaments­aprenentatges del ' Escolad' adults " Maria Saus ", pels canals habituals. Ens estem referint als grups de mares magrebines, davant de la possibilitat de poder accedir a l' aprenentatge de la llengua i cultures catalanes. L 'escola manté un contacte periódic per intercanviar impressions 1

informació sobre temes que els interessen de l' educació dels seus fills.

Un segon projecte és l 'exit escolar que va adrec;at a nens/es que necessiten un ajut en el seu aprenenetatge i que no tenen problemes de conducta. El centre deriva 6 alumnes i amb les reunions periódiques que manté amb l 'encarregada del grup valora la feina realitzada i l' evo lució de l'alumne.

Un tercer projecte és el debat d'ambit familiar "Canet Educa". Col·laboren amb aquest projecte la Diputació de Barcelona i estan representades totes les entitats ( educatives, sanitaries ,d'esports, educació vial, caritas, etc, ... ). És un espai obert a les famílies del que sortira un material educatiu present en tots els ambits de la vida de Canet.

El quart projecte és la "Comissió de la Infancia". Participen L'E.A.P, LIC, directors de centres i serveis socials. L'objectiu és valorar i prioritzar les propostes de millora i atenció als nens en edat escolar i generar espais integradors.

El cinque i últim projecte és "l'Educació del Medi Ambient". Pretén educar els nens/es en la valoració deis pares, jardins i el reciclatge deis diferents materials.

5.2. Plurilingüisme al centre educatiu

- Actituds lingüístiques:

El nostre centre té molt en compte la diversitat lingüística de l'alumnat i intentem aprofitar-la tant per afavorir l 'autoestima deis alumnes nouvinguts com per a enriquir el mateix currículum del centre.

24

Tenim present que l'objectiu fonamental del projecte educatiu és aconseguir que tot l ' alumnat assoleixi una solida competencia comunicativa: es pugui comunicar correctament en catala i castella, i comprendre i emetre missatges senzills en angles. També intentem crear un clima favorable a la diversitat cultural i al plurilingüísme. Tal i com fem constar dins el caracter propi de l ' escola fomentem el desenvolupament integral i harmonic de la persona en tots els seu aspectes: intel · lectuals, afectius i socials. Considerem imprescindible perla integració dins la societat, la projecció i obertura al món, el domini lingüístic en tots els seus aspectes. És per aixo que ens plantegem el repte constant de garantir l 'ús de la llengua catalana en tots els ambits del centre per tal d'afavorir la integració, fomentar la solidaritat, la tolerancia, la cooperació entre alumnes de diferents cultures, la igualtat d' oportunitats per a tots i la interrelació amb l 'entom.

- Mediació lingüística

Quan hi ha unes greus dificultats per establir comunicació entre les famílies, el centre té l'opció, sempre en contacte amb l'EAP i/o LIC, de demanar l'opció d'una mediadora. La seva funció és basicament de traspassar la informació amb la seva llengua, ajudar en la comprensió de la documentació que s 'ha de facilitar al centre i del funcionament del sistema educatiu ( horaris, llibres, material en general, ... ). Si només cal un informe puntual en una !lengua diferent al catala el centre disposa de fulls amb diferents idiomes: Catala- castella, catala-frances o també la possibilitat d'altres llengües en comunicació amb l'encarregat deis LICS de la zona. L'ajuntament a través de l'area d'Educació manté contacte amb diferents col-lectius amb la finalitat de que si puntualment es necessita una mediadora se li proporciona al centre.

5.3. Alumnat nouvingut

L'acollida deis nouvinguts pretén ajudar a l'alumne a situar-se i integrar­se al grup que se li ha assignat i aconseguir una millor autonomía perque es formi una imatge positiva d' ell mateix i dels al tres. S'estableix la coordinació amb els Serveis del Departament D 'Ensenyament: Lic, professora de refon; i professorat del centre que participen en el procés educatiu de l'alumne. L'alumne va desenvolupant i adquirint els principals objectius que estan desenvolupats en el Projecte Lingüístic del centre.

25

Tots els nouvinguts tenen un període d'adaptació que varia en funció de diferents factors, com ara, la diferencia o similitud entre la llengua materna i la nova, l'edat del nen/a i l' escolarització previa. Passat un temps d'adaptció l'alumne ha d'haver adquirit les competencies lingüístiques a nivell oral ( entendre i expressar-se de forma correcta i entenadora) i assolir el procés de lecto-escriptura.

5.4. Organització deis recursos humans

- El pla de formació de centre en temes lingüístics

Treballem perque des del primer moment que arribi un nen estranger se sentí plenament integrat a l 'escola. Aixo es fa implicant-nos en l'ambit de coneixements i en l'ambit personal. D'entrada ja utilitzem la nostra llengua com a medí de comunicació. Així aconseguim que, amb unes estrategies adients, el xoc emocional pel canvi sigui el mínim possible i el nen pugui adquirir una autonomía personal rapidament. Tenint en compte l 'individualitat de cada alumne nouvingut i el seu propi ritme de treball, el mestre de suport fara ús deis recursos lingüístics, materials curriculars, noves tecnologies, ... que el permetin cohesionar-se socialment i no separar-se de la resta del grup. Per poder adonar-nos dels aven9os l 'avaluació és contínua. Es basa en l'observació del seu procés d' aprenentatge, tant les adaptacions curriculars individualitzades com en les arees que comparteix amb el grup. També s'ha de dir que les ACI es poden modificar tenint com a objectiu la millora del nen.

5.5. Organització de la programació curricular

A l'hora d'organitzar les llengües curriculars es té en compte que respongui a les necessitats de l 'alumnat perque surti més ben preparat: aquesta organització es fa d'una forma globalitzada. El fet de ser una escala petita d'una sola línia fa que hi hagi una bona coordinació entre el professorat dels diversos cicles i entre els professors/es de nivells diferents. L' especialista d' angles imparteix l 'assignatura a tots els nivells d' educació Primaria; en l 'Educació Infantil ho fan les mateixes tutores.

26

En els cursos d' educació Primaria, la mestra que imparteix la llengua catalana és diferent que la que dóna llengua castellana.

L'escola ha dialogat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes. L'acord del tractament de llengües i de les estructures comunes fa prendre parta tots els professors/es de l'area de llengua, respectant els principis basics de la seva metodología i evitant repeticions de continguts.

Els professors/es hem decidit treballar les estructures lingüístiques comunes amb el material adequat a totes les llengües, també triar el material curricular per a l'ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana.

Tots els professors/es ens coordinem per a un millor aprenentatge de les estructures lingüístiques comunes, tenint en compte que la llengua catalana és la primera llengua d' aprenentatge.

El treball ben executat de les estructures comunes ajuda a assolir els objectius de l'aprenentatge de la llengua catalana, la llengua castellana i llengües estrangeres de l 'Ed. Primaria.

5.6. Biblioteca escolar

La Biblioteca és un centre de recursos, un espai d' aprenentatge i de suport al desenvolupament de les arees curriculars on es pot trobar tot tipus d'informació. Esta a l'abast de l'alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa.

La nostra Biblioteca té un volum de documents suficient per donar resposta a les diferents necessitats d'informació. La composició del seu fons respon al nivell educatiu de l'alumnat i preveu la diversa tipología dels seus usuaris/es.

Pel que fa a la llengua, els documents estan escrits en catala pero també s'ha procurat incorporar documents escrits en castella i en angles, i algun document en les llengües de la nova immigració.

El centre té una planificació anual per les activitats de foment de la lectura i accés i ús de la informació.

27

- Accés i ús de la informació

Donem molta importancia a l 'ús de les noves tecnologies. Pero no deixem mai de banda el sistema tradicional ja que el que es pretén és que els nens/es adquireixin una autonomía tant per a la recerca de la informació com pera la realització de les activitats curriculars.

Als alumnes del Cicle Superior se' ls ensenya els programes del Word, Power, tan necessaris en la presentació de treballs o en l' exposició d'un tema. Tot l'alumnat realitza activitats de refor9 de la xarxa educativa del XTEC, EDU356.

Els nens amb deficiencies visuals disposen d 'un programa especial que els permeten seguir programes de mecanografies i d' al tres, adaptats a les seves necessitats.

L'espai LIC facilita activitats que realitza l'alumnat pel coneixement de la llengua catalana a través d'activitats adequades a les seves necessitats.

- Pla de lectura de centre

Com que la nostra escola creu en la importa.nea de vetllar perque el catala continui essent la llengua vehicular i d'aprenentatge, hem creat el nostre propi PLEC el qual recull tot el concepte de desenvolupament de l 'habit de la lectura. A la vegada, també hi ha una presencia adequada de les altres llengües curriculars i un coneixement de les de la nova immigració.

El PLEC que hem desenvolupat, esta format per un conjunt d'objectius i metodologies a fi de promoure: l'aprenentatge de la lectura perque s' assoleixi una bona comprensió lectora; l'aprenentatge a través de la lectura per exercitar la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos; i que pugui accedir a la lectura coma font d'informació.

S 'ha de tenir en compte també, que el centre educatiu ha de treballar en coHaboració activa amb les famílies i altres institucions.

28

5.7. Projecció del centre

- Pagina web del centre

L' Ajuntament facilita a tots els centres educatius de la població una pagina web, en la qual cada centre dóna una informació sobre la seva oferta eduativa i a la vegada manté actualitzat un espai en el que s' informa de les activitats festives de l' escola, per exemple: Nadal, teatre, pastorets, carnaval, ...

Tates les escoles de les Dominiques tenen en el domini Anunciata la web de consulta i d'intercanvi, tant d'activitats com de participació en projectes comuns, festes, trobades, centenaris, ...

L' encarregat de la pagina de l 'Anunciata manté al día les diferents activitats d'interés pel professorat.

Actualment s' esta treballant en la revista deis centres de l 'Anunciata amb la participació d'alumnes i professors: entrevistes, el racó literari, el racó científic, passatemps, etc, .. . L'objectiu es crear un referent de tots els col·legis de la Província i un coneixement dels diferents centres.

- Exposicions

Cada any, durant un cap de setmana d'abril, acostumem a fer una exposició general de treballs i activitats del centre. Aquests treballs que estan fets pels alumnes ja sigui de forma individual o en grup, són un recull del que s'ha treballat durant l'any d'una determinada assignatura.També s'aporten fotografies dels nens treballant, estudiant, fent ús de les noves tecnologies, ... on es pot veure reflectit l'ambient de treball. També hem de parlar de la festa de la castanyada, festa tradicional a l'escola. Els nens/es fins a cicle mitja fan una exposició de treballs relacionats amb el tema. El cicle superior organitza una mostra d'aliments i pastissos típics de la tardor. Normalment s 'enganxa una etiqueta amb el nom de qui ho ha fet i amb la recepta.

29

5.8. Xarxes de comunitats virtuals i d'intercanvis i mobilitat

- Xarxes de comunicació virtual

El centre pertany a la província de St Ramon de Penyafo1i de les Dominiques de l 'Anunciata i mantenen unes reunions trimestrals per coordinar els diferents projectes que es poden realitzar via telematica. Les escoles valoren la participació o no en els diferents projectes, que al final de cada trimestre són avaluats pels coordinadors d'informatica. Hi ha activitats permanents i d'altres que es poden modificar, com són: els Jocs Florals, la gimcana del Pare Coll, la revista del 'ESO.

Els professors poden consultar activitats i projectes d'altres escoles així com donar la seva opinió a la pagina de l 'Anunciata, informació general de les Dominiques.

L' ajuntament facilita una web pels centres educatius, el col· legi té la seva informació sobre les activitats que s'hi realitzen.

- Intercanvis i mobilitat

La xarxa telematica ofereix la possibilitat de realitzar diferents activitats educatives, lúdiques, informatives, ... amb els centres de l'entom de les Dominiques.

Facilita la informació i comunicació amb el Centre de Recursos i amb el Departament d 'Ensenyament per aclarir puntualment dubtes, fer cursos, facilitar nou material, demanar material de préstec: vídeos, llibres, fitxes, música.

A través d'Intemet tots els mestres tenim la possibilitat de realitzar cursos de formació vía telematica.

Les competencies basiques, ambla prava TIC utilitza intemet coma eina d'informació i de consulta de diverses fonts en diferents llengües per tal d'interpretar-la i poder-la reproduir en un text.

Internet dóna la possibilitat al professorat de consultar diferents webs educatives pera la preparació academica dels alumnes.

30

6. CON CRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE.

- Pla Lector

Una de les prioritats tant de l 'Equip Directiu com del claustre de professors és potenciar la lectura a la nostra escola dins l 'etapa d'Educació Infantil i Educació Primaria. Creiem que és un element clau en la formació i aprenentatge dels alumnes i al mateix temps una font de plaer.

1.- Les actuacions que es duen a terme a l'Etapa d'Educació Infantil són:

- El racó del Noticiari: Es tracta de penjar notícies i imatges d'interes personal i/o intel·lectual dels nens/es en un mural. - Endevina endevinalla: A partir d'una llibreta que la mestra prepara, els nens/es treballen les endevinalles ajudats dels seus familiars. - Aproximació a la literatura: A través de fitxes oferim als nens/es una recopilació de recursos literaris com són contes, poesies, tirallongues, endevinalles i petits relats. - Els contes deis avis: És una activitat telematica que s'hi pot participar de forma voluntaria. Han d 'escriure amb l'ajuda deis seus pares algun conte explicat pels seus avis, després el nen/a haura de fer un dibuix.

Per poder valorar el treball que s' esta realitzant, durant el mes de maig, es passara una prova de comprensió lectora als alumnes de P5.

2.- Actuacions que es duen a terme a l'Etapa d' Educació Primaria

- Recursos literaris: Per engegar el Pla Lector d'Educació Primaria la coordinadora del Pla ha fet una recerca i recopilació de diferents recursos Iiteraris com són: faules, poesies, refranys, embarbussaments i endevinalles. Els aprenentatges d' aquests recursos es posara en practica mitjan9ant fitxes de diverses tipologies textuals per tal d'enriquir i apropar als alumnes a diferents tipus de llenguatge els quals els permetran entendre i comunicar-se amb el seu entorn.

- Biblioteca d'aula: Cada cicle gestiona i organitza, supervisat per la coordinadora, el funcionament i els recursos de les biblioteques a les seves aules. El conjunt d'activitats que es realitzen entom d'elles i de la lectura en general tenen com a finalitat fomentar el gust per les produccions literaries, pero també animar els alumnes a convertir-se en autors i autores i a realitzar les seves produccions originals.

31

- Conte deis avis: És una activitat telematica on participen els nens/es de forma voluntaria, cada cicle té un tipus de relat diferent a desenvolupar.

Per poder tenir registres del treball programat es passaran, durant el mes de maig, proves específiques als alumnes de lr, 3r i Se d'Educació Primaria on s'avaluara la comprensió d'un text adequat a la seva edat.

Aquest Pla Lector ha comen9at a implantar-se aquest any, pero és un projecte a llarg termini que haurem de revisar, ampliar i avaluar anualment.

Intentarem que la lectura esdevingui una practica quotidiana agradable que ajudi i que faci gaudir tots aquells que la practiquin. Caldra per arribar a aquesta situació un llarg camí que haurem d' efectuar plegats tan mestres, pares i alumnes.

32

Ha estat aprovat pel Consell Escolar el dia 15 de juny de 2009.

Canet de Mar, 11 de juny de 2009 ( ,

. 1

(

La Directora

33