1 Circular núm. 9/07-08

1. CRITERI ARBITRAL Després de l’avaluació de les primeres jornades de la temporada, s’ha detectat per part dels informadors que l’aplicació de la Falta Antiesportiva està ocasionant en els partits més problemes dels desitjats.

El diferent criteri del que ja està establert, està generant conflictes innecessaris, ja que davant d’accions similars es prenen decisions diferents. Per aquest motiu, i amb la recent circular de la FIBA sobre aquest tema i el de les simulacions, hem preparat aquesta nova circular. Normalment els equips són reacis a ser sancionats amb faltes antiesportives o tècniques, però el nostre deure és sancionar de manera justa i apropiada a cada moment i partit.

És important que apliquem el mateix criteri en la resolució de les següents situacions, evitant interpretacions personals. Recordeu el “COLOR DE LA PARET”.

2. ART 36 – FALTES ANTIESPORTIVES No tot contacte intencionat és falta antiesportiva, per aquest motiu es va canviar el nom d'aquesta falta. Existeixen múltiples contactes intencionats, realitzats a consciència i amb voluntat de fer-los faltes tàctiques que no són faltes antiesportives pel seu baix nivell d’intensitat. La qualitat de l'arbitratge està en saber diferenciar i fer una correcta lectura de cada situació. Els àrbitres són els responsables de que el joc es desenvolupi de forma correcta i dins dels marges esportius. Per aplicar el mateix criteri durant el partit, s’ha de tenir consistència a l’hora d’interpretar les accions, sobre tot pel que fa referència als contactes amb excessiva duresa o per poder detenir el joc, no són de les accions habituals del basquetbol, i que no constitueixen un intent legítim d’obtenir directament la pilota o de defensar, dins de l’esperit i la intenció de les regles. No s’ha de permetre que el nivell d’intensitat dels contactes-falta augmentin de forma considerable sense sancionar-les. Tota acció fora dels límits d’allò que entenem per un contacte normal fruit del joc ha de ser sancionada amb “Falta Antiesportiva”

A: TOTS ELS MEMBRES DEL COMITÈ/ESCOLA DE: JOAN CARLES MITJANA (DIRECTOR TÈCNIC)

07 08

Circular 09 TEMA: FALTES ANTIESPORTIVES I TÈCNIQUES 31/01

2 Circular núm. 9/07-08

Alguns exemples d’aquestes situacions : � Moure’s o col·locar-se perillosament a sota del jugador

que entra a l’aire produint un contacte. � Retenir, colpejar o empentar a un jugador que es troba

lluny de la pilota. � Agafar de la samarreta. � Aturar un contraatac amb brusquedat o agafant al

jugador, sense fer cap intent de jugar la pilota.

� En el cas d’un contacte fora del terreny

de joc, després d’una cistella sobre el jugador que efectuarà el servei, s’haurà d’assenyalar una falta antiesportiva. Si la interrupció del servei es produeix sense contacte, s’efectuarà un avís per aquest l’equip, i en cas de repetir-se un altre cop, s’assenyalarà una falta tècnica.

� Contacte excessiu o amb excessiva duresa. No s’ha de

permetre que el joc violent i brusc s’implanti al nostre partit. � Quan es sanciona una falta personal i el jugador continua la

seva acció cap a cistella i és objecte d’una altra "clara falta" aquesta ha de ser considerada una falta antiesportiva. Això no exclou la possibilitat de que aquesta segona falta esdevingui falta desqualificant, si s’escau.

La FIBA recorda en la seva última circular que l’article 36.1.4 estableix que “per jutjar si una falta és antiesportiva, els àrbitres han d’aplicar el següent principi: si un jugador no realitza un esforç per jugar la pilota i es produeix un contacte, la falta és antiesportiva”.

3 Circular núm. 9/07-08

Sovint som testimonis d’accions no legítimes en els últims minuts dels encontres amb el marcador ajustat:

1. La pilota es troba fora de la pista de joc, preparat per un servei de l’equip A. 2. La pilota és encara a les mans de l’àrbitre, o ja està a disposició d’un jugador de

l’equip A per realitzar el servei. 3. En aquest moment, un jugador de l’equip B en la pista provoca un contacte sobre un

jugador de l’equip A, que també està a la pista, i es sanciona falta a l’equip B. Per la situació anteriorment descrita, el jugador de l’equip B està òbviament provocant el contacte per a que es sancioni una falta i el rellotge del partit no avanci i si és possible, fer-ho sobre el jugador que tingui el pitjor percentatge de tirs lliures. Donat que el jugador no està fent un esforç per jugar la pilota (la pilota és encara fora del terreny de joc i no ha abandonat les mans del jugador que efectua el servei) i s’obté una avantatge antiesportiva al no permetre avançar el rellotge. Tot el que s’ha descrit en l’article 36.1.4. ha de ser aplicat (sense avís), i s’ha de sancionar una falta antiesportiva. Preguntes a la FIBA al respecte a aquesta última interpretació :

1. El criteri donat en la interpretació, ha de ser aplicat tant a l’inici com al final del partit? Durant tot el partit.

2. Si en els últims minuts el jugador defensor intenta jugar la pilota, però es produeix una falta, sancionem falta antiesportiva. Volem la interpretació dels àrbitres cada vegada? El jugador defensor no pot intentar jugar la pilota a la pista de joc ja que la pilota és a fora d’aquesta.

3. Això només s’aplica al jugador defensor? Sí, a menys que el jugador atacant provoqui una acció antiesportiva en la pista que pugui ser sancionada com antiesportiva en qualsevol altre instant del partit. Dit d’una altra manera, per al jugador atacant, una no xiulada, falta personal o falta antiesportiva és possible.

4. Si la pilota és deixada anar pel jugador que efectua el servei i després es produeix una falta (mentre la pilota està en l’aire). Això també es considera antiesportiva? No automàticament però també és possible. (d’acord amb les presents instruccions/criteris sobre com sancionar una falta antiesportiva). Depèn de l’acció del jugador defensor.

5. De vegades, el jugador atacant empentarà al defensor per rebre la pilota... En cas de que el jugador atacant empentés a l’adversari, una falta normal o una falta antiesportiva pot ser sancionada d’acord amb l’acció. El fet de que la pilota estigui a les mans del jugador que efectua el servei NO converteix aquesta falta automàticament en Falta Antiesportiva, de la mateixa manera que SÍ és automàticament una Falta Antiesportiva del defensor (veure pregunta 3)

Tanmateix, quan la pilota està en mans de l’àrbitre o del jugador fora del terreny de joc i es comet una falta, això cal que sigui sancionat com a falta antiesportiva.

4 Circular núm. 9/07-08

CAL APLICAR L’ARBITRATGE PREVENTIU • Si no s’està segur que es tracta de una falta antiesportiva no s’ha de xiular.

• Abans de posar la pilota a disposició del jugador en un servei de fons, podem avisar als jugadors que no faci falta abans que la pilota es trobi dins del terreny de joc.

• Algunes vegades si la distància de la línia de fons o lateral a la paret de la pista no és suficient,menys de dos metres i no amb la finalitat d’evitar problemes i haver de solucionar-los amb una falta antiesportiva, ja que el jugador que ha d’efectuar el servei no té espais, l’àrbitre hauria d’indicar l’espai correcte. Ha de ser el defensor qui ha de posar-se a un metre dintre de la pista, per permetre el servei.

El criteri de la falta antiesportiva no ha canviat, no hem d’obsessionar-nos amb examinar totes les accions amb lupa per decidir si la falta és antiesportiva o no. Hem de millorar, no canviar el criteri, aplicar una bona i real lectura, el que tothom veu de cada situació. Recordar que quan un jugador és sancionat amb dues faltes antiesportives, haurà d’abandonar el terreny de joc.

3. ART 38 – FALTES TÈCNIQUES Les faltes tècniques són un recurs del que disposen els àrbitres per sancionar accions il·legals sense contacte, i d’aquesta manera controlar o reconduir el partit. Moltes vegades un bon nivell de comunicació o un simple avís durant el partit, ens evitarà el fet de prendre mesures que encara que encertades i justes poden generar tensions; que parlant evitarem en la majoria dels casos. L’àrbitre ha d’observar tot el que es fa i es diu dins i fora de la pista, s’ha de ser un ambaixador d’educació i correcció, aquesta és la manera de defensar i dignificar la nostra tasca. No deixis passar l’oportunitat de donar bona impressió o de guanyar-te el respecte de tots els estaments que formen el nostre esport. S’ha d’intentar mantenir durant el partit un alt i bon nivell de comunicació amb els entrenadors i jugadors, entenent que cal que existeixi un límit en el que hem d’establir l’equilibri entre el diàleg necessari per a una bona comunicació i la no acceptació de protestes irades ni pressions sobre l’arbitratge, i que poden crear ambients hostils per dificultar la presa de decisions. 3.1. DIÀLEGS ENTRE ÀRBITRES-ENTRENADORS-JUGADORS

S’ha de permetre el diàleg durant el partit, en situacions de pilota aturada, intervals, etc….S’ha d’intentar respondre a les preguntes de forma curta i clara, amb una demostració de control que ens eviti situacions de tensió i sempre que sigui possible amb una expressió de cara agradable. El llenguatge gestual dels àrbitres és molt important per al control de situacions conflictives. En qualsevol cas, mai comencis una conversa amb un entrenador o amb un jugador si realment no saps que dir-li, ja que pots provocar diàlegs innecessaris. Tampoc deixis que ells diguin l’ultima paraula. L’únic que volen és que tu responguis i participis en una discussió on tens totes les de perdre. Si heu de parlar només esmenteu els aspectes tècnics, no

5 Circular núm. 9/07-08

opineu ni digueu res personal. Si no esteu preparats o no teniu experiència en el món de l’arbitratge, no parleu massa amb els jugadors o entrenadors.

Els participants poden confondre o interpretar les vostres paraules o accions com actes d’arrogància i poca humilitat. Les paraules “gràcies” o “si us plau” han de formar part del vostre vocabulari. Els àrbitres han de tolerar :

• Comentaris tècnics fets de forma correcta des de la zona de banqueta als àrbitres o dels jugadors.

• Comentaris de caràcter subjectiu, que no siguin una falta de respecte a l’actuació arbitral, sinó simple opinió. Aprèn a escoltar.

• Casos de conversa directa amb un jugador, sense insults i sense que repercuteixi de forma directe en el desenvolupament normal del joc.

Tot el que hem dit anteriorment s’entén sense que ningú no menyspreï o insulti la vostra persona; sempre ha de prevaler el sentir de l’autoritat que l’àrbitre representa. L’àrbitre té la màxima autoritat a la pista, però recorda que no és més important que el joc en sí.

3.2. PROTESTES O MENYSPREUS No s’ha de permetre a entrenadors i jugadors gestos ostentosos ni protestes irades, de forma pública, ni consentir que els entrenadors surtin de la seva zona per discutir les decisions arbitrals. De totes maneres s’han d’entendre les reaccions emocionals dels entrenadors, són part del joc i no han d’alterar la nostra línia d’arbitratge, hem de controlar-les en tot moment i tallar-les si fos necessari. Recordeu que s’ha de donar el mateix tracte als dos entrenadors. Sempre s’ha de recórrer a un avís verbal o visual de forma discreta (sempre trobarem el moment per fer-ho), més que una amonestació pública utilitzant el sentit comú i sabent llegir el partit. Hi ha vegades que no es convenient aturar el joc només per amonestar. Als jugadors i entrenadors se’ls hi ha de donar l’oportunitat perquè es controlin. Si no és així, se’ls ha de sancionar amb falta tècnica. Sempre hi ha jugadors o entrenadors que són molt emocionals o claus en els seus equips, s’ha d’establir algun tipus de contacte amb ells perquè sàpiguen que no poden fer el que vulguin.

6 Circular núm. 9/07-08

Al final dels partits no s’ha de deixar que els gestos i protestes siguin la tònica general del comportament dels equips. LA GENT ET TRACTA DE LA FORMA QUE TU ET DEIXES TRACTAR. Els àrbitres no han de permetre i han de sancionar conseqüentment:

• Gesticulacions ostentoses

afegides a comentaris o apreciacions, i protestes, de les decisions arbitrals.

• Insults • Impedir o restringir els

moviments de l’àrbitre. • Fer referència a les

gravacions o informadors • Violència verbal

entrenador - jugadors.

A més recordar que : • La responsabilitat del control de la banqueta recau a l’entrenador.

• Ajudants d’entrenadors, els substituts i acompanyants han d’estar asseguts i no

podran aixecar-se per protestar les decisions arbitrals. • Cap component de l’equip podrà entrar en el terreny de joc sota cap concepte sense

autorització arbitral, ( ni en els casos de baralles, excepte l’entrenador i l’ajudant,...). 3.3. TOCAR LA PILOTA DESPRÉS DE CISTELLA L’àrbitre no ha de permetre que un equip, cada vegada que fa cistella, toqui la pilota amb la intenció d’aturar o retenir el joc, si això passés s’haurà de procedir de la següent manera:

(a) S’aturarà el joc, de forma visible s’avisarà als dos equips, de que si torna a produir-se aquesta acció se’ls sancionarà amb una falta tècnica.

(b) El primer jugador que torni a tocar o agafar la pilota, després de l’avís, serà sancionat

amb una falta tècnica.

7 Circular núm. 9/07-08

3.4. SIMULACIONS

Cada vegada és més freqüent (i s’està convertint en un gran problema, fins i tot a la NBA) la presència de diferents situacions en les que jugadors es deixen caure o fan teatre de manera que: a) Obtenen avantatge al sancionar-se injustament una falta a un adversari. b) Creen una atmosfera antiesportiva entre els espectadors contra els àrbitres. Totes aquestes situacions, són evidentment, antiesportives i orientades a crear un ambient hostil, amb la fi de produir un canvi en el criteri arbitral. La FIBA, ens recorda que ho descriu en l’article 38.8.1. que estableix. “és una falta tècnica si un jugador es deixa caure per a simular una falta”.

D’aquesta manera, haurem d’aplicar el següent article segons les diferents accions.

1. Si un jugador té una posició legal de defensa i es produeix un contacte no punible sobre ell, i el simula llançant-se i es tira al terra o fent teatre serà advertit de falta tècnica ,sense aturar el joc, a la primera oportunitat que es pugui i a la vegada s’avisarà a l’entrenador.

2. Si un jugador atacant provoca o realitza un contacte no punible sobre un defensor, i el simula llançant-se a terra o fent teatre, serà advertit de falta tècnica sense aturar el joc a la primera oportunitat que es pugui i a la vegada s’avisarà a l’entrenador.

3. Si el jugador simulador atacant o defensor,

provoca un contacte punible o llançant-se al terra o fent teatre deixant en desavantatge al contrari, haurà de ser sancionat amb falta personal sense cap mena d’avis.

4. En el cas de que un jugador rebi una falta i aquesta sigui exagerada, fent teatre després de rebre la falta sancionada, si la considerem oportuna, pel nivell d’antiesportiva de l’acció en si, serà advertit de falta tècnica si es torna a repetir la simulació. En cap cas la castigarem no sancionant la falta que ha rebut.

5. Pot passar que existeixi un contacte que per la seva força o naturalesa, provoqui que el contrari caigui al terra sense haver simulat i per tant, és una acció normal del joc que pot ser falta o no

8 Circular núm. 9/07-08

Les simulacions es concentren sobretot al bloqueig, tant directes com indirectes. En cada partit hi ha, al menys, unes 25/30 situacions de bloqueig per part de cada equip. Cal tenir cura i saber llegir correctament aquestes situacions. Sobretot, cal estar atent a les situacions d’acció-reacció, jutjant la jugada completa. A més haurem d’aplicar la següent eina visual: � Quan el jugador aixeca

els braços i cau amb les dues mans al terra més o menys a la vegada, es pot entendre que té prevista la caiguda. Com a conseqüència, pot ser una simulació.

� Si, el jugador, després

del contacte encara té els braços a sota i cau tot seguit de forma natural i no coordinada, pot entendre’s que no té previst caure al terra. Com a conseqüència, no sembla d’entrada una simulació.

S’ha de conèixer el joc i els moviments tècnics dels jugadors per no caure en les simulacions. Aquest tipus de comportament no es troba dins de l’esperit d’esportivitat i joc net desitjat en un partit, requerint una resposta dels àrbitres. Normalment existeixen 1 o 2 jugadors per equip especialistes en la simulació. Tracten d’enganyar als arbitres simulant un contacte provocat per un contrari, que o bé no ha existit o bé no és punible. Heu de detectar-los i analitzar les seves accions. S’ha de buscar en primer lloc qui realitza el primer contacte per determinar qui és el responsable. Cal arbitrar als defensors.