“Ruta de la Tordera”Proposta de “ruta de la Tordera” 4 Una pràctica cada vegada més estesa...

Proposta de projecte de desenvolupament territorial

“Ruta de la Tordera”

Primera proposta

Gener de 2010

Equip promotor:

Ajuntament d’Hostalric

Proposta de “ruta de la Tordera”

2

SUMARI

1. DESENVOLUPAMENT DEL TERRITORI AL VOLTANT D’UN CURS FLUVIAL.............. 3

2. LA TORDERA: UNA OPORTUNITAT DE DESENVOLUPAR TURISME FLUVIAL .......... 6

3. PROPOSTA DE “RUTA DE LA TORDERA” ...................................................................... 8

PROPOSTA D’ITINERARI ........................................................................................................ 8 PÚBLIC OBJECTIU................................................................................................................... 9 CARACTERÍSTIQUES DE LA RUTA........................................................................................ 9 SENYALITZACIÓ DE SEGUIMENT........................................................................................ 10

4. BENEFICIS PER AL TERRITORI...................................................................................... 11

5. PROPOSTA DE CRONOGRAMA GENERAL................................................................... 13

6. CARTOGRAFIA ................................................................................................................. 14


3

1. DESENVOLUPAMENT DEL TERRITORI AL VOLTANT D’UN CURS FLUVIAL

Dos de les millors característiques per definir el territori català són la geografia variada que presenta, amb una important riquesa natural i paisatges diversos, i el suau clima existent, amb temperatures agradables durant bona part de l’any. Aquests factors, units a tota la història arquitectònica i cultural del territori, situen Catalunya com un dels destins més interessants d’Europa per a la practica del turisme actiu. Tant és així que, segons dades del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, països com França, el Regne Unit, Alemanya, Holanda, Bèlgica o Suïssa són importants emissors de turistes a Catalunya que cerquen els nostres climes i paisatges. De fet, només a les comarques gironines ja poden trobar totes aquestes característiques juntes, oferint al visitant des dels paisatges litorals fins a la possibilitat de gaudir de l’alta muntanya, tot amb pocs quilòmetres de distància i amb un clima més suau que en els seus països d’origen.

De les pràctiques més esteses de turisme actiu, el senderisme i cicloturisme es configuren com una de les millors eines per conèixer un país i admirar la seva bellesa paisatgística, tot fent una activitat física beneficiosa per la salut, ja sigui a peu o en bicicleta. La senyalització d’itineraris i rutes senderistes i cicloturistes permeten que tothom pugui acostar-se a la natura per poder gaudir en família o amb amics de l’entorn natural del territori.


4

Una pràctica cada vegada més estesa és el desenvolupament de projectes de turisme fluvial, és a dir, projectes que vinculen el senderisme i el cicloturisme al voltant d’un curs fluvial. Més concretament, es tracta de la creació de rutes i d’una oferta d’activitats lligada al curs fluvial que genera una arribada de visitants molt interessats pel territori i el seu patrimoni, especialment visitants centreeuropeus. Fent un cop d’ull a la bibliografia es poden trobar un grapat d’experiències exitoses que demostren la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, alguns dels quals els trobem molt a prop de casa nostra, com són la “Ruta del Ter”, una ruta cicloturística (176 km) i senderista (225 km), creada pel Consorci Alba-Ter, que enllaça dos pols d’atracció turística com són els Pirineus i la Costa Brava, o la “Ruta del Carrilet”, en aquest cas una via verda gestionada pel Consorci de les Vies Verdes (un antic tram ferroviari recuperat en itinerari exclusiu per a ciclistes i vianants) que enllaça les ciutats de Girona, Olot i Sant Feliu de Guíxols a través de 97 km. i que al 2009 s’estima va atraure a 1.500.000 usuaris.

Ruta del Ter (a dalt) i Via verda Olot – Girona (a baix) D’altra banda, si ens allunyem de Catalunya també trobem altres exemples de territoris que desenvolupen el turisme fluvial i, encara més, en molts d’aquests casos la demanda és tant gran que empreses turoperadores ofereixen paquets combinats amb guiatges, allotjaments, llibres de ruta, transports, etc. Alguns bons exemples poden ser la “Ruta del Danubi”, una ruta llarga, de 932 km senyalitzats, amb desnivells molt i molt poc pronunciats i especialment recomanada per la pràctica del cicloturisme; la “Ruta del Roina”, de 229 km per Suïssa ressegueix el curs del Roina des del seu naixement i per un terreny també molt planer; o la “Ruta pel canal du Midi francès”, una ruta que segueix en paral·lel aquest canal construït el s. XVII i enllaça el mar Mediterrani amb l’Atlàntic.

Ruta del Danuvi (1), ruta del Roina (2) i ruta pel canal du Midi francès (3)

1 2 3


5

Aquest tipus de turisme, basat en el senderisme i el cicloturisme, aporta importants beneficis econòmics per al territori. Així, a mode d’exemple, el Consorci de les Vies Verdes de Girona estima que només al voltant de les Vies Verdes de Girona es generen uns ingressos per al territori de 1.150.000€ (ruta del Carrilet, ruta del Ferro i ruta del tren petit); o bé, en un país com Àustria, amb un clima menys agradable que el nostre, el 6% del total del turisme és cicloturista i genera un valor afegit anual directe de 317 M€ (431 M€ indirectes) i la creació de 7.616 llocs de treball; finalment, una altra dada interessant que podem extreure d’un estudi de la xarxa europea de carrils bici (Eurovelo) és que la despesa mitjana diària d’un cicloturista al territori és de 53€.


6

2. LA TORDERA: UNA OPORTUNITAT DE DESENVOLUPAR TURISME FLUVIAL

La conca de la Tordera es troba en una situació privilegiada, ja que disposa d’importants característiques que conformen un marc immillorable per aprofitar l’arribada de visitants foranis: comunicacions excepcionals, la Costa Brava, infraestructura turística, paisatges naturals de costa i de muntanya, patrimoni cultural, etc. Tanmateix, fins fa pocs anys aquesta potencialitat del territori només s’ha aprofitat a la franja litoral amb l’explosió del turisme de “sol i platja”, marcadament estacional i caracteritzat per manifestar un respecte “dubtable” davant del territori i del seu patrimoni natural i cultural. En els darrers anys s’han dedicat esforços per canviar aquesta dinàmica desenvolupant projectes turístics que cerquen un model de turisme cultural – ecològic, molt més desestacionalitzat i que s’interessa molt més pels territoris interiors defugint de les grans concentracions litorals. Si considerem que els territoris interiors de la conca de la Tordera estan poc o gens explotats turísticament, malgrat les seves característiques propícies, i que la Tordera gaudeix d’importants valors ecològics i culturals, se’ns presenta una oportunitat territorial per desenvolupar un tipus de turisme fluvial al voltant d’una “ruta de la Tordera”. Aquesta nova ruta té importants punts a favor com són la garantía d’un important focus de públic objectiu provinents de la zona litoral, l’elevat valor ecològic i paisatgístic del riu (destacant diversos espais protegits o d’elevat interès), la presència d’elements de patrimoni cultural prop del riu, l’existència actual d’alguns trams aptes per al senderisme i cicloturisme annexos al mateix curs del riu i, finalment, la presència d’una important infraestructura turística a partir del tram mitjà (especialment Tordera, Blanes i Malgrat de Mar). La proposta de “ruta de la Tordera” (Mapa 1) es concreta en un projecte turístic supramunicipal, on resseguint el curs del riu i dels seus principals afluents, el visitant pugui conèixer el territori, les costums, la història, el patrimoni natural i cultural, els pobles, etc., reportant beneficis a l’economia de cada municipi en forma de pernoctacions, consumició en bars i restaurants, increment de ventes en el comerç local, lloguers i guiatges, etc. A mode descriptiu, la ruta ha de ser un itinerari senyalitzat, de baixa dificultat i pendents suaus, que l’usuari podrà recórrer a peu o en bicicleta, i que permetrà descobrir la conca de la Tordera resseguint el seu curs principal i un dels seus afluents principals, la riera d’Arbúcies.

Curs principal de la Tordera i la riera d’Arbúcies


7

La “ruta de la Tordera”, a més de l’itinerari senderista i cicloturista, també incorporarà dos aspectes importants per al visitant. En primer lloc, a cada municipi s’habilitaran centres d’interpretació temàtics que explicaran aspectes relacionats amb la Tordera i poden ser centres ja existents o centres de nova creació. Els que ja siguin existents, com museus, centres d’interpretació, etc., tindran un petit apartat expositiu sobre la Tordera, mentre que els de nova creació tindran com a temàtica principal el riu. El concepte general és que cada municipi tingui un espai de recepció de la ruta i que, alhora, la seva exposició pugui aprofundir més en algun aspecte concret del riu. Com a exemples, algunes de les temàtiques per municipi podrien ser que a Hostalric, per la seva ubicació en el global de la conca, s’hi estableixi un Centre d’Interpretació de la Tordera, molt centrat en l’educació ambiental. A Sant Celoni, per la tasca que està desenvolupant en els darrers anys amb l’Observatori de la Tordera podria establir-se com el Centre Científic de la Tordera. A Blanes la temàtica hauria de ser la Desembocadura de la Tordera. O, finalment, a Fogars de la Selva, aprofitant el museu municipal, es podria habilitar una part de l’exposició centrada en les torderades. D’altra banda, la “ruta de la Tordera” incorpora la creació de petits itineraris vinculats, que surtin de la ruta, siguin circulars i permetin retornar-hi, oferint altres possibilitats. Aquestes rutes resulten molt interessants a nivell municipal perquè poden servir com a zones de passeig per a la població local, que sovint demandades però la dinàmica del municipi no permet dedicar-hi esforços.


8

3. PROPOSTA DE “RUTA DE LA TORDERA” La proposta aquí presentada representa només un esbós del que podria ser la “ruta de la Tordera” i de quines haurien de ser les seves principals característiques. Quedaria en una segona fase la realització del projecte definitiu, amb la definició de les característiques tècniques definitives, senyalització, etc.

PROPOSTA D’ITINERARI La proposta de “ruta de la Tordera”, per la seva naturalesa lineal, tindrà el seu inici en diversos punts, com per exemple al seu naixement al Montseny (a les Fonts de Sant Marçal), a la seva desembocadura (a Blanes), o a la pròpia riera d’Arbúcies. L’itinerari principal constaria d’uns 65 quilòmetres, que és la longitud del riu, mentre que el braç de la riera d’Arbúcies serien uns 19 quilòmetres. L’itinerari principal, començant pel seu naixement, començaria a les fonts de Sant Marçal i descendiria en direcció sud-est pels terrenys forestals i accidentats del Montseny en els municipis de Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palau Tordera fins a Sant Celoni. A partir de Sant Celoni l’itinerari seria molt més planer i en aquest cas els paisatges esdevenen molt més agrícoles i industrials, recorrent també els municipis de Riells i Viabrea, Hostalric, Fogars de la Selva i Tordera. Finalment, tot i que en un paisatge molt similar i cada vegada més antropitzat, s’arriba a la desembocadura, amb la seva llacuna litoral d’elevat interès ecològic, als municipis de Blanes i Malgrat de Mar.

Fonts de Sant Marçal (naixement) La Tordera entre Hostalric i Fogars de la Selva

Desembocadura de la Tordera


9

Pel que fa a la riera d’Arbúcies, aquesta neix a cavall entre el Montseny i les Guilleries i recorre els municipis d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, sempre enmig d’un paisatge clarament forestal.

Riera d’Arbúcies

PÚBLIC OBJECTIU La proposta de “ruta de la Tordera” cerca un tipus de públic amant de la descoberta del patrimoni i del paisatge, la natura, etc. És a dir, es tracta de visitants més o menys actius, que cerquen poder fer una ruta, a peu o en bicicleta, i que els permeti complementar la ruta amb un restaurant de la zona, comerços amb productes del territori, etc. El turisme familiar s’adequa perfectament amb aquesta proposta de ruta.

Senderistes a la riera d’Arbúcies Cicloturistes a la Via Verda Olot - Girona

CARACTERÍSTIQUES DE LA RUTA Les característiques tècniques orientatives que hauria de tenir la “ruta de la Tordera” i que haurà de definir amb exactitud el futur projecte, han de tenir en compte aspectes generals de:

- seguretat (la ruta ha de reunir condicions de seguretat per a tots els usuaris, evitant sempre que sigui possible les zones d’inundació freqüent, carreteres, etc.)

- titularitat (haurà de vetllar per garantir la lliure circulació de pas)

- pendents (es vetllarà sempre per trobar la opció amb pendents més suaus)


10

- ferm (es cercarà la millor solució tècnica per aconseguir una ruta amb un terreny compactat i durador)

- dificultat (la dificultat de la ruta ha de ser baixa i s’ha de tenir en compte en totes les fases del projecte)

- mobiliari (el camí necessitarà de mobiliari accessori com passeres en punts concrets, senyalització per al seguiment, etc.)

- etc.

Exemples de mobiliari presents a la “ruta del Carrilet”

SENYALITZACIÓ DE SEGUIMENT L’execució d’una ruta d’aquestes característiques requereix planificar una senyalització molt acurada i que garanteixi el correcte seguiment dels usuaris, evitant que aquest pugui emprendre camins erronis. Per aconseguir-ho, s’hauran de valorar les diferents opcions existents, com la compactació del terreny, la instal·lació de barana molt evident (que ofereix a l’usuari una sensació de control en tot moment de la seva bona direcció), etc. A aquest fet, s’hi ha de sumar la instal·lació de senyalització vertical en punts concrets, que informarà sobre la direcció i, alhora, sobre les distàncies recorregudes i a recórrer.

Exemple de camí amb tanca i

senyalització vertical a Vilobí d’Onyar


11

4. BENEFICIS PER AL TERRITORI La creació de rutes de senderisme i cicloturisme al voltant de la Tordera permetrà generar una important afluència de visitants, que es traduirà amb un impuls a les economies locals dels municipis, amb l’acostament d’un visitant respectuós amb el medi i interessant en el territori que visita, amb la desestacionalització de la oferta turística actual per l’arribada de visitants durant la primavera i a la tardor i, finalment, servirà com a instrument per acostar visitants a l’interior de la conca, arrossegant visitants de la zona litoral que voldran complementar la seva estada a la costa. I com es tradueix aquest benefici econòmic sobre el territori? Els usuaris d’una ruta són consumidors del producte local, és a dir, mentre es fa la ruta hi haurà qui voldrà aturar-se a dinar en un restaurant, qui voldrà fer un esmorzar en un bar, qui comprarà productes gastronòmics o records a les botigues del poble, etc. O bé, algú voldrà fer nit en un hotel, un càmping, una casa de turisme rural, etc. D’altra banda, el visitant requereix també d’altres serveis del territori, com per exemple de tallers de reparació i lloguer de bicicletes, empreses de turisme actiu per poder fer rutes guiades o demanar altres serveis complementaris, etc. Per tant, tots els nous visitants són potencials consumidors de les empreses locals, que en una situació de crisi econòmica com l’actual, necessiten captar nous clients. També cal tenir en compte que l’augment del volum de negoci ha de comportar un augment en els llocs de treball i, per tant, una futura disminució de l’atur. Adjuntem algunes imatges il·lustratives del producte consumit pels visitants que atraurà la futura “ruta de la Tordera”.


12

Acabar dient que aquests els beneficis econòmics que acabem de comentar són els generats de forma directa al crear la infraestructura de la ruta, però es poden generar beneficis paral·lels, ja sigui creant una marxa anual, incentivant a turoperadors per crear paquets turístics, etc.


13

5. PROPOSTA DE CRONOGRAMA GENERAL Per tal de posar sobre un calendari les principals etapes derivades de l’execució de la “ruta de la Tordera” s’ha confeccionat un cronograma orientatiu dividit per semestres entre els anys 2010 - 2012. Durant aquest període s’aconseguirà tenir la ruta ja activa, executada en diferents fases, i amb bona part de la seva promoció.

2010 2011 2012

Redacció de la proposta de projecte

Presentació de la proposta als diferents agents i actors

Redacció del projecte tècnic

Cerca del finançament necessari

Aprovació del projecte tècnic

Execució 1ª Fase

Execució 2ª Fase

Execució 3ª Fase

Inauguracions

Promoció de la ruta


14

6. CARTOGRAFIA MAPA 1 - Proposta de traçat de la “ruta de la Tordera”

MAPA NÚM.

PROPOSTA DE PROJECTE

MAPA

ESCALA

0 5000 m

RUTA DE LA TORDERA

PROPOSTA DE TRAÇAT DE LA “RUTA DE LA TORDERA”

Eix principal

LLEGENDA

Ajuntament d’Hostalric

Riera d’Arbúcies

1

“Ruta de la Tordera”Proposta de “ruta de la Tordera” 4 Una pràctica cada vegada més estesa...

Documents

Transcript of “Ruta de la Tordera”Proposta de “ruta de la Tordera” 4 Una pràctica cada vegada més estesa...