Apunts de forestals

Jordi Margalef

Economia de l’empresa

1 L’empresa és un agent econòmic que organitza eficientment els factors per produïr béns i serveis.

Introducció a l’economia de l’empresa

Característiques

1. Realitzen la seua activitat per obtenir beneficis

2. Estan sotmesos a riscos que les poden portar a situacions d’insolvència financiera.

3. Persegueix objectius parcials, com són: aconseguir la màxima producció de béns i serveis, disminuir costos i serveis, ampliar nínxols de mercat...

4. Si cotitzen en borsa, el seu objectiu serà maximitzar el valor de les seues accions.

5. Les empreses solen organitzar-se per àrees.

2

Béns: Són tots aquells productes tangibles (materials, immobles, capital...)

Serveis: Són tots aquells productes que són difícilment evaluables econòmicament.

Beneficis: Diferència d’ingresos totals menys gasts totals

Capital humà: Es divideix en assalariats i empresaris. Els Empresaris: aasumeixen riscs (excepte a les grans empreses). Els Treballadors aporten treball a canvi de remuneració.

Capital físic: Béns que integren el patrimoni empresarial.

Entorn: Condiciona l’activitat, per exemple quan hi ha crisi hi ha disminució de demanda.

Secció 1

Característiques de l’empresa

Funcions De L’empresa

1. Funció de direcció: Planificar, organitzar, a càrrec de l’equip diretiu o lempresari.

2. Funció d’administració: Gestió de béns, contabilitat, nòmines...

3. Funció de producció: Planficació, control de qualitat, mètodes...

4. Funció comercial: Equip de ventes i marketing

5. Funció personal: Planificació de personal, treball o formació

6. Funció d’I+D: Investigació i desenvolupament de noves tècniques

3

Objectius De L’empresa

1. Objectius econòmics: Maximitzar beneficis. Creixement empresarial, maximitzar la rentabilitat, increment de la productivitat*.

2. Objectius socials: Creació de llocs de treball, increment del nivell d’industriañització; recuperació del patrimoni, formació els treballadors, millora de condicions laborals...

3. Objectius estratègics: Es plantegen a llarg plaç.

4. Objectius tàctics o operatius: Es plantegen a curt plaç.

Rentabilitat: beneficis / actius (recursos propis)

Secció 2

Funcions i objectius de l’empresa

L’empresa és un sistema compost alhora per diferents subsistemes que configuren la seua estructura.

En una empresa les operacions precises per l’obtenció del producte són numeroses i es necessiten persones especialtzades per diferents feines. La divisió del treball és la raó mateixa de l’organització.

4

Els principis d’organització són pautes amb objectius orientatius per a la direcció de l’empresa. Aquests principis són:

- Definició i objectius de l’empresa.

- Unitat de comandament: Cada subordinat té un sol superior.

- Autoritat i responsabilitat: A més poder, major responsabilitat, graduació o jerarquia de l’autoritat.

- Homogeinitat de feines i equilibri en la organització.

Secció 3

Organització de l’empresa

Segons Mida De L’empresa:

Hi ha dos criteris de classificació, segons nº de treballadors o bé per nº de ventes anuals.

1. Grans empreses:

+250 treballadors o bé de 50M€ en ventes

2. Mitjana empresa:

50 - 250 treballadors o bé fins 50M€ en ventes

3. Petita empresa:

10-50 treballadors o bé fins 10M€ en ventes

4. Microempresa:

1-9 treballadors o bé fins a 2M€ en ventes

5

Secció 4

Tipus d’empreses

Segons Propietat Del Capital

1. Públiques

2. Mixtes

3. Privades

Segons Sector

1. Primari

Agricultura, pesca, mineria...

2. Secundari

Indústria, construcció...

3. Terciari:

Serveis, comerç...

Unió temporal d’empreses (UTE)

Típic en la construcció, on un conjunt d’empreses s’ajunten per participar en una adjudicació pública d’una obra. Ls empreses mantenen els seus estatuts jurídics

2Conceptes bàsics d’Economia

Els factors de producció (imputs) són els recursos utilitzats per produir béns i serveis. Els factors de producció venen determinats per:

Terra (recursos naturals): Tot el que aporta la natura

Treball: El temps i les capacitats intelectuals dedicades a les activitats productives.

Capital: Els béns dedicats a produir altres béns.

7

Altres Conceptes

Economia:

L’economia estudia com les societats administren uns recursos escassos per produir béns i serveis i distribuir-los entre els diferents individu.

Macroeconomia:

Estudi de fenòmens que afecten al conjunt de l’economia, com per exemple la inflació, l’atur, el creixement...

Microeconoima:

Estudi de la mesura en que les llars i les empreses prenen decisions econòmiques i la forma en que interaccionen els mercats.

Secció 1

Factors de producció

Variables:

1. Creixement i PIB

2. Atur

3. Inflació

4. Dèficit públic

5. Comerç exterior

6. Tipus de canvi

La política macroeconòmica està integrada per un conjunt de mesures governamentals destinades a influir sobre la marxa de l’economia en tot el seu conjunt.

8

1. PIBValor de tots els béns i serveis finals que es generen en una economia durant un periode de temps.

Molts cops no es pot equivaldre a mesures de benestar social ja que pot està concentrat en uns quants

Càlcul del PIB

Hi ha dos estimacions, o bé pel mètode de l’oferta o be pel mètode de la demanda.

Mètode de l’oferta (valor afegit): Es suma tota l’oferta d’agricultura, Indústria, serveis, se sumen els impostos indirectes i se li resten les subvencions de l’estat.

Mètode de la demanda (Gast): Es fa un càlcul de tot el que gasta l’economia nacional. És una suma del consum privat, públic, de la inversió produïda i se li afageix el balanç d’exportacions i importacions.

Càlcul del PIB

g=(PIB2-PIB1)/PIB1

Secció 2

Principals variables macroeconòmiques

9

2. AturTaxa d’atur: Població aturada / Població activa x 100

Població activa: Nº d’ocupats + Nº aturats

Taxa d’activitat: % de la població adulta que és activa.

Atur friccional: Nivell mínim d’atur

Atur estructural: Discordància entre capacitats laborals i oprtunitats laborals.

Atur per insuficiència de demanda: Quan la producció és baixa.

3. Inflació:Augment general dels preus. Es calcula a partir de l’IPC (Índex de Preus del Consum). L’IPC permet agragar ennomés un valor el preu de milaers de productes. Engloba exclussivament els preus de béns i serveis de consum final.

L’IPC es calcula com una mitjana ponderada d’una cesta de consum de béns. El preu de cada un es pondera pel percentatge de gast que suposa en relació la renta d’una família mitjana.

L’IPC està representat en base de 100. és a dir l’any base l’IPC és de 100; si l’any següent augmenta a 110, els preus de consum han augmentat un 10%.

L’evolució dels preus d’una economia es mesura a través de la taxa d’inflació que es defineix com l’increment percentual del nivell general de preus durant un any.

Taxa d’inflació: = ((IPC2 - IPC1) / IPC1) X 100

10

IPC o inflació subjacent:

S’exclou del càlcul l’energia i els aliments, que és el que més varia.

IPCA: Índex de preus del consum armonitzat

L’Índex de preus del consum armonitzat és un indicador estadístic que el seu objectiu es poder comparar els valors d’inflació amb la resta de la Unió Europea.

Deflació: És una inflació negativa, quan els preus baixen

Estaflació: Inflació més recessió econòmica

4. Dèficit públic:Exixteix dèficit quan els gasts de l’estat superen als ingressos de l’Estat en un periode detreminat, normalment un any. El deute és una acumulació de dèficits.

Quan hi ha més ingresos que gasts, direm que hi ha superàvit.

Prima de risc: Interés diferencial que es paga pel deute relacionat en base el deute alemany.

5. Comerç exterior:Balança comercial: Mesura el saldo net de les exportacions d’un país a la resta del Món menys les importacions.

Superàvit comercial: Quan un país té més exportacions que imprtacions.

Dèficit comercial: Quan un país té més importacions que exportacions.

11

6. Tipus de Canvi:És la relació en que una persona pot intercanviar la moneda d’un país a un altre.

Apreciació: És possible comprar més moneda extrangera

Depreciació: És possible comprar menys moneda extrangera.

7. PIB Nomnial / PIB Real:Si el PIB creix, pot ser que en termes reals no creixi (augmenti la producció) sinó que hi ha un augment del PIB degut a un augment de l’IPC. En aquests casos diem que ha crescut nominalment però no real.

PIB real = (PIB nominal / índex de preus) x 100

Variació de pes mexicà i yuan respcte l’euro:

3 La demanda és creada pels consumidors, mentre que l’oferta és creada pels productors a través dels productes. La interacció de l’oferta i la demanda crea el preu del producte.

La Demanda i l’Oferta

1. Relaciona el preu del producte A amb la quantitat que els consumidors en demanen.

2. Llei de la demanda: A preus alts menys demanda que a preus baixos.

3. El que es demanda depén del preu, qualitat, escassetat...

4. Considerant aquests factors estables hi ha variació de Q (demanda) degut a:

QA = f (PA, PB, R, G)

PA= preu, PB= Preu béns relacionats, R= renta,

G= % gast respecte la renta

13

Desplaçament de la demanda

La demanda varia depenent de:

1. Preu del bé

2. Preu béns relacionats. Poden ser:

- Substitutius: Si l’augment del preu del bé relacionat provoca un augment de la demanda.

- Complementaris: Si l’augment del preu del bé relacionat provoca una disminució de la demanda.

3. Gasts

4. Rent: Normalment un augment de la renta significa un augment de la demanda.

Depenent de com es comportin respecte la variació de la renta poden ser:

Béns normals: Augment de R porta a augment de Q.

Béns inferior: Augment de R comporta disminució de Q.

Secció 1

La demanda

Funció I Corba De L’oferta

- Funció Oferta: QA = f (PA, PB, r, h) on

r: preus dels factors i h: factors tecnològics

- Llei de l’oferta: Amb un n augment del preu es provoca una major producció per part de les empreses

14

Desplaçament de l’oferta

L’oferta variarà depenent de:

A més tecnologia (h), més oferta; degut a la disminució dels costos de producció.

Un augment dels preus dels factors de producció (r), fa disminuir la oferta.

Relació de demanda o oferta:

- Hem de distingir entre béns relacionats a l’oferta o producció i béns relacionats a la demanda

Exemples:

Cotxes - assegurances > relació de demanda

Fusta - serradures > relació d’oferta

Secció 2

L’Oferta

Preu d’EquilibriEs troba degut a la intersecció de la corba de la demanda i la corba de l’oferta.

Preus per sobre de la intersecció indiquen excedent, (Més oferta que demanda)

Preus per sota del preu d’equilibri indiquen escassetat, ja que hi ha més demanda que oferta.

15

Preu MàximL’estat considera que el preu d’equilibri és massa alt i estableix un preu màxim. Això fa que hi hagi escassetat (Hi ha més demanda que oferta), per tant s’ha de gestionar els productes de tal manera que es reparteixin de forma més equitativa possible )

Preu MínimL’estat estableix un preu mínim perquè els guanys són insuficients pels productors (exemple dels agricultors)

D’aquesta manera es produeixen excedents (Hi ha més oferta que demanda); per tant s’ha de gestionar els excedents i no poden retornar al mercat perquè farien baixar el preu del producte altre cop. (Si és possible s’exporten).

Una altra opció és el preu subvencionat, on l’estat subvenciona el producte (La diferència entre el preu d’equilibri i el preu mínim o final); d’aquesta manera no es generen excedents.

Secció 3

Preu d’equlibri, màxim i mínim

1. Elasticitat Del Preu De La Demanda

És la mesura del grau en que la quantitat de demanda d’un bé respon a les variacions del seu preu.

Demanda elàstica: El canvi en la quantitat de demanda és més alt que el proporcional al preu.

Demanda inelàstica: La distribució de la quantitat respecte el preu és menys que proporcional al preu.

16

2. Determinants de l’elasticitat

1. Naturalesa de les necessitats que satisfan el bé.

-Els béns necessaris tenen elasticitats menors que 1 (inelàstics).

-Els béns no necessaris són elàstics (majors que 1)

2. Disponibilitat de béns substitutius: Si un bé té molts substitutius la demanda serà més elàstica.

3. Proporció de temps considerat: Els canvis de consum es noten a llarg plaç.

Secció 4

Elasticitat

17

En una gràfica, l’elasticitat és representada pel pendent de la corba.

Perfectament inelàstica (E= 0): Una variació del preu no suposa canvi de demanda. Corbes de 90º.

Perfectament elàstica (E = ∞): Una variació del preu, els consumidors demanden qualsevol quantitat.

En pendents de 45º: Depén del moment Pot ser elàstica o inelàstica.

3. Elasticitat creuadaMedeix la sensabilitat de a quantitat de demanda d’un bé davant variacions dels preus dels béns relacionats.

-Béns substitutius: Elasticitat creuada positiva

-Béns complementaris: Elasticitat creuada negativa

4. Elasticitat rentaMesura la resposta de la demanda quan hi ha canvis de renta.

-Bens normals: Un augment de renta significa un augment de l’oferta d’aquest bé. Tenen elasticitat creuada positiva. Es diferencien els necessaris i els de luxe E = >1.

-Béns inferiors: Un augment de la renta significa una disminució de la demanda d’aquest producte

4Producció i costos de l’empresa

Relaciona els imputs amb els outputs obtinguts.

La funció de producció no pot ser sempre creixent, sinó que creix, arriba a un màxim i baixa. # La millora tecnològica permet produir més amb els mateixos recursos.

Dins els outputs hi ha els factors variables i fixos.

19

Llei de rendiments decreixentsQuan hi ha un factor fix sempre tindrem un màxim en la funció de producció, encara que tinguem un factor variable que vagi creixent. Per seguir creixent hauriem d’augmentar la dotació del factor fic per augmentar la producció, però llavors ja no serà la mateixa funció de producció.

Producte Mitjà (PMe)

Indica la productivitat: PMe = outputs / inputs = Y / L

Producte marginal (PMg)

Indica quan varia el producte total a l’augmentar en una unitat del factor. PMg = ∆Y / ∆L

Si PMg > PMe llavors la productvitat creix

Si PMg < PMe llavors la productivitat decreix

Sección 1

Funció de producció

20

Funció producció de 2 factors variablesFunció de producció que depén de dos factors variabes.

Y= f (K, L)

Per represenatar la funció de producció de dos factors variables ut i l i tzarem les isoquantes. Separa gràficament de les opcions tècnicament ineficients i les tècnicament eficients.

E n a q u e s t a g r à fi c a e s produeix el mateix en A que en B, l’únic que varia és que en A hi ha més factor X1 i menys X2 i en el B hi ha més X2 i

menys X1. El punt C és tècnicament ineficient.

Quan tenim diversos factors de producció variable és possible que es puguin substituir entre ells.

Alhora de decidir la combinació dels dos factors, es triarà l’opció que minoritzi costos.

Preu de K = 2

Preu de L = 4

Si sabem el preu de L (PL) i de K (PK) obtenim el cost total de les opcions (CT).

A i B són tècnicament eficients perquè tenen menys factors que C, que té més factors ( 4 ).

Alhora l’opció A és econòmicament ineficient i la B és econòmicament eficient, altrament la C també és ineficient econòmicament.

-Eficiència tècnicament: Ens fixem en el Nº de factors. És eficient aquella opció que comporta menys factors.

-Eficiència econòmicament: Ens fixem en el preu dels factors (Costos). Serà eficient l’opció que menys costi.

c

k L Cost total

A 1 2 2 + 8

B 2 1 4 + 4

C 3 1 6 + 4

21

Les isoquantes: Representen gràficament les opcions que són econòmicament eficients.

Isoquantes de factors insubstituibles.

Isoquantes quan els factor s ó n p e r f e c t a m e n t substituibles. S’afavorirà el fctor més barat.

Combiació òptima de factorsPer trobar la K, L amb mínim cost, unim les dues gràfiques. S’ha de tenir en compte que pot ser que tinguem un límit de capital o treballadors que ens faci decantar una opció o una altra.

El punt O, serà el punt òptim, és la tangent de l’isocost amb l’isoquanta.

22

Combinació òptima de factors

Es produeix el mateix amb menys factors (canvi tècnic per millora tecnològica) o bé es produeix més amb els mateixos factors.

Canvi tècnic vist en funció de producció:

Canvi tècnic vist en isoquantes:

Canvi tècnic vist en FPP (Frontera de possibilitats de producció):