Areesnolingpress

La comprensió lectora i el treball de llengua en les àrees no lingüístiques

DOLORS QUINQUER VILAMITJANA XV Tallers de Llengua i Literatura Catalana, 2012

1.LLEGIR:

UNA COMPETÈNCIA TRANSVERSAL,COMPLEXA, QUE NECESSITA TEMPS I PRÀCTICA

Dolors Quinquer Vilamitjana

- Aprendre a llegir (interpretar el codi)

- Llegir per aprendre (utilitzar la lectura per a l’aprenentatge)

- Llegir per plaer (aprendre a estimar la lectura, a fer-ne un ús

lúdic)


Tres àmbits en relació a la lectura:


La capacitat lectora es va construint i ampliant en assumir nous reptes, és un camí llarg per a una

competència complexa. (I. Solé, 2012)

“S’APRÈN A LLEGIR I DESPRÉS S’APLICA”

També llegint textos científics, històrics, filosòfics .... TEXTOS DE DIFERENTS MATÈRIES, GRÀFICS, MAPES, ESTADÍSTIQUES,

IMATGES, ...

ERROR

Imagina’t que ets poeta. Descriu el bosc

Cada àmbit de coneixement té el seu “patrólingüístic” i el seu “patró temàtic”

Imagina’t que ets geògraf. Descriu el bosc

Dolors Quinquer Dolors Quinquer Vilamitjana

� El patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen al mateix temps.

� Llegir textos expositius, argumentatius, descriptius d’història a la classe de ciències socials, de ciències a la classe de ciències ...

�Textos relacionats amb els continguts, perquè la contextualització i la vinculacióamb els temes que es treballen és molt important per a la transferència.Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana

Llegir, un procés interactiu

Llegir és extreure i construir el significat de manera simultània

Dades i informacions del text

Coneixements del lector i les activitats

que realitza

El significat no esta completament ni en el text ni en el lector, és fruit de la interacció que s’estableix entre ambdós.


Aspectes de la competència lectora (PISA)

1.Obtenció d’informació explícita

Localitzar, seleccionar i recuperar informació explícita (dades concretes, lectura literal)



2.Comprensió global

Extreure’n allò que és essencial, considerant el text en el seu conjunt.

Identificar la idea principal. Establir una jerarquia entre les idees



3.Interpretació de la informació

Fer inferències, deduir informacions no explícitesIdentificar les relacions entre les parts del text

Contrastar informació, fer deduccionsIdentificar les evidències o proves que aporta

Identificar les intencions de l’autor/a



4.Valoració crítica del contingut

Avaluar-ne les aportacions a partir de criteris propis o externs

Valorar les evidències o proves que aportaValorar les intencions de l’autor/a

Fer-se noves preguntes



5.Valoració crítica de la forma

Valorar-ne les aportacions quant a l’estructura, l’estil, el registre, l’adequació, el vocabulari....


“És la capacitat del lector per comprendre, utilitzar, reflexionar i comprometre’s amb textos escrits per assolir els seus objectius, desenvolupar els seus coneixements i potencial i participar en la societat”. PISA, 2009


Llegir

Els sistemes educatius de països amb bons resultats en avaluacions externes

(PISA, PIRLS)

Programes específics de millora de la lectura a primària i a secundària des de totes les àrees del currículum


tenen

2.QUINA ÉS LA SITUACIÓ DEL

NOSTRE ALUMNAT?


PISA, el referent extern

Alumnat de 15 anys



PISA (15 anys)

Nivells 1 i 2: 2003: 40% 2009: 49%

• Tasques de lectura senzilles en textos simples (tema familiar).

• Localitzen informacions mencionades explícitament en el text.

• Identifiquen el tema d’un text de contingut familiar.

• Estableixen una relació simple entre una part del text i la vida quotidiana.



Nivell 3: 2003: 30% 2009: 30%

• Tasques de lectura de dificultat moderada en textos amb més complexitat.

• Localitzen informacions.

• Estableixen relacions entre idees.

• Poden deduir el tema i relacionar-lo amb coneixements previs i amb aspectes de la vida quotidiana.

PISA



Nivells 4 i 5 2003: 23% 2009: 21%

• Tasques difícils de lectura en textos complexos.

• Poden localitzar informacions no evidents.

• Interpreten i reflexionen.

• Textos no familiars que exigeixen comprensióprofunda (elaboració de deduccions i d’hipòtesis, entenen l'ambigüitat, les idees divergents, en fan una avaluació crítica, utilitzen coneixements especialitzats).

PISA



En resum : Segons diversos estudis d’avaluació sobre el nivell de

comprensió lectora referits a Catalunya

• El 22% alumnat de primària acaba sense les competències lectores per a superar l’ESO.

• El 14% de l’alumnat de 15 anys són al llindar més baix.

• Només el 4% de l’alumnat de 15 anys té un nivell superior.


Què els passa als nostres estudiants?

Dolors Quinquer VilamitjanaDolors Quinquer Vilamitjana

Curs 2011-2012: Estudi sobre la percepció del professorat en relació a les dificultats de

l’alumnat

• Localitat: Cerdanyola Primària i secundària• Nombre de centres: 9 Nombre professorat: 78

• Lectura mecànica, sense comprensió• Mancances en relació a la memòria, l’atenció…• Falta de coneixements previs• Desconeixement de la tipologia textual

• Poc domini del vocabulari• Poca motivació, problemes amb l’autoimatge

com a lectors• Falta d'estratègies lectores

Vocabulari

Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana

En el context científic cada paraula té un significat que sovint és diferent al del context quotidià

F = m F = m ·· aa

context científiccontext quotidià(molts significats diferents)��Menjo la sopa a la forMenjo la sopa a la forççaa

��ForForçça Bara Barçça a

��Els senyors feudals utilitzaven la forEls senyors feudals utilitzaven la forççaa

��Anar al cine mAnar al cine m’’agrada foragrada forççaa

��Tinc forTinc forççaa

��Faig forFaig forççaa

��Menjar dMenjar dóóna forna forççaa

Polisèmia


Motivació / Expectatives / Autoimatge

• Relació entre motivació per llegir i èxit en la lectura.

• Si el lector percep que és poc competent, es desmotiva i les seves ganes de llegir disminueixen.

• Al contrari es crea un cercle positiu...

• Motivació compensa l’impacte d’altres factors negatius (context familiar poc estimulant, gènere).


Referents culturals


Referents científics

Text: El so i la llum


Conèixer com s’organitzen els textos segons la seva tipologia (narratiu, descriptiu, explicatiu, instructiu, argumentatiu) facilita la comprensió, permet anticipar els trets de la informació que es presenta.

Tipologia textual


Llavors...., llavorsreforça

afavoreix

(Ús del subjuntiu i del condicional)

(confonen causes i conseqüències…)

Connectors (ajuden a establir relacions complexes)

Llavors..., llavors

Si....., aleshores..... pensament hipotètic

pensament lineal

pensament causalJa que...., perquè.....afavoreix



Estratègies cognitives(saber què has de fer, control, reconducció)

- inferir o buscar el significat de les paraules desconegudes

- identificar la idea principal- resumir- establir relacions entre les parts del text- distingir fets d’opinions- aplicar criteris propis i externs per valorar el text- controlar el procés- identificar les dificultats- .....


Estratègies metacognitivesCom llegim? Què fem quan llegim?

El coneixement sobre el procés permet el control i la regulació:

- habilitats de planificació (com actuaré?)- habilitats de supervisió (superar problemes:seguir llegint, rellegir, consultar…)

- habilitats d’avaluació (com he actuat, com he resolt les

dificultats)


“Cal fugir de la idea que la dificultat de la lectura és culpa de l’individu”.

(I. Solé, 2012)


• Variables relatives a l’alumnat: gènere, domini d’estratègies cognitives i metacognitives, motivació vers la lectura, etc.

• Variables socio-familiars: estudis de pares, context social...

• Variables escolars: pràctiques centrades en la lectura literal, poca tradició de llegir i interpretar textos expositius des de totes les àrees, poques tasques híbrides...

Factors associats al rendiment en lectura


lector text

activitat

context socio-cultural

Llegir: Elements implicats

Estructura

Volum d’informació

Lèxic

Connectors

Coneixements previs que requereix

Habilitats:AtencióMemòriaCapacitatd’anàlisi

Motivacions:MotivacióAutoestimaExperiència

ConeixementsVocabulariConeixement tema i del monTipologia textualEstratègies cognitives i metacognitives

Propòsit clar

Útil per motivar, informar, sistematitzar

Conseqüències: plaents, d’aprenentatge


3. NECESSITEM BONES

PRÀCTIQUES DE LECTURA VINCULADES A

L’APRENENTATGE


Nivells d’alfabetització

1. Nivell de descodificació

2. Nivell funcional d’ús per a la vida quotidiana

3. Nivell instrumental per obtenir informació

4. Nivell de lectura crítica, avaluar, qüestionar i reforçar idees, transformar el propi coneixement, pensar ....Dolors Quinquer Vilamitjana

WELLS, 1987Dolors Quinquer Vilamitjana

Algunes idees

1. Lectures contextualitzades, relacionades amb els continguts.2. La lectura com una activitat d’aula.3. Textos adequats.4. Objectius explicitats i compartits.5. El procediment lector al punt de mira. 6. Ús de diversos suports o bastides d’ajut a la comprensió.7. Tasques híbrides: parlar, llegir, escriure. Rellegir.8. Potenciar la interacció i cooperació. 9. Lectura inferencial i crítica. 10. Incorporar la metareflexió lectora.


El text: llegibilitat

• Títol, subtítols• Altres informacions,

autor, procedència, data.

• Organització general del text

• Frases curtes• Lèxic bàsic• Repeticions• Connectors• Estructures que

afavoreixen l’anticipació

• Variació tipogràfica (negreta, cursiva..)

• Il·lustracions

“Llegir és conduir la vista pels enfilalls de lletres i copsar-ne el

sentit. Si la carretera és bona i estàben senyalitzada, com una

autopista, llegim amb rapidesa i entenem el significat sense

problemes. Però si es tracta d’un camí de carro, d’un asfalt deteriorat

o d’una via sense senyals de trànsit ni marques a terra, la lectura

esdevé difícil” .D. Cassany (1995


Els objectius de la lectura

• Per buscar informació precisa, dades….• Per seguir unes instruccions• Per obtenir informació de caràcter general• Per respondre preguntes• Per contrastar opinions• Per solucionar problemes• Per comunicar un text a un auditori• Per plaer• .....

Els lectors que es representen els objectius aconsegueixen una millor comprensió….


Què pensem sobre com hem de fer llegir

• Acord:2, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16

• Desacord:3, 6, 7, 11, 14


• S’implica personalment i emocional, troba sentit a la lectura.• Reconeix el propòsit de la tasca.• Utilitza el coneixement previ per donar sentit al text.• S’imagina el contingut, elabora hipòtesis. • Aplica estratègies per resoldre les dificultats.• Dirigeix i controla la seva comprensió durant el procés.• Reconeix paraules, comprèn i assimila el nou vocabulari.• Adopta mesures per corregir errors.• Identifica allò que és important, estableix una jerarquia d'idees.• Contínuament fa inferències.• Es fa preguntes sobre el que llegeix.• Recapitula contínuament.• Busca explicacions alternatives deixa de banda falses hipòtesis.• Es posiciona críticament, identifica les intencions de l’autor. • Identifica les característiques lingüístiques.

LECTOR COMPETENT


Activitat lectora

• Abans– Activació de la informació que ja té el lector.

• Durant– Verificació de les prediccions.– Regulació, modificació de las hipòtesis.

• Després– Reorganització i integració de la informació.– Valoració crítica


Base d’orientació

Llegir un text

Abans Mentre Després


Activitats prèvies

• Presentar l'objectiu de la lectura.• Activar els coneixements relacionats amb el text.• Contextualitzar el text.• Comentar els conceptes fonamentals per a la

comprensió i que no es poden deduir del text.• Mirar els subtítols, imatges, estructura ... i fer

prediccions o hipòtesis sobre les característiques del text.

• .........


Mentre es va llegint

• Comprovar que es va entenent el text.• Deduir el vocabulari desconegut.• Reconèixer la idea principal de cada paràgraf

– Subratllant les paraules clau.– Frase resum.

• Extreure’n allò que és essencial, considerant el text en el seu conjunt. Resumir.

• Identificar informació explícita.• Fer inferències per deduir informacions no explícites. • Representació gràfica de las idees principals

(esquema)• Ajuda a parlar del text.• Atenció als connectors.• Autoregulació del procés.


Treball posterior a la lectura

• ¿Què aporta la lectura al tema que estem treballant? Quin interès té?

• ¿Quines noves preguntes es plantegen?• Explicació de conceptes, de frases ...• Aplicació: tasques especifiques segons l’activitat.

– ¿Com resoldries ara el problema...?– ¿Quins arguments aporta la lectura a la

necessitat de...?


Com llegim? ¿Què fem quan llegim? Metareflexió

• Per què us he fet llegir aquest text?• Què feu quan se us demana que llegiu un text?• Com heu resolt les dificultats?• Què feu quan no enteneu una paraula?• Quines preguntes us han semblat més difícils?

Per què?


Escola CollserolaDolors Quinquer Vilamitjana Escola Collserola

Escola Collserola, Cerdanyola, 2010

4t. Primària

Escola CollserolaDolors Quinquer Vilamitjana

Escola CollserolaDolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana

Què fer amb les paraules desconegudes?


Lectura literal:Què diu el text?

Lectura inferencialQuines coses no diu el text, però em cal saber per entendre’l?

Lectura crítica/ avaluativaQuines són les idees importants? Quines són les aportacions? Quina és la intenció de l’autor? Quina fiabilitat? Quines proves aporta?

Lectura creativaPer a què em serveix aquest text? Aquestes idees poden ser útils per interpretar altres fenòmens

Afavorir diferents nivells de lectura


Criteris per analitzar activitats de lectura i aprenentatge

1. Textos relacionats amb els continguts2. Lectura, una activitat d’aula3. Textos adequats4. Objectius explicitats/compartits5. El procediment lector en el punt de mira6. Bastides per ajudar la comprensió7. Tasques híbrides: parlar, llegir escriure8. Interacció i cooperació9. Lectura inferencial i crítica per comprendre a nivells profunds 10. Metareflexió lectora


Exemple 1. Activitat de lectura i aprenentatge


Exemple 2. Una activitat híbrida

LLEGIR:


Exemple 2. Una activitat híbrida

ESCRIURE:


LECTURA CRÍTICA

Dolors Quinquer

• Llegir les línies (comprensió literal del text)

• Llegir entre línies (allò que es dedueix, les inferències)

• Llegir darrere les línies (la intenció, el punt de vista de l’autor, la ideologia …)

D. Cassany, 2006

LLEGIR CRÍTICAMENT ÉS LLEGIR EN ELS TRES PLANS


El lector crític

• Identifica els interessos que mouen a l’autor.

• Identifica l’actitud, punt de vista de l’autor respecte al que diu.

• Reconèixer el gènere discursiu.

• Associa les paraules amb l’imaginari i la cultura pròpia de cada comunitat.

• Distingeix la varietat de veus convocades o silenciades.

• Valora la solidesa, la fiabilitat, la validesa dels arguments.

• Detecta incoherències, imprecisions, errors, contradiccions.


Lectura crítica

C - Consigna o afirmació que exposa el text

R - Rol del que fa l’afirmació . Qui és que té algun interès?

I - Idees o creences que hi ha darrere l’afirmació

T - Test, quin test o experiment es podria fer per comprovar-ho?

I - Informació, Quines evidencies, proves, experiments que aporta la notícia per fer aquesta afirmació.

C - Conclusions: Les idees o les creences que hi ha darrere d’aquesta afirmació estan d’acord amb el coneixementcientífic actual o que coneixeu? Per què?


Lectura cooperativa


• La lectura cooperativa és una alternativa metodològicament interessant. Facilita la comprensiód’un text, en focalitzar en un primer moment l’atenció de l’alumne en un sol aspecte.

• També el diàleg sobre el text amb els companys en facilita la comprensió global del text.

• Compagina fases de treball individual i col·lectiu, grups d’experts....


Llegi r en equip cooperatiu

Exemple 3. Una lectura cooperativa

2. Busca la idea principal

3. Busca les respostesque dóna el text

4. Proposa noves preguntes

1. Planteja les preguntesa les quals dóna resposta el text

Lectura cooperativa

(Koch, Adina)


1. Cada equip analitza els objectius a assolir. Es reparteixen les tasques (o les adjudica el professor/a)

2. Cadascú llegeix el text des d’una de les perspectives proposades

3. Cada equip posa en comú les aportacions individuals: contrast i valoració del contingut.

4.Posada en comú (entre tots els equips cooperatius)

5.Treball final individual

PROCÉS:


Resum: Competències lectores• Comprensió dels objectius de la lectura• Activació dels coneixements previs• Formulació d’hipòtesis sobre el contingut

del text• Fer inferències per a comprendre allò que

solament es suggereix • Distinció entre allò essencial i secundari • Construcció del significat del text.• Avaluació i control de la comprensió


“ No hii ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir amb els recursos necessaris (materials i emocionals)”.

(I. Solé, 2012)


Llegir en parella

Llegir en grup

Llegir a totes

les àrees

Llegir més

Llegir críticament


Areesnolingpress

Education

Transcript of Areesnolingpress