ART ISLÀMIC I MUDÈJAR

TEMA 8: L’ART ISLÀMIC I

L’ART MUDÈJAR

8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.

8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.

8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.

8.5. L’ART MUDÈJAR.

8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.

8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS

Abans de l’aparició de l’Islam, els habitants de la

Península Aràbiga practicaven el politeisme. Un dels

ritus més populars era l’adoració de la kaaba a La

Meca.

El profeta Mahoma (571-632) va tindre una revelació

d’Al·là i va fundar una nova religió monoteista. Els

seus deixebles recolliren els preceptes de la religió a

l’Alcorà.

Mahoma era perseguit pels politeistes i va haver de

fugir a la ciutat de Medina (Hègira) i, d’aquesta

manera començà l’extensió de l’Islam, que en menys

d’un segle arribaria fins Pèrsia a l’est i fins la

Península Ibèrica a l’oest.


Expansió de

l’Islam (632-711).


Al segle VIII, el regne visigòtic de la ibèric estava dividit entre

els partidaris d’Àkhila i els de Roderic.

Hi havia una guerra oberta i Àkhila demanà ajuda als

musulmans, que van desembarcar a la península (encapçalats

per Tarik) al 711.

Els musulmans van vèncer Roderic a la Batalla de Guadalete i

ocuparen la península sense resistència.

La seua permanència s’allargà durant vuit segles, durant els

quals la península va ser coneguda com Al-Andalus.

Tot i això, des del segle IX s’inicià un procés de recuperació del

territori per part dels cristians conegut com Reconquesta.

La recuperació de territoris per part dels cristians i la

permanència de musulmans a les zones conquerides ocasionà

l’aparició d’un estil artístic que barrejava el romànic i el gòtic

amb l’art islàmic. Aquest estil és conegut com a mudèjar.

8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.

L’art islàmic es va situar als llocs per on s'estengué

la religió musulmana (Orient Pròxim, part d’Àsia, part

d’Àfrica i la Península Ibèrica).

Aquest estil començà a produir-se al segle VIII i la

seua influència ha arribat fins avui.

A la península podem distingir tres períodes:

Època Omeia i Califal (755-1030).

Imperi Almohade (1153-1212).

Època Nassarita (1238-1492).


L’art islàmic recull els substrat de les civilitzacions precedents.

Té elements romans (columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors,...), elements bizantins (voltes i cúpules), d’Orient Pròxim (arc apuntat i arc lobulat) i visigots (arc de ferradura).

L’art estigué molt lligat a la religió i, en ell, tingué prioritat l’arquitectura. L’escultura i la pintura s’utilitzaren per a cobrir superfícies arquitectòniques.

L’ornamentació pot ser: geomètrica (llaceria), vegetal (atauric), arabesca (unió de les anteriors) o cal·ligràfica.

També destaca la utilització de mocàrabs i rajoles decoratives de ceràmica.


Tipus de decoració.


Podem dividir l’art hispanomusulmà en quatre etapes:

ETAPA OMEIA (segles VIII-IX). Hi hagué influències

dels estils anteriors.

ETAPA CALIFAL (segle X). Solucions barroques i

complexes en arquitectura(arcuacions i voltes de

nervis).

ETAPA ALMOHADE (segles XI-XII). Arquitectura més

austera i sòbria.

ETAPA NASSARITA (segles XIII-XV). Creació d’un

llenguatge artístic propi, amb gran riquesa als interiors.


a) Edificis de dimensions regulars.

b) Maó i fusta com a materials preferents.

c) Voltes i cúpules per a cobrir les estructures (volta

nervada, volta de mocàrabs, cúpula gallonada,...)

d) Pilars i columnes com a elements sustentadors.

e) Austeritat en la decoració exterior i rica

ornamentació interior.


ARQUITECTURA RELIGIOSA

La Mesquita era l’edifici religiós més important. Podem trovar el seu origen a les basíliques romanes i paleocristianes i també existeixen algunes influenciades per les construccions bizantines.

La seua forma més freqüent és la planta rectangular, en la qual es diferencien dues parts:

La sala d’oració (Haram), en la qual hi ha diversos elements importants:

La Quibla (mur orientat cap a La Meca; les naus de la mesquita estan orientades cap a aquest mur).

El mihrab (fornícula sagrada oberta en la quibla)

El mimbar (trona per dirigir l’oració).

La maqsura (espai enreixar que separa el sobirà de la resta de fidels).

El pati (shan), porticat i descobert, on es troba el minaret i la font de les ablucions.



Parts de la mesquita.



Haram

Mihrab

Maqsura

Minaret



Mesquita de Kairuan, a Tunis (875-902)


Minaret de la Mesquita de

Samarra (848-852) Girlada de Sevilla, d’època almohade

(1195)




Mesquita de Còrdova (785-987)



Naus de la Mesquita (haram), època

d’Abderraman I.



Columna

d’època

d’Abderraman II

Minaret (Abderraman III), d’època

califal.



Macsura (Al-Hakam II).

Època califal.



Macsura de la Mesquita de

Còrdova (Al-Hakam II). Mihrab de la Mesquita de Còrdova,

amb arc de ferradura (arc califal).



Façana d’Al-Hakam II.

Façana lateral de la mesquita.



Mesquita de Còrdova. Coberta i vista

aèria.



Mesquita del Crist de la llum.



Mesquita de Las Tornerias



Giralda de Sevilla (minaret d’època

Almohade).


Entre els edificis d’arquitectura civil podem trobar de diversos tipus:

L’Alcassaba. Edificis militars, però on també es desenvolupaven

funcions civils i administratives.

Fortaleses o castells. Hi ha nombroses construccions degut al

conflicte obert amb els cristians, que durà vuit segles.

Palaus. Residències de prínceps i de les famílies reials. Amb

escassa ornamentació exterior i rics interiors.

Tenien dues parts: una on es desenvolupaven els assumptes

de la vida pública i un altra on residien les famílies reials.

Tenen grans patis interiors amb jardins i on l’aigua és

protagonista.

Els palaus estan envoltats per muralles.

Destaquen Medina al-Zahara (Còrdova) i l’Alhambra i el

Generalife de Granada.

Banys públics, situats als centres de les ciutats i amb origen a

les termes romanes.

ARQUITECTURA CIVIL


ARQUITECTURA CIVIL

L’Alhambra de Granada, amb

l’Alcassaba a la part dreta.


ARQUITECTURA CIVIL

ALCASSABA DE

GRANADA

Porta de la Justícia

Torre de la vela


ARQUITECTURA CIVIL

Alcassaba d’Almeria

Alcassaba de Màlaga


ARQUITECTURA CIVIL Palau de Medina Al-Zahara

(Còrdova), 936.

Pòrtic d’entrada

Mesquita


ARQUITECTURA CIVIL

Saló d’Abderraman III


ARQUITECTURA CIVIL

Capitells i basa de Medina Al-

Zahara


ARQUITECTURA CIVIL

Palau de l’Aljaferia a

Saragossa (segona

meitat del segle XII).

Època dels regnes de

taifes.


ARQUITECTURA CIVIL

Saló d’El Mussallah i pati.


ARQUITECTURA CIVIL


ARQUITECTURA CIVIL

Arquitectura defensiva.


ARQUITECTURA CIVIL

Palau de l’Alhambra (Granada)


ARQUITECTURA CIVIL


ARQUITECTURA CIVIL

Pati de la reixa.


ARQUITECTURA CIVIL

Pati de l’habitació

daurada

Mexuar


ARQUITECTURA CIVIL

Pati dels Arraians o de Comares


ARQUITECTURA CIVIL

Torre de Comares (interior).


ARQUITECTURA CIVIL

Banys Reials.


ARQUITECTURA CIVIL

Pati dels lleons.


ARQUITECTURA CIVIL


ARQUITECTURA CIVIL

Sala de les dues germanes


ARQUITECTURA CIVIL

Sala dels Abencerrajes.


ARQUITECTURA CIVIL

Sala dels reis.


ARQUITECTURA CIVIL

Palau del Generalife


ARQUITECTURA CIVIL


ARQUITECTURA CIVIL

Barri de l’Albaicin (Granada)


ARQUITECTURA CIVIL

Banys àrabs de Palma de Mallorca i de

Granada.


L’art mudèjar agrupa obres arquitectòniques construïdes

als regnes cristians després de la conquesta i que

incorporen influències, elements i materials

hispanomusulmans.

Hi hagué una fusió d’elements gòtics i romànics amb

altres islàmics.

Els materials més utilitzats van ser el maó, el guix i la

fusta.


LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.

Aquest estil avarca des del segle XI fins al XVI (fi de la conquesta

cristiana).

Podem distingir dins del mateix dues tendències: romànic mudèjar i

gòtic mudèjar.

Trobem diversitat geogràfica en la Península Ibèrica, degut a la

diferència en les dates de la conquesta. Hi ha quatre focus:

Castellano-lleonès (romànic mudèjar).

Toledà (interculturalitat)

Aragonès (gòtic mudèjar amb decoració abundant).

Andalús (llenguatge ornamental nassarita).


LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.


FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS

• Predomini del romànic-mudèjar (segles XI-XII).

• Abundància d'absis, arcs de mig punt i ús del maó.

• Poca ornamentació exterior (arcs cecs).

• Destaquen Sant Llorenç i Sant Tirs (Sahagún).



Sant Llorenç de Sahagun.



Sant Tirs de Sahagun.



Sant Andreu de Cuéllar.

El Salvador de Cuéllar.



San Salvador de Toro.


FOCUS TOLEDÀ.

• Toledo va ser un centre principal de l’art mudèjar.

• Es van construir multitud de capelles, parròquies, torres i

sinagogues.

• Destaca l’església de San Roman (amb arcs de ferradura).

• Al segle XIII, amb la construcció de la catedral s’introduí el

gòtic, que va influir en les construccions mudèjars.

• La forta presència jueva determinà la construcció de

sinagogues, destacant Santa Maria la Blanca i la del Trànsit.


FOCUS TOLEDÀ.

Sant Romà de Toledo.


FOCUS TOLEDÀ.

Sant Jaume de l’Arrabal. Toledo.


FOCUS TOLEDÀ.


FOCUS TOLEDÀ.

Sinagoga del Trànsit. Toledo.


FOCUS TOLEDÀ.

Santa Maria la Blanca. Toledo.


FOCUS ARAGONÉS

• Hi ha una rica ornamentació decorativa, tant als interiors

com als exteriors.

• La decoració exterior es realitza amb maó (arcs cecs

mixtilinis, polilobulats i de ferradura).

•També trobem decoració geomètrica i floral amb ceràmica.

• Destaquen les torres de les parròquies (Sant Salvador i

Sant Martí a Terol i La Magdalena i Sant Pau a Saragossa).


FOCUS ARAGONÉS

Catedral de Terol.


FOCUS ARAGONÉS

Torre de Sant Martí. Terol.


FOCUS ARAGONÉS

Torre del Salvador. Terol.

Sant Pere. Terol.


FOCUS ARAGONÉS

La Seo de Saragossa.


FOCUS ARAGONÉS

Sant Pau. Saragossa. Sant Gil. Saragossa.


FOCUS ARAGONÉS

La Magdalena. Saragossa.


FOCUS ARAGONÉS


FOCUS ANDALÚS

• Els principals centres van ser Sevilla i Còrdova.

• Hi ha influència gòtica (presència d’arcs apuntats).

• Decoració d’origen nassarita (influència de Granada

fins al segle XV).


FOCUS ANDALÚS

Santa Marina. Sevilla.


FOCUS ANDALÚS

Sant Andreu. Sevilla.

Casa de Pilatos. Sevilla.


FOCUS ANDALÚS

Reials Alcàssars. Sevilla.


FOCUS ANDALÚS

ART ISLÀMIC I MUDÈJAR

Documents

Transcript of ART ISLÀMIC I MUDÈJAR