Orígens, principis religiosos i cronologia. Trets generals de l’art islàmic.

1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.

2.2. Trets generals de l’art islàmic.Trets generals de l’art islàmic.

3.3. L’arquitectura islàmica.L’arquitectura islàmica.

4.4. L’art hispanomusulmà en les L’art hispanomusulmà en les seves etapes:seves etapes:

4.1. L’època califal.4.1. L’època califal.

4.2. Els regnes de taifes.4.2. Els regnes de taifes.

4.3. Època almoràvide i almohade.4.3. Època almoràvide i almohade.

4.4. Etapa nassarita.4.4. Etapa nassarita.

5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.

ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ

1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.

IslamIslam significa submissió o lliurament incondicional a Déu, i és el nom donat a la religió monoteista fundada per Mahoma a Aràbia al segle

VII.

Els prinicipis bàsics de la religió islàmica es troben a l’Alcoràl’Alcorà

i les altres fonts són la SunnaSunna i l’iymal’iyma.

Es basa en els cinc preceptes o pilars de l’islam: La professió de fe L’oració cinc vegades al diaL’oració cinc vegades al dia El dejuni al mes del RamadàEl dejuni al mes del Ramadà L’almonia legalL’almonia legal El pelegrinatge a la MecaEl pelegrinatge a la Meca almenys una vegada a la vida


1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.L’islam va tenir una expansió ràpida des d’Aràbia,

arribant a la formació d’un àmbit cultural islàmic de gran expansió geogràfica


1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.La religió islàmica i la llengua àrab són els

elements que donen unitat a un conjunt de pobles molt diversos, i la seva política com l’art són

inseparables de l’element religiós.

Així l’islam esdevé una cultura, una forma de vida, una civilització.


1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica

islàmica) podem establir una periodització:

1. Període de formació i expansió (segles VII – IX)




2. Període dels tres califats (segles X – XI)




3. Període de disgregació (segles XII – XIV)




4. Període dels grans imperis (segles XV – XVI)


Imperi otomà Imperi otomà i safàvida



4. Període dels grans imperis (segles XV – XVI)


Imperi mogol

2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art islàmic.islàmic.El àrabs eren un poble nòmada,

per tant la tradició artística inicial era pobra, especialment en l’arquitectura.

Com resoldran aquesta pobresa artística? donada l’amplitud territorial de l’Islam, beurà beurà de les tradicions de les tradicions de cada lloc per donar resposta a les seves necessitats; de la tradició clàssicade la tradició clàssica a partir de les adaptacions que havia fet el món bizantí (mosaics, cúpules, etc.) de la tradició juevade la tradició jueva en la iconoclastia i de la de la cristianacristiana en l’espiritualitat del món orientaldel món oriental el sentit decoratiu i simbòlic

Amb totes aquestes influències l’islam no és només una religió, sinó que esdevé també un fenomen

cultural.


Quin concepte de l’art tenien els musulmans?Quin concepte de l’art tenien els musulmans?

L’art al món islàmic té, bàsicament, dues raons de ser:

funcionalfuncional: donar resposta a les necessitats de l’Islam (espais per l’oració, per l’estudi, per la

gestió, etc.) formalformal: recerca de la bellesa suprema o divina

reflexada a la realitat, però no a través del naturalisme, sinó de l’abstracció;

l’art islàmic és un art intel·lectual, no emocional; és conceptual, no realista.

ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art

islàmic.islàmic.

Els principis bàsics de l’art islàmicEls principis bàsics de l’art islàmic

1. Creació d’aparences il·lusòriesCreació d’aparences il·lusòries: molt respecte a la intimitat, però alhora veure sense ser vist. Per

això: s’amaguen les estructures en l’arquitectura multiplicació d’elements arquitectònics que juguen amb l’entorn (per exemple, amb la llum i l’aigua)es recobreixen els interiors, amagant els materials (amb mosaics, estucs, ceràmiques, etc.)


islàmic.islàmic.


2. Les imatges2. Les imatges. No es representen imatges humanes (iconoclàstia).

Per tant no hi ha vocació naturalista: no s’imita la realitat (no trobam cromatisme, perspectiva,

volumetria, etc..).

La plàstica té molta influència oriental: contrastos entre estàtic i dinàmic, jocs de color, rectes-corbes,

etc.


islàmic.islàmic.


3. La cal·ligrafia3. La cal·ligrafia. Es present a la majoria d’obres islàmiques, amb un doble valor: per significat

(representa la paraula d’Al·là) i per la decoració.

Hi ha de dos tipus: cúfica - rectilínia nasj - curvilínia

Pot aparèixer tant per ressaltar els elements arquitectònics

o bé mesclant-se amb altres elements decoratius

Cal·ligrafia cúfica

Cal·ligrafia nasj


islàmic.islàmic.

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://arabespanol.org/images/Nasj3.jpg&imgrefurl=http://arabespanol.org/cultura/caligrafia.htm&h=88&w=114&sz=7&tbnid=g08_i-25n_8J:&tbnh=62&tbnw=81&hl=es&start=3&prev=/images%3Fq%3Dcaligraf%25C3%25ADa%2Bnasj%26svnum%3D10%252


4. Elements decoratius geomètrics i florals4. Elements decoratius geomètrics i florals. L’origen és clàssic, però s’allunyen del naturalisme

i tendeixen a l’abstracció.

Distingim:ataurieataurie: floral modelada en guix o estucarabescarabesc: entrellaçat de línies i formes geomètriques

Les representacions geomètriques no només tenen un sentit decoratiu, sinó que mostren el gust àrab

per les matemàtiques i la geometria.Arabesc


islàmic.islàmic.


5. La llum i el color5. La llum i el color: l’art islàmic té molta riquesa cromàtica com a reflex de la grandiositat de la

natura i d’Al·là.

Interior de l’Alhambra de Granada


islàmic.islàmic.


6. L’aigua i la natura6. L’aigua i la natura, que apareixen integrades a l’obra islàmica.

Poden servir com a elements d’unió o relació entre diferents espais

reforçant la idea de continuïtat espacial,

de joc visual

i de multiplicació d’imatges

Pati interior de l’Alcazaba de

Màlaga


islàmic.islàmic.

3. L3. L’’aarquitecturarquitectura islàmicaislàmica

Materials, elements constructius i elements decoratius

Els materials més emprats són els maons, el guix maons, el guix i la fustai la fusta, però poc la pedra.

En els revestiments murals ús habitual de la ceràmica vidrada (alicatat), el mosaic i, menys

habitual, les plaques de marbre o pedres decoratives.


Sistema Sistema constructiu constructiu voltatvoltat (arcs i

voltes)Els pilars i pilars i

columnes són columnes són generalment generalment

primsprims.Columnes primes

ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura

islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius

Es fa servir el color en les color en les dovellesdovelles dels arcs. Es superposen els arcs (arquació arquació dobledoble)

Arcs interiors de la mesquita de Còrdova



CapitellsCapitells molt variats



Ús d’arcs de d’arcs de ferradura i lobulatsferradura i lobulats.

Arc de ferradura de la mesquita de

Còrdova

Arcs lobulats de l’Aljaferia de

Saragossa



Els edificis solen edificis solen ser cúbicsser cúbics, a

vegades rematats amb cúpules.

Edificis de poca alçada



Usen voltes i voltes i cúpules cúpules

molt molt variadesvariades: de

creueria, gallonades, bulbiformes

, amb mocàrabs i

calades.

En aquest cas veim les

nervatures de les petxines

I també la cúpula

gallonada



Cúpula bulbiforme


islàmicaislàmica

Usen voltes i voltes i cúpules molt cúpules molt variadesvariades: de

creueria, gallonades,

bulbiformes, amb

mocàrabs i calades.


Cúpula mocàrab


islàmicaislàmica



bulbiformes, amb



Cúpula calada


islàmicaislàmica



bulbiformes, amb



Molt de gust per la decoració interiorgust per la decoració interior, però molt poc per la decoració exterior.

La decoració dels edificis decoració dels edificis és iconoclastaiconoclasta (mai mostra imatges de persones o animades), sinó

vegetal o geomètrica.

Exterior i interior

de l’Aljaferia

de Saragossa

Decoració interior de l’Alhambra de

Granada



Decoració epigràfica



Molt de gust per gust per la decoració la decoració

interiorinterior,

Decoració atàurica




interiorinterior,

Arabesc




interiorinterior,

mocàrabs




interiorinterior,

Sebka




interiorinterior,

És el lloc de reunió de la comunitat musulmana.

La seva estructura deriva de la casa que Mahoma tenia a Medina,

i consta de: el pati o pati o sahnsahn, envoltat d’arcs i amb una font al centre per a les ablucions (sabil); en un dels costats del pati hi ha una torre o torre o minaretminaret de planta quadrada, octogonal o circular; una gran sala d’oracions dividida en naus (haramharam) orientades al mur principal o mur principal o quiblaquibla, que mira a l’est; al centre de la quibla es troba el mirhabmirhab, o nínxol obert, la zona més santa i luxosa de la mesquita; davant del mirhab està la maqsuramaqsura, un recinte tancat destinat al califa o imán, al costat del qual es troba el minbar minbar o púlpito púlpit.


islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita

Pati o sahn

Torre o minaret

Sala d’oracions dividida en naus,

o haram

Mur principal o quibla orientat a

l’est

Mirhab o nínxol obert

Minbar o púlpit

Maqsura



Tipus de mesquites: Mesquites de tipus basilical o hipòstiltipus basilical o hipòstil

deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular i perpendicular a la quibla, etc.



Mesquita de

Damasc


deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular a la quibla, etc.



Mesquita de

Còrdova





Mesquita de

Qairwan

Tipus de mesquites: Mesquites de tipus turctipus turc

són de planta central, amb sala quadrada coberta per una gran cúpula, d’influència bizantina



Mesquita

Suleiman

Tipus de mesquites: Mesquites de tipus turctipus turc

són de planta central, amb sala quadrada coberta per una gran cúpula, d’influència bizantina



Mesquita blava

d’Ahmed I



Madrassa al-

Mustansiriya (Bagdad)

Tipus de mesquites: Mesquites de tipus persatipus persa

deriven de les escoles coràniques, les madrasses, i consten d’un pati quadrangular amb construccions al costat, i al bell mig una sala coberta per una gran volta i oberta al pati, dita iwan



Mesquita Ispahan (Iran)

Tipus de mesquites: Mesquites de tipus persatipus persa

deriven de les escoles coràniques, les madrasses, i consten d’un pati quadrangular amb construccions al costat, i al bell mig de cada costat una sala coberta per una gran volta i oberta al pati, dita iwan

Tipus de mesquites: Un tipus especial de mesquita és la de Roca de Roca de JerusalemJerusalem

de planta octogonal amb una gran cúpular al centre



Mesquita de la Roca (Jerusalem)

4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.

4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)


La principal obra d’aquesta etapa és la mesquita de Còrdova.

Es va anar ampliant progressivament des que el 848 la comencés Abd al-Rahman I, fins el 987.

Comença amb influències visigòtiques: l’arc de ferradura, tot i que més tancat i emmarcat amb

motllures o arrabans.

Per resoldre el problema de l’alçada i de la lluminositat, damunt les columnes es posaren uns pilars combinant arcs de ferradura i de mig punt.

Destaca també la rica decoració, des de les dovelles als mosaics.




Les diverses ampliacions de la mesquita de Còrdova varen ser:



Primera sala d’Abd al-Rahman I

Ampliació de la llargada de les naus de Abd al-Rahman II al

segle IX

Nova ampliació de la largada de les naus de Al-Hakam II (segle X),

i construcció de la maqsura i de la

cúpula del mihrab.

Darrera ampliació amb 8 naus laterals més amb Al-Mansur,

al segle X




Dibuix de la mesquita de

Còrdova




Panoràmica de la mesquita de Còrdova amb les reformes

cristianes




Porta d’entrada de la mesquita

de Còrdova




Porta d’entrada interior de la mesquita de

Còrdova




Cúpula de la mirhab de la mesquita de

Còrdova


Arcs lobulats de la mesquita de Còrdova



Cúpula il·luminada de la mirhab de la

mesquita de Còrdova




Naus o haram de la mesquita

de Còrdova




Decoració exterior de la mesquita de

Còrdova




Vista exterior de la mesquita de

Còrdova


El palau de Madinat al-Zahra, a prop de Còrdova, és un altre edifici important d’aquesta etapa.

Avui dia només en queden restes.

4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.


Parts de les runes del palau de Madinat al-

Zahra, Còrdova




Parts de les runes del palau de Madinat al-

Zahra, Còrdova




Arcs interiors del palau de Madinat al-

Zahara. Còrdova




Sala de recepció del palau de Madinat al-

Zahra, Còrdova




Vista exterior d’un dels costats de la

mesquita de Bad-el-Mardum. Toledo

També destacarem l’antiga mesquita Bad-el-Mardum de Toledo (avui dia església del Cristo de

la Luz).

Destaca perquè damunt d’una planta quadrada hi ha una volta de creueria d’arrel cordovesa.




Detall de la decoració

exterior de la mesquita de

Bad-el-Mardum. Toledo




Volta de creuria d’arrel cordovesa de

la mesquita de Bad-el-Mardum. Toledo




Part posterior de la mesquita de Bad-el-

Mardum. Toledo



4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)

Després de la mort d’Al-

Mansur, el califat de Còrdova es va dividir en regnes

de taifes



4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)No es produeixen grans canvis arquitectònics.

Només destacar que la decoració dels edificis s’exagera, amb un punt barroc.

A part de l’aljaferia de Saragossa, destaquen les alcassabes, mena de fortalesa i residència dels

governadors.




Aljaferia. Saragossa




Riquesa decorativa interior de l’Aljaferia. Saragossa




Cúpula de l’Aljaferia. Saragossa




Riquesa decorativa interior de l’Aljaferia. Saragossa




Detall d’un capitell de l’Aljaferia. Saragossa




Alcassaba de Màlaga




Jardins de l’Alcassaba de Màlaga




Imatge interor de l’Alcassaba

de Màlaga




Pati interior de l’Alcassaba de Màlaga




Decoració interior de l’Alcassaba de Màlaga




Alcassaba d’Almeria




Porta d’entrada de l’Alcassaba d’Almeria




Pati interior de l’Alcassaba d’Almeria




Vista general de l’Alcassaba de Granada




Torres de l’Alcassaba de Granada




Vista general de l’Alcassaba de Granada


4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.

4.3. Època almoràvide i almohade 4.3. Època almoràvide i almohade (segles XII - XIII)(segles XII - XIII)

Dominació almoràvide Dominació almohade




Les novetats dels almoràvitsalmoràvits van ser els mocàrabsmocàrabs, un tipus de decoració amb forma d’estalactites,

i l’arcarc de cortinade cortina

MocàrabsArc de cortina




Castell de Monteagudo.

Múrcia

Plana del castell de Monteagudo.

Múrcia




Al seu torn els almohadesalmohades incorporaren també molta decoració,

com els panys de sebkasebka o xarxes de rombes que cobreixen espais llisos.

També l’arcarc de ferradura apuntatde ferradura apuntat i la ceràmica ceràmica vidriadavidriada




Giralda de Sevilla




Torre del Oro. Sevilla



4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)



4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)Des de la derrota almohade a Navas de Tolosa

(1212), Al-Andalus es va tornar a dividir en regnes de taifes.

El més important dels regnes de taifes va ser el nassarita de Granada.

Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Substitució de l’arc de ferradura pel peraltat de silueta acampanada






Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Encara major decoració interior en contrast amb la

sobrietat exterior.






Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Columnes de fust cilíndric.






Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Capitells de dos cossos, un de cilíndric amb decoració de cintes i l’altre, superposat, de forma cúbica, sovint

amb mocàrabs






Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Ús de ceràmica alicatada per cobrir les parts baixes de

les parets






Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Ús de voltes amb mocàrabs



4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)El conjunt arquitectònic més important de l’etapa

nassarita és l’Alhambra de GranadaPalaus nassarites

Alcassaba

Generalife




Vista panoràmica de l’Alhambra de

Granada




Planta del Palau dels Lleons




Pati dels Lleons




Vista parcial del Pati dels Lleons




Decoració interior de l’Alhambra




Cúpula de l’Alhambra




Dibuix de l’àrea del Generalife


Pati de los Arranyanes del

Generalife



Pati de la Acequia del Generalife



L’art mudèjar és el fet pels musulmans en territori cristià,

o bé per cristians influïts per l’art islàmic.

Va començar a donar-se quan la Reconquesta ja estava molt avançada (segles XII i XIII) i nombroses

comunitats islàmiques s’incorporaven a nous territoris cristians.



Les novetats més importants de l’art mudèjar són: Combina estils cristians (romànic o gòtic) amb motius ornamentals i materials islàmics Com a material domina el maó Presència de l’arrabà (ornament de forma rectangular que emmarca els arcs dels portals i de les finestres) Ús d’arcs lobulats Ús habitual d’arcs cecs, de vegades geminats. Presència de galeries corregudes que coronen els murs de les fortificacions. Sovint ús de torres en les construccions. Va tenir major implantació a Lleó, Castella i Aragó.



Puerta del Sol. Toledo



Santiago del Arrabal. Toledo



Antiga sinagoga de Santa Maria la Blanca. Toledo



Sant Tirso de Sahagún. Lleó



Lateral de San Tirso de Sahagún.

Lleó



San Martín. Terol



Detall de San Martín de Terol


Orígens, principis religiosos i cronologia. Trets generals de l’art islàmic.

Documents

Transcript of Orígens, principis religiosos i cronologia. Trets generals de l’art islàmic.