2019-2022

ÍNDEX

I. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................... 4

II. MARC POLÍTIC I LEGAL DE REFERÈNCIA........................................................................ 6

III. MARC CONCEPTUAL....................................................................................................... 13

IV. PRINCIPIS ORIENTADORS.............................................................................................. 18

V. METODOLOGIA................................................................................................................. 20

VI. CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE LA REALITAT............................................................. 22

1. Anàlisi de la població............................................................................................... 23

2. Educació i formació................................................................................................. 27

3. Mercat de treball...................................................................................................... 34

3.1 Treball domèstic i de cura............................................................................... 42

4. Violències masclistes............................................................................................... 43

VII. OBJECTIUS GENERALS................................................................................................. 49

VIII. OBJECTIUS PER EIXOS................................................................................................ 50

IX. ACCIONS A DESENVOLUPAR.......................................................................................... 52

Eix 1: Educació i formació............................................................................................ 53

Eix 2: Ocupació............................................................................................................ 57

Eix 2.1: Treball domèstic i de cura........................................................................ 58

Eix 3: Violències masclistes......................................................................................... 59

Eix 4: Polítiques locals LGTBI...................................................................................... 63

Eix 5: Potenciació polítiques d’igualtat......................................................................... 66

X. TEMPORALITZACIÓ.......................................................................................................... 68

XI. SEGUIMENT...................................................................................................................... 71

XII. AVALUACIÓ...................................................................................................................... 73

2

XIII. BIBLIOGRAFIA................................................................................................................ 75

XIV. PARTICIPANTS............................................................................................................... 77

3

I. INTRODUCCIÓ

L’Administració local té un paper fonamental en el fet de potenciar i crear els mecanismesnecessaris per tal de garantir un benestar social per a tota la ciutadania. Articulant les accionsnecessàries per a lluitar contra qualsevol situació, pràctica o política que pugui esdevenirdiscriminatòria, tot garantint el principi d’igualtat real entre les persones.

Continuen existint a la nostra societat múltiples discriminacions per raó de gènere que afectena tots els àmbits de la vida quotidiana de les persones, homes i dones. Àmbits coml’educació; el treball i com ens relacionem amb ell; com gestionem les tasques de cura; laparticipació social i com influeixen els rols i estereotips i la divisió sexual del treball en el fetde la menor participació de les dones; la salut androcèntrica; la violència masclista, etc.

Una de les altres discriminacions d’aquesta societat és la que apareix a causa de l’orientaciósexual i de les diferents identitats de gènere. El col·lectiu LGTBI, porta dècades lluitant peracabar amb aquesta situació discriminatòria que els afecta el dia a dia en tots els aspectes dela seva vida quotidiana. En aquests darrers anys hi ha hagut avenços a través de la tramitacióde diverses lleis (Ley 13/2005 por la que se modifica el Código Civil en materia de derecho acontraer matrimonio i la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia), però encaraqueda molt camí per avançar, i l’Administració Local ha de ser una peça fonamental en laprevenció i eradicació d’aquests tipus de discriminacions.

Cal l’esforç de les administracions i d’altres agents socials, per posar punt i final a totes lesdiscriminacions i violències que pateixen les persones per raó de gènere i/o per orientaciósexual, i així materialitzar la igualtat real.

És voluntat de l’Ajuntament de Parets del Vallès articular les polítiques i accions necessàriesper tal de treballar sobre les estructures que fonamenten, perpetuen i justifiquen lesdesigualtats per raó de gènere i/o orientació sexual i així prevenir-les i també destinar elsrecursos necessaris per tal de donar resposta a les desigualtats que ja s’estan donant.

El Pla d’Igualtat Municipal ha de ser una eina estratègica de planificació de l’actuaciómunicipal a curt, mig i llarg termini, que ha de ser entesa com el marc de referència quedetermina l’orientació, l’impuls i la posició de les polítiques locals de gènere en l’àmbitmunicipal. Gènere i igualtat entesa de manera integral.

Aquest Pla pren com a referència diferents aspectes:

· Els anteriors Plans d’Igualtat i la trajectòria del municipi vers la igualtat de gènere.

· L’Avaluació del Pla d’Igualtat 2012-2017 realitzat el maig del 2017.

· L’Anàlisi de la Realitat que s’ha realitzat durant el 2018.

· Un marc referencial polític, jurídic i teòric de referència.

4

· La participació de les persones en l’elaboració de l’anàlisi i en el Pla d’Igualtat (ciutadania engeneral, dones de Parets, personal tècnic i polític).

EL PER QUÈ DE LES POLÍTIQUES LOCALS LGTBI:

Les polítiques públiques locals LGTBI són les que promouen i garanteixen que les personeslesbianes, gais, transsexuals/transgènere, pansexuals i intersexuals disposin i gaudeixin delsmateixos drets i oportunitats que el conjunt de tota la ciutadania, així com a viure emparadespels principis d'igualtat i no discriminació.

És important situar que les polítiques públiques lgtbi no van dirigides exclusivament a unespersones en concret sinó a tota la societat: el problema no és l'homosexualitat i latranssexualitat/transgènere, sinó l'homofòbia i la transfòbia. En tot cas, la pressió i l'estigmalgtbifòbic que es segueix produint fa necessària la creació de mesures per reduir i caminarcap un marc més segur i saludable1.

Pel que fa a les principals competències de llurs polítiques a nivell local, la pionera llei11/2014 del Parlament de Catalunya, les defineix així a l'article 1:

Aquesta llei té per objecte establir i regular els mitjans i les mesures per a fer efectiu el dret ala igualtat i la no-discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió degènere, en els àmbits, tant públics com privats, sobre els quals la Generalitat de Catalunya iels ens locals tenen competències.

Des de l’Ajuntament de Parets, dins les programacions del Servei d’Igualtat i del de Joventut,ja fa anys es treballa la visibilització del col·lectiu LGTBI i la prevenció de la LGTBIfòbia. Peròha arribat el moment de posar-ho de manifest, visibilitzant en tota la seva dimensió a aquestcol·lectiu, les discriminacions que poden patir i establir mesures per a prevenir-les.

1Diputació de Barcelona.

5

II. MARC POLÍTIC I LEGAL DE REFERÈNCIA

A l’àmbit internacional

El debat internacional sobre els drets de les dones va avançar fonamentalment a la dècadade 1975-1985, on l'ONU es va centrar en la promoció de les dones . En el marc d’aquestadècada es va a celebrar el 1975 a Ciutat de Mèxic, la primera conferència sobre la condiciójurídica i social de les dones, i a aquesta primera conferència van seguir d’altres amb el repted'avaluar els resultats aconseguits i proposar nous avançaments: el 1980 la Conferència deCopenhaguen (Dinamarca) i el 1985 la Conferència de Nairobi (Kenya).

En el marc d’aquesta dècada, destaca la Convenció sobre l'eliminació de totes les formesde discriminació contra les dones (CEDAW), aprovada per l'Assemblea General de l'ONUel 1979. La CEDAW és un instrument internacional jurídicament vinculant pels Estats que enformen part i, per tant, constitueix una base legal per a les reivindicacions dels dretshumans de les dones .

Però sens dubte és la IV Conferència Mundial de la Dona de 1995 celebrada a Beijing laque representa un punt d'inflexió en el debat, ja que en aquesta es passa d’un enfocamentcentrat en les problemàtiques de “la dona” a posar l'atenció en les relacions de gènere, és adir, les relacions desiguals de poder que es donen en la societat. Per tant, sota l’impuls delsmoviments de les dones i feministes d’arreu del món, la Declaració de Beijing i laPlataforma d'Acció sorgida d’aquesta, exigeixen un canvi estructural de la societat i no tansols la millora de les condicions de vida de les dones. A més a més, la Plataforma d’Acció(amb les seves successives modificacions a l’any 2000, 2005 i l’última el 2010) comprometals Estats a incloure un anàlisi de gènere en totes les seves polítiques, processos deplanificació, adopció de decisions i en totes les seves institucions.

Des de gener de 2011 és operativa l’ONU Dones , que engloba tots els estaments quetreballaven per la igualtat a l’ONU, amb l’objectiu de promoure els drets de les dones i lesnenes i el seu empoderament a nivell global. Dins del marc d’ONU Dones, el març de 2013 esva aprovar una declaració conjunta contra la violència de gènere, on d’entre altres coses esrealitzava la petició als estats membres de prohibir els matrimonis forçats i la mutilació genitalfemenina.

L’any 2015, la ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el desenvolupament sostenible . Enaquesta agenda es fixaven 17 objectius diferents on un dels més destacats era eld’aconseguir la igualtat de gènere i l’empoderament de totes les dones i nenes.

En referència al col·lectiu LGTBI:

Els Principis de Yogyakarta, sobre l'aplicació de la legislació internacional de drets humans enrelació amb l'orientació sexual i la identitat de gènere (2006). Aquest document, elaborat a laUniversitat de Gadjah Mada a Yogyakarta –Indonèsia- per una sèrie d'especialistes en dretshumans de diverses disciplines i procedents de 25 països, s'ocupa d'una amplia gama denormes referents als drets humans i la seva aplicació en qüestions relatives a l'orientaciósexual i la identitat de gènere.

6

A l’àmbit europeu

Encara que al Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea de 1957 no es feiaesment a la igualtat entre dones i homes (excepte la referència a la paritat salarial), la igualtatde gènere s’ha anat incorporant progressivament en el sistema europeu i actualment elTractat de la Unió Europea estableix que la missió de la UE és aconseguir la igualtat, iaquesta es configura com a principi general inspirador i fonamental de l’orden amenteuropeu i dels seus objectius . És a dir, de la inclusió de la igualtat de tracte exclusivamenta l’àmbit laboral, s’ha passat a un plantejament de la igualtat entre dones i homes com un eixtransversal en els diferents àmbits de competència de la Unió Europea (sobretot a partir de laComunicació 96/67 que aposta per la transversalitat de gènere sota l’impuls delsplantejaments de la Plataforma d’Acció de Beijing).

Des de 2007 és actiu l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere, amb la finalitat de donarsuport a les institucions europees i els Estats membres en la incorporació de la perspectivade gènere en totes les polítiques comunitàries i estatals, a més de sensibilitzar la ciutadaniaeuropea sobre els temes vinculats a la igualtat de gènere.

L’any 2010 es va aprovar el Pla d'Acció de la UE per a la Igualtat de gènere i l'autonomiade les dones, 2010-2015 que establia la necessitat d’un enfocament triangular:

⇒ el diàleg polític i estratègic, ⇒ la integració de la igualtat de gènere en totes les polítiques, ⇒ les mesures per a situacions específiques.

Els àmbits d’incidència del Pla eren: la independència econòmica de les dones; el salari igual;la Igualtat en la presa de decisions; el fi de la violència sexista; la Igualtat en l’acció exterior; id’altres qüestiones de tipus horitzontals.

El Consell de Municipis i Regions d'Europa ha promulgat la Carta europea per a la igualtatde dones i homes en la vida local , destinada als governs locals i regionals d'Europa perfomentar l’adopció d’una postura pública sobre el principi d'igualtat de dones i homes. Així,els principis de la Carta2 citen: la igualtat entre dones i homes com a dret fonamental, laparticipació equilibrada de dones i homes en la presa de decisions i en la vida pública,l'eliminació dels estereotips de gènere, l'aplicació de la transversalitat de gènere al'Administració local i els Plans d'Igualtat com a eines indispensables de les administracionslocals.

Actualment, a nivell europeu, estan en funcionament diversos plans i compromisos destinatsa eradicar tot tipus de violència i discriminació cap a les dones. El primer d’ells es elCompromís estratègic per la igualtat de gènere 2016 -2019, que pretén augmentar laparticipació de les dones en el mercat laboral, reduir la bretxa salarial, i lluitar contra laviolència de gènere.

Un altre pla que està vigent des del 2016, és el Pla d’Acció en matèria de gènere 2016-2020, que d’entre els diferents objectius es proposa aconseguir que les dones i nenes puguingaudir íntegrament i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i les llibertats

2 Aquesta carta s’ha elaborat amb el suport del 5è Programa d'acció comunitària per a la igualtat dedones i homes 2006-2010.

7

fonamentals, així com també avançar cap a la plena igualtat de gènere. Finalment, l’any 2017es va aprovar el Pla d’Acció de la UE 2017-2019 per abordar la bretx a salarial entrehomes i dones .

En concret i en referència als drets de les persones LGTBI:

• Tractat d'Amsterdam de 1997 on es recull a l'article 13 combatre la discriminació perraó de sexe i orientació sexual.

• Resolució del Parlament Europeu de 8 de febrer de 1994. • Resolució del Parlament Europeu de 18 de gener de 2006. • Resolució del Parlament Europeu de 24 de maig de 2012. • Directives 2000/78/CE –referides a la igualtat de tracte a nivell laboral.• Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (article 21).

A nivell estatal

En la Constitució de 1978 de l’Estat Espanyol , s’estableix el dret a la igualtat i a la nodiscriminació per raó de sexe (article 14). Al mateix temps, fixa l’obligació dels poders públicsde promoure les condicions per a que la igualtat de les persones sigui real i efectiva (article9.2).

Un moment fonamental en la implementació del dret a la igualtat i no discriminació entredones i homes va ser la creació, en 1983, de l’Instituto de la Mujer , òrgan principal depromoció de les polítiques d’igualtat. Els principals instruments d’actuació d’aquest Instituthan estat els Plans d’Igualtat, des del primer en 1988 fins a l’últim pla, el V Pla Estratègicd’Igualtat d’Oportunitats (2008-2011).

Des del 2000 al 2010, es van adoptar lleis importants de promoció de la igualtat de gènere. Afinals de 2004 s’aprova la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesu res deProtecció Integral contra la Violència de Gènere , que representa un punt d’inflexió en laconcepció de la violència de gènere com assumpte públic i estructural, explicitant que és el“símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat” (preàmbul).

En 2007 es va promulgar la Llei Orgànica 3/2007 de la igualtat efectiva entre dones ihomes . Aquesta llei defineix els conceptes jurídics d'igualtat, de discriminació directa iindirecta, d'accions positives, de transversalitat i estableix el principi de presència equilibradade dones i homes en l'Administració General de l'Estat.

Respecte a la transversalitat del principi d’igualtat l’Article 15 estableix que:

El principi d’igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes ha d’informar, ambcaràcter transversal, l’actuació de tots els poders públics. Les administracionspúbliques l’han d’integrar, de manera activa, en l’adopció i execució de lesdisposicions normatives, en la definició i pressupostació de polítiques públiques entots els àmbits i en el desenvolupament del conjunt de totes les activitats.

8

Aquest mateix any s’ha aprovat el Real Decret-llei 9/2018, del 3 d’agost, de mesuresurgents per al desenvolupament del Pacte d’Estat co ntra la violència de gènere. Entred’altres mesures, posa al centre de la qüestió la protecció i assistència dels menors.

En quant als drets de les persones LGTBI:

• Llei 3/2005 al voltant de contraure matrimoni entre persones del mateix sexe • Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció assistida. • De la mateixa Constitució Espanyola es desprenen llurs drets, especialment, dels

articles 10, 14 i 18 • Codi Penal l'art. 22.4 on s'especifica la discriminació per motius d'orientació sexual,

identitat sexual i per raons de gènere, així com es tipifica a l'art. 510 mesures penalsespecífiques per delictes d'homofòbia i transfòbia.

A Catalunya

En 1989, es va crear l’Institut Català dels Dones (ICD) , com l’organisme del govern queimpulsa el conjunt de les accions en l’àmbit de les polítiques de gènere. Els instrumentsmitjançant els qual l’ICD programa les seves actuacions són els Plans de Polítiques deDones. Actualment està vigent el Pla de Polítiques de Dones de la Generalitat de Catalunya2008-2011.

També cal subratllar que des de la Llei 13/1989 , de 14 de desembre, d'organització,procediment i règim jurídic de l'administració de la Generalitat de Catalunya (i la sevamodificació amb la Llei 4/2001), s'insta als poders públics catalans a considerar la igualtat enles polítiques i a elaborar informes d'impacte de gènere sobre les actuacions.

Actualment la transversalització de l'equitat de gènere és una prioritat establerta per llei.L'Estatut d'Autonomia de l'any 2006 estableix que els poders públics catalans han depromoure els valors de l’equitat de gènere (art. 4.3). A més, considera la “perspectiva degènere” com un principi rector de les polítiques públiques, i per això estableix a l’article 41:

1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitatsentre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promocióprofessional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altressituacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causad'embaràs o de maternitat.

2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de laperspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per aaconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantir que s'afrontin de manera integral totes lesformes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori;han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural,històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i lesassociacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques.

9

4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball decura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiqueseconòmiques i socials.

5. Els poders públics, en l'àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix lallei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots elscasos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, enparticular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

En 2008 es va aprovar la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar laviolència masclista . En aquesta llei s’inclou en la definició de violència masclista tant laviolència en la dimensió de parella, com en la família, en l’àmbit laboral, en l’àmbit social i enel comunitari. La Llei també incorpora la violència sexual, el tràfic de dones i la mutilaciógenital femenina.

En 2015 es va aprovar la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones ihomes. Aquesta llei entre altres mesures innovadores incorpora que en els plecs de lesclàusules administratives dels concursos públics és puntuï a les empreses que disposen dePla d’Igualtat.

La Diputació de Barcelona disposa de l'Oficina de les Dones i LGTBI , que té l’objectiu detreballar per fer efectiva la igualtat real entre dones i homes en tots els àmbits, també ambuna funció de coordinació, assessorament i suport tècnic i econòmic a les administracionslocals en la promoció de les polítiques d’igualtat i LGTBI.

En referència a les persones LGTBI:

L'aprovació en el Parlament de Catalunya de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantirels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèner es i intersexuals i per a eradicarl'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia dota els ens locals de competències i posa a sobre lataula mesures per prevenir, eradicar i abordar situacions de discriminació. La finalitat ésgarantir la igualtat de tracte de les persones lesbianes, gais, transsexuals/transgènere,bisexuals i intersexuals.

Arrel de la promulgació d’aquesta llei, l’any 2017, es va aprovar un nou model d’atenció a lasalut de les persones trans*, el qual suposava un canvi respecte als protocols anteriors,principalment perquè suprimia la necessitat d’un diagnòstic per accedir a qualsevol servei,atenció o tractament. Es tracta d’un model despatologitzador que no parteix d’un diagnòsticde disfòria de gènere, sinó que pretén una atenció basada en les necessitats de la personausuària, des de l’acompanyament personal i el suport al seu procés. També té una clarainspiració en el reconeixement dels drets sexuals de les persones trans i, per tant, en lacapacitat per decidir sobre el seu propi cos i la seva identitat.

Cal destacar, també, l’aprovació d’un protocol de prevenció, detecció i intervenció enfrontl’assetjament escolar a persones LGTBI, a més d’un protocol que desplega el deured’intervenció de les persones que treballen a les administracions públiques de Catalunya perfer efectiu l’abordatge de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya.

10

A Parets del Vallès

L’Ajuntament de Parets del Vallès ha anat realitzant accions vers la igualtat entre homes idones des de l’any 1998.

L’any 2000, es va inaugurar el primer Servei d’Informació i Assessorament a les Dones deParets , en conveni amb l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Aquest servei funciona avui dia,amb una ampliació horària important i gestionat íntegrament per aquest Ajuntament. S’ofereixassessorament psicològic i legal a les dones del municipi.

També des de l’any 2000 , s’aprofita la commemoració del Dia Internacional de les Dones pertreballar amb la ciutadania durant tot el mes de març activitats de prevenció i sensibilitzacióvers les diferents discriminacions per raó de gènere, així com accions de divulgació de lesdiferents teories feministes. Aquest programa l’anomenem Març de Dones. Març deTothom.

Aquest mateix any, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, es va iniciar l’estudiAdagio sobre la situació de les dones en el nostre municipi i l’assessorament per a laimplementació de mesures per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

L’any 2001 es crea la Regidoria d’Igualtat , que des de l’any 2008 compta amb una tècnicaespecífica per a polítiques d’igualtat .

Des de l’any 2001 , que es treballa transversalment el Protocol d’Actuació i Prevenció dela Violència Masclista en la Parella . A la comissió interdisciplinar hi participen: Cossos deseguretat, ABS Parets, Hospital de Mollet, Serveis Socials i Servei d’Igualtat. Alguna vegada,de manera puntual han participat representants dels Jutjats de Mollet. El protocol s’ha anatactualitzant davant els canvis legals, de recursos socials, etc. que s’han anat donant. Aquestprotocol va ser escollit com a bona pràctica per la Diputació de Barcelona i també perl’organització del Fòrum de les Cultures 2004, com a bona pràctica estatal.

També des de l’any 2001 , es celebra durant dos mesos, la Campanya Contra la ViolènciaMasclista: Prou d’Hòsties! . Aquesta campanya incorpora activitats de sensibilització iprevenció dirigides a tota la ciutadania (persones de totes les edats), persones professionals iactivitats específiques per a dones. Les accions duren de dos a tres mesos. AquestaCampanya ha estat escollida com a bona pràctica dos cops per part de la Diputació deBarcelona.

L’any 2002 i a partir de les conclusions estretes de l’estudi Adagio, s’elabora el primer Plad’Igualtat Municipal , que contenia línies d’actuació i objectius i es va treballar conjuntamentde manera transversal amb el personal tècnic de la corporació.

L’any 2007, s’aprova el segon Pla d’Igualtat municipal , vigent fins a l’any 2011.

L’any 2009, es va dissenyar el Protocol d’Actuació i Prevenció en casos d’assetjam entsexual i/o per raó de sexe , liderat pel Servei d’Igualtat en coordinació amb RecursosHumans i el Comitè d’Empresa de la corporació.

L’any 2012, s’aprova el tercer Pla d’Igualtat municipal , prorrogat fins l’any 2018.

11

L’any 2017, es treballa conjuntament amb la ciutadania i personal tècnic una Avaluació delPla d’Igualtat municipal . Avaluació publicada per la Diputació de Barcelona.

L’any 2017, elaborat amb l’Assemblea de Joves de Parets, conjuntament amb els serveis del’Ajuntament d’Igualtat, Cultura i Seguretat Ciutadana, s’aprova un Protocol per unes festeslliures de violències masclistes i LGTBIfòbiques. L’any 2017, s’aprova el Pla d’Igualtat Intern de l’Ajuntament .

Durant l’any 2018, es realitza un estudi sobre la bretxa salarial dins el consistori.

L’any 2018, s’adhereix a la Xarxa de Municipis LGTBI .

Des de l’any 1998 i amb l’objectiu d’incorporar el gènere de manera transversal a totes lesaccions i polítiques de l’Ajuntament, s’han anat organitzant anualment cursos de formació pelpersonal de l’Ajuntament, com per exemple:

� Tallers d’estereotips i rols de gènere.

� Conceptes i eines d’intervenció amb violència masclista en la parella.

� Activitats relacionades amb la prevenció de la LGTBIfòbia, com exposicions o tallerssobre identitats i opcions sexuals.

� Tallers sobre noves masculinitats.

� Autodefensa feminista per a dones.

12

III. MARC CONCEPTUAL

La diferenciació de gèneres, és un dels mecanismes elementals que utilitza el sistema socioeconòmic per estructurar-se.

El gènere és un eix ordenador que actua a diferents nivells:

� a nivell antropològic com constructor de la diferencia sexual;

� a nivell psicològic en la formació de la identitat individual de cada persona,

� a nivell social i polític com a organitzador de las relacions socials de la societat.

El concepte de gènere s’utilitza per analitzar i explicar les diferències existents entre ambdósgèneres i les relacions de poder que s’estableixen entre els dos.

Així doncs, és important partir de la idea de que el gènere, és cultural:

Sexe: Es refereix als trets biològics diferencials que existeixen entre les dones i els homes.Aquestes característiques son d’ordre físic (anatòmiques, fisiològiques, bioquímiques,hormonals...). El sexe classifica les persones pel seu potencial en la reproducció sexual.Sexe: homes/dones/(intersex).

Gènere: Es una construcció socio - cultural sobre aquestes diferències biològiques. El gènerecondiciona la construcció del ser “home” o ser “dona” implicant, llavors, l’assignació de rols,responsabilitats i oportunitats diferenciades, a més d’ordenar les relacions socio - culturalsentre ambdós. Gènere: masculí/femení.

El sistema SEXE-GÈNERE és, doncs, el sistema de relacions socials que transforma el sexebiològic en un producte de l’activitat humana (Gayle Rubin). Així doncs, el sexe d’una personaes considera natural, però el seu gènere l’elabora la societat.

Aquestes construccions culturals s’aprenen a través del procés de Socialització de Gènere ,així que el gènere forma part de la nostra identitat tant individual, com col·lectiva.

Des de que neix una persona, la família, el seu entorn, la societat en general va mediatitzantmitjançant la socialització cadascuna de les seves eleccions i decisions: els seus gustos, lamanera de ser, d’estar i sentir es determinaran pel fet d’haver nascut home o dona. Sempresota el sistema de valors dominant.

Aquest procés de socialització no només ens fa diferents a homes i dones, sinó que tambéestableix un sistema relacional entre gèneres asimètric , on un gènere, el masculí, esdevéla norma social i té el poder basat en la convicció de que és normal i natural que el tingui, jaque les seves característiques són les més positives i més valuoses.

Un dels mecanismes que utilitza la societat en la socialització de gènere per transmetre,perpetuar i justificar aquesta construcció cultural i en la qual es fonamenta l’organització de lasocietat, són els estereotips i rols de gènere . Els estereotips de gènere són un conjuntd’actituds, clixés, de concepcions, d’opinions o d’imatges convencionals, simplistes,

13

generalistes... que adjudiquen característiques, capacitats i comportaments diferents a lesdones i als homes i que uniformitzen les persones en base a la diferència sexual.

Funcionen a partir de la repetició i en base a aquesta fixen models de conducta social.

Ens donen idees preconcebudes de com són els altres i els adjudiquen valors i conductes enfunció del seu grup de pertinença. Però també serveixen per fonamentar la nostra identitat enrelació a les diferències envers els altres.

Els estereotips en general, tenen una funció normativa, regulen la manera de funcionar de lasocietat i de les persones que hi viuen en ella. Tanmateix sovint es conceben com a naturals,fet que dificulta visualitzar-los i qüestionar-los. Es transmeten a través dels diferents elementssocialitzadors: família, escola, xarxes socials de relació, mitjans de comunicació, religió,noves tecnologies, etc. i tenen molta resistència al canvi.

Impliquen valoracions negatives i positives de les persones. Això comporta alguns privilegissocials cap a alguns grups. Facilitant així certes relacions de poder, i per tant, relacionsdesiguals propenses a les discriminacions.

Els rols de gènere són el conjunt de tasques i funcions que realitzen homes i dones segonsels estereotips i relacionats directament amb la divisió sexual del treball. Així, tradicionalment,al rol femení s’atribueix la cura de la família i els afectes, reduint el seu espai al domèstic, inegant-li l’accés a l’espai públic, on es prenen les decisions polítiques i econòmiques, on hiha el poder. A més a més, les tasques d’atenció i cura, s’invisibilitzen i no es valoren.

En canvi els homes, tradicionalment ocupen l’espai públic considerat socialment com l’únicproductiu i en el que es desenvolupa l’activitat laboral i social, en definitiva, el poder.

Aquests rols es transmeten generació rere generació, i s’utilitzen per a justificar la divisiósexual del treball en la que es fonamenta la nostra societat: treball productiu/ treballreproductiu.

La constant atribució de rols i funcions diferents a dones i homes es naturalitza. Construintaixí social i culturalment un vincle entre el sexe atribuït i les funcions. Per exemple, és pelprocés de naturalització dels rols i característiques de gènere que es construeix l’idea que lesdones són naturalment idònies per ser cuidadores o que els homes tendeixen naturalment acompetir.

En resum, s’assignen a les dones habilitats diferents i menys valorades que als homes, el quecomporta conseqüències a tots els nivells i àmbits de la vida. És a dir, l’assignació de rols noés neutral i crea desigualtat de poder i privilegis (simbòlics i materials) entre dones i homes.

Hi ha d’altres conceptes importants , com són la igualtat formal, la igualtat real, laigualtat d’oportunitats i la igualtat de gènere.

La igualtat formal no implica la igualtat real . És un mite pensar que la igualtat ja estàaconseguida perquè ho diuen les lleis o per què les dones s’hagin incorporat al món deltreball remunerat.

14

La igualtat formal, reconeguda com a dret fonamental a les constitucions del tots els Estatsoccidentals, no és suficient per a canviar els costums i estructures de la desigualtat. Calpromoure un canvi més profund, tant a nivell individual com a col·lectiu, en les nostres idees ivalors que provoquen que es mantinguin les desigualtats, i treballar per a gaudir d’unasocietat més justa.

Per a corregir aquest desequilibri entre la igualtat legal i la igualtat real sorgeix el concepted’igualtat d’oportunitats com a principi jurídic.

Amb aquest concepte es reconeix la necessitat de corregir el desequilibri existent entreambdós sexes, i alhora suposa engegar mesures encaminades a aconseguir la igualtat entredones i homes en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats. Així doncs, la igualtatde oportunitats fa referència a la igualtat de “resultats”, és a dir a la consecució de fites igualsper ambdós sexes.

La igualtat de gènere aspira a que tots els éssers humans, tant homes com dones, tinguin lallibertat per a desenvolupar les seves habilitats personals i per a fer eleccions sense estarlimitats per estereotips i rols de gènere. La igualtat de gènere implica que es considerin elscomportaments, aspiracions i necessitats específiques de les dones i dels homes, i queaquestes es valorin de la mateixa manera. Implica, llavors, que les responsabilitats ioportunitats de cada persona no depenguin del fet d’haver nascut home o dona, si no de laseva elecció.

La igualtat de gènere forma part dels Drets Humans i és un eix fonamental per aqualsevol ordre democràtic.

També és important diferenciar entre els tipus de discriminacions que existeixen:

Discriminació Directa: es aquella situació en la que una persona hagi estat o pugui sertractada de manera menys favorable que una altra en situació comparable per raó de sexe.

Per exemple, anuncis de treball on s’especifica “una cambrera” o “un peó de la construcció”.

Discriminació Indirecta: situació en la que una disposició, un criteri o una pràcticaaparentment neutre situa persones d’un sexe determinat en desavantatge particular respectea persones de l’altre sexe.3

Per exemple, requerir en una convocatòria de promoció tenir “disponibilitat horària absoluta”,en comptes d’adaptar els horaris de les reunions a la vida de les persones.

Un concepte molt important que s’afegeix en aquest Pla d’Igualtat, és el deInterseccionalitat , aquest concepte visibilitza i analitza no només les relacions de gèneresinó també les desigualtats múltiples. Es té en compte sobretot la intersecció entre gènere,raça i classe. Nosaltres sumariem d’altres com l’edat, l’opció sexual i les identitats de gènere.Per exemple, no pateixen les mateixes discriminacions una dona blanca, de classe mitjana,que una dona negra, lesbiana. Les desigualtats és multipliquen.

3 Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 de setembre de 2002.

15

D’altres conceptes que aportem i tindrem en compte en aquest Pla, és la identitat de gènere il’opció sexual.

Identitat de gènere: es refereix a l’autoidentificació d’una persona de ser home o dona, o capdels dos i pot diferir del sexe biològic. Cal diferenciar també, entre persones en trànsit,transgèneres, transexuals i evidentment, de persones transvestides.

Opcions sexuals: es defineix com el desig o l’atracció sexual, eròtica o amorosa cap apersones en funció del seu sexe. Segons la seva orientació, les persones poden serheterosexuals si senten desig o atracció cap a persones de sexe diferent del propi,homosexuals quan és cap a persones del seu mateix sexe i pansexuals si és cap a personesdels dos sexes indistintament. L’opció sexual no té res a veure amb l’identitat de gènere, unapersona pot ser més propera a la identitat femenina i això no vol dir, que li tinguin que agradarels homes.

Tipus de discriminació persones LGTBI:

Discriminació per error: Situació en què una persona o un grup de persones són objecte dediscriminació per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere com aconseqüència d’una apreciació errònia.

Discriminació per associació: Situació en què una persona és objecte de discriminació perorientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere com a conseqüència de la sevarelació amb una persona o un grup LGTBI.

Discriminació múltiple: Situació en què una persona lesbiana, gai, bisexual, transgènere ointersexual, pel fet de pertànyer a altres grups que també són objecte de discriminació, pateixformes agreujades i específiques de discriminació.

Assetjament per raó de l’orientació sexual, la iden titat de gènere o l’expressió degènere: Qualsevol comportament basat en l’orientació sexual, la identitat de gènere ol’expressió de gènere d’una persona que tingui la finalitat o provoqui l’efecte d’atemptar contrala seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil,degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Vexació: En el codi vigent a l’Estat espanyol, infracció castigada com a falta, consistent aamenaçar, perseguir, perjudicar o fer patir algú.

Bullying: Assetjament entre iguals en l’àmbit escolar.

Represàlia discriminatòria: Tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra unapersona com a conseqüència de la presentació d’una queixa, una reclamació, una denúncia,una demanda o un recurs, de qualsevol tipus, destinat a evitar, disminuir o denunciar ladiscriminació o l’assajament a què és sotmesa o ha estat sotmesa.

Victimització secundària: Maltractament addicional exercit contra lesbianes, gais, bisexuals,transgèneres o intersexuals que es troben en algun dels supòsits de discriminació,assetjament o represàlia com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits de lesintervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions d’altres

16

agents implicats.

Diversitats sexo afectives i d’identitat i expressi ó de gènere:

LGTBI: Relatiu a persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i nascudes amb genitalsintersexuals.

LGTBI-fòbia: Concepte que agrupa la lesbofòbia, l’homofòbia, la transfòbia, la bifòbia i lainterfòbia.

Identitat de gènere: Sentiment de pertinença a un gènere determinat.

Reassignació de gènere: Procés mitjançant el qual una persona trans pot modificar lesseves característiques anatòmiques sexuals per adaptar-les a les del gènere amb el quals’identifica.

Disfòria de gènere: Concepte que s’utilitzava per classificar la realitat trans* com a malaltiamental.

Trans*: Terme paraigua que engloba totes les persones que s’identifiquen amb un gènerediferent de l’assignat en néixer o que expressen la seva identitat de gènere de manera nonormativa.

Cissexual/Cisgènere: Persona que se sent del gènere que li va ser atribuït en néixer segonsles seves característiques biològiques.

Intersexualitat: Ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de lescaracterístiques físiques sexuals.

Homosexualitat: Persona que només sent atracció sexual o només té relacionsafectivosexuals amb persones del seu mateix sexe.

Pansexualitat: Són aquelles identitats/orientacions afectivo sexuals que es caracteritzen perla capacitat de sentir atracció sexual i/o afectiva cap a persones de més d’un gènere, nonecessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat.

17

IV. PRINCIPIS ORIENTADORS

A partir d’aquest marc conceptual, en el desenvolupament del Pla d’Igualtat Municipals’hauran de seguir alguns principis orientadors en el conjunt de les accions plantejades.

Partim com a base de que les relacions entre homes i dones han canviat al llarg de la històriai en les diferents societats, i aquestes no són immutables sinó que s’ubiquen en el camp de lacultura, i son per tant modificables. Contra el que pretén la socio biologia, la subordin acióde les dones no és un fet natural, sinó un fet cult ural i temporal, i per tant amb unpossible final.

Tenint en compte la complexitat del sistema sexe gènere i com s’ha articulat culturalment lasocietat per a justificar-ho, per aconseguir la igualtat de gènere les polítiques públiques hande seguir una estratègia dual que, tal com s’ha vist, va néixer amb la Plataforma d’Acció deBeijing i va ser introduïda progressivament com a marc d’actuació en la legislació europea,estatal i autonòmica.

� TRANSVERSALITZACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE

L’estratègia dual implica, per un costat, la transversalització de la perspectiva de gènere ogender mainstreaming, és a dir, considerar les dimensions de les relacions de gènere demanera transversal en totes les polítiques i programes municipals. Això significa incloure demanera efectiva i sistemàtica un anàlisi de gènere en totes les polítiques, processos deplanificació, adopció de decisions i en l’estructura de la institució. D'aquesta manera, éspossible considerar els impactes desiguals de les diferents polítiques i actuacions sobredones i homes i posar tots els esforços necessaris per superar aquests impactes desiguals.

Per a garantir l’aplicació del gender mainstreaming en les polítiques i accions d’unaadministració, cal facilitar al personal tècnic i polític formació específica sobre coneixementsen gènere i treballar un canvi d’actituds. És el que s’anomena aprendre a posar-se lesulleres de gènere .

� ACCIONS POSITIVES I D’EMPODERAMENT DE LES DONES

Per l’altre costat, conjuntament amb la transversalització, l’estratègia dual planteja un treballespecífic i sectorial d’empoderament de les dones i d’accions positives , per equilibrar unessituacions de desigualtat i discriminacions socials, culturals i polítiques que afectenespecíficament les dones. Per empoderament s'entén un procés d'enfortiment de cada dona,que comprèn tant el nivell individual (conscienciació) que esdevé la recuperació de la sevapròpia dignitat com a persona; com el col·lectiu (polític, social, econòmic, cultural).

Per accions positives s’entén mesures específiques i temporals per corregir situacions dedesigualtat de les dones respecte als homes. Aquestes accions a vegades s’han d’instaurarper aconseguir que dones i homes gaudeixin en condicions iguals dels bens i oportunitats,recursos i recompenses valorades per la societat.

18

Les accions positives es caracteritzen per:

�Són col·lectives, tracten d’incidir sobre el total o un conjunt de dones, no en casosconcrets.

�Són dinàmiques i flexibles, les mesures posades en marxa s’han d’anar revisant imodificant en funció de com evolucioni el col·lectiu sobre el que s’apliquen.

�Són temporals, finalitzen quan s’aconsegueix l’objectiu d’igualtat d’oportunitats en aquellàmbit.

�Són sistemàtiques, la igualtat d’oportunitats ha d’aconseguir-se a través del complimentd’objectius que puguin ser avaluats.

� LA DIVERSITAT

Respecte a la diversitat , en la mateixa LO 3/2007 s’adopta el principi d’igualtat entre homes idones com una igualtat de drets i deures valorant les diferències. Nosaltres partim de la ideade que diferència no implica ni ha de derivar en desigualtat i que les diferències són un plusde qualitat a la societat, enriquint-la.

La diversitat, no està només entre dones i homes. Hi ha tantes diversitats com a personesen aquest món.

Des dels diferents feminismes, ja a partir dels anys '70, es va criticar la idea de “la dona” coma subjecte universal i homogeni, reivindicant el fet de que hi ha moltes dones (en plural) quepateixen discriminacions diferents sobre la base d’eixos de desigualtat múltiples. Algunsd’aquests factors de discriminació i d'exclusió que viuen les dones són: l'edat, l'ètnia, la classesocial, la religió, el lloc de procedència, l'opció sexual, etc. que també són “etiquetes”culturals.

19

V. METODOLOGIA

Per tal de que el Pla d’Igualtat Municipal sigui útil, eficaç i no només una declaració de bonesintencions, és necessari tenir un coneixement previ de la realitat del municipi en relació a:saber quina és la situació de les dones i els homes de Parets; les discriminacions per raó degènere que s’estan donant en base a diferents àmbits, i quins són els recursos existents almunicipi.

És per aquest motiu que des del Servei d’Igualtat s’ha realitzat prèviament al disseny del Pla,una Avaluació participativa amb ciutadania i personal tècnic de l’anterior Pla d’Igualtat i unAnàlisi de la Realitat durant el 2018.

Aquest Anàlisi de la Realitat ha estat participatiu: amb dones de Parets, entitats de dones delmunicipi, ciutadania en general i personal tècnic de l’Ajuntament. Gràcies a això, s’ha tingutuna visió més global de la situació i sobretot, ha permès que l’elaboració del propi anàlisi idesprés del Pla, esdevingués un procés de conscienciació i sensibilització vers la igualtat degènere.

Així, per a realitzar l’anàlisi s’han treballat amb dades quantitatives (demogràfiques, nivelld’estudis, contractació, etc.), amb el mapa de recursos del municipi i tenint en compte lesvivències i experiències tant de la ciutadania (amb les dones com a protagonistes) com delpersonal tècnic de l’Ajuntament i d’altres serveis i organismes que treballen al municipi.

Concretant, la metodologia que s’ha fet servir en l’elaboració de l’Anàlisi de la Realitat i en elposterior disseny d’aquest Pla d’Igualtat, ha combinat diverses fases.

En primer lloc, un treball de contextualització a partir de l’anàlisi de dades que tenia com aobjectius fonamentals identificar:

� Els trets del municipi i de la seva població, amb perspectiva de gènere;

� Els recursos i serveis existents;

� Les polítiques i actuacions que hi ha entorn l’àmbit de la igualtat des de les diferentsàrees de l’Ajuntament.

Per portar a terme aquesta contextualització, s’han utilitzat diferents tècniques:

� Anàlisi socio – demogràfic de la població amb perspectiva de gènere, al voltant dels eixosde treball: educació i formació, treball, violència masclista, participació social de les donesi salut integral.

� Recollida i explotació de dades:

� Mapa de recursos existents i accions desenvolupades.

� Polítiques d’Igualtat i LGTBI.

20

� Entitats i associacions.

En segon lloc, un treball de camp , que es va plantejar com un procés participatiu onl’intercanvi d’opinions i percepcions de les diferents persones implicades ens permetien definiri identificar les necessitats i oportunitats de l’actualitat amb relació a les desigualtats degènere partint de la seva experiència personal i/o com a persones professionals.

� Entrevistes a dones de Parets.

� Entrevista a representants de l’Associació LGTBI Parets i de l’Assemblea de Joves deParets.

� Entrevistes a personal tècnic i d’altres professionals d’àmbit municipal dels següentsserveis: Serveis Socials, Servei d’Igualtat, Servei d’Acollida, Servei d’Educació, ServeiLocal d’Ocupació de Parets i Servei de Cultura.

� Entrevista a 1 persona referent de l’equip de govern de l’Ajuntament.

� Avaluació del Pla d’Igualtat Municipal. Van participar-hi 30 persones de Parets i 25professionals de diferents àmbits de l’Ajuntament.

Amb aquesta metodologia s’ha pogut identificar quines són les majors problemàtiques degènere que s’estan donant i quines respostes articula l’Ajuntament, prioritzant aquestesproblemàtiques i així disposant d’una base vàlida per a planificar polítiques públiques iaccions per als propers quatre anys.

21

VI. CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE LA REALITAT

En línia amb l’anterior Pla d’Igualtat (2012-2017) i sens prejudici de que no es treballin durantels propers quatre anys altres àmbits, s’han prioritzat els següents àmbits d’actuació:

� Educació i formació� Ocupació

o Mercat del treballo Treball domèstic i de cura

� Violències masclistes� Polítiques locals LGTBI� Potenciació polítiques d’igualtat

També s’ha plantejat la necessitat de promoure accions per impulsar la transversalitat degènere en el conjunt de les polítiques de l’Ajuntament.

Per tal de planificar les accions per a cada àmbit, visibilitzarem un resum de les conclusionsi reflexions estretes de l’anàlisi de la realitat i d’aspectes a treballar. Cal remarcar que nodisposem de dades locals referents al col·lectiu LGTBI.

22

1. Anàlisi de la població

Evolució demogràfica:

Segons les dades del darrer padró d’habitants (octubre 2018), Parets del Vallès té 19.440habitants, d’aquests, 9.782 són homes i 9.658 dones. Així doncs, el 50,32% de la poblacióés masculina i el 49,68% femenina.

Moviments migratoris:

Ja fa anys, el creixement demogràfic de Parets es deu en bona part, al trasllat de famílies queprovenen de Barcelona i la seva àrea metropolitana, probablement amb l’imaginari d’unamillora en la qualitat de vida; per les bones comunicacions existents i el nivell de serveis queofereix la vila. També sens dubte, per l’efecte de la gentrificació que s’està donant sobretot aBarcelona.

El nombre de persones estrangeres es situa en el 7,6% (1.490 persones, incloses lesintercomunitàries, segons dades del Padró Municipal 2018), mitjana molt per sota de lacatalana i del propi Vallès Oriental.

D’aquests, 832 són homes i 658 dones, així doncs, el 55,83 % de la població migrant ésmasculina i el 44,17 % és femenina.

Anàlisi per sexe i edat de la població:

Respecte a la distribució per sexe de la població, destaca una major presència de la poblaciómasculina sobre tot dels 20 als 60 anys.

A l’augmentar l’edat s’inverteix d’una manera destacada el fenomen: a partir dels 70 anys lesdones passen a ser el 53,27% de la població; des dels 80 endavant representen el 61,11% dela població i a partir dels 90, les dones representen el 72,66 %.

23

Parets del Vallès. Població total segons sexe i eda t. 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Municipal en data del 10 d’Octubre del 2018

Respecte a la distribució per sexe de la població estrangera, hi ha molta més diferència (afavor dels homes) que en la població total.

Parets del Vallès. Població estrangera segons sexe i edat. 2018

24

Fecunditat:

Encara que la població de Parets mostra un envelliment, al mateix temps la dinàmicademogràfica recent afavoreix una evolució positiva de la natalitat .

Tipologies de les llars:

Les llars monoparentals a Catalunya s’han incrementat en un 38,6% en 10 anys i han pas-sat de 248.649 del 2001 a 344.677 l’any 2011, de les quals el 78,1% estan formades per ma-res amb fills. La composició per estat civil de les llars monoparentals està canviant, de mane-ra que la monoparentalitat comença a tenir més relació amb la incidència del divorci i les se-paracions que no pas amb la viduïtat. Així ho indica la pèrdua de pes relatiu de les personesvídues en el conjunt d’aquest tipus de famílies, que ha passat del 40,6% al 31,9%. Al voltantdel 70% dels nuclis monoparentals presenten un sol fill a la llar, aproximadament un 25% te-nen dos fills i els de tres fills i més estan a l’entorn del 5%.4

Habitatges i llars Parets del Vallès Vallès Oriental C atalunyaLlars. Per tipus de nucli. 2011

Una persona 1.143 27.895 686.810Dues persones o més sense nucli 247 3.330 100.637

Parella sense fills 1.649 36.506 725.737Parella amb fills 3.033 62.476 1.059.975

Pare o mare amb fills 687 14.929 308.995Dos nuclis o més : 3.574 62.789

Total 6.888 148.710 2.944.944Font: Idescat

A nivell de Parets del Vallès, crida l’atenció que el nombre de famílies monomarentals omonoparentals s’ha duplicat des del 2012, també ha crescut el nombre de parelles sensefills/filles.

4 Llars i Famílies a Catalunya, 2011. Idescat, Generalitat de Catalunya.

25

2. Educació i formació

Nivells d’instrucció:

S’ha produït un increment notable dels nivells d’instrucció de la població potencialment activa(15 – 64 anys) a la comarca del Vallès Oriental.

Malgrat tot, encara es manté el pes predominant dels nivells d’instrucció primaris.

Parets del Vallès. Nivell d’estudis dels/de les jov es entre 20 i 29 anys. 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Municipal en data de 16 d’Octubre del 2018

Destaca un nivell superior d’instrucció de les noies respecte als nois: el 67,7 % de personesjoves (21-30 anys) amb diplomatura universitària a Parets , són dones i el 66,6% depersones joves amb llicenciatures universitàries d’arquitectura o enginyeria superior, tambésón dones.

El 71,15% dels joves que no acaben l’ensenyament ob ligatori a Parets , són homes .

26

Especialització universitària per sexe:

Ensenyament universitari. Curs 2016/17 Alumnes matriculats. Per sexe i universitats Homes Dones Total

Alumnat matriculat 95.881 112.307 208.188Font: Idescat

Ensenyament universitari. Curs 2016/17 Alumnat matriculat a màsters oficials. Per universitatsi sexe

Homes Dones TotalTotal 17.989 21.996 39.985

Font: Idescat

Les dades de Catalunya d’estudis universitaris (Idescat, curs 2016/17) mostren que hi haviamés dones matriculades que homes (112.307 dones i 95.881 homes).

El nombre de dones matriculades a màsters oficials també és superior al dels homes.

Diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica. Curs 2006/07 Alumnes titulats (1).Per àmbits d'estudi i sexe

Homes Dones TotalHumanitats 6 29 35

Ciències 15 38 53Ciències de la salut 446 2.052 2.498

Ciències socials 2.067 5.366 7.433Tècnic 3.057 943 4.000Total 5.591 8.428 14.019

Font: Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

Encara que hi ha hagut canvis importants en els últims anys, l’elecció del tipus de carrerauniversitària que tria el jovent, encara està esbiaixada pel gènere.

L’únic àmbit on la presència de les dones no és majoritària és l’àmbit Tècnic. En la restadestaca una presència majoritàriament femenina. Val a dir que en els estudis universitaris deCiències de la salut, no es diferencia entre infermeria, medicina o d’altres.

Feminització del sector de l’educació:

En general són molt més les persones formadores dones que homes, sobretot en la educacióinfantil. Majoritàriament, és a partir de l'institut que els homes entren com a educadors en elsistema escolar.

27

Mapa de Serveis:

A Parets del Vallès, l’educació ha sigut i és un dels eixos principals de l’Ajuntament de Paretsdel Vallès.

Centres Educatius de Parets del Vallès

Escoles Bressol Municipals:

- E.B.M La Cuna- E.B.M. El Cirerer- E.B.M. El Gargot

Escoles Bressol Privades

- E.B. La Xana- E.B. Els petits gegants

Escoles de públiques de primària:

- Escola Patronat Pau Vila (municipal)- Escola Lluís Piquer- Escola Pompeu Fabra- Escola Vila Parietes

Escoles concertades de primària:

- Escola Acesco- Escola Nª Sra. de Montserrat

Centres de secundària públics:

- Institut Torre de MallaAmb 1r cicle (1r i 2n ESO) i 2n cicle (3r i 4t ESO)

Batxillerat:

Modalitats Humanitats i ciències socials i Ciències i tecnologia.

Cicles formatius de grau mig:

Modalitats gestió administrativa, activitats comercials, sistemes microinformàtics i xarxes.

Cicles formatius de grau superior:

Modalitats administració i finançes.

Curs de preparació per a la incorporació als cicles formatius de grau superior.

- Institut La Sínia

Amb 1r cicle (1r i 2n ESO) i 2n cicle (3r i 4t ESO)

28

Centres de secundària concertats:

- Acesco - Escola Nostra Sra. de Montserrat

Altres centres educatius o serveis de formació:

- Escola d’Adults :Centre per a persones majors de 18 anys. Ofereix cursos de català per personesnouvingudes, de llengua castellana, de diferents nivells d’informàtica, d’anglès, cursosd’accés a CGFS. Aquest centre possibilita l'accés a l'ensenyament a aquelles persones quetenen inquietuds per ampliar els seus coneixements o a aquelles que encara no han tingut lapossibilitat d’acabar de formar-se. Hi ha una mitjana d'uns 70 alumnes per curs.

Aquest curs 2018, participen 254 persones.

- Escola municipal de Música : Centre d'ensenyaments musicals on s'imparteixen classes de sensibilització, iniciació musical,llenguatge musical i instruments. També s’organitzen activitats complementàries com aracoral infantil i conjunt instrumental i cursos de formació i tallers per a joves i persones adultes.

- Escola de Natura : L’Escola de la Natura de Parets fundada el 1983 té com a objectiu apropar la ciutadania alseu entorn natural mitjançant actuacions de formació i de conscienciació. El centre haconsolidant un conjunt d’activitats diverses amb, cursos d’especialització per a personesadultes, activitats escolars, itineraris de natura així com actuacions de recuperació del medinatural, projectes de protecció i divulgació de la fauna i flora locals. Disposa d’una salad’exposicions a més de l’estació meteorològica i el renovat observatori astronòmic a l’EscolaPau Vila on es realitza un programa regular d’observacions.

- Oficina de Català de Parets del VallèsL'Oficina de Català de Parets del Vallès organitza diferents cursos de diferents nivells: bàsic,elemental, intermedi i suficiència. Aquests cursos estan destinats a la població adulta i a lespersones menors entre 16 i 18 anys amb autorització dels progenitors.

Els cursos són trimestrals (45 hores lectives repartides en dues classes setmanals de dueshores per sessió). Comencen al setembre, gener i abril. Al final de cada itinerari, l’alumne potobtenir el certificat oficial del nivell que cursi (A2, B1, B2 i C1)

Qualsevol col·lectiu de Parets que ho demani pot signar un acord de col·laboració amb elCNL del Vallès Oriental a través de l'Oficina de Català de Parets. A través d'aquests acordses poden establir diversos pactes entre l'OC i l'associació o el col·lectiu corresponent, segonsels quals es poden oferir sessions de formació específiques i sessions puntuals de recursos.

L'objectiu general d'aquests acords és fomentar l'autonomia lingüística de les personesusuàries. En aquest sentit, algunes propostes que realitza el servei, són les següents:

· Taller d'usos no sexistes del llenguatge

· Sessions de formació de recursos per a l'autonomia lingüística

29

· Sessions de formació en aspectes generals de redacció de textos

· Sessions de sensibilització lingüística

Voluntariat per la llengua. El Voluntariat per la llengua està destinat a majors d'edat i és unprograma de voluntariat consistent a crear a parelles lingüístiques entre una personacatalanoparlant i una persona que no ho és, però que vol millorar la seva fluïdesa en aquestallengua.

L'Oficina de Català ofereix a les persones participants l'assessorament i el material de suportaixí com tot un seguit d'activitats de dinamització durant les edicions.

En el cas que hi hagi persones menors d'edat, l'Oficina de Català proporciona igualment elmaterial i la informació, però no gestiona la creació de parelles ni les comptabilitza com aparticipants en el programa.

- Aules d’Estudi :Al Casal de Joves Cal Jardiner. Dues aules, una amb 14 ordinadors, les dues amb wifi.L’horari és de dimarts a dissabte de 10h a 14h i de dilluns a diumenge de 16h a 21h, exceptedivendres i dissabtes que s’obren fins les 22h.

En temporades d’exàmens s’habiliten les aules fins les 2h de la matinada.

- Associació Rodola :Reforç escolar de dilluns a divendres per a infants i joves al Casal de Can Butjosa.

- Associació LGTBI Parets:

Han realitzat accions puntuals de visibilització i sensibilització LGTBI en col·laboració amb elServei d’Igualtat i de Joventut.

Accions que realitza l’Ajuntament amb relació a l’e ducació:

El Servei d’Educació Municipal té com a funció principal gestionar les escoles bressolmunicipals i el Patronat Pau Vila (centre d’educació primària). També coordina accions ambles escoles no municipals.

Té com a funció destacada, garantir els drets de les famílies i l’alumnat al llarg de tot elprocés de preinscripció i matriculació i fer el seguiment de la matrícula viva, garantint lainformació adequada i suficient per tal que les famílies nouvingudes puguin exercir lliurementel seu dret a opció a centre.

Gestiona diferents projectes:

� El Projecte Educatiu de Parets (PEP): va néixer el 2007 amb l’ambició detransformar l’educació en un dels elements estratègics clau per al desenvolupamentde Parets. S’han definit quines són les prioritats educatives del municipi i s’han

30

identificat quins principis, metodologies i quins programes han de guiar l’accióeducativa. Tot això fruit de la participació de la ciutadania.

El PEP ha generat projectes molt significatius com jornades d’educació en salut,campanyes d’educació en valors, accions de difusió del patrimoni, el programa deràdio Rap107.edu i s’ha creat la Coordinadora de totes les Associacions de Maresi Pares d’alumnes (CAMPA).

� Parets del Vallès s’ha adherit al Xarxa Espanyola de Ciutats Educadores i des del2016, Parets i el municipi d’Avilès lideren conjuntament, la comissiód’Acompanyament a les famílies en la construcció de ciutats educadores»

� Coordinació del Consell Escolar de Parets.

� La xarxa de debat educatiu amb i per a les famílies : xarxa oberta de famílies iprofessionals que es troben per compartir inquietuds i reflexions sobre l’educació de lainfància i l’adolescència al nostre poble. S’elabora material pedagògic amb l’objectiud’anar creant un discurs “unificat” a tots els serveis municipals sobre temes educatius.També es programa la Setmana de les Famílies.

� Es gestiona el Consell d’Infants, el Consell de Joves de Parets i la Xarxa PetitaInfància.

Des del Servei de Joventut , també es gestionen diferents projectes relacionats ambl’educació:

� Trencant el Binomi : es treballen els rols i estereotips de gènere i les opcions sexualsen el jovent, a través de diferents eines com xerrades, exposicions, cinefòrums, etc.Tot això amb l’objectiu d’aconseguir una societat més igualitària i més justa.

� Gènere a l’Institut : es va començar l’any 2015 com a projecte pilot a l’Institut la Sínia.El projecte comprèn una fase formativa al professorat en qüestions de gènere i unprocés formatiu a l’alumnat des de 1r. fins a 4t. Es treballa el gènere entès de maneraintegral (ciberassetjament, estereotips i rols, prevenció violències i bullying, opcions iidentitats de gènere, cossos, etc.). Des de l’any 2017 que ja es treballa aquestprojecte també a l’Acesco i al Torre de Malla.

31

� El Casal de Joves Cal Jardiner, inaugurat el febrer de 2015, té com a dos eixosprincipals, la perspectiva de gènere i la inclusió social. Ambdós eixos es tenenpresents en tota la programació, tant en els cursos i tallers com en les activitats de capde setmana.

Es treballa específicament amb l’Espai Jove (espai dinamitzat de lleure per ajoves de 10 a 16 anys) i amb les noies, amb xerrades, tallers, accions positives, lacreació d’un grup d’autodefensa feminista, amb comunicació i publicitat no sexista iinclusiva.

Des de l’Apunt (Punt d’Informació Juvenil), també es dóna assessorament sobreitineraris formatius, sexualitats, mobilitat internacional, etc.

Des de l’Escola de la Natura , es programen cursos de petit i gran format com per exempleels d’Educació Ambiental, d’Horticultura ecològica, d’Ecologia Domèstica, Ornitologia, Herpe-tologia, Bolets... La participació de les dones joves en aquest cursos és molt significativa.

Realitzen tallers escolars, des de pre-escolar fins l’ESO: coneixement de l’entorn, residus,mobilitat, qualitat de l'aire, sensibilització, astronomia...

Programen exposicions, xerrades puntuals de conscienciació, excursions i sessions d’astro-nomia.

També realitzen campanyes anuals d’estalvi en el consum energètic, de promoció de reduc-ció de residus, promoció d’adopció de gossos, etc.

A l’Escola de la Natura, s’ubica també l’Oficina d’Informació Ambiental, on s’atenen els dub-tes de la ciutadania com per exemple, de caire ambiental.

Realitzen tallers escolars , des de pre-escolar fins l’ESO: coneixement de l’entorn, residus, astronomia...

A l’Escola de la Natura, s’ubica l’Oficina d’Informació Ambiental , on s’atenen els dubtes dela ciutadania com per exemple, respecte a les subvencions per les plaques solars.

32

Des del Servei d’Igualtat , es realitzen accions educatives preventives dirigides a tota lapoblació dins el programa Març de Dones. Març de Tothom.

L’objectiu és conscienciar la ciutadania i les persones que hi treballen a l’administració o enaltres serveis encara que no siguin municipals, vers les discriminacions per raó de gènere.També visibilitzar el paper de les dones en la història, en l’actualitat, etc... tot afavorint unavisió crítica i encaminada al canvi de les estructures que perpetuen les discriminacions entreles persones.

La programació es lidera des del Servei d’Igualtat però s’intenta treballar transversalment ambels diferents serveis, entitats, etc. que hi puguin estar implicades.

L’objectiu és crear una conscienciació i una cultura de treball a l’Ajuntament que siguifavorable al desenvolupament de les polítiques d’igualtat.

Es realitzen activitats al voltant de les següents línies de treball:

Activitats de conscienciació vers les discriminacions per raó de sexe: exposicions, seminarisformatius dirigits a la ciutadania i a persones professionals del municipi, xerrades i tallersoberts a la ciutadania, monogràfics de cinema i/o obres de teatre.

Activitat de la salut de les dones: normalment a través de tallers específics dirigits a dones. Laidea és facilitar eines a les dones per tal de ser més conscients de la interrelació entre l’estatanímic - emocional i l’estat físic.

Activitats de conscienciació general: a través d’hores del conte dirigides a nens i nenes i apersones adultes, escrits a Parets al Dia...

Activitat de foment de la cohesió social de les dones: a través d’un Sopar de Dones. És unaactivitat gratuïta adreçada a les dones del municipi. L’objectiu és fomentar la cohesió socialde les dones del municipi, en un espai propi, còmode i acollidor, intentant afavorirl’empoderament i la participació social i cultural de les dones del municipi.També a través de la ja tradicional Marxa Violeta (des del 2015). On es fa una caminada perGallecs i finalitza amb un vermut musical. La recaptació és destina a una ONG que treballi entemes d’igualtat.

Des del Servei d’Acollida també s’organitzen tallers i accions a les escoles de primària i alsinstituts sobre el procés migratori i d’altres aspectes relacionats amb la migració i laconvivència ciutadana.

Un altre projecte que desenvolupa aquest servei, és Parets arreu del món , que té perfinalitat commemorar el Dia Internacional de les Persones Migrants que es celebra el 18 dedesembre. El certamen vol donar a conèixer les experiències, reals o imaginàries, que permitjà d’un viatge o per l’arribada de nous residents han connectat Parets amb diferents indretsdel món.

El concurs està obert a totes aquelles persones empadronades a Parets que siguin majors de18 anys i s’ha plantejat en dues modalitats: relat i poesia.

33

També organitza el cicle de cinema La mirada dels altres , amb l’objectiu de sensibilitzar laciutadania envers les persones nouvingudes, el procés migratori i tot el que comporta, ambperspectiva de gènere.

3. Mercat de treball

Actualment, el Vallès Oriental suposa el 5,48% del PIB català. Les darreres dades del VABdel Vallès Oriental (Idescat, 2016) indiquen que el sector amb més pes econòmic en elconjunt del PIB vallesà és el sector dels serveis amb un 54,5%, molt per sota del cas deCatalunya que es situa en el 73,2%.

En canvi, al Vallès Oriental hi ha un major predomini de sector industrial, que suposa el41,2% del VAB, mentre que al conjunt català aquest sector es situa en un 21,1%. Pel que alsector de l’agricultura, el Vallès Oriental està per sota de la mitja catalana, un 0,4% a lacomarca i un 1% a Catalunya.

Aquestes dades són especialment interessants des d'una perspectiva de gènere, ja que cadasector té una prevalença d'ocupació femenina o masc ulina . Segons les últimes dadesdesglossades per sexe en Catalunya (Idescat, 2017), en el sector de la indústria les donesrepresenten el 29,79% enfront del 70,21% dels homes; en el sector de la construcció ladiferència és encara més marcada, amb un 12,03% del sector ocupat per dones i el restant87,96% per homes, així com en el sector de l’agricultura, les dones representen un 14,51%de la població assalariada. El sector serveis és el més ocupat per dones ja que aquestesrepresenten un 58,03% del total de persones ocupades.

Catalunya. Població assalariada 2017(Milers de persones)

Catalunya. Població assalariada 2017Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Dones 4,5 163,1 16,9 1177,2 1361,6Homes 26,5 384,4 123,5 851,2 1385,7

Font: Idescat

34

Així doncs, la caiguda important del pes del PIB del sector de la construcció afecta en aquestcas a una població treballadora específicament masculina. Per una altra banda, el sector deserveis queda estable des del punt de vista del creixement del PIB, encara que el que no espot identificar és l'eventual variació en el sou i en les condicions de treball de les personesque estan ocupades en el sector.

Finalment, es destaca l’exclusió del treball no remunerat en les llars en els càlculsrelatius al PIB .

Població activa:

� La Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2018 al municipi de Parets del Vallèssuma un total de 9.168 persones, essent inferior el nombre de dones (4.378)respecte al d’homes (4.790). Val a dir que l’any 2012, la diferència era molt méssignificativa a favor dels homes.

Població activa registrada 2n Trimestre 2018

Edat Homes Dones Total

De 16 a 24 anys 333 288 621

De 25 a 34 anys 857 799 1.656

De 35 a 44 anys 1.476 1.311 2.787

De 45 a 54 anys 1.321 1.221 2.542

De 55 a 64 anys 803 759 1.562

TOTAL 4.790 4.378 9.168Font: Hermes. Diputació de Barcelona

35

Parets del Vallès. Corbes per sexe de població Acti va Local Estimada.

2n Trimestre 2018

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Diputació de Barcelona

� La condició de “persona activa” (persones ocupades o que estan a l’atur però busquenactivament feina) no correspon a la situació de moltes dones que realitzen el treballdomèstic i d’atenció , ja que no són comptabilitzades com a persones “actives”.

� A més a més es sumen les dones que treballen en una economia submergida , quesovint és pràcticament femenina, sobretot en el sector de l’atenció a les persones.Aquestes últimes, són majoritàriament dones migrades, dada important que cal teniren compte ja que pateixen condicions laborals extremadament precàries i estantotalment invisibilitzades.

36

L’atur:

Treball Parets delVallès Vallès Oriental Catalunya

Atur registrat. Per sectors. Mitjanes anuals. 2017Agricultura 2,8 344,3 10.052,8Indústria 156,2 3.958,2 50.210,2

Construcció 64,1 1.911,9 38.933,7Serveis 713,2 15.835,2 291.549,9

Sense ocupacióanterior 38,6 1.598,4 27.547,7

Total 975,0 23.648,2 418.294,4Atur registrat. Per sexe. Mitjanes anuals. 2017

Homes 375,7 9.996,7 184.941,3Dones 599,3 13.651,4 233.353,1Total 975,0 23.648,2 418.294,4

Font: Idescat

� Des de l’inici de la crisi l’any 2008, les dades d’atur han registrat forts incrementsgeneralitzats a nivell estatal, comarcal i municipal a tots els grups d’edat. Encara queel creixement de l’atur al municipi, ha estat infer ior que a la resta de l’estat i a lacomarca i que sembla que està minvant els últims an ys. Gràcies, en gran part, al’esforç que ha fet l’Ajuntament de Parets del Vallès dotant al Servei Local d’Ocupacióde recursos, fent convenis amb empreses, donant subvencions a les empreses percontractar gent de Parets, etc.

� El nombre de persones aturades són majoritàriament dones.

� En la població en general, les dones registren un atur registrat menor en la franja dels20 als 24 anys comparades amb les dels homes, fet que es podria explicar, amb eltema de que elles allarguen el seu període formatiu. No obstant, a partir dels 24 anysles dones són les que registren unes taxes d’atur m és altes , relacionat amb l’edatreproductiva i la divisió sexual del treball (Consell Comarcal del Vallès Oriental, 2010).

37

Parets del Vallès. Atur registrat per sexe i edats. Setembre 2018

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de

Catalunya i Consell Comarcal del Vallès Oriental

� A Parets, l’any 2017 de mitja anual (Idescat, 2017), va haver-hi un total de 975persones a l’atur. Desglossat per sexe trobem que les dones signifiquen un 61,46%de les persones aturades , per un 38,53% dels homes.

� Destaca la taxa d’atur per a dones a partir dels 54 anys.

La contractació:

� A Parets del Vallès la contractació ha augmentat un 75,87% en el període octubre2012 – octubre 2018. Com a fruit de la conjuntura econòmica actual totes les frangesd’edat incrementen en la contractació. Els dos grups d’edat que més incrementen elseu nivell de contractació, són els menors de 20 anys, amb un increment del 228% iels majors de 45 anys, amb un increment del 200% (Diputació de Barcelona –Hermes).

38

Parets del Vallès. Comparació contractació per edat (octubre 2012-octubre 2018)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Diputació de Barcelona

� Són les persones més joves (menors de 20 anys i de 20 a 24 anys), les que pateixenuna major temporalitat contractual i són les dones les que acaparen fins ara elscontractes a temps parcial.

La bretxa salarial:

Condicions de vida, 2016

CATALUNYA ESPANYA UEBretxa salarial entrehomes i dones (%)(1)

14,7 14,9 16,7

Desigualtat en ladistribució de larenda (2)

5,5 6,6 5,2

Taxa de risc depobresa abans detransferències (%)

24,7 29,5 25,9

Homes 24,0 30,1 25,2Dones 25,4 28,9 26,6(1) 2014 (2) Desigualtat de renda entre el quintil superior i el quintil inferior.

Font: Idescat

Les dones a Catalunya (Idescat, 2016) segueixen cobrant un 14,7% menys que els homesper les mateixes feines. Un aspecte a valorar, és que el 2006 la bretxa era d’un 18,5%menys, per tant a disminuït.

39

En un estudi5 recent d’aquest 2018, si que s’exposava que la bretxa salarial augmenta a un37,5% al tenir fills les persones. Degut a que amb caràcter general, els treballadors ambfills/es es consideren compromesos amb l’empresa, però en el cas de les dones, el fet de sermares se les penalitza en el mercat de treball.

Alguns dels aspectes que afecten directament a l’existència de la bretxa salarial són: elsaugments de sou estan masculinitzats, els complements premien la disponibilitat, lasegregació vertical en les empreses, que la gran majoria de contractes a temps parcial sónfeminitzats, etc.

Malgrat els avenços, la igualtat salarial segueix sent un repte pendent no només a Catalunya il'Estat Espanyol, sinó que també per al conjunt dels Estats de la Unió Europea, continuantrepresentant un nus de desigualtat.

Mapa de Serveis:

Les accions municipals destinades a la promoció i inserció laboral de les persones esconcentren en el Servei Local d’Ocupació de Parets (SLOP) . Aquest és un servei municipalgratuït adreçat a les empreses que necessiten personal per cobrir llocs de treball vacants, i ala ciutadania de Parets del Vallès major de 16 anys que vulgui informació sobre el mercatlaboral o rebre assessorament en la recerca de feina i l’elaboració del currículum personal.

Els serveis directes que ofereix a la ciutadania són: poder formar part de la borsa de treball,rebre assessorament en la recerca d’ocupació, disposar de l’espai de recerca de feina (Clubde Feina), l’espai virtual de feina i fer formació subvencionada per l’Ajuntament.

BORSA DE TREBALL

• Després d'una entrevista ocupacional amb un/a tècnic/a de l'SLOP, les dades s'intro-dueixen en un sistema informàtic (XALOC) que facilita l'aparellament de les candidatu-res amb les ofertes que s'ajusten al perfil professional requerit.

ASSESSORAMENT EN LA RECERCA DE FEINA

• Definir l’objectiu professional: conèixer quines són les opcions professionals més via-bles en funció de les característiques personals i del mercat laboral.

• Obtenir informació sobre les propostes formatives més adequades a l'objectiu profes-sional.

• Acompanyar en la recerca de feina: definir les estratègies a seguir per tal d'obtenir unbon resultat.

• Assessorar en les eines de recerca de feina: currículum, carta de presentació i auto-candidatura, etc.

5Informe ¿Dónde estamos en el camino hacia la igualdad de gènero? De l’investigadora ArianeAumatre per la Fundación Cajas de Ahorros.

40

• Rebre consell per superar una procés de selecció: superar els tests psicotècnics, tenir recursos comunicatius per afrontar una entrevista, etc.

• Assessorar en la viabilitat d’una idea de negoci.

FORMACIÓ

• A banda de rebre assessorament sobre les opcions formatives més adients a cadaprojecte professional, l'Ajuntament de Parets a través de l'SLOP subvenciona cursos ales persones usuàries d'aquest servei amb la finalitat d'assolir una millor qualificacióprofessional.

L’ESPAI DE RECERCA DE FEINA “CLUB DE FEINA”

• Es un espai on es pot disposar de tot allò que és necessari per a la recerca activa de feina: telèfons, ordinadors, ofertes de feina, models de currículums, propostes formati-ves de la comarca, informació sobre el teixit empresarial local, etc.

• L’espai de recerca de feina está obert els dilluns de 9 a 13 h i de 16.30 a 19 h.

L’ESPAI VIRTUAL DE FEINA (servei permanent)

• A través de la pagina web, les persones poden presentar la seva candidatura (en qual-sevol moment) a les ofertes gestionades per l’SLOP.

Des del Servei de Joventut , s’intenta potenciar la ocupabilitat i inserció laboral del jovent, através de cursos al Casal de Joves Cal Jardiner i a través del Servei d’Assessorament SocioLaboral.

El Servei d’Assessorament Socio Laboral , funciona al Casal de Joves Cal Jardiner des del’any 2015 a través d’un conveni amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental.El servei és quinzenal i realitza atenció individualitzada, tallers temàtics al casal i als instituts.També disposa d’un servei de whatsapp on atén dubtes urgents dels joves i també en faseguiment.

A nivell comarcal, funciona des de l’any 2009, l’Oficina Jove . Aquesta oficina engloba serveisd’informació i orientació i serveis especialitzats d’assessorament en matèria de treball, salut,educació i habitatge per les persones joves. En el cas del Vallès Oriental, l’oficina està

41

situada a Granollers i poden acudir joves de tota la comarca, encara que hi ha algunsmunicipis que en disposen de delegacions al seu territori algunes hores a la setmana com ésel de Parets.

En quant al Servei d’Assessorament en Treball i Emprenedoria , ofereix:

� Orientació sociolaboral (itinerari formatiu - professional) � Intermediació en el mercat laboral (borsa amb oferta i demanda) � Assessorament jurídic - laboral � Autoocupació i emprenedoria (informació, orientació, acompanyament per a la

recerca de fonts de finançament, acompanyament gerencial).

3.1. Treball domèstic i de cura

Treball de cura no remunerat

� Segons les dades de l'última Enquesta de l'Ús del Temps 2010-2011, les donesdediquen diàriament a la llar i la família 2 hores més que els homes. Respecte a lesdades de l’Enquesta 2002-2003, els homes han augmentat gairebé 20 minuts la sevadedicació.

Activitats diàries en un dia mitjà per sexe i edici ó de l'enquesta. Catalunya 2002-2003 i 2010-2011

Font: Enquesta d’Usos del Temps 2010-2011, Idescat

� Diversos estudis mostren que encara que la participació dels homes en les tasques dela llar ha augmentat, aquestes tasques estan esbiaixades pel gènere, moltdiferenciades de les que porten a terme les seves dones. Per exemple, algunes de lesactivitats que (a nivell general) realitzen els homes son: cuinar (els caps de setmanaamb amics i família), comprar (el cap de setmana)... en canvi, les dones continuencuinant cada dia i són les principals responsables de la neteja de la llar.

42

� Les dones que arriben als 65 anys en bona salut tenen un rol cada vegada méscentral en el sosteniment del sistema de cura , ja que sovint s'han d'ocupar tant delsseus néts i nétes, com dels seus pares i mares (generació sandwich).

Mapa de Serveis

La cobertura social a nivell de serveis i recursos, és bastant àmplia a nivell municipal. Coms’ha comentat hi ha tres escoles bressol públiques en funcionament, amb possibilitat debeques de menjador (per les escoles de primària també).

Existeix la Residència i Centre de Dia per a gent gran , projecte de gran envergadura quecobreix les necessitats de moltes persones grans i de les seves famílies.També tres casals de gent gran , Ca N’Oms, Club Sant Jordi i Assoven.Les diferents Ampes de les escoles de primària també organitzen Casals d’Estiu, il’Associació Rodola, organitza Casals de Nadal, Setembre i Setmana Santa.

4. Violències masclistes

La violència masclista és la màxima expressió de les conseqüències de les desigualtats perraó de gènere.

És una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho , en el marc d’unes relacionsde poder desiguals entre dones i homes.

Segons l’Observatori de la Violència de l’Estat Espanyol, des de 2003 fins al 2016 hi ha hagutun total de 870 víctimes mortals per violència masclista. S’ha de tenir en compte que elscasos d’assassinats per violència masclista, no són més que la punta de l’iceberg.

L’any 2017 va haver-hi un total de 51 dones víctimes mortals. A aquestes víctimes s’han desumar 8 menors i 27 menors que han quedat orfes.

A novembre de 2018, ja s’han produït 46 casos.

A desembre de 2018, hi ha hagut 94 feminicidis a Espanya.

43

Total víctimes mortals a Espanya: 545

Font: Delegación del Gobierno para la Violencia de Género.

� Més del 80% de les dones que han patit fets que consideren delictius no ho denuncieni en la gran majoria de casos, és a mans d'un home del seu entorn.

Violències per part de no parelles. Catalunya 2016Lloc on passen les agressions

Font: Enquesta de violència masclista a Catalunya. Edició 2016

44

Com es pot observar en aquesta gràfica, la majoria de violències masclistes produïdesper persones que no són parella de la víctima, es produeixen a llocs d’oci . D’aquí laimportància de Protocols per unes festes lliures de vioilències masclistes iLGTBIfòbiques, la formació a entitats que organitzin esdeveniments i el fet dedesenvolupar un Punt Lila al menys en la Festa Major d’Estiu.

Davant la situació actual i dels darrers mesos en quant a agressions sexuals , apuntemalgunes dades:

L’Agència Europea de Drets Fonamentals va realitzar una enquesta sobre violènciamasclista que es va publicar el 2014, basada en entrevistes personals a 42.000 donesdels 28 Estats membres de la Unió Europea (1.500 entrevistes per pais a dones de 18 a74 anys residents en la UE). Incloïa també la violència sexual, algunes de les conclusionsvaren ser:

• El 98% dels autors de la violència sexual són homes. • Una de cada 20 dones majors de 15 anys de l’UE ha estat violada. • Una de cada 10 dones ha patit violència sexual por part de la seva parella o exparella.• Una de cada 10 víctimes de violència sexual fora de la parella va ser agredida per més

d’un agressor en l’incident més greu. • Al voltant de 3,7 millions de dones habia patit violència sexual en l’últim any de

l’enquesta.

A Espanya, la Macroenquesta 2015 elaborada per la Delegació de Govern per a laViolència de Gènere per primera vegada va incloure en el qüestionari preguntes sobreviolència sexual i el resultat va ser que el 7,2% de la població femenina (1,7 milions dedones residents en el nostre país han patit una agr essió sexual alguna vegada a laseva vida). Altres dades rellevants:

• El 24,2% de les dones residents de 16 o més anys han patit violència física i/o sexualen els últims 12 mesos, a mans de parelles, exparelles o tercers.

• El 6,6% de les dones que han tingut parella han mantingut relacions forçades pel seucompany sentimental.

En relació a totes les tipologies de violències masclistes, les agressions sexuals són sensdubte, una de les que encara es criminalitza més a la víctima .

45

Total d'incidències de violència masclista registra descap al col·lectiu LGTBI. Catalunya 2015-2017

Font: Informe anual Observatori contra l’Homofòbia 2017

Quasi la meitat de les incidències registrades el 2017 són agressions (47,7%). Aquesta dadainclou agressions físiques, verbals, assetjament, amenaces i vexacions.

Encara que les agressions s’agrupin en el principal percentatge d’incidències registrades, hiha una gran varietat en els àmbits en que s’han produït les 111 incidències. Les incidències aInternet i xarxes socials suposen un 12,6%. Les segueixen les incidències per discurs d’odi oexaltació de la LGTBI-fòbia amb un 9,9%. Per sota del 5% trobem les incidències en l’àmbiteducatiu amb un 4,5%, que inclouen l’1,8% de casos de bullying LGTBI-fòbic. Als àmbits desalut, a pròpia família, mitjans de comunicació, per dret d’admissió, laboral i institucional hi vahaver quatre incidències en cadascun (3,6% cadascun). Finalment, pel que fa a situacions dediscriminació relacionades amb l’habitatge i la victimització, han registrat dues incidènciescadascun (1,8% cadascun).

Cal recordar, que en 72 països es pena amb presó el fet de ser LGTBI i q ue en 8 escontempla la pena de mort.

Mapa de Serveis:

En els casos de violències masclistes, els Serveis Socials de l’Ajuntament són el serveireferent per a les persones afectades en tot el procés d’atenció, ja que gestionen laintervenció, derivació i accés al conjunt de recursos especialitzats en aquest àmbit.

El Servei d’Informació i Assessorament a les Dones (SIAD) és un servei que ofereixl’Ajuntament de Parets del Vallès, mitjançant l’Àrea de Serveis Socials i de la d’Igualtat. Elservei consisteix en atenció psicològica i assessorament legal especialitzat per a les donesdel municipi. Es prioritzen els casos de violència masclista, dones en procés de separació o

46

divorci i separades. Però també s’ofereix assessorament per qualsevol tema (habitatge,custòdies, separacions, altres situacions de vulnerabilitat psicològica, etc.).

Des de l’any 2001 l’Ajuntament compta amb el Protocol d’actuació contra la Violència deGènere que té l’objectiu general d’agilitar, unificar i coordinar les actuacions entre elsdiferents serveis (Serveis Socials, Policia Local, els serveis de salut i altres serveiscomunitaris), i dins de cadascun, dels professionals que els integren. Tot això amb l’objectiude garantir una intervenció de qualitat evitant la victimització secundària i intentant minvar lesconseqüències de la violència masclista en les dones i els seus fills i filles. Actualment s’estàtreballant a través del Consell Comarcal del Vallès Oriental, per a desenvolupar un protocolcomarcal.

Hi ha recursos a nivell comarcal, autonòmic i estatal que intenten donar cobertura en aquestscasos a nivell de suport econòmic, estades residencials i d’altres.

Des del Servei d’Igualtat es dissenya la Campanya contra la violència masclista. Proud’Hòsties des de l’any 2001.

L’objectiu inicial era conscienciar la població en general vers aquesta problemàtica i a lespersones professionals que hi treballaven amb el tema directa o indirectament, per despréselaborar el Protocol d’Actuació i Prevenció vers la Violència Masclista en la parella. D’aquestaprimera campanya van sorgir dos grups multidisciplinaris de treball integrats per a personesprofessionals.

Un grup de treball, constituït per persones representants de quasi tots els centres educatiusdel municipi, públics i privats, tenia com a objectiu dissenyar activitats de prevenció de laviolència masclista.

L’altre grup de treball, anomenat d’actuació i integrat per persones professionals de diferentsserveis, tenia com a objectiu revisar i redefinir, si calia, el Protocol d’actuació contra laviolència masclista que ja existia al municipi.

La Campanya va tenir molta repercussió a nivell social i es va decidir que calia fer-la demanera anual, ja que són molts els aspectes a treballar en quant al tema i molt necessària laprevenció.

Es realitzen accions dirigides a diferents sectors de la població: a persones professionals quehi treballen directament; amb col·lectius professionals que hi treballen indirectament; a lapoblació en general; a dones en general i grups de risc (per antecedents, per qüestions devulnerabilitat o per estar vivint-la en l’actualitat); a gent jove; a nens i nenes de primària, etc...

La perspectiva des de la qual es treballa és l’ecològica, per tant s’intenta incidir en tots elssistemes que justifiquen i poden perpetuar la violència masclista en la parella.

Els objectius de la Campanya contra la violència masclista. Prou d’Hòsties són:

���� Garantir un compromís polític i tècnic de millora en la qualitat de l’atenció: establirmecanismes de coordinació necessaris entre serveis i professionals per donar

47

respostes integrals i evitar el pelegrinatge de les víctimes i la victimitzaciósecundària.

���� Agilitar, unificar i coordinar les actuacions entre els diferents serveis, i dins decadascun, les persones professionals que els integren.Es tracta de poder donar una resposta professional, ràpida i eficaç en cada casfomentant una formació homogènia i de qualitat.

���� Conscienciar que la violència masclista és un problema de tothom, no només deles dones o de persones amb pocs recursos, etc. És a dir es treballen els mites justificatius d’aquesta violència que l’han invisibilitzatdurant tant temps, entre d’altres coses, qüestionant a les víctimes.

���� Prevenir i actuar directament sobre les causes de la violència masclista en tots elssectors de la població.

Aquesta Campanya ha estat escollida com a bona pràctica dos vegades per partde la Diputació de Barcelona.

Des del Servei d’Igualtat també s’impulsa un grup de suport mutu , La dona sàvia que sóc,conduït per una psicòloga i on participen una vintena de dones majors de 40 anys.

48

VII. OBJECTIUS GENERALS

Els objectius generals que plantegem sorgeixen de l’anàlisi de la realitat que s’ha realitzat, deles opinions del personal tècnic i polític, de les dones entrevistades en el municipi i també deles persones que van participar en el procés participatiu aportant els seus dubtes i propostes.

Per això es plantegen els següents objectius generals per al període 2019-2022:

� Incidir en les estructures que fonamenten, perpetuen i justifiquen les desigualtats degènere.

� Considerar de forma transversal a totes les polítiques i programes municipals l’impactediferent que poden tenir en la seva aplicació sobre les dones i els homes, i promulgarmesures per pal·liar les desigualtats que aquestes polítiques o programes podenproduir.

� Promoure programes i projectes específics per contribuir a fer un Parets cada vegadamés igualitari.

� Promoure el treball transversal interdepartamental i interinstitucional per poderavançar conjuntament en la promoció de la igualtat de gènere a nivell municipal.

49

VIII. OBJECTIUS PER EIXOS:

Segons les conclusions estretes en l’Avaluació del Pla d’Igualtat Municipal, 2012-2017, enl’actual Pla, per a ser més realistes i que aquest esdevingui més eficaç, ens centrarem enalguns eixos:

� Educació� Ocupació� Prevenció de violències masclistes, inclosa la LGTBIfòbia.� Polítiques locals LGTBI� Potenciació polítiques d’igualtat

1. Educació i formació

1.1. Promoure un projecte coeducatiu de poble a les escoles del municipi.1.2. Continuar desvetllant mites i estereotips de gènere, visibilitzant les diferents

discriminacions que es donen per raó de gènere, i incorporant els temesvinculats a les masculinitats.

1.3. Promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en les accionsmunicipals.

2. Ocupació:

2.1. Fomentar la igualtat de gènere i LGTBI a les empreses del municipi.

2.1. Treball domèstic i de cura:

2.1.1. Promoure la corresponsabilitat entre dones i homes en les responsabilitatsdomèstiques i de cura.

3. Violències masclistes

3.1. Potenciar les accions de sensibilització i visibilització per a prevenir lesviolències masclistes en totes les seves formes i a totes les edats.

3.2. Garantir una intervenció de qualitat amb els recursos específics necessaris.

4. Polítiques locals LGTBI

4.1. Potenciar la comprensió per part de l’organització de la perspectiva de diversitatsexual i de gènere.

4.2. Instruments de política laboral i contractació municipal

4.3. Visibilització i prevenció de la LGTBIfòbia.

50

5. Potenciació polítiques d’igualtat

5.1. Potenciar la comprensió per part de l’organització de la perspectiva de diversitatsexual i de gènere5.2. Potenciar projectes i programes que possibilitin treballar la igualtat amb qualitattreballant-la de manera integral.

51

IX. ACCIONS A DESENVOLUPAR

Les accions que tenen el fons de color, són accions que s’han acordat iniciar omodificar en el Pla d’Igualtat i LGTBI, per tant es temporalitzaran més endavant.

Les accions amb el fons blanc, són les que ja es re alitzen, no es temporalitzen per quèsón continues en el temps, no són puntuals.

Les regidories en negreta són les que lideraran cad a acció.

Entenem que els objectius tenen vigència igual que el Pla fins al 2022. Per aconseguirels objectius les accions/programes es podran anar redefinint tenint en comptel’avaluació contínua.

52

PLA D’IGUALTAT MUNICIPAL

Eix 1: Educació i formació

OBJECTIUS ACCIÓ PRESSUPOST RECURSOSIMPLICATS

POBLACIÓ DIANA

1.1. Promoure unprojecte coeducatiu depoble a les escoles delmunicipi.

Realitzar diferents accions formativesadreçades a pares i mares de conscienciacióvers la igualtat de gènere utilitzant estructuresparticipatives que ja funcionen (La Campa, Xef,etc.)

2.000 € IgualtatEducacióLa Campa

Pares i mares.

Pla de Coeducació amb les escoles bressolmunicipals

15.000 € EducacióIgualtat Escoles bressol

Professorat escoles bressol i alumnat.

Pla de Coeducació a les escoles de primària.Projecte pilot amb Patronat Pau Vila.

6.000 € EducacióIgualtat Escoles de primària

Professorat escoles i alumnat.

Gènere a l’Institut. Gènere com a eixtransversal i vertebrador de 1r a 4t d’ESO alscentres de secundària.

10.000 € JoventutIgualtatCentres de secundària

Joves de 1r. a 4t. d’ESO i professorat centres de secundària.

53

Potenciar el projecte Trencant el Binomi , on estreballen estereotips i rols de gènere i lesopcions sexuals en el jovent.

4.000 € JoventutIgualtat

Joves fins a 30 anys.

Xerrades sobre sortides acadèmiques iprofessionals amb perspectiva de gènere al’alumnat de secundària.

Personal tècnic JoventutIgualtatCentres de Secundària

Joves de 13 a 18 anys

54

1.2. Continuar desvetllant mites i estereotips de gènere,visibilitzant les diferents discriminacions que es donen per raó de gènere, i incorporant els temes vinculats a les masculinitats.

Incorporar el tema de les noves masculinitatsen les programacions preventives del Serveid’Igualtat (Prou d’Hòsties i Març de Dones)

Personal tècnic Igualtat Població en general.

Posar especial atenció en accions preventivesde l’abandonament i/o fracàs escolar delsnois , treballant amb els patrons i rolstradicionals de la masculinitat.

Sou personal tècnic

EducacióIgualtat

Homes joves.Professorat.

55

1.3. Promoure la incorporació de la perspectiva de gènereen les accions municipals

Cursos oficials de català ; tallers i sessions deformació gratuïtes sobre usos no sexistes delllenguatge, formació en redacció de textos, etc.Projecte Voluntariat per la llengua.

18.900 € Oficina de Català deParets (Consorci Normalització Lingüística – Generalitat de Catalunya.

Població en general.

Incloure la perspectiva de gènere en lacomunicació institucional tenint en compte elconcepte d’interseccionalitat (Pla Igualtat Intern2017).

Sou personal tècnic

ComunicacióIgualtat

Població en general.

Revisar el disseny i l’oferta de cursos i tallersdel Casal de Joves Cal Jardiner , perassegurar-nos que no estan esbiaixats pelgènere, canviar estructures i garantir sigui unespai inclusiu.

Sou personal tècnic

Joventut Igualtat

Població en general.

Incorporació de clàusules en els plecs decontractació a empreses relatives a la igualtatd’oportunitats entre homes i dones (Pla IgualtatIntern 2017)

Sou personal tècnic

Contractació Població en general.

56

PLA D’IGUALTAT MUNICIPAL

Eix 2: Ocupació

OBJECTIUS ACCIÓ PRESSUPOSTANUAL

RECURSOSIMPLICATS

POBLACIÓ DIANA

2.1. Fomentar la igualtat de gènere i LGTBI a les empresesdel municipi.

Assessorament a empreses sobre plansd’igualtat interns.

Sou personal tècnic

Igualtat Empreses del municipii el seu personal.

Assessorament a empreses sobre Protocolsde prevenció i actuació en casos dediscriminació per raó de sexe, opció i/oidentitat sexual.

Sou personal tècnic

Igualtat Empreses del municipii el seu personal.

Creació d’un distintiu anual dereconeixement a Empreses per la Igualtat

1.000 € AlcaldiaServeid’OcupacióIgualtat

Empreses del municipii el seu personal.

Incloure en els plecs de les contractacionsmunicipals, clàusules relatives al complimentde la llei en quant a Plans d’Igualtat Interns.

Sou personal tècnic

Contractació Empreses del municipii el seu personal.

57

PLA D’IGUALTAT MUNICIPAL

Eix 2.1.: Treball domèstic i de cura

OBJECTIUS ACCIÓ PRESSUPOSTANUAL

RECURSOSIMPLICATS

POBLACIÓ DIANA

2.1. Promoure la corresponsabilitat entre dones i homes en les reponsabilitats domèstiques i de cura.

Tenir present en la comunicacióinstitucional no perpetuar els estereotips irols de gènere

Sou personal tècnic

Comunicació Ciutadania en general.

Desenvolupament d’una campanya perpromoure la corresponsabilitat entre donesi homes.(Avaluació Pla d’Igualtat Municipal)

Sou personal tècnic

Igualtat Empreses del municipii el seu personal.

58

PLA D’IGUALTAT MUNICIPAL

Eix 3: Violències masclistes

OBJECTIUS ACCIÓ PRESSUPOSTANUAL

RECURSOSIMPLICATS

POBLACIÓDIANA

3.1 Potenciar les accions de sensibilització i visibilització per a prevenir la violència masclista en totes les seves formes i a totes les edats.

Continuar amb la Campanya contra laviolència masclista: Prou d’Hòsties! : activitatsadreçades a professionals, població en general iaccions específiques per a joves.

4.500 € IgualtatJoventutCultura

Tota la població.

Com a element bàsic preventiu, impulsar icontinuar amb les accions vinculades al Març deDones. Març de Tothom. de visibilització iconscienciació vers les discriminacions per raóde gènere.

4.500 € IgualtatJoventutCultura

Tota la població.

Prevenció de les relacions abusives alscentres de secundària. Mitjançant el projecteGènere als Instituts.

10.000 € JoventutIgualtat

Joves de 1r. a4t. d’ESO.

59

Visibilitzar la casuística, el procés i el ciclede la violència com a eina preventiva i donara conèixer el procés que viuen les dones quehan patit violència una vegada deixen l’agressor.Utilitzant la pròpia Campanya contra la violènciamasclista i xarxes socials.

Sou personal tècnic

IgualtatComunicació

Tota la població.

Promoció de l’obra Stop ! Com a teatre fòrum. 2.000 € IgualtatJoventut

Població en general.

Promoció del grup de suport mutu: La Donasàvia que sóc.

2.500 € Igualtat Dones grans.

Promoció del grup d’autodefensa feminista deParets.

500 € Igualtat Joventut

Dones joves de Parets.

Visibilització i atenció específica en laviolència contra les dones grans (i gent granen general)

Sou personal tècnic

ServeisSocials

Dones grans.Gent gran en general.

Desenvolupar les II Jornades Ampliant elsHoritzons de les violències masclistesadreçades a professionals i ciutadania.

4.000 € Igualtat Població en general.

Dissenyar i portar a terme una campanya de sensibilització i prevenció d’agressions sexuals.

2.500 € Igualtat Població en general.

Dissenyar i portar a terme una campanya devisibilització i prevenció demicromasclismes .(Avaluació Pla d’Igualtat)

2.000 € Igualtat Població en general.

60

3.2 Garantir una intervenció de qualitat amb els recursos específics necessaris.

Actualització i seguiment del Protocold’Actuació i Prevenció de la violènciamasclista: potenciar la coordinació entreserveis susceptibles d’atendre i prevenir casosde violència.

Sou personal tècnic

ServeisSocialsIgualtat

Població en general.Dones víctimes de violència masclista.

Potenciar el Servei d’Informació iAssessorament a les Dones .

18.000 € ServeisSocialsIgualtat

Dones de Parets.

Tenir en compte altres tipus de violènciamasclista més enllà de l’exercida en relacionsafectives, en la planificació d’estratègies imetodologies d’actuació.

Sou personal tècnic

ServeisSocialsIgualtat

Població en general.

Avaluar i revisar el Protocol per unes festeslliures de violències masclistes iLGTBIfòbiques .Punt lila a la Festa Major d’EstiuBus nocturn amb parades no previstes a peticióde dones, gent gran, persones amb diversitatfuncional i menors de 14 anys.

3.500 € IgualtatCultura

Població en general.

61

Especial atenció als fills i filles de famílies ons’està donant o s’ha donat violència masclista.Molt desprotegits i necessitats d’atencióqualificada.Protocol per a la promoció dels bons tractesa la infància i l’adolescència.

Sou personaltècnic

Servei d’Atenció Psicològica Infantil i JuvenilCentre ObertServeis Socials

Nens i nenes que han patit violència masclista en la seva família.

Incorporar mesures d’acció positiva dirigides adones que han patit violència, per exemple entemes d’ocupació, formació o habitatge.

OcupacióHabitatgeServeisSocialsIgualtat

Dones que han patit violència masclista.

62

PLA D’IGUALTAT MUNICIPAL

Eix 4: Polítiques locals LGTBI

OBJECTIUS ACCIÓ PRESSUPOSTANUAL

RECURSOSIMPLICATS

POBLACIÓDIANA

4.1 Potenciar la comprensió per part de l’organització de la perspectiva de diversitat sexual i de gènere.

Formació en diversitat sexual i de gènere.Prioritzar els serveis que atenen a ciutadania.

1.500 € IgualtatRecursosHumans

Personal Ajuntament i ciutadania.

Formació específica a la Policia Local endiversitat sexual i de gènere que incloguiespecíficament l’aplicació de la Llei 11/2014, lainstrucció 29/08 per a prevenir actitudsdiscriminatòries.

1.000 € IgualtatPolicia Local

Policia Local i ciutadania.Col·lectiu LGTBI

4.2 Instruments de política laboral i contractació municipal

Actualització del Protocol de prevenció iactuació en casos d’assetjament sexual i/o perraó de sexe. Incloure assetjament per opciósexual . (Pla d’Igualtat Intern)

Sou personal tècnic

IgualtatRecursos Humans

PersonalAjuntament.Col·lectiuLGTBI.

Sensibilització i formació en violènciesmasclistes en l’àmbit laboral (assetjamentsexual, per raó de sexe i per raó d’orientaciósexual) a tot el personal de l’Ajuntament.(Pla d’Igualtat Intern)

Sou personal tècnic

IgualtatRecursosHumans

Personal Ajuntament.Col·lectiu LGTBI.

63

Incloure en els plecs de les contractacionsmunicipals , clàusules de diversitat sexual i degènere.

Sou personal tècnic

ContractacióIgualtat

Personal Ajuntament. Col·lectiu LGTBI

Incorporar la perspectiva de diversitat sexual ide gènere en el Pla d’Igualtat Intern.

Sou personal tècnic.

IgualtatRecursosHumans

Personal Ajuntament.

Suport en les accions d’informació isensibilització dels sindicats amb representacióa l’àmbit municipal sobre el protocol per a la nodiscriminació.

Sou personaltècnic.

IgualtatSindicats

Personal Ajuntament.

64

4.3. Visibilització i prevenció de la LGTBIfòbia.

Impuls d ‘el Punt LGTBI: és un servei d’atencióintegral i de proximitat adreçat a les personesLGBTI i a les seves famílies que necessitininformació, assessorament o acompanyament, obé que hagin patit o estiguin en risc de patirdiscriminació o violència per orientació sexual,identitat de gènere o expressió de gènere. El Punttambé té la funció de dissenyar i desenvoluparaccions de sensibilitzacio i de prevenció deLGTBIfòbia.

4.000 € Igualtat Ciutadania.

Continuar amb el projecte Gènere als Instituts . 10.000 € JoventutIgualtat

Alumnat de 1r. a4t. d’ESO

Continuar amb les activitats relacionades ambTrencant el Binomi.

4.000 € JoventutIgualtat

Ciutadania.

Participació de l’Ajuntament de Parets a la Xarxade municipis LGTBI

Encara per determinar.

Igualtat Ciutadania.

Commemoració dels dies 28 de juny (Dia del’orgull LGTBI) i 31 de març (Dia internacional dela visibilitat Trans.)

1.000 € IgualtatAlcaldia

Ciutadania.

65

PLA D’IGUALTAT MUNICIPAL

Eix 5: Potenciació polítiques d’igualtat

OBJECTIUS ACCIÓ PRESSUPOSTANUAL

RECURSOSIMPLICATS

POBLACIÓDIANA

5.1 Potenciar la comprensió per part de l’organització de la perspectiva de diversitat sexual i de gènere

Formació de persones clau en perspectivade gènere: càrrecs polítics, càrrecsdirectius, de gestió de RRHH i sindicats. (Pla d’Igualtat Intern)

2.000 € IgualtatServeis de l’Ajuntament

Professionals Ajuntament.Població en general.

Formació específica per serveis ambperspectiva de gènere.

(Avaluació Pla d’Igualtat i Pla d’Igualtat Intern).

Per exemple, al Servei de Comunicació, sobrellenguatge no sexista i comunicació inclusiva.

2.000 € IgualtatServeis de l’Ajuntament

Professionals Ajuntament.Població en general.

Formació en termes d’igualtat als Plansd’Ocupació(Pla d’Igualtat Intern).

Sou personaltècnic

IgualtatOcupació

Persones participants en Plans d’Ocupació

66

Establir i desenvolupar en el Casal de JovesCal Jardiner un banc de recursos i bonespràctiques en temes de gènere.

150 € IgualtatJoventut

Personal Ajuntament i d’altres serveis.Població en general.

5.2 Potenciar projectes i programes que possibilitin treballar la igualtat amb qualitat treballant-la de manera integral.

Reconvertir la Regidoria d’Igualtat, enRegidoria d’Igualtat i LGTBI.

Sou personal tècnic.

Alcaldia Població en general.

Reconvertir el Servei d’Informació iAssessorament a les Dones, el Punt LGTBI i elsrecursos del Servei d’Igualtat en un Centred’Informació i Recursos per a la Igualtat.

Igualtat Població en general.

Creació d’una Comissió d’Igualtat que realitziseguiment del Pla d’Igualtat Municipal ambparticipació de la ciutadania.

Sou personal tècnic.

Igualtat Població en general.

67

X. TEMPORALITZACIÓ

El Pla d’Igualtat i LGTBI Municipal de Parets, té una previsió de quatre anys naturals, del2019 al 2022. Només temporalitzem les accions que siguin una novetat (que estan amb fonsde color a les fitxes), ja que les altres ja es duen a terme.

ACCIÓ 2019 2020 2021 2022

Eix 1. Educació i formacióPla de coeducació amb lesescoles bressol municipals.Pla de coeducació a les escolesde primària. Projecte pilot ambPatronat Pau Vila.Xerrades amb perspectiva de gènere sobre sortides professionals i acadèmiques a l’alumnat de secundària.Posar especial atenció en accionspreventives de l’abandonament i/ofracàs escolar dels nois.Incorporar la perspectiva degènere en la comunicacióinstitucional tenint en compte elconcepte d’intersecció.

Eix 2. OcupacióAssessorament a empreses sobrePlans d’Igualtat Interns.Assessorament a empreses sobreProtocols de prevenció i actuacióen casos de discriminació per raóde sexe, opció i/o identitat sexual.Creació d’un distintiu anual dereconeixement a Empreses per laIgualtatEix 2.1. Treball domèstic i decuraTenir present en la comunicacióinstitucional no perpetuar elsestereotips i rols de gènereDesenvolupament d’unacampanya per promoure lacorresponsabilitat entre dones ihomes.

Eix 3. Violències masclistesPromoció de l’obra Stop! Com ateatre fòrum.

68

Promoció del grup d’autodefensafeminista de Parets.Desenvolupar les II JornadesAmpliant els Horitzons de lesviolències masclistesDissenyar i portar a terme unacampanya de sensibilització iprevenció d’agressions sexualsDissenyar i portar a terme unacampanya de visibilització iprevenció de micromasclismes.Avaluar i revisar el Protocol perunes festes lliures de violènciesmasclistesPunt lila a la Festa Major d’Estiu

Eix 4. Polítiques locals LGTBIFormació en diversitat sexual i degènere. Serveis d’atenció a laciutadania.Formació específica a PoliciaLocal en diversitat sexual i degènereActualització del Protocol deprevenció i actuació en casosd’assetjament sexual i/o per raóde sexe. Incloure assetjament peropció sexual i per identitat degènereSensibilització i formació enviolències masclistes en l’àmbitlaboralIncloure en els plecs de lescontractacions municipals,clàusules de diversitat sexual i degènereIncorporar la perspectiva dediversitat sexual i de gènere en elPla d’Igualtat InternSuport en les accions d’informaciói sensibilització dels sindicatsImpuls Punt LGTBICommemoració dels dies 28 dejuny i 31 de març

Eix 5. Potenciació polítiquesd’igualtatFormació de persones clau enperspectiva de gènere: càrrecspolítics, càrrecs directius, de

69

gestió de RRHH i sindicatsFormació específica per serveisamb perspectiva de gènereFormació en termes d’igualtat alsPlans d’OcupacióReconvertir la Regidoriad’Igualtat, en Regidoria d’Igualtat iLGTBI.

Reconvertir el Servei d’Informaciói Assessorament a les Dones, elPunt LGTBI i els recursos delServei d’Igualtat en un Centred’Informació i Recursos per a laIgualtat.

Creació d’una Comissió d’Igualtatque realitzi el seguiment del Plad’Igualtat Municipal ambparticipació de la ciutadania.

70

XI. SEGUIMENT

Per ser realment transformadora la promoció de la igualtat de gènere s’ha de posar atencióen els processos, no només en els resultats, per això es considera d’especial rellevància,establir alguns elements necessaris per a que es puguin impulsar processos virtuosos depromoció de la igualtat de gènere.

TRANSVERSALITAT INTERDEPARTAMENTAL: les polítiques de promoció de la igualtat degènere han de ser transversals per poder ser realment efectives i transformadores. Per aixòes necessària la creació d’una Comissió d’Igualtat que faci seguiment del Pla i la sevaavaluació continuada.

Aquesta Comissió, hauria d’estar formada per personal tècnic i polític de l’Ajuntament de lesàrees més compromeses amb el Pla d’Igualtat Municipal.

COL·LABORACIÓ INTERINSTITUCIONAL: és necessari col·laborar amb d’altres institucionsque promulguin les polítiques d’igualtat per poder comptar amb el seu suport pel que fa al’assessorament tècnic i el suport econòmic. Parlem, per exemple, dels serveis que posa adisposició la Diputació de Barcelona mitjançant l'Oficina de les Dones i LGTBI, o bé el suportque dóna l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya.

La col·laboració interistitucional es concep també com la posta en marxa d’un treball conjuntd’impuls de les polítiques d’igualtat entre municipis, per rentabilitzar recursos i per multiplicarl’efecte transformador de les accions plantejades.

Eines:

� Les reunions amb l'Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputació de Barcelonason puntuals, depenent de quan s’inicien nous projectes, quan s’obre laconvocatòria de les subvencions...

� Les reunions amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunyas’han de definir, fins ara han sigut puntuals.

PARTICIPACIÓ DE LES DONES I COL·LECTIU LGTBI: es considera fonamental impulsarprocessos participatius amb les dones i col·lectiu LGTBI que viuen al municipi en elseguiment d’aquest Pla, ja que un dels mecanismes històrics d’exclusió va ser no tenir-les encompte com a subjectes socials i polítics en la presa de decisions. Per això es necessitenimpulsar accions específiques per fomentar mecanismes de participació que permetin posaruna atenció especial en les necessitats, coneixements, experiències i aportacions de lesdones (en la seva diversitat) a l’hora d’implementar el Pla i les polítiques transversals depromoció de la igualtat de gènere.

Eines:

Durant el procés participatiu de l’Avaluació de l’anterior Pla i en l’elaboració de l’actual, es vancrear canals de participació i d’intercanvi amb algunes dones que viuen al poble i algunesentitats, això va permetre treballar els temes i les propostes plantejades en el Pla d’Igualtat

71

Municipal amb unes trenta dones de diferents edats i orígens. Aquest espai pot representaruna eina de participació important per al seguiment del Pla.

També es poden fer convocatòries puntuals per a accions concretes a desenvolupar.

72

XII. AVALUACIÓ

Si volem que el Pla d’Igualtat Municipal sigui una eina de treball eficient, amb contingut isentit, és del tot necessari que tots els objectius i també el desenvolupament del Pla, així comles actuacions concretes, s’avaluïn periòdicament amb indicadors establerts.

Avaluació per part de l’equip polític, el personal tècnic, el servei d’igualtat i sobretot, per laciutadania, amb especial incidència de les dones i col·lectiu LGTBI.

Per fer-ho possible, partirem no només d’indicadors quantitatius, sinó també de qualitatius.

Uns espais avaluadors continus, seran: la Comissió d’Igualtat, les juntes de govern, lescomissions executives i d’àrea i els espais participatius de dones, partint dels següentsindicadors generals:

⇒ Grau d’implicació, participació i compromís de l’equip polític.⇒ Grau d’implicació, participació i compromís del personal tècnic i professionals vinculats

al Pla (siguin municipals o no).⇒ Grau d’implicació, participació i compromís de les dones tant en la planificació com en

el desenvolupament del Pla.⇒ Grau de coordinació i eficàcia de la Comissió d’Igualtat.⇒ Grau de coordinació i eficàcia de les comissions d’àrea i del Servei d’Igualtat. ⇒ Grau d’adequació dels projectes del Pla a les necessitats de la ciutadania. Es resolen

o minven les dificultats? S’han assolit els objectius?⇒ Grau d’adequació de la temporització plantejada. Cal canviar-la?⇒ Grau de satisfacció de la ciutadania respecte al Pla d’Igualtat.⇒ Grau de satisfacció de les dones respecte al Pla d’Igualtat.⇒ Grau de satisfacció del col·lectiu LGTBI respecte al Pla d’Igualtat.

S’avaluarà activitat per activitat i hi haurà una avaluació anual del Pla d’Igualtat.

En la redacció dels projectes concrets, s’establiran els indicadors d’avaluació de cadaprojecte.

Eines d’avaluació

En principi, l’eina d’avaluació que s’utilitzi dependrà de cada activitat o acció en concret. Peròsi que en podem establir uns mecanismes concrets:

- Registre de participants en activitats concretes.

- Fitxes d’avaluació per accions concretes a les persones beneficiàriesd’aquestes.

- Fitxes d’avaluació als professionals, quan les activitats siguin desenvolupadesper professionals externs a l’administració.

73

- Enquestes de valoració a les entitats de dones del municipi.

- Enquestes de valoració a entitat LGTBI del municipi.

- Valoracions de les reunions de tècnics/ques implicades en el Pla, tenint encompte què ens ha facilitat i dificultat la intervenció, els canvis que ens podenajudar a millorar el projecte, l’eficàcia i l’eficiència del projecte en sí...

- Valoració de la Comissió d’Igualtat.

Així mateix, per part del Servei d’Igualtat es realitzaran informes d’avaluació parcial id’avaluació final. Els informes d’avaluació parcial es realitzaran al finalitzar els projectes oaccions que es considerin més rellevants i el d’avaluació final, al finalitzar el període del’actual Pla.

74

XIII. BIBLIOGRAFIA

Associació Iguala i Equip ADAGIO (2002). Planificant. Propostes metodològiquesd’elaboració de plans d’igualtat locals. Col·lecció Guies Metodològiques: 5. Oficina Tècnicadel Pla d’Igualtat de la Diputació de Barcelona.

Bodelón, Encarna i Giménez, Pilar (2008). Desenvolupant els drets de les dones: àmbitsd’intervenció de les polítiques de gènere. Col·lecció Estudis, Sèrie Igualtat i Ciutadania.Diputació de Barcelona.

Briñón García, Mª Ángeles (2007). Una visión de género. Es de Justicia. Entreculturas,InteRed, Ayuda en Acción. Campaña Muévete por la Igualdad. Es de Justicia. Madrid.

Carrasco Bengoa, Cristina (2006). “La Economía Feminista: una Apuesta por otra Economía”,en María Jesús Vara Miranda (coord.). Estudios sobre género y economía. Akal. Madrid. pag.29-62.

Carrasco Bengoa, Cristina et al. (2006). Estadístiques sota sospita: proposta de nousindicadors des de l'experiència femenina. Eines; 7. Institut Català de les Dones, Generalitatde Catalunya. Barcelona.

Carrasco Bengoa, Cristina i Serrano Gutiérrez, Mònica (2007). Compte satèl·lit de laproducció domèstica (CSPD) de les llars de Catalunya 2001. Col·lecció Estudis, 1. Generalitatde Catalunya, Institut Català de les Dones. Barcelona.

Corsi, Jorge (1996). Violencia familiar. Una mirada interdisciplinaria sobre un grave problemasocial. Paidós.

Cuentas Ramírez, Sara i Vera, Patricia (2010). Migració, gènere i desenvolupament: Donestransnacionals actores de canvi social. InteRed Catalunya. Barcelona.

De La Fuente Vázquez, Maria (dir.) (2005). Repensar les Polítiques de Gènere des de l'àmbitlocal. Col·lecció Ciutats i Persones. Institut de Ciències Polítiques i Socials. Barcelona.

Gaya, Mar (2011). Igualant. Reptes i estratègies per a la igualtat d’oportunitats en el món deltreball. Icaria Editorial. Barcelona.

Institut d'Estadística de Catalunya (2012). Enquesta de l'ús del temps 2010-2011: principalsresultats. Col·lecció: Estadística Social, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

López Cancho, Raül i Escola Lliure el Sol (2011) El sexe dels Àngels. Recursos per al’educació amb perspectiva de gènere i LGTB (lesbiana, gai, transsexual, bisexual). Direccióde Drets Civils. Ajuntament de Barcelona.

Torns, Teresa et al. (2007). Les Dones i el treball a Catalunya: mites i certeses. Col·leccióEstudis, 2. Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones. Barcelona.

75

Intersindical Alternativa de Catalunya (2016). Guia per treballar la diversitat afectiva, sexual ide gènere. Barcelona.

Grup Estudis de Gènere de la Universitat de Vic (2016). Pla Municipal per la Diversitat Sexuali de Gènere. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.

Ministerio del Interior (2016). Informe sobre la evolución de los incidentes relacionados conlos delitos de odio en España 2016. Madrid.

Observatori contra l’homofòbia (2017). L’estat de l’homofòbia a Catalunya 2017. Barcelona.

Cárdenas, Montse (2017). Avaluació del Pla d’Igualtat Municipal, 2012-2017. Ajuntament deParets del Vallès. Barcelona.

Observatorio Estatal de Violencia sobre la Mujer (2018). Informe Anual del ObservatorioEstatal de Violencia Sobre la Mujer. Informe ejecutivo. Ministerio de Sanidad, Política Social eIgualdad. Madrid.

� Base de dades consultades

Ministeri de Treball i Seguretat Social

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Idescat:

El municipi en xifresEstadística bàsica de CatalunyaBanc d'estadístiques de municipis i comarques Indicadors de la Unió Europea

Programa HERMES de la Diputació de Barcelona

Consell Comarcal Vallès Oriental

Observatori contra la LBTBIfòbia

Observatori contra les violències masclistes

76

XIV. PARTICIPANTS

AlcaldiaBiblioteca Can ButjosaBiblioteca Can RajolerCulturaEducacióParticipacióComunicacióEsportsIgualtatJoventutCooperacióServei Local d’OcupacióServeis SocialsCIADTerritoriOficina d’Atenció a la CiutadaniaAssemblea de Joves de ParetsAssociació RodolaAssociació Las Haches del ValleAssociació Dones de ParetsAssociació Dones Africanes de ParetsAssociació LGTBI Parets

Montse Cárdenas CuevasResponsable d’Igualtat Ajuntament de Parets del Val lès

Amb el suport de: Joan Gorina OlivellaEstudiant en pràctiques de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de laUniversitat Autònoma de Barcelona

2019. Ajuntament de Parets del Vallès

77