bases 2013 2016...3 Pla Comarcal de Joventut 2013_2016 3.2. Prioritats transversals i Principis...

2

Pla Comarcal de Joventut 2013_2016

PLA COMARCAL DE JOVENTUT 2013_2016

1.1-. Presentació 5

1.2-.Justificació del Pla Justificació 7 1-. Presentació

Quadre de convenis

2.1-. Plantejament Priorització 14

2.2.1-. Anàlisi de les dades 21

2.2.1.1- Població 2.2.1.2- Barcelonès en Xarxa: enfortir les polítiques de joventut al Barcelonès 2.2.1.3- Suport als municipis per la millora de l’ocupació i la capacitació dels professionals dels joves 2.2.1.4- Potenciar valors i aportacions de recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més sostenible. 2.2.1.5- Principals problemes dels joves

2.2-. Anàlisis de les polítiques locals de

joventut

2.2.2-. Estructura i recursos de les regidories de joventut dels ajuntaments de la comarca del Barcelonès 72

2.3-. Anàlisi de les polítiques comarcal de joventut

2.3.1- Com es fa l’anàlisi de les polítiques de joventut comarcal 75

2.3.2- Històric de les actuacions del CCB en relació a joventut 76

2.3.3- Anàlisi polítiques joventut comarcal 79

2.3.4- Recursos CCB 99

2.3.5- Conclusions 110

2.4-. Conclusions 112

2-. Diagnosi

3-. EIXOS, PRIORITATS I

PRINCIPIS RECTORS DEL PLA COMARCAL

3.1. Com hem arribat a definir aquests eixos, prioritats i principis rectors? 115

3


3.2. Prioritats transversals i Principis Rectors. 116

DE JOVENTUT 2013-2016

3.3. Eixos-Programes del Pla Comarcal 2013-2016. 118

4-. Criteris metodològics,

implementació i seguiment del pla 142

5-. Model d'avaluació 145

6-. Temporalització del Pla 148

7.1. Recursos Materials 150

7.2. Recursos Humans 151 7.3. Recursos Econòmics i Pla de finançament 153

7-. Recursos generals

Annexes

4


1. Presentació

5


1.1- Presentació

6


7


L’Oficina de Joventut i Habitatge i el Pla Comarcal de Joventut.

L’Oficina de Joventut i Habitatge neix l’any 1998 gràcies a la signatura d’un conveni amb la Secretaria General de Joventut a través del qual la Generalitat de Catalunya delegava al Consell Comarcal un seguit de competències, com gestionar el seguiment i la inspecció de les instal·lacions juvenils i de les activitats d’estiu per a menors de 16 anys.

A banda d’assumir les competències delegades i de desenvolupar-les, l’Oficina té dues grans línies d’actuació:

1. Potenciar i coordinar les polítiques de joventut del Barcelonès. 2. Equilibrar territorialment els recursos i serveis que s’ofereixen especialment des dels ajuntaments de la comarca.

Actualment, i gràcies en bona mesura a l’aprovació del Pla Nacional de Joventut de la Generalitat, el Consell esdevé l’eix de confluència i coordinació dels diferents agents implicats en les polítiques de joventut de la comarca.

El Consell Comarcal del Barcelonès, implicat totalment en la realitat dels i les joves de la comarca i de les necessitats dels seus ajuntaments, durant aquests anys, i juntament amb la seva estructura de recursos humans, ha fet possible el desenvolupament des de l’any 1998 fins a l’actualitat any rera any un pla comarcal de joventut que donat cobertura i suport a les politiques que desenvolupen els municipis de la nostra comarca. El període 2003/2012 ha incidit en la materialització i consolidació de la Xarxa Comarcal de Borses Joves d’Habitatge i la creació de nous espais integrals d’assessorament i orientació en l’emancipació juvenil. Com a objectiu: facilitar l’apropament de la informació i els recursos en matèria juvenil a un usuari ubicat en un context històric molt determinat i envoltat d’inquietuds, problemes, carències, preguntes i decisions a prendre. Malgrat aquesta premissa entenem però, que les politiques de joventut, en tant que dirigides a un grup social determinat i condicionat per un constant canvi de demandes inquietuds i necessitats, han de ser flexibles, innovadores i adaptables i en aquest sentit s’han d’introduir els canvis necessaris que s’adaptin a aquesta realitat.

En aquest sentit l’eina de treball que disposa el Consell Comarcal del Barcelonès, el Pla Comarcal de Joventut, és una eina metodològica sorgida de l’experiència, l’avaluació, el contacte amb els i les joves, el contacte amb els municipis, la diagnosi de la realitat juvenil i l’anàlisi de les demandes i necessitats, que dota de contingut i forma les actuacions que en matèria de joventut es desenvolupen des del govern de la nostra comarca.

Aquest Pla Comarcal de Joventut, defineix els eixos, àmbits i actuacions que desenvoluparem. Actualment amb aquest document us presentem el Pla Comarcal que regirà el període 2013-2016.

En el que portem de segle, a la nostra comarca hi ha hagut temps per a transforma-cions importants en l’esfera social, econòmica, política, cultural que plantegen nous reptes i desafiaments a les polítiques de joventut: l’arribada d’immigració estrangera,

8


que ha acabat representant una quarta part de la població jove; els canvis en el sistema educatiu; el període d’expansió i la crisi econòmica posterior, que ha tingut un impacte contundent en el mercat de treball i de l’habitatge; l’aprofundiment en els canvis dels models familiars, i la universalització de l’ús d’Internet. Aquests són només alguns dels canvis que, segons les dades, han tingut una gran repercussió en la manera com transcorre la joventut a començament del segle XXI a Catalunya. A més, partim d’un model de benestar propi de l’Europa mediterrània on les oportunitats de les persones joves estan fortament determinades per les característiques del mercat i el paper subsidiari de la família, i on les polítiques públiques tenen un rol cabdal per incidir en els efectes generats pel mercat i en la millora de les oportunitats d’emancipació juvenil, anant més enllà dels condicionants familiars. Malgrat que, en termes generals, podem afirmar que la situació laboral i l’emancipació dels i les joves de Catalunya ha millorat durant la darrera dècada, la joventut és un col·lectiu especialment permeable al canvi, i les transformacions socials tenen una repercussió en les seves condicions de vida, els seus valors i les seves actituds. Concretament és, en el context actual, el col·lectiu que pateix de manera més acusada els efectes de la crisi econòmica. Així, tenint en compte aquesta situació de més vulnerabilitat davant les fluctuacions del cicle econòmic, caldrà prestar especial atenció a la millora de les oportunitats per a l’emancipació de la població juvenil catalana. A més de la necessària adaptació de les polítiques de joventut a una realitat social canviant, la joventut és una etapa del cicle vital on l’individu adquireix habilitats, instruments i recursos amb els quals haurà d’afrontar la resta de la seva vida. És el moment també en què s’emancipa, en sentit ampli, respecte de la seva família d’origen. Per això representa un període de construcció d’oportunitats i on es construeixen les trajectòries de mobilitat social. Des del punt de vista de les polítiques públiques, aquest moment del cicle vital representa una oportunitat per la lluita contra la reproducció de les desigualtats. Durant molt de temps no s’ha reconegut aquesta capacitat de les polítiques de joventut, que han estat considerades com a perifèriques. Cal que els diferents agents reconeguin la capacitat transformadora de les polítiques de joventut i les situïn com a primordials de la intervenció pública. Per tant, malgrat que avui dia la societat és més incerta, complexa i dinàmica que mai, això no resta sentit al Pla Comarcal de Joventut, sinó que en justifica l’existència, sobretot tenint en compte la potencialitat transformadora d’incidir sobre la joventut.

El Pla Comarcal de Joventut, en tant que full de ruta de les polítiques de joventut per als propers anys, vol contribuir a incorporar accions i mesures destinades a millorar i augmentar la capacitat cap a la igualtat d’oportunitats real i la capacitat de les persones joves per desenvolupar la seva pròpia vida de manera autònoma i lliure com a base de la societat del futur.

9


Només amb l’acció coordinada i decidida de tots els agents serem capaços de construir respostes i generar oportunitats per al canvi, per minsa que sigui l’oportunitat o per petit que sigui aquest canvi.

1.2- Justificació del Pla Comarcal de Joventut 2013 2016 Marc Jurídic general El Llibre Blanc de la Comissió Europea “Un nou impuls per a la Joventut Europea”, de 21 de novembre de 2001: La Comissió Europea a través del Llibre Blanc “Un nou impuls per a la Joventut Europea” va impulsar el debat sobre els objectius i l’abast de les polítiques de joventut adreçades al col·lectiu jove, va ser un procés de redefinició de les polítiques de joventut. L’objectiu principal era proposar un nou marc de cooperació entre els diferents actors de l’àmbit de joventut a fi d’involucrar millor als joves en les decisions que els afecta. El Llibre Blanc volia respondre al creixent allunyament de la joventut respecte a les formes tradicionals de participació a la vida pública i demana que els joves europeus participin activament ajustant-se a la línea traçada en el Llibre blanc sobre la governança. Els camps d’intervenció prioritaris d’aquest mètode de treball son: · la renovació de les formes de participació dels joves a la vida pública. · la millora de la informació sobre les qüestions europees · la promoció del voluntariat · la millora del coneixement de les qüestions relacionades amb la joventut El Programa La Joventut en acció, 2007-2013 té per objectiu desenvolupar i recolzar la cooperació europea en l’àmbit de joventut. Està adreçat a fomentar la participació dels joves a la vida pública, en particular dels més desfavorits i de les persones amb discapacitats, així com el seu esperit d’iniciativa, d’empresa i de creativitat. Amb aquesta perspectiva, el programa defineix objectius generals i específics, que tracta d’assolir a través de 5 accions. Objectius generals: · promoure la ciutadania activa dels joves. · potenciar la solidaritat dels joves · afavorir l’entesa mútua entre els joves dels països diferents · contribuir a millorar la qualitat dels sistemes de suport a les activitats dels joves i a reforçar la capacitat de les organitzacions de la societat civil en l’àmbit de joventut. · afavorir la cooperació europea en l’àmbit de la joventut Accions:

- Acció 1: Joventut amb Europa - Acció 2: Servei de Voluntariat Europeu - Acció 3: La Joventut en el món - Acció 4: Sistemes de recolzament als joves - Acció 5: Suport a la cooperació en matèria de joventut

La Constitució Espanyola de 1978 en el seu Títol Preliminar estableix a l’article 9.2,: “Correspon als poders públics promoure les condiciones per tal que la llibertat i la

10


igualtat de l’individu i dels grups en que s’integri siguin reals i efectius; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud, així como facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.” En relació a la joventut, es determina a l’article 48:”Els poders públics promouran les condicions per a la seva participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.” En l’àmbit autonòmic, la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut de Catalunya, atribueix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joventut, que inclourà, el disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut; la promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme, entre d’altres. L’1 d’octubre de 2012 es va aprovar la Llei 33/2010, d’1 d’octubre de polítiques de joventut, que impliquen:

• Tenir un marc jurídic clar • Ordenació de les polítiques de joventut • L’emancipació com a eix de les polítiques de joventut • Vinculació jurídica del PNJCat • Blindatge d’un marc de treball col·lectiu • Desplegament d’una xarxa d’equipaments i serveis per a la joventut • Reconeixement als i les professionals de la joventut • Una aposta per la participació juvenil

Pla Nacional de Joventut 2010-2020: El Pla Nacional de Joventut a Catalunya, aprovat l’any 2000 va suposar la creació d’un marc de referència per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut a Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les importants transformacions que s’estaven produint en la realitat juvenil. L’adopció del PNJCat com a referent de les polítiques de joventut va suposar l’assumpció d’una perspectiva més àmplia, que entén les polítiques de joventut com totes aquelles intervencions (tant de l’administració com de la societat civil) que configuren les oportunitats i els recursos a partir dels quals les persones joves construeixen el seu propi projecte vital. El PNJCat 2000-2010 va plantejar un model teòric basat en la concepció integral de la joventut, va facilitar una metodologia i unes eines per coordinar les esferes d’actuació (treball, habitatge, educació, etc..) i els diferents agents que desenvolupen les polítiques de joventut. Es tracta d’un Pla on la Direcció General de Joventut fa partícip en el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de joventut als diferents agents implicats (Govern, món local i entitats juvenils), que també es concreta en un programa d’actuació per a cada un. El PNJCat 2010-2020 és construeix a partir de les tres dimensions que constitueixen el nou Pla: discursiva, substantiva i operativa. Cadascuna d’aquestes dimensions, articulen un tipus de contingut que contribueix a conceptualitzar i desenvolupar les polítiques de joventut a Catalunya en tres nivells diferenciats. Aquest nou Pla Nacional de Joventut 2010-2020, incorpora 25 fites sobre la realitat juvenil. Aquestes 25 fites marquen quin ha de ser l’horitzó cap al qual el PNCCat

11


avançarà i quin són els aspectes prioritaris de la situació social de la joventut sobre els quals vol incidir i en quin sentit o direcció. Concretament, aquestes fites són indicadors de la realitat juvenil sobre els quals el PNJCat 2010-2020 es fixa un valors a assolir el 2015 i 2020. Amb el Decret 187/1993 de 27 de juliol, el Govern de la Generalitat va acordar la delegació a les comarques de competències en matèria de Joventut. L’article 3 de l’esmentat decret, disposa que, per fer possible l’efectivitat de les competències que es delegen, es subscriurà un conveni amb cada comarca. En sessió de 18 de desembre de 1997 el Consell Comarcal va acordar subscriure el conveni. L’1 de juliol de 1998 es va signar el primer conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès de delegació de competències en matèria de joventut. Fins l’any 2001 a part de la competència en matèria d’instal·lacions juvenils el Consell Comarcal adjuntava un pla de dinamització comarcal en el que constava un seguit d’actuacions de cara a dinamitzar les polítiques de joventut i la informació juvenil. És a partir de l’any 2002 quan es comença a elaborar els Plans Comarcals de Joventut de caràcter anual que es materialitzà amb la signatura d’un nou conveni de suport al Pla Comarcal de Joventut del Barcelonès. Des d’aquesta data i any rera any aquest compromís s’ha continuat per part d’ambdues institucions. A l’Acord per al Govern del Consell Comarcal del Barcelonès 2011-2015, aprovat el 22 de juliol de 2011, a l’apartat Línies d’actuació del CCB, descriu que una línia d’intervenció és la Promoció dels programes per a joves. En matèria de joventut es donarà continuïtat als programes de promoció de l’emancipació juvenil a la comarca, de la mobilitat europea dels joves, del voluntariat europeu i de la borsa d’habitatge jove. Relacions convenials amb els municipis de la comarca de desplegament de les polítiques de joventut d’àmbit comarcal. La OJiH del CCB, des del seu origen el 1997, té per objectiu ser un element de coordinació, de suport, configuració i impuls de noves accions encaminades als joves de la comarca amb el treball i la posada en comú amb els nostres ajuntaments. Totes les nostres accions venen recolzades amb les regidories de joventut dels municipis del Barcelonès, és per això, que les accions que desenvolupem estan marcades per les necessitats dels diferents municipis i del treball de coordinació que es desenvolupa amb els regidors/es i tècnics/ques de joventut i altres ens que treballen a la comarca en matèria de joventut.

12


Per a constatar aquesta realitat el Consell Comarcal ha impulsat sempre les seves actuacions en un primer moment en l’acord institucional amb els diferents municipis que s’han materialitzat a través de convenis entre el Consell Comarcal de Joventut i els municipis de la Comarca. Aquestes relacions convenials marca tant el present com el futur de les polítiques que desenvolupem a nivell comarcal per aquest sentit deixa molt poc marge d’innovació de noves actuacions dintre del nostre Pla Comarcal 2013-2016. Conveni per el desplegament de la Xarxa Comarcal de Punts Joves Europa

data finalització oprorroga tàcita CCB Badalona Barcelona L'Hospitalet Sta. Coloma St. Adrià

Conveni entre l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 01/01/2008 durada indefinidaConveni entre l'Ajuntament de L' Hospitalet de Llobregat i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 01/01/2008 durada indefinidaConveni entre l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 01/01/2004 durada indefinida

Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 31/12/2008 31/12/2011

Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 23/12/2011 31/12/2012Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 01/01/2013 en preparació

data Inici Conveni

Mobilitat Europea

àmbit Núm Conveni Denominació

06CO/04

Conveni per el desplegament de la Xarxa Comarcal de Punts Informació per a l’Emancipació Xarxa PIE.

data finalització oprorroga tàcita CCB Badalona

12CO/05Conveni entre l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament de St. Adrià, l'Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet per a la promoció de l'emancipació dels joves 01/12/2005 durada indefinida

14CO/07

Conveni entre l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament de L' Hospitalet, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l'Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet i el CCB per a la creació de la xarxa de punts joves d'informació per a l'emancipació del Barcelonès 31/12/2007 durada indefinida

data finalització oprorroga tàcita CCB GRAMEIMPULS, S.A.

Intermediació Laboral Juvenil 01CO/10Conveni de col·laboració entre Grameimpuls, S.A. i Consell Comarcal del Barcelonès en tasques d'intermediació laboral dels joves 21/01/2010 durada indefinida

data finalització oprorroga tàcita CCB L'Hospitalet

Borsa Jove Ofertes de Treball 13CO/12

Conveni entre l' Ajuntament de l' Hospitalet de Llobregat i Consell Comarcal del Barcelonès per a l'accés dels joves de l' Hospitalet al Servei Borsa Jove d'Ofertes de Treball del Barcelonès 27/12/2012 durada indefinida

data finalització oprorroga tàcita CCB Barcelona

Polítiques de Joventut 01CO/13

Conveni entre l' Ajuntament de Barcelona i Consell Comarcal del Barcelonès per a la coordinació i col·laboració en les actuacions que desenvolupen ambues institucions en polítiques de joventut en preparació

data Inici Conveniàmbit Núm Conveni Denominació

data Inici Conveni

Emancipació Juvenil


àmbit Núm Conveni Denominació data Inici Conveni


13


Conveni delegació de Competències Direcció General de Joventut.

data finalització oprorroga tàcita CCB DGJ

Pla Comarcal de Joventut i de delegació de competències 2009-201212/11/2009 31/12/2010

Pla Comarcal de Joventut i de delegació de competències 2009-201201/01/2011 31/12/2011

Generalitat de Catalunya Pla Comarcal de Joventut i de delegació de competències 2013-2016

Delegació de competències 201201/01/2012 31/12/2012

Delegació de competències 201301/01/2013 31/12/2013

06CO/09


Conveni amb la Diputació de Barcelona

data finalització oprorroga tàcita CCB Diputació de Barcelona

Conveni Marc 27CO/09 Conveni Marc de col·laboració entre el Consell Comarcal del Barcelonès i la Diputació de Barcelona 30/10/2009 22/05/2011

data finalització oprorroga tàcita CCB Diputació de Barcelona

Xarxa de serveis locals d'habitatge 06CO/12 Conveni d'adhesió a la Xarxa de Serveis Locals d'Habitatges de la Diputació de Barcelona 25/07/2012 31/12/2012



Conveni estudiants en pràctiques

data finalització oprorroga tàcita CCB UAB Estudiant

Conveni per a la realització de pràctiques de cooperació educativa amb "Treball Campus"- Marc Cros Amigó 05/04/2011 14/09/2011

Conveni per a la realització de pràctiques de cooperació educativa amb "Treball Campus"- Laia Rámia Pallàs 08/11/2011 11/09/2012

Conveni per a la realització de pràctiques de cooperació educativa amb "Treball Campus"- Laia Toldra Barbara 01/11/2012 31/07/2013

04CO/11 Conveni per a acollir estudiants en pràctiques curriculars amb la facultat de ciències de la comunicació de la UAB de moment no s'ha acollit cap estudiant

Conveni per a acollir estudiants en pràctiques curriculars amb la facultat de filosofia i lletres en estudis de llengües estrangeres de la UAB 05/05/2011 durada indefinida

Annex al conveni per a la realització de pràctiques amb còmput de crèdits-Laura Dorado Martorell Octubre 2011 Desembre 2011

data finalització oprorroga tàcita CCB IES La Bastida Estudiant

IES LA BASTIDA 06CO/11Conveni entre l'IES La Bastida de Sta.Coloma de Gramenet i el Consell Comarcal del Barcelonès per a l'acollida en pràctiques curriculars d'estudiants del cicle formatiu superior d'integració social de moment no s'ha acollit cap estudiant

data Inici Conveni

data Inici Conveni

àmbit


Universitat Autònoma de Barcelona

03CO/11

05CO/11

Núm Conveni Denominació

Convenis SVE

data finalització oprorroga tàcita CCB Nexes

15CO/05 Certificats d' acreditació al Consell Comarcal del Barcelonès com a organització d'acollida de voluntaris europeus per al Centre Europa Jove 02/01/2006 04/04/2015

09CO/10Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Barcelonès i l'Associació Nexes interculturals de joves per europa, per a l'acollida de voluntaris europeus a través del servei de voluntariat europeu ("Youth in Action")ELIS BECHIR 20/09/2010 20/06/2011

08CO/11Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Barcelonès i l'Associació Nexes interculturals de joves per europa, per a l'acollida de voluntaris europeus a través del servei de voluntariat europeu ("Youth in Action")KAROLINA ZOFIA KORCZYK 05/10/2011 05/07/2012

03CO/12Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Barcelonès i l'Associació Nexes interculturals de joves per europa, per a l'acollida de voluntaris europeus a través del servei de voluntariat europeu ("Youth in Action")DICLE KALKAN 04/10/2012 03/07/2013


Enviament voluntaris europeus 16ED/12 Certificats d' acreditació al Consell Comarcal del Barcelonès com a entitat d'enviament de voluntaris s'envia sol·licitut al novembre

Núm Conveni Denominació data Inici Conveni

Acollides voluntaris europeus

àmbit


14


Conveni programa Leonardo


Acollides leonardo 33CO/09Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Barcelonès i l'Associació Nexes interculturals de joves per europa, per a l'acollida de voluntaris europeus en el marc del programa europeu "Leonardo da Vinci" (Pràctica laboral)MARINA MARINO 12/11/2009 18/12/2009

05CO/12Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Barcelonès i l'Associació Nexes interculturals de joves per europa, per a l'acollida de voluntaris europeus en el marc del programa europeu "Leonardo da Vinci" FEDERICA MANCINI 04/06/2012 03/08/2012

àmbit data finalització oprorroga tàcita CCB Nexes

enviament leonardo

02CO/13

Conveni de col·laboració entre Nexes Interculturals de Joves per Europa i el Consell Comarcal del Barcelonès de suport al projecte d'estades de pràctiques laborals a Europa en el marc del programa europeu Leonardo Da Vinci "Care for diversity II, Developing intercultural skills in social work" data de la signatura(està 31/12/2013

data Inici ConveniNúm Conveni Denominació


Conveni Badiu Jove Badalona

data finalització oprorroga tàcita CCB Ajuntament Bdl

Conveni entre l'Ajuntament de Badalona i el Consell Comarcal del Barcelonès pel finançament dels treballs d'adeqüació de l'equipament "Badiu Jove" on s'ubicarà el CIREJ 21/06/2010 fins la finalització de les obligacions establertes

Denominació data Inici Conveni

15


2.- Diagnosi

16


2.1- Plantejament Priorització El Pla Comarcal de Joventut basa les polítiques de joventut que ha de desenvolupar al llarg d’aquests quatre anys en tres eixos prioritaris. En conseqüència el document que hi ha a continuació té en comte en tot moment i té com a fil conductor els eixos prioritzats. Donat els context actual de crisis socio-econòmica que afecta a les persones però també a les administracions públiques a nivell local, comarcal i estatal. I que hi ha una disminució de recursos que es destinen al desenvolupament de les polítiques de joventut locals en comparació als anys anteriors. Un dels tres eixos prioritaris és: Enfortir les polítiques de joventut de la comarca del Barcelonès, tot això es realitzarà potenciant el treball en xarxa amb els ajuntaments de la comarca, altres administracions que operen en el territori, agents socials del territori, entre d’altres actuacions. Actualment, els joves tenen dificultat en la transició del sistema educatiu al mercat de treball, i coincideix amb la disminució dels recursos en les polítiques de joventut i d’ocupació de les administracions. Per tant, l’altre eix de treball és: donar suport als municipis per millorar l’ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves, per augmentar el nivell d’inserció laboral dels joves del Barcelonès, tot tenint en compte l’experiència acumulada en polítiques de joventut dels del consell comarcal del Barcelonès en aquest darrers anys. A nivell operatiu és seguiran impulsant els serveis i recursos sobre temes d’ocupació que hi ha descentralitzats en els diferents equipaments juvenils del territori, tant pels joves que busquen feina aquí com a l’estranger. Un àmbit de treball innovadors serà el de l’emprenedoria, per oferir al joves una alternativa a la sortida de l’atur juvenil, tot potenciant el seu talent i habilitats. Tot això sense deixar de tenir en compte que s’ha de capacitar als professionals que treballen en temes d’ocupació al territori i directament amb els joves. S’ha detectat que la situació actual de crisi genera als joves desànim, incertesa, frustració.. i viuen el seu període de joventut amb una certa angoixa. La manca de recursos fa que s’hagin de tenir em compte o generar pautes d’actuació o de consum alternatives i viables. És per això que el tercer eix d’actuació és Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més sostenible, treballant temes d’economia col·laborativa, compartir habitatge, suport emocional i convivencial. Així doncs les prioritats en el Pla Comarcal de Joventut 2013-016 son:

- enfortir les polítiques de joventut al Barcelonès - oferir el suport als municipis per la millora de l’ocupació juvenil - potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un

canvi de model més sostenible. Els eixos del Pla segueixen, entre d’altres, els criteris marcats pels principis rectors del PNJCat 2010-2020. El primer eix respondria més al principi rector de la participació de la integralitat, donat que es buscar generar una sinergia de corresponsabilitat entre els

17


diferents agents que desenvolupem polítiques de joventut en el territori, amb la participació de les diferents administracions. El segon eix, respon més al principi rector de qualitat i de transformació, donat que està lligat a la realitat que estem vivint actualment i pretén donar suport als ajuntament per facilitar que tots els joves dels diferents territoris tinguin un accés igualitari al mercat laboral. I el tercer eix, també respon als principis rectors de transformació i qualitat, donat que té pretén transformar el model de societat en general i el model de vida dels joves. I també fer-ho des de la innovació, la creació i la proximitat. Puntualitzar que cada un del àmbits i d’actuacions que desenvolupa el Pla Comarcal de Joventut estan dissenyat perquè responguin als criteris dels principis rectors. A més a més de tenir els criteris del Pla Nacional de Joventut en compte, el pla també es regeix pels principis de: participació i definició conjunta amb els municipis, optimitzar recursos, compartir i col·laborar, suport a la formació i capacitació dels tècnics, avaluació conjunta i continuada, tenir la opinió dels joves, la web:www.barcelonesjove.net com un instrument transversal als joves i als municipis, potenciar el treball en les xarxes socials, captació de recursos conjunta, nova visió global dels agents que treballen amb joventut, tenir en compte la col·laboració fins ara i els programes impulsats. Per elaborar la diagnosi i extreure conclusions que orientaran el disseny de la polítiques de joventut de l’Oficina de Joventut i Habitatge a través del seu Pla Comarcal de Joventut 2013-2016 s’han fet servir metodologies quantitatives i qualitatives i han intervinguts diferents agents del territori. A continuació detallem les tècniques utilitzades per fer la diagnosi i els actors: A continuació detallem tots els processos seguits per realitzar el diagnosi de les polítiques locals de joventut i les polítiques de joventut comarcals: Explotació de dades estadístiques (EDE) Objectiu: anàlisi de les dades estadístiques dels joves dels municipis de la comarca del Barcelonès. Realització: últim trimestre de 2012 i gener de 2013. Metodologia: explotació de dades estadístiques. Grup de discussió amb joves Objectiu: - Tenir aportacions al Pla Comarcal de Joventut dels joves que no han fet servir els serveis de l’Oficina de Joventut i Habitatge (Centre Europa Jove i Centre d’Informació i Emancipació Juvenil). - Tenir aportacions dels joves no associats. - Avaluació de la polítiques de joventut. Metodologia: La metodologia seguida per captar la opinió dels joves que no han fet servir els serveis de l’OJiH, que estan associats o no associats ha estat mitjançant la tècnica del grup de discussió. Els ítmes dels quals es volia recollir informació son:

18


Necessitats o

problemàtiques Tu pots decidir, què

pots fer? Educació Ocupació Habitatge Salut Participació Oci i Cultura Per facilitar la recollida de la informació també es va penjar uns cartells i els participants van enganxar els post-its amb la informació a cada un dels apartats. Destinataris: Joves entre 16 i 35 anys associats i no associats dels municipis de la comarca del Barcelonès. La recerca dels joves per participar en el grup de discussió ha estat: - al Qüestionari Jove 2012, al final de tot del document es convidava als joves que estiguessin interessats a deixar el seu correu electrònic. A aquells joves que van deixar el correu electrònic se’ls va enviar un correu electrònic per convidar-los a participar en el grup de discussió. - es va posar un banner a la pàgina web: www.barcelonesjove.net i també al facebook de barcelonesjove.net Calendarització: El grup de discussió es va realitzar el 13 de novembre de 2012. Enquesta online als joves (Qüestionari Jove 2012) Objectiu: - Valoració dels serveis de l’Oficina de Joventut i Habitatge - Aportació dels joves al Pla Comarcal de Joventut Metodologia: Enquesta a través de l’aplicatiu informàtic Survey Monkey. Destinataris: Els usuaris que han fet servir algun servei de l’Oficina de Joventut i Habitatge al llarg de l’any 2012. Calendarització: El Qüestionari Jove 2012 ha estat actiu per recopilar respostes des del 10 d’octubre del 2012 al 20 de novembre del 2012. El Qüestionari es va penjar al Facebook de Barcelonesjove.net, a la web: www.barcelonesjove.net i es va enviar un Novetats al dia als joves de la comarca. Enquesta d’avaluació als usuaris presencials del mes de maig dels serveis del CIREJ (Centre d’Informació i Recursos per l’Emancipació Juvenil) o CEJ (Centre Europa Jove).

19


Objectiu: Avaluació i valoració dels serveis del Centre d’Informació i Recursos per l’Emancipació Juvenil (CIREJ) i del Centre Europa Jove (CEJ), per part dels usuaris que han fet una consulta presencial. Metodologia: Enquesta a través de l’aplicatiu informàtic Survey Monkey. Destinataris: Joves que han fet una consulta o assessorament presencial al servei del CEJ o del CIREJ durant el mes de maig Calendarització: L’enquesta es va passar durant el mes de maig de 2012. Enquesta www.compartir-habitatge.net 2009-2012 Objectiu: - Avaluació i valoració de la web comarcal: www.compartir-habitatge.net Metodologia: Enquesta a través de l’aplicatiu informàtic Survey Monkey. Destinataris: Joves que fan o han fet ús de la web: www.compartir-habitatge.net Calendarització: L’enquesta www.compartir-habitatge.net 2009-2012 es fa penjar a mitjans d’octubre a la web: www.barcelonesjove.net DAFO + Propostes de millora Objectiu: - Avaluar els projectes desenvolupats des de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès. - Fer propostes de millora de cada un del projectes. Metodologia: La metodologia seguida per avaluar els projectes desenvolupats des de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès és una metodologia qualitativa, concretament a través de la tècnica DAFO és que detectar les debilitat i fortaleses internes i les amenaces i oportunitats externes en relació al projecte. Complementant el DAFO s’ha demanat que els tècnics facin propostes de millora envers a cada un dels projectes de desenvolupa. Calendarització: Els DAFO i les propostes de millora s’han realitzat durant els mesos de novembre i desembre del 2012. Destinataris

20


Tècnics que desenvolupen els projectes de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès. Anàlisis del recursos municipals en polítiques de joventut Objectiu: Conèixer els recursos per desenvolupar les polítiques de joventut en els municipis de la comarca del Barcelonès. Metodologia: S’ha passat l’enquesta de recursos municipals en polítiques de joventut per recopilar informació dels municipis sobre:

- Estructures polítiques - Estructures tècniques

o Tècnics de joventut o Informadors juvenil o Dinamitzadors o Altres professionals de joventut

- Infraestructures o Espai físic Centre Jove o Espai físic Punt d’Informació

- Recursos econòmics Per elaborar l’enquesta s’ha seguit els mateixos ítems de l’enquesta que es va passar el 2010. Destinataris: Coordinadors dels departaments de joventut o tècnics de joventut dels ajuntaments de la comarca del Barcelonès. Calendarització: L’enquesta es va elaborar durant el mes d’octubre i els tècnics de joventut la van retornar omplerta a principis de novembre. Enquesta polítiques de joventut municipal i comarcal al Barcelonès Objectiu: - Anàlisi de la realitat juvenil i les polítiques de joventut que es desenvolupen des dels municipis i el Consell Comarcal del Barcelonès. Metodologia: Enquesta a través de l’aplicatiu informàtic Survey Monkey. Destinataris: Tècnics de joventut dels municipis de la comarca del Barcelonès. Calendarització: L’enquesta es va enviar als tècnics de joventut municipals de la comarca del Barcelonès i la van retorna a principis de novembre.

21


Reunió polítics de joventut de la comarca del Barcelonès Objectiu:

- Avaluar el Pla Comarcal de Joventut 2009-2012 - Definir les línies estratègiques a seguir en el Pla Comarcal de Joventut 2013-

2016 - Definir projectes comuns

Metodologia: Reunions Calendarització: 27 de febrer de 2013. Destinataris:

- Regidors de joventut municipals de la comarca del Barcelonès. - Diputada adjunta a joventut de la Diputació de Barcelona - Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. - President del Consell Comarcal del Barcelonès - Vice-President del Consell Comarcal del Barcelonès

Reunions amb tècnics de joventut locals i tècnics de joventut d’altres administracions Objectiu:

- Avaluar el Pla Comarcal de Joventut 2009-2012 - Definir les línies estratègiques a seguir en el Pla Comarcal de Joventut 2013-

2016 - Definir projectes comuns

Metodologia: Reunions Calendarització: Últim trimestre de 2012 i primer trimestre de 2013. Destinataris: Coordinadors de joventut o en el seu defecte tècnics de joventut dels municipis de la comarca del Barcelonès: Badalona, Barcelona, L’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Tècnica de l’Agència Catalana de Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i tècnica de l’Oficina de Pla Jove de la Diputació de Barcelona. Resumint, per elaborar la diagnosi de les polítiques locals de joventut i de les polítiques de joventut del Consell Comarcal del Barcelonès, s’han fet servir diferents tècniques d’investigació. A més a més i seguint el principi rector de la participació i de la integralitat, han intervingut diferents agents involucrats en les polítiques de joventut que es realitzen avui en dia:

22


Agents Implicats: - Direcció General de Joventut - Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès - Ajuntament de Barcelona - Ajuntament de Badalona - Ajuntament de L'Hospitalet - Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet - Ajuntament de Sant Adrià de Besòs - Entitats i empreses prestadores dels nostres serveis - Tècnics dels serveis i equipaments juvenils. - Tècnics del Consell Comarcal del Barcelonès. - Informadors Juvenils. - Dinamitzadors Juvenils. - Partners Internacionals i estatals. - Diputació de Barcelona. Oficina del Pla Jove. I especialment amb la participació dels joves.

23


2.2- Anàlisi de les polítiques locals de joventut Índex 2.2.1- Anàlisis de la dades

- 2.2.1.1- Població - 2.2.1.2- Barcelonès jove en Xarxa: enfortir les polítiques de joventut al

Barcelonès o Informació Juvenil o Treball en xarxa o nTIC

- 2.2.1.3- Suport als municipis per la millora de l’ocupació i la capacitació dels professionals dels joves

o Educació o Ocupació o Mobilitat Europea

- 2.2.1.4- Potenciar valors i aportacions de recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més sostenible.

o Habitatge o Salut

- 2.2.1.5- Principals problemes dels joves 2.2.2- Estructura i recursos de les Regidories de Joventut dels ajuntaments de la comarca del Barcelonès

24


Al llarg d’aquest apartat es vol conèixer les polítiques locals que es desenvolupen pels joves que viuen en el territori de la comarca del Barcelonès. L’anàlisi es farà tenint en compte els eixos prioritaris del Pla Comarcal de Joventut, que ens síntesi son: el treball en xarxa amb agents que treballen amb les polítiques de joventut al territori, suport als municipis per millorar l’ocupabilitat dels joves, i potenciar valors generadors de canvis. Les polítiques de joventut s’analitzen amb diferents tècniques de recollides de dades on participen els diferents agents que desenvolupen polítiques de joventut locals o els mateixos destinataris, o sigui els joves. Concretament, les tècniques utilitzades son:

- Explotació de dades estadístiques dels joves dels municipis de la comarca del Barcelonès.

- Enquesta online per analitzar les polítiques municipals, que s’ha passat a tots els municipis i l’han omplert els coordinadors i/o tècnics de joventut municipals.

- Grup de discussió amb joves no associats que viuen en algun municipi de la comarca del Barcelonès.

- Enquesta online a joves del Barcelonès que han fet servir algun servei de l’Oficina de Joventut i Habitatge.

L’opinió i propostes dels diferents actors que han participat en algun moment en l’anàlisi de les polítiques locals de joventut, s’ha tingut en comte i s’han incorporat en la mesura de lo possible, a les diferents actuacions que s’han dissenyat per assolir els objectius marcats pels Pla Comarcal de Joventut. A l’apartat anterior ja s’ha inclòs la fitxa tècnica de cada una de les actuacions de recollida de dades que s’ha fet servir. Els documents amb tota la informació es troben a l’Annex del PCJ. L’anàlisi es realitza en seguint com a guió els tres eixos prioritaris del Pla Comarcal de Joventut.

25


2.2.1- Anàlisi de les dades Abans de començar a analitzar les polítiques de joventut, analitzarem en profunditat la composició a nivell demogràfic de la població dels municipis de la comarca del Barcelonès i concretament els joves de la comarca. 2.2.1.1- Població La comarca del Barcelonès està integrada per 5 municipis: Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Barcelona n’és la capital. La població l’any 2011 era de 2.246.280 habitants, segon el Padró municipal. La comarca té una superfície de 145,8 km, i és la comarca amb major densitat de població: 15.411,9 hab./Km. Taula. Evolució de la població. Comarca, Àmbit metropolità i Catalunya. 1992-2011

1991 1996 2001 2004 2007 2008 2011 Barcelonès 2.302.137 2.131.378 2.093.670 2.193.380 2.212.658 2.235.578 2.246.280

Àmbit metropolità

4.264.422 4.228.048 4.390.390 4.673.648 4.856.579 4.928.852 4.777.042

Catalunya 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319 7.210.508 7.364.078 7.539.618

Com es pot comprovar a la taula evolució de la població, la població de la comarca del Barcelonès ha seguit una tendència de descens des de l’any 1991 al 2001. Entre els anys 2001 i 2004 aquesta tendència s’inverteix, i entre els anys 2004 i 2011 la població de la comarca creix lleugerament, tot i que l’any 2011 no supera el nombre de població que hi havia l’any 1991. El decreixe ment de la població que es dona a la comarca del Barcelonès no es dona a l’Àmbit Metropolità on només l’any 1996 presenta un lleuger decreixement. A la resta de Catalunya la població creix ininterrompudament des de l’any 1991 fins l’any 2011, que concretament té 7.539.618 habitants.

26


Taula. Evolució de la població dels municipis del Barcelonès, el Barcelonès i Catalunya. 1981-2011

Catalunya Barcelonès Badalona Any Habitants Increment Any Habitants Increment Any Habitants Increment 1981 5.956.414 1981 2.454.491 1981 229.780 1986 5.978.638 0,07 1986 2.376.600 -0,63 1986 225.016 -0,41 1991 6.059.494 0,27 1991 2.302.137 -0,63 1991 218.725 -0,56 1996 6.090.040 0,10 1996 2.131.378 -1,48 1996 210.987 -0,71 2001 6.361.365 0,89 2001 2.093.670 -0,35 2001 205.836 -0,49 2008 7.364.078 3,15 2008 2.235.578 1,36 2008 215.329 0,92 2011 7.539.618 0,48 2011 2.246.280 0,10 2011 219.786 0,41

Santa Coloma Sant Adrià L'Hospitalet Any Habitants Increment Any Habitants Increment Any Habitants Increment 1981 140.613 1981 36.397 1981 295.074 1986 135.258 -0,76 1986 34.735 -0,91 1986 279.779 -1,04 1991 133.138 -0,31 1991 34.154 -0,33 1991 272.578 -0,51 1996 123.175 -1,50 1996 33.361 -0,46 1996 255.050 -1,29 2001 112.992 -1,65 2001 31.939 -0,85 2001 239.019 -1,26 2008 117.336 0,77 2008 33.223 0,80 2008 253.782 1,24 2011 120.824 0,59 2011 34.157 0,56 2011 256.065 0,18

Barcelona Any Habitants Increment 1981 1.752.627 1986 1.701.812 -0,58 1991 1.643.542 -0,68 1996 1.508.805 -1,64 2001 1.503.884 -0,07 2008 1.615.908 1,49 2011 1.615.448 -0,01

Dades del padró municipal d’habitants La Taula sobre l’Evolució de la població de la Comarca i els municipis que la composen constaten que la tendència a tots els municipis de la comarca ha estat la mateixa: de decreixement de la població durant els decennis 1981-2001 i de creixement l’últim decenni. En aquest últim cas, exceptuant la ciutat de Barcelona que entre els anys 2008 i 2011 ha petit un lleuger descens de la població. Aquest gir en el comportament demogràfic pot explicar-se per l’augment de la població d’origen immigrant que ha arribat al municipi els darrers anys.

27


Piràmide de la població de la comarca del Barcelonès 2011

150000 100000 50000 0 50000 100000 150000

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

de 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

homes dones

Dades padró municipal de població. Idescat. La piràmide de la població de la Comarca de l’any 2011 ens dóna dades sobre l’estructura demogràfica del territori. El gràfic posa de manifest que la generació més nombrosa a la comarca és la generació nascuda als anys seixanta i setanta, o sigui els que tenen entre 30 i 44 anys, també coneguda com la “Generació del Baby Boom”. En aquest sentit, el model d’estructura de la població del territori del Barcelonès no difereix de la resta de Catalunya, on la població més nombrosa també és la que té entre 30 i 44 anys. Respecte al gènere, l’any 2011 hi havia més homes que dones, concretament hi ha 1.080.649 homes per 1.165.631 dones. Com s’observa a la piràmide hi ha més homes que dones en edat de treballar, aquesta tendència s’inverteix quan s’observen les franges d’edat més grans, concretament a partir de l’any 65 on hi ha més dones que homes. Així es pot afirmar que la vellesa es femenina. Respecte a les generacions més joves, es constata que els últims 10 anys hi ha hagut més naixements, ja que hi ha més nens entre 0-4, que entre 5 i 9, i encara més dels que tenen entre 10 i 14 anys. Els últims 20 anys hi ha hagut una clara disminució de la natalitat, i això afecta a que hi ha un progressiu envelliment de la població, fenomen que es dona a quasi totes les societats avançades.

28


Taula. Índex de població 2011

2011 Habitants Índex de

dependència juvenil

Índex d’envelliment

Índex de dependència

global Barcelonès 2.246.280 21,69 153,78 48,72 Catalunya 7.539.618 25,32 108,35 54,94

Taula elaborada a partir de dades del Padró municipal del 2011. Idescat Índex de dependència juvenil: (població <15 anys/població de 15 a 64 anys)*100 Índex d’envelliment: (Població>64 anys/població < 15 anys)*100 Índex de dependència global: [(Població<15 anys+Població>64 anys/Població de 15 a 64 anys)]*100 Aquesta taula ens mostra l’índex de dependència juvenil de Catalunya al Barcelonès i als diferents municipis de la Comarca durant l’any 2011. L’Índex de dependència juvenil mesura la càrrega que representa la població juvenil que no té edat de treballar per la població en edat de treballar. Pel territori del Barcelonès aquest índex presenta la següent proporció: 22 joves de menys de 16 anys per cada 100 persones que tenen entre 16 i 64 anys. L’índex de dependència juvenil és 3 punts inferior al conjunt del Barcelonès que a la resta de Catalunya. D’altra banda la taula també ens mostra quin són els índex d’envelliment de Catalunya i de la comarca. L’índex d’envelliment mesura el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. Com s’observa a la taula, l’índex d’envelliment de la Comarca és superior a l’índex d’envelliment de la resta de Catalunya. POBLACIÓ JOVE Taula. Evolució dels joves de 15 a 29 anys i la seva proporció respecte al total de la població. Municipi, comarca i Catalunya.

1996 2001 2006 2011

joves %

joves joves

% joves

joves %

joves joves

% joves

Badalona 56.562 26,81 50.063 24,32 48.215 21,76 37.621 17,11 Santa Coloma

35.380 28,72 28.131 24,90 25.819 21,68 21.066 17,43

Santa Adrià 9.052 27,13 7.585 23,75 6.622 20,32 5.890 17,24 L’Hospitalet 67.159 26,33 55.353 23,16 50.066 20,17 43520 16,99 Barcelona 324.268 21,49 297.396 19,78 296.334 18,45 266.727 16,51 Barcelonès 492.421 23,10 438.528 20,95 427.056 19,18 374.824 16,69 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.412.517 19,80 1.254.864 16,64 Elaborat a partir de dades del padró municipal La taula fa referència a l’evolució que ha fet des del 1996 al 2011 la proporció de joves entre 15 i 29 anys que viu a Catalunya, a la Comarca del Barcelonès i els municipis que la composen en relació al total de la població. La proporció total de joves que tenen entre 15 i 29 anys ha estat lleugerament inferior al Barcelonès que a la resta de Catalunya tots els anys excepte l’any 2011 que hi ha un percentatge mínimament més alt a la Comarca del Barcelonès.

29


Al observar la taula detalladament per municipis, es constata que Barcelona ciutat sempre té un percentatge inferior de joves respecte a la resta de municipis de la comarca, afectant al còmput general de percentatge de joves respecte al total de la població de la comarca. El nombre de joves i la seva proporció respecta al total de la població entre els anys 1996 i 2011 disminueix significativament en els municipis de la comarca, a la Comarca i a Catalunya en general. Per exemple, l’any 1996 a Badalona un 26,8% eren joves i l’any 2011 un 17%. Aquesta clara disminució es constata a tots els municipis. Taula. Població jove de 15 a 29 anys per grups d’edat. Municipi, comarca i Catalunya. 2011

15-19 20-24 25-30 Total

Joves %

joves Joves

% joves

Joves %

joves Total

Badalona 10371 27,56 11.939 31,73 15311 40,69 37.621 Santa Coloma 5.463 25,93 6.677 31,69 8.926 42,37 21.066

Sant Adrià 1.718 29,17 1.849 31,39 2.323 39,44 5.890 L’Hospitalet 10.981 25,23 13.789 31,68 18.750 43,08 43.520 Barcelona 64.016 24 81.005 30,37 121.706 45,62 266.727 Barcelonès 92.549 24,69 115.259 30,75 167.016 44,56 374.824 Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 1254864

Elaborat a partir de les dades del padró 2011. Càlcul % joves: (nº de joves de 15-19 anys *100)/total de joves entre 15 i 29 anys Com mostra la taula, el percentatge de joves que viuen a la Comarca l’any 2011 s’incrementa com més s’incrementa la franja d’edat que prenem com a referència. A més edat, més % de joves. Així els que tenen entre 25 i 30 anys representen un 44,56% dels joves que viuen al territori del Barcelonès, del que tenen entre 20 i 24 anys un 30% i dels joves que tenen entre un 25 i un 19% representen un 25%. Així doncs, el percentatge disminueix en quasi 20 % entre els joves que tenen 15 i 19 anys i els que tenen 25 i 30 anys. Aquesta dada corrobora el que s’ha afirmat al comentar la taula anterior. Al comparar les dades de la Comarca amb les dades de Catalunya, hi ha una proporció més elevada de joves que tenen entre 15 i 19 anys i 20 i 24 anys a Catalunya que a la comarca del Barcelonès. Però aquesta dada s’inverteix entre els joves que tenen 25 i 30 anys, ja que hi ha una proporció lleugerament superior a la comarca del Barcelonès envers Catalunya. Destacar el percentatge elevat de joves entre 15 i 19 anys que té Sant Adrià respecte a la resta de municipis.

30


MOVIMENTS MIGRATORIS Taula. Població de 15 a 29 anys segons lloc de naixement. Municipi, comarca i Catalunya. 2011 Nascuts a

Catalunya Nascuts a la

resta de l’Estat Nascuts a l’estranger

Joves % Joves % Joves % Badalona 26.886 71,46 923 2,45 9.812 26,08 Santa Coloma

12.262 58,22 442 2,10 8362 39,71

Sant Adrià 4.658 79,08 175 2,97 1.057 17,95 L’Hospitalet 23.293 53,52 1.213 2,78 19.014 43,69 Barcelona 158.683 59,49 11.230 4,21 96.814 36,30 Barcelonès 225.782 60,24 13.983 3,73 135.059 36,03 Catalunya 849.216 67,67 44.649 3,56 360.999 28,77 El percentatge de joves que viuen a la Comarca del Barcelonès l’any 2011 i que han nascut a l’estranger representen el 36% i en canvi a Catalunya és de 28%. Així hi ha un percentatge més elevat de joves nascuts a l’estranger a la Comarca del Barcelonès que a Catalunya. Per municipis destacar que L’Hospitalet és el municipi que té el percentatge més alt de joves que han nascut a l’estranger, concretament un 43%. I per contrapartida destacar que Sant Adrià de Besòs és el municipi on hi ha més joves que han nascut a Catalunya i amb un percentatge molt menor de joves nascuts a l’estranger. RESUM Resumint, a la comarca del Barcelonès, la població decreix durant els decennis 1981-2001 i experimenta un lleuger creixement al llarg dels últims anys. La generació més nombrosa a la comarca és la generació nascuda als anys seixanta i setanta, o sigui els que actualment tenen entre 30 i 44 anys. Els últims 20 anys hi ha hagut una clara disminució de la natalitat, i això afecta a que hi ha un progressiu envelliment de la població Respecte a les generacions més joves, es constata que els últims 10 anys hi ha hagut més naixements, ja que hi ha més nens entre 0-4, que entre 5 i 9, i encara més dels que tenen entre 10 i 14 anys. L’índex de dependència juvenil és 3 punts inferior al conjunt del Barcelonès que a la resta de Catalunya. La proporció total de joves que tenen entre 15 i 29 anys ha estat lleugerament inferior al Barcelonès que a la resta de Catalunya tots els anys excepte l’any 2011 que hi ha un percentatge mínimament més alt a la Comarca del Barcelonès. El percentatge de joves que viuen a la comarca l’any 2011 s’incrementa com més s’incrementa la franja d’edat, a més edat, més % de joves. A la comarca del Barcelonès, menys percentatge de joves entre 15 i 24 anys respecte a Catalunya, però més joves que tenen entre 25 i 30 anys.

31


Percentatge més elevat de joves nascuts a l’estranger a la Comarca del Barcelonès que a Catalunya. Per municipis destacar que L’Hospitalet és el municipi que té el percentatge més alt de joves que han nascut a l’estranger, concretament un 43%. ________________________________________________

32


2.2.1.2- Barcelonès en Xarxa. Enfortir les polítiques de joventut al Barcelonès. INFORMACIÓ JUVENIL Informació juvenil: Els joves que han contestat el qüestionari online creuen que la informació juvenil ha de ser de qualitat i que ha de ser accessible online, per tal de poder disposar d’ella i facilitar la presa de decisions. És tant important la informació juvenil, que el 55% dels joves que han contestat el qüestionari opinen que si s’hagués de prioritzar actualment algun servei per a joves hauria de ser l’accés a la informació de qualitat per no perdre cap oportunitat. Informació juvenil a través de les xarxes socials i pàgina web El 87% dels joves que han contestat el qüestionari online, creuen que s’hauria de facilitar i destinar recursos per a fer més accessible la informació als joves a través de les xarxes socials o pàgines web. Més concretament sobre les xarxes socials, els coordinadors i/o tècnics de joventut municipals consideren que necessiten suport per dinamitzar les xarxes socials dels seus equipaments, departaments de joventut... per tal de fer més accessible la informació. Pàgina web A través del qüestionari online s’ha preguntat als joves i també als departaments de joventut sobre diferents aspectes de la pàgina web per saber-ne la seva adequació i la seva funcionalitat envers als joves. Els joves consultes entre un o dos dies per setmana un 34% la pàgina web, un 15% cada dues setmanes, i destacar que un 9% entre de tres a cinc dies per setmana. Un 67% dels joves enquestat accedeix a la pàgina web www.barcelonesjove.net a través dels butlletins electrònics, el 29% a través de la pàgina principal, el 14% a través de les xarxes socials i el 9% des de cercadors externs. El 83% dels joves que han contestat l’enquesta han trobat la informació que cercaven . Els joves fan una valoració bona de diferents aspectes relacionats amb la pàgina web: valoració bona de la navegabilitat, el disseny, la claredat i precisió en la informació i la utilitat de la informació. El coordinadors i tècnics de joventut a través de l’enquesta opinen que per fer més eficaç el portal www.barcelonesjove.net per als joves del vostre municipi, s’hauria de fer un disseny més senzill, incloure o fer més present les xarxes socials i fer alguna plataforma per descarregar aplicacions pels smpartphones (app), més orientada a serveis de feina i mobilitat europea, etc.. S’ha demanat que facin una valoració general de la pàgina web, i el 46% la valora com a molt bona, un 37% com a bona i un 120% com excel·lent.

33


Segons els joves els àmbits d’informació que s’haurien de crear nous son: un 56% opina que la gestió del meu pressupost i recursos gratuïts per a joves, el 45% sobre emprenedoria i creació d’empreses, el 40% Cultura i oci, i el 36% viure fora de casa dels pares. En canvi, els coordinadors i tècnics de joventut opinen que els continguts que s’haurien de prioritzar a la pàgina web son: ofertes de treball aquí, el 65% beques, el 64% cursos de formació , el 47% ofertes de treball a l’estranger i el 40% cursos sobre ocupació Respecte al contingut audiovisual de la pàgina web, la meitat dels joves que han contestat l’enquesta la valoren com a bona i el 30% com a molt bona. Els coordinadors i tècnics de joventut opinen que si s’elaboren nous vídeos que siguin sobre novetats que es produeixin en les matèries tractades i les que hi hagi al servei, sobre experiències viatals, sobre qüestions del territori, educació emocional.... Els nous vídeos que s’elaborin haurien de ser ho càpsules d’un minut de durada o reportatges de més llarga duració. També s’ha demanat als joves que valorin les assessories de la pàgina web, i la valoració de la qualitat de la informació, el format, la rapides en la contestació, la identificació de l’assessor i la disponibilitat és bona. Respecte a la webcam, el 55% dels joves consideren que fer arribar les seves consultes via webcam no és útil. En canvi respecte a realitzar els tallers per videostreaming, el 70% considera que és útil. Respecte al butlletí electrònic, els coordinadors i/o tècnics de joventut als hi agradaria que es fes un butlletí pel seu municipi, i fins i tot estarien disposats a introduir contingut en el butlletí o a l’agenda de la web: www.barcelonesjove.net. Respecte a les guies virtuals, el coordinadors i/o tècnics de joventut estan interessats en que s’elaborin més guies virtuals i la temàtica hauria de ser envers l’ocupació, habitatge, salut... Els joves i els coordinadors i/o tècnics de joventut expressen la necessitat de treballar el tema de la informació juvenil, en el sentit de fer més accessible la informació als joves i que la informació que es facilita sigui de qualitat i actualitzada. Respecte a com fer accessible la informació es detecta que un dels mecanisme a partir dels quals s’ha de seguir treballant i s’ha de potenciar és les tecnologies de la informació i la comunicació: pàgina web, xarxes socials: facebook, twiter, guies virtuals, butlletins, etc...

34


TREBALL EN XARXA Treball mancomunat Els coordinadors i/o tècnics de joventut municipal a través de l’enquesta onlin i de les reunions que s’han mantingut al llarg de l’últim trimestre de 2012 i primer trimestre del 2013, creuen que és necessari i estan disposats a treballar en xarxa. Els canals o mecanismes més adequats per treballar en xarxa son les reunions trimestrals. A part hi ha altres eines o canals per facilitar el treball en xarxa com son: les eines 2.0, les xarxes socials.... També se’ls ha preguntat si estarien disposats a gestionar personal compartit amb altres municipis, i gairebé tots els municipis han contestat que sí, i sobretot compartirien assessors o educadors de carrer. ? 5 persones han contestat que sí i una persona que no. A part d’aquests temes també s’ha als tècnics sobre els temes de les instal·lacions juvenil i dels casals d’estiu. Tots els tècnics consideren que tenen prou informació sobre les instal·lacions juvenils, i respecte al casals d’estiu els tècnics consideren que s’ha de fer més assessorament a les entitats respecte aquest tema i també s’ha de fer més difusió dels casal d’estiu. Dins d’aquest eix és important saber la opinió dels tècnics respecte als temes d’elaboració d’estudis de joventut i el pla locals de joventut, dos terços dels ajuntaments manifesten la necessitat d’obtenir suport per tal de portar a terme aquests projectes. I també consideren que és necessari facilitar formació per als professionals que treballen amb els joves. En conclusió, es detecta la necessitat de treballar en xarxa i enfortir els llaços entre els departaments de joventut de les diferents administracions, per poder desenvolupar actuacions i projectes conjunts en una època, tal i com veurem en apartats posteriors, on ha minvat el pressupost de que disposen les regidories de joventut. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ Per parlar dels joves i les tecnologies de la informació i comunicació, destacarem els punts més rellevants de l’estudi “Els joves i les nTICs d’accés a l’entorn virtual” elaborat per l’Agència Catalana de Consum l’any 2011. Els aparells tecnològics són molt presents a la vida dels joves, i hi ha més joves que no tenen mòbil que no pas que no tenen ordinadors. Les nTIC (noves tecnologies de la informació i comunicació) tenen més presència entre els joves de més edat que entre els de menys, a secundària és quan s’acaba de consolidar l’ús del telèfon mòbil entre els joves. Les noves tecnologies estan presents a la vida dels joves des de ben petits, ja que la gran majoria sol tenir el seu primer mòbil entre els 10 i els 12 anys, i el seu primer ordinador en edats més variades que van dels 6 als 12 anys, aquestes tendències s’estan accentuant, ja que les noves tecnologies entren cada cop més d’hora en la vida dels joves.

35


Els joves d’avui en dia són nadius digitals Quins espais web visiten quotidianament? Els joves entren quotidianament a gran diversitat d’espais web. Els espais de tipus personal i els xats són els més visitats, seguits de música i vídeo, correu electrònic, baixades i els cercadors. En el moment de la recerca, la pàgina personal més utilitzada ha sigut el Fotolog, seguida del Facebook, Metroflog, Myspace i Tuenti. S’observen diferències amb l’edat, ja que a més edat augmenta el percentatge de joves que tenen Facebook o Fotolog, i en canvi disminueix el percentatge de joves que tenen Metroflog. La majoria dels joves visiten els xats i les pàgines personals de manera quotidiana, i per tant els resultats suggereixen que l’entorn virtual es constitueix en una plataforma de per comunicar-se. La dominància de xats i pàgines personals per davant dels correus electrònics suggereix que guanyen terreny les comunicacions instantànies i breus. Respecte als joves del Barcelonès es detecta que compren menys per Internet que els joves d’altres comarques S’han definit diferents perfils de joves en funció de la seva relació amb les nTIC: - Joves online: aquí se situa la majoria de joves. El tipus de joves que majoritàriament té mòbil, té ordinadors i està familiaritzat amb l’entorn virtual. - Joves potencialment online: joves que fan servir les noves tecnologies però estan poc familiaritzats amb l’entorn virtual, ja que acostumen a fer servir internet només per a les pàgines personals. - Joves offline: joves que no solen tenir ni mòbil ni ordinador, i no estan gaire familiaritzats amb l’entorn virtual, només hi juguen. http://www.consum.cat/documentacio/14016.pdf

36


2.2.1.3- Suport als municipis per a la millora de l’ocupabilitat i la capacitació dels professionals dels joves. Per fer l’anàlisi de les polítiques locals de joventut del territori de la comarca del Barcelonès, com ja s’ha comentat a l’inici, s’ha fet utilitzant diferents tècniques de recollides de dades i han participat diferents agent. Per facilitar la detecció de necessitats i propostes sorgides d’aquestes dades i en funció dels eixos que es prioritzen el Pla Comarcal de Joventut es farà l’anàlisi a partir dels eixos: educació, ocupació i mobilitat juvenil. Dades extretes de l’Explotació de dades estadístiques. EDUCACIÓ És difícil tenir dades actualitzades sobre temes d’educació, l’últim cens data de l’any 2001. Tot i així, i a partir de dades del Departament d’Ensenyament de Generalitat de Catalunya i estudis que s’han realitzat sobre educació a la comarca del Barcelonès es farà l’anàlisi sobre educació i els joves. Destacar que ens centrarem en les dades dels Estudis Secundaris, donat que ens interessa aprofundir en el tema de transició escola treball dels joves de la comarca. Segons “l’Anàlisi quantitativa sociodemogràfica dels municipis de Badalona, L’Hospitalet de LLobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Desembre 2010”. Pel que fa a la comarca del Barcelonès, i les tendències generals respecte a l’àmbit educatiu, cal destacar les afirmacions recollides a l’Informe d’escolaritat al Barcelonès nord. Curs 2009-2010, elaborat per l’àrea tècnica del CCOO del Barcelonès. “Augmenta substancialment el nivell educatiu de la població en general durant els últims anys. De la mateixa manera, la joventut allarga els seu període d’estudi i d’aquesta manera, varien els cicles vitals i la transició entre l’etapa jove i l’etapa adulta. En segon lloc, destacar la progressiva feminització de l’educació, centrat sobretot en determinats nivells educatius.” “Un exemple d’aquesta femenització de l’educació, és per exemple, el nombre més elevat de la població femenina en els estudis de batxillerat. Les noies en general tenen millors resultats acadèmics, un nivell d’abandonament dels estudis més alt per part dels nois, o bé que les noies es decanten per trajectòries acadèmiques més llargues.” Taula. Alumnes cursos secundària. Total i dones. Curs 2011/2012.

Curs 2011/2012 Dones % Dones Total % TOTAL Dones % Dones Total % TOTALESO (Total) 36.331 48 75.897 54 135.020 48 281.272 62Batxillerat 14.600 53 27.695 20 45.925 54 85.640 19

CFGM 6.806 43 15.967 11 22.307 42 53.090 12CFGS 10.647 48 22.246 16 23.677 48 49.180 11

TOTAL 68.384 141.805 100 226.929 455.489 100

Barcelonès Catalunya

Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En el curs 2011/2012 hi havia un total de 141.805 estudiant ESO, Batxillerat, Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) i Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) a la comarca del Barcelonès.

37


Respecte als diferents cursos, a la comarca del Barcelonès un 54% dels alumnes està cursant ESO, un 20% Batxillerat, un 11% CFGM i un 16% CFGS. Si es comparen aquestes dades amb els alumnes de Catalunya, observem que a Catalunya hi ha un major nombre d’alumnes estudiant ESO, i en canvi i hi un percentatge força inferior, concretament de 5% d’alumnes menys estudiant CFGS. Respecte a Batxillerat i a CFGM el percentatge d’alumnes a Catalunya i a la Comarca del Barcelonès son força similars. Al Barcelonès hi ha menys alumnes cursant l’ESO i més alumnes cursant CFGS. Al observar les dades dels alumnes per gènere que estudien a la comarca del Barcelonès, detecta que hi ha un percentatge lleugerament superior de noies que estudien Batxillerat, concretament hi ha un 53% per un 47% de nois. Hi ha menys presència de noies en els cursos de CFGM, ja que hi ha un 43% de dones respecte a un 57% d’homes. A la ESO i a CFGS hi ha un percentatge més o menys igual, tot i que és lleugerament superior la presència d’homes en aquests cursos, concretament amb un 52% en cada un d’ells. A la comarca del Barcelonès hi ha més dones estudiants Batxillerat i hi ha menys presència en els CFGM. Si comparem les dades de gènere del Barcelonès amb les de Catalunya observem que hi ha un comportament similar, la única diferència que hi ha es que a Catalunya a Batxillerat hi ha un 54% de dones i a CGFM un 42 i al Barcelonès hi ha un 53% i un i 42%. ALUMNAT ESTRANGER Taula. Alumnes estrangers. Barcelonès i Catalunya. Curs 2011/2012

Catalunya Barcelonès Catalunya Barcelonès Catalunya Barcelonès Catalunya BarcelonèsUnió Europea 5.973 730 1.369 237 1.126 156 622 218Resta d'Europa 2.035 593 634 182 512 124 347 171Magrib 11.702 1.107 1.087 175 2.491 285 510 142Resta d'Àfrica 1.966 187 192 36 480 105 160 76Amèrica del Nord 109 48 33 14 14 7 13 10Amèrica Central i del Sud 20.613 7.970 4.107 1.739 4.335 1.832 2.602 1.529Àsia i Oceania 5.855 3.801 750 504 544 290 203 142Alumnat estranger 48.253 14.436 8.172 2.887 9.502 2.799 4.457 2.288% Alumn. Estr. 17 19 10 10 18 18 9 10Total Alumnat 281.271 75.897 85.640 27.695 53.090 15.967 49.180 22.246

CFGSCurs 2011/2012 ESO Batxillerat CFGM

Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Respecte al nombre d’alumnes estrangers durant el curs 2011/2012 a la comarca del Barcelonès i Catalunya segons cursos, destacar que més o menys a tots els cursos de Batxillerat, CFGM i CFGS hi ha el mateix percentatge d’alumnes estrangers en dos territoris. La única diferència en aquest àmbit és en el curs d’ESO, així com a la Catalunya hi ha un 17% d’alumnes estrangers cursant aquest curs, a la comarca del Barcelonès hi ha un 19% d’alumnes. Es pot concloure, que els territoris de la comarca del Barcelonès i a Catalunya tenen la mateixa dinàmica en quan al percentatge d’alumnes estrangers en cada un dels cursos. Respecte a la procedència dels alumnes, destacar que la principal procedència dels alumnes estrangers que estudien a Catalunya son: en primer lloc d’Amèrica Central i del Sud, i en segon i tercer lloc de la Unió Europea i el Magreb.

38


Respecte als alumnes estrangers que estudien a la comarca del Barcelonès, destacar que en tots els cursos son de procedència d’Amèrica Central i del Sud, en segon lloc en gairebé tots els cursos excepte CFGS son de procedència d’Àsia i Oceania, i en tercer lloc la procedència és del Magrib o de la Unió Europea. Així doncs, destacar la diferència de procedències dels alumnes estrangers, al Barcelonès en segon lloc hi ha més estudiants procedents d’Àsia i Oceania i a Catalunya hi ha més alumnes procedents de la Unió Europea. EVOLUCIÓ ALUMNES SECUNDÀRIA Taula. Evolució alumnes de secundària. Comarca Barcelonès i Catalunya. Cursos 2004/05 al 2010/11

Barcelonès CAT Barcelonès CAT Barcelonès CAT Barcelonès CAT Barcelonès CAT Barcelonès CAT Barcelonès CATESO 76.054 258.746 75.361 260.966 75.549 264.829 75.785 269.442 75.871 271.828 75.520 274.134 75.500 276.689

Batxillerat 30.930 87.964 29.847 85.238 29.053 84.442 28.714 83.809 28.520 84.135 28.302 85.053 27.797 84.289CFGM 11.477 34.131 11.818 34.597 12.127 36.209 12.418 38.007 13.227 41.079 14.313 45.597 14.878 48.344CFGS 16.612 34.473 16.346 33.783 16.643 34.783 17.343 37.475 17.973 39.641 19.374 43.563 20.714 46.167

Total alumnes Estudis Secundaris 135.073 415.314 133.372 414.584 133.372 420.263 134.260 428.733 135.591 436.683 137.509 448.347 138.889 455.489

2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011

Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Gràfica. Evolució alumnes de secundària comarca Barcelonès i Catalunya.

138.889137.509135.591134.260133.372133372135.073

455.489448.347436.683

428.733420.263414.584415.314

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011

BarcelonèsCatalunya

Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. A Catalunya i a la comarca del Barcelonès, des del curs 2004/2005 hi ha una evolució creixent dels nombre d’alumnes que estudien secundària, aquesta evolució creixent només va disminuir durant el curs 2005/2006, fenomen que passa simultàniament en els dos territoris. Respecte a l’evolució segons cursos i territori: - Respecte als alumnes de Batxillerat, destacar que a la comarca del Barcelonès hi ha una progressiva disminució del nombre d’alumnes al llarg de tots els cursos analitzats.

39


En canvi a Catalunya, també disminueix el nombre d’alumnes, però a partir del curs 2008/2009 torna a augmentar lleugerament el nombre d’alumnes que cursa batxillerat. - L’evolució dels alumnes de l’ESO a la comarca del Barcelonès es manté estable al llarg de tots els cursos, en canvi a Catalunya hi ha un progressiu augment del nombre d’estudiant d’ESO. A la comarca del Barcelonès i a Catalunya incrementa el nombre d’alumnes que estudia Cicle Formatiu de Grau Mitjà, tot i que aquest augment és més visible a Catalunya. Per finalitzar, el nombre d’estudiants que cursen Cicles Formatiu de Grau Superior també augmenta, i aquest augment és més significatiu a la comarca del Barcelonès que a Catalunya. Com s’afirma a les Conclusions de l’Estat de la Joventut 2012. De l’Observatori Català de la Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, “en període de crisi i davant les dificultats dels joves a trobar feina, aquest tenen tendència a allargar el seu període formatiu i a no abandonar prematurament els estudis.“ AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT I EL FRACÀS ESCOLAR Taula. Avaluació de l’alumnat de 4t d’ESO. Total i noies. Curs 2011/2012

2011/2012Total Noies % Noies Total % Noies % Noies Total Noies % Noies

Barcelonès 17.435 8.695 49,87 14.390 82,54 7.386 51,33 5.948 2.351 39,52589106Catalunya 62.150 30.896 49,71 51.133 82,27 26.376 51,58 22.319 8.770 39,29387517* Curs anterior

Alumnes Avaluats* Obté graduat secundària * Alumnes repetidors

Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Durant el curs 2011/2012, va haver-hi 17.435 alumnes avaluats a la comarca del Barcelonès i a Catalunya 62.150, dels qual un 82% d’alumnes dels dos territoris va obtenir el graduat en l’ESO. A la comarca del Barcelonès i a Catalunya hi ha el mateix percentatge d’alumnes graduats en ESO. Respecte al nombre de nois destacar els resultats idèntics a la comarca del Barcelonès i a Catalunya, hi ha un 49% de noies avaluades i dels alumnes que han obtingut el graduat d’ESO, un 51% son noies. Per complementar aquesta informació sobre l’avaluació dels alumnes i el fracàs escolar, a continuació s’adjunta l’anàlisi que es fa sobre aquest tema en el document: Anàlisi quantitativa sociodemogràfica dels municipis de Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet el desembre de 2010. “Per als municipis de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i L’Hospitalet, el percentatge de l’alumnat que obté el graduat en ESO, es situa en un 73%. Aquells alumnes que obtenen el certificat en ESO i abandonen aquesta etapa educativa és un 10,8% i el percentatge d’alumnes que repeteixen curs per intentar de nou obtenir el graduat es situa en un 14,8%. El realitzar un anàlisi respecte a la comarca del Barcelonès i la mitjana catalana, els municipis es troben força per sota en el nivell d’alumnes que obtenen el graduat, ja que

40


per al Barcelonès representa un 81,7%, i a Catalunya un 81,9%. Els alumnes que repeteixen curs es situen en un 10,2% i en un 11,2% respectivament, també per sota del valor mitjà obtingut per tots els quatre municipi. Taula. Avaluació de l’alumnat de 4rt ESO. Totals i noies. Curs 2009-2010

Obté graduat ESO

Certificat ESO Repeteixen curs Alumnes avaluats

Total Noies Total Noies Total Noies Total Noies Badalona 1487 751 223 91 231 103 1.941 945 Badalona % 76,60 79,50 11,50 9,6 11,90 10,9 100 100 L’Hospitalet 1479 - 257 - 213 - 2.026 - L’Hospitalet % 73 - 12,6 - 10,5 - 100 - Sant Adrià 184 102 16 1 30 17 230 120 Sant Adrià % 80 85 7 0,80 13 14,20 100 100 Santa Coloma 690 385 110 46 265 103 1.065 534 Santa Coloma %

64,80 72,10 10,30 8,60 24,9 19,30 100 100

Barcelonès 14.359 7513 1257 500 1962 851 17.578 8.864 Barcelonès % 81,70 84,80 7,20 5,60 11,20 9,60 100 100 Catalunya 50.154 26.043 4808 1905 6244 2.639 61.206 30.587 % 81,9 85,1 7,9 6,2 10,2 8.6 100 100 Dept. Educació de la Generalitat de Catalunya. Destacar entre els graduats en ESO, Sant Adrià de Besòs, amb un 80% dels alumnes. Santa Coloma presenta el percentatge més elevat d’alumnes que repeteixen curs, un 24,9%. Badalona presenta un major percentatge d’alumnes que obtenen el certificat en acabar la ESO, un 11,5% és a dir, joves que finalitzen l’ESO sense obtenir el títol de graduat, només superat pel municipi de l’Hospitalet, amb un 12,6% d’alumnes que certifiquen. A nivell general, les noies obtenen millors resultats acadèmics que els nois en la totalitat de territoris analitzats. A la comarca del Barcelonès, el percentatge de noies que es graduen és d’un 84,8%, i la mitjana catalana es situa en un 85,1%. El percentatge d’alumnes que obtenen el graduat en ESO per a tots quatre municipis, es troba per sota de la comarca i de la mitjana catalana, fet que significa, un nivell educatiu més baix que la resta de joves del territori. Taula. Alumnat que repeteixen l’ESO curs a curs. Curs 2009/2010 % Total % Primer % Segon % Tercer % Quart Badalona 11,4 11,7 12,1 11 10,6 L’Hospitalet - - - - 12,68 Sant Adrià 13,40 13,50 14,90 12,50 12,50 Santa Coloma 14,1 10,6 12,7 11,5 21,6 Barcelonès 9,60 9,1 9,7 9,6 9,5 Catalunya 9,1 8,4 9,1 9,6 9,5

Alumnes que repeteixen curs durant l’ESO, el curs 2009-2010, un 12,4% d’alumnes repeteix algun dels quatre cursos d’aquesta etapa educativa, el curs supera la mitjana comarcal i catalana en més de tres punts, situada en un 9,1 i un 9,6% respectivament. És el municipi de Santa Coloma el que presenta un percentatge més elevat d’alumnes repetidors per al total de cursos de l’ESO, arribant fina al 14,1%. És també aquest municipi el que presenta un percentatge total més elevat d’alumnes repetidors per al

41


quart curs, situant un 21,6% segut de l’Hospitalet de Llobregat amb un 12,6% i de Sant Adrià amb un 12,5%. Altre cop les noies repetidores presenten índex més baixos que els nois, i aquestes representen el 40,7% dels repetidors, mentre que els nois representen un 59,3%, dada que constata el millor rendiment acadèmic de les noies en els darrers cursos acadèmics. Segona les Conclusions de l’Estat de la Joventut 2012. De l’Observatori Català de la Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. “Si comparem la situació de Catalunya amb la de la Unió Europea, els nivells educatius de Catalunya estan molt polaritzats; d’una banda hi ha una alta proporció de titulats universitaris (per sobre de la mitjana europea); de l’altra, però, hi ha un nombre molt alt de joves sense titulació postobligatòria. Així doncs, l’assignatura pendent són les titulacions mitjanes. L’indicador d’abandonament prematur dels estudis mostra aquesta alta proporció de joves d’entre 18 i 24 anys que, com a màxim, tenen estudis obligatoris. A Catalunya hi ha un 26% de joves de 18 a 24 anys que no estudien i com a màxim tenen titulació obligatòria. Per als 27 països de la Unió Europea, aquesta dada és del 13,5%, la meitat que a Catalunya. “ RESUM Al llarg de les últimes dècades augmenta el nivell educatiu, la joventut allarga el seu període d’estudis, i hi ha una progressiva feminització de l’educació, cada vegada hi ha més dones que homes estudiant. Durant el curs 2010/11, al Barcelonès hi ha menys alumnes cursant l’ESO i més alumnes cursant CFGS. Respecte a Batxillerat i a CFGM el percentatge d’alumnes a Catalunya i a la Comarca del Barcelonès son força similars. A la comarca del Barcelonès hi ha més dones estudiants Batxillerat i hi ha menys presència en els CFGM. Respecte als alumnes estrangers, es pot concloure, que els territoris de la comarca del Barcelonès i a Catalunya tenen la mateixa dinàmica en quan al percentatge d’alumnes estrangers en cada un dels cursos. Destacar la diferència de procedències dels alumnes estrangers, al Barcelonès en segon lloc hi ha més estudiants procedents d’Àsia i Oceania i a Catalunya hi ha més alumnes procedents de la Unió Europea. - A Catalunya i a la comarca del Barcelonès, des del curs 2004/2005 hi ha una evolució creixent dels nombre d’alumnes que estudien secundària. Avaluació de l’alumnat i el fracàs escolar: A la comarca del Barcelonès i a Catalunya hi ha el mateix percentatge d’alumnes graduats en ESO. - Respecte al nombre de nois destacar els resultats idèntics a la comarca del Barcelonès i a Catalunya, hi ha un 49% de noies avaluades i dels alumnes que han obtingut el graduat d’ESO, un 51% son noies.

42


A partir de l’enquesta online als joves del Barcelonès que han fet ús alguna vegades dels serveis de l’Oficina de Joventut i Habitatge, als coordinadors i/o tècnics de joventut i del grup de discussió amb joves també han sorgit necessitats i idees. El joves que han contestat online consideren que els estudis són útils per posteriorment trobar feina Respecte a la informació que tenen i a la qual poden accedir els joves, el 81% dels joves considera que té accés a la informació suficient i que també poden accedir a l’ocupació. En canvi en el grup de discussió que es fa fer amb joves que viuen en algun municipi de la comarca del Barcelonès, van comentar que s’havia de millorar la informació sobre els estudis, per tal de sabem més concretament el contingut del estudis i també per saber quines son les sortides laborals que tenen aquells estudis en concret. A nivell més general, els joves van comentar que trobaven a faltar la connexió entre el món acadèmic i el món laboral Un 56% dels joves considera que els serveis que s’haurien de prioritzar son aquells que millorin la formació i les habilitats personals per accedir a una ocupació. Sobre el tema acadèmic els joves del grup de discussió comenten encara que hi hagués canvi de govern o crisi no s’hauria de retallar en temes d’educació, ni canviar el sistema educatiu, no pot ser que hi hagi menys professors o que disminueixin les beques al menjador, les ajudes per comprar llibres, etc... Els coordinadors i tècnics de joventut a partir de l’enquesta de joventut i també de les reunions que s’han tingut amb ells, expressen que els departaments d’educació cada vegada tenen menys pressupost i estan retallant les seves actuacions, per això i des dels departament de joventut es pot fer algun projecte relacionats amb l’àmbit de transició escola treball. Segons tots la documentació analitzada, donada la situació actual fa falta intervenir des dels departaments de joventut en l’àmbit de l’educació. Actualment hi ha més joves estudiant ensenyaments secundaris obligatoris però a la comarca del Barcelonès i més concretament als municipis del Barcelonès nord, com veiem a les dades hi ha un percentatge lleugerament superior de joves que no graduen la ESO, i especialment en el municipis de Santa Coloma. A més a més, i segons han comentat els tècnics de joventut, els departaments d’educació municipal cada vegada disposen de menys recursos i desenvolupen menys actuacions en els IES. Així doncs, es detecta la necessitat de treballar en l’àmbit de l’educació i especialment lligar-ho amb el tema de transició escola treball, potenciar el tema la informació i orientació acadèmica, ja que els joves comenten que manca una relació més estreta en entre el món acadèmic i el món laboral.

43


OCUPACIÓ

Nota metodològica: Població activa Estimada: d’acord amb la metodologia de la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local de la Província de Barcelona (XODEL) la població activa local estimada s’obté de l’aplicació de les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (es pren la mitjana dels quatre trimestres anuals) a la població potencialment activa del municipi (conjunt de persones de 16 anys i més –de 16 a 64 anys per calcular les taxes-) la qual s’obté del padró municipal d’habitants que es publica a 1 de gener de cada any. D’aquí s’obté una població activa estimada per sexe i edat del municipi. La xifra d’actius estimats és superior a la xifra d’actius censals. Aquest fet és normal si es té en compte dos factors de la dinàmica demogràfica dels darrers anys com l’intens increment de població, sobretot en edat activa, degut al procés migratori i de mobilitat residencial produïts durant els darrers anys i la progressiva incorporació de la dona al món del treball, factors que s’han mostrat amb molta intensitat en els anys posteriors al 2001 i, per tant, no quedaven recollits en el Cens. Així, el Cens del 2001 infravalora la població activa actual. POBLACIÓ ACTIVA ESTIMADA. Dades XODEL L’any 2011 la comarca del Barcelonès tenia una població activa estimada de 1.183.420 persones. Com s’observa a la gràfica inferior, l’estructura de la població activa estimada té una figura piramidal amb base estreta, la zona central és la més ample i es torna a aprimar per la part de dalt. La base de la piràmide és estreta donat que actualment s’allarga el període de permanència en el sistema eductiu més enllà de l’ensenyament obligatori, i per tant es retarda la incorporació al mercat de treball. La base es va ampliant progressivament fins arribar al punt màxim en el tram d’edat dels 30 als 35 anys. Aquesta tendència segueix la mateixa dinàmica poblacional dels darrers anys, que augmenta el nombre de població, en conseqüència augmenta el nombre de població activa. Aquest augment també és degut als moviments migratoris i a la incorporació de la dona al mercat de treball. El gruix de la població activa estimada de la comarca del Barcelonès està entre la població que té 25 i 54 anys. Respecte a la diferenciació de gènere de la població activa estimada de la comarca del Barcelonès, es pot observar a la gràfica que en tots els quinquennis hi ha més homes que dones, excepte en el quinquenni d’edat de 20 a 24 que és l’únic on hi ha més població activa femenina que masculina, concretament hi ha 307 dones més. Al comparar el comportament de gènere a l’estructura de la població activa en els diferents quinquennis, s’observa que hi ha menys diferència de gènere a la població activa estimada a les generacions de menys edat i a mesura que augment l’edat també augmenten les diferències entre homes i dones. A més edat més diferència de gènera de la població activa estimada. Gràfic. Estructura població activa estimada comarca Barcelonès 2011

44


0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000

De 16 a 19 anys

De 20 a 24 anys

De 25 a 29 anys

De 30 a 34 anys

De 35 a 39 anys

De 40 a 44 anys

De 45 a 49 anys

De 50 a 54 anys

De 55 a 59 anys

De 60 a 64 anys

Edat

Estructura pobl. activa estimada comarca del Barcelonès 2011

DonesHomes

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del XODEL Estructura població activa estimada a la Comarca del Barcelonès per grups d’edat Taula. Estructura de la població activa al Barcelonès el 2011

Total % Total

16-19 17.560 1,48 20-24 84.601 7,15 25-29 151.522 12,80 30-34 189.285 15,99 35-39 181.926 15,37 40-44 156.235 13,20 45-49 139.064 11,75 50-54 121.316 10,25 55-59 91.631 7,74 60-64 50.280 4,25

Total 16-64 1.183.420 100% Font: elaboració pròpia a partir de les dades del XODEL Com s’observa a la taula anterior, el 69% de la població activa estimada la formen els grups d’edat que tenen entre 25 i 49 anys. A partir dels 50 anys la població activa estimada va disminuït progressivament, igual que disminueix el nombre de població d’aquests quinquennis. El grup de joves entre 16 i 29 anys representen un 21,43% de la població activa estimada respecte al total de la població. I si s’inclou el grup d’edat entre 30 i 34 representa el 37,42%. Destacar la poca presència de població activa estimada en el grup dels 16 als 19 anys i l’augment en els grups d’edat immediatament superior. Aquesta diferenciació entre els grups d’edat més joves és degut a què hi ha un gran nombre de

45


joves que entre els 16 i els 19 anys encara segueixen en el sistema educatiu. A mesura que augmenta l’edat també augmenta el nombre de jove que es van incorporant en el mercat laboral, així s’observa a les dades. El grup d’edat del 20 al 24 té una població activa estimada de 7,15% per tant és una mica més elevada que el grup d’edat anterior, i el grup de 25 als 29 anys també augmenta fins els 12% de la població activa estimada. Estructura de la població activa estimada 2011. Comarca Barcelonès i Província Barcelona. Gràfic. Població activa estimada a la Comarca del Barcelonès i Província Barcelona 2011

Estructura població activa estimada 2011

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

De 16 a 19anys

De 20 a 24anys

De 25 a 29anys

De 30 a 34anys

De 35 a 39anys

De 40 a 44anys

De 45 a 49anys

De 50 a 54anys

De 55 a 59anys

De 60 a 64anys

Perc

enta

tge

BarcelonèsProvíncia Barcelona

Font: elaboració pròpia a partir de dades del XODEL La gràfica de l’estructura de la població activa estimada de la comarca del Barcelonès i de la Província de Barcelona del 2011 demostra que la població activa estimada de l’any 2011 de la comarca segueix la mateixa dinàmica que la població activa estimada de la Província de Barcelona. Les petites diferències que hi ha entre un territori i l’altre son:

- al Barcelonès hi ha més població activa estimada entre els joves 25 i 29 anys - a la província de Barcelona hi ha més població activa estimada entre 35 i 39

anys i de 40 a 44 anys.

46


Evolució de la població activa estimada 2007-2011

Evolució població activa estimada 2007-2011 comarca Barcelonès

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

2007 2008 2009 2010 2011

Anys

16 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

Font: elaboració pròpia a partir de dades del XODEL A partir de la gràfica es pot observar l’evolució dels diferents trams d’edat de la població de la comarca del Barcelonès entre els anys 2007 i 2011. El grup d’edat que té el percentatge més alt de població activa estimada és el que té entre 30 i 34 anys seguiment del grup entre 35 i 39 anys. Com s’ha comentat a l’apartat anterior el grup amb un percentatge més baix de població activa estimada és el que té entre 16 i 19 any seguit del grup d’edat entre 60 i 64 anys. Respecte a l’evolució al llarg dels anys s’observa que els grups d’edat que han tingut més variació son els que tenen entre 35 i 39 anys i entre 25 a 29 anys. La percentatge de la població activa estimada que té entre 35 i 39 anys ha augmentat entre els anys 2007 i 2011, tot i que en nombres absoluts ha disminuït. Del grup d’edat entre 25 i 29 anys ha disminuït el percentatge de població activa estimada entre el 2007 i 2011. Els grups d’edat entre 45 i 54 anys també experimenta un lleuger augment al llarg dels anys analitzats.

Comarca del Barcelonès

2007 2008 2009 2010 2011

Edat Total % Total % Total % Total % Total %

16 a 19 24.039 2,09 23.765 2,02 21.330 1,82 20.124 1,71 12.129 1,43

20 a 24 93.637 8,13 93.005 7,90 89.375 7,61 86.232 7,32 59.465 7,01

25 a 29 170.650 14,82 167.774 14,25 162.688 13,85 157.177 13,34 110.396 13,01

30 a 34 187.371 16,27 192.790 16,38 189.564 16,14 191.890 16,29 135.135 15,92

35 a 39 160.612 13,95 164.940 14,01 173.840 14,80 176.486 14,98 129.096 15,21

40 a 44 143.576 12,47 148.787 12,64 152.577 12,99 153.490 13,03 110.546 13,02

45 a 49 126.511 10,99 131.291 11,15 132.030 11,24 136.497 11,59 100.815 11,88

50 a 54 106.273 9,23 107.879 9,16 111.073 9,45 116.985 9,93 88.784 10,46

55 a 59 87.140 7,57 92.225 7,83 90.275 7,68 90.087 7,65 66.259 7,81

47


60 a 64 51.799 4,50 54.780 4,65 52.090 4,43 48.991 4,16 36.227 4,27

TOTAL 1.151.608 100 1.177.236 100,00 1.174.842 100,00 1.177.959 100,00 848.852 100,00

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del XODEL Al analitzar els valors absoluts es constata que el nombre de població activa estimada ha augmentat i s’ha mantingut entre els anys 2007 al 2010, i ha fet una forta davallada entre els anys 2010 i 2011. ATUR REGISTRAT Nota metodològica: Atur registrat: demandes d’ocupació registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, que estan donades d’alta l’últim dia laborable de cada mes i que no es troben en cap de les situacions següents: pluriocupació, millora d’ocupació, col·laboració social, jubilació, pensionistes d’invalidesa absoluta o gran invalidesa, persones majors de 65 anys, recerca d’ocupació conjuntural o amb jornada inferior a 20 hores, estudiants, demandes suspeses, comptabilitat de prestacions, treballadors eventuals, agrícoles subsidiats, rebuig d’accions d’inserció laboral, i altres causes com no tenir disponibilitat immediata o estar en situació d’incapacitat laboral transitòria o de baixa mèdica. Taxa d’atur registrat: relació entre la xifra d’atur registrat i la població activa entre 16 i 64 anys corresponent a l’estimació a partir de les dades del padró continu de cada any i de la mitjana de l’EPA de la província de Barcelona. Aquest càlcul és compartit per tots els Observatoris de la Xarxa d’Observatoris de la Diputació de Barcelona. El segon trimestre dels 2012 les dades de la comarca del Barcelonès eren de 176.194 aturats. Entre el segon trimestre del 2009 i el segon trimestre del 2012 el nombre d’aturats a la comarca del Barcelonès ha augmentat en 37.221 persones, s’ha passat de 138.973 a 176.194 aturats. Taula. Evolució atur registrat a la comarca del Barcelonès i Catalunya. 2t 2012 al 2t 2009

Atur registrat 2T 2012 2T 2011 2T 2010 2T 2009

Catalunya 627.410 591.092 574.218 499.517 Àmbit Metropolità 427.012 405.713

Barcelonès 176.194 166.480 161.870 138.973 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del XODEL El període entre el segon trimestre de l’any 2009 i el segon trimestre de l’any 2012 s’ha caracteritzat per un augment progressiu de l’atur registrat, o sigui hi ha hagut una pèrdua de llocs de treball en els tres àmbits territorials analitzats: Catalunya, l’Àmbit Metropolità i la comarca del Barcelonès. Destacar que des de l’any 2009 hi ha un augment progressiu de l’atur registrat, però aquest creix amb molta força entre els anys 2011 i 2012. Gràfic. Atur registrar a Catalunya, Àmbit Metropolità i Barcelonès. 2n trimestre 2012 per edats.

48


1,8 1,7 1,6

5,9 5,7 5,3

9,79,5 9,8

41,0 41,0 41,2 41,6 42,1 42,1

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

%

<=19 >19 a <=24 >25 a <=30 >30 a <=45 >=45Edats

Atur registrat per edats 2011

CatalunyaÀmbit MetropolitàBarcelonès

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del XODEL La gràfica ratifica que l’atur registrat per edats té el mateix comportament en el territori de Catalunya, Àmbit Metropolità i la comarca del Barcelonès. Al observar els diferents trams d’edat es constata que tots els grups d’edats dels diferents territoris tenen el mateix percentatge d’aturats registrats. El major nombre d’aturats registrats son els que tenen 45 o més anys, que son aproximadament un 42%, en segon lloc hi ha el grup major de 30 i menor de 45 anys, amb un 41%. Concretament en el grup d’edat més joves, el major nombre d’aturats registrats el trobem en els grups d’edat de més de 25 i fins a 30 anys amb un 9%. Seguidament hi ha els aturats que tenen més de 19 i 24 anys amb un 5% i per últim els joves que tenen com a molt 19 any que representen només un 1% dels aturats registrats. Al analitzar aquestes dades s’ha de tenim en compte que l’atur registrat només reflecteix els que s’inscriuen voluntàriament a les Oficines de Treball del Servei d’Ocupació de Catalunya com a demandant d’ocupació. Hi ha molt joves que no estan registrats al SOC perquè estan buscant la seva primera ocupació, o perquè al no tenir drets a cap prestació econòmica no s’inscriuen.

49


Gràfic. Evolució de l’atur registrat per gènere a la comarca del Barcelonès.

Evolució atur registrat per gènere

74.208

64.765

92.38387.919

87.01483.811

78.56174.856

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2T 2012 2T 2011 2T 2010 2T 2009

HOMEDONA

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del XODEL La tendència històrica ha estat que hi hagi un major nombre de dones a l’atur que d’homes, però a la crisis ha canviat aquesta tendència, i com es pot observar a la gràfica anterior del període entre el segon trimestre del 2009 al segon trimestre del 2012 hi ha un major nombre d’homes registrats a l’atur que de dones. TAXA ATUR REGISTRAT ESTIMAT (TARE) Taula: Evolució taxa atur registrat estimada comarca Barcelonès i Província Barcelona.

Taxa total Barcelonès Província Barcelona

2008 8.13% 2009 12.11% 14,49 2010 13.64% 14,30 2011 14.20% 0,16 2012 14.88%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del XODEL La taxa d’atur registrat estimat a la comarca del Barcelonès ha pujat en més de 6 punts des de l’any 2008 al 2012. Entre els anys 2008 i 2009 es va produir un gran augment a la TARE de la comarca del Barcelonès, concretament va pujar més de 4 punts. A partir del 2009 i fins l’actualitat ha seguit augmentat però més progressivament, concretament 2 punts.

50


Gràfica. Evolució taxa atur registrat estimada per grups d’edat de 16 a 34 anys al Barcelonès, del 2008 al 2012.

Evolució TARE Barcelonès per edats

6,6

11,1

12,7

13,5

9,3

13,4

15,6

18,2

10,9 11,4 11,4

7,1

11,3

12,4 12,0 11,5

7,3

11,8

13,0 12,8

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

2008 2009 2010 2011 2012

Anys

Edat

Menys 2020-2425-2930-34

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del XODEL Els diferents grups d’edat de joves segueixen la mateixa dinàmica entre els anys 2008 i 2012. Els joves que tenen menys de 20 anys son aquells que tenen una taxa d’atur registrat estimat més alt, al llarg de tots els anys, i concretament l’any 2012 tenen una TARE del 15%. Els joves que tenen entre 30 i 34 anys son els següents que tenen una taxa d’atur més alta amb un 12%. Seguit dels joves que tenen entre 25 i 29 anys amb una taxa de 11,5%. I en últim lloc els joves que tenen entre 20 i 24 anys amb una taxa del 11,1%. Destacar que l’any 2011 va haver-hi un gran augment a la taxa d’atur registrat estimat dels joves que tenen menys de 20 anys, concretament va pujar quasi bé 5 punt respecte a l’any anterior. Puntualitzar que la variació de la taxa d’atur registrat estimat depèn dels aturats registrats i també de la població activa. Recalcar l’alt augment de la taxa a totes les edats entre els anys 2008 i 2012, entre uns 4 i 6 punts tot depenent dels grups d’edat. Gràfic. Taxa d’atur registrat estimat per gènere de la comarca del Barcelonès 2012.

51


Taxa d'atur registrat estimat Barcelonès 2012 per gènere

18,6616,27

12,13 11,5512,69

13,92

14,7 15,31

15,41

23,26

14,73

10,1511,46

12,6914,32

14,64 14,65

16,68

24,65

34,28

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Menors20

20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 59

Edat

Perc

enta

tge

Homes

Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del XODEL Com s’observa a la gràfica la taxa d’atur registrada estimada és més alta entre les dones que entre els homes en els diferents grups d’edats excepte entre els menors de 25 anys on la TARE és més alta entre els homes. DADES DE CONTRACTACIÓ Segons l’Informe trimestral núm. 46 del 2T del 2012 de l’Observatori del Barcelonès nord. “ Durant aquest segon trimestre de l’any 2012 s’ha signat menys contractes que l’any passat. El segon trimestre de l’any el nombre de contractes subscrits acostuma a créixer, ja que és en aquest període que el sector turístic realitza les contractacions-majoritàriament temporals- que li calen per cobrir els llocs de treball derivats de l’augment de l’activitat turística associada a l’estiu. Així doncs, d’acord amb aquesta tendència, el nombre de contractes signats aquest trimestre és clarament superior al del trimestre passat. (...) El problema és que no hi ha creixements respecte del segon trimestre de l’any passat, ja que a tots els àmbit territorials el nombre total de contractes signats durant aquest segon trimestre de l’any 2012 queda per sota dels que es van signar el 2011. (...) La conclusió és clara: la contractació segueix la mateixa tendència de l’any passat, amb una clara estacionalitat positiva associada a la campanya turística de l’estiu, però el volum de contractes es manté per sota de l’any passat.”

52


Taula. Contractació 2n trimestre de 2012

Contractes 2T 12 1T 12 2T 11 1T 11 Var 1T 12

2T 12 Var 1T 11

2T 11 Var 2T 11

2 T 12 Catalunya 534.923 455.848 551.878 488.741 17,3 12,9 -3,1 Àmbit metropolità

365.141 334.895 377.797 399.014 9,0 -5,3 -3,3

Barcelonès 212.371 199.577 217.213 207.711 6,4 4,6 -2,2 Contractes Indefints

Catalunya 60.198 52.735 60.909 64.593 14,2 -5,7 -1,2 Àmbit metropolità

41.520 38.304 42.179 46.584 8,4 -9,5 -1,6

Barcelonès 24.093 22.011 24.397 26.387 9,5 -7,5 -1,2 % Contractes indefinits s/contractes

Catalunya 11,30 11,60 11,00 13,20 -0,30 -2,20 0,20

Àmbit metropolità

11,40 11,40 11,20 11,70 -0,10 -0,50 0,20

Barcelonès 11,30 11,00 11,20 12,70 0,30 -1,50 0,10 Font: Observatori del Barcelonès nord a partir de dades de l’INEM i de l’Observatori de Treball, Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Entre l’any 2011 i l’any 2012 ha disminuït en més de 4.842 en nombre de contractes del Barcelonès nord, això representa una variació de -2.2 %. A Catalunya hi ha hagut una variació d’un menys 3% igual que a l’àmbit metropolità. Al observar el tipus de contracte, es veu que el nombre de contractes indefinits entre el període del 2011 al 2012 ha augmentat en els tres territoris estudiats en una mica més d’un 1%. Perfil del contractat El perfil del contractat de les persones del Barcelonès es correspon a una dona (50,89%) que té entre 30 i 45 anys (43,1%) contractada en el sector serveis (93,2%). Amb un contracte d’una durada de menor o igual a 6 mesos (60,6%) i amb un tipologia de contracte Eventual de circumstàncies de producció (39,7%). Contractació “Des de l’inici de la crisi el comportament de la contractació té dues característiques que s’han anat detectant cada any: hi ha una tendència global de la disminució del volum de la contractació, i alhora hi ha importants variacions, tant entre els diferents territoris com del mateix territori els diferents anys. Entre el desembre de 2010 i el desembre de 2011 el nombre de contractes signats augmenta un 2,3% a la comarca del Barcelonès, i disminueix a l’àmbit Metropolità amb un -2,6% i també disminueix a Catalunya amb un -4,5%. Concretament a la comarca del Barcelonès, l’únic municipi on augmenta la contractació és a Barcelona amb un 4,9%, a la resta de municipis disminueix la contractació: a L’Hospitalet un 10,8%, a Sant Adrià un 13%, a Badalona un 15,3% i com a fet més destacable a Santa Coloma amb un 40%. Cal tenir en compte que la contractació mesura el nombre de contractes que les empreses d’un municipi porten a registrar a l’Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya que els correspon, durant un període de temps indefinit. Això pot provocar

53


distorsions, sobretot pels àmbits territorials més petits, que són més sensibles, ja que petites variacions quantitatives poden donar a lloc a variacions percentuals molt importants. Això es pot veure que la variació de contractes de Badalona i Santa Coloma son molt similar, i en canvi el percentatge de Santa Coloma és gairebé el doble que a Badalona.”

Període Variació interanual Des 2010 Des 2011 Absoluta Relativa Comarca Barcelonès 71.304 72.974 1670 2,3 Barcelona 62.753 65.798 3045 4,9 L'Hospitalet 4.051 3.612 -439 -10,8 Barcelonès Nord 4.500 3.564 -936 -20,8 Badalona 3.101 2.626 -475 -15,3 Sant Adrià 370 322 -48 -13,0 Santa Coloma 1.029 616 -413 -40,1 Àmbit Metropolità 121.086 117.950 -3136 -2,6 Catalunya 166.825 159.238 -7587 -4,5

Font: Informe socioeconòmic anual del Barcelonès nord. Any 2011. Observatori del Barcelonès Nord. Barcelonès Àmbit Metropolità Catalunya

2011

Variació interanual respecte

2011

2011 Variació

interanual respecte 2011

2011

Variació interanual respecte

2011

Total 72.974 2,3 117.950 -2,6 159.238 -4,5 Indefinit 5.540 27,3 9.731 -27,2 13.597 -26,8

Temporal 67.434 5,9 108.219 0,5 145.641 -1,8 Homes 32.132 -3,2 55.313 -5,7 77.729 -6,3

Dones 40.842 7,2 62.637 0,3 81.509 -2,8 <25 18.556 -1,6 28.750 -7,6 38.133 -9,6 >=25 a <45 44.535 4,3 72.133 -0,1 97.206 -2,3

>=45 9.883 1,4 17.067 -3,8 23.899 -4,8 <=6mesos 48.600 9,5 75.596 3,7 97.366 1,1 De >6 <=24 mesos 1.363 3,4 2.341 -9 3.245 -17,1 >24 mesos 513 42,1 741 13,3 984 -0,3 Durada indeterminada 16.958 -3,7 29.541 -6,5 44.046 -6,4 Agricultura 143 116,7 472 23,9 2.501 6,6 Indústria 1.433 -27,7 5.530 -10,1 8.371 -13,9 Construcció 2.302 -24,9 5.093 -21,2 7.563 -23,6

Serveis 69.096 4,4 106.855 -1,1 140.803 -2,8

Respecte a la contractació per edats, destacar que els menors de 25 anys son els que pateixen més la pèrdua de contractació en els tres territoris analitzats: comarca del Barcelonès, Àmbit Metropolità i Catalunya. Els joves de la comarca del Barcelonès son els que tenen una variació anual menor, concretament de -1,6%, seguidament de l’Àmbit Metropolità amb un -7,6 i per últim, el territori que pateix una major disminució de la contractació de joves és Catalunya amb un -9,6%.

54


Destacar que la comarca del Barcelonès és el territori on no hi ha disminució de contractació a la resta de grups d’edat, els que tenen entre 25 i 44 any augmenta la contractació un 4,3% i els que tenen 45 o més anys augment un 1,4%. A la resta de territoris, Àmbit Metropolità i Catalunya a totes les edats hi ha una disminució de la contractació a totes les edats. Distribució de la contractació per durada Taula. Contractes realitzats per durada, 2n trimestre de 2012

2T 2012 % s/total contractes

2T 2011

Var. 2T 2011 2T

2012 2T 2012 % s/total contractes

2T 2011

Var. 2T

2011 2T

2012

Fins a 6 mesos

Més de 6 mesos

Catalunya 302.387 56,5 310.000 -2,5 15.253 2,9 16.254 -6,2 Àmbit metropolità 215.124 58,9 218.171 -1,4 10.215 2,8 10.894 -6,2

Barcelonès 128.760 60,6 128.955 -0,2 5.757 2,7 5.870 -1,9

Indeterminats Indefinits

Catalunya 157.085 29,4 164.715 -4,6 60.198 11,3 60.909 -1,2 Àmbit metropolità 98.282 26,9 106.553 -7,8 41.520 11,4 42.179 -1,6

Barcelonès 53.761 25,3 57.991 -7,3 24.093 11,3 24.397 -1,2

Total

Catalunya 534.923 100 551.878 -3,1 Àmbit metropolità 365.141 100 377.797 -3,3

Barcelonès 212.371 100 217.213 -2,2 Font: Observatori del Barcelonès nord a partir de dades de l’INEM i de l’Observatori de Treball, Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

La taula posa de relleu l’elevat pes dels contractes de 6 mesos o menys en tots els àmbits territorials descrits. A la Comarca del Barcelonès els contractes de 6 mesos o menys representen un 60,6% respecte al total de contracte, aquesta xifra es manté similar a l’any anterior. En comparació a altres àmbits territorials veiem que segueix una dinàmica similar, tot i que a Catalunya i a l’Àmbit Metropolità el percentatge de contractes menors de 6 mesos son lleugerament inferior (2% i 4%) Seguidament hi ha els contractes de durada indeterminada, que representen un 25% respecte al total de contracte a la comarca del Barcelonès, aquest percentatge és lleugerament superior a Catalunya, concretament hi ha un 29,4%. Els contractes indefinits tenen un pes d’un 11% en els tres àmbits analitzat (Comarca del Barcelonès, àmbit metropolità i Catalunya). I per últim els contractes que tenen menys pes en els tres àmbits territorials estudiats son els contractes de més de 6 mesos que no arriben a un 3% de contractes respecte al total de contractes en els tres territoris.

55


Contractació d’estrangers “Els treballadors estrangers també signen menys contractes que ara fa un any, però els decrements són una mica més elevats que pel conjunt de treballadors.” Els treballadors de la Comarca del Barcelonès un 23% del total de contractes els subscriuen persones estrangeres, amb una davallada interanual del 14%. La Comarca del Barcelonès té un percentatge de contractació estrangera similar en el territori de Catalunya i una mica més alt que a l’àmbit metropolità (19,7%). “El perfil de contractat estranger difereix una mica del conjunt de treballadors: els més contractats són els homes, el grup d’edat més contractat també és el de persones d’enter 25 i 45 anys, però amb molta més intensitat que el conjunt de treballadors, i el sector que més els contracta també són les activitats de serveis, però amb menys pes percentual que el conjunt de treballadors. La contractació indefinida recula amb una intensitat semblant a la que afecta al conjunt de treballadors. “ Taula. Contractes realitzats a estrangers, 2n trimestre de 2012

To

tal

Ind

efi

nit

s

Ho

mes

<2

5

25

-45

>4

5

Ag

ricu

l.

Ind

úst

ria

Co

nst

ruc.

Serv

eis

Catalunya 127.847 15.686 76.597 17.939 93.867 16.041 12.788 5.231 10.500 99.338 Àmbit

metropolità 77.038 10.363 44.434 10.061 58.001 8.976 1.318 2.618 7.042 66.060

Barcelonès 50.217 6.900 27.383 6.656 38.186 5.375 117 930 3.788 45.382

% S/total

contractes

s/contractes a estrangers

Catalunya 23,9 12,3 59,9 14,0 73,4 12,5 10,0 4,1 8,2 77,7 Àmbit

metropolità 19,7 13,5 57,7 13,1 75,3 11,7 1,7 3,4 9,1 85,7

Barcelonès 23,6 13,7 54,5 ,13,3 76,0 10,7 0,2 1,9 7,5 90,4

Catalunya -12,6 -4,4 -14,2 -19,4 -11,8 -9,4 -10,2 -18,1 -32,0 -11,1 Àmbit

metropolità -10,2 -7,6 -11,1 -16,8 -9,5 -6,0 35,5 -12,9 -26,2 -8,6

Barcelonès -14,5 -5,6 -15,2 -19,5 -13,8 -12,7 69,6 -9,6 -30,9 -12,9

Font: Observatori del Barcelonès nord a partir de dades de l’INEM i de l’Observatori de Treball, Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. * Extret de l’Informe Trimestral. nº 46 del 2n trimestre de 2012 elaborat per l’Observatori del Barcelonès nord del Consell Comarcal del Barcelonès.

56


ACTIVITAT ECONÒMICA Per analitzar l’activitat econòmica, es té en compte tots els llocs de treball de les empreses que hi ha al municipi. “El teixit empresarial segueix patint els efectes de la crisis econòmica. Tots els àmbits d’estudi perden empreses, assalariats i autònoms i afiliats. “ Comportament de les empreses als diferents territoris: “La disminució del nombre d’empreses ha estat força homogènia, entre el 0,3% i l’1,5% a la comarca del Barcelonès, àmbit Metropolità i Catalunya.”. Comparativament, la comarca del Barcelonès és la que té una menor disminució d’empreses amb un 0,3%, en segon lloc va l’Àmbit Metropolità amb una disminució d’un 1% i la que pateix més pèrdues és Catalunya amb un 1,4%. Si s’observa més detalladament els municipis de la comarca, el Barcelonès Nord és l’àmbit on el decrement d’empreses ha estat més accentuat, amb un 1,5%, i concretament Santa Coloma és la que pateix una pèrdua més intensa amb un 3%. Segons l’Informe socioeconòmic anual del Barcelonès nord any 2011, el decrement percentuals és més moderat que els de l’any passat, que oscil·laven entre el 2% i el 2,5%. Comportament dels assalariats als diferents territoris: “Els assalariats disminueixen amb més intensitat que les empreses.” Això fa que reculi la dimensió mitjana de les empreses, que al Barcelonès passa de 11,84 assalariats per empreses a desembre de 2010 a 11,56 a desembre de 2011. El Barcelonès Nord és l’àmbit territorial que perd més assalariats, concretament 6,7%, i d’aquest el municipi que té un percentatge més alt és Santa Coloma amb un 9,4%, La comarca del Barcelonès perd un 2,7%, l’àmbit metropolità un 3% i Catalunya un 3,5%. Evolució dels autònoms: “Els autònoms pateixen un retrocés més contingut que els assalariats a tots els àmbits territorials, al contrari del que va passar l’any passat, amb els autònoms més perjudicats per la pèrdua de llocs de treball que els assalariats. L’Estat és l’àmbit territorial que perd menys autònoms (-1,1%), seguit molt a prop del Barcelonès Nord i l’àmbit metropolità, ambdós amb el mateix retrocés percentual (-1,2%). Catalunya és on hi ha una disminució més intensa amb un 1,5%. Segons l’ l’Informe socioeconòmic anual del Barcelonès nord any 2011, la comarca del Barcelonès perd més autònoms que al Barcelonès nord, al contrari del que ha passat els tres anys anteriors, que els autònoms del Barcelonès nord han estat més castigats que els de la comarca. Aquest millor comportament relatiu del Barcelonès nord respecte de la comarca fa que els autònoms del Barcelonès nord hagin guanyat pes dins el total de la comarca, encara que de manera molt moderada (14% l’any 2010 i 14,01 el 2011). Evolució sectorial al Barcelonès: La construcció: continua patint efectes de l’esclat de la bombolla i immobiliària amb una important pèrdua: d’empreses un 9,6%, d’assalariats un 19,2%, d’autònoms un 7,1% i d’afiliats un 16,5%.

57


La indústria extractiva: també té una pèrdua molt important: d’empresa representa un 14,3% de pes relatiu, perd més d’un 17% dels assalariats, perd més d’un 9% d’autònoms i un 16% d’afiliats. La indústria de subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat ha augmentat un 14% respecte a l’any 2010. Les següents empreses que augmenten en relació al 2010 és la d’informació i comunicacions amb una mica més d’un 6%. Respecte als assalariats, els major augment el trobem al sector de l’hosteleria amb un augment del 3,6% respecte a l’any anterior i el següent àmbit és el de l’educació amb un 1,3%. Respecte als autònoms, el major augment es dona en el sector del subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat amb més del 18,5% respecte l’any anterior i en segon lloc, amb una crescuda del 15% el sector de l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria. Respecte al número d’afiliats el sector on hi ha un augment superior és d’un 3% respecte a l’any anterior en el sector de l’hosteleria, i en segon lloc el sector de l’educació amb un augment del 1,3% respecte a l’any anterior. Taules: Activitat econòmica de la comarca del Barcelonès.

Desembre 10 Desembre 11 Absoluta Relativa Desembre 10 Desembre 11 Absolu taCOMARCA 85.422 85.133 -289 -0,3% 1.012.157 984.702 -27.455

Barcelona 72.124 72.013 -111 -0,2% 874.976 853.132 -21.844 Hospitalet de Llobregat, l' 5.394 5.336 -58 -1,1% 75.821 74.311 -1.510

BARCELONÈS NORD 7.904 7.784 -120 -1,5% 61.360 57.259 -4.101 Badalona 5.023 4.971 -52 -1,0% 42.738 40.198 -2.540 Sant Adrià de Besòs 890 882 -8 -0,9% 7.348 6.848 -500 Santa Coloma de Gramenet 1.991 1.931 -60 -3,0% 11.274 10.213 -1.061

ÀMBIT METROPOLITÀ 163.859 162.231 -1.628 -1,0% 1.756.551 1.703.524 -53.027 CATALUNYA 251.014 247.522 -3.492 -1,4% 2.439.995 2.354.893 -85.102 ESPANYA 1.424.669 1.413.571 -11.098 -0,8% 13.161.364 12.816.948 -344.416

EMPRESES ASSALARIATSPeríode Variació iPeríode Variació interanual

Desembre 10 Desembre 11 Absoluta Relativa Desembre 10 Desembre 11 AbsolutaCOMARCA 146.536 144.552 -1.984 -1,4% 1.158.693 1.129.254 -29.439

Barcelona 114.151 112.678 -1.473 -1,3% 989.127 965.810 -23.317 Hospitalet de Llobregat, l' 11.807 11.545 -262 -2,2% 87.628 85.856 -1.772

BARCELONÈS NORD 20.578 20.329 -249 -1,2% 81.938 77.588 -4.350 Badalona 12.868 12.752 -116 -0,9% 55.606 52.950 -2.656 Sant Adrià de Besòs 1.695 1.678 -17 -1,0% 9.043 8.526 -517 Santa Coloma de Gramenet 6.015 5.899 -116 -1,9% 17.289 16.112 -1.177

ÀMBIT METROPOLITÀ 337.936 333.863 -4.073 -1,2% 2.094.487 2.037.387 -57.100 CATALUNYA 537.418 529.592 -7.826 -1,5% 2.977.413 2.884.485 -92.928 ESPANYA 3.100.479 3.067.499 -32.980 -1,1% 16.261.843 15.884.447 -377.396

TOTAL D'AFILIATSPeríode Variació i

RETA (Autònoms)Període Variació interanual

58


Comarca

Desembre 10 Desembre 11 Absoluta Relativa Desembre 10 Desembre 11 Absolu ta

TOTAL 85.422 85.133 -289 -0,3% 1.012.157 984.702 -27.455 A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 32 33 1 3,1% 268 227 -41 B Indústries extractives 7 6 -1 -14,3% 64 53 -11 C Indústries manufactureres 5.149 4.877 -272 -5,3% 80.996 76.657 -4.339 D Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 50 57 7 14,0% 2.506 2.529 23E Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de resid 102 108 6 5,9% 11.617 11.372 -245 F Construcció 7.059 6.381 -678 -9,6% 47.542 38.418 -9.124 G Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i moto 21.710 21.672 -38 -0,2% 164.777 160.142 -4.635 H Transport i emmagatzematge 3.554 3.515 -39 -1,1% 47.893 48.195 302I Hostaleria 8.232 8.350 118 1,4% 62.229 64.445 2.216J Informació i comunicacions 2.873 3.052 179 6,2% 47.493 46.707 -786 K Activitats financeres i d’assegurances 1.170 1.205 35 3,0% 40.583 40.436 -147 L Activitats immobiliàries 4.104 4.120 16 0,4% 9.981 10.047 66M Activitats professionals, científiques i tècniques 8.906 9.094 188 2,1% 73.706 73.489 -217 N Activitats administratives i serveis auxiliars 4.776 4.721 -55 -1,2% 109.068 103.881 -5.187 O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 464 465 1 0,2% 84.072 82.959 -1.113 P Educació 2.403 2.485 82 3,4% 67.023 67.884 861Q Activitats sanitàries i de serveis socials 3.510 3.610 100 2,8% 107.082 103.250 -3.832 R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 1.503 1.498 -5 -0,3% 21.643 21.265 -378 S Altres serveis 6.020 6.078 58 1,0% 28.629 27.769 -860 T Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; act 3.746 3.755 9 0,2% 4.664 4.653 -11 U Organismes extraterritorials 52 51 -1 -1,9% 321 324 3

Període Variació iEMPRESES ASSALARIATS

Període Variació interanual

Comarca

Desembre 10 Desembre 11 Absoluta Relativa Desembre 10 Desembre 11 Absoluta

TOTAL 146.536 144.552 -1.984 -1,4% 1.158.693 1.129.254 -29.439 A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 196 201 5 2,6% 464 428 -36 B Indústries extractives 11 10 -1 -9,1% 75 63 -12 C Indústries manufactureres 10.258 9.628 -630 -6,1% 91.254 86.285 -4.969 D Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 27 32 5 18,5% 2.533 2.561 28E Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de resid 55 56 1 1,8% 11.672 11.428 -244 F Construcció 13.824 12.844 -980 -7,1% 61.366 51.262 -10.104 G Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i moto 36.186 36.111 -75 -0,2% 200.963 196.253 -4.710 H Transport i emmagatzematge 13.510 13.095 -415 -3,1% 61.403 61.290 -113 I Hostaleria 14.125 14.268 143 1,0% 76.354 78.713 2.359J Informació i comunicacions 4.829 4.952 123 2,5% 52.322 51.659 -663 K Activitats financeres i d’assegurances 2.415 2.371 -44 -1,8% 42.998 42.807 -191 L Activitats immobiliàries 2.438 2.402 -36 -1,5% 12.419 12.449 30M Activitats professionals, científiques i tècniques 17.409 17.676 267 1,5% 91.115 91.165 50N Activitats administratives i serveis auxiliars 7.383 7.187 -196 -2,7% 116.451 111.068 -5.383 O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 20 23 3 15,0% 84.092 82.982 -1.110 P Educació 3.203 3.263 60 1,9% 70.226 71.147 921Q Activitats sanitàries i de serveis socials 5.251 5.401 150 2,9% 112.333 108.651 -3.682 R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 4.973 4.854 -119 -2,4% 26.616 26.119 -497 S Altres serveis 10.415 10.168 -247 -2,4% 39.044 37.937 -1.107 T Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; act 8 9 1 12,5% 4.672 4.662 -10 U Organismes extraterritorials 0 1 1 #¡DIV/0! 321 325 4

Període Variació iPeríode Variació interanualRETA (Autònoms) AFILIATS

Taules: Activitat econòmica de l’Àmbit Metropolità i Catalunya.

59


Àmbit metropolità


TOTAL 163.859 162.231 -1.628 -1,0% 1.756.551 1.703.524 -53.027 A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 286 300 14 4,9% 1.371 1.227 -144 B Indústries extractives 55 45 -10 -18,2% 523 466 -57 C Indústries manufactureres 16.936 16.430 -506 -3,0% 264.491 254.509 -9.982 D Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 82 87 5 6,1% 2.829 2.886 57E Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de resid 328 336 8 2,4% 17.036 16.426 -610 F Construcció 16.903 14.976 -1.927 -11,4% 100.462 80.931 -19.531 G Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i moto 43.040 43.137 97 0,2% 315.844 311.746 -4.098 H Transport i emmagatzematge 8.042 7.770 -272 -3,4% 84.825 84.198 -627 I Hostaleria 15.446 15.637 191 1,2% 102.202 104.540 2.338J Informació i comunicacions 4.035 4.267 232 5,7% 61.191 60.862 -329 K Activitats financeres i d’assegurances 1.893 1.942 49 2,6% 55.381 53.468 -1.913 L Activitats immobiliàries 6.261 6.266 5 0,1% 13.966 13.963 -3 M Activitats professionals, científiques i tècniques 13.428 13.659 231 1,7% 104.780 104.388 -392 N Activitats administratives i serveis auxiliars 8.142 8.054 -88 -1,1% 159.992 154.698 -5.294 O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 1.429 1.440 11 0,8% 120.536 114.555 -5.981 P Educació 4.425 4.590 165 3,7% 103.653 105.250 1.597Q Activitats sanitàries i de serveis socials 5.842 5.974 132 2,3% 162.788 157.459 -5.329 R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 2.758 2.760 2 0,1% 32.329 31.780 -549 S Altres serveis 10.329 10.355 26 0,3% 46.833 44.654 -2.179 T Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; act 4.147 4.155 8 0,2% 5.198 5.194 -4 U Organismes extraterritorials 52 51 -1 -1,9% 321 324 3

Període Variació interanual Període Variació iEMPRESES ASSALARIATS

Àmbit metropolità


TOTAL 337.936 333.863 -4.073 -1,2% 2.094.487 2.037.387 -57.100 A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 3.111 2.991 -120 -3,9% 4.482 4.218 -264 B Indústries extractives 74 64 -10 -13,5% 597 530 -67 C Indústries manufactureres 29.120 27.850 -1.270 -4,4% 293.611 282.359 -11.252 D Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 63 67 4 6,3% 2.892 2.953 61E Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de resid 202 204 2 1,0% 17.238 16.630 -608 F Construcció 44.479 41.564 -2.915 -6,6% 144.941 122.495 -22.446 G Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i moto 83.963 84.112 149 0,2% 399.807 395.858 -3.949 H Transport i emmagatzematge 31.137 30.407 -730 -2,3% 115.962 114.605 -1.357 I Hostaleria 30.994 31.297 303 1,0% 133.196 135.837 2.641J Informació i comunicacions 8.765 8.979 214 2,4% 69.956 69.841 -115 K Activitats financeres i d’assegurances 5.330 5.357 27 0,5% 60.711 58.825 -1.886 L Activitats immobiliàries 4.531 4.490 -41 -0,9% 18.497 18.453 -44 M Activitats professionals, científiques i tècniques 30.838 31.514 676 2,2% 135.618 135.902 284N Activitats administratives i serveis auxiliars 15.283 14.987 -296 -1,9% 175.275 169.685 -5.590 O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 47 51 4 8,5% 120.583 114.606 -5.977 P Educació 6.910 7.132 222 3,2% 110.563 112.382 1.819Q Activitats sanitàries i de serveis socials 10.385 10.724 339 3,3% 173.173 168.183 -4.990 R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 8.803 8.642 -161 -1,8% 41.132 40.422 -710 S Altres serveis 23.882 23.410 -472 -2,0% 70.715 68.064 -2.651 T Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; act 17 19 2 11,8% 5.215 5.213 -2 U Organismes extraterritorials 2 2 0 0,0% 323 326 3

AFILIATSPeríode Variació iPeríode Variació interanual

RETA (Autònoms)

60


Catalunya


TOTAL 251.014 247.522 -3.492 -1,4% 2.439.995 2.354.893 -85.102 A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 2.047 2.112 65 3,2% 7.861 7.427 -434 B Indústries extractives 194 175 -19 -9,8% 2.873 2.699 -174 C Indústries manufactureres 26.233 25.470 -763 -2,9% 399.739 386.462 -13.277 D Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 201 221 20 10,0% 5.013 5.184 171E Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de resid 701 722 21 3,0% 24.726 23.986 -740 F Construcció 29.110 25.652 -3.458 -11,9% 161.870 129.967 -31.903 G Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i moto 64.728 64.865 137 0,2% 435.680 429.340 -6.340 H Transport i emmagatzematge 12.257 11.813 -444 -3,6% 113.302 111.644 -1.658 I Hostaleria 25.569 25.842 273 1,1% 149.172 150.802 1.630J Informació i comunicacions 5.072 5.341 269 5,3% 68.508 68.032 -476 K Activitats financeres i d’assegurances 2.982 3.016 34 1,1% 68.115 64.883 -3.232 L Activitats immobiliàries 7.966 7.954 -12 -0,2% 17.119 17.061 -58 M Activitats professionals, científiques i tècniques 18.569 18.710 141 0,8% 131.096 130.255 -841 N Activitats administratives i serveis auxiliars 11.428 11.252 -176 -1,5% 197.659 190.278 -7.381 O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 4.573 4.568 -5 -0,1% 183.242 171.948 -11.294 P Educació 6.400 6.564 164 2,6% 135.336 136.902 1.566Q Activitats sanitàries i de serveis socials 8.402 8.601 199 2,4% 226.827 219.333 -7.494 R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 4.311 4.332 21 0,5% 43.776 42.985 -791 S Altres serveis 15.206 15.216 10 0,1% 61.527 59.112 -2.415 T Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; act 5.011 5.043 32 0,6% 6.231 6.267 36U Organismes extraterritorials 54 53 -1 -1,9% 323 326 3

Període Variació interanual Període Variació iEMPRESES ASSALARIATS

Catalunya


TOTAL 537.418 529.592 -7.826 -1,5% 2.977.413 2.884.485 -92.928 A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 26.393 25.679 -714 -2,7% 34.254 33.106 -1.148 B Indústries extractives 238 225 -13 -5,5% 3.111 2.924 -187 C Indústries manufactureres 47.548 45.935 -1.613 -3,4% 447.287 432.397 -14.890 D Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 129 136 7 5,4% 5.142 5.320 178E Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de resid 364 362 -2 -0,5% 25.090 24.348 -742 F Construcció 77.938 72.645 -5.293 -6,8% 239.808 202.612 -37.196 G Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i moto 129.022 129.066 44 0,0% 564.702 558.406 -6.296 H Transport i emmagatzematge 41.749 40.808 -941 -2,3% 155.051 152.452 -2.599 I Hostaleria 51.298 51.490 192 0,4% 200.470 202.292 1.822J Informació i comunicacions 11.311 11.597 286 2,5% 79.819 79.629 -190 K Activitats financeres i d’assegurances 8.171 8.182 11 0,1% 76.286 73.065 -3.221 L Activitats immobiliàries 6.235 6.157 -78 -1,3% 23.354 23.218 -136 M Activitats professionals, científiques i tècniques 41.881 42.729 848 2,0% 172.977 172.984 7N Activitats administratives i serveis auxiliars 21.655 21.184 -471 -2,2% 219.314 211.462 -7.852 O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 78 81 3 3,8% 183.320 172.029 -11.291 P Educació 10.123 10.404 281 2,8% 145.459 147.306 1.847Q Activitats sanitàries i de serveis socials 14.261 14.836 575 4,0% 241.088 234.169 -6.919 R Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment 11.744 11.556 -188 -1,6% 55.520 54.541 -979 S Altres serveis 37.190 36.431 -759 -2,0% 98.717 95.543 -3.174 T Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; act 87 86 -1 -1,1% 6.318 6.353 35U Organismes extraterritorials 3 3 0 0,0% 326 329 3

Període Variació interanual Període Variació iRETA (Autònoms) AFILIATS

RESUM Població activa estimada: - L’any 2011 la comarca del Barcelonès tenia una població activa estimada de 1.183.420 persones. - El gruix de la població activa estimada de la comarca del Barcelonès està entre la població que té 25 i 54 anys. El 69% de la població activa estimada la formen els grups d’edat que tenen entre 25 i 49 anys. El grup de joves entre 16 i 29 anys representen un 21,43% de la població activa estimada respecte al total de la població Destacar la poca presència de població activa estimada en el grup dels 16 als 19 anys i l’augment en els grups d’edat immediatament superior. - En tots els quinquennis hi ha més homes que dones.

61


A més edat més diferència de gènere de la població activa estimada. - La població activa estimada de l’any 2011 de la comarca segueix la mateixa dinàmica que la població activa estimada de la Província de Barcelona. - El nombre de població activa estimada ha augmentat i s’ha mantingut entre els anys 2007 al 2010, i ha fet una forta davallada entre els anys 2010 i 2011. Atur registrat: - Entre el 2n trimestre del 2009 i el 2n trimestre del 2012 el nombre d’aturats a la comarca del Barcelonès ha augmentat en 37.221 persones. - El període entre el 2n trimestre de l’any 2009 i el 2n trimestre de l’any 2012 s’ha caracteritzat per un augment progressiu de l’atur registrat, hi ha hagut una pèrdua de llocs de treball en els tres àmbits territorials analitzats: Catalunya, l’Àmbit Metropolità i la comarca del Barcelonès. - En el grup d’edat més joves, el major nombre d’aturats registrats el trobem en els grups d’edat de més de 25 i fins a 30 anys amb un 9%. Seguidament hi ha els aturats que tenen més de 19 i 24 anys amb un 5% i per últim els joves que tenen com a molt 19 any que representen només un 1% dels aturats registrats. - En el període entre el 2n trimestre del 2009 al 2n trimestre del 2012 hi ha un major nombre d’homes registrats a l’atur que de dones. Taxa d’atur registrat estimat: - La taxa d’atur registrat estimat a la comarca del Barcelonès ha pujant en més de 6 punts des de l’any 2008 al 2012 - Els joves que tenen menys de 20 anys son aquells que tenen una taxa d’atur registrat estimat més alt, al llarg de tots els anys, i concretament l’any 2012 tenen una TARE del 15%. - Els joves que tenen entre 30 i 34 anys son els següents que tenen una taxa d’atur més alta amb un 12%. Seguit dels joves que tenen entre 25 i 29 anys amb una taxa de 11.5%. I en últim lloc els joves que tenen entre 20 i 24 anys amb una taxa del 11.1%. Dades de contractació: - Durant aquest 2n on trimestre de l’any 2012 s’ha signat menys contractes que l’any passat. - No hi ha creixement de la contractació respecte del 2n trimestre de l’any passat, ja que a tots els àmbit territorials el nombre total de contractes signats durant aquest segon trimestre de l’any 2012 queda per sota dels que es van signar el 2011. Perfil del contractant: - El perfil del contractat de les persones del Barcelonès es correspon a una dona (50,89%) que té entre 30 i 45 anys (43,1%) contractada en el sector serveis (93,2%). Amb un contracte d’una durada de menor o igual a 6 mesos (60,6%) i amb un tipologia de contracte Eventual de circumstàncies de producció (39,7%). - A la Comarca del Barcelonès els contractes de 6 mesos o menys representen un 60,6% respecte al total de contracte, aquesta xifra es manté similar a l’any anterior. Seguidament hi ha els contractes de durada indeterminada, que representen un 25% respecte al total de contracte a la comarca del Barcelonès, aquest percentatge és lleugerament superior a Catalunya, concretament hi ha un 29,4%. Els contractes indefinits tenen un pes d’un 11% en els tres àmbits analitzat (Comarca del Barcelonès, àmbit metropolità i Catalunya).

62


- Els treballadors de la Comarca del Barcelonès un 23% del total de contractes els subscriuen persones estrangeres, amb una davallada interanual del 14%. - Els menors de 25 anys són els que pateixen més la pèrdua de contractació en els tres territoris Destacar que la comarca del Barcelonès és el territori on no hi ha disminució de contractació a la resta de grups d’edat, els que tenen entre 25 i 44 any augmenta la contractació un 4,3% i els que tenen 45 o més anys augment un 1,4%. Activitat econòmica: - Al Barcelonès Nord és l’àmbit on el decrement d’empreses ha estat més accentuat amb un 1,5%. - Disminueix el nombre d’assalariats i també el nombre d’empreses, això fa que la dimensió mitjana de les empreses sigui cada vegada menor. Al preguntar als joves a través de l’enquesta online han expressat que el principal problema que tenen els joves en general avui en dia és en l’àmbit laboral. Al preguntar als joves sobre quins són els seus principals problemes Un 61% ha contestat trobar una feina, un 54% no poder viure pel meu compte, un 41% no arribar a final de mes. La resta, un 23% trobar feina encara que sigui a l’estranger i un 21% manca de cursos i tallers formatius per a millorar les meves oportunitats. En el grup de discussió amb joves, també es va comentar que aquesta era una de les principals preocupacions dels joves, i com ja s’ha comentat a l’apartat d’educació, al tornar a parlar del tema de feina es torna a dir que falta la connexió entre el món acadèmic i el món laboral. Respecte a l’accés a les primeres feines dels joves, en el grup de discussió comenten que és molt difícil accedir al mercat laboral un cop has acabat la carrera, ja que les empreses demanen experiència laboral. Aquesta dificultat per accedir a la primera feina o a les feines genera angoixa i frustració als joves. Per això es proposa que s’hauria de fer obligatori compaginar els estudis amb pràctiques, s’haurien de reforçar les pràctiques en el món laboral. I una altra proposta que ha sorgit del grup de discussió seria que s’hauria de donar incentius a les empreses que contractin a joves i que aquesta sigui la seva primera experiència laboral. Respecte als temes d’autoempresa, un 69% dels joves enquestats considera que no té prou informació sobre el tema d’emprenedoria. També s’ha preguntat als joves sobre quins serien els temes que s’haurien de prioritzar, i un 86% comenta que els serveis adreçats a trobar feina aquí. Respecte a què s’hauria de prioritzar a la Borsa de treball, cometen que: un 80% recerca d’ofertes de treball, un 56% Ofertes de treball a la web, un 56% Orientació personalitzada, un 37% preparació per fer entrevistes i un 25% serveis per als joves que no han acabat la ESO. En el grup de discussió amb joves es comenta la necessitat de que hi hagi orientadors laborals especialitzat amb joves. Algun dels joves ja havien anat al servei d’orientació laboral del CIREJ i havien quedat contents. Així doncs, al ser preguntats, sí que coneixien aquesta servei adreçats als joves.

63


Els coordinadors i/o tècnics de joventut a través de l’enquesta online, comenten que els serveis que s’hauria de prioritzar a la Borsa de treball son la orientació personalitzada, la recerca de feina i potenciar el serveis de la borsa de treball que s’ofereix en el seu municipi. Els canals per on busquen feina els joves, principalment és per la universitat, per internet, ETT, autocandidatura. També es fan servir les xarxes socials, com el linkedin i el twitter, el Facebook, etc.. però consideren que l’accés a les feines és a través dels contactes, que per els altres canals és molt difícil accedir a una feina ja que hi ha moltes joves. A mode de síntesi de totes les dades recollides a partir de les diferents tècniques d’anàlisi i amb la intervenció dels diferents actors, s’ha de destacar que els joves son el grup d’edat que tenen una taxa d’atur més alta i que ha augmentat des de l’any 2008. Aquests últim any, el Barcelonès ha perdut contractes, i els menors de 25 anys son els que han perdut més contractes en el Barcelonès nord. Els joves que han estat consultats, ens han comentat que és molt difícil accedir al món laboral, i més quan no tenen cap tipus d’experiència. I que el que més els preocupa actualment és el món laboral. Segons aquesta situació analitzada, es detecta la necessitat de treballar en aquest àmbit per donar sortida a les necessitats expressades pels joves i pels coordinadors i/o tècnics de joventut. Respecte les empreses, al Barcelonès nord és el territori on hi ha hagut un decrement més fort respecte a la resta de territori. En relació a la creació pròpia de noves empreses, i amb les poques dades que disposem per fer l’anàlisi, a la comarca del Barcelonès, hi ha hagut més retrocés en aquest sentit que a la resta de Catalunya. Sobre el tema de la autoocupació, creació de noves empreses, emprenedors, etc... els joves consideren que no tenen prou informació al seu abast per desenvolupar el seu propi projecte. Així mateix, els tècnics de joventut opinen que fa falta potenciar aquesta línia d’actuació amb els joves dels seus municipis i de treballar en xarxa amb els agents del territori per tal de facilitar una altre sortida als joves que estan a l’atur.

64


MOBILITAT Sobre temes de mobilitat juvenil, a continuació adjuntem dues taules del territori de Catalunya i de la província de Barcelona, a nivell comarcal no s’han trobat dades al respecte. Taula. Flux d’emigració amb destinació a l’estranger per província, edat i destí.

Província Barcelona 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 201115 a 19 831 1186 176 197 616 718 120 130 196 229 1780 1853 987 1652 4 2320 a 24 2431 3687 464 495 1310 1891 309 315 393 429 3085 3121 1554 2501 8 525 a 29 3604 6182 599 759 2278 2976 569 621 561 691 5205 5572 2900 4121 6 1730 a 34 3623 6586 601 699 2344 3558 437 440 619 808 5277 6402 3013 4890 22 33Total 10489 17641 1840 2150 6548 9143 1435 1506 1769 2157 15347 16948 8454 13164 40 78

Àsia OceaniaCentre Amèrica i Carib SudamèricaÀfrica Amèrica del NordUnió Europea Resta d'Europa

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) Taula. Flux d’emigració amb destinació a l’estranger a Catalunya província, edat i destí.

Catalunya 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 201115 a 19 1404 1735 335 287 882 1142 158 142 271 248 2112 2221 1047 1773 8 2320 a 24 3769 4904 684 631 1924 2787 349 364 469 526 3618 3554 1714 2645 8 525 a 29 5116 7494 869 981 3453 4466 630 661 680 879 6018 6398 3169 4388 6 1830 a 34 5220 8252 888 979 3691 5061 486 490 734 927 6065 7292 3225 5135 26 3535 a 40 3914 6207 729 889 2606 3798 343 409 518 831 3988 5047 2620 4550 10 35Total 19423 28592 3505 3767 12556 17254 1966 2066 2672 3411 21801 24512 11775 18491 58 116

Àsia OceaniaCentre Amèrica i Carib SudamèricaÀfrica Amèrica del NordUnió Europea Resta d'Europa

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) Al observar les dades de l’any 2011 de Catalunya i de la província de Barcelona dels joves que marxen a altres països o continents, s’observa que els joves de la província de Barcelona i els joves de Catalunya en general tenen gairebé la mateixa destinació. En ambdós territoris la primera destinació dels joves és la Unió Europea, en segon lloc Sud-americà, en tercer lloc Àsia, en quart lloc Àfrica. A la cinquena posició és on hi ha la diferència, els joves de la província de Barcelona van principalment a Centre Amèrica i Carib, i en canvi a Catalunya van a la Resta d’Europa. En els dos últims llocs ens trobem que la destinació és Amèrica del Nord i Oceania. Al comparar les dades de l’any 2010 i 2011 en el territori de la província de Barcelona i de Catalunya, s’observa que ambdós territoris tenen el mateix comportament, o sigui entre els anys 2010 i 2011 hi ha un augment de joves que marxen a altres destinacions. A nivell de la Província de Barcelona, com ja s’ha comentat, a tots territoris destinataris, entre l’any 2010 i 2011 augmenta considerablement el nombre de joves que se’n van. Segons trams d’edat s’observa que els joves que més marxen fora de la província de Barcelona durant l’any 2011, son els que tenen entre 25 i 29 anys, seguidament, però amb gairebé la meitat que el tram d’edat següents, son els joves que tenen entre 20 i 24 anys. Els joves que tenen entre 15 i 19 anys son els que marxen amb menor quantitat fora de la província durant l’any 2011. Respecte a Catalunya i tenint en compte només els trams d’edat dels 15 als 29 anys, s’observa, en primer lloc que entre els anys 2010 i 2011 ha augmentat significativament el nombre de joves que han marxa del territori català. En general, els

65


joves de Catalunya marxen en primer lloc al territori de la Unió Europea, en segon lloc a Sud-americà i en tercer lloc a Àsia. Les taules reflecteixen el nombre de joves que marxen del territori, però no expliquen perquè marxen, si per estudiar, per treballar o per temes de reagrupament familiar. Així doncs, alguns dels joves marxen de la seva llar d’origen per estudiar (principalment per aprendre noves llengües), altre marxen per treballar donada la situació de crisis socio-laboral actual, i el tercer gruix de joves que marxen, son aquells que tornen al país d’origen familiar donades les baixes oportunitat que tenen actualment aquí donada la crisis socio-econòmica. Segons dades de l’article del 11 de febrer de 2013 del “El Huffington post” / EFE, “En els 9 primers mesos de l’any han marxat d’Espanya 420.150 persones, entre elles 365.238 eren estrangers i 54.912 espanyols, 37.539 persones més que en el mateix període de l’any 2011(...). Els nacionals que han sortit d’Espanya han augmentat un 21,6%, passant dels 45.161 que se’n van anar entre gener i setembre de 2011 als 54.912 aquest any. El saldo migratori ha passat de ser positiu –és a dir que entraven més persones de les que sortien –al 2009 va ser de 47.362 i al 2010, amb un 62.156, fins arribar al 2011, que es va registrar un saldo de -50.090 persones. “ RESUM - La principal destinació dels joves de la província de Barcelona i Catalunya és: Unió Europea, Sud-amèrica i Àsia. - Entre els anys 2010 i 2011 augmenta el nombre de joves de la província de Barcelona i de Catalunya que marxen a altres destinacions. - Els tram d’edat que més marxa del seu territori (província de Barcelona i Catalunya) son els que tenen entre 25 i 29 anys. - Les destinacions principals dels joves de la província de Barcelona i de Catalunya son: en primer lloc la Unió Europea, en segon lloc Sud-amèrica i en tercer lloc Àsia. Els joves que han contestat l’enquesta online consideren que han situat en tercer lloc que els problemes que tenen els joves en general és trobar feina encara que sigui a l’estranger. I quan s’ha fet la mateixa pregunta, però especificant quin és el principal problema que tenen ells com a joves, un 23% dels que han contestat també han dit que trobar feina encara que sigui a l’estranger. Per contrapartida, el 60% creu que no té prou informació i/o orientació sobre el tema de treballar o estudiar a l’estranger. S’ha preguntat més concretament en tema del Centre Europa Jove i quines haurien de ser les accions que s’haurien de prioritzar, un 72% diu que en l’Aprenentatge d’idiomes, un 56% en el suport per realitzar beques o pràctiques a l’estranger amb un 56%. Amb un 56% recerca d’ofertes de treball a l’estranger, i un 38% preparació per fer entrevistes. En els coordinadors i/o tècnics de joventut municipal també s’ha preguntat per quines haurien de ser les prioritat del Centre Europa Jove, i han contestat en primer lloc en la recerca d’ofertes de feina a l’estranger, juntament amb suport per fer programes de voluntariat a l’estranger. També creuen que s’ha de prioritzar en preparar entrevistes i donar suport per realitzar beques o pràctiques a l’estranger.

66


2.2.1.4- Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més sostenible. HABITATGE Actualment tots els municipis que conformen la comarca del Barcelonès, disposa d’una Oficina Local d’Habitatge:

- Pla de Besòs. Oficina d’Habitatge de la Sant Adrià de Besòs - Gramepark. Oficina Local d’Habitatge de Santa Coloma de Gramenet - L’H 2012. Oficina Local d’Habitatge de L’Hospitalet de Barcelona - Oficina Local d’Habitatge de Badalona - A Barcelona hi ha 10 Oficines d’Habitatge

En general, la principal gestió de cada una d’aquestes Oficines és: - ajudes a la rehabilitació - habitatge protegit i social - ajuts al lloguer i borses d’habitatge - altres serveis complementaris Segons Estat de la Joventut 2012. de l’Observatori Català de la Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya: “els problemes en el mercat laboral compliquen l’emancipació dels joves, tot i els descens del preu de l’habitatge. La taxa d’emancipació el 2007 va arribar al seu màxim amb un 33% entre els joves de 16 a 29 anys, en canvi actualment aquesta taxa se situa en el 27,7%. Paradoxalment la dificultat la disminució en la taxa d’emancipació també es dona quan hi ha una disminució clara i forta del preu dels pisos. “ Ajuts a l’habitatge destinats als joves Segons les dades de l’Informe del Sistema d’Indicadors sobre la Joventut a Catalunya (SIjove), l’any 2011 a l’Àmbit Metropolità es va donar un 55,7% d’ajuts als joves, aquest percentatge és el més baix des de l’any 2001 on es van facilitar un 83,3% d’ajuts. A la taula adjunta es pot fer la comparativa amb altres territoris de Catalunya.

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

83,3 80,1 71,5 69,3 69,3 70,0 73,1 75,0 66,7 55,7

Àmbit Metropolità 82,9 79,2 69,1 67,4 67,4 70,4 71,9 74,2 64,1 58,9

Comarques Gironines 89,9 88,2 69,7 72,1 72,1 79,7 79,4 77,5 78,4 24,9

Camp de Tarragona 72,7 76,3 73,2 75,1 75,1 76,8 80,3 81,2 72,2 68,2

Terres de l'Ebre 78,3 84,5 80,6 84,9 84,9 42,9 66,1 78,9 79,4 59,3

Àmbit de Ponent 76,3 79,4 79,8 51,2 51,2 53,8 61,4 72,7 66,7 52,9

Comarques Centrals 90,2 79,2 72,3 73,0 73,0 69,9 74,7 77,2 68,8 40,2

Alt Pirineu i Aran 100,0 55,2 20,7 64,1 64,1 60,0 60,9 57,1 66,7 44,4 Construcció de l’habitatge La crisis afecta de ple en el món immobiliari, a continuació adjuntem unes taules on es reflecteix la disminució de la construcció d’habitatge.

67


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya 12,5 10,7 11,4 13,2 14,2 15,4 17,8 11,9 3,7 1,7 1,8 1,0

Àmbit Metropolità 9,4 7,6 7,8 8,2 9,2 9,5 10,7 7,2 2,5 1,2 1,6 1,0

Comarques Gironines 19,6 17,5 20,0 24,5 25,0 27,2 32,0 20,6 8,0 3,8 2,6 1,1

Camp de Tarragona 30,7 24,2 28,6 34,3 30,4 29,8 29,1 18,1 4,0 2,1 2,0 0,9

Terres de l'Ebre 14,7 22,2 27,3 30,2 26,8 39,7 49,3 35,2 7,0 3,7 1,8 1,1

Àmbit de Ponent 12,1 10,8 9,9 15,3 19,9 26,3 32,5 23,6 7,5 2,1 1,6 1,3

Comarques Centrals 13,9 11,3 12,3 16,2 19,2 22,4 29,9 19,0 4,4 1,4 2,1 0,9

Alt Pirineu i Aran 27,8 29,6 26,2 31,2 41,1 38,4 46,9 25,8 11,8 3,8 3,0 1,2

Font: Secretaria d'Habitatge i Mil lora Urbana, Departament de Territori i Sosten

Habitatges iniciats per 1000 habitantsHabitatges per 1000 habitants

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya 23,9 32,9 36,9 37,0 36,9 50,7 54,1 53,9 52,4 37,8 27,6 22,6




Terres de l'Ebre 34,7 47,9 53,7 59,3 61,3 68,0 63,5 67,0 50,2 70,0 40,1 52,2

Àmbit de Ponent 22,7 25,6 29,9 41,9 50,7 54,8 58,4 61,7 55,4 33,6 36,6 51,1



Habitatges iniciats menors de 101 m2Percentatge

Preus habitatge: A causa de la crisi i com s’ha comentat anteriorment el preu dels habitatges al llarg del 2010 i 2011 ha disminuït considerablement, les dades de la taula adjunta així ho reflecteixen. Respecte als preus de l’habitatge de nova oferta a Catalunya, que és l’àmbit territorial amb el qual podem fer una comparativa des diferents anys, el preu del metro quadrat l’any 2011 era de 2.963,7€. L’any 2006 el preu del metre quadrat era de 3.895,7€ i a partir d’aquell any ha anat disminuït fins el preu actual.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya 1.354,7 1.616,9 1.921,0 2.106,4 2.653,3 3.279,6 3.895,7 3.853,6 3.573,7 3.307,1 3.286,6 2.953,7

Barcelona 2.165,3 2.499,7 2.931,0 3.476,0 4.193,0 5.082,0 5.791,0 5.952,0 5.918,2 5.441,6

Conurbació de Barcelona (sense BCN) 1.666,8 1.882,1 2.154,6 2.500,4 3.077,7 3.704,6 4.263,3 4.302,5 3.879,1 3.466,7

Resta de Catalunya 1.083,0 1.257,7 1.393,1 1.677,1 2.112,1 2.687,4 3.176,0 3.167,3 2.937,2 2.920,3

Àmbit Metropolità 3.592,0 3.434,0

Comarques Gironines 2.515,9 2.375,4

Camp de Tarragona 2.642,2 2.248,9

Terres de l'Ebre 1.842,3 1.622,6

Àmbit de Ponent 1.921,8 1.723,1

Comarques Centrals 2.077,1 1.962,4

Alt Pirineu i Aran 2.293,7 2.255,0

Àmbits del Pla Territorial

Preu dels habitatges de nova ofertaEuros per metre quadrat

Zones Territorials

Respecte als preus dels pisos de lloguer en general i en concret de l’Àmbit Metropolità, hi ha una clara disminució, l’any 2011 tenien un cost de 593,1€ mentre que l’any 2008 el preu va arribar a ser de 940,3€.

68


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya 421,9 476,2 597,6 597,6 649,8 728,2 817,9 898,7 908,5 850,3 810,9 598,4

Barcelona ciutat 467,9 548,8 619,3 678,5 723,2 807,4 929,8 1.041,4 1.081,3 1.040,4 1.023,5 753,0


Resta Catalunya 280,9 305,7 366,0 366,0 421,5 504,1 564,0 651,2 652,7 586,5 551,1 443,9

HABITATGE

4.10. Preus dels habitatges de lloguerEuros


Com s’ha comentat a l’inici tot i que el preu per metre quadrat de l’habitatge hagi baixat considerablement aquest últims anys, la crisi i la inestabilitat laboral fa que els joves tinguin dificultat per accedir a l’habitatge. Pisos de protecció oficial:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya 0,1 1,1 1,3 0,8 0,9 1,0 1,1 1,3 1,4 1,2 1,0 0,4




Terres de l'Ebre 0,2 2,3 2,2 2,1 2,5 1,6 1,3 2,8 2,2 1,6 1,0 0,0

Àmbit de Ponent 0,2 1,8 1,5 0,8 1,9 0,8 0,7 1,5 2,4 3,6 2,7 0,4



HABITATGE

11. Habitatges de Protecció Oficial iniciats per mil habitanHabitatges per 1.000 habitants


Des de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès una de les actuacions que es realitzen actualment és el programa www.compartir-habitatge.net que té per objectiu posar en contacte joves que ofereixen una habitació amb joves que la demanden, adjuntem gràfica on es pot veure l’evolució anual dels usuaris que s’han donat d’alta d’aquest servei.

Compartir habitatge: Usuaris Registrats

1202 13211621 1387 1586

2975

4749

3187

1500

0

1000

2000

3000

4000

5000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Object ius2012

69


Compartir habitatge: Ofertes Pisos disponibles

201350

522621

935

1499 14561329

650

0200400600800

1000120014001600

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Object ius2012

Al preguntar als joves a través de l’enquesta online sobre quins sons els seus principals problemes, un 54% de les respostes ha estat no poder viure pel meu compte Al ser preguntat més específicament sobre els aspectes més importants sobre el tema de l’habitatge, el 31 % ha contestat que llogar un pis, un 27% disposar del meu estat propi encara que sigui compartint pis. Un 17% té problemes per poder pagar la hipoteca o el lloguer del pis, i un 15% poder comprar un pis. Relacionat amb enquesta tema un 64% de les respostes diuen que els servei que s’hauria de prioritzar seria aquells que els facilités un lloc on viure. Els joves que van participar en el grup de discussió comenten que el tema de l’habitatge és un tema molt complex i que s’escapa de la realitat més immediata dels joves, és un tema més financer que polític. Les principals aportacions en el grup de discussió son:

- hi ha una manca d’ajudes als joves per tal que deixin la llar d’origen i s’independitzin. I si hi ha ajudes és molt difícil accedir a la informació.

- També es comenta que actualment hi ha un problema de desnonament, les quotes son massa altes, i ni el govern i ni els bancs fan res per solucionar aquest tema.

- Sobre el tema del lloguer: o Actualment hi ha desigualtats de drets i deures entre el propietari i el

llogater. o També hi ha dificultat per aconseguir els avals per poder marxar fora de

casa. Els coordinadors i/o tècnics de joventut pensen que en relació al programa Compartir habitatge que es coordina des de l’Oficina de Joventut i Habitatge, ells estarien disposats a implicar-se més en la difusió pels canals públics municipals i en l’elaboració i publicació de material relacionat amb habitatge. S’ha passat una enquesta específica sobre el Programa Compartir-Habitatge.net a usuaris que han fet servir aquest servei, l’han contestat 70 persones, de les quals un 65% son menors de 35 anys i més del 70% dels que han contestat son dones. Respecte a la utilitat del servei, un 90% ha contestat que creu que el servei que ofereix la web: compartir-habitatge.net és útil.

70


A les respostes obertes han dit: - Que el troben útil per trobar habitatge - Ofereix la possibilitat de contactar amb gent que oferta/demanda pis/habitació

de forma senzilla i gratuïta. I la fiabilitat de les ofertes és alta. - Sembla més fiable que altres webs d’empreses privades. - Perquè posa en contacte persones que comparteixen un habitatge. - És una manera d’independitzar-se - Busca el pis amb les característiques que vols - No fa falta desplaçar-se per la demanda - Per posar en contacte gent que oferta i demanda - Per la transparència i la facilitat d’ús.

Disseny i estructura: El disseny i l’estructura de la web l’han valorat un 55% dels usuaris com a bona, un 29% regular i un 11% com a molt bona, així que més d’un 65% creu que el disseny i l’estructura son molts o molt bons. Utilització de la web: Un 61% dels usuaris opina que la utilització de la web és bon, un 24% opina que és regular i un 12,9% molt bona, així doncs quasi un 65% creu que la utilització de la web és bona o mol bona. A l’apartat de si creus que és necessari fer més difusió de la web, un 85% ha contestat que sí. I els llocs per on han dit que s’hauria de fer més difusió són: xarxes socials i web públiques, universitats, escoles de cicles formatiu, premsa juvenil, radio, televisió, google... Com t’has assabentat d’aquesta activitat o servei? Un 58% dels usuaris ha contestat a través de la pàgina web, un 30% a través d’altres serveis, un 14% a través d’amics, un 11% per correu electrònic i un 1,4% a través de les xarxes socials (facebook, twitter...) Et seria útil conèixer els consells de joves que comparteixen un habitatge? Un 84% ha contestat que sí que els hi seria útil conèixer els consells de joves que comparteixen pis. Et seria útil fer trobades de joves i conèixer a joves “cara a cara”? Un 58% ha contestat que torbaria útil fer trobades per conèixer als joves personalment amb qui es vol o és podria compartir pis. Et seria útil poder fer consultes a un servei jurídic en el cas de tenir problemes compartint un pis? Més del 92% dels usuaris han contestat que sí que els hi agradaria disposar d’un servei jurídic per fer algun tipus de consulta quan tenen un problema. Et seria útil poder disposar de tallers formatius de com poder compartir un habitatge? Un 54% ha dit que sí que creu que seria útil disposar de tallers formatius de com poder compartir un pis.

71


A la pregunta, com milloraries aquesta servei? - És important conèixer o tenir referència de les persones que contactes. - Ajudant al propietari del pis o del lloguer a fer fora el company en casos extrems. - Poder fer-lo servir per posar-me en contacte directe mitjançant facebook o twitter amb altres joves que estan amb la mateixa situació per poder compartir experiències, conèixer zones, transports, etc... - Quan busques pis mai et posen l’edat i a vegades és un inconvenient que no et posin l’edat, ja que una persona de 19 anys potser no compartiria amb una persona de 50. Si possessiu l’edat dels qui lloguen o busquen pis estalviaríeu temps a les persones - El servei està bé, una vegada estàs en contacte amb la persona que té el pis i per compartir, sí és important rebre aquesta atenció personalitzada (e-mails, fotos, etc...) per veure una primera impressió i cada vegada més, tindre una seguretat, referències de les persones que tenen el pis i que volen compartir... a mi per exemple m’agrada la possibilitat per poder tancar amb clau la meva habitació al compartir, per qüestió de seguretat quan estàs absent. - Potser que fos més conegut, els joves coneixen les pàgines de les universitats i majoritàriament son les que fan servir. Crec que seria necessari que el servei arribes a més gent. - Millorar la difusió de la web. - Posant a l’abast també les ajudes al lloguer. - Utilitzar el RSS unint les dades de totes les pàgines que ofereixen pisos compartits, a l’estil de Feina activa. - En els correus que envieu i diuen com a subject “un usuari vol contactar amb tu” hauríeu de posar també en el cos del missatge un enllaç per veure les característiques de l’habitatge. Ara només es veuen les dades de l’usuari. - Un espai on es pugui parlar, per exemple de com es gestionaria la neteja del pis, com i que pagaria cadascú, per exemple fer pot comú pels temes de neteja.

Com constaten les dades de l’explotació de dades estadístiques, en els últims anys ha disminuït la construcció d’habitatge i també ha disminuït el preu de l’habitatge. Tot i això els joves, com han comentat en el grup de discussió, tenen problemes per emancipar-se de la llar d’origen. La inestabilitat laboral dificulta l’accés a l’habitatge dels joves, la manca d’ajudes o la dificultat per accedir a la informació de les ajudes, etc... Fa uns anys l’habitatge era la principal preocupació dels joves, però avui en dia aquest a passat en segon terme i la problemàtica principal és l’àmbit laboral. SALUT Al llarg del grup de discussió també van sorgir temes com la salut, valors, etc.. Els joves van comentar i també es veu reflexat a les enquestes i en el tracte diari amb els joves, que actualment els joves viuen un ambient molt negatiu, veuen el seu futur molt difícil i sembla que no tinguin cap possibilitat de prosperar. Els missatge que reben és que només tindran futur si marxen fora, però el fet de marxar fora ho veuen com un atractiu però també ho viuen amb pressió. També viuen amb la pressió de que si marxen fora i va malament ho viuran com una experiència dolenta o com un fracàs i això els pressiona. Per això, fan la propostes de realitzar tallers o activitats de psicologia per treure la negativitat on estan immersos els jove actualment degut a la situació econòmica..

72


2.2.1.5- Principals problemes dels joves Un cop s’han analitzat les polítiques locals de joventut seguint els tres eixos prioritzats a treballar en el Pla Comarcal de Joventut 2013-2016 afegirem informació que s’ha aconseguit a través de les diferents tècniques de recollida de dades que ens semblen rellevants: Principal problema dels joves dels joves en general: Segons els coordinadors i/o tècnics de joventut municipal - Quins són els principals problemes dels joves avui dia? 100% diu que l’atur juvenil en general 83% l’accés a un habitatge i manca d’ajuts per a l’accés a un habitatge 83% l’abandonament escolar i la baixa qualificació de joves 66,7% la precarietat laboral 66,7% Manca d’oportunitats laborals per a joves amb alta qualificació professional 66,7% Manca de valors per part dels joves i la baixa participació dels joves 66,7% Manca d’oportunitats formatives per a reoritar la vida professional 50% manca de coneixement de llengües estrangeres Segons els joves - Un 84% de les respostes diu que el principal problema dels joves és l’atur juvenil. - Un 77% la precarietat laboral - Un 71% manca d’oportunitats laborals per a joves amb alta qualificació professional - Amb un 71 % l’accés a un habitatge i manca d’ajuts per l’accés a un habitatge. Com es pot observar les tres primeres respostes més senyalades son en referència al tema laboral, en segon lloc l’habitatge i en tercer lloc la manca de coneixement de llengües estrangeres i en quart lloc amb un 28% la manca de valors per part dels joves i la baixa participació dels joves. Principal problema del jove en particular: Segons els joves A la pregunta de quins son els teus principals problemes?, van contestar: - Un 61% ha contestat trobar una feina, - Un 54% no poder viure pel meu compte, - Un 41% no arribar a final de mes. - Un 23% trobar feina encara que sigui a l’estranger - Un 21% manca de cursos i tallers formatius per a millorar les meves oportunitats. Prioritats dels serveis: Segons els joves 86% Serveis per a trobar una feina aquí 64% Serveis per a disposar d’un lloc on viure 56% Serveis per a millorar la meva formació i millora les meves habilitats personals per accedir a una ocupació. 55% Accedir a informació de qualitat per no perdre cap oportunitat. 42% Serveis per trobar feina a l’estranger

73


Quins àmbits i/o serveis s’hauria de donar suport des de l’Oficina de Joventut i Habitatge del CCB? Segons els coordinadors i/o tècnics de joventut municipal - Prioritzeu en quin àmbit o servei hauríem de donar suport des de l’Oficina de Joventut i Habitatge del CCB. Les principals prioritats: (sumatori): 6: programes inserció laboral 5: programes d’informació i orientació sobre formació i millora de la capacitació professional. 5: programes de suport a la informació, orientació i assessorament de qualitat. 5: Servei de suport als joves en mobilitat internacional (treball, estudiar, participar...) 3: suport a l’accés a l’habitatge 3: suport psico-social als joves 2: informació i orientació a l’emprenedoria

74


2.2.2-.Estructura i recursos de les Regidories de Joventut dels ajuntaments de la comarca del Barcelonès

Per completar l’anàlisi de les polítiques de joventut s’ha de saber amb quina estructura compten els ajuntament de la comarca del Barcelonès per desenvolupar les polítiques de joventut. A continuació es desglossen les principals aportacions dels coordinadors i tècnics de joventut dels ajuntaments de la comarca del Barcelonès, que van fer a partir del qüestionari: Anàlisis del recursos municipals en polítiques de joventut. Estructures polítiques Regidor de joventut Els 5 municipis tenen regidor de joventut, 4 són homes i 1 dona a Santa Coloma de Gramenet. Totes les regidories de joventut son compartides amb altres regidories, per exemple amb: educació i Esport a Badalona, Comerç i Districte de Sant Andreu a Barcelona i a Sant Adrià amb Esports, festes i Barri de la Mina. Quasi bé totes les regidories estan a mans del PSC excepte a Barcelona que hi ha CIU. Estructures tècniques Tècnic de joventut En els 5 municipis hi ha tècnics de joventut, a Santa Coloma i a Sant Adrià hi ha un tècnic de joventut compartit amb una altre regidoria, a Badalona hi ha el coordinador i la tècnica. A L’Hospitalet hi ha 4 tècnics i a Barcelona també hi ha 4 tècnics (+2 administratius i un responsable). Tal i com s’acaba de comentar el tècnic de Santa Coloma i Sant Adrià és compartir (amb cultura i infància) i els tècnics de la resta de municipis son exclusius. I tenen una dedicació de 35 o 37,5 hores setmanals). Respecte a la formació dels tècnics, tots tenen formació social: doctor en història i màster en gestió cultural, llicenciat en història, educadors socials, etc... Els tipus de contractes del tècnics son tres d’interinatge, set son funcionaris i tres tenen contracte temporals (en pràctiques). Cap dels contractats com a tècnics de joventut porten més de 10 anys contractats com a tal: Santa Coloma porta 5 anys d’experiència, Badalona 2 anys, Sant Adrià 4 anys. A L’Hospitalet en funció de la persona, però porten 6,8 i un any contractats. A Barcelona, una persona porta 7 anys contractat, dos porten 4 anys i una persona porta 3 anys. Informador juvenil S’ha preguntat sobre la figura de l’informador juvenil, tres municipis han dit que tenen informadors juvenil, a Santa Coloma en tenen 4 que tenen funcions d’informador i també de dinamitzadors. A Badalona tenen una informadora i Barcelona en té 24. Sant Adrià diu que no té informador juvenil i L’hospitalet també diu que no tenen informador juvenil però en canvi tenen la figura d’assessor. La dedicació dels informadors juvenils varia en funció dels municipis, a Santa Coloma es dedica 25 h/set., a Badalona 30 h/set., a Barcelona 13 persones a 35 h/set. I 11 amb 25h/set. Quasi bé tots tenen contracte d’obra i servei i estan contractat a través d’un entitats gestora.

75


Dinamitzador juvenil A tots els municipis de la comarca del Barcelonès tenen dinamitzadors juvenils excepte a L’Hospitalet. A Santa Coloma en tenen 4 que de fet son els mateixos que fan també d’informadors juvenils, més dos més que estan en el Centre Infantil i Juvenil Rellotge XXI. A Badalona hi ha tres dinamitzadores juvenils, a Barcelona 28 dinamitzadors de centres juvenil dels quals 10 ho son del Punt JIP (Jove informa’t i pregunta), i un a Sant Adrià. Respecte a la dedicació a Santa Coloma dediquen 25h/set. A Badalona tenen una dedicació de 30 hores excepte la coordinadora de les dinamitzadores que en té 32 h/set.. I tant a Barcelona i a Sant Adrià tenen una dedicació compartida, concretament a Sant Adrià la comparteixen amb el Centre Polidor. Tots els dinamitzadors tenen un contracte d’obra i servei a través d’una empresa gestora. Altres figures També s’ha preguntat si hi ha altres figures a part de les preguntades anteriorment. A L’Hospitalet han comentat que sí, que tenen la coordinadora de joventut que és funcionaria de l’Ajuntament de L’Hospitalet i té una dedicació de 37,5 h/set. Des de Barcelona, han contestat que també tenen 7 assessors i 34 monitores de sales d’estudi, tots els tenen un contracte temporal o d’obra i servei a través d’una empresa gestora. Els assessors tenen un contracte per 35 h/set. i els monitors de sales d’estudi a 20 h/set. Infraestructura Espai físic Centre Jove Tots els municipis tenen un espai per joves. A Santa Coloma tenen dos espais, el Centre de Recursos Juvenils Mas Fonollar i el Centre de Recursos Infantils i Juvenils Rellotge XXI. A Badalona tenen el Badiu Jove, centre compartit amb el programa PIDECES i el CIREj). A L’Hospitalet tenen l’Oficina Jove d’Emancipació i a Sant Adrià el Centre Polidor. Tots els espai son exclusius per a joves. Tots els espais joves tenen sales polivalents, punts d’informació i assessorament i despatx. El centres de Santa Coloma i Sant Adrià també tenen una sala de joves, espai d’informàtica i altres (bucks, patis polivalents, aules...). A L’Hospitalet també tenen espai d’informàtica i Ciber Espai, Sala d’autoconsulta, sala de formació, i a Barcelona també tenen altres espais. Espai físic del Punt d’Informació Juvenil Tots els municipis excepte Sant Adrià tenen un espai pel Punt d’Informació Juvenil. Tots els que tenen punt d’informació juvenil tenen: espai de consulta de serveis, espai per les assessories, espai d’informàtica (excepte Badalona), sala de formació. Recursos econòmics S’ha preguntat als ajuntament pels recursos econòmics, l’Ajuntament de L’Hospitalet i l’Ajuntament de Sant Adrià dedica un 0,30% del seu pressupost a joventut, i Barcelona dedica un 5% del seu pressupost a joventut. Tots els municipis excepte Sant Adrià reben suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. I totes les regidories de joventut tenen altres fons de

76


finançament, com per exemple la Diputació de Barcelona o Badalona del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i L’Hospitalet de la FEMP. També s’ha preguntat sobre el percentatge de variació del pressupost de joventut respecte a fa 5 anys. I tots els municipis han contestat que el seu pressupost ha disminuït, excepte a Santa Coloma que comenten que el pressupost s’ha mantingut més o menys igual. Al preguntar per la quantitat que ha disminuït, Sant Adrià comenta que un 40%, Barcelona un 7% i L’Hospitalet un 5%, han passat de tenir un pressupost al 2009 de 638.956€ a un pressupost el 2012 de: 607.187,38€

Pla Local de Joventut Recursos (humans, econòmics, infraestructura..)El pressupost del Departament de Joventut ha disminuïtconsiderablement. Actualment tenen menys pressupost que elsanys anteriors.

Poc personal propi: coordinador i tècnica.

Programa PIDCES i supressió Va de Joves.

Inauguració nou Badiu Jove (equipament juvenil) el 2013.

Lleugera retallada pressupostària. En els últims 2 anys un 7%.

Disposen de personal propi i personal externalitzat.

Aposta per augmentar assessorament laborals i mobilitateuropea.

L'Hospitalet Lleugera disminució del pressupost respecte als anys anterior.

Consolidació del personal propi de l'Ajuntament.

Programes principals: Emancipació, Oci i cultura i Acciócomunitària.

Gran disminució del pressupost de joventut.

Actualment hi ha com a personal propi la tècnica de joventut id'infància. Potencien el treball de la Taula de joventut: estan implicatsdiferents departaments.

Creació del Consell de Joventut

Disminució del pressupost de joventut.

Personal propi: un tècnic de joventut i cultura.

Reorientació CRJ Mas Fonollar: més ocupació.

Descentralització programa PIDCES

Tenen el Pla Local deJoventut vigent: 2012-2015

Sant Adrià de Besòs

No tenen Pla Local de Joventut

Santa Coloma de Gramenet

Tenen intenció de fer el PlaLocal de Joventut 2013.

Estan en procés d'avaluacióel Pla local de Joventutanterior. Preveuen elaborarel nou Pla Local de Joventutdurant el 2013.

Badalona

Estan realitzant el nou PlaLocal de Joventut. Preveuentenir-lo aprovat primersemestre 2013.

Barcelona

77


2.3- Anàlisis de les polítiques comarcals de joventut

- 2.3.1- Com es fa l’anàlisi de les polítiques de joventut comarcal - 2.3.2- Històric de les actuacions del CCB en relació a joventut - 2.3.3- Anàlisi polítiques joventut comarcal

o Quadre; aportacions tècnics joventut OJiH, tècnics joventut municipals i joves.

- 2.3.4- Recursos CCB o Recursos humans: organigrama OSiJ o Relació OSJ amb altres departaments del CCB

- 2.3.5- Conclusions

2.3.1- Com es fa l’anàlisi de les polítiques de joventut comarcal

Per realitzar l’anàlisi de les polítiques de joventut desenvolupades per l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès, s’han fet servir diferents tècniques de recopilació de dades, complementat amb tots els programes, projectes i actuacions que històricament s’han anat desenvolupant des de l’OJiH, així doncs de tota l’experiència que tenim en polítiques de joventut. Concretament s’ha recollit informació dels tècnics de joventut que treballem en el Departament de Joventut de l’OJiH a través del mètode DAFO i afegint propostes de millora a les actuacions desenvolupades en els últims anys. Per part dels coordinadors i/o tècnics de joventut municipal, també s’ha recopilat informació sobre les polítiques de joventut comarcals que desenvolupem a través de l’enquesta online. També s’ha tingut en compte la opinió dels joves que han fet ús dels nostres serveis a través d’una enquesta online. Més qualitativament i com s’ha comentat en apartats anteriors, també s’ha mantingut al llarg de l’últim trimestre del 2012 i primer del 2013 reunions amb els coordinadors i tècnics de joventut municipals i també s’han tingut una reunió amb els Regidors de Joventut dels Ajuntaments de la comarca del Barcelonès. A través d’aquestes diferents tècniques de recollida de dades i amb la intervenció dels actors que desenvolupen polítiques de joventut a la comarca del Barcelonès es poden analitzar les polítiques de joventut que es desenvolupen a nivell comarcal. L’anàlisi segueix l’esquema ja seguit a l’anàlisi de les politiques locals de joventut, que son els eixos prioritzat en el Pla Comarcal de Joventut 2013-2016: - Barcelonès en xarxa, enfortir les polítiques de joventut al Barcelonès - Suport als municipis per millorar l’ocupabilitat i la capacitació professional dels joves - Donar eines i recursos als joves per a la seva emancipació i per sortir de la crisi fomentant valors col·laboratius, participatius i sostenibles. Per complementar l’anàlisi de les polítiques de joventut comarcal també es fa una relació dels recursos humans de l’Oficina de Joventut i Habitatge i es detalla les relacions que té l’OJiH amb els altres Oficines i serveis del Consell Comarcal del Barcelonès

78


2.3.2- Històric de les actuacions del CCB en relació a joventut

És conegut que des de abans de la creació de l’Oficina de Joventut i Habitatge, l’any 1998 en el Consell Comarcal del Barcelonès s’han implementat polítiques de joventut de suport als municipis de la comarca del Barcelonès. A l’últim pla de bases del Pla Comarcal de Joventut del Barcelonès 2009-2012 es van detallar totes les actuacions que s’havien fet en relació a joventut des del Consell Comarcal del Barcelonès. A l’actual pla de bases del pla comarcal de joventut no es farà un llistat de totes les actuacions sinó que es farà un resum. Què s’ha fet en polítiques d’accés al món del treball? - Des de l’any 2003 que en el Consell Comarcal del Barcelonès hi ha el Pacte per l’Ocupació al Barcelonès nord. - Observatori del Mercat de treball: elaboració informe mensual i trimestral sobre temes d’ocupació, amb dades creuades sobre els joves. - Elaboració de guies específiques sobre buscar feina: Guia jove busques feina, Guia Jo vull ser..., guia després de l’ESO, què?, guia de taller sobre emancipació juvenil, Guia: Beques i programes per a treballar a Europa. 2002-2003, etc... - Programes europeus per impulsar el treball a l’estranger. - Borsa d’ofertes de feina per a joves aquí i a l’estranger. - Assessoria d’orientació laboral i curricular. - Recursos web, digitals sobre temes d’ocupació: butlletí electrònic, difusió ofertes facebook, twitter, etc... Què s’ha fet en polítiques d’accés a l’habitatge? - A través de Regesa, ha fet promoció d’habitatges per a joves al Barcelonès - Fundació Habitatge lloguer - Assessoria adreçada a joves sobre habitatge descentralitzades en els municipis del barcelonès - Creació del Fons Jove de Garanties comarcal per al lloguer - Compartir Habitatge - Formacions sobre habitatge - Elaboració de documentació sobre habitatge: guies, centre de recursos a la web, especial responsable polítiques de joventut sobre habitatge, butlletí electrònic - Coordinació de la Xarxa de Borsa Jove d’habitatge del Barcelonès Què s’ha fet en polítiques educatives i culturals? - Suport i xarxa de les sales d’estudis. - Suports i assessorament als casals d’estiu amb menors: guia d’activitats d’estius, visites als casals d’estiu que es desenvolupen en el Barcelonès, ajudes econòmiques per casals d’estiu per a centres d’educació amb disminuïts profunds, - Pla de formació en el Lleure al Barcelonès i interlocució amb les Escoles de formació en el lleure - Xarxa de viatgeteques - Beques i ajudes a infants i joves - Transport adaptat per a joves discapacitats al Barcelonès.

79


- Conveni amb l'entitat ECOM de suport a joves discapacitats en matèria de formació i transport adaptat - Programa TET (Transició Escola Treball) - Programa d’Informació i Orientació acadèmica - Assessoria sobre orientació curricular - Taller informatius sobre temes d’educació - Continguts online sobre temes d’educació: guies, Què s’ha fet en polítiques de promoció de la salut? - Promoció carrils bici al Barcelonès, Ronda Verda de Carril Bici al Barcelonès. - Guia de Consum Jove. 2000, 2001, 2004 - Tallers sobre hàbits saludables i creixement personal. Què s’ha fet en participació democràtica? - Recerca i actualització de la base de dades d’entitats juvenils i altres espais o centres d’interès en temes juvenils. - Actuacions de suport a les entitats juvenils del territori: guia com muntar una entitat juvenil, cursos de formació per a millorar els equips directius i recursos humans de les entitats juvenils i de lleure, en el marc del Pla de Formació, guia voluntariat i joves. - Actuacions a nivell europeu amb les entitats: Jornada Programa Joventut –EUROPA, prospecció Entitats Barcelonès Nord amb el programa Youth de la UE, Seminari de Partenariat Europeu Barcelonès Nord-Europa, Formació per a educadors i monitors sobre projectes Europeus 2002, interlocucions i col·laboració amb el Festival Mundial de la Joventut i el Congrés Mundial del Voluntariat. 2003, 2004, Acollida de voluntaris Europeus per a donar suport a les entitats juvenils de la comarca en programes Europeus, celebració de la Setmana Europea de la Joventut, creació del Centre Europa Jove i descentralització territorial dels seus serveis. - Espais de participació a la web www.barcelonesjove.net: fòrum jove virtual al Barcelonès - Butlletí electrònics. - Suport als PIJ de la comarca. Xarxa Barcelonesjove.net - Xarxa de polítics de joventut de la comarca del Barcelonès - Xarxa de tècnics de joventut de la comarca del Barcelonès - Xarxa d’informadors i/o orientadors laborals de la comarca del Barcelonès. - Participació dels joves, entitats i altres agents territorials de joventut en l’avaluació i el disseny del Pla Comarcal de Joventut. Què s’ha fet en equilibri territorial i cohesió social? - Creació de la Xarxa Barcelonès jove Xarxa Barcelonès jove de regidors de joventut Xarxa Barcelonès jove de coordinadors i/o tècnics de joventut Xarxa Barcelonès jove d’informadors i/o orientadors laborals a joves - Suport i seguiment de les accions dels Plans Locals de Joventut - Suport als serveis d’informació juvenil i equipaments juvenils del Barcelonès. - Estudis sobre informació juvenil: com fer un bon assessorament online, estudi sobre dinamitzadors i informadors juvenils, estudi sobre projectes descentralització de la informació juvenil a Europa, estudis sobre els usuaris de l’Espai Jove de l’Hospitalet - Suport en l’elaboració d’estudis sobre jove, anàlisi de la realitat juvenil (explotació de

80


dades estadístiques) o l’elaboració de plans locals de joventut dels municipis de la comarca del Barcelonès. - Especial responsables. - Punt d’informació juvenil i assessories virtuals. - Actuacions relacionades amb l’espai europeu: Festival Mundial de la Joventut, Conferència Mundial del voluntariat, Seminari de formació sobre projectes de descentralització de la informació juvenil a Europa, Programa de Promoció del Voluntariat Juvenil a Europa de curta durada, Subcomissió Mixta Alemanya-Barcelonès, Assessoria sobre Mobilitat Europea, Salt-Eu Treball. Mobilitat laboral dels joves a l'estranger. - Coordinació de les assessories existents en la comarca en mobilitat Europea, 2004 - Coordinació de la gestió de Carnets internacionals i d'alberguistes - Web Barcelonesjove.net

81


2.3.3- Aportacions a l’anàlisi de les polítiques comarcal de joventut del Barcelonès

Al llarg de l’any 2009-2012 s’articulen tot un seguit d’actuacions, de cara a conèixer la valoració que tenen tant el personal propi, els tècnics dels ajuntaments, els usuaris de les actuacions que realitzem, des de fa anys construïm la graella que adjuntem a continuació. Valoració del Personal En el moment de realització de la memòria 2012, els tècnics que impulsen cadascuna de les actuacions del Pla Comarcal de Joventut realitza un anàlisi DAFO, indicant les propostes de millora. Valoració Assessoraments personalitzats Per conèixer l’opinió dels usuaris, tots els anys al voltant del mes de maig es demana als joves que reben un assessorament presencial al nostre servei que facin una valoració del mateix, aquest any, igual que l’any passat, s’ha comptat amb el suport de la plataforma surveymonkey que fa un anàlisi dels resultats. Aquest any l’any contestat 89 usuaris. Valoració pàgina web Barcelonesjove.net Per a conèixer la valoració dels usuaris de la nostra web, i captar altres opinions, es va fer una enquesta on line amb l’aplicatiu surveymonkey. S’han recollit 308 respostes. Conèixer la valoració dels nostres serveis ha estat una eina molt útil per a millorar i per a ser encara més útils en allò que fem.

82


Propostes del personal de l’OJiH, dels tècnics municipals i dels usuaris 2011 i 2012. EIXOS PLA COMARCAL DE JOVENTUT EIX 0-. Delegació de competències en matèria de joventut

PROPOSTES PERSONAL 2011

PROPOSTES USUARIS 2011



PROPOSTES TÈCNICS JOVENTUT 2012

Instal·lacions Juvenils

Visites Casals d’estiu.

- No hi ha variacions respecte als anys anteriors. - Actuacions a desenvolupar: de difusió del Decret i de visites als Casals de la comarca del Barcelonès excepte Barcelona.

- Dur a terme una labor pedagògica d’informar i assessorar a les organitzacions de les activitats, dels requisits i procediments a complir segons la normativa. - Determinació prèvia amb els tècnics municipals del criteris a seguir per escollir les activitats que seran visitades.

En relació als casals d’estiu consideren que des del CCB es podria fer més assessorament a les entitats i també fer més difusió dels casals d’estiu.

EIX 1-.Barcelonès jove en Xarxa. Enfortir les polítiques de joventut al Barcelonès INFORMACIÓ JUVENIL






Guia activitats d’estiu

Aquesta actuació s’ha decidit no desenvolupar-la donat la existència de prous recursos ja existents.

- Oferir als ajuntaments el format vídeo per posar èmfasis en la difusió d’un tipus d’activitat d’estiu que ells vulguin ofertar. Es podria implicar als mateixos joves a la gravació de la seva experiència de participació a una activitat d’estiu . - Treballar i ajudar als ajuntaments en l’obtenció de dades sobre demanda d’activitats d’ estiu per tal de conèixer quines són les activitats més demandades pels joves. - Plantejar un procés de difusió de totes les activitats dels municipis, sense tenir que crear un apartat específic a la web. - Fer una recopilació d’oportunitat durant l’estiu que no inclouen actualment les guies municipis, incorporant tant opcions a l’estranger com aquí, tant d’estades, viatges, com d’economia col·laborativa.

83


PÀGINA WEB PROPOSTES

PERSONAL 2011 PROPOSTES

USUARIS 2011 PROPOSTES


USUARIS 2012 PROPOSTES TÈCNICS

JOVENTUT 2012 Portal Barcelonès Jove i els centres de recursos

- Pel 2011 s’hauria de comptar amb un estudiants de pràctiques a més de la persona que contractada, ja que la creació de vídeos, informació i control de xarxes socials requereix personal. - S’han de reformular tots els objectius ja que durant l’any passat s’han dut a terme accions dintre del portal i a nivell de comunicació que no es veuen reflexades - Acotar de forma prèvia i estudiada el treball d’actualització diària del portal, així com les persones que intervindran en la realització d’aquesta tasca. Es requereix un treball conjunt, cohesionat i planificat que ens eviti cometre errors. - Dedicar més temps a l’actualització de les xarxes socials, un dels pilars fonamentals del nostre treball, en detriment d’altres tasques de caire més burocràtic. - Ampliar la jornada de treball del responsable de gestionar la pàgina web. Propostes de millora per part dels usuaris: L’enquesta realitzada als usuaris de www.barcelonesjove.net a principis de gener de 2012 ens ha servit per descobrir quines necessitats específiques demanen els joves de la comarca i què és el que opinen aquests joves del nostre servei. D’una banda, els resultats de l’enquesta han posat de manifest l’important paper que juguen les ofertes de treball publicades al portal, així com el recull de convocatòries i beques adreçades a joves. La majoria del nostre públic objectiu ha manifestat que són els serveis més útils, junt amb l’actualitat diària i altres recursos en matèria d’habitatge. Tot i rebre bones opinions per part de l’audiència, cal millorar molts altres aspectes:

- La claredat en

Aspectes a millorar de la web: Format: · Visualització i disposició de la informació · Disseny: més moderna, més estàtica, disseny massa antic, disseny més visual en els dispositius mòbils · Estructura de la web: fer el menú més entendible · Informació més accessible, més actualització i més agilitat en la publicació de la informació, informació més ordenada · Massa informació a la pàgina principal, es veu densa. · Millorar el cercador · Faltes ortografia Contingut: · Més informació: municipal, sobre l’actualitat, sobre la resta de comarques, sobre altres franges d’edat (adults) · Publicar la informació amb més antel·lació · Actualització dels enllaços · Afegir seccions: salut, sexualitat, cultura, oci i noves tecnologies · Més visualització de les ofertes de feina. · Més participació dels joves · Cooperació amb altres Serveis d’Informació Juvenil Accessibilitat a la informació: · Han trigat massa temps a trobar el que volien · Més informació de cursos, beques, ofertes de feina aquí i a l’estranger · Costa trobar informació sobre els cursos Quin contingut ha de ser més

- Treballar en una millora de la planificació del temps i de la feina de les persones implicades en l’actualització i gestió de la pàgina web. Elaborar una calendarització i distribuir de forma més eficaç la quantitat de treball que requereix el portal. - Delegar determinades tasques burocràtiques en altres persones de la plantilla i focalitzar els esforços en la millora del contingut ofert a través de la pàgina web, donant-li la importància que té. - Treballar en l’enfortiment de les relacions amb els serveis juvenils del municipi o crear una xarxa efectiva que permeti que la informació flueixi amb facilitat.

El 95% dels joves que han contestat l’enquesta creu que és important disposar d’informació de qualitat i accessible on-line per prendre decisions. El 87% creu que s’haurien de destinar més recursos per fer accessible la informació als joves a través de la pàgina web o de les xarxes socials. La freqüència en que consultes la web: Barcelonesjove.net 34% Un o dos dies per setmana 15% Cada dues setmanes 14% De forma ocasional 9% de tres a cinc dies per setmana L’accés a la web és: 67% A través dels butlletins 29% a través de la pàgina principal 14% a través de les xarxes socials 9% des de cercadors externs Hi ha una valoració bona de la navegabilitat, el disseny, la claredat i precisió en la informació i la utilitat de la informació. Quin àmbit informatiu nou s’hauria de crear? 56% gestió del meu pressupost i recursos gratuïts per a joves 45% Emprenedoria i creació d’empreses 40% Cultura i oci 36% viure fora de casa dels pares La valoració del funcionament de les assessores joves a la web, és bona la qualitat de la informació, el format, la rapides en la contestació, la identificació de l’assessor i la disponibilitat és

La web: www.barcelonesjove.net es podria fer més eficaç pels joves dels diferents municipis si: - El disseny fos més senzill tot i que l’interfaç potser és poc atractiu. Més orientada als serveis de feina i mobilitat europea. Com a novetat incloure una multiplataforma descarregable als smartphones (app). Disminuir el nombre d’icones, logos i dibuixos per donar major espai a la informació. Potenciar els espais comunicatius 2.0. Fer del portal la pàgina de referència dels joves i la “porta d’entrada” als serveis del CCB i els municipis.

84


Els Butlletins electrònics: Comarcal, àmbits i

municipals

- Reorganitzar i reestructurar la forma de difondre la informació als butlletins. Planificar el tipus de contingut que inclourà cada butlletí per tal de no ser repetitius. - Revisar les bases de dades de les que es disposa i a través de les quals es distribueix el butlletí per tal de que el sistema sigui el més efectiu possible. - Replantejament d’alguns butlletins i elaboració de propostes noves. - Intentar disminuir el nombre de baixes a través de base de dades més selectives i específiques. - Modificar els nous butlletins per a fer més accessible els recursos i convocatòries.

· Depurar la Base de dades: donat que arriben més d’un butlletí a un usuari · Facilitar el mecanisme per donar-se de baixa. · Concretar la periodicitat de l’enviament · Facilitar l’accés a les ofertes de feina de la web · Contingut: - Incorporar informació: ex: beques per gent major de 30 anys, de l’actualitat municipal - Posar enllaços actualitzats · Format: fer el butlletí més entenedor, fer-ho també en castellà

- Millores en la calendarització d’alguns butlletins, per tal que s’enviïn quan els usuaris tenen previst que s’enviïn. - Implicació real per part d’altres membres de l’equip a l’hora de generar contingut a la web que permeti, més tard, l’elaboració dels butlletins. - Millora de les relacions establertes amb altres treballadors dels SIJ de la comarca i creació d’una xarxa que faciliti el flux d’informació sobre activitats que tenen lloc als diferents municipis. - Molt important: Millora tècnica i informàtica de la plataforma que permet la gestió dels continguts. Cessament definitiu de les incidències tècniques.

Tots els tècnics municipals els voldrien que es fes un butlletí electrònic del seu municipi. I també tots els municipis estarien disposats a introduir contingut en el butlletí o agenda, en el cas que hi hagués un butlletí específic del seu municipi.

Accés a d’informació a través de

SMS i la telefonia mòbil .

- Acotar més la segmentació de tipologia d’usuaris al enviar certa tipologia de missatges. - Complementar aquesta tipologia de difusió amb les noves eines de comunicació que estem incorporant en el servei. - Depurar la base de dades (els números de telèfon repetits) comporta molt de temps.

- Calendarització de les activitats per tenir programats els enviaments. - Intentar no saturar els usuaris. - Diversificar el contingut i temàtica dels missatges.

85


Noves eines de

comunicació amb els

joves

- Es redissenyaran nous indicadors per compatibilitzar les actuacions de les xarxes socials - Es buscaran noves vies d’actuació - S’assessoraran als serveis que així ho necessiten sobre d’utilització de noves xarxes socials en els seus equipaments. - Es continuarà treballant per augmenta la xarxa de contactes. - Es vol treballar de manera més interrelacionada els nostres e-productes. - Donar suport als municipis per a l’implamentació de les xarxes socials als seus equipaments. - Facebook ens ha obligat a realitzar una migració de perfil personal a pàgina de fans i això ens ha costat un nombre important de seguidors. Recuperar-los i aconseguir followers nous comportat dedicació i temps. Alliberar més temps de la persona encarregada de la comunicació per tal que pugui dedicar més temps a la gestió de totes les xarxes socials. D’aquesta forma no realitzarem cap tasca a mitges i aconseguirem ser molt més efectius. - Dedicar més temps a les xarxes socials implica dedicar-hi menys a altres aspectes; es requereix una implicació més gran per part d’altres membres de l’equip, sobretot a l’hora de facilitar informació. - Sistematitzar fórmules de recerca de productes i novetats en matèria tecnològica de la informació i la comunicació.

- Establir l’actualització dels nostres perfils les xarxes socials com a una de les actuacions prioritàries en la feina assignada als treballadors en l’àmbit de la comunicació. - Treballar en l’enfortiment d’aquells perfils que funcionen bé i plantejar la dissolució d’aquells que no comporten massa beneficis i que no creixen.

La meitat dels tècnics expressen que necessiten ajuda per dinamitzar les seves xarxes socials.

86


Guies virtuals

informatives per a joves

- Crear mini guies que gestionin les informacions que tenen a veure amb les preguntes més freqüents. Si el jove vol més informació adreçar-ho a les guies generals. - Acompanyar les guies amb videoconsells. - Aprofitar els recursos audiovisuals generats pel portal per oferir guies en format de vídeo, més atractives per als usuaris. - Crear mini guies que gestionin les informacions que tenen a veure amb les preguntes més freqüents. Si el jove vol més informació, adreçar-lo a les guies generals.

- Implicació total de tos els membres de l’equip i d’altres agents de l’àmbit de la joventut en la creació de noves guies, que donin respostes a les noves necessitats dels usuaris. - Inclusió de la creació de guies en el pla de treball assignat als treballadors de l’OJiH.

Estan interessat a elaborar guies que no actualment no existeixen, sobre: - ocupació - habitatge - salut - altres: bones pràctiques i formació en l’àmbit personal per a joves

BARCELONÈS JOVE TEVÉ

- Col·laboració més estreta per part de tots els membres de l’equip, i això inclou tècnics i especialistes en diverses temàtiques, a l’hora de reunir continguts i elaborar els guions dels vídeos. - Més temps dedicat per a la realització i la posada en marxa del contingut audiovisual. - Potenciar les històries de vida i els videoconsells.

- Millor en la calendarització del treball de creació de continguts audiovisuals. - La creació de continguts audiovisuals s’ha d’incloure en l’agenda de treball dels treballadors com a quelcom prioritari. Només d’aquesta forma s’aconseguiran en un futur els resultats que després d’exigeixen.

La temàtica dels nous vídeos a elaborar haurien de ser: sobre totes les novetats que hi hagi sobre les temàtiques tractades juntament amb experiències reals per fer-los més propers. Més territori. Adolescència i educació emocional. Els nous vídeos haurien de ser en càpsules d’un minut i reportatges llargs.

FORMACIÓ PROFESSIONAL






Formació per als recursos

humans de les Xarxes de treball al

Barcelonès.

- Realitzar amb temps la programació de la formació. - Demanar opinió i idees on-line a tècnics de joventut, responsables d’equipaments juvenils i regidors de joventut dels diferents municipis de la comarca. - Descentralitzar-la als municipis. - La Jornada Barcelonès Jove anirà sobre el tema de Treballar a l’estranger. - Consolidar les trobades tècniques sectorials com son les de ocupació i Mobilitat Europea.

- Incorporar les entitats del territori per impartir les formacions. - Crear xarxa entre les entitats, associacions i institucions que treballem en el territori per optimitzar els recursos i donar a conèixer altres serveis relacionats.

87


OBSERVATORI

PROPOSTES




USUARIS 2012

PROPOSTES TÈCNICS JOVENTUT

2012

Observatori Jove Comarcal del

Barcelonès: Suport a la configuració de

nous plans locals de joventut.

- Donar suport al llarg de l’any 2012 als municipis per a que tinguin elaborat el seu pla Local de Joventut.

- Donar a conèixer més profundament als ajuntaments les diferents eines que tenim (Explotació de Dades Estadístiques (EDE), Survey Monkey), per fer servir durant l’elaboració del pla local o durant la seva avaluació.

Observatori Jove Comarcal del Barcelonès:

Elaboració de diferents EDE’s municipals i un

d’àmbit comarcal.

- Actualitzar els Excels D’explotació de Dades Estadístiques dels diferents municipis un cop a l’’any.

- Establir un protocol d’actualització periòdica de les dades de l’EDE, amb l’objectiu que no quedin obsoletes i es puguin fer servir sempre que siguin necessàries. - Formació especialitzada i actualització dels coneixements a la tècnica encarregada de realitzar aquesta tasca.


Barcelonès:Especial Responsables

Els últims anys no s’ha realitzat cap especial responsables, i tal i com es va dir en el Pla Comarcal de Joventut 2012 aquest any tampoc s’ha fet.


Barcelonès:estudis qualitatius dels serveis juvenils.

- Fixar el mes de maig com el mes de escollit per intensificar la nostra dedicació a l’estudi qualitatiu dels nostres serveis. - Continuar oferint aquest servei als municipis de la comarca.

- Potenciar la difusió i fer un recordatori als ajuntaments de la comarca respecte a que disposen d’aquest servei. - Planificació anticipada dels estudis a realitzar per calendaritzar-los en el temps. - Disposar de més mitjans humans per elaborar i analitzar els estudis.

Observatori comarcal de

joventut: avaluació del Pla Comarcal

- Al llarg de l’any 2012 es realitzarà el procés d’avaluació 2009-2012 per tal de poder definir el pla comarcal de joventut 2013-2016.

- Analitzar conjuntament la informació recopilada, per extraure conclusions sintètiques. - Potenciar l’avaluació qualitativa.

88


TREBALL EN XARXA






Dinamització de les Xarxes Comarcals

- Dedicar més temps als municipis amb menys recursos perquè no es quedin “despenjats” de certes actuacions per falta de temps o recursos. - Consolidar la formació per a professionals en polítiques de joventut.

- Fixar de forma conjunta eixos temàtics i objectius vertebradors d’actuacions conjuntes. - Dedicar més temps de seguiment per part de l’Oficina de Serveis a la Joventut i l’habitatge als municipis amb menys recursos personals i econòmics. - Establir calendari estable anual a principis d’any.

Suport als Ajuntaments en la configuració de la Xarxa d’Equipaments municipals per a Joves del Barcelonès: Equipaments d’Interès Comarcal.

Aquesta actuació per manca de recursos no es podrà continuant oferint

- Aquesta actuació desapareix al proper pla per manca de recursos econòmics. - De cara al 2013, ja s’ha dotat amb 100.000 una dotació pel Badiu Jove de Badalona.

Gestió de nous recursos humans.

Conèixer altres programes de recursos humans, com poder tenir estudiants universitaris, becaris, pràctiques, leonardos que complementin als serveis comarcals.

- Continuar tenint la col·laboració d’estudiants de pràctiques. - Acompanyar a les àrees de joventut dels ajuntaments per a que demanin plans d’ocupació de suport a la gestió de programes de joventut.

89


EIX 2-. Suport als municipis per la millora de l’ocupabilitat i la capacitació professional dels joves OCUPACIÓ, FORMACIÓ






Seu Central de la Xarxa PIE: El

CIREJ

- Millorar el protocol de derivació d’usuaris amb les empreses municipals - Necessitat de consolidar el personal tècnic. Respecte a l’any 2.011, aquest any comptem amb un assessor menys. - Analitzar el perfil dels usuaris dels diferents serveis. - Consolidar la relació amb altres agents del territori que treballen amb joves, sobretot Serveis Locals d’Ocupació. - Potenciar l’àmbit de l’autoocupació i els tallers de Jo vull ser... - Adaptar la intranet a les noves necessitats: sobretot en el servei de la Borsa de d’Ofertes de Treball. - Repensar el tema de comptabilitzar els expedients.

· Millorar la infraestructura del local i també taules, cadires, etc... · Més privacitat per fer l’assessorament. · Respecte a les assessories: tenir-ho tot més informatitzat.

- Realització d’una programació formativa conjunta entre els tres municipis implicats en el CIREJ segons les necessitats específiques de l’equipament i el que es pot oferir des del CIREJ. - Incorporar entitats o associacions del territori per impartir les formacions el nostre servei no pot assumir. - Incorporar nous equips informàtics o nova tecnologia per poder oferir tallers amb seu suport, exemple: projectors, etc... - Fer un protocol de derivació entre els serveis dels equipaments dels diferents municipis de la comarca.

- Tots els tècnics consideren adequats els serveis que presta actualment el CIREJ, consideren que s’han de potenciar els temes de: formació, ocupació, mobilitat europea, participació i emprenedors.

Servei d’orientació

Integral

- Comptabilitzar SOI com aquelles consultes en les què s’explica el servei i totes les seves actuacions. - Incidir a tot el personal intern del CIREj de la importància d’aquesta primera detecció de necessitats per fer una correcta derivació dels serveis. - Que fos una única persona la que realitza aquesta entrevista i posteriorment fa les derivacions.

- Adaptar la intranet de gestió dels usuaris al nou protocol d’acollida dels joves, tant els que accedeixen presencialment com virtualment. - Necessitat d’incorporar personal per fer tasques administratives.

L’Assessoria en Drets laborals

- Potenciar la difusió d’aquesta assessoria a través dels equipaments juvenils, casals de joves, etc... i altres agents i institucions que treballen en aquest àmbit en el territori. - Consolidar la relació amb els sindicats i altres agents del territori. - L’assessoria de drets laborals la gestiona la mateixa tècnica assessora de formació i ocupació i gestora de la Borsa d’Ofertes de treball des d’inici de l’any 2.011.

- Realitzar més difusió del servei.

-- Poder obrir canals de comunicació amb entitats especialitzades que poguessin assumir la derivació d'aquells casos que necessitessin d'una atenció legal i jurídica. - Establir més xarxa de treball amb entitats locals relacionades i sindicats per tal de poder realitzar accions conjuntes.

90


L’Assessoria en Orientació

laboral

- Millorar el protocol de derivació dels usuaris de la Borsa d’Ofertes de treball a l’assessoria i al revés. - Consolidar la relació amb els Serveis Locals d’Ocupació del territori. - Potenciar l’àmbit de l’autoocupació i emprenedoria com una alternativa d’ocupació per als joves desocupats del territori. - Incorporar indicadors d’inserció en els informes mensuals. - Adequar la intranet del CIREj a la recopilació dels nous indicadors. - Canviar la dinàmica de tallers. - Potenciar l’assessorament on line. - Consolidar la xarxa de treball dels professionals de l’àmbit ocupacional del territori. - Potenciar el tema de l’autoocupació des de un punt de vista més juvenil. - Potenciar el treball personalitzat amb un grup de joves per millorar la seva ocupabilitat.

· Més recursos sobre la manera de buscar feina. · Oferir xerrades sobre buscar feina i també de Motivació a l’hora de buscar feina.

- Millora en la possibilitat de participar de forma més activa en els programes d'ocupació.

Recerca, tractament i difusió de la informació.

- Repartiment de les responsabilitat d’actualització de la informació i recursos

- Deixar de considerar aquestes actuacions com un projecte en sí mateix i integrar-lo en cada un dels projectes que es desenvolupen. - Elaboració d’un document (carta de serveis) per lliurar als ajuntaments perquè tinguin la informació de tots els canals de difusió amb els que poden obtenir suport.

Els Monogràfics Joves

- Eliminar aquest producte, ja que la nova pàgina web exerceix l’objectiu i el recurs que ofereix el monogràfics amb un format més fàcil d’actualitzar i més accessible pels joves i pels assessors.

Aquest any 2012 s’ha des del Centre d’Informació i Recursos per l’Emancipació Juvenil i el Centre Europa Jove, s’han deixat d’elaborar els monogràfics en format paper. Actualment l’estructura del web: www.barcelonesjove.net assoleix els objectius que pretenien els monogràfics. A la pàgina web es troba la informació genèrica sobre un tema i els recursos específics sobre aquest tema en el territori. També des de la web hi ha la possibilitat d’imprimir la informació. Així doncs, es va valorar al elaborar el nou Pla d’actuacions

91


Borsa d’ofertes de Treball per a

joves..

- S’ha aglutinat en una única persona els serveis de l’assessoria de formació i ocupació i la gestió de la Borsa d’Ofertes de Treball. - Consolidar el personal de suport a la Borsa d’Ofertes de feina, si no pots ser amb personal contractat a través de pràctiques, becaris... - Ampliar i consolidar els contactes amb els agents del territori que treballen en temes d’ocupació i gestionen Borses de treball. - Potenciar la difusió de la Borsa d’Ofertes de treball a l’estranger. - Impulsar el tema de l’autoocupació i emprenedoria entre els usuaris.

· Incorporar més ofertes per internet. · Potenciar la mediació: el responsable d’ocupació faci de mediació entre els usuaris i les empreses. · Oferir més seguiment · Ampliar el nombre d’ofertes de treball. · Crear un centre a Barcelona ciutat. · Es dona bona informació.

- Alliberar a la persona responsable de la Borsa de les tasques administratives permetria que aquesta pogués desenvolupar més tasques de prospecció d’ofertes de feina al territori. - Establir una xarxa amb altres entitats locals i punts d'informació juvenil per recollir en un sol lloc virtual les ofertes que es van gestionant.

- Creuen que s’ha de prioritzar l’atenció personalitzada, la recerca de feina i que la persona que gestiona la borsa es dediqui més hores a alguns municipis.

Programa Jo vull ser...

- Consolidar els tallers en els IES on s’imparteixen Cicles Formatius. - Dotar els equipaments de la infraestructura necessària per poder projectar els vídeos quan es fan les xerrades. - Fer difusió del recurs pels serveis locals d’ocupació, el lloc adequat seria a les trobades dels assessors d’ocupació que es fa, més o menys, un cop al trimestre.

- Treballar conjuntament amb entitats del territori que estiguin treballant amb projectes amb la mateixa filosofia per fer xarxa. - Marcar uns objectius estratègics a assolir per fer l’actuació més pràctica, ja que compta amb molts recursos.

Joves en transició al món

laboral.

- Millorar la adequació dels continguts a les necessitats dels joves participants, utilitzar noves eines i metodologies per captar l’interès dels joves. - Millorar la coordinació amb l’IMPO i Grameimpuls per planificar les activitats a llarg termini. - Utilitzar diferents recursos i implicar altres agents per augmentar la motivació dels joves participants

- Millorar la adequació dels continguts a les necessitats dels joves participants, utilitzar noves eines i metodologies per captar l’interès dels joves - Millorar la coordinació amb Grameimpuls per planificar les activitats a llarg termini. - Utilitzar diferents recursos i implicar altres agents per augmentar la motivació dels joves participants.

Programa d’Orientació

Integral i dinamització de

joves més desafavorits en espais públics i

IES. NOU NOM: PROGRAMA SUPORT ALS

PROJECTES TET

- Caldria millorar la difusió de l’estudi i del mapa. - Fer l’actualització del mapa de recursos. - Planificar un conjunt d’actuacions donar suport a la xarxa. (formació, jornades, butlletí electrònic.).

Dinamització de la Xarxa PIE’s

- Consolidar els horaris i personal dels serveis descentralitzats territorialment. - Consolidar els

- Establir a principis d’any els mecanismes de coordinació. - Calendaritzar a inici d’any les reunions.

92


PIE de Sant Adrià de Besòs

- Crear un calendari compartit per apuntar als usuaris des dels diferents equipaments juvenils descentralitzats. - Consolidació de projectes compartits en el territori del Barcelonès nord. - Ampliar i incorporar a la Xarxa PIE altres equipaments i agents que treballen amb joves de Sant Adrià.

- Establir a principis d’any els mecanismes de coordinació. - Calendaritzar a inici d’any les reunions. - Potenciar l’ús per part del personal dels equipaments juvenils la inscripció on-line dels usuaris a cada un dels serveis. - Elaborar un protocol de derivació d’usuaris d’un equipament a un altre. - Incorporació de tecnologies de la informació en els equipaments per fer ús d’elles en les actuacions.

PIE de Santa Coloma de Gramenet

- Crear un calendari compartit per apuntar als usuaris des dels diferents equipaments juvenils descentralitzats. - Consolidació de projectes compartits en el territori del Barcelonès nord. - Ampliar i incorporar a la Xarxa PIE altres equipaments i agents que treballen amb joves de Santa Coloma.


PIE de L’Hospitalet

- Consolidació dels projectes compartits a la comarca del Barcelonès com és la Trobada Jove per Compartir pis. - Ampliar la col·laboració en altres àmbits.


La xarxa PIE a Barcelona

- Oferir a l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat d’organitzar unes Jornades de Compartir Habitatge a la Ciutat.

- Establir a principis d’any els mecanismes de coordinació. - Calendaritzar a inici d’any les reunions. - Potenciar l’ús per part del personal dels equipaments juvenils la inscripció on-line dels usuaris a cada un dels serveis. - Elaborar un protocol de derivació d’usuaris d’un equipament a un altre. - Incorporació de

93


EUROPA






Seu Central del Centre Europa Jove a Santa

Coloma de Gr.

- Tornar a treballar amb la EOI de Santa Coloma per millorar la visibilitat del servei - Col·laborar amb altres centres per poder derivar a la gent més gran de 35 anys interessats en mobilitat europea d’altres municipis - Treballar amb persones en practiques per donar suport a la part administrativa i d’aprenentatge d’idiomes - Fer un seguiment dels usuaris més periòdicament per continuar el treball també fora de l’oficina i per conèixer els projectes que han realitzat després de l’assessorament - Destinar més temps per poder fer recerca en temes especialitzats que surten a les assessories. - Oferir assessoraments en petits grups per a joves que demanen informació sobre el mateix tema.

- Mantenir o ampliar l’equip del CEJ per garantir la continuïtat i la fluïdesa del servei. - Col·laborar amb altres centres per poder derivar a la gent més gran de 35 anys interessats en mobilitat europea d’altres municipis - Treballar amb persones en practiques per donar suport a la part administrativa - Fer un seguiment dels usuaris més periòdicament per continuar el treball i per conèixer els projectes que han realitzat després de l’assessorament - Destinar més temps per poder fer recerca en temes especialitzats que surten a les assessories.

Delegació del Centre Europa

Jove a Badalona

- Col·laborar amb altres centres per poder derivar a la gent més gran de 35 anys interessats en mobilitat europea d’altres municipis - Treballar amb persones en practiques per donar suport a la part administrativa i d’aprenentatge d’idiomes. - Fer un seguiment dels usuaris més periòdicament per continuar el treball també fora de l’oficina i per conèixer els projectes que han realitzat després de l’assessorament. - Potenciar la col·laboració amb l’EOI perquè ens puguin derivar usuaris o persones interessades en realitzar un projecte a l’estranger

- Mantenir o ampliar l’equip del CEJ per garantir la continuïtat i la fluïdesa del servei - Potenciar la col·laboració amb l’EOI perquè ens puguin derivar usuaris o persones interessades en realitzar un projecte a l’estranger - Donar més visibilitat al CIREJ des del carrer.

Delegació del CEJ a Sant Adrià de

Besòs

- Millorar la col·laboració amb les PIDCES per poder treballar millor amb els IES, a través de l’Espai Jove de la Mina - Millorar la col·laboració amb la biblioteca de Sant Adrià - Tornar a oferir l’assessorament

- Mantenir o ampliar l’equip del CEJ per garantir la continuïtat i la fluïdesa del servei - Tornar a treballar amb l’Espai de Mina per millorar la difusió del servei. - Dificultats de contactar amb els Instituts a Sant Adrià.

94


Delegació del Centre Europa

Jove a L’Hospitalet

- Continuar formant a les informadores juvenils que hi ha descentralitzades als instituts en matèria de mobilitat europea. El fet de formar a les responsables de la informació juvenil als instituts ha millorat molt la primera atenció al jove i la derivació corresponent. Aquest fet també ha alliberat a l’assessora de resoldre les consultes més senzilles. - Optimitzar el funcionament de la borsa de treball internacional en cooperació amb les assessores de mobilitat de l’OJE - Seguir millorant la cooperació en la execució de projectes comuns de la Xarxa Europa Jove - Optimitzar el seguiment d’usuaris interessats en el Servei de Voluntariat Europeu.

- Mantenir o ampliar l’equip del CEJ per garantir la continuïtat i la fluïdesa del servei. - Intentar arribar a usuaris amb un perfil més ampli. - Continuar formant a les informadores juvenils que hi ha descentralitzades als instituts en matèria de mobilitat europea. El fet de formar a les responsables de la informació juvenil als instituts ha millorat molt la primera atenció al jove i la derivació corresponent. Aquest fet també ha alliberat a l’assessora de resoldre les consultes més senzilles.

Conveni amb l’Ajuntament de

Barcelona

- Consolidació de projectes en comú amb l’Ajuntament de Barcelona i la assessoria en mobilitat europea. Millorar la implementació de la borsa de treball internacional a Barcelona Consolidar la cooperació amb les universitats de Barcelona

- Mantenir o ampliar l’equip del CEJ per garantir la continuïtat i la fluïdesa del servei - Consolidació de projectes en comú amb l’Ajuntament de Barcelona i la assessoria en mobilitat europea. - Consolidar la cooperació amb les universitats de Barcelona

Accions Formatives

descentralitzades

- Sol·licitar un voluntari europeu a través de l’entitat Nexes per tal que aquest realitzi els tallers de cursos de idiomes i que pugui donar continuïtat a la feina que ha estat realitzant el voluntari europeu que marxarà al juny del 2012. - Acollir de nou un/a becari/a per realitzar les seves pràctiques de filologia, però millorar la coordinació amb la universitat respecte a les tutories. - Destinar més temps per poder actualitzar els continguts del les accions formatives. - Millorar la difusió dels tallers per garantir una participació més alta. A vegades hi ha molts joves inscrits a les accions formatives, però al final no hi assisteixen. Optimitzar el sistema de

- Mantenir o ampliar l’equip del CEJ per garantir la continuïtat i la fluïdesa del servei - Destinar més temps per poder actualitzar els continguts del les accions formatives Millorar la difusió dels tallers per garantir una participació més alta. A vegades hi ha molts joves inscrits a les accions formatives, però al final no hi assisteixen. Optimitzar el sistema de confirmació (per sms, trucades o correus) de les persones inscrites. - Obrir el termini d’inscripció amb menys antelació.

95


essoAssrament per a joves sobre

mobilitat Europea

- Col·laborar amb altres centres per poder derivar a la gent més gran de 35 anys interessats en mobilitat europea d’altres municipis - Treballar amb persones en practiques per donar suport a la part administrativa - Fer un seguiment dels usuaris més periòdicament per continuar el treball també fora de l’oficina i per conèixer els projectes que han realitzat després de l’assessorament. - Buscar noves vies per arribar als joves de Sant Adrià (a través de la biblioteca, Espai Jove la Mina, Centre cultural Besòs etc)

- Col·laborar amb altres centres per poder derivar a la gent més gran de 35 anys interessats en mobilitat europea d’altres municipis - Treballar amb persones en practiques per donar suport a la part administrativa.

Programa Treballar i

formar-se a Europa

- Col·laborar amb altres centres per poder derivar a la gent més gran de 35 anys interessats en mobilitat europea d’altres municipis

- Treballar amb persones en practiques per donar suport a la part administrativa. - Fer un seguiment dels usuaris més periòdicament per continuar el treball també fora de l’oficina i per conèixer els projectes que han realitzat després de l’assessorament. - Buscar noves vies per arribar als joves de Sant Adrià (a través de la biblioteca, Espai Jove la Mina, Centre cultural Besòs etc). - Dedicar més temps a les assessories de joves amb menys oportunitats. Aquests joves que volen treballar a l’estranger, necessiten una atenció especial per poder realitzar el seu projecte. - Optimitzar la col·laboració amb EURES per facilitar l’accés a ofertes de feina a Europa. - Oferir assessoraments grupals a joves amb consultes sobre la mateixa temàtica per poder atendre a més joves.

- Intensificar les accions de difusió dels serveis d’assessorament sobre treballar a Europa. - Dedicar més temps a les assessories de joves amb menys oportunitats. Aquests joves que volen treballar a l’estranger, necessiten una atenció especial per poder realitzar el seu projecte. - Optimitzar la col·laboració amb EURES per facilitar l’accés a ofertes de feina a Europa.

96


Promoció del SVE per a joves del

Barcelonès

- Millorar la difusió entre les entitats juvenils sobre els processos d’acollida del SVE. - Dedicar més temps a les assessories de joves amb menys oportunitats. Aquests joves que volen fer un voluntariat a l’estranger, necessiten una atenció especial per poder realitzar el seu projecte. - Consolidar els canals de derivació dels joves que han trobat un projecte d’acollida a l’estranger per trobar una entitat d’enviament. - Estudiar la possibilitat d’ acreditar el Consell Comarcal com entitat que pot gestionar l’enviament de voluntaris europeus a l’estranger. - Oferir més accions informatives sobre el servei de voluntariat europeu per poder arribar a més joves. - Crear un espai de trobada entre les persones interessades i els voluntaris i ex-voluntaris per compartir experiències.

- Començar amb l’enviament dels joves des del Centre Europa Jove. - Millorar la difusió entre les entitats juvenils sobre els processos d’acollida del SVE - Dedicar més temps a les assessories de joves amb menys oportunitats. Aquests joves que volen fer un voluntariat a l’estranger, necessiten una atenció especial per poder realitzar el seu projecte. - Consolidar els canals de derivació dels joves que han trobat un projecte d’acollida a l’estranger per trobar una entitat d’enviament.

Programa d’activitats

d’estiu per a joves

- Consolidar cicle “El meu estiu a l’estranger” i fer-ne difusió a través de tots els canals accessibles. - Treballar amb les entitats juvenils de la comarca que fomenten activitats a l’estiu per a joves a l’estranger. - Preparació d’un dossier de possibilitats per a menors d’edat a l’estiu. Col·laborar amb altres centres per poder derivar a la gent més gran de 35 anys interessats en mobilitat europea d’altres municipis - Treballar amb persones en practiques per donar suport a la part administrativa. - Destinar més temps per poder actualitzar els continguts del les accions formatives. - Millorar la difusió dels tallers per garantir una participació més alta. - Potser tornar a elaborar un tríptic informatiu sobre aquesta acció. - A vegades hi ha molts joves inscrits a les accions formatives, però al final no hi assisteixen. - Optimitzar el sistema de confirmació (per sms, trucades o

- Millorar la difusió de les activitats d’estiu a l’estranger.

97


Viatgeteca

- Oferir un format diferent de xerrades sobre viatjar a l’estiu per fer-les més atractives per als joves. - Difondre millor les xerrades i activitats sobre formes alternatives i més accessibles per als joves de viatjar. - Millorar la difusió sobre la assessoria en turisme juvenil - Actualitzar amb l’ajuda de la voluntària europea els continguts de la viatgeteca periòdicament.

- Proposem deixar de treballar aquest eix de mobilitat per la molt poca utilització del servei, a part de mantenir l’apartat a la pàgina web.

Assessorament i Creació de

projectes de Mobilitat amb

entitats al territori

- Consolidar el treball que hem arribat de fer més difusió de les opcions de mobilitat europea que tenen les entitats juvenils: a través de la pàgina web, els butlletins i un butlletí especial dirigit a les entitats. - Tornar a contactar amb les entitats amb les que no treballem directament - Oferir activitats de formació conjunta per arribar a més entitats juvenils i fomentar el seu treball en xarxa. - Consolidar el treball fet amb algunes entitats juvenils de Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià. - Fomentar el treball conjunt entre les entitats. Fer un projecte de mobilitat europea significa molta implicació per part de les entitats, però si millorem el treball conjunt en aquesta matèria, es més realista la preparació i implementació d’un projecte.

- Fer més difusió de les opcions de mobilitat europea que tenen les entitats juvenils: a través de la pàgina web, els butlletins etc. - Tornar a contactar amb les entitats amb les que no treballem directament. - Oferir activitats de formació conjunta per arribar a més entitats juvenils i fomentar el seu treball en xarxa. - Consolidar el treball fet amb algunes entitats juvenils de Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià.

Recerca, tractament i difusió de la informació.

- Consolidar un espai de temps fixe per poder dedicar-se a la recerca i difusió d’informació sobre mobilitat europea. - Consolidar la col·laboració amb altres agents de la comarca per compartir informació sobre mobilitat europea. - Integrar la informació juvenil en els monogràfics existents i per crear nous monogràfics. - Actualitzar els monogràfics i la pàgina web amb l’ajuda de la voluntària europea.

- Consolidar un espai de temps fixe per poder dedicar-se a la recerca i difusió d’informació sobre mobilitat europea - Consolidar la col·laboració amb altres agents de la comarca per compartir informació sobre mobilitat europea - Actualitzar els monogràfics i la pàgina web amb l’ajuda de la voluntària europea.

98


Acollida de voluntaris

europeus SVE

- Treballar més en xarxa: posar en contacte el voluntari amb els voluntaris europeus de les entitats al Barcelonès Nord que s’acaben d’acreditar com entitat d’acollida. - Crear activitats i projectes conjunts. A tota Europa es realitzen programes i sessions formatives especialitzades en la formació de tutors de voluntaris. Seria interessant alliberar temps per tal que l’assessora pogués assistir a aquestes sessions formatives. - Crear un espai estable per poder fer les tutories amb el o la voluntària. Entre les tasques diàries hi ha poc espai per fer un seguiment intensiu, tal i com ho demana el programa Joventut en Acció. - Donar més visibilitat al projecte d’acollida, ja que es un bon exemple de mobilitat europea i l’aplicació d’un programa europeu. - Optimitzar la formació dels voluntaris sobre programes europeus i metodologies en formació lingüística. - Adaptar les tasques dels voluntaris més a cada persona i els seus interessos i coneixements.

- A tota Europa es realitzen programes i sessions formatives especialitzades en la formació de tutors de voluntaris. Seria interessant alliberar temps per tal que l’assessora pogués assistir a aquestes sessions formatives. - Treballar més en xarxa: posar en contacte el voluntari amb els voluntaris europeus de les entitats al Barcelonès Nord que s’acaben d’acreditar com entitat d’acollida. Crear activitats i projectes conjunts. - Donar més visibilitat al projecte d’acollida, ja que es un bon exemple de mobilitat europea i l’aplicació d’un programa europeu - Optimitzar la formació dels voluntaris sobre programes europeus i metodologies en formació lingüística. - Adaptar les tasques dels voluntaris més a cada persona i els seus interessos i coneixements.

Xarxa Europea Europe Direct

- Seguir amb la col·laboració amb la xarxa. - Millorar el coneixement dels joves de la comarca sobre la UE a través de material de difusió de la xarxa.

- Optimitzar la difusió rebuda per la xarxa Europe Direct - Millorar la col·laboració amb la xarxa, per exemple ofereixen tallers per a joves sobre Europa que poden ser interessant per als joves de la comarca durant la setmana europea de la joventut - Aprofitar dels seus recursos per millorar el nivell de coneixement sobre institucions europees. - Organitzar xerrades amb l’ajuda d’aquesta xarxa: informació, material de difusió, altres recursos. - Millorar la organització i gestió de la informació rebuda.

Xarxa Europea Eurodesk

- Dedicar un temps fix per a la participació a la xarxa. Hem de complir amb una participació mínima de resolució de

- Crear un espai estable per poder contribuir a la xarxa Eurodesk i complir amb els requisits per participar-

99


Tallers lingüístics: aprèn idiomes.

- Millorar el sistema d’inscripció als cursos d’idiomes. - Optimitzar el sistema de fer una prova de nivell . - Millorar la col·laboració amb les universitats durant l’acollida d’un becari - Demanar material per poder organitzar els cursos (llibres etc). - Millorar el sistema d’acompanyament dels voluntaris durant el curs. - Els participants demanen un certificat al final del curs. A través de la intranet només poden expedir un certificat per cada hora assistida

- Millorar el sistema d’inscripció als cursos d’idiomes - Optimitzar el sistema de fer una prova de nivell - Millorar la col·laboració amb les universitats durant l’acollida d’un becari - Demanar una subvenció a través del programa Aprenentatge permanent per acollir un/a becari/a per oferir cursos d’idiomes - Demanar material per poder organitzar els cursos (llibres etc) - Millorar el sistema d’acompanyament dels voluntaris durant el curs - Els participants demanen un certificat al final del curs. A través de la intranet només poden expedir un certificat per cada hora assistida.

Viatja pel món i practica la solidaritat.

- Consolidar la cooperació amb les entitats actives en aquest àmbit . - Fer un seguiment als joves que marxen amb un projecte a l’estranger per poder acompanyar el jove i difondre la seva experiència.

- Consolidar la cooperació amb les entitats actives en aquest àmbit. - Fer un seguiment als joves que marxen amb un projecte a l’estranger per poder acompanyar el jove i difondre la seva experiència.

EIX 3-. Fomentar en els joves valors i recursos per a superar la crisis i generar un canvi de model més sostenible. HABITATGE PROPOSTES




USUARIS 2012 PROPOSTES TÈCNICS

JOVENTUT 2012

Suport per al funcionament de les Borses Joves d'habitatge del

Barcelonès

Aquesta actuació per manca de recursos no es podrà continuant oferint

- En el camp de l’habitatge caldria donar més difusió a mecanisme de convivència dels joves, amb exemples de joves. - També cal donar eines davant la crisis i l’habitatge, com fer una resolució de contractes, com negociar amb el propietari, que passa quan no pots pagar una hipoteca. No cal perdre la col·laboració amb les OLH i caldria implicar-les en les oficines d’emancipació d’alguna manera.

100


Programa Compartir-

habitatge.net

- Fer extensible el servei a altres comarques i províncies de Catalunya.

- Crear un projecte de difusió a publicacions joves i a internet. - Millorar l’aplicatiu amb les millores dels usuaris i les detectades pels professionals. - Signatura d’un conveni de col·laboració amb la Direcció General de Joventut, i potenciar la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. - Recuperar l’assessoria d’habitatge especialment per a compartir. - Potenciar el programa fent difusió al món universitari. - Consolidar el treball de difusió que es fa del programa a les xarxes socials. - Crear més vídeos amb consells als joves sobre com millorar les seves possibilitats d’accés a l’habitatge i sobre compartit habitatge.

Enquesta Compartir Habitatge 2009-2012 Utilitat del servei? Un 90% ha contestat que creu que el servei que ofereix la web és útil. Diuen que és útil per: - ajuda a trobar pis - ofereix la possibilitat de contactar amb gent que oferta/demanda pis/habitació de forma senzilla i gratuïta. - la fiabilitat de les ofertes és alta, més que d’altres empreses privades. - busca el pis amb les característiques que vols - no fa falta desplaçar-se per la demanda - Per la transparència i la facilitat d’ús. Disseny i estructura: Els usuaris han valorat el disseny i l’estructura de la web, un 55% com a bona, un 29% regular i un 11% com a molt bona, així que més d’un 65% creu que el disseny i l’estructura son molts o molt bons. Utilització de la web: Un 61% dels usuaris opina que la utilització de la web és bon, un 24% opina que és regular i un 12,9% molt bona, així doncs quasi un 65% creu que la utilització de la web és bona o mol bona. Un 85% dels usuaris que han contestat l’enquesta creu necessari fer més difusió de la web. I els llocs per on s’hauria de fer més difusió és: xarxes socials i web públiques, universitats, escoles de cicles formatiu, premsa juvenil, radio, televisió, google... Com has conegut aquest servei? Un 58% dels usuaris ha contestat a través de la pàgina web, un 30% a través d’altres serveis, un 14% a través d’amics, un 11% per correu electrònic i un 1,4% a través de les xarxes socials (facebook, twitter...) Un 84% creu que seria útil conèixer els consells de joves que comparteixen un

Els tècnics municipals han comentat que s’implicarien més en el tema de la difusió del programa Compartir Habitatge a través dels canals públics municipals i en l’elaboració i publicació del material elaborat.

101


L’Assessoria en Habitatge

Aquesta actuació es deixa de fer per manca de recursos.

- Es podrien establir col·laboracions puntuals en matèria d’habitatge per poder fer alguna xerrada o assessorament específic a joves que realment ho necessitin o ho hagin demandat.

2.3.4- Recursos humans de l’Oficina de Joventut i Habitatge

Les persones com a element bàsic de l’organització són les responsables d’interactuar per aconseguir uns objectius comuns, però per arribar a fer realitat aquesta missió el primer pas és enumerar i definir aquelles activitats necessàries per la seva consecució. L’estructuració d’aquestes activitats, acompanyada de la distribució dels Recursos necessaris, és la conseqüència de la nostra estructura. Es plantegen les 3 qüestions bàsiques per garantir l’èxit polític durant aquest mandat:

• Atribuir l’autoritat necessària pel bon funcionament d’aquesta, és a dir, delegar eficaçment.

• Definir i concretar les funcions del personal. • Distribuir les responsabilitats en funció de les capacitats i actituds.

El model doncs, pretén ser modern i actualitzat, motivant al nostre personal i facilitant les eines per què es sentin partícips i part important. Per tant, la nostra voluntat serà la de treballar des de la Direcció de Personal i Gerència del Consell Comarcal, coneixent el paper estratègic de la nostra organització per aconseguir el funcionament correcte i eficient dels recursos i una constant adaptació als canvis que es produeixen al nostre entorn. La nostra activitat és planifica a llarg termini amb una clara orientació estratègica, per tant els resultats no són tangibles d’immediat. La vocació i la motivació a l’hora de presentar aquesta estructura és per tant la de ser útils i necessaris dintre de la macro organització de la qual formem part. L'Oficina de Joventut i Habitatge del CCB actualment compte amb l’estructura de personal següent: - Responsable Tècnic de l'Oficina de Joventut i Habitatge - Arquitecte tècnic per a instal·lacions juvenils. (40 % Jornada) - Auxiliar tècnica de Joventut (jornada complerta) - Auxiliar tècnica de programes de Mobilitat (jornada complerta) - Auxiliar Administratiu de suport a l'Oficina de Joventut i Habitatge la Joventut i Habitatge. - Responsable del manteniment de la pàgina www.barcelonesjove.net. Contracte de Serveis amb l'entitat DIOMIRA. - Tècnica de suport al Centre Europa Jove. Contracte de Servei amb l’entitat Nexes - Voluntari Europeu de suport al Centre Europa Jove. - Assessora en matèria d’ocupació i formació de l’entitat CISEC, dona suport al CIREJ.

102


ORGANIGRAMA JERÀRQUIC-FUNCIONAL OFICINA DE JOVENTUT I HABITATGE

CONSELL COMARCAL DEL BARCELONÈS Primer Semestre 2013

CAP OFICINA DE

JOVENTUT I HABITATGE PEDRO MARTÍN

Coordinació i direcció global de l’Oficina.

Seu CCB

COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS

MOBIILITAT EUROPEA

OCUPACIÓ/TET

MIREIA PASTÓ Suport en la coordinació

serveis CIREJ

Badalona

BLANCA SANCHEZ CISEC 35 H. Tallers IES

Ass. laboral i formació Badalona-St. Adria-Santa

Coloma

NADINE RUTOW- Impuls activitats CEJ i dinamitzar la xarxa

Europa Jove Hospitalet-Badalona-BCN-

Santa Coloma

DICLE KALKAN Voluntària Europea

25 h/s

-Badalona- -Santa Coloma

SONIA GUTIÉRREZ - NEXES.

35 h/settmana.

Badalona- -Santa Coloma

MIREIA PASTÓ Suport elab. memòries, convocatòries, informes, suport en puntes de feina, suport coord. xarxes visites estiu. Seu CCB

MARTA BUSQUET Suport administratiu

Seu CCB

YOLANDA CERVERA -DIOMIRA 35 h/s.

Seu CCB

LAIA TOLDRÀ Becària 12 h/setmana Suport xarxes socials i compartir habitatge

Seu CCB

NADINE RUTOW Realització visites estiu

Seu CCB divendres

Suport d’altres Oficines del CCB

Lluis Garrido. Arquitecte

Tècnic de l’Oficina de Serveis Tècnics.

Per a les actuacions relacionades amb les instal·lacions juvenils.

Gemma Morelló. AODL

Tècnica de l’Oficina d’Ocupació i Promoció

Social. Elaboració de l’informe anual de la situació dels

joves del Barcelonès i del Informe trimestral sobre

l’ocupació. Seu CCB

103


Interrelació dels diferents departaments i òrgans del CCB amb l’Oficina de Joventut i Habitatge

El Consell Comarcal del Barcelonès és una entitat local de caràcter territorial creada el 9 de març de 1988, segons la nova divisió territorial establerta pel Parlament de Catalunya amb la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya, llei que ha estat derogada i substituïda pel Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text refós d’aquesta Llei.

D’acord amb aquesta llei, la comarca exerceix competències en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments. Així mateix aquelles competències que li atribueixin les lleis del Parlament, segons la tipologia de cadascuna de les comarques. També pot desenvolupar les que li delegui o encarregui de gestionar l’Administració de la Generalitat, la diputació corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d’ens locals.

Una de les característiques que ha marcat l’existència del Consell Comarcal del Barcelonès és que pel Decret 5/1998 va rebre competències transferides de l’extingida Corporació Metropolitana de Barcelona, com són l’execució dels grans sistemes generals del planejament metropolità i el servei de rehabilitació i gestió d’habitatges dins dels límits inclosos en la comarca. COMPOSICIÓ POLÍTICA

D’acord amb la Llei 6/1987 el Consell Comarcal del Barcelonès està format per 39 membres dels quals 15 són conselleres i 24 consellers.

Per aquesta legislatura 2011-2015, la composició per grups polítics comarcals és la següent:

PSC – PM 14 CIU 10 PP 9 ICV-EA-EPM 5

Els Òrgans de Govern col·legiats del Consell Comarcal del Barcelonès

EL PLE Integrat per un total de 39 consellers comarcals, designats entre els regidors dels cinc Ajuntaments del municipis de la comarca. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Aprovació de convenis i d’acords que tingui que adoptar el ple en relació a l’Oficina

104


COMISSIÓ INFORMATIVA Integrada pel president, els vicepresidents i altres tretze membres, segons designació efectuada pel Ple comarcal. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Entrega de documentació relativa al nostre departament. JUNTA DE GOVERN LOCAL Integrada pels sis vicepresidents i sis altres consellers comarcals, segons designació efectuada per la Presidència. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Aprovació d’acords que tingui que adoptar la Junta de Govern Local en relació a l’Oficina CONSELL D’ALCALDES Aquest òrgan està integrat pels alcaldes dels cinc municipis de la comarca, per tal que informi al Ple del Consell Comarcal de les propostes que siguin d’interès per als municipis i doni la seva conformitat a la implantació de nous serveis comarcals. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Aprovació del pla de mandat i les línees generals de tot el Consell Comarcal. JUNTA DE PORTAVEUS Òrgan no executiu, integrat pels portaveus de tots els grups polítics amb representació en el CCB. COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES Integrada per un representant de cadascun dels grups polítics amb representació en el Consell Comarcal, segons designacions efectuades pels propis grups. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Seguiment del comptes relatius a tot el Consell. DIRECCIÓ DEL CONSELL Presidència Gerència

Adjunt a Gerència SERVEIS DEL CONSELL Secretaria General Intervenció i Tresoreria Serveis Personals Oficina de Joventut i Habitatge Oficina Serveis Tècnics Oficina de Promoció Econòmica Oficina Tècnica Comarcal de Millora de Barris

105


Direcció del Consell

La Direcció del Consell està integrada pels dos òrgans de govern unipersonal definits a la legislació vigent dins de l’organització comarcal: la Presidència i la Gerència. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Reunions setmanals amb l’adjunt de gerència de seguiment de les Actuacions, programes, despeses

Serveis del Consell

Secretaria General PERSONAL Personal Secretària general Tècnic de suport de les entitats comarcals Tècnic mig de gestió patrimonial Cap d’Oficina d’Administració i Secretaria Auxiliar administrativa Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Seguiment dels procediments administratius i de procediment de contractació del OJH - Redacció dels plecs administratius - Elaboració de decrets - Seguiment procediment administratiu d’expedients Intervenció i Tresoreria Personal Interventor Tresorera Cap del Servei Econòmic Responsable de Comptabilitat Responsable de Tresoreria Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Seguiment del pressupost del departament - Elaboració ADOP de les obligacions del departament - Control de la despesa de l’OJH Oficina Serveis Tècnics i millora de barris

106


Personal Cap dels Serveis Tècnics Arquitecte tècnic Responsable dels Sistemes d’Informació Auxiliar tècnic d’obres Auxiliar administratiu Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Seguiment i treball conjunt en alguns aspectes dels carrils bicis - Elaboració de plànols i mapes d’actuació de l’OJH - Elaboració del treball tècnic de seguiment de les instal·lacions juvenils - Reunions i assistència per part de l’OJH de diferents comissions tècniques - Elaboració dels informes trimestrals i de l’anual de situació dels joves del Barcelonès. Serveis Personals Personal Cap d’Oficina de Serveis Personals Auxiliar administratiu Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Col·laboració puntual en temes de casals d’estiu - Col·laboració puntal en algun aspecte ajuts menjadors i transport adaptat. Oficina de Joventut i Habitatge Personal Responsable de l’Oficina Auxiliar tècnica en Polítiques de Joventut Auxiliar tècnica en Programes de Mobilitat Europea Descripció L’Oficina de Joventut i Habitatge neix l’any 1998 gràcies a la signatura d’un conveni amb la Direcció General de Joventut a través del qual la Generalitat de Catalunya delegava al Consell Comarcal un seguit de competències, com gestionar el seguiment i la inspecció de les instal·lacions juvenils i de les activitats d’estiu per a menors de 16 anys. A banda d’assumir les competències delegades per la Generalitat i de desenvolupar-les, l’Oficina té dues grans línies d’actuació:

Potenciar i coordinar les polítiques de joventut del Barcelonès. Equilibrar territorialment els recursos i serveis que s’ofereixen, especialment des

dels ajuntaments del Barcelonès Nord.

Actualment, i gràcies en bona mesura a l’aprovació del Pla Nacional de Joventut de la Generalitat, el Consell esdevé l’eix de confluència i coordinació dels diferents agents implicats en les polítiques de joventut de la comarca.

107


L’Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge disposa de diversos recursos de suport professional externs, dels quals alguns tenen un manteniment estable en la seva vinculació amb l’Oficina i en la periodicitat de la prestació dels seus serveis: - Consultoria i assistència en el manteniment informatiu de la web. www.barcelonesjove.net - Suport Centre Europa Jove. - Voluntària Europea. -Suport CIREJ-Borsa Jove ofertes treball.

Oficina de Promoció Econòmica Personal Cap de l’Oficina de Promoció Econòmica i responsable tècnic 2 Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) (parcial, un compartit amb Oficina de Millora de barris) Auxiliar tècnic Auxiliar administratiu (parcial, compartit amb l’Oficina de Millora de Barris) Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge - Reunions i assistència per part de l’OJH de diferents comissions tècniques del pacte per la promoció econòmica i l’ocupació - Col·laboració en algunes actuacions del Pacte. - Col·laboració en la implantació de les oficines d’emancipació de la comarca i del Servei d’orientació integral per a joves. PRESTACIÓ DE SERVEIS El CCB presta la següent relació de serveis als municipis que l’integren: CONSELL COMARCAL DEL BARCELONÈS

Municipis que l’integren (5): Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. ÀREES DE TREBALL

GESTIÓ DE LES RONDES En conveni amb altres Administracions realitza els treballs de manteniment integral de les Rondes de Barcelona (Ronda de Dalt entre el nus del Llobregat i el nus de la Trinitat i Ronda del Litoral entre el nus de la Trinitat i el Morrot). Això inclou la conservació del paviment i les estructures vials així con les instal·lacions d’enllumenat i ventilació, la neteja viària i la jardineria.

PROMOCIÓ DE L'ÚS DE LA BICICLETA El Consell Comarcal del Barcelonès, en col·laboració amb els ajuntaments de la comarca, promou l’ús de la bicicleta tan des del punt de vista lúdic com de mobilitat alternativa. Entre altres actuacions, s’han realitzat estudis, projectes i obres per al desplegament d’una xarxa bàsica d’itineraris permanents per a bicicletes en el territori de la comarca i ha coordinat diversos projectes

108


amb altres administracions i entitats, destacant el Projecte de la Ronda Verda. Participa en la Comissió Cívica de la Bicicleta.

ALBERGS DE JOVENTUT El Consell Comarcal del Barcelonès té delegades les competències de la Generalitat de Catalunya envers de les instal·lacions de joventut dins de l’àmbit territorial de la seva comarca. Les instal·lacions de joventut de la seva competència són:

* Cases de colònies.

* Albergs de joventut.

* Granges escola o aules de natura.

* Campaments juvenils.

Les competències envers les instal·lacions juvenils que li corresponen són: la d'atorgar les autoritzacions de funcionament; la d'inspeccionar aquestes instal·lacions per tal d'assegurar, en tot moment, les seves condicions tècniques; la d'incoar expedients sancionadors i la seva resolució d'acord amb la legislació vigent.

JOVENTUT I HABITATGE L’Oficina de Joventut i Habitatge neix l’any 1998 gràcies a la signatura d’un conveni amb la Secretaria General de Joventut a través del qual la Generalitat de Catalunya delegava al Consell Comarcal un seguit de competències, com gestionar el seguiment i la inspecció de les instal·lacions juvenils i de les activitats d’estiu per a menors de 16 anys. A banda d’assumir competències delegades, l’Oficina es va fixar dues línies d’actuació: potenciar i coordinar les polítiques de joventut del Barcelonès; i equilibrar territorialment els recursos i serveis que s’ofereixen des dels ajuntaments del Barcelonès Nord.

Actualment, i gràcies en bona mesura a l’aprovació del Pla Nacional de Joventut de la Generalitat, el Consell esdevé l’eix de confluència i coordinació dels diferents agents implicats en les polítiques de joventut de la comarca. La feina de l’Oficina està estructurada en quatre àmbits: a) La creació d’espais de relació i comunicació, en el que cal destacar el Fòrum Jove Virtual del Barcelonès i el Portal dels Joves del Barcelonès; b) L’elaboració d’un Pla Comarcal de Joventut; c) El suport a les iniciatives engegades des de les Regidories de Joventut; i d) El treball per a l’emancipació dels joves.

OCUPACIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL L’Oficina actua fonamentalment en tres camps: 1) L’Observatori Permanent del Mercat de Treball; 2) La coordinació del Pacte Territorial per a la Promoció

109


Econòmica i l’Ocupació del Barcelonès Nord; i 3) La gestió d’actuacions i estudis en el marc de les polítiques de promoció econòmica i ocupació del territori.

El Centre d’Iniciatives del Barcelonès en l’Àmbit de la Dependència és va constituir l’any 2008 a iniciativa del Consell Comarcal i els Ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, amb l’objectiu de col·laborar en el desenvolupament de la Llei de Dependència.

CENTRE COMARCAL D’ATENCIÓ ALS ANIMALS DE COMPANYIA DEL BARCELONÈS (CCAAC)

Els ajuntaments de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet i el Consell Comarcal del Barcelonès van subscriure l’any 2006 un conveni per a la implantació del servei comarcal d’atenció als animals de companyia amb seu a Badalona. Els tres ajuntaments van delegar en el Consell les competències corresponents a la gestió del servei. El CCAAC està facultat –per delegació dels tres ajuntaments- per a dur a terme la recollida d’animals abandonats, perduts o ensalvatgits, l’acollida i custòdia dels animals recollits o rebuts en cessió –incloent l’atenció veterinària als mateixos - les tasques per a la recuperació d’animals i el lliurament als seus propietaris i l’adopció dels animals acollits, així com la promoció de campanyes de sensibilització sobre la tinença responsable d’animals de companyia.

SERVEIS PERSONALS I ENSENYAMENT Des de l’any 1998, el Consell Comarcal del Barcelonès exerceix les competències delegades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a la concessió dels ajuts individuals de menjador (beques) i per a la gestió del transport escolar. En el curs 2007/2008, s’incorpora la gestió de l’acollida dels alumnes d’infantil que tenen germans a primària, com a conseqüència de la implantació de la sisena hora lectiva, i en el curs 2010/2011 s’assumeix la competència de la gestió del menjador de l’escola Mediterrània de Sant Adrià de Besòs. Aquests serveis es desenvolupen en els municipis de Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Des del mes de gener de 2001, es gestiona un servei de transport adaptat, denominat “fix” per a persones discapacitades, amb mobilitat reduïda, que viuen al municipi de Sant Adrià de Besòs, i que no disposen de transport regular adaptat per traslladar-se a centres especialitzats, tallers ocupacionals, estudis post-obligatoris, etc., en compliment del que estableix la llei de Serveis Socials i la cartera de serveis, per la qual cosa en els

110


municipis de menys de 50.000 habitants la competència en matèria de transport adaptat, correspon als Consells Comarcals.

En l’àmbit dels Serveis Personals, el Consell Comarcal del Barcelonès també dóna suport als Ajuntaments de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i L’Hospitalet de Llobregat en l’organització de casals d’estiu per a infants i joves discapacitats, en el període de vacances escolars.

OFICINA DE TRANSFORMACIÓ URBANA L’Oficina de Transformació Urbana (OTU) ve donant suport des de l’any 2005 als processos de regeneració de barris impulsats des dels ajuntaments de Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

Des de l’Oficina s’han executat estudis demogràfics i socioeconòmics que han ajudat a disposar de dades bàsiques que tenir en compte per orientar les polítiques públiques.

El Consell Comarcal del Barcelonès ha impulsat la signatura d’un conveni amb diferents empreses públiques del territori per promoure l’ús del vehicle elèctric, a través de la regulació, mitjançant la contractació d’una empresa, del subministrament i la posta en marxa de 49 punts de càrrega per a VE en 9 aparcaments soterrats gestionats per Engestur, EUSAB, Gramepark, L’H2010 i REGESA Aparcaments. Aquesta xarxa complementa la que actualment té previst desenvolupar l’Ajuntament de Barcelona, configurant una important malla de punts de recàrrega a tots els municipis de la comarca del Barcelonès.

PAVELLÓ POLIESPORTIU DEL BARCELONÈS NORD

infraestructura esportiva que dóna servei a la població, preferentment en edat escolar, dels municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. El pavelló està ubicat al barri de Montigalà de Badalona, llindant amb Santa Coloma de Gramenet. El Consell Esportiu del Barcelonès Nord (CEBNORD) gestiona aquest equipament esportiu en base al contracte de cessió de la gestió signat l’any 2009 entre el Consell Comarcal, titular del pavelló, i l’entitat esportiva.

111


ASSIGNACIÓ DE COMPETÈNCIES COMARCALS

Barcelonès

Delegació o encàrrec de gestió:

* Generalitat − Servei de transport escolar

− Servei de menjador escolar

− Visita casals d’estiu / seguiment activitats lleure

− Registre Instal·lacions juvenils

− Transport adaptat

* Municipis − Centre d'atenció d'animals domèstics de companyia (CAAD)

− Manteniment Integral de les Rondes de Barcelona

Atribució de competències per lleis sectorials

− Llei 23/1987, de 23 de desembre finançament del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya

Cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments:

* Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica

* Cooperar econòmicament en la realització d’obres, serveis o activitats

* Garantir la prestació de serveis municipals obligatoris

* Cooperar en l’establiment de nous serveis

− Promoció econòmica

− Observatori del Barcelonès Nord

− Oficina de joventut i habitatge

− Centre d’Informació i Recursos per l’Emancipació Juvenil (CIREJ)

− Centre Europa Jove

− Suport implantació vehicle elèctric

− Suport als plans de millora de barris

− Xarxa comarcal carrils bici

− Poliesportiu del Barcelonès Nord

− Centre d’iniciatives del Barcelonès en l’àmbit de la dependència

112


2.3.5- Conclusions anàlisis de polítiques comarcal de joventut

Per fer l’anàlisi de les polítiques comarcal, com ja s’ha comentat es té en compte les aportacions fetes pels tècnics de joventut de l’Oficina de Joventut i Habitatge, dels coordinadors i/o tècnics de joventut dels municipis de la comarca del Barcelonès a través de l’enquesta i també a partir del seguit de reunions que s’han tingut al llarg de l’últim trimestre del 2012 i el primer trimestre del 2013. També és significativa les opinions del joves a través de la enquestes que han omplert, tant el joves que han assistit presencialment a un dels serveis que s’ofereix a través de l’OJiH o els que han fet servir algun servei encara que sigui online. I també hi ha les la aportació dels Regidors de Joventut dels Ajuntament de la comarca del Barcelonès, i de representants polítics d’altres administracions que també operen en el territori del Barcelonès (Diputació de Barcelona i Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya). Significativament es té present tots els programes, projectes i actuacions que des de l’any 1998 s’han desenvolupat des de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès, i la desaparició i reorientació que s’han anat fent per adaptar-les a la realitat canviant. Per fer la detecció de les necessitats de la polítiques de joventut a nivell comarcal i per elaborar les propostes de les polítiques de joventut a la comarca del Barcelonès se segueix l’estructura dels tres eixos prioritzats pel Pla comarcal de Joventut que com s’ha comentat en els apartats anteriors:

- Barcelonès jove en xarxa. Enfortir les polítiques de joventut al Barcelonès. - Suport als municipis per millora de l’ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves. - Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més sostenible. Sobre el primer eix: Barcelonès jove en xarxa. Enfortir les polítiques de joventut al Barcelonès, es detecten bàsicament les necessitats següents: Respecte a la informació juvenil es detecta la necessitat d’implicar i col·laborar i enfortir en aquest sentit la relació amb els ajuntaments de la comarca per fer fluir la informació. També és necessari fer arribar la informació en el format que ells més entenguin i utilitzin, o sigui actualment les tecnologies de la informació i comunicació. Sobre la pàgina web, es detecta la necessitat de treballar més ens aspectes relacionats amb ocupació i mobilitat europea, sobretot en els relacionat amb la recerca de feina. I coordinar determinades actuacions que és poden desenvolupar a nivell més municipal. Es detecta la necessitat d’enfortir el treball en xarxa amb els municipis i per aquest motiu d’estableix un calendari de reunions, tant amb els coordinadors i/o tècnics de joventut com amb els Regidors de Joventut dels municipis de la comarca del Barcelonès. Al llarg de la reunió amb els coordinadors i/o tècnics municipals es va detectar la necessitat a nivell local d’obtenir dades actualitzades sobre la realitat juvenil i poder veure l’evolució i els canvis constants. Des de l’OJiH s’ha pogut dissenyar una actuació per donar suport als municipis en els temes de l’anàlisi de la realitat juvenil. En relació a aquest tema es va exposar que donat els pocs recursos humans que hi ha a les regidories de joventut dels ajuntaments els tècnics no tenen disponibilitat per elaborar plans locals o estudis de la realitat del territori. Des de l’OJiH s’ha estudiant la

113


disponibilitat del personal i també amb els suport d’especialistes en aquest àmbit d’altres departaments per oferir suport en aquest àmbit. Respecte al tema dels segons eix d’actuació, suport als ajuntaments en la millora d’ocupabilitat i professionalització dels joves, és un aspecte que tant des dels ajuntaments, com els joves com des del Consell Comarcal es detecta necessari de seguir donant suport. Es considera important que des de l’OSiJ es segueixin desenvolupant les actuacions que es fan fins ara, però potenciant el tema de la recerca de feina aquí i/o a l’estranger i tots els serveis que estan relacionats amb això. I es detecta la necessitat, i així s’ha expressat explícitament i s’ha dissenyat una actuació conjuntament amb els coordinadors i/o tècnics municipals sobre l’emprenedoria i suport en la transició escola treball. En l’àmbit d’emprendoria, s’hauria de potenciar que tot els personal que treballa temes d’orientació juvenil amb els joves, capacitar-los per detectar joves susceptibles de ser emprenedor i informar-los i orientar-los en aquest àmbit, a més a més d’altres actuacions paral·leles a desenvolupar. Sobre transició escola treball, donada la disminució de recursos humans i projectes en els municipis sobre aquest àmbit, i utilitzant els recursos humans dels quals disposa actualment l’OJiH, es podria fer un programa pilot sobre orientació i assessorament a joves que estan a punt de no acreditar la ESO en determinat Institut d’Estudis Secundaris dels municipis de la comarca del Barcelonès. Sobre potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més sostenible, analitzant les aportacions que han fet dels diferents agents, es detecta la necessitat de treballar en aquesta línia per intentar sobrepassar la situació de crisis actual. Es demana que es segueixi treballant amb la mateixa línia però que s’incorporin temes d’economia col·laborativa, consum responsable, que s’ofereixi suport emocional als joves perquè facin un canvi de xip i intentar potenciar els valors de canvi de la situació socio-laboral actual. També s’ha de seguir potenciant el treball que es fa a través del web www.compartir-habitatge.net per donar una alternativa a la dificultat d’emancipació de la llar d’origen dels joves. Les deteccions de les necessitats i les propostes que s’han fet, sempre s’ha tingut en compte la disminució de recursos a les Regidories de Joventut dels ajuntaments, així com les disminució de recursos i serveis d’altres departaments, especialment afectant a les polítiques de joventut el departament d’educació.

114


2.4- Conclusions de la diagnosi Per elaborar les conclusions, la detecció de necessitats i les propostes, partim de tota la feina feta prèviament en l’anàlisi de les polítiques locals de joventut i l’anàlisi de les polítiques comarcals de joventut. També és té en compte l’avaluació de les actuacions del Pla Comarcal de Joventut dels anys anterior, atenent al principi de qualitat del Pla Nacional de Joventut 2010-2020, a partir del qual s’obté informació sobre els resultats de les polítiques que s’han desenvolupat fins ara, i ens facilita fer una aproximació a la realitat de les polítiques de joventut del territori. Més específicament en les propostes o actuacions a desenvolupar s’ha tingut molt en compte l’opinió dels coordinadors i/o tècnics de joventut dels municipis de la comarca del barcelonès i tècnics d’altres administracions que operen en el territori, així com la reunió amb els Regidors de Joventut dels Ajuntaments de la comarca, i representants polítics de la Diputació de Barcelona i de Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’apartat de conclusions o diagnòstic, s’estructurarà, igual que la resta del document,a partir dels eixos prioritaris del Pla Comarcal de Joventut 2013-2016. Una de les tres prioritats principals és la de Barcelonès en xarxa. Enfortint les polítiques de joventut al Barcelonès. En l’àmbit de la informació juvenil es detecta la necessitat de treballar-la sota el principi de qualitat i accessibilitat. Actualment hi ha molta informació i molt dispersa, s’ha de treballar, transformar i fer-la arribar als joves a través dels canals de comunicació i difusió que més fan servir. Els ajuntaments de la comarca han manifestat que no tenen prou recursos humans per dinamitzar correctament la informació adreçada als joves del seu municipi, així doncs se seguirà desenvolupant l’àmbit d’enfortir la qualitat de la informació que es dona als joves sota el principi d’innovació i recursos tecnològics i online propers als joves. El treball en xarxa amb els agents del territori és una demanda explícita dels coordinadors i/o tècnics de joventut de la comarca del Barcelonès, i respon a un dels principis del Pla Comarcal de Joventut, el treball en xarxa i el treball mancomunat, i també al principi d’integralitat del PNCCat 2010-2020. Degut a la disminució de recursos locals i comarcal, s’ha proposat enfortir el treball en xarxa entre els diferents departaments de joventut dels ajuntaments de la comarca del Barcelonès, però a més a més s’ha convertit en un element indispensable treballar amb altres agents territorials que disposen de recursos per col·laborar en les polítiques de joventut que es desenvolupen en el territori. S’ha detectat la necessitat de seguir desenvolupant formació per a professionals que treballen amb els joves, en habilitats competencial, sobretot en el tema d’emprendoria, ja que és un dels àmbit de treball que s’ha determinat treballar amb els ajuntaments de la comarca. A més a més de la formació en temes d’emprendoria, també es seguirà posant a l’abast com fins ara altre tipus de formació. A més a més, de desenvolupar com cada any la Trobada de Barcelonesjove.net segons les necessitats especificades.

115


També ha estat una demanda explícita dels coordinadors i/o tècnics de joventut locals i dels regidors el fet de crear un àmbit de treball sobre l’anàlisi de la realitat juvenil. Donada la disminució de recursos de les Regidores de Joventut i que des del Consell Comarcal del Barcelonès hi ha l’Observatori del Mercat de treball, s’ha dissenyat una col·laboració estable amb la finalitat de facilitar dades sobre la realitat juvenil de cada un dels municipis i a altres àmbits territorials que complementin les dades que tenen des de les regidories de joventut sobre la realitat juvenil. Tot això atenent al principi rector de qualitat, per ajudar a realitzar unes polítiques de joventut adequades a la realitat i de proximitat. Donada la dificultat de les regidories de joventut locals de desenvolupar estudis, anàlisis, planificació estratègica en determinats sectors... i la necessitat de realitzar-los per implementar polítiques de joventut realistes i segons el principi de transformació, des de l’Oficina de Joventut i Habitatge es planteja oferir suport als municipis en aquest àmbit, tot posant a l’abast els professionals i els recursos de què disposa per tirar endavant aquests anàlisi. El segon eix prioritari del Pla Comarcal de Joventut és donar suport als municipis per millorar la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estranger. Donada la situació actual de polarització del nivell educatius, alta taxa d’atur, dificultat d’inserció, etc... detectat en l’anàlisi de la realitat juvenil, i expressada la necessitat de treballar en aquest àmbits en el grup de discussió, enquestes i a les reunions que s’han tingut amb els tècnics i regidors. I donada la disminució de recursos que es poden destinar des de les regidories de joventut, però també d’altres regidories que fan polítiques d’ocupació i/o educació. S’ha prioritzat treballar l’àmbit de l’ocupació i d’educació des de la perspectiva transició escola treball, tot atenent els principis del PNJCat de transformació i qualitat. Aquest àmbit també es treballarà sota els principis de treball en xarxa, participació conjunta dels municipis, optimitzar i compartir recursos, etc... Així doncs, s’ha consensuat seguir treballant el tema de l’ocupació juvenil aquí i a l’estranger, i millorar de la capacitació professionals dels joves. Sobre l’ocupació i atenent els principis de transformació (inclusió, lluita contra les desigualtats...), qualitat i integralitat s’ha marcat seguir formulant les actuacions que fins ara implementem de suport als municipis sobre temes d’ocupació d’aquí i a l’estranger com son: borsa d’ofertes de feina aquí i a l’estranger, tallers sobre ocupació, recursos web sobre ocupació, etc... i actuacions de nova creació amb la utilització dels recursos online de més fàcil accessibilitat els joves (clicjove, xat, twitter, etc... ). Treballar el tema de l’Emprenedoria és una de la prioritat de treball marcades per aquest Pla Comarcal de Joventut 2013-2016. Donada la situació de crisis socio-econòmica que afecta fortament a l’ocupació dels joves, i després d’avaluar les actuacions sobre emprenedoria que actualment estan implementades a la comarca del Barcelonès, s’ha detectat la necessitat de dissenyar alguna actuació que ofereixi una altra sortida a l’atur juvenil. L’actuació respon al principi de transformació, qualitat i integralitat del PNJCat 2010-2020, i als principis del Pla Comarcal de Joventut 2013-2016 de treball en xarxa i mancomunats, optimització de recursos, participació i

116


definició conjunta amb els municipis, avaluació conjunta i continuada, captació conjunta de recursos, etc... L’actuació a implementar en emprenedoria s’ha dissenyat conjuntament a les reunions que s’han tingut amb els coordinadors i/o tècnics de joventut dels ajuntaments de la comarca i tècnics d’altres administracions, i s’ha consensuat a la reunió de regidors de joventut i representants polítics d’altres administracions. Respecte a la implementació d’actuacions sobre transició escola treball, donada la detecció de disminució important dels recursos i serveis que destinen les regidories d’educació a temes d’orientació i acompanyament als joves que no han acreditat l’ESO, es dissenyaran un sèrie d’actuacions adreçades a reforçar la capacitació professional dels joves. Tot atenent al principi de transformació i integralitat, proximitat del PNJCat i els principis de potenciar el treball en xarxa, mancomunat, optimització de recursos, etc... Respecte al tercer eix de potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i gener un canvi de model més cooperatiu, solidari i sostenible, amb les diferents tècniques de recollides de dades on han participat els diferents agents i actors de les polítiques de joventut desenvolupades en el territori, s’ha detectat el discurs dels joves que estan vivint la situació actual de crisis com un moment angoixant, negatiu, sense perspectives de futur viables, etc... en conclusió estan vivint la seva joventut com un moment angoixant i sense poder desenvolupar els seus propis projectes vitals i col·lectius amb plena autonomia. Al llarg de la reunió amb coordinadors i/o tècnics de joventut s’ha acordat que aquest és un discurs bastant generalitzat entre els joves de la nostra comarca en concret però de Catalunya en general, és per aquesta raó i amb la voluntat de transformar aquesta perspectiva de futur que tenen els joves que s’han dissenyat una sèrie d’actuacions per potenciar aquest canvi. Així doncs, a partir de l’anàlisi de les polítiques de joventut, dels recursos disponibles i dels principis rectors del Pla Nacional de Joventut i del Pla Comarcal del Barcelonès, es desenvoluparan tota una sèrie de programes i projectes amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats detectades.

117


3- Eixos prioritaris i principis rectors del Pla Comarcal de Joventut 2013-2016

118


3.1- Com hem arribat a definir aquests eixos, prioritats i principis rectors? Arribar a prioritzar i tenir clar quins són els eixos, prioritats i principis rectors que han de regir el nostre nou Pla Comarcal ha estat la primera premissa alhora de poder definir els programes i actuacions. Arribar a concretar i prioritzar ha sortit d’un anàlisi de diferents paràmetres i imputs que no venen només d’un treball puntual sinó d’estar amb el “xip” posat constantment de quin és allò que és més útil el Consell Comarcal del Barcelonès tant pels ajuntament de la comarca com per donar resposta a les principals necessitats dels joves en aquest moment. Però no només dels imputs rebuts per part dels tècnics de joventut i altres agents podem definir els principis, prioritats i eixos, sinó que també han sorgit de la sèrie de processos que definim a continuació: 1- Avaluació constant i permanent del Pla Comarcal de Joventut del període 2009-2012. Informes mensuals de resultats de cada servei i programa desenvolupat per l’OSJiH 2- Reunions de treball i en xarxa amb els diferents municipis de la comarca. Així com coneixement de les seves demandes i principals dificultats. 3- Resultat d’enquestes de valoració que cada any fem dels nostres serveis als joves usuaris dels mateixos. (assessories, borses joves, compartir habitatge, web barcelonesjove...) 4- Coneixement constant a través d’indicadors, estudis de la realitat juvenil i informes de la realitat juvenil, així de notícies d’actualitat relacionades amb la joventut. 5- Pla de mandat 2011-2015 aprovat pels òrgans de govern del Consell Comarcal del Barcelonès on defineix

Promoció dels programes per als joves

En matèria de joventut es donarà continuïtat als programes de promoció de l’emancipació juvenil a la comarca, de la mobilitat europea dels joves, del voluntariat europeu i de la borsa d’habitatge jove.

Promoció econòmica i ocupació

Es reforçarà en col·laboració amb els ajuntaments, la promoció del “Pacte per l’ocupació i desenvolupament al Barcelonès Nord”, així com la participació del CCB en el suport al desenvolupament local en l’àmbit de l’activitat econòmica i el foment de l’ocupació.

6- Per la trajectòria de la pròpia Oficina de Joventut del CCB, dels Plans Comarcals de Joventut, programes desenvolupats fins ara, i dels convenis entre el CCB i els ajuntaments de la comarca així com amb la Direcció General de Joventut. 7- DAFO’s que han realitzat any rera any els professionals dels serveis comarcals de joventut. Reunions de treball setmanals de l’equip de l’OJiH.

119


8- Eixos i prioritats del Pla Nacional de Joventut 2010-2020. 9- Plans Locals de Joventut elaborats o en procès de redacció, i principals demandes de les entitats (p.e. Consell de la Joventut de Barcelona). 10- Per les possibilitats de finançament tant propi com en convenis i subvencions i per la disponibilitat de recursos humans disponibles. 11- Assistència i participació a jornades, conferències, seminaris (a nivell local, provincial, nacional, europeu...) 12- Reunions del Comitè de Direcció del Consell Comarcal del Barcelonès No cal ser un adiví per adonar-se que la principal dificultat dels joves ara per ara està en relació amb l’actual crisi, una crisi que ha portat en els darrers anys a incrementar les dades d’atur juvenil a fites tant altes com mai. Aquesta situació ha fet aflorar molts problemes col·laterals o dificultats que tenen els joves per poder afrontar el seu futur amb un mínim d’estabilitat. A grans trets la radiografia que ens trobem de la joventut a la comarca del Barcelonès tenim unes taxes d’atur molt elevades, unit amb un elevat número de joves que van deixar els seus estudis secundaris per accedir al mercat laboral i que ara es troben a l’atur i sense formació. Alhora trobem un alt índex d’abandonament prematur de l’eduació secundària en l’actualitat i que no estudien ni treballen. Per l’altra banda ens trobem amb un col·lectiu de joves amb estudis universitaris finalitzats i que no troben una ocupació aquí, molts joves tant formats com amb mancança formativa estan barallant la possibilitat d’anar a treballar a un país a l’estranger però no veuen encara com una possibilitat real emprendre i crear el seu propi lloc de treball. Donada aquesta conjuntura econòmica és totalment necessari també posar a l’abast dels joves que cal canvis socials i de mentalitat per a sortir d’aquesta crisi i cal promoure un model molt més sostenible i alhora fomentar els valors de la col·laboració i la solidaritat. Els Ajuntament, els departament de joventut tampoc són aliens a la difícil situació econòmica i han vist minvat els seus recursos disponibles i ara més necessari que mai potenciar el treball en xarxa entre els ens locals, fomentar el treball mancomunat, creant sinergies i projectes entre tots els ens de la comarca i alhora utilitzar nous instruments, aprofitant la tecnologia per acostar-nos a donar resposta a les necessitats dels joves sense oblidar la proximitat com a eixos del nostre treball. Ara més que mai l’Oficina de Joventut del Consell Comarcal del Barcelonès ha de reforçar aquests línea de treball amb els ajuntament per a donar resposta a les necessitats reals dels joves i enfortir les polítiques de joventut que desenvolupem tots plegats als territori.

120


3.2 Prioritats transversals i Principis Rectors. És per tot això que amb la reflexió pròpia interna amb tots elements que s’ha relatat, hem prioritzar el nostre Pla Comarcal de Joventut amb aquests eixos, prioritats i principis que regiran durant aquest període 2013-2016 el treball que desenvoluparem des del Consell Comarcal del Barcelonès. Prioritats transversals Pla Comarcal de Joventut 2013-2016 - Potenciar el treball en Xarxa. - Potenciar el treball mancomunat. - Ser molt més útils als joves tots plegats. - Innovar constantment i utilitzar eines i recursos tecnològics i online propers als joves. Principis rectors 1- Participació i definició conjunta amb els municipis. 2- Optimitzar recursos. 3- Compartir i col·laborar. 4- Suport en la formació i capacitació dels tècnics. 5- Avaluació conjunta i continuada. 6- Tenir en compte l’opinió dels joves. 7- La web www.barcelonesjove.net un instrument transversal als joves i als municipis. 8- Potenciar el treball en les xarxes socials. 9- Captació de recursos conjunta: Analitzar les possibilitats de captació de nous recursos, UE, fundacions, projectes mancomunats, etc., per a impulsar conjuntament iniciatives al territori, tenint també present que el tercer sector. 10- Nova visió global dels agents que treballen amb joventut:

- Obertura dels nostres serveis juvenils a entitats de referència, així com cedir espais i horaris d’atenció a entitats que presten serveis i assessorament a joves que no necessiten suport econòmic sinó un suport en espais. - Identificar entitats, federacions i empreses, que gestionen programes en orientació laboral i emprenedoria que poden ajudar als usuaris dels serveis que gestionem des del Serveis de Joventut.

11- Tenir en compte la col·laboració fins ara i els programes impulsats.

121


3.3. Eixos-Programes del Pla Comarcal 2013-2016. Hem prioritzar al nostre Pla Comarcal de Joventut amb aquests eixos que regiran durant aquest període 2013-2016 el treball que desenvoluparem des del Consell Comarcal del Barcelonès. Eixos-Programes del Pla Comarcal 2013-2016.

0. Delegació de competències en matèria de Joventut. 1. Donar un nou impuls al treball en xarxa amb els ens locals i administracions per

reforçar les polítiques de joventut i als professionals que treballen amb joves.

1.1-. Enfortir la qualitat de la informació que es dona al joves i potenciar els serveis online a través de la web

1.2-. Treballar en xarxa amb els municipis de la comarca 1.3-. Treballar en xarxa amb els agents socials i administracions 1.4-. Capacitació i formació dels professionals que treballen amb els joves. 1.5-. Crear un observatori permanent de la realitat juvenil a la comarca. 1.6-. Suport per a l’elaboració del Plans Locals de Joventut i de comunicació.

2. Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals

dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estranger

2.1-. Millorar de l’ocupabilitat aquí dels joves 2.2-. Fomentar l’emprenedoria juvenil 2.3-. Millorar la capacitació professional dels joves. 2.4-. Millorar l’ocupabilitat dels joves per a treballar a l’estranger

3. Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un

canvi de model més cooperatiu, solidari i sostenible

3.1-. Foment d’un model econòmic i social més cooperatiu, solidari i sostenible. 3.2-. Impulsar actuacions i recursos dintre del projecte compartir habitatge. 3.3-. Fomentar actuacions de Suport emocional i convivencial als joves

122


0. ACTUACIONS RELATIVAS A LA DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES. Delegació de competències en matèria de Joventut. Agents implicats El projecte desenvolupat a: Generalitat de Catalunya Ajuntaments de la comarca Entitats de Lleure AMPAS

Badalona Santa Coloma de Gramenet Barcelona Sant Adrià de Besòs L’Hospitalet

Destinataris - Infants i joves en general Justificació El Consell Comarcal del Barcelonès segueix exercint la seva competència delegada de les inspeccions a les instal·lacions juvenils del Barcelonès. Segons el Conveni signat entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència, i el Consell Comarcal del Barcelonès, de suport al Pla Comarcal de Joventut per a l’any 2005, signat el dia 29 de juny de 2005, el Consell Comarcal del Barcelonès es compromet a vetllar per la qualitat de les polítiques de joventut de la comarca. Des de fa anys, el Consell Comarcal de Barcelonès desenvolupa diverses actuacions per tal de vetllar que es compleixi el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys. (DOGC núm. 3902 d’11.06.2003) Objectius Generals Vetllar pel compliment del Decret 137/2003, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys entre les associacions i entitats que organitzen les activitats a l’àmbit territorial del Barcelonès i vetllar per les condicions adients de la xarxa d’albergs de la comarca. - Difondre el Decret 137/2003 entre les associacions juvenils, AMPAS i empreses de serveis susceptibles d'organitzar casals d'estiu o altres activitats de lleure amb menors de 18 anys. - Dur a terme una labor pedagògica d'informar i assessorar als organitzadors de les activitats, dels requisits i procediments a seguir per complir la normativa. - Visitar als casals d'estiu que realitzin activitats dels municipis de l'àmbit competencial del CCB. - Coordinació amb els departament de joventut, o el departament competent, per realitzar la visita conjunta.

123


Descripció Tècnica i Metodològica Enguany, seguint la mateixa línia d'actuació dels altres anys, els serveis tècnics del Consell Comarcal del Barcelonès efectuarà al llarg de l'any: informes previs sobre projectes d'instal·lacions juvenils, informes d'autorització definitiva, informes d'inspecció periòdica, inspeccions d'oficis i altres gestions relacionades amb les instal·lacions juvenils. Una d'aquestes gestions és assessorar als particular que venen a la seu del CCB per informar-se del procediment administratiu i condicions tècniques específiques a seguir per tal d'obrir una instal·lació juvenil. Al final de l'any es realitza un informe sobre les actuacions que els serveis tècnics han portat ha terme i que cada any adjuntem a la memòria del Pla Comarcal. Aquest informe detalla: informes previs favorables, informes previs desfavorables, informes a la sol·licituds d'autorització definitiva, inspeccions preceptives bianuals, inspeccions d'ofici El Consell Comarcal del Barcelonès segueix exercint la seva competència delegada de les inspeccions a les instal·lacions juvenils del Barcelonès - Es farà difusió del Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, entre les associacions i entitats juvenils que organitzen activitats en el Barcelonès.

• Difusió específica: enviament a les entitats juvenils, AMPAS i empreses de serveis de la comarca del Barcelonès d'una carta informant dels requisits del decret i dels diferents procediments que es poden seguir per realitzar i lliurar la notificació de l'activitat (entre ells la notificació a través del CAT365).

• Difusió genèrica: a través del Butlletí Jove, del portal www.barcelonesjove.net, i d'altres mecanismes de difusió.

- Es compararan les dades entre les activitats que han estat notificades a SGJ i els casals d’estiu que es realitzen amb menors que es publiciten en diferents mitjans (cartells, revista d’activitats d’estiu...). Amb la comparativa detectem activitats que no han estat notificades, i les informem del Decret i dels procediments a seguir. - Calendarització i coordinació de les visites a realitzar en els casals d’estiu amb els departaments de joventut, o el departament competent - Visites als casals d’estius que es realitzen amb menors de 18 anys en el territori del Barcelonès nord (exceptuant Barcelona per raons tècniques). - Informe de les visites: informe global, i informe desglossat per municipis Avaluació

Indicadors de Seguiment Indicadors de Resultat Informe mensuals d’actuacions entorn a les instal·lacions juvenils Informe mensuals d’us de la web. Número de visites als casals d’estiu i resolucions de les problemàtiques existents Número d’inspeccions al albergs Número de noves instal·lacions juvenils

Avaluació anual de les visites als Casals d’Estiu. Avaluació anual de l’ús de la Avaluació anual de l’Informe d’actuacions entorn a les instal·lacions juvenils.

124


Temporització

2013 2014 2015 2016 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Planificació Implantació Avaluació Recursos Humans, Infraestructures i Recursos Econòmics Per a desenvolupar aquesta actuació el Consell disposa d’un Arquitecte Tècnic pel que fa a les actuacions entorn a les instal·lacions Juvenils i dels recursos humans de l’oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal per a desenvolupar la resta d’actuacions d’aquest programa. El Consell es finança a través de l’aportació que fa la Direcció General de Joventut al desplegament del conveni signat i amb recursos econòmics propis. Principals desviacions respecte al període 2009-2010-2011-2012 Continuarem exercint aquestes actuacions, tot i que any rera any indiquem que amb els recursos disponibles són insuficients per a poder assolir tot el treball que es realitza en el marc de les instal·lacions juvenils. Aquest període intensificarem totes les actuacions en relació amb les competències delegades.

125


EIX . 1. PROGRAMA Donar un nou impuls al treball en xarxa amb els ens locals i administracions per reforçar les polítiques de joventut i als professionals que treballen amb joves. Agents implicats El projecte desenvolupat a: Generalitat de Catalunya Ajuntaments de la comarca Entitats juvenils


Destinataris - Ajuntaments de la comarca - Equipaments juvenils de la comarca. Justificació Amb aquest apartat és pretén potenciar un dels objectius que té l'OJiH, de crear mecanismes de coordinació i de suport als agents implicats en les polítiques municipals adreçades als joves. Al llarg d'aquests anys hem anat desenvolupant diversos processos de treball en xarxa. Objectius generals El treball en xarxa facilita als agents implicats, l'intercanvi, la formació i el treball grupal. - Fomentar el treball en xarxa dels diferents agents que intervenen en polítiques de joventut del territori. - Coordinació amb els professionals del mateix àmbit en relació a projectes comuns i específics que es desenvolupen el territori. - Intercanvi d'experiències i la visió de les polítiques de joventut actuals i futures a desenvolupar. Així com crear espais de formació dels recursos humans existents. - Crear materials i actuacions conjuntes que donin un millor servei als joves, especialment en el camp de l’accés a l’informació als joves. - Aprofitar els serveis de les tecnologies de la comunicació per millorar els serveis d’informació i assessorament als joves i d’atenció als joves usuaris. - Ordenar i sistematitzar la informació de la xarxa d’Internet, organitzant serveis que ofereixin un enllaç entre informació, orientació i assessorament. - Potenciar la creació de serveis d’assessorament especialitzat als joves i a les entitats juvenils i educadores perquè satisfacin les necessitats dels joves d’orientar-se en la complexitat social, especialment pel que fa a les eleccions personals més significatives. - Realitzar informes.

126


Descripció Tècnica i Metodològica Metodologia i actuacions: 1.1- Àmbits/mesura. Enfortir la qualitat de la informació que s’adreça als joves i potenciar els serveis online a través de la web www.barcelonesjove.net

Descripció

Objectius: - Oferir suport als ajuntaments de la comarca en informació juvenil, sobretot en la difusió i comunicació amb els joves del territori. - Aglutinar, tractar i difondre la informació i recursos que hi ha per a joves en general i específicament del territori. - Crear noves eines de comunicació i difusió per apropar-nos als joves. Metodologia i actuacions: 1.1.1- Facilitar recursos i informació als joves a través del portal www.barcelonesjove.net i les àrees temàtiques 1.1.2- Fer ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i fomentar la utilització de noves eines i vies de comunicació amb els joves 1.1.3- Millorar la interactivitat amb els usuaris i impulsar nous mètodes d’atenció en línia 1.1.4- Potenciar la creació de materials audiovisuals a través de Barcelonès Jove Tevé i oferir nous recursos audiovisuals que s’adaptin a les noves necessitats 1.1.5- Treballar el manteniment i generar nous butlletins electrònics. Aprofitar tècniques de l’email marketing per establir nous canals de comunicació amb els usuaris 1.1.6.-Implantar la creació de nous monogràfics, guies i miniguies amb una determinada periodicitat i a través del treball en xarxa amb diversos agents implicats en l’àmbit de la joventut.

127


1.2- Àmbits/mesura. Treballar en xarxa amb els municipis de la comarca.

Descripció

Objectius: - Potenciar el treball en xarxa amb diferents agents que intervenen en el Pla Comarcal de Joventut. - Impulsar la col·laboració entre municipis. - Facilitar els mecanismes d’avaluació i reajustos del Pla Comarcal de Joventut. Metodologia i actuacions: 1.2.1- Reforçar la Comissió política de seguiment del Pla Comarcal de Joventut 1.2.2- Reforçar Comissió tècnica de seguiment del Pla Comarcal de Joventut i reunions i comissions sectorials d’actuacions conjuntes.

1.3- Àmbits/mesura. Treballar en xarxa amb agents socials i administracions.

Descripció

Objectius: - Potenciar el treball en xarxa amb els diferents agents socials i administracions del territori. - Treballar diferents àmbits d’importància per a joves. - Coordinar i compartir recursos que hi ha pels professionals del territori. Metodologia i actuacions: 1.3.1- Foment de la Xarxa d’orientadors laborals. 1.3.2- Foment de la Xarxa Europa Jove. 1.3.3- Foment de la Xarxa de Comunities Managers

1.4- Àmbits/mesura. Capacitació i formació dels professionals que treballen amb els joves.

Descripció

Objectius: - Complementar la formació del professionals en polítiques de joventut del territori del Barcelonès. - Aprofundir sobre temes d’interès d’actualitat en

128


relació a les polítiques de joventut. Metodologia i actuacions: 1.4.1- Desenvolupar un pla de formació adreçat als professionals en àmbits: emprenedoria, TET, habilitats, tècniques d’orientació, TIC i xarxes socials... 1.4.2- Jornada Barcelonès Jove.

1.5- Àmbits/mesura. Crear un observatori permanent de la realitat juvenil a la comarca.

Descripció

Objectius: - Tenir actualitzada la informació sobre la realitat juvenils de la comarca del Barcelonès. - Apropar el coneixement de la realitat juvenil als ajuntaments. - Dotar als ajuntaments de recursos per a elaborar els seus propis estudis i/o anàlisis. Metodologia i actuacions: 1.5.1- Elaboració d’un Informe jove trimestral sobre la situació del mercat de treball. 1.5.2- Informe anuals sobre els joves del Barcelonès. - Elaboració d’un informe - Realitzar una Jornada anual formativa als tècnics sobre la situació dels joves al Barcelonès. 1.5.3- Aprofitar l’eina de qüestionari online (Suvery Monkey) per a millorar el coneixement de la realitat juvenil

1.6- Àmbits/mesura. Suport per a l’elaboració del Plans Locals de Joventut i de comunicació.

Descripció

Objectius: - Oferir recursos que els ajuntament actualment no tenen disponibilitat. - Facilitar als ajuntaments el coneixement en temes de comunicació.

129


- Donar suport a les regidories de joventut en la confecció dels seus plans de comunicació i plans locals. Metodologia i actuacions: 1.6.1- Suport per a la confecció i seguiment dels Plans Locals de Joventut. 1.6.2- Recolzar als Municipis per a que estableixin els seus Plans de comunicació municipal.

Avaluació

Indicadors de Seguiment Indicadors de Resultat - Informe mensual quantitatiu de resultats - Reunions de seguiment setmanals amb el personal de OJH - Número de participants en les actuacions programades dintre del programa - Informe mensual qualitatiu d’actuacions

- Memòria anual d’actuacions - Trobades amb les diferents xarxes

Temporització

2013 2014 2015 2016 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Planificació Implantació Avaluació Recursos Humans, Infraestructures i Recursos Econòmics Pel desplegament d’aquest programa el Consell Comarcal disposa dels següents recursos humans: - Personal tècnic de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès. - Personal tècnic de serveis tècnics del Consell Comarcal. - Suport extern d’assistència tècnica, per al manteniment de la web i de les accions formatives.

130


A nivell econòmic aquest programa es finançarà a través dels recursos obtinguts pel Conveni de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i recursos propis del Consell Comarcal de Joventut

131


EIX 2. PROGRAMA Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estranger Agents implicats El projecte desenvolupat a: Generalitat de Catalunya Ajuntaments de la comarca Entitats juvenils


Destinataris - Ajuntaments de la comarca - Equipaments juvenils de la comarca. Justificació A la comarca del Barcelonès hi ha una proporció de joves entre 15 i 29 anys lleugerament inferior a la de Catalunya, tot i que si es treu el percentatge de joves de la ciutat de Barcelona, aquesta tendència s’inverteix, i el pes de joves dintre del grup total de població de la comarca augmenta. A la comarca, hi ha una polarització del nivell educatiu dels joves, hi ha un alt percentatge de joves amb estudis universitaris, però també hi ha un percentatge molt alt de joves que abandonen els estudis un cop han acabant els estudis obligatoris. Sobre l’ocupació, comentar que l’atur ha augmentat en un 49,1% en el territori amb només un any, i que les noves contractacions han disminuït un 16,9% també en un any. La precarietat laboral està relacionada amb els sous baixos, la poca protecció i la baixa estabilitat. Objectius generals - Impulsar i reforçar les actuacions amb els municipis de la comarca implicant també entitats especialitzades aprofitant les seves sinèrgies en els àmbits de: la formació (el procés de transició escola treball, l’orientació professional). Ocupació: intermediació, captació d’ofertes, inserció laboral, l’impuls de l’esperit emprenedor, reforç de les competències i habilitats per a l’ocupabilitat dels joves. Tot això tant aquí com a l’estranger. - Donar suport als ajuntaments del territori en matèria d’emancipació juvenil.

o Treballar transversalment amb els diferents departaments dels ajuntaments del Barcelonès i altres agents socials per oferir informació integral sobre els àmbits que afecten a temes sobre emancipació.

o Treballar amb xarxa amb els diferents serveis d’informació juvenil del territori en l’àmbit de l’emancipació juvenil.

132


- Facilitar eines i mecanismes per a potenciar l’autonomia personal dels joves per a poder desenvolupar els seus projectes de vida personals i col·lectius. En resum, informa, orienta i assessora als joves del Barcelonès en matèria de: formació, ocupació, emprenedoria, drets laborals i mobilitat europea per facilitar els processos d’emancipació dels joves. - Donar resposta individualitzada i específica a les necessitats particulars, configurant un itinerari personalitzat per resoldre alguns aspectes que dificulten la plena autonomia dels joves. - Oferir recursos als ajuntaments per facilitar la informació, orientació, assessorament i dels joves i entitats del Barcelonès en els recursos i programes de mobilitat juvenil europea - Promoure la mobilitat europea en aquest territori per a que els joves puguin tenir una experiència a nivell europeu tant a nivell formatiu, participatiu, de voluntariat, laboral que incrementi les seves habilitats personals i promoguin els valors de la ciutadania europea. Descripció Tècnica i Metodològica 2.1- Àmbits/mesura. Millora de l’ocupabilitat aquí dels joves

Descripció

Objectius: - Afavorir els processos d’inserció laboral dels joves del Barcelonès. - Coordinar els recursos laborals que existeixen en el territori. - Millorar la difusió de les oportunitat que s’ofereixen als joves en temes laborals. Metodologia i actuacions: 2.1.1- Borsa Jove d’ofertes de treball i les oportunitats de pràctiques i beques 2.1.2- Assessoria d’orientació laboral. 2.1.3- Oferir tallers d’orientació laboral. 2.1.4- Comunicació i difusió: - Butlletí online - Potenciar els serveis via online - Clicjob - Actualització continguts web - Monogràfics joves - Millorar els canals de comunicació i difusió: Oppis. Stands informatius, circuits de la informació, Vídeo consells i professional i elaboració d’històries de vida.

133


2.2- Àmbits/mesura. Emprenedoria juvenil.

Descripció

Objectius: - Estimular l’emprenedoria com una alternativa més a la sortida per sortir de l’atur. - Coordinar i dinamitzar els recursos existents en el territori sobre emprenedoria en clau juvenil. - Oferir recursos als joves que volen ser emprenedors. - Difondre recursos sobre emprenedoria (existents o nous) - Analitzar noves idees per desenvolupar sobre emprenedoria i joves. Metodologia i actuacions: 2.2.1- Campanya d’emprenedoria jove en col·laboració amb la resta de municipis. 2.2.2- Recolzar a joves emprenedors a internacionalitzar els seus negocis amb la capacitació d’aprenentatge d’idiomes. 2.2.3- Comunicació i difusió: - Creació apartat al web: www.barcelonesjove.net. - Potenciar els recursos online. - Actualització web. - Mapa de recursos al web - Monogràfics. - Millorar canals comunicació i difusió. - Videoconsells d’orientadors i d’entitats. - Vídeoexperiències de joves emprenedors. 2.2.4. Estudiar possibles noves actuacions com un programa per a traspassos de negocis... 2.2.5. Jornada 2013 Barcelonès Jove, sobre emprenedoria.

134


2.3- Àmbits/mesura. Capacitació professional dels joves.

Descripció

Objectius: - Impulsar programes de capacitació professional. - Dotar als municipis recursos sobre formació. - Consolidar el treball en xarxa sobre temes capacitació professional amb els municipis i altres agents de la comarca. - Potenciar la difusió dels recursos sobre capacitació professional. Metodologia i actuacions: 2.3.1- Programa d’orientació i coneixement de les professions Jo vull ser. 2.3.2- Xarxa TET del Barcelonès. 2.3.3-. Programa de suport als joves que no han acabat els seus estudis obligatoris. 2.3.4-. Assessoria d’orientació acadèmica. 2.3.5- Campanya d’informació i orientació per a joves que acaben l’ESO: Camins a seguir després de l’ESO. 2.3.6- Comunicació i difusió - Potenciar els recursos i serveis online. - Actualització continguts web. - Monogràfics - Millora canals de comunicació i difusió:

2.4- Àmbits/mesura. Millora de l’ocupabilitat a l’estranger dels joves del Barcelonès

Descripció

Objectius: - Oferir recursos i serveis als ajuntaments en l’àmbit de mobilitat europea. - Coordinar les actuacions de mobilitat europea amb tots els agents que treballen en aquest àmbit a la comarca del Barcelonès. - Promoure la mobilitat europea com una alternativa a l’atur juvenil

135


- Potenciar l’adquisició d’habilitats als joves de la comarca a l’estranger. Metodologia i actuacions: 2.4.1- Borsa Jove d’Ofertes de treball a l’estranger. Gestió de pràctiques i beques 2.4.2- Assessoria de mobilitat internacional. 2.4.3- Tallers d’orientació laboral i mobilitat a l’estranger. 2.4.4- Tallers: Aprèn idiomes. 2.4.5- Programa Mou-te pel món i practica la solidaritat. 2.4.6- Centre Europa Jove 2.4.7- Foment de la participació juvenil i del SVE a Europa. 2.4.8- Comunicació i difusió 2.4.9- Participar a la Xarxa Eurodesk 2.4.10- Actuacions a nivell Europeu: 2.4.11- Col·laboració amb entitats juvenils.

Avaluació

Indicadors de Seguiment Indicadors de Resultat

- Nivell d’assistència dels tècnics a les reunions - Comunicacions entre els membre - Numero de reunions - Número de reunions de coordinació amb tècnics municipals de joventut de cada municipi - Número d’activitats realitzades mensualment - Número d’activitats programades mensualment - Número de participants d’accions formatives mensualment - Numero de tallers a instituts (segons municipi) - Número de participants als tallers a instituts (segons municipi) - Número de consultes a joves (segons municipis i via d’accés) - Accessibilitat del servei d’assesorament

- Convenis signats amb els ajuntaments - Augment de la formació que tenen els joves - Millora de la motivació dels joves alumnes d’institut - Ampliació de la visió dels alumnes d’institut en les opcions de mobilitat - Millora del coneixement de recursos dels alumnes d’institut - Coneixement dels joves - Increment dels joves que s’assessoren abans d’emprendre - número de joves aturats que s’assessoren sobre estudiar i formació - Increment del número de joves enviats de SVE - Ús d’autoconsulta del material per part dels

136


- Nivell de qualitat del servei d’assessorament i seguiments - Consultes sobre formació i ocupació i mobilitat a Europa - Ofertes laborals de la xarxa Eures ofertades - Accions de difusió sobre treball i estudis - Monogràfics actualitzats sobre estudis i treball a Europa , canals de recerca de feina,etc. - Número de consultes sobre SVE - Entitats informades de SVE - Número d’entitats assessorades sobre mobilitat europea - Accessibilitat del servei des de diferents vies (email, presencial, telefònic) - Número de projectes assessorats i en seguiment - Número de projectes exposats a la web (apartat experiències) - Cartells de recursos per plafons - Monogràfics - Carpetes autoconsulta - Llibres especialitzats - Tríptics i guies - Monogràfics de mobilitat europea - Novetats al dia enviats per email - Notes de premsa enviades - Sms enviats a usuaris - Infos publicades als mitjans de comunicació (impacte) - E-butlletins - Noticies difoses

usuaris dels equipaments

Temporització

2013 2014 2015 2016 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Planificació Implantació Avaluació Recursos Humans, Infraestructures i Recursos Econòmics Recursos humans: - Responsable Tècnic de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès. - Coordinadora del CIREJ. Tècnica auxiliar de joventut del Consell Comarcal del Barcelonès - Assessora mobilitat europea. Tècnica Auxiliar de programes de mobilitat europea del Consell Comarcal del Barcelonès - Assessora de formació i ocupació. Contracte extern amb l’entitat CISEC - Tècnica de comunicació. Contracte extern amb l’Associació Diomira

137


Infraestructures: Pel desenvolupament d’aquest programa es compta amb la seu central del CCB, així com els equipaments implicats en la Xarxa PIE dels diferents municipis. Barcelona Seu Central CCB

CIAJ i altres equipaments juvenils Badalona Badiu Jove L’Hospitalet Oficina Jove d’Emancipació Sant Adrià de Besòs Centre Polidor Santa Coloma de Gramenet CRJ Mas Fonollar Recursos econòmics: A nivell econòmic aquest programa es finançarà a través dels recursos obtinguts pel Conveni de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i recursos propis del Consell Comarcal de Barcelonès.

138


EIX . 3. PROGRAMA Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més cooperatiu, solidari i sostenible. Agents implicats El projecte desenvolupat a: Generalitat de Catalunya Ajuntaments de la comarca Entitats juvenils


Destinataris - Ajuntaments de la comarca - Equipaments juvenils de la comarca. Justificació L’actual situació de crisis socio-econòmica afecta a tots el país en general, però amb forta virulència afecta al col·lectiu de joves. Els joves han deixat de viure la joventut com una etapa per desenvolupar els seus propis projectes vitals i col·lectius i viuen angoixats per la falta de perspectiva de futur, principalment laboral. És per aquesta raó, que a part d’intervenir en els àmbits estructurals de la seva vida, també em d’incidir en altres aspectes més transversals com són els valors i la “manera de fer”. Objectius Generals - Fomentar nous valors per donar alternatives a superar l’actual situació de crisi socio-econòmica. - Aflorar recursos i serveis existents però minoritaris per donar alternativa al sistema actual. Descripció Tècnica i Metodològica 3.1- Àmbits/mesura. Foment d’un model econòmic i social més cooperatiu, solidari i sostenible.

Descripció

Objectius: - Conscienciar dels valors alternatius per superar millor la crisis socio-econòmica. - Difondre recursos alternatius als què imperen actualment. Metodologia i actuacions: 3.1.1- Banc del temps i d’intercanvis. 3.1.2- Recolzar al voluntariat.

139


3.1.3- Consells d’economia domèstica. 3.1.4- Recursos d’economia col·laborativa. 3.1.5- Foment de valors i aptituds més sostenibles amb el medi ambient.

3.2- Àmbits/mesura. Impulsar actuacions i recursos dintre del projecte compartir habitatge.

Descripció

Objectius: - Afavorir una alternativa a la compra del pis - Oferir suport en temes d’habitatge a les Regidories de Joventut. - Difondre recursos sobre compartir habitatge. Metodologia i actuacions: 3.2.1- Potenciar el programa compartir-habitatge. - Assessoria. - Millorar l’aplicatiu. - Difusió. - Formacions i trobades.

3.3- Àmbits/mesura. Fomentar actuacions de Suport emocional i convivencial als joves

Descripció

Objectius: - Ajudar als ajuntaments a motivar i/o positivar els joves en època de crisi. - Aglutinar recursos que tenen els joves en el territori. Metodologia i actuacions: 3.3.1- Campanyes informatives de recursos que tenen els joves en l’àmbit de la salut, suport emocional i convivencial. - Mapa de Recursos a la comarca. No estàs sòl. - Incorporar tallers en els equipaments juvenils en aquests àmbits.

140


Avaluació

Indicadors de Seguiment Indicadors de Resultat - Informes mensuals (qualitatius i quantitatius) - Informe mensual quantitatiu específic de compartir habitatge - Reunions de seguiment amb el personal de l’OJiH. - Número de participants en les actuacions. - Valoracions amb els tècnics de joventut dels ajuntaments.

- Memòria anual d’actuacions - Resum anual dels indicadors de seguiment.

Temporització 2013 2014 2015 2016

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Planificació Implantació Avaluació Recursos Humans, Infraestructures i Recursos Econòmics Recursos humans: - Responsable Tècnic de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès. - Coordinadora del CIREJ. Tècnica auxiliar de joventut del Consell Comarcal del Barcelonès - Assessora mobilitat europea. Tècnica Auxiliar de programes de mobilitat europea del Consell Comarcal del Barcelonès - Assessora de formació i ocupació. Contracte extern amb l’entitat CISEC - Tècnica de comunicació. Contracte extern amb l’Associació Diomira Infraestructures: Pel desenvolupament d’aquest programa es compta amb la seu central del CCB, així com els equipaments implicats en la Xarxa PIE dels diferents municipis. Barcelona Seu Central CCB

CIAJ i altres equipaments juvenils Badalona Badiu Jove L’Hospitalet Oficina Jove d’Emancipació Sant Adrià de Besòs Centre Polidor Santa Coloma de Gramenet CRJ Mas Fonollar Recursos econòmics: A nivell econòmic aquest programa es finançarà a través dels recursos obtinguts pel Conveni de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i recursos propis del Consell Comarcal de Barcelonès.

141


Principis per EIXOS:

Potenciar el treball en

xarxa

Potenciació del treball

mancomunat

Més útils als joves

Innovació i tecnologia/prox

imitat0. Delegació de competències en matèria de JoventutEix 1- El Barcelonès en Xarxa. Enfortint les polítiques de joventut al Barcelonès Eix 2- Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estrangerEix 3- Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més solidari i sostenible

Prioritats transversals del Pla Comarcal 2013-2016

Participació i definició

conjunta amb els municipis

Optimitzar recursos

Compartir i col·laborar

Suport en la formació i

capacitació dels tècnics

Avaluació conjunta i

continuada

Tenir en compte l'opinió

dels joves

Web: barcelonesjove

instrument transversal


xarxes socials

Captació recursos conjunta

Nova visió global agents treballen amb

joves

Tenir en compte el

treball desenvolupat

fins ara0. Delegació de competències en matèria de JoventutEix 1- El Barcelonès en Xarxa. Enfortint les polítiques de joventut al Barcelonès Eix 2- Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estrangerEix 3- Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més solidari i sostenible

Principis Rectors del Pla Comarcal de Joventut 2013-2016

Governança Corresponsabilitat

Arrelament i vincles socials Universalisme Inclusió Lluita contra les

desigualtatsInterdepertamen

talitatInterinstitucionali

tatAdequació a la

realitatInnovació i creativitat Avaluació Proximitat

0. Delegació de competències en matèria de JoventutEix 1- El Barcelonès en Xarxa. Enfortint les polítiques de joventut al Barcelonès Eix 2- Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estrangerEix 3- Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més solidari i sostenible

Participació Transformació Integralitat QualitatPrincipis del PNJ 2010-2020

142


Principis per ÀMBITS:

Potenciar el treball en xarxa

Potenciació del treball

mancomunat

Més útils als joves

Innovació i tecnologia/p

roximitat

0. Delegació de competències en matèria de Joventut.

1. Instal·lacions juvenils2. Visites casals d’estiu.Eix 1- El Barcelonès en Xarxa. Enfortint les polítiques de joventut al Barcelonès. 1.1- Enfortir la qualitat de la informació que es dona al joves i potenciar els serveis online a través de la web www.barcelonesjove.net1.2.Treballar en xarxa amb els municipis de la comarca.1.3.Treballar en xarxa amb agents socials i administracions.1.4. Capacitació i formació dels professionals que treballen amb els joves.1.5. Crear un observatori permanent de la realitat juvenil a la comarca. 1.6. Suport per a l’elaboració del Plans Locals de Joventut i de comunicació. Eix 2. Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estranger2.1 Àmbits d’actuació. Millora de l’ocupabilitat aquí dels joves 2.2. Àmbits d’actuació. Suport a l’emprenedoria juvenil.2.3. Àmbits d’actuació. Millora de la capacitació professional dels joves

2.4. Àmbits d’actuació. Millora de l’ocupabilitat a l’estranger dels joves del BarcelonèsEix 3. Potenciar valors i aportar recursos als joves per superar la crisi i generar un canvi de model més solidari i sostenible.3.1 Foment d’un model econòmic i social més cooperatiu, solidari i sostenible. 3.2. Impulsar actuacions i recursos dintre del projecte compartir habitatge. 3.3. Fomentar actuacions de Suport emocional i convivencial als joves

Prioritats transversals del Pla Comarcal 2013-2016

143


Participació i definició conjunta amb els

municipis

Optimitzar recursos

Compartir i col·laborar

Suport en la formació i

capacitació dels tècnics

Avaluació conjunta i

continuada

Tenir en compte

l'opinió dels joves

Web barcelonesj

ove instrument transversal


xarxes socials

Captació recursos conjunta

Nova visió global agents

treballen amb joves

Tenir en compte el

treball desenvolupat fins ara

0. Delegació de competències en matèria de Joventut.1. Instal·lacions juvenils.2. Visites casals d’estiu.Eix-Programa. 1 El Barcelonès en Xarxa. Enfortint les polítiques de joventut al Barcelonès. 1.1 Àmbits/mesura. Enfortir la qualitat de la informació que es dona al joves i potenciar els serveis online a través de la web www.barcelonesjove.net1.2.Treballar en xarxa amb els municipis de la comarca.1.3.Treballar en xarxa amb agents socials i administracions.1.4. Capacitació i formació dels professionals que treballen amb els joves.1.5. Crear un observatori permanent de la realitat juvenil a la comarca. 1.6. Suport per a l’elaboració del Plans Locals de Joventut i de comunicació. Eix 2. Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estranger2.1 Àmbits d’actuació. Millora de l’ocupabilitat aquí dels joves 2.2. Àmbits d’actuació. Suport a l’emprenedoria juvenil.2.3. Àmbits d’actuació. Millora de la capacitació professional dels joves


Principis Rectors del Pla Comarcal de Joventut 2013-2016

144


Governança Corresponsabilitat

Arrelament i vincles socials

Universalisme Inclusió

Lluita contra les

desigualtats

Interdepertamentalitat

Interinstitucionalitat

Adequació a la realitat

Innovació i creativitat Avaluació Proximitat

0. Delegació de competències en matèria de Joventut.1. Instal·lacions juvenils.2. Visites casals d’estiu.Eix 1- El Barcelonès en Xarxa. Enfortint les polítiques de joventut al Barcelonès. 1.1- Enfortir la qualitat de la informació que es dona al joves i potenciar els serveis online a través de la web www.barcelonesjove.net1.2.Treballar en xarxa amb els municipis de la comarca.1.3.Treballar en xarxa amb agents socials i administracions.1.4. Capacitació i formació dels professionals que treballen amb els joves.1.5. Crear un observatori permanent de la realitat juvenil a la comarca. 1.6. Suport per a l’elaboració del Plans Locals de Joventut i de comunicació. Eix 2. Suport als municipis per la millora de la ocupabilitat i la capacitació professionals dels joves i l’emprenedoria juvenil tant aquí com a l’estranger2.1 Àmbits d’actuació. Millora de l’ocupabilitat aquí dels joves 2.2. Àmbits d’actuació. Suport a l’emprenedoria juvenil.2.3. Àmbits d’actuació. Millora de la capacitació professional dels joves


Principis del PNJ 2010-2020Participació Transformació Integralitat Qualitat

145


4- Criteris metodològics

146


Per avaluar l’anterior Pla Comarcal de Joventut i dissenyar, implementar i avaluar el Pla Comarcal de Joventut 2013-2016, s’ha fet servir una metodologia de treball participativa, transversal i en xarxa, tot atenent als criteris d’interdepartamentalitat, interinstitucional i de la participació dels municipis i joves. Aquests mateixos criteris metodològics son els que es fan servir con a mecanismes de gestió i de coordinació. Eines de treball entre els diferents departaments i/o oficines el consell Comarcal del Barcelonès A nivell polític: - Ple del Consell Comarcal del Barcelonès - Junta de Govern Local del CCB - Junta de Portaveus del CCB - Comissió informativa del CCB A nivell tècnic: - Reunions amb Gerència - Reunions del Comitè de Direcció del Consell Comarcal del Barcelonès - Reunions amb l’equip de l’Oficina de Joventut i Habitatge. Eines de treball amb les diferents institucions A nivell polític: - Reunions amb els regidors de joventut dels Ajuntaments de la comarca del Barcelonès i càrrecs polítics d’altres administracions (Diputació de Barcelona i Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya). - Reunions amb altres càrrec polítics d’interès d’altres institucions i/o administracions. A nivell tècnic: - Reunions amb els coordinadors i/o tècnics de joventut dels municipis de la comarca del Barcelonès. - Reunions amb tècnics de joventut d’altres administracions (ex: Diputació de Barcelona, Direcció General de Joventut, etc...) - Reunions amb tècnics de joventut de les Oficines de Joventut dels Consell Comarcals de la Diputació de Barcelona - Reunions de la Xarxa de Punts d’Informació per l’Emancipació - Reunions de la Xarxa Europa Jove - Reunions d’informadors i/o orientadors laborals Eines de treball amb els joves i entitats del territori - Enquesta als joves usuaris presencials dels serveis del CEJ (Centre Europa Jove) i del CIREj (Centre d’Informació i Recursos de l’Emancipació Juvenil) - Enquesta de valoració als usuaris que han fet ús d’algun servei de l’Oficina de Joventut i Habitatge. - Altres enquestes: enquestes sobre la web: www.compartir-habitatge.net - Grups de discussió amb els joves. - Altres mecanismes online a través de la web: www.barcelonesjove.net - Reunions amb els agents implicat en les polítiques de joventut del territori.

147


Així doncs, s’ha tingut en compte: Interdepartamental - Implicació de totes les àrees del Consell Comarcal del Barcelonès - Influir en altres àrees del Consell Comarcal del Barcelonès - Pla de Mandat Consell Comarcal del Barcelonès - Projecte de Govern del Consell Comarcal del Barcelonès Interinstitucional - Optimització i racionalització de les polítiques de joventut de les diverses institucions i administracions. (Anàlisis global de la situació dels joves de la comarca, anàlisis de les polítiques associades als sis eixos, definició de polítiques estratègiques.. ) - Coordinació a diferents nivells. - Treball en xarxa, taules de treball i coordinació. Taula de treball i coordinació amb els regidors/es de joventut dels municipis de la comarca, i taula de tècnics de joventut dels municipis implicats. - Identificació de necessitats. - Eficàcia i eficiència dels recursos. - Coordinar territorialment les polítiques de joventut de la comarca per a que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats. - Reunions de treball amb el Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Participació joves i entitats del territori - Treball en xarxa - Optimització de recursos - Participació El Pla Comarcal de Joventut 2013-2016, és fruit d'una metodologia de treball en xarxa., és a dir, la col·laboració, la coordinació, interlocució i la participació dels ajuntaments de la comarca, de les associacions juvenils i altres agents que intervenen en el desenvolupament de les polítiques locals i comarcals de joventut son essencials per la definició de les actuacions i per fer les avaluacions en el Pla Comarcal de Joventut. Com serà la coordinació institucional de seguiment del Pla Comarcal de Joventut? 1.1. Comissió política de seguiment del Pla Comarcal de Joventut La comissió política té per objectiu traçar les línies estratègiques en matèria de joventut de manera coordinada i fer seguiment de les accions desenvolupades. La proposta de calendarització son reunions anuals. I els destinataris són els regidors de joventut dels municipis de la comarca del Barcelonès, polítics de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.

148


1.2. Comissió tècnica de seguiment del Pla Comarcal de Joventut La comissió tècnica serà l’encarregada de fer seguiment del Pla Comarcal de joventut i dels programes i projectes que es desenvolupen. Segons les necessitat detectades, es poden crear subcomissions per treballar projectes més concrets. La metodologia de treball és: per projectes, col·laborativa i participativa Les reunions seran trimestral. La comissió tècnica estaria formada per: tècnics de joventut, més altres agents d’interès segons el tema a treballar. Els temes a treballar per la comissió son la definició i detecció de projectes conjunts. Agents Implicats: - Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya - Oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès - Ajuntament de Barcelona - Ajuntament de Badalona - Ajuntament de L'Hospitalet - Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet - Ajuntament de Sant Adrià de Besòs - Associacions juvenil - Xarxa Barcelonès Jove - Tècnics del Consell Comarcal del Barcelonès. - Informadors Juvenils - Dinamitzadors Juvenils - Orientadors laborals - Partners Internacionals i estatals. - Diputació de Barcelona. Oficina del Pla Jove. Noves formes d’interrelació amb els joves i circuits comunicatius Durant aquest pla també hem desenvolupat noves formes d’interrelació, a part dels processos d’avaluació constant que començàrem a aplicar l’any 2012, gràcies a la contractació d’un servei d’enquestes online sempre vigent. –Survey Monkey- A més cal destacar les noves vies de contacte a través de les xarxes socials, en aquest moment dinamitzades per una professional. A més en abril del 2011 es va activar la nova versió de la pàgina web, donant més importància als continguts i recursos que van als joves. Des de que estem aplicant aquesta nova filosofia mes darrera mes tenim record de visitants a la plana web. Apostem per canals de comunicació clars, una filosofia de treball ferma i l’acció vers un posicionament creatiu, modern, proper, adaptat a les noves tecnologies… que inviti al

149


jove a creure en les seves possibilitats, apropant-lo a l’administració i li ajudi a respondre a les seves necessitats vitals. En aquest sentit i seguint aquesta filosofia desenvolupem un projecte joventut_2.0 on lliguem l’activitat de Joventut amb les noves tecnologies per tal d’apropar-nos als i les joves amb els mitjans i les eines que utilitzen diàriament en la seva vida. És per això que els mecanismes de comunicació que impulsarem amb el desenvolupament de Pla Comarcal són: - La nostra web - Utilització dels SMS per serveis. - Facebook i Twitter - Youtube. - Tecnologia RSS - Utilització dels correus electrònics per enviar el butlletí digital i l’enviament de la resolució de consultes a través del correu electrònic. En tots casos intentarem potenciar la participació activa del jove en tots el canals comunicatius. A part de tots aquestes sistemes de comunicació, volem aprofitar les xarxes d’equipament públics i de trobada formal i no formal de joves com a espais per a difondre les nostres actuacions, serveis i notícies d’interès pels joves. És en aquest sentit que hem dissenyat un itinerari comunicatiu aprofitant aquestes xarxes: - Xarxes de biblioteques municipals - Xarxes d’equipaments juvenils - Xarxes d’equipament d’orientació laboral. - Xarxa de dinamització dels IES del territori - Xarxa d’IES del territori. En tots aquests equipaments hem establert un espai propi on enviem via correu electrònic cartells informatius, notícies joves, que en plafons informatius es penja aquesta informació.

150


5- Model d’avaluació

151


Com avaluarem el Pla Comarcal de Joventut 2013-2016? Un de les fites més importants que ens continuem marcant per aquest pla comarcal és disposar d’eines per a poder fer una avaluació continua del nostre pla. És per això que hem creat diferents processos de consulta Avaluació Quantitativa Disposem de diferents documents que analitzen i contemplen el nombre total de beneficiaris de tots els nostres serveis. Aquest document inclou: Nombre total joves que han estat usuaris dels nostres serveis a través de consultes, assessories o tallers realitzats als diferents equipaments o espais vinculats a l’Oficina de Joventut i l’Habitatge: Centre d’Informació i Recursos per l’Emancipació Juvenil (CIREJ), el Centre Europa Jove (CEJ), Web del Barcelonès Jove, compartir habitatge, en total més de 200 indicadors. Avaluació Qualitativa Respecte de l’avaluació qualitativa hem de diferenciar l’avaluació que té a veure amb la valoració del treball intern que es fa des de l’Oficina de Joventut i Habitatge per part dels treballadors responsables de programes i serveis i la valoració que fan els usuaris dels nostres serveis de l’atenció rebuda. L’avaluació que té a veure amb l’anàlisi del treball intern que es fa des de l’Oficina de Joventut i Habitatge. Aquesta avaluació té en compte les opinions dels treballadors de l’Oficina, de tots els responsables tècnics municipals. L’eina d’avaluació que fem servir per tenir l’opinió qualitativa respecte del treball intern de tots els treballadors ha estat l’entrevista. Aquestes entrevistes s’han basat en el mètode DAFO. Hem demanat a cada responsable de les diferents actuacions la seva valoració de les dificultats i fortaleses que presenta els desenvolupament de la seva feina del dia a dia i de les amenaces i oportunitats que detecten al seu entorn. Amb els tècnics municipals s’ha captat la seva avaluació a través de les reunions que es tenen amb ells, i d’enquestes i/o entrevistes. L’avaluació que fa relació a la qualitat dels serveis que s’ofereixen des de diferents equipaments vinculats a l’Oficina Joventut i Habitatge des del punt de vista de l’usuari. Per realitzar aquest tipus d’avaluació hem utilitzat l’enquesta com a eina fonamental de recollida de dades. L’enquesta és un procediment de recollida de informació directa mitjançant un qüestionari i que exigeix un tractament estadístic de les dades recollides per fer valoracions i arribar a conclusions. Hem realitzat diferents tipus d’enquesta o formularis de valoració: > Enquestes en format paper a tots els usuaris que han rebut assessorament presencial en temes d’emancipació al CIREJ > Enquestes telefòniques per tal de conèixer l’impacte dels nostres serveis en els joves assessorats > Enquestes a respondre online pels joves que van decidir utilitzar aquest format per assessorar-se.

152


En els procés d’avaluació han participat aquest agents: - Personal propi de l’estructura tècnica de l’Oficina de Joventut i l’Habitatge coordinats al llarg de tot el procés pel cap de l’oficina. - Responsables tècnics de joventut de tots els municipis de la comarca. - Usuaris dels nostres serveis tant del Centre Europa Jove com del CIREJ i usuaris de les borses joves habitatge, programa compartir habitatge i la web barcelonesjove.net Més concretament es detalla, en els àmbits, els indicadors de seguiment i resultat a utilitzar en l’avaluació de les accions:

Qué avaluem? Indicadors de seguiment Indicadors de resultatInforme mensual d'actuacions entorn a les instal·lacions juvenilsNúmero d'inspeccions a albertsNúmero de noves instal·lacions juvenilsNúmero de visites als casals d'estiu i resolucions de les problemàtiques existents Avaluació anual de les visites als casals d'estiu

Memòria anual d'actuacionsResum anual dels indicadors de seguiment

Acta i acords de les reunions (valoració i seguiment) Valoració anual Reunions de seguiment amb el personal de l'OJiH Valoració anual

Memòria anual d'actuacionsResum anual dels indicadors de seguiment

Grau de satisfacció dels usuaris Informe anual de valoració

Reunions de seguiment amb el personal de l'OJiH Valoració anual

Informe mensual amb els indicadors especificats a l'actuació Memòria anual d'actuacionsInforme mensual de Compartir Habitatge Resum anual dels indicadors de seguimentGrau de satisfacció dels usuaris Informe anual de valoració

Reunions de seguiment amb el personal de l'OJiH Valoració anual

Informe mensual amb els indicadors especificats a l'actuació

Avaluació anual de l'Informe d'actuacions entorn a les instal·lacions juvenils

Informe mensual amb els indicadors especificats a l'actuació

0- Delegació de competències

1- Barcelonès en Xarxa. Enfortint les polítiques de joventut de la comarca

2- Suport als municipis per la millora de l'ocupabilitat i la

capacitació professional dels joves i

l'emprenedoria juvenil tant aquí com a

l'estranger

3- Potenciar valors i aportar recursos als joves

per superar la crisi i generar un canvi de

model més cooperatiu, solidari i sostenible

153


Què/Qui/Com/Quan avaluem?

Anàlisi de la realitat

Per avaluar l'impacta del PCJ, es tindrà en compte els indicadors de seguiment i resultat de les actuacions en comparació amb l'anàlisi de la realitat juvenil. Tant des d'un punt de vista quantitatiu a través de l'EDE comarcal, fent una especial atenció a les dades de l'atur juvenil. Amb aquestes dades hem analitzat totes les polítiques de joventut desenvolupades a la comarca, i tenint en compte el marc jurídic, i les dades extretes d'entrevistes a joves, hem definit els problemes que tenen la realitat juvenil. Per a avaluar la implementació del pla analitzarem cada dos anys aquestes dades per reorientar la nostra intervenció.

Anàlisi de les causes Amb la col·laboració dels agents juvenils dels diferents ajuntaments analitzarem, conjuntament amb els caps d'oficines dels CCB,i els tècnics de l'OJiH les causes dels problemes detectats. Aquest anàlisi es realitzarà a l'acabament del pla.

Visualització

De cara a avaluar el nostre pla tenim en compte les polítiques desenvolupades pels ajuntaments. Aquestes s'extreuen dels seus respectius plans locals, entrevistes i qüestionaris. A més tenim en compte les polítiques desenvolupades per les diferents oficines del CCB.

Priorització

Per poder determinar les prioritats tindrem en compte el marc jurídic entre el CCb i els diferents ajuntaments, així com el Pla de Mandat del CCB i les diferents prioritats marcades pels ajuntaments de la comarca. Aquestes prioritats es senyalen per a definir el pla comarcal cada quatre anys.

Avaluació de disseny Objectius del Pla

Tots els nostres objectius han desenvolupat un pla d'actuació, aquestes actuacions tenen un procediment i uns indicadors d'avaluació mensuals i anuals. Aquests indicadors es relaten a cada fitxa. Des dels diferents tècnics elaboraran un informe mensual dels resultats i principals indicadors de cada programa en relació a les diferents actuacions. Aquests indicadors es tindran especialment en compte per fer una avaluació continuada i per fer l'avaluació intermitja als dos anys per a poder reorientar la intervenció. L'avaluació continuada es realitza a través de les diferents trobades de les xarxes comarcals que es realitzen cada tres mesos i les que es fan a nivell tècnic del CCB. L'avaluació interdepertamentalment del Pla es fa a través del comitè de direcció i s'avaluarà l'impacta, aquestes avaluacions es realitzen cada dos mesos en el CCB.

Criteris d'avaluació: eficàcia A través de les diferents reunions de tècnics tant del CCB com de les xarxes, cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: eficiència A través de les diferents reunions de tècnics tant del CCB com de les xarxes, cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: ImpacteA través de les diferents reunions de tècnics tant del CCB com de les xarxes, cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: Cobertura A través de les diferents reunions de tècnics tant del CCB com de les xarxes, cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: VisibilitatA través de les diferents reunions de tècnics tant del CCB com de les xarxes, cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Informe d'avaluació Recomanacions

Cada any es realitzarà un informe d'avaluació per a poder determinar l'impacta del Pla. Cada dos anys es revisarà integralment tot el pla per poder determinar noves actuacions i programes d'intervenció. Aquesta avaluació es realitzarà amb tots els agents implicats en el Pla.

Avaluació de Diagnòstic

Avaluació de la implementació

154


6- Temporalització

155


Un pla Comarcal en constant canvi i adaptació. Gràcies al procés d’avaluació del període 2009-2012 hem constatat que cal tenir certa flexibilitat de canvi i d’adaptació dels diferents plans d’actuació que hem desenvolupat. És per això que aquest període 2013-2016 també té aquest premissa, dotant-nos d’eines que ens ajudin a poder avaluar i reorientar les nostres actuacions. Sempre tenint en comte que les limitacions pressupostàries de vegades poden impedir aplicar aquests canvis en un mateix exercici. La durada del Pla Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Barcelonès, es configura pel període 2013-2016, considerant que la política de joventut, està emmarcada dintre del Pla d’Actuació Municipal 2011-2015, aprovat pel Ple de la nostra institució. Cal tenir en compte que l’any 2013, donat que ja es té el pressupost aprovat pel nostre Ple, és difícil contemplar noves actuacions que surten en aquest pla d’actuació, per això el desplegament efectiu de noves actuacions es desenvoluparà a final 2013 i inicis de l’any 2014. Adjuntem un quadre trimestral amb les fases del pla.

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

Analisi de la Realitat

Disseny del Pla

Reorientació del Pla

Pla d'actuació

Avaluació Anual

Avaluació Intermitja

Avaluació Final

2013 2014 2015 2016

156


7 - Recursos generals

157


7.1- Recursos materials Per a desenvolupar el Pla Comarcal del Barcelonès, l’oficina de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal disposa d’un seguit de recursos materials com són. Seu Central del CCB. -Espais de treball amb un ordinador pel personal propi del CCB i pels serveis externs de comunicació (suport i estudiant en pràctiques). -Impressora, connexió a internet, fotocopiadora, encuadernadora. -Sales de Reunions. -Sala d’actes. Oficines Centre Europa Jove - Santa Coloma de Gramenet- Espai de treball: 3 ordinadors per treball intern amb connexió a internet, Impressora Fotocopiadora, plafons, estanteries Material fungible: fulls de colors, material d’oficina (grapadora, taladro.... ) Sala de formació: cadires, portàtil i canó. Pissarra Oficines CIREJ (Badiu Jove) –Badalona - En breu tindrem una nova seu a l’antic Pavelló De la Penya a Badalona, amb unes instal·lacions més adequades i modernes d’atenció als joves. Espai de treball: 4 ordinadors per treball intern amb connexió a internet, Impressora Fotocopiadora, plafons, estanteries Material fungible: fulls de colors, material d’oficina (grapadora, taladro.... ) Sala de formació: cadires, portàtil i canó. Pissarra El polidor – Sant Adrià de Besòs Espai de treball: 1 ordinadors per treball intern amb connexió a internet, Impressora Fotocopiadora, plafons, estanteries Material fungible: fulls de colors, material d’oficina (grapadora, taladro.... ) Sala de formació: cadires, portàtil i canó. Pissarra Oficina Jove d’Emancipació –L’Hospitalet Espai de treball: 2 ordinadors per treball intern amb connexió a internet, Impressora Fotocopiadora, plafons, estanteries Material fungible: fulls de colors, material d’oficina (grapadora, taladro.... ) Sala de formació: cadires, portàtil i canó. Pissarra

158


7.2- Recursos humans de l’Oficina de Joventut i Habitatge Les persones com a element bàsic de l’organització són les responsables d’interactuar per aconseguir uns objectius comuns, però per arribar a fer realitat aquesta missió el primer pas és enumerar i definir aquelles activitats necessàries per la seva consecució. L’estructuració d’aquestes activitats, acompanyada de la distribució dels Recursos necessaris, és la conseqüència de la nostra estructura. Es plantegen les 3 qüestions bàsiques per garantir l’èxit polític durant aquest mandat:

• Atribuir l’autoritat necessària pel bon funcionament d’aquesta, és a dir, delegar eficaçment.

• Definir i concretar les funcions del personal. • Distribuir les responsabilitats en funció de les capacitats i actituds.

El model doncs, pretén ser modern i actualitzat, motivant al nostre personal i facilitant les eines per què es sentin partícips i part important. Per tant, la nostra voluntat serà la de treballar amb la Direcció de Personal i Gerència del Consell Comarcal, coneixent el paper estratègic de la nostra organització per aconseguir el funcionament correcte i eficient dels recursos i una constant adaptació als canvis que es produeixen al nostre entorn. La nostra activitat és planifica a llarg termini amb una clara orientació estratègica, per tant els resultats no són tangibles d’immediat. La vocació i la motivació a l’hora de presentar aquesta estructura és per tant la de ser útils i necessaris dintre de la macro organització de la qual formem part. L'Oficina de Joventut i Habitatge del CCB actualment compte amb l’estructura de personal següent: - Responsable Tècnic de l'Oficina de Joventut i Habitatge - Arquitecte tècnic per a instal·lacions juvenils. (40 % Jornada) - Auxiliar tècnica de Joventut (jornada complerta) - Auxiliar tècnica de programes de Mobilitat (jornada complerta) - Auxiliar Administratiu de suport a l'Oficina de Joventut i Habitatge la Joventut i Habitatge. - Responsable del manteniment de la pàgina www.barcelonesjove.net. Contracte de Serveis amb l'entitat DIOMIRA. - Tècnica de suport al Centre Europa Jove. Contracte de Servei amb l’entitat Nexes - Voluntari Europeu de suport al Centre Europa Jove. - Assessora en matèria d’ocupació i formació de l’entitat CISEC, dona suport al CIREJ.

159


ORGANIGRAMA JERÀRQUIC-FUNCIONAL OFICINA DE JOVENTUT I HABITATGE

CONSELL COMARCAL DEL BARCELONÈS Primer Semestre 2013

CAP OFICINA DE JOVENTUT I HABITATGE

PEDRO MARTÍN Coordinació i direcció global de l’Oficina.

Seu CCB

COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS

MOBIILITAT EUROPEA

OCUPACIÓ/TET

MIREIA PASTÓ Suport en la coordinació

serveis CIREJ

Badalona

BLANCA SANCHEZ CISEC 35 H. Tallers IES

Ass. laboral i formació Badalona-St. Adria-Santa

Coloma

NADINE RUTOW- Impuls activitats CEJ i dinamitzar la xarxa

Europa Jove Hospitalet-Badalona-BCN-

Santa Coloma

DICLE KALKAN Voluntària Europea

25 h/s

-Badalona- -Santa Coloma

SONIA GUTIÉRREZ - NEXES.

35 h/settmana.

Badalona- -Santa Coloma

MIREIA PASTÓ Suport elab. memòries, convocatòries, informes, suport en puntes de feina, suport coord. xarxes visites estiu. Seu CCB

MARTA BUSQUET Suport administratiu

Seu CCB

YOLANDA CERVERA -DIOMIRA 35 h/s.

Seu CCB

LAIA TOLDRÀ Becària 12 h/setmana Suport xarxes socials i compartir habitatge

Seu CCB

NADINE RUTOW Realització visites estiu

Seu CCB divendres

Suport d’altres Oficines del CCB

Lluis Garrido. Arquitecte

Tècnic de l’Oficina de Serveis Tècnics.

Per a les actuacions relacionades amb les instal·lacions juvenils.

Gemma Morelló. AODL

Tècnica de l’Oficina d’Ocupació i Promoció

Social. Elaboració de l’informe anual de la situació dels

joves del Barcelonès i del Informe trimestral sobre

l’ocupació. Seu CCB

160


7.3. Pressupost i pla de finançament L’Oficina de joventut i Habitatge disposarà d’uns recursos per fer front a les seves previsions de despesa: fons propis + fons externs (subvencions rebudes d’altres ens).

Les relacions d’interinstitucionalitat suposa, entre d’altres, la captació de recursos per poder fer front a part de les necessitats de despesa. El Pla Comarcal de Joventut 2013-2016, es finançarà bàsicament amb: pressupost corrent del programa de joventut (Consell Comarcal del Barcelonès), pels convenis amb la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i per subvencions concedides per la Diputació de Barcelona –Oficina del Pla Jove-, pel Fons de Cooperació Local per a entitats supramunicipals tant de L’Hospitalet com de Badalona que es dediquen al desenvolupament de les polítiques de joventut que realitza el Consell Comarcal del Barcelonès, pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i per subvencions finalistes per programes de la Unió Europea. Degut a la difícil situació financera i de tresoreria de les administracions locals, inclosa la nostra les indicacions pressupostàries s’imposa criteris de prudència, racionalització i de contenció en la contractació i en la despesa. S’adjunta el quadre relatiu al pressupost 2013 de l’Oficina de Joventut i Habitatge del CCB.

161


Subvencions de la Direcció General de Joventut

ANY

Delegació Competències (Instal·lacions

juvenils i visites casals estiu personal Pla Comarcal

Centre Europa Jove

Borses Joves d'Habitatge Total

1998 10.818,00 10.818,001999 17.935,00 3.786,38 21.721,382000 18.293,00 7.813,00 26.106,002001 36.661,00 15.626,31 52.287,312002 37.395,00 24.000,00 24.000,00 85.395,002003 38.143,00 58.500,00 54.000,00 150.643,002004 26.239,00 89.904,00 69.500,00 185.643,002005 15.700,00 45.300,00 83.000,00 144.000,002006 18.235,00 44.750,00 98.000,00 160.985,002007 17.538,00 45.462,00 98.000,00 161.000,002008 17.422,65 44.577,32 97.500,00 159.499,972009 9.408,24 56481,48 91.000,00 156.889,722010 9408,24 56481,47 91.000,00 156.889,712011 13408 47.681,00 65.000,00 126.089,002012 12.974,00 30.000,00 17.374,00 10.000,00 0,00 70.348,00

Des de l’any 1998, el Consell Comarcal del Barcelonès té delegades algunes competències en temes de Joventut, que s’han anat ampliant aquests últims anys. És el cas de l’autorització, la inspecció i la sanció d’albergs i cases de colònies, de la creació de l’Oficina de Serveis a la Joventut per a desenvolupar les accions coordinades des de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat, de la coordinació dels punts d’Informació Juvenil, l’assessorament a les associacions juvenils, els programes de mobilitat europea, el Centre d’Informació i Recursos per a l’Emancipació Juvenil

162


(CIREJ), etc... Aquest centre és un servei d’informació, orientació i assessorament adreçat als joves de Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma, especialitzat en temes d’emancipació juvenil tals com la formació, l’ocupació, el treball, l’habitatge o la mobilitat europea. Al 2008 es crea la Xarxa Comarcal de Punts Joves d’Informació per a l’emancipació del Barcelonès (Xarxa de PIE’s). La creació de la Xarxa es duu a terme donats el bons resultats de la col·laboració entre el Consell Comarcal del Barcelonès i els ajuntaments de Badalona, L’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet en les diferents accions de suport als joves en els seus processos d’emancipació -amb el Centre Europa Jove i el CIREJ-. Aquesta xarxa l’integren els Punts d’Informació Juvenil municipals i els serveis juvenils comarcals que els municipis i el Consell acordin incorporar. El Consell assumeix les despeses de funcionament i coordinació de la Xarxa de PIE’s. La Direcció General de Joventut col·labora a partir de 2012 amb el Consell per tal de donar suport en matèria de mobilitat europea, i que al 2013 el Centre Europa Jove es converteixi en un servei especialitzat en mobilitat internacional jove i serveixi de referència a nivell de tot Catalunya. Les subvencions d’ingrés previstes en el pressupost de 2013 per al desenvolupament de les competències delegades de Joventut que atorga la Generalitat , es concreten en: Conveni de delegació de competències Un total de 43mil euros per a finançar parcialment l’exercici de les potestats en matèria d’instal·lacions juvenils i per vetllar per al compliment de la normativa en matèria d’activitats d’educació en el lleure. Suport al Pla Comarcal de Joventut del Barcelonès S’estima en 18.120€ per al finançament de les accions de l’esmentat pla, que hauran de justificar-se en cada cas. En relació al pressupost anterior, hi ha un trasllat entre els recursos que abans es rebien per aquest Pla (que es redueixen) i els que es rebien per la delegació de competències (que augmenten). En total es pressuposten 61 mil euros Es preveu rebre les dotacions del Fons de Cooperació Local per a serveis supramunicipals dels municipis de Badalona i L’Hospitalet, per aplicar-los al finançament de tots els serveis de joventut que el Consell presta als diversos municipis. Per a 2013 la dotació d’aquest ingrés s’estima en 95.000€, calculat en base a una possible reducció de fins el 40% respecte el liquidat en l’exercici 2011, vista l’evolució decreixent d’aquest fons al llarg dels últims anys. Suport al Centre Europa Jove Hi ha el compromís de Direcció General de Joventut de la Generalitat de col·laborar amb 15.000€ en matèria de mobilitat europea, reforçant així les activitats del Centre Europa Jove, que es converteix en un centre de referència que donarà servei a professionals i tècnics del sector de tot Catalunya respecte a programes de mobilitat internacional, dins la Xarxa Nacional d’Emancipació juvenil de Catalunya.

163


Altres subvencions de suport a l’ocupació juvenil S’inclouen al Pressupost 2013 les subvencions que la Diputació de Barcelona dóna habitualment el Consell de suport al CIREJ i l’emancipació juvenil, amb uns 7.000€ , i d’altres petites subvencions per a altres programes de suport a l’emancipació, orientació curricular, sensibilització, solidaritat etc. que s’estimen en 7.600€ més. Xarxa Transició Escola Treball El Consell Comarcal ha iniciat treballs per tal de disposar d’una visió actualitzada dels recursos existents i de la necessitat real de programes de “transició escola treball”. Per a 2013 es preveu una dotació en el Pressupost del Consell de 10.748€, que permeti actualitzar el mapa de recursos TET disponibles i els lligui amb les necessitats i inquietuds del sector educatiu i alumnat envers aquests programes, per tal de donar un major suport als joves de la comarca en l’accés al mercat laboral. La dotació de 2013 suposa una reducció important respecte la de 2012. Programa Treball – Campus i col·laboració beques Leonardo. Se seguirà amb el programa de cooperació educativa amb la UAB, que permet tenir estudiants de periodisme en pràctiques al Consell participant en les activitats informatives adreçades a joves, amb una dotació de 2.500€ al 2013, equivalent a la de l’exercici anterior. Es preveu també col·laborar amb entitats juvenils que gestionin beques Leonardo que permeten enviar a joves de la comarca a estudiar a d’altres països d’Europa, amb una dotació de 3.600€ Altres despeses corrents de personal, compres de béns i serveis, inversió Les despeses de personal de l’Oficina de Joventut i Habitatge del Consell s’estimen per a 2013 en 174.563 € . Pel que fa al capítol d’altres compres de béns i serveis tenen un import de 97.648€, nivell similar al de l’exercici 2012. El pressupost de 2013 inclou una dotació de 100.000 de transferències de capital a l’Ajuntament de Badalona com a col·laboració del Consell en el finançament de les obres de l’equipament juvenil municipal Badiu jove, d’acord al conveni aprovat en el seu dia. El marge resultant de l’Oficina de Joventut s’estima negatiu per a 2013 en uns 203 mil euros, molt major que en l’exercici anterior, especialment per l’efecte de l’esmentada dotació d’inversió. La important reducció dels ingressos però, ha obligat a reduir també la despesa corrent.

bases 2013 2016...3 Pla Comarcal de Joventut 2013_2016 3.2. Prioritats transversals i Principis...

Documents

Transcript of bases 2013 2016...3 Pla Comarcal de Joventut 2013_2016 3.2. Prioritats transversals i Principis...