butlletí 30 anys

30

Pòrtic

5 Acta de la Junta del Col·legi d’Advocats

6Acta Fundacional del Patronat

7Miquel Casals i Colldecarrera (1979-1990)

10Josep Pi-Sunyer i Coberta (1990-1995)

12Josep Maria Puig Salellas (1995-1996)

14Agustí Contijoch i Mestres (1996-2000)

16Joan Martí i Castell (2000-2003)

18Francesc Vallverdú i Canes (2003-)

20Manifest de la Cultura Catalana

22

3

Pòrtic

Amb motiu del trentè aniversari de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el seu Comitè Executiu ha considerat que, al costat dels actes commemoratius –és a dir, les Jornades de debat i la presentació del material d’estudi i l’audiovisual–, també seria oportú de deixar constància escrita d’alguns elements que articulen la història de la nostra entitat.

Totes les institucions són representades per persones i en el cas de la nostra Fundació totes elles han sabut encarnar l’esperit fundacional. És just, doncs, que en aquest opuscle apareguin les biografies de tots els presidents de la Fundació, des dels dos primers, Miquel Casals i Josep M. Pi-Sunyer, que precisament foren també puntals del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), fins als que continuaren en aquesta tasca. Sóc conscient que limitant la llista als presidents es marginen altres persones que han estat fonamentals per al bon funcionament de la Fundació i per això voldríem que quedés molt clar que si els seus noms són omesos per raons pràctiques fàcils d’entendre, el seu paper fonamental per a la continuïtat de la institució el tenim sempre present.

Tots els que han impulsat la Fundació han vist en aquella magna iniciativa cultural i cívica que fou el Congrés de Cultura Catalana la raó de ser de la nostra entitat. Per aquest motiu, s’ha volgut recollir en aquest opuscle l’acta de 28 de gener de 1975 de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb l’acord unànime de portar a terme un congrés en defensa de la cultura catalana, tal com fou denominat aleshores el futur Congrés.

Les tasques del Congrés foren múltiples i variades, d’una tal magnitud que no les podem pas resumir en poques ratlles. Per això, hem trobat com a més convenient de reproduir el Manifest de la Cultura Catalana, aprovat en la cloenda del Congrés, una peça breu, diàfana i contundent, el qual continua essent no sols la millor penyora de les llargues discussions en cadascun dels vint-i-tres àmbits, sinó també el testimoniatge definitiu que els propòsits i els objectius d’aquell documents mantenen la seva plena vigència.

Finalment, en l’apartat documental no hi podia mancar l’acta de constitució del Patronat de la Fundació, el primer testimoni registral de la posada en funcionament de la nostra entitat.

Per tot plegat, confiem que aquest butlletí respongui a una doble utilitat: d’una banda, de cara endins de la institució, hauria de servir de recordatori commemoratiu d’una gran empresa cívica en què tant hem cregut i gràcies a la qual l’esperit i els propòsits del Congrés de Cultura Catalana s’han pogut perpetuar; i d’altra banda, de cara enfora, seria una petita mostra testimonial, que pot ajudar a comprendre i compartir els ideals que ens mouen des de sempre. Per molts anys!

Francesc Vallverdú President de la FCCC Barcelona, novembre de 2010

5

Acta de la Junta del Col·legi d’Advocats de 27 de gener de 1975 (fragment)

6

Acta Fundacional del Patronat

7

8

9

10

11

Neix a Figueres l’any 1918. Estudià dret a la Facultat de Barcelona llicenciant-se l’any 1940, obté el grau de Doctor en dret l’any 1944. Es col·legia a l’ Il·ltre. Col·legi d’advocats de Barcelona l’any 1941 i exerceix l’advocacia fins a la seva mort l’any 1990. Va ser professor de dret civil a la facultat de dret de Barcelona fins l’ant 1974. Degà de l’ Il·ltre. Col·legi d’advocats de Barcelona (1972-1977). Ingressà a l’acadèmia de Jurisprudència i legislació de Catalunya l’any 1959 i la va presidir durant els anys 1977 a 1990. Nomenat membre de l’ Institut de dret Comparat l’any 1960 i director de l’institut de dret comparat l’any 1972. Membre del Consejo General de la Abogacia i Vice-president del Consejo General de la Abogacia Española. Vocal permanent de la Comisión General de Codificacion del Ministerio de Justicia. Va presidir el Congres de Cultura Catalana (1975-1977) i va ser el primer President de la Fundació Congrés de Cultura catalana 1979- 1990. Va ésser anomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat des de 1979 fins a 1990. Acadèmic de número de la Real acadèmia de Jurisprudència i legislacion de Madrid (1980) i de la Real acadèmia de ciències econòmiques i financeres de Barcelona 1980-1990).

Son nombrosos els seus llibres i estudis de dret Civil català i de dret mercantil destacant-se: “El dret real de servitud”, “la doctrina foral del Tribunal Suprem”, i els “estudis d’oposició cambiaria”, va impartir nombroses conferencies i te en-tre d’altres la medalla d’honor del Il·ltre. Col·legi de procuradors de Barcelona, la del Il·ltre. Col·legi d’advocats de Barcelona i la Creu de Sant Raimon de Penyafort al merit jurídic.

Activitats impulsades sota la seva presidència:

Ajut Fundació Congrés de Cultura Catalana, Beques d’ampliació d’Estudis a l’estranger, Ajut a divulgacions culturals i publicacions, Estímul a la divulgació d’investigacions científiques, Projecció exterior de la cultura Catalana, Campanyes de Mobilització i sensibilització: “El país a l’escola”, “Jornades d’intercanvi escolar”, “Àlbums de cromos de Catalunya”, Premi Pau Vila, Premi d’investigació sobre les Pitiüses, Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, Premi d’Arquitectura Antoni Bonet, II Congrés Internacional de la Llengua, I conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental, Premi Internacional Ramon Llull.

Miquel Casals i Colldecarrera

President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 1979 a 1990 (Figueres, 1918 - Barcelona, 1990)

12

13

Josep Pi-Sunyer i Cuberta (Barcelona, 1913) fou un polític català, fill de Carles Pi i Sunyer. De ben jove milità a les Joventuts d’Estat Català, però des del 1931 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya, del que en fou un dels fundadors. El 1935 es va llicenciar en dret. Després de la guerra civil espanyola es va exiliar primer a França i després a Londres, on el 1947 participà en la fundació de la Internacional Liberal. El 1948 marxà a Veneçuela amb la seva família i no va tornar fins a començaments dels anys setanta.

Del 1973 al 1976 fou secretari de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona i el 1975 fou un dels encoratjadors del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya el català al carrer. Del 1975 al 1978 milità a Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), però el 1980 tornà a ERC i a les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollit senador per la província de Girona dins la coalició Catalunya al Senat amb CiU, càrrec que ocupà fins el 1986. També havia estat diputat per ERC per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1979 durant el 1980-1982, substituint Heribert Barrera i Costa. Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort.

Activitats impulsades sota la seva presidència:

Ajuts a divulgacions científiques, II Jornades sobre recerca cinematogràfiques, Llibres dels actes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Promoció exterior de la Cultura Catalana amb entitats com: l’Anglo Catalan Society, el Centre d’Études Catalanes de Paris, la Universitat de Budapest, Associació Cultural Catalano-Hongaresa, North American Catalan Society. Campanyes de mobilització i sensibilització de la cultura catalana, Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històrics, Premi Pau Vila, Premi Miquel Casals i Colldecarrera de dret privat català, Premi Internacional Ramon Llull.

Josep Pi-Sunyer i Cuberta President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 1990 a 1995

(Barcelona, 1913 - Roses, 1995)

14

15

Josep M. Puig Salellas neix a Girona el 12 de febrer de l’any 1924.

Es llicencia en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1947 i l’any 1953 guanya les oposicions a notaries. Fou primera-ment notari de Ponts i, seguidament, de Tarragona (1958) i de Barcelona (1970), fins a la seva jubilació.

El 1975 fou elegit Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, càrrec que ocupa fins el 1980. Des de la seva reinstauració pel president Tarradellas i fins el 2005, ha estat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat president del Consell Social de la Universitat de Barcelona entre 1984 i 1998.

Membre de l’ Institut d’Estudis Catalans, havent estat president de la seva Secció de Filosofia i Ciències Socials, i també mem-bre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 1981 i de la de Ciències Econòmiques i Financeres des del 1980, fins a la seva mort.

Membre del Ple de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barce-lona entre 1990 i 1998, i president de la seva Comissió d’Assumptes Jurídics.

Membre del Consell General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona entre 1993 i 2002.

Nomenat Cònsol de Mar el 25 d’abril de 1996.

Premi periodístic Rafael Casanova el 1982 pel seu article “Un toque de atención” publicat a La Vanguardia el 2 de febrer de 1981.

Creu de Sant Jordi (1983), i medalla d’or de la Universitat de Barcelona (1999), i de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (2000). President de la Fundació Noguera fins a la seva mort.

Activitats impulsades sota la seva presidència:

Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històrics, Premi Miquel Casals i Colldecarrera, Premi Internacional Ramon Llull, Ajuts a la publicació de tesis doctorals sobre ciències humanes i socials, Borses d’estudi per aprendre català als Països Catalans, Promoció exterior de la cultura catalana amb les entitats: Catalanística Hongaresa, Anglo Catalan Society, Centre d’Études Catalanes de Paris, North American Catalan Society. Campanyes de mobilització i sensibilització de la cultura catalana, Fundació Universal de la Sardana, Simposi sobre mobilitat humana, interrelacions i intercanvi cultural als Països Catalans, Gran Festa del Civisme i de la Tolerància, Jornades d’intercanvi per a estudiants dels Països Catalans sobre “les aportacions del poble dels Països de llengua catalana al conjunt de la humanitat”.

Josep Maria Puig Salellas President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 1995 a 1996

(Girona, 1924 - Barcelona, 2007)

16

17

Agustí Contijoch i Mestres va néixer a Barcelona l’any 1928. Estudià químiques a la Universitat Central. Va treballar sempre en la indústria química. Va ser degà del Col·legi de Químics. L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual en fou president des del 1988 fins a la seva mort. També va promoure la unificació de les pimes europees en la UEAPME. Fou també membre fundador de la Societat Espanyola de Químics cosmètics i soci fundador dels Laboratoris Miret on treballà molts anys. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir el 9 d’octubre de 2002.

Activitats impulsades sota la seva presidència:

Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històris, Premi Inter-nacional Ramon Llull, Premi Miquel Casals i Colldecarrera, Premi Pau Vila, Celebració

del vintè aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Ajuts a la publicació de tesis doctorals sobre ciències humanes i socials. Prmoció exterior de la cultura catalana amb les entitats: Catalanística Hongaresa, Anglo Catalan Society, Centre d’Études Catalanes de Paris, North American Catalan Society. Campanyes de mobilització i sensibilització de la cultura catalana. Jornades d’Intercanvi per a estudiants dels Països Catalans i concurs de treballs sobre “Com millorar els Països Catalans per tal de reeixir enmig de l’onada mundialitzadora que s’acosta”. Ajuts a divulgacions culturals científiques i relacions amb entitats dels Països Catalans. Projecte amb la Universitat de Wales “Diversity in adult education”. Borses d’estudis. Presentació del llibre “De les idees als fets. Reflexions al cap de 20 anys del Congrés de Cultura Catalana”.

Agustí Contijoch i Mestres President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 1996 a 2000

(Barcelona, 1928 - 2002)

18

19

(Tarragona, 1945) Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat el primer rector, des del 1991. Abans ho havia estat de la Universitat de Barcelona. Primer president de l’Institut Interuni-versitari Joan Lluís Vives i director del Servei de Relacions Exteriors de l’IEC (2000-2002). Ha desenvolupat una tasca important de recerca en l’àmbit de la dialectologia social i en l’equip de l’Atles lingüístic del domini català. Ha estat coordinador de l’àrea científica Llengua i ensenyament del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. És autor dels llibres El català medieval. La llengua de Ramon Llull i Documents d’història de la llengua catalana, entre molts altres. Ha estat president del Consell Supervisor del TERMCAT (1999-2002), president de la Fundació Congrés de Cultura Catala-na (2000-2003), membre del Consell Supervisor del CRUSCAT i membre del consell de redacció d’Estudis Romànics, entre d’altres càrrecs.

Activitats impulsades sota la seva presidència:

Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històris, Premi Internacional Ramon Llull, Premi Miquel Casals i Colldecarrera, Premi Pau Vila, Jornades Internacionas de Llengua i Cultura Catalanes, Borses d’estudi, Promoció exterior de la cultura catalana amb les entitats: Catalanística Hongaresa, Anglo Catalan Society, Céntre d’Études Catalanes de Paris, North American Catalan Society. Creació del Cercle XXI. Campanyes de mobilització i sensibilització, Ajuts a divulgacions culturals i científiques, Jornades de Debat sobre la immigració i jornada de debat sobre l’ensenyament primari.

Joan Martí i Castell President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2000 a 2003

(Tarragona, 1945)

20

21

Francesc Vallverdú i Canes (Barcelona, 1935), llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a advocat i tècnic editorial. És escriptor, traductor i sociolingüista. És considerat un dels més ferms cultivadors del realisme social en poesia: Com llances (1961), premi Joan Salvat-Papasseit; Cada paraula, un vidre (1968), premi Carles Riba; Somni, insomni (1971); Retorn a Bílbilis (1974), premi Ausiàs March de Gandia; Leviatan (1984); o Encalçar el vent (1995). Ha traduït el Decameró (1988) de Boccaccio i obres de Calvino, Moravia, Pavese i Sciascia. És un dels introductors de la sociolingüística als Països Catalans, amb obres com L’escriptor català i el problema de la llengua (1968), Dues llengües: dues funcions? (1970), El fet lingüístic com a fet social (1973), premi Octubre-Joan Fuster d’assaig, i L’ús del català: un futur controvertit (1990), entre d’altres. Ha estat assessor lingüístic del Gran Larousse Català i director de l’Enciclopèdia de la llengua catalana (2002). Fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística i director de l’anuari Treballs de Sociolingüística (1977-1993). També fou assessor lingüístic de la Direcció a l’antiga Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1985-2006). És membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica). Des de 2003 és president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El 2009 es publica la seva obra poètica completa, amb el títol Temps sense treva. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Activitats impulsades sota la seva presidència:

Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històrics, Premi Internacional Ramon Llull, Premi Miquel Casals i Colldecarrera, Premi Pau Vila, Promoció exterior de la cultura catalana amb les entitats: Catalanística Hongaresa, Anglo Catalan Society, Centre d’Études Catalanes de Paris, North American Catalan Society. Campanyes de mobilització i sensibilització, Ajuts a divulgacions culturals i científiques, Jornades de Debat sobre: “Llengua i iden-titat”, “Esports i identitat”, “El nou estatut d’Autonomia de Catalunya. Reflexions al voltant de les propostes de reforma”, “Tracta-ment de la diversitat i qualitat de l’educació a l’ensenyament secundari”, “El marc legal del català sota la nova jurisdicció francesa”, “El paper de l’ensenyament del català en l’ús social de la llengua”. Conferències de prima-vera de la Fundació a càrrec de Joan Francesc Mira, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Mònica Terribas, Salvador Giner.

Jornades de cultura catalana a Kaunas, Lituània. Campanya de retolació en català a la Catalunya del Nord, Projecte Scriptorium de traducció al català de llibres de text universitaris, Cofundació de l’Observatori de la Llengua Catalana. 30è Aniversari de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Francesc Vallverdú i Canes President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana des de 2003.

(Barcelona, 1935)

Manifest de la Cultura Catalana

22

Després d’un llarg període en què el desenvolupament cultural català s’ha produït, tant en el pla econòmic i social com en el pla lingüístic i intel·lectual, en una situació de total anormalitat, sense instruments d’autoorganització i contra una actualització política, social i econòmica antinacional i desna-cionalitzadora, l’hora actual demana urgentment la necessitat d’assolir una situació de normalitat per a la societat catalana. Per tant, creiem necessari manifestar que:

1. Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur.

2. Afirmem la necessitat inajornable d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans que s’encaminin a la superació de les formes d’opressió nacional i social que entrebanquen i frenen el seu normal i ple desenvolupament. En aquesta direcció, creiem necessaris fonamentalment:

a) Un nou model de creixement econòmic i social, basat en:

• Unaordenaciódelterritoriiuna planificació industrial que portin a la superació dels greus desequilibris comarcals i regionals, a una salvaguarda efectiva del patrimoni cultural i natural i de l’equilibri ecològic, a la refeta de l’agricultura i de la societat rural, a la descongestió de les concentracions metropolitanes

industrials, a la potenciació racional del sector industrial i el de serveis, especialment el turístic, que els alliberin de les dependències i els condicionaments forans

• Unaordenació,institucionalització i extensió de l’ensenyament i de la sanitat, la recerca científica i tècnica, la producció literària i artística, i dels mitjans de difusió i comunicació, les quals permetin un accés de tots els ciutadans als béns culturals i a una informació real i completa i garanteixin, així, un autodesenvolupament democràticament decidit i controlat.

• L’extensiótotaldel’úspúblic, oficial i social de la llengua pròpia dels Països Catalans, com a factor bàsic de coherència cultural i d’identificació nacional, tot respectant la realitat dels ciutadans encara no integrats lingüísticament i de les regions amb entitat cultural diferenciada

b) Una nova configuració de l’organització política i de l’estructura social fonamentada en els principis bàsics d’autogovern i democràcia, i en aquest sentit, afirmem:

• QuecadascundelsPaïsosCatalans té el dret inalienable i irrenunciable de constituir la seva pròpia organit zació política d’autogovern com a única garantia i possibilitat de refer la seva societat i encaminar-la a un futur coherent i progressiu.

23

• QueelsPaïsosCatalanscoma conjunt tenen el dret i la necessitat de poder coordinar i articular llurs esforços i actuacions a fi que la coherència necessària en cadascun d’ells sigui potenciada i assegurada per la coherència de tot el conjunt.

• Queelprincipid’autogovern democràtic ha de fonamentar igualment l’organització de les comunitats locals i comarcals dels nostres països

• Queelsgreusproblemes estructurals, econòmics i socials que la societat dels Països Catalans té plantejats, i el conjunt de mesures i actuacions que es fan necessàries a tots els nivells i sectors per a un veritable redreçament, exigeixen la constitució d’un poder públic fort i amb una total legitimitat i control democràtics que asseguri la subordi- nació dels interessos privats a les veritables necessitats col·lectives.

3. Afirmem que aquests objectius inajornables que exigeix el progrés de la nostra societat només seran assolits per la lluita unida de tot el poble, i per això demanem a tots els ciutadans del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes i de la Catalunya Nord que s’apleguin a l’entorn d’aquest programa bàsic de reivindicació cultural català.

Novembre de 2010