Calaixera02

24

description

Revista de l'Institut Baix Montseny

Transcript of Calaixera02

Page 1: Calaixera02
Page 2: Calaixera02

Redacció, publicitat i distribució: Institut BaixMontseny, ctra. de Campins s/n – 08470 Sant Celoni,Barcelona · Editor: Francesc Pina · Redacció d’aquestnúmero: alumnes de l’INS Baix Montseny, AMPA de l’INSBaix Montseny, Laura Ballús, Emilie Boens, TeresaBorotau, Sílvia Castell, Ignasi Charles, Toni Colomer,Cristina Gómez, Francesc González, Jordi Plens, ÓliverRuíz, Guzmán Sebastià, Laura Sicart i Abel Soto ·Publicitat: Anna Cubero · Maquetació: FrancescGonzález · www.insbaixmontseny.cat

Sumari

Editorial 2Notícies 3

Jubilació de la Fina Ferrando 3Jornada continuada al nostre centre 4Aquest curs PENSA! 4El Projecte Ethos 5Resultats de les PAU 2012 5Noves màquines per al cicle de manteniment 6Activitats de l’Associació Esportiva 7Club de trail-running 7

L’AMPA informa 8Projecte de socialització–reutilització de llibres 8Junta directiva 8Consell Escolar 8

La biblioteca informa 9Activitats i propostes 9La Bernat Metge a la biblioteca 9Kamishibai 10

Activitats 11Flash Music 11Els gegantons de l’Institut 11L’intercanvi amb França 13Viatge a Mallorca 2012 14Esports d’aventura al Pallars! 15I Cursa de Robots Rastrejadors 17Xerrada sobre el viatge a Mauthausen 18Sant Celoni medieval 19

Entrevistes 20Entrevista a Neus Català 20Entrevista a l’immam de Sant Celoni 21

Espai LIC 22

Concurs de postals de Nadal 23

1

Page 3: Calaixera02

Editorial

De la teoria a la pràctica:el macrocervell de l’instituten acció

Hem iniciat aquest nou curs amb l’esperançade seguir avançant en la qualitat educativa delnostre institut malgrat les retallades sofertes imalgrat el sentiment d’impotència col.lectiu.

Ens sentim orgullosos del camí recorregutcom a Comunitat Educativa perquè la con-fluència entre els punts de vista de tots elsagents educatius (família, escola i municipi)ha fet possible una veritable transformació del’Institut construint un sentit comú encaminatals mateixos objectius: l’aprenentatge del nos-tre alumnat, la formació de futurs ciutadansimplicats amb la societat i l’adquisició d’auto-nomia personal dels nostres joves.

En els darrers anys hem anat teixint, ambenergia i perseverança, un tapís ple de colors itextures diferents on els punts febles han estatpercebuts com a oportunitats de creixementi desenvolupament de les persones que inte-grem la nostra comunitat educativa.

De mica en mica hem anat interioritzant lanostra teoria del macrocervell, definida en elprojecte de direcció, on es proposa que cadas-cú aporti el millor de si mateix a la comunitat

educativa i així poder esdevenir un col.lectiusuperdotat, suma de les intel.ligències de totsels membres, capaç de superar els obstaclesque la realitat ens presenta. D’aquesta formala queixa i la crítica es transformen en ideescreatives plenes de força transformadora i en-riquidora que seran el motor d’aquesta novaeducació que tots anhelem.

Així doncs, l’edició de la nostra revista, LaCalaixera, servirà per mostrar un seguit d’inici-atives i activitats realitzades al nostre institut,la major part de les quals han sorgit de propos-tes de diferents professors i alumnes del nos-tre centre, perquè tots formem part de l’insti-tut i l’institut és la suma de tots.

Voldríem destacar com a novetats impor-tants l’inici de la jornada continuada, la cons-titució del Consell de Delegats, l’inici de dife-rents activitats esportives i lúdiques en horariextraescolar, la participació en les festes co-marcals amb els gegantons del centre, l’inicidel Pla Lector a través del projecte de la bibli-oteca puntedu, la contractació de dos vetlla-dors per part de l’Ajuntament i dels monitorsdels Tallers d’Estudi Assistit, la posada en mar-xa d’un curs de moodle a l’ESO per a les horesde guàrdia, entre d’altres.

L’equip directiu

2

Page 4: Calaixera02

Notícies

Jubilació de la nostra companyaFina Ferrando

Aquest curs passat es va jubilar la Fina Ferran-do, després de més de 30 anys de treball coma professora de geografia, història i història del’art. Des de l’Institut, i amb la col.laboració demolta gent que es va sumar per fer-li una festad’homentatge el passat 29 de juny del 2012, livam voler agrair tots aquests anys de treball iels moments compartits al nostre institut.

En aquesta festa hi van participar com-panys i companyes del nostre centre, l’equipdirectiu, companys d’altres centres on haviatreballat la Fina abans d’arribar a Sant Celo-ni, i alumnes i exalumnes de tots aquests anysdedicats al món de l’educació.

La Teresa Borotau i l’Albert Pons van inau-gurar la festa, la Sandra March li va dedicarunes cançons, i el Pau Gener, l’Esteve Casasi la Montse Deulofeu ens van llegir uns petitsescrits escollits per ells per dedicar-los a la Fi-na.

També va haver-hi una exposició d’obresd’art d’antics alumnes i excompanys de la Fi-na, i es va fer una petita cercavila amb elsgegants de Sant Celoni i Vallgorguina, que vaprecedir al bateig per part de l’alcalde dels ge-gantons de l’INS Baix Montseny, tota una sor-presa per a la Fina quan va veure que la ge-gantona era ella mateixa!

Vam acabar la tarda amb les danses de lagent de Pas al Pas, amb qui la Fina ja fa tempsque balla.

La trobarem a faltar en el dia a dia, tot ique la Fina segueix sempre disposada a donarun cop de mà, aportant idees. D’alguna ma-nera segueix aquesta connexió amb l’Institut,perquè sempre que la necessitem, sabem queés allà, a Campins, amb l’entusiasme semprea punt que faci falta!

Li desitgem una bona jubilació, que gaudei-xi del moment i volem agrair-li la feina feta du-rant tot aquest temps.

Laura Sicart i Abel Soto

3

Page 5: Calaixera02

Jornada continuada al nostrecentre

Finalment, després de dos anys consecutius dedemanar la jornada continuada als Serveis Ter-ritorials, aquesta petició ens va ser concedidaal mes de juny de 2012 per ser aplicada durantel curs 2012–2013.

Aquesta demanda va ser aprovada perunanimitat pel nostre Consell Escolar el dia 28de febrer de 2012.

Aquesta decisió unànime del Consell Esco-lar es va veure reforçada pel resultat favorableen un 91 % del sondeig realitzat a la totalitatde les famílies del nostre centre educatiu i vacomptar també amb el vistiplau de la inspec-ció del centre així com de l’Ajuntament de SantCeloni.

D’entre algunes de les raons exposades enla nostra petició hi havia que el nostre centreestà molt allunyat del nucli urbà i, per tant, elsalumnes que viuen al poble disposen nomésde mitja hora de temps real per dinar, que laresta d’alumnes provenen de localitats disper-ses i allunyades, que 102 dels 298 alumnes del’ESO passen una mitjana de 10 hores fora decasa, que l’accés al centre és per un lateralde la carretera entre Sant Celoni i Campins,amb un enllumenat molt deficitari als mesosde fred, i que aquesta jornada escolar tan llar-ga no afavoreix l’educació amb la conciliaciófamiliar, tan necessària en aquests moments

on plana una crisi de valors que està deses-tructurant la societat.

L’inici del curs amb la nova jornada ha sa-tisfet la gran majoria d’alumnes, pares i pro-fessors, expressant molts d’ells el bon aprofi-tament del temps de classe i l’oportunitat derealizar d’altres activitats en horari extraesco-lar.

Les clases s’inicien a les 8’30 i s’acaben ales 14’50, disposant de dos patis, el primer demitja hora i el segon de vint minuts. En aques-tes estones d’esbarjo els alumnes participend’activitats esportives i d’activitats a la biblio-teca. Els professors tenen la tarda de dimartsdedicada a reunions d’equips docents, de de-partaments, claustres i consells escolars, aixícom la realització de diferents cursos organit-zats pel mateix centre.

L’Institut ofereix també d’altres activitatsen horari extraescolar tals com: bàsquet fe-mení i mixt, hip-hop, judo, ping-pong, trail run-ning extreme, voluntariat social a través delprojecte ETHOS i fora del centre els alumnestambé tenen l’oportunitat de participar en ac-tivitats de reforç (Tallers d’Estudi Assistit) i for-mar part del projecte xarxa del Pla Educatiud’Entorn amb la col.laboració de l’Ajuntament.

A final de curs la dirección del centre hauràde fer una valoració del rendiment acadèmicdels alumnes amb aquesta nova jornada pertal de poder avaluar-ne els resultats.

L’equip directiu

Aquest curs PENSA!

Enguany hem convertit l’ordinador portátil enuna eina escolar més: comparteix espai ambels llibres i les llibretes en les nostres motxi-lles i comparteix protagonisme amb les pissar-res de guix i les pissarres digitals a les nostresaules. Tots aquests elements tenen una ma-teixa finalitat: ajudar-nos en el nostre progréspersonal i acadèmic.

Aprofitant aquest recurs informàtic i amb elmateix objectiu de fer-nos avançar, el nostrecentre ha iniciat (experimentalment) un pro-grama que vol contribuir a millorar les nostreshabilitats instrumentals bàsiques (la lecturacomprensiva, el raonament lingüístic i mate-màtic, la competència digital. . . ). Són habili-tats que ens fan falta i que treballem en totes

i cadascuna de les diferents matèries que con-figuren el currículum acadèmic. Aquest nouprograma interdiciplinar i transversal no té unhorari setmanal fix, sinó que aprofita aquellescircumstàncies que es van presentant al llargdel curs (un professor en una activitat extraes-colar, un professor de baixa, una activitat aca-bada abans d’hora, etc.).

El programa és diu PENSA, fes i avança (perals alumnes de primer i segon d’ESO) i PENSA-3 i PENSA-4 per als alumnes de tercer i quart.Es fa en suport informàtic i en la plataformaMoodle. Tots hi estem donats d’alta i alguns jal’hem començat a treballar.

Tot allò que anem fent dins d’aquest cursde Moodle tindrà repercusió acadèmica en lanota del Treball de Síntesi (a primer, segon itercer) i en la del Projecte de Recerca (a quart).

Toni Colomer

4

Page 6: Calaixera02

El Projecte Ethos, un projecteeducatiu de municipi

El projecte Ethos es va iniciar el curs 2008–2009, com a mesura educativa que es propo-sa als alumnes que manifesten dificultats enaspectes relacionats amb la convivència en elcentre educatiu.

Es tracta que l’alumne pugui realitzar unaactivitat de suport a la comunitat en algunaentitat o servei on realitza diferents tasquespel qual se’l responsabilitza durant una setma-na i s’intenta que pugui adquirir una miradapositiva sobre si mateix. Alhora es pretén queamb la seva implicació en activitats de suporta la comunitat s’afavoreixi la seva autoestima,millori la seva relació amb l’entorn i l’ajudi aproduir i sostenir canvis positius.

Cada any es valora amb tots els referentsdel serveis implicats com ha anat el curs an-terior i com es planteja el següent. Durant elcurs 2011–2012 van participar del projecte 24alumnes. En la valoració realitzada, els alum-nes valoraven molt positivament l’experiènciaja que se senten útils, els puja l’autoestima iels fa pensar en el seu futur laboral. Pel quefa a les famílies, també valoren molt positiva-ment la transmissió dels valors de l’esforç i elcontacte directe amb activitats relacionadesamb el món laboral. Les persones referentsdels diferents serveis que han acompanyat elsalumnes també han valorat positivament elscanvis que es produeixen en els alumnes du-rant el poc temps que dura la mesura.

Aquest curs 2012–2013, tenint en compteels excel.lents resultats que aquestes activi-tats de suport a la comunitat provoquen en elsjoves, l’Institut Baix Montseny ha decidit de ferun pas més i oferir la possibilitat que els jovesde 3r d’ESO, que cursen la matèria de ciuta-

dania, puguin realitzar tasques de voluntariaten les entitats i els agents socials del projecteEthos amb la possibilitat d’augmentar la notade l’assignatura.

Actualment els serveis i les entitats del mu-nicipi que col.laboren en el projecte són els se-güents:

• Institut Baix Montseny

• Associació Neurològica Amics Baix Mont-seny

• Fundació Acció Baix Montseny

• Fundació Hospital de Sant Celoni – Cen-tre sociosanitari Verge del Puig

• Centre de dia Indaleci Losilla

• Escola Josep Pallerola i Roca

• Escola Montnegre

• Escola Soler de Vilardell

• Ajuntament de Sant Celoni:

– Centre Municipal d’Expressió–Ateneu

– Escola bressol municipal El Blauet

– Centre Municipal d’Esport Sot de lesGranotes

– Esports

– Territori

– Comunitat

El projecte Ethos és possible gràcies a laimplicació i sensibilitat de totes les personesque en formen part, esdevenint per tant, unexemple molt interessant de cooperació co-munitària.

L’equip directiu

Resultats de les PAU 2012

El passat mes de juny, 28 alumnes de 2n deBatxillerat del nostre institut es van presen-tar a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU)i tots ells les van aprovar. La nota més altaen aquesta convocatòria va ser un 8,05. Ambaquests resultats, es consolida la tendènciaascendent de bones qualificacions a les PAU.Això ens confirma que l’estratègia acordadapels equips docents de Batxillerat en els últims

anys, que consisteix en ser exigents, rigoro-sos i estrictes a l’hora de qualificar, garanteixque els alumnes que obtenen el títol de Batxi-llerat al nostre institut estiguin preparats peraprovar les PAU. Tot i així, seguim treballant ipensant noves estratègies perquè els nostresalumnes tinguin la millor preparació possible.Pel que fa a la convocatòria de setembre, nopodem comentar els resultats perquè, des dela Universitat Autònoma de Barcelona, encarano ens els han fet arribar.

Laura Ballús

5

Page 7: Calaixera02

Noves màquines per al cicle demanteniment

El dimecres 31 de novembre, les caps depremsa de 2n C d’ESO vam anar al taller decicles a fer una entrevista i vàrem recopilar in-formació sobre unes màquines que el nostreinstitut va obtenir el juny passat.

Les van portar d’un institut de Malgrat delqual desapareixien els cicles. Gràcies a l’in-ventari que es fa cada any, el nostre institutes va assabentar d’aquest fet. Aquestes mà-quines són per als següents tallers:

• Taller de mecànica: Rectificadora, con-trol numèric, torn, mola, trepant, fresa,

màquines de soldar i màquines per mun-tar i desmuntar.

• Taller elèctric: Quadres elèctrics, autò-mats i maquetes.

• Taller pneumàtic: Material pneumàtic.

Aquesta maquinària ens la van proporcio-nar de franc, ja que el material escolar és de laGeneralitat i va passant d’un institut a un altre;és a dir, que no tenen un propietari determinati la seva antiguitat no se sap concretament.

La gent que fa servir aquestes màquinessón els alumnes i els professors del cicle demanteniment electromecànic.

Paula Reales Ramos iMar Puig Soriano, 2n C d’ESO

6

Page 8: Calaixera02

Activitats de l’Associació Esporti-va Institut Baix Montseny

Com ja sabeu, el curs passat es van dur aterme activitats extraescolars diverses comfunky, dos equips de futbol sala i un equip mixtde bàsquet.

Hi havia un equip de futbol de cadets queva arribar fins a mitja competició i després vaser exclòs per incompareixença als partits defora de casa, conseqüència d’una mala coor-dinació entre pares de jugadors i entrenador.Mirarem que no es torni a repetir!

L’equip de futbol sala juvenil, format peralumnes de Batxillerat i Cicles Formatius vanquedar primers de la primera fase comarcal,empatats a punts amb els segons però vanacabar perdent el partit de desempat per pas-sar a la segona fase intercomarcal. Quina llàs-tima!

L’equip de bàsquet va ser l’equip més cons-tant pel que fa a assistència als partits, orga-nització i entrenaments. . . i va ser la llavor quel’ha fet créixer fins ara, que tenim un equipamb més garanties de continuïtat i amb mésganes que mai.

El grup de funky va durar fins al 2n trimes-tre i no va acabar de funcionar del tot bé. Ac-tualment està començant un grup de hip-hop,al qual li desitgem llarga vida!

Cal destacar que actualment també funci-onen altres activitats paral.leles com són: ungrup de judo escolar i un grup de teatre ama-teur els dimarts a la tarda. Si voleu, encarapodeu apuntar-vos-hi.

Gràcies a tots els alumnes que ho feu possi-ble. Sense vosaltres tot això no s’hauria pogutdur a terme.

Sebas

Club de trail-running de l’InstitutBaix MontsenyClub Atlètic Tarahumara (CAT)

A l’Institut Baix Montseny hem format un grupde trail-running format per alumnat i professo-rat amb l’única finalitat de passar unes moltbones estones gaudint de córrer per la munta-nya.

El grup inicial ja s’ha ampliat a quinze i se-guim augmentant la família. Ens trobem ca-da dijous a la sortida de l’institut per entrenari gaudir corrent amb els beneficis implícits fí-sics i psicològics que comporta l’activitat deltrail-running.

El nom Tarahumara ve de la tribu dels indisde Mèxic que fan d’aquesta activitat un plaer.Aquesta és la filosofia del grup.

Sebas

7

Page 9: Calaixera02

L’AMPA informa

Projecte de socialització–reutilització de llibres per al curs2012–2013

Atès que el projecte 1× 1 que pretenia que ca-da alumne tingués el seu ordinador en substi-tució dels llibres no ha tingut el resultat espe-rat, entre d’altres motius perquè el Departa-ment d’Ensenyament ha «tancat l’aixeta» deles ajudes a les famílies per adquirir l’ordina-dor i perquè la línia que suporta el trànsit d’In-ternet a l’institut no era suficient, s’ha deciditde no continuar dins el projecte i tornar, men-tre el canvi no sigui realment avantatjós, al lli-bre clàssic de text, optant per un model mixt,atès que les tecnologies avancen clarament enaquest sentit. Per aquest motiu, com que elcost mig de cada curs de l’ESO és de prop de300 EUR per alumne, dels quals la major partcorrespon als llibres de text, l’AMPA s’ha pro-posat de fer un pas definitiu per facilitar l’es-talvi de les famílies pel que fa a la despesa dellibres de text dels alumnes.

Apostar per la reutilització de llibres, enmig del temps de crisi que travessem, és unadecisió necessària, alhora que valenta, ja quetambé s’estan reduint totes les ajudes que elDepartament d’Ensenyament destina a aquestcapítol. Després de fer un estudi acurat, l’AM-PA va pensar dedicar tots els recursos possi-bles per iniciar el projecte per als alumnes de1r i 2n d’ESO. L’estalvi mitjà per família ha es-tat de 106,57 EUR per als de 1r d’ESO i de80,47 EUR per als de 2n d’ESO. Cosa que haestat una ajuda en el cas que aquestes famí-lies haguessin de comprar l’ordinador per alsseus fills.

L’objectiu és poder incloure per al propercurs els alumnes de 3r d’ESO. Tot i això, tam-bé s’oferirà el mercat de llibres de segona màals alumnes de 4t d’ESO, Batxillerat i CiclesFormatius. Per la qual cosa animem als alum-nes d’aquests cursos a conservar en bon estatels llibres que utilitzen per poder-los posar a lavenda a final de curs i recuperar part de l’im-port que han pagat a principi de curs.

Junta directiva de l’AMPA

Amb la incorporació de nous membres a la Jus-ta Directiva de l’AMPA, aquesta va quedar for-mada de la manera següent:

• President: Samuel Penalva i Segarra

• Vicepresident: Juan Jesús Míguez Jimé-nez

• Secretària: Glòria Blanch

• Tresorer: Baltasar Santandreu Parejo

• Vocal assistent a la Secretària: Anna Julià

Eleccions al Consell Escolar, 16 degener de 2013

Ja ha començat el procés de renovació demembres del Consell Escolar que afecta en-guany a dos representats del sector de pares.

El proper 16 de gener de 2013 se celebra-ran les eleccions al Consell Escolar, en quèels pares estem representats amb tres com-ponents escollits pels mateixos pares i mares,i un designat per l’AMPA com a representant.

L’AMPA us proposa la següent candidaturaper representar als pares i mares al Consell:

• Juan Jesús Míguez. Pare d’alumne de3r ESO

• Samuel Penalva. Pare d’alumne de 3rESO

• Mireia Travesset. Mare d’alumne deBatxillerat i d’alumna de 1r ESO del pro-per curs.

Com a famílies interessades en el desenvo-lupament educatiu dels nostres fills hem d’uti-litzar tot els instruments de participació, comara el Consell Escolar.

A LES ELECCIONS DE PARES I MARES DEL PROPER 16/1/2013, PARTICIPEU-HI!

Horari de atenció a l’oficina de l’AMPA:Dilluns de 8.30 a 10.00 h i dimecres de 8.30 a 11.00 h.Telèfon: 699176717Correu electrònic: [email protected]: www.facebook.com/ampa.baixmontseny

8

Page 10: Calaixera02

La biblioteca informa

Activitats i propostes

Des de la Biblioteca de l’Institut, amb la in-estimable ajuda de la Marta Mínguez i de laComissió de Biblioteca, estem intentant donarun impuls a aquest espai de llibres i d’informa-ció per tal que es converteixi en el que ha deser: un lloc agradable on descobrir i practicarla lectura, un espai virtual que ens facilita lafeina d’estudiar i preparar treballs, un indreton poguem aprendre les eines bàsiques per alnostre desenvolupament personal en el con-text de la societat del coneixement.

Per tal d’apropar-vos els llibres i recursosde què disposa la biblioteca hem fet una mos-tra de les obres d’en Pere Calders, que podeu

veure i emportar-vos a casa. Els alumnes de2n de batxillerat han descobert com consultarel catàleg des d’Internet i com localitzar els lli-bres que necessiten. I els xavals de l’Aula Vidaens estan ajudant a fer una mica de neteja!

També tenim exposats alguns treballs delsalumnes de 1r d’ESO sobre la tardor. Fa unessetmanes tres noies van explicar contes d’ar-reu del món amb el Kamishibai. Aviat rebremla visita d’en Jordi Julià i d’en Jesús Pacheco,dos celonins i exalumnes de l’Institut que esdediquen a això d’escriure.

Pels dies d’hivern, què millor que gaudird’una història interessant i entretinguda! Aquíteniu tres propostes:

El bosc dels cors adormits, d’Esther Sanz. LaClara, una noia de 17 anys, protagonitza unaextranya història plena de misteri, de solitud id’amor sobrenatural.

Divergent, de Veronica Roth. Després de l’èxitd’Els Jocs de la Fam, Divergent comença unanova trilogia futurista amb molta acció, aven-tures i amor.

Donde los árboles cantan, de Laura Gallego.Una aventura èpica d’una jove donzella quees veurà obligada a descobrir el món més ellàdels murs del seu castell.

Cristina Gómez

La Bernat Metge a la biblioteca

La nostra biblioteca disposa, des d’inicis d’a-quest curs —com a resultat d’una donacióprivada—, dels 51 volums d’autors clàssicsgrecs i llatins traduïts al català que formen unaedició reduïda de la col.lecció Bernat Metge. Hitrobareu bona part dels autors clàssics de re-ferència en els estudis de grec, llatí, filosofiai literatura universal: Aristòtil, Cèsar, Ciceró,Èsquil, Plató, Ovidi, Sòfocles, Virgili. . . La Ber-nat Metge segueix el model de les grans col-leccions clàssiques europees (Guillaume Budé,Teubner, etc.). Va ser iniciada el 1923 per l’edi-torial Alpha, sota el patrocini de Francesc Cam-bó, i ja ha publicat més de 370 volums en gai-rebé 90 anys d’història. Fou dirigida per JoanEstelrich (fins el 1958) i per Carles Riba (finsel 1959), i després per un consell directiu que

sempre ha integrat especialistes de primera fi-la.

Francesc Cambó i Joan Estelrich són avuifigures històriques controvertides. El primer,home de negocis i polític de la Lliga Regiona-lista, per haver-se posat del costat dels revol-tats contra la república l’any 1936, per haverdonat suport polític i econòmic al govern deBurgos i per haver finançat una xarxa d’espi-onatge a la rereguarda catalana i a Marsella.Amb Josep Bertran i Musitu, van ser els princi-pals factòtums del Servicio de Información delNoroeste de España (SIFNE), del qual van for-mar part, entre d’altres, els molt reverenciatsJosep Pla i Carles Sentís. El SIFNE va ser el res-ponsable de la localització d’objectius militarsper als atacs aeris i marítims durant la guerradel 1936–39.

Jordi Plens

9

Page 11: Calaixera02

Kamishibai «No hace mucho tiempo vivía en Japón un pilotoque hacía acrobacias en el cielo y le encantaba

volar muy alto, hasta que estalló una espantosaguerra. Fue horrible, volaba entre nubes negras y

hacía piruetas imposibles para esquivar lasbombas.»

Así comienza un popular relato del Kamishibaien el que nos describe como un piloto de guer-ra decide abandonar las armas y recorrer consu Kamishibai Japón en bicicleta contando his-torias.

Kamishibai significa literalmente «teatro depapel» y consiste en unas láminas deslizantescon dibujos y un soporte de madera a modode ventana (teatrillo) que se presenta de caraal auditorio. Su orígenes se remontan a los alos templos budistas del siglo XII en Japón. Seutilizaba para entretener y ofrecer enseñanzasmorales a un público básicamente analfabeto.Esta forma original de contar historias por me-dio de un pequeño escenario de madera haperdurado en el tiempo durante siglos. Seráen la década de los años 20 del siglo pasadocuando tenga un renacimiento debido a la de-presión económica. Surgirán multitud de «gai-to kamishibaiya», contadores de historias des-empleados que recorrerán los pueblos japone-ses, vendiendo caramelos y relatando histori-

as. Después de la Segunda Guerra Mundial secalcula que cincuenta mil Kamishibais pobla-ban las calles de Japón. Sus relatos tendrán encomún las esperanzas por un futuro mejor y unmundo más humano.

En la actualidad el Kamishibai se está con-virtiendo en un recurso didáctico y pedagógicomuy utilizado en escuelas y bibliotecas. El Ins-titut Baix Montseny se ha sumado a esta pro-puesta educativa y dispone, temporalmente,de un Kamishibai cedido por la biblioteca L’Es-corxador de Sant Celoni. El reto que nos ocu-pa consiste en fabricar nuestro propio Kamishi-bai (gracias a la colaboración de los alumnos ylos profesores del Aula Vida) para así proseguircon esta tradición centenaria japonesa, perocon el añadido de poder contar y crear nues-tras propias historias, que, al fin y al cabo, noson muy diferentes de las de aquel piloto deguerra que decidió olvidar la guerra por mediode historias de paz, generosidad y justicia.

Departament de Llengua Castellana i Literatura

10

Page 12: Calaixera02

Activitats

Flash Music

Els alumnes de 3r d’ESO del Projecte Acció vantreballar, durant el curs 2011–2012, en un pro-grama de ràdio musical que portava per nomFlash Music. L’objectiu d’aquest projecte teniauna doble vessant: per una banda, aprofitar elrecurs de l’emissora de ràdio que tenim al cen-tre per començar a introduir-se en aquest món,engegant un espai radiofònic que pugués te-nir continuïtat en propers cursos, encara que

fos en un altre format; i per una altra banda,també va permetre treballar un seguit de com-petències dins l’àmbit lingüístic i audiovisual(la planificació, les expressions oral i escrita,la improvisació, l’espontaneïtat, l’ús tècnic del’emissora i el treball en equip).

L’equip d’alumnes que va fer possibleaquest projecte van ser: Alí Boota, Samad Al-Hammam, Helena Ramos, Shuang-shuang Wu,Bubacari Sidibeh i Aitor de la Hera.

Abel Soto, juny de 2012

Els gegantons de l’Institut

Els alumnes de Projecte Acció i d’Aula Vida de3r i 4t d’ESO van fer, durant el curs 2011–2012, dos gegantons dins de la matèria de Pro-jectes. Aquest treball tenia com a fil conductorla creació d’uns personatges nous que simbo-litzessin el nostre centre educatiu i que pas-sessin a formar part de l’entorn geganter de lavila de Sant Celoni, conjuntament amb la restade centres educatius que hi participen.

També volem donar les gràcies a tota aque-lla gent que ha col.laborat amb nosaltres des-interessadament: Jordi Deumal (cap de co-lla dels Geganters de Sant Celoni), M. Àngels

(cap de colla dels Gegants de Vallgorguina),Pili Báez, Carmen Pozo i Lola Morón (expertescosidores).

El bateig inaugural dels gegantons es va ferla tarda del 29 de juny a l’Institut Baix Mont-seny.

L’equip d’alumnes i professors que vanfer possible aquest projecte són: Helena Ra-mos, Aitor de la Hera, Sergi Campos, Shuang-shuang Wu, Jordi Abril, Sílvia Castell, FrancescGonzález, Ignasi Charles, Abel Soto, Alí Boo-ta, Samad Al-Hammam, Bubacari Sidibeh, Su-maya Serra, Armisha Boota, Jazmín Sobrero,Gabriel Párraga, Steven Gallo i Sergi Calvet.

Sílvia Castell i Abel Soto, juny de 2012

11

Page 13: Calaixera02

12

Page 14: Calaixera02

L’intercanvi amb Françaes consolida

El curs 2010–11 es va iniciar un intercanvi entre l’INS Baix Montseny i l’institut Jean-Baptiste Dumas, situat a Salindres (un poble a prop de Nimes). Aquest curs passat elprojecte va tornar a tenir èxit i s’ha creat una veritable unió entre els dos instituts.

Oferir la possibilitat de conèixer una nova cul-tura hauria de ser un dels objectius de qualse-vol centre educatiu. És ben sabuda la impor-tància per al desenvolupament de qualsevolpersona, pel que fa als recursos comunicatius,el coneixement de diverses llengües. I res mi-llor per a practicar que conviure amb personesque la parlin com a llengua materna.

L’Institut Baix Montseny ofereix com a se-gona llengua estrangera el francès i té la gransort de comptar amb una professora nativa.Aquest fet ha possibilitat l’organització per se-gon any consecutiu d’un intercanvi amb uncentre del país veí.

Després d’intercanviar-se cartes i vídeosde presentació, els alumnes van conèixer, perfi, les seves parelles d’intercanvi el mes de fe-brer quan els joves francesos van venir a pas-sar uns dies a Sant Celoni. El mateix dia dela seva arribada ja se’ls podia veure passejantjunts pel poble! Els pares estaven força preo-cupats pel tema de l’alimentació, ja que exis-teixen certes diferències, però ho van fer moltbé ja que els alumnes francesos van quedartots encantats de les famílies. Durant cinc di-es van fer algunes activitats junts a l’institut ivan passar un matí a Barcelona amb ells. Laresta de dies els francesos van anar a desco-brir les obres de Gaudí ja que, a més de la sevaprofessora de castellà —Dàcil Grande (coorga-nizadora de l’intercanvi)— també els acompa-nyava la seva professora de plàstica.

El comiat per alguns va ser molt emotiu itots desitjaven que arribés el 25 de març per

anar a casa de les seves parelles i famílies.Van anar-hi cinc dies acompanyats per la se-va professora de francès i coorganitzadora del’intercanvi, Emilie Boens, i amb l’Agustí Lluch,coordinador d’activitats extraescolars i tutorde l’aula Ametista de l’Institut Baix Montseny.Tots estaven molt nerviosos i alguns tenien pord’anar a casa de persones «estranyes», peròal matí següent estaven tots contents de laseva «família d’acollida». Van visitar l’institutfrancès i els professors van poder conèixer l’e-quip directiu que els va rebre molt bé i va mos-trar el seu interés en continuar aquest projec-te.

Van visitar la regió (Nimes, Usès, el pontdel Gard) i al vespre tornaven a casa de la fa-mília francesa per fer una veritable immersiólingüística. El comiat aquesta vegada va serencara més emotiu per tothom. Van fer fotosde grup davant de l’institut i van marxar ambel cor ple de bons records, amb nous amics iamb l’esperança de tornar-los a veure algundia.

Per últim, cal destacar i agrair la preocu-pació constant dels pares, tant francesos comcatalans, per intentar que els alumnes se sen-tissin com a casa seva. Tots van quedar moltcontents i diuen que repetirien l’experiència.Alguns fins i tot estaven fent plans per veure’sa l’estiu.

En conclusió, un intercanvi és una experi-ència única a la vida i animem a pares, mares,alumnes, professors i instituts a participar-hi.

Emilie Boens

13

Page 15: Calaixera02

Viatge a Mallorca 2012

Es increíble cómo pasa de rápido el tiempo.Parece mentira que hace cuatro años estába-mos todos sentados en aquella sala de actos,con las sillas pequeñas, las manchas en la pa-red y las pizarras pintadas de números muyextraños que los mayores habían puesto paraque pensáramos que esa época allí iba a ser di-fícil. Pero esa época sería para todos nosotrosla época en la que conocimos el significado dela amistad.

Algunos ya nos conocíamos desde hacíamucho, ya que veníamos juntos de la escue-la, desde que teníamos tres años, y éramoscomo hermanos. Los otros, el destino quisoque nos conociéramos. Volaron chorizos, bai-laron congas por los pasillos, botellas de aguaque mancharon el techo, pastel de chocolateen las ventanas, profesores que daban clasesy otros a los que se las dábamos nosotros, mi-llones y millones de risas, enfados. . . Vivimosmil historias, siempre juntos, hasta ahora.

Y después de esos cuatro maravillososaños, llegó el gran viaje. El viaje de nuestrasvidas. Aquel viaje que jamás podremos olvi-dar. Y es que viajaremos mucho, pero seguroque como éste no va a haber ningún otro. Hasido un viaje en el que hemos aprovechado ca-da minuto para disfrutar de esa locura que nosune como a una familia, en el que cada segun-do ha sido de una felicidad inmensa. Llevába-mos mucho tiempo esperándolo, pero lo bue-no se hacía esperar, y así ha sido. Convivir conlas personas que más queremos en el mundolas 24 horas del día, en un lugar perfecto pa-

ra nosotros, con un tiempo ideal y durante unasemana, no tiene precio.

Durante el día, cuando íbamos a esas ca-las, esos rincones tan encantadores, esos ra-tos de piscina disfrutando como niños, en losviajes cantando y riendo. Por las noches, cuan-do la locura se apoderaba de nosotros. Cadainstante va a quedar grabado en nuestra me-moria para siempre. Momentos de todo tipo.Momentos de locura, como el de bañarnos demadrugada en la piscina en ropa interior mi-entras otros miraban, sin importarnos nada loque pensaran, o como el de disfrazarnos e irpor el hotel los chicos vestidos de chicas y laschicas de chicos. Momentos de preocupaci-ón, como cuando ese barquito a pedales ibaa chocar con el puente o cuando esa bicicletade cuatro personas a pedales no subía la cues-ta. Una preocupación, pero, que se convertíaen sonrisas. Momentos también de risas, co-mo cuando a la hora y cuarto de viaje ya es-taban llamándonos mal educados. Momentostambién de emoción, como el de pisar por pri-mera vez la isla, por primera vez sus playas,ponernos a gritar porque teníamos las mejoreshabitaciones, coger el primer barco, el primervuelo en avión, ver llorar a la persona que hizoposible el viaje o simplemente esa emoción alpensar que estábamos en Mallorca, que paranosotros era el paraíso.

Dicen que este viaje marca el fin de unaetapa, pero también marca el principio de otra.Otra todavía mejor, porque se nos aproximantiempos mucho mejores. Ha sido increíble,gracias a vosotros. Fue maravilloso viajar has-ta Mallorca.

Àlex García Delgado, 23 de juny de 2012

14

Page 16: Calaixera02

Esports d’aventura al Pallars!

Finalment, el Sebas va aconseguir un dels ob-jectius que tenia al cap feia anys. . . donar aconèixer esports tant desconeguts entre elsnostres alumnes com el ràfting, el descens debarrancs i l’hípica.

L’hotel base era el Comptes del Pallars a Ri-alp (Pallars Sobirà). El primer dia vam comen-çar forts amb un tastet de barranquisme ontothom va experimentar la progressió per unriu amb les diferents tècniques específiques(desgrimpar, ràpel, tobogan, salts, etc.), sem-pre amb la màxima seguretat i amb un moni-tor a prop donant les instruccions pertinents acada pas. L’aigua era freda, però l’emoció i eldescobriment van fer oblidar-ho i van pujar elsnivells d’adrenalina al màxim.

El segon dia va tocar el ràfting, en una No-guera Pallaresa en el seu màxim esplendor,amb un cabal d’aigua molt adequat per iniciar-se i passar-ho bé minimitzant al màxim els ris-cos. Va ser emocionant veure baixar tots els

alumnes pel riu, divertint-se amb molt de res-pecte pel medi i utilitzant en tot moment lestècniques que el monitor ens havia explicat,d’una manera conjunta i cooperativa amb totsels companys de la barca.

El tercer dia, després d’una nit de comiatcom calia, la ressaca es va deixar notar a l’ho-ra d’esmorzar. Bosses al vestíbul, habitacionsrecollides i cap a l’activitat triada. Aquest cop,tothom havia triat quina activitat volia fer eldarrer dia. La majoria va triar hípica, ja que unpasseig en cavall seria un final relaxat desprésde tres dies d’emocions.

Un grupet de 12 companys van decidir re-matar l’aventura amb un descens de barrancsmés canyero que el del primer dia, amb moltaaigua, més ràpels i més tècniques noves.

Al final del matí, ens vam concentrar totsa l’hotel per dinar i tornar cap a Sant Celoni.L’aventura s’havia acabat i vam tornar satis-fets d’haver experimentat emocions que maino havíem viscut abans.

Departament d’Educació Física

15

Page 17: Calaixera02

16

Page 18: Calaixera02

I Cursa de Robots Rastrejadors

A les acaballes del curs passat, des del De-partament de Tecnologia, vam organitzar el1r concurs de robots rastrejadors de l’InstitutBaix Montseny. Els participants eren els alum-nes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat que havi-en estat construint els seus robots al llarg delcurs a les hores de taller de l’assignatura deTecnologia.

I què és un robot rastrejador? Un ras-trejador és un robot que, a partir d’uns sensorsde línia fotoelèctrics, un circuit de control i unselements actuadors (motors), és capaç de «se-guir el rastre» de la línia, de manera que en totmoment circula per sobre i, fins i tot en cas depèrdua, és capaç de recuperar-la.

Es tracta d’un dels dissenys de robot didàc-tic més senzill, alhora que interessant per laquantitat de tècniques que pot incorporar.

Els alumnes van soldar els diferents com-ponents electrònics a la placa impressa, vanprogramar el microprocessador amb llenguat-ge Basic, van construir la part mecànica i final-ment van comprovar-ne el funcionament.

Per a la competició vam muntar el Circuitde Catalunya a escala amb cinta aïllant negresobre el terra blanc de la sala d’actes i vamagrupar els robots dels alumnes en grups decinc. Aquests cinc robots es disposaven sobreel circuit per córrer en el mateix sentit i que-daven eliminats els robots que eren atrapatspels seus perseguidors i aquells que es perdi-en. Podeu veure el vídeo del concurs a la se-güent direcció:

https://www.youtube.com/watch?v=2qy2sgARQ0M

Departament de Tecnologia

17

Page 19: Calaixera02

Xerrada sobre el viatgea Mauthausen

El passat 23 de setembre, els alumnes del’Institut Baix Montseny que vam tenir l’opor-tunitat d’assistir al viatge anual que organit-za l’Amical de Mauthausen i altres camps alscamps de Mauthausen i Gusen i al castell deHartheim, ens vam tornar a reunir per conti-nuar amb la nostra tasca de difusió.

La 17a Mostra d’Associacions de Barcelo-na, que se celebra a la plaça de Catalunyaen motiu de les Festes de la Mercè, compta-va amb nosaltres a la zona Auditori. Viatgespedagògics als camps de concentració nazis i50 anys de la fundació Amical de Mauthauseni altres camps era la petita conferència de laqual vam ser, en part, protagonistes.

La nostra tasca era donar a conèixerl’Amical de Mauthausen i altres camps, fer es-ment dels propers projectes i difondre el nos-tre testimoni del viatge.

Podem descriure-la com una breu però in-tensa conferència carregada de valors i sem-pre amb l’essència de difondre el testimoni delque va ser el nazisme, la deportació republica-na i, més concretament, els camps de concen-tració.

Un cop acabada la xerrada amb la sala ple-na, algunes persones van fer preguntes. RosaTorán, presidenta de l’Amical va recordar queels dies 10 i 11 de novembre se celebrava el50è aniversari de la fundació d’aquesta asso-ciació i que es farien diversos actes a Barcelo-na.

Una vegada més, volem donar les gràciesa l’Amical de Mauthausen i altres camps perhaver-nos donat una de les millors oportuni-tats que tindrem mai de conèixer d’aprop l’hor-ror que van viure aquells milers de deportatsespanyols per poder explicar-ho i concienciarels joves per què no torni a passar mai més!

Andrea, Laia, Alba i Pol, 2n de Batxillerat

18

Page 20: Calaixera02

Sant Celoni medieval

El dia 18 d’octubre del 2012 els alumnes de 2nA, 2n B, els alumnes de l’Aula Vida i alguns pro-fessors van anar d’excursió per Sant Celoni. Uspodríeu preguntar per què aquesta excursió siSant Celoni el tenim al costat, doncs perquè elmotiu era conèixer Sant Celoni a l’època me-dieval. Sant Celoni a dies d’ara és molt gran,però a l’època medieval era molt petit, així queel recorregut va ser molt curt. A l’excursió vampoder veure el Brancal del Portal Major o deBarcelona, restes de la capella de Sant Celdo-

ni (que era com es deia el poble al principi) i latorre de la Força amb un tros de muralla.

També vam veure l’ermita de Sant Ponç il’ermita de Sant Martí de Pertegàs. Però abansde començar l’excursió, les monitores que ensacompanyaven ens van ensenyar l’escut deSant Celoni, on apareix una església, una creui una cabra en honor als Cabrera, que van serels que van aportar molta ajuda a la construc-ció de Sant Celoni.

Ara els professors i els alumnes de 2n A,2n B i l’Aula Vida que van fer aquesta excursiósabem més del nostre estimat Sant Celoni, ohauríem de dir Sant Celdoni?

Laia Martínez i Dora Alba, 2n B d’ESO

19

Page 21: Calaixera02

Entrevistes

Entrevista a Neus Català

El passat diumenge 30 de setembre, pocabans que s’emetés el programa El convidatdedicat a ella, vaig anar a fer una entrevista aNeus Català, l’única supervivent catalana delscamps de concentració nazis, concretament elde Ravensbruck, per al meu Treball de Recer-ca.

Acompanyada de l’exprofessora del centreFina Ferrando, vaig anar fins al petit poble delsGuiamets, al Priorat, lloc de naixement de lasenyora Català i on viu actualment en una re-sidència per a la gent gran.

L’experiència va ser molt instructiva i emo-tiva, perquè no cada dia es té la oportunitat depoder passar un dia amb una persona que vaviure una experiència de tortura diària, que vasobreviure i que ha dedicat tota la seva vidaa difondre el seu testimoni i, fins i tot ara, als97 anys, no es cansa d’explicar i fer memòriaperquè no s’oblidin totes les dones que hi vanpatir i morir.

El dia es va fer curt, i faltaren hores percontinuar una xerrada intensa sobre el nazis-me, la deportació republicana i, més concreta-

ment, la seva experiència en el camp de con-centració. L’emoció va ser present en moltsmoments del seu relat.

Evidentment, no tothom ha tingut l’ocasióde parlar amb aquesta heroïna o amb altressupervivents de tal barbàrie, però no per aixòs’ha d’ignorar el tema, perquè no hem d’obli-dar que el nazisme alemany i les seves conse-qüències van tenir lloc fa menys de 70 anysi que, dissortadament, actualment hi ha uncert ressorgiment d’aquesta idelologia a Eu-ropa perquè algunes de les causes que vanpropiciar-ne l’ascens tornen a ser d’actualitat.

Per tant, el nostre deure com a joves quehem tingut l’oportunitat de viatjar a Mauthau-sen i conèixer personalment alguns d’aquestssupervivents dels camps de concentració, ésconscienciar la societat sobre els perills delstotalitarismes i del racisme, donant a conèi-xer els testimonis de totes aquelles personesque perderen la vida en aquesta lluita per lallibertat, o sobrevisqueren però han hagut deconviure tota la seva vida amb les seqüel.lesfísiques i psicològiques d’aquella terrible expe-riència.

Laia Oms, 2n de Batxillerat

20

Page 22: Calaixera02

Entrevista a l’immamde Sant Celoni

Nom: Hamid AzrfanEdat: 47 anysSexe: Home

1. De quin lloc del Marroc véns?Vinc de Bni Chikar. La província d’aquest pobleés Nador.2. De què treballaves al Marroc?No treballava, només em dedicava als estudis.3. Quins estudis havies fet al Marroc?Al Marroc vaig estudiar fins al Batxillerat. Vaigcomençar a fer el primer curs a la Universitat,però ho vaig deixar estar ja que ho tenia totenllestit per venir a Espanya per finalitzar lameva carrera com a immam.4. Quants anys fa que vas venir?Vaig venir el 2008, fa 4 anys que visc a Espa-nya.5. Per què vas venir?Per millorar la meva situació esconòmica iaportar més coneixements religiosos a la so-cietat de religió islàmica.6. Per què vas venir a Sant Celoni?Vaig venir a Sant Celoni perquè és el lloc on hetrobat feina.7. Quines festes marroquines celebres?Les festes marroquines que celebro són el Ra-madà, Eid al-Fitr, Eid al-Adha i Eid al-Mawlidal-Nabawi.

8. Has tingut problemes per celebrar-les?He tingut problemes amb la festa del xai (Eidal-Adha). Les normatives que imposa el Depar-tament de Sanitat no ens permeten sacrificarel xai com tots els marroquins voldríem.9. T’arriben queixes dels teus veïns?No, no m’arriben queixes dels meus veïns.10. Coneixes alguns costums o festes ca-talans? Quins?Sí. Les festes que conec són el Nadal, la DiadaNacional de Catalunya, el Sant Jordi i la FestaMajor.11. Has participat en alguna?Sincerament, no.12. T’agrada viure a Sant Celoni? Perquè?Sí. M’agrada viure a Sant Celoni perquè la se-va gent és molt bona i generosa.13. Tens pensat de tornar a viure al Mar-roc?En moltes ocasions penso tornar a viure al Mar-roc perquè trobo molt a faltar la meva família.

Alumnes de 4t d’ESO

21

Page 23: Calaixera02

Espai LIC

Les llengües i les nacionalitatsde l’Institut: Gàmbia i Senegal

Els processos migratoris dels darrers 30 anyshan fet que actualment a Catalunya hi hagiprop de 300 comunitats lingüístiques diferentsprovinents de tots el racons del món. SantCeloni i l’INS Baix Montseny no són aliens aaquesta realitat, de manera que al nostre mu-nicipi hi ha gent d’una cinquantena de nacio-nalitats diferents que parlen vora d’una tren-tena de llengües. Per exemple, les llengüesd’origen de l’alumnat nouvingut no hispano-parlant de l’Institut Baix Montseny durant elsdarrers cursos han estat: amazic, anglès, àrab

marroquí, búlgar, farsi, hongarès, panjabi, por-tuguès, romanès, romaní, rus, soninké, tagal,ucraïnès, urdú, xinès mandarí i xinès wu. Amés, hi ha alumnes d’origen llatinoamericà lallengua dels pares dels quals és el quítxua,llengua que sovint no ha estat transmesa alsfills per motius diglòssics.

Amb aquest article breu volem encetar unasèrie que tracti de les llengües i dels paï-sos d’origen d’alguns alumnes del nostre cen-tre. En aquest primer lliurament us presentemGàmbia i el Senegal, dos països africans ger-mans (Gàmbia està tot ell envoltat per Sene-gal, llevat de la zona costanera que limita ambl’oceà Atlàntic).

Gàmbia SenegalPoblació: 1.824.158 Població: 14.086.103Superfície: 10.380 km2 Superfície: 196.190 km2

Llengua oficial: anglès Llengua oficial: francèsLlengües nacionals: diola, mandinga, ful, se-rer, soninké, wòlof.

Llengües autòctones (totes sense reconeixe-ment legal): mandinga, diola, serer, wòlof,soninké, manjac, mankanya.

Altres llengües autòctones sense reconeixe-ment legal: balante, llengua de signes deMbour, manjac, mankanya.

Per saber-ne més:Lingua Món – La casa de les llengüeshttp://www10.gencat.cat/pres casa llengues/AppJava/frontend/llengues cerca.jsp?idioma=1

22

Page 24: Calaixera02

Concurs de postals de Nadalde la Biblioteca

1r premi: Marc Santandreu (2n C d’ESO)

2n premi: Mae Ashley Alfonso (2n C d’ESO)

3r premi: Naddine Rodríguez (2n A d’ESO)

23