Entrevista a Josep Maria Vallès, conseller de JustíciaAnàlisi dels pressupostos de l’Estat del 2005Adreces web per informar-se de la qualitat empresarial

ce otnòmiccNúm. 16 novembre/desembre 2004

La rLa reesponssponsabilitabilitat sat socialocialun fun factactor bàsic a la eor bàsic a la esstrtratègia deatègia de

CCececoot al 2t al 2005005

Com molts de vostès ja deuen saber,el pas-sat 30 de novembre es va desenvolupar a

la nostra entitat una important jornada sobreel tema de la Responsabilitat Social a l'empresa.El cercle Cecot de joves empresaris i,en espe-cial,Cerclemón estan fent un extraordinari es-forç per impulsar aquest projecte que, en lameva opinió,és un dels més importants per alfutur de la PIME.Llegint les pàgines centrals d'a-quest número es podran fer una idea sobre elsprincipis que inspiren aquest projecte,de la ma-nera seriosa i rigorosa com s'està abordant i del'esforç que s'està fent per al seu desenvolupa-ment i difusió.L'objectiu final és que la Respon-sabilitat Social de les PIMES,la RSP,sigui una einapràctica de diferenciació per a les nostres em-preses i ens ajudi a competir millor.Aquest da-rrers dies, alguns empresaris m'han preguntatper què la Cecot s'està involucrant en aquesttema.No siguin malpensats:no parlo d'empre-saris dolents,poc professionals o arcaics.Moltal contrari,els parlo d'empresaris que són modeli referent als mercats internacionals. La pre-gunta és pertinent i la seva argumentació també.D’una banda,les empreses ja complim una im-portat funció social en la generació i repartimentde la riquesa.De l'altre,ja fem,a més a més,es-forços que la llei ens obliga a complir i que,enmolts casos, transcendeixen l'àmbit estricta-ment empresarial,com ara la contractació d'un2% de persones amb minusvalies,o la seva al-ternativa en forma de compra de productes oserveis,o la legislació mediambiental. I haig dedir que estic molt d'acord amb els qui argüei-xen això.Però crec que hem d'anar una micamés enllà.En primer lloc,per propi convenci-ment,perquè crec que ser empresari ens ge-nera una obligació "professional",la d'empren-dre diligentment i eficientment; i una segonaobligació de tipus "ètic",en relació al complimentdels compromisos assumits i la preocupaciópel nostre entorn.En segon lloc, perquè crec

que aquesta tendència a exigir un major nivellde compromís social de l'empresa als països de-senvolupats és inevitable i generarà possibilitatsde diferenciació per a les nostres empreses quepoden ser vitals per a la nostra competitivitat ique,d'una altra forma,ho tenen francament di-fícil.En els propers deu o quinze anys les nos-tres empreses es veuran amenaçades per unacompetència molt forta dels països del tercermón en vies de desenvolupament.Va començarja fa anys pel tema dels costos de la mà d'obra,però la globalització i les tecnologies de la co-municació fan que això s'estengui també a l'a-plicació del coneixement a la innovació de pro-ductes i processos i, per tant, a una partimportantíssima del que avui entenem com adiferenciació. S'està acabant allò que els pro-ductes que vénen de Xina,Singapur o l’Índia sónde baix preu però de poca qualitat.Són i serancada vegada més de més qualitat i a un preu moltcompetitiu.La RSP és una aposta per una dife-renciació molt més difícil de copiar.I si això ésaixí,és molt més intel·ligent anticipar-se i parti-cipar activament en la definició i promoció d'a-quests temes i no esperar que ens arribin i ensagafin mal preparats.Això sí, com he destacaten un recent article que formarà part d'un lli-bre que sortirà publicat l'any 2005, la RSP noserà possible sense que en paral·lel no es de-senvolupi un altre concepte totalment com-plementari:la Responsabilitat Empresarial de laSocietat que ens envolta.La RSP serà una einade diferenciació real en la mesura en què la so-cietat la reconegui i la valori.Les societats delspaïsos desenvolupats han d'evolucionar i re-conèixer i valorar el paper cabdal de les em-preses,especialment de les PIMES,en la seva co-hesió i desenvolupament.I aquí l'administraciói els interlocutors socials han de jugar un papercabdal de conscienciació.No em queda res mésa dir que desitjar a tothom unes bones festes iun "responsable" 2005.

Responsabilitat Social... i Empresarial

Butlletí informatiu bimestral de la CECOTEdita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercials i administratius:Grupo Quarck SL, c.Tenor Viñas, 1, 2n, 08021 BarcelonaTel: 93 200 36 77. Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Editor: CECOTDirector: L. Miravitlles Col·laboradors: J. I. Gras, S. Jover, C. Pérez, Raquel ÁvalosDirecció comercial: QuarckCorrecció: TreelocDisseny i maquetació: J. V. IzquierdoImpressió: ColoramaDipòsit legal: B-41861-01ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editorarespecta les opinions expressades per mitjà dels articlesdels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, i només fa seus els continguts difosos permitjà de l’editorial.

Tiratge d’aquest número: 9.500 exemplars distribuïts gratuïtament entre elsassociats a CECOT, administracions públiques i patronals.

C A R T A D E L P R E S I D E N T

ce otnòmicc

FINANCES 4El projecte de llei de pressupostosgenerals de l'Estat consagra dues líniesestratègiques:la social i la productiva

MANAGEMENT 7Presentem diverses adreces web perconèixer millor el concepte de qualitati estar al dia de les últimes notíciessobre el tema

OPINIÓ 11Francisco Martín Frías,president deMRW,ens explica l'experiència de laseva empresa en el tema de RSE

CECOT 12Les PIMES han d'assumir amb decisióels principis bàsics de laResponsabilitat Social.La Cecotpresenta el seu model per assolir-ho

INDICADORS 14Les principals dades econòmiques delpassat trimestre valorades

CINC CÈNTIMS 16Notícies del món econòmic,empresarial i de les noves tecnologies

RECURSOS HUMANS 17Coaching i mentoring s'hanconstituït en dues magnífiquesaportacions per al canvi empresarial

FLASH CECOT 20Algunes de les notícies mésinteressants protagonitzades per laCecot les últimes setmanes

ENTREVISTA 21Josep M.Vallès,conseller de Justícia,ens parla de la rehabilitació de presosmitjançant el treball i la tasca delCIRE,amb el qual la Cecot ha signatun acord

Segons el Servei d'Estudis de "laCaixa", l'escenari macroeconòmic

dels PGE apunta una lleugera accele-ració del creixement del PIB, fins al3,0%, basada en l'expansió de la de-manda interna, en particular en lad'inversió de béns d'equipament, iuna lleugera moderació de la cons-trucció, que continuarà, però, dins lescotes positives. El consum privatmantindrà un creixement sostingut, iel públic es moderarà lleugeramentdes dels alts nivells actuals. El sectorexterior contribuirà negativament alcreixement, tot i la suau recuperacióde les exportacions.

D'una manera molt general, s'ha re-sumit dient que el projecte de Llei depressupostos generals consagra doslínies estratègiques: Tenir cura delsmés dèbils, incrementant la despesasocial (50,2% enguany per 48,3 al2003 i 49,4% al 2004) i millorar laproductivitat, augmentant les parti-des per a la recerca, desenvolupa-ment i innovació.

Segons el Govern, aquests pressu-postos garantitzen que l'economiaespanyola continuïn creixent ambforça i que s'emmarquin dins un am-biciós programa de política econò-mica, que vol assolir un creixementeconòmic sostenible i de llarga du-rada, per mitjà de l'augment de la pro-ductivitat i l'expansió dels llocs detreball. Els PGE de 2005 impulsenaquest nou model donant privilegis ala inversió productiva en R+D+i, in-fraestructures i educació. El secretarid'Estat d'Hisenda, Miguel Ángel Fer-nández Ordóñez considera que elsPGE constitueix un instrument idoniper millorar la productivitat". Per laseva banda, des del Ministeri de Tra-

cers, a 249.473 milions d'euros entermes consolidats, és a dir, el 29,7%del PIB, mig punt més que al 2004.Això representa un increment del7,8% en relació amb la quantitat pres-supostada inicialment per al 2004, ésa dir, un punt i mig més que el crei-xement nominal estimat per a l'eco-nomia.

Els PGE no consoliden els pressu-postos d'altres organismes del sec-tor públ ic empresar ia l , entre e lsquals hi ha ens vinculats a la gestióportuària, aeroportuària o d'infra-estructures ferroviàries, les comis-sions nacionals reguladores de de-terminats mercats (energ ia ,telecomunicacions, valors), les com-panyies ferroviàries públiques RENFEi FEVE, al voltant de quaranta funda-cions estatals i una mica més de sei-xanta societats mercantils amb ma-joria de capital públic . En aquestàmbit, és especialment rellevant elcas de Ràdio Televisió Espanyola, quepreveu unes pèrdues (després desubvencions) de 643,1 milions d'eu-ros (20 més que la xifra prevista ini-cialment per al 2004), que queden co-bertes financerament perl’endeutament avalat per l'Estat i que,a diferència d'anys anteriors, compu-

R A S I C U R TF I N A N C E S

4

Un pressupost social i productiu

bajo y Asuntos Sociales, s'han definitaquests pressupostos com a "socials",ja que són "solidaris amb les pensionsmés baixes, augmenten les oportuni-tats de formació i treball, integren elsimmigrants, milloren les condicionsdels més grans i l luiten contra laviolència de gènere." En concret, decada euro que l'Estat gasti el properany, la meitat es destinarà a despesasocials, un 9,5% més que enguany.

El director General de l'Institut d'Es-tudis Econòmics (IEE), Juan Iranzo, vaafirmar que les previsions del Governde creixement del 3% per al 2005 són"massa optimistes" i que no afavorei-xen la confiança dels agents econò-mics. Segons el director general del'IEE, els pressupostos són positiusperquè aposten per l'estabilitat, peròva indicar que aquesta estabilitat téalgunes llacunes, i va veure difícil ques'assoleixi l'equilibri.

DESPESAAnem a veure un resum de les dadesdels PGE, sempre segons l'estudi delServei d'Estudis de “la Caixa”. La des-pesa consolidada prevista per al pro-jecte dels PGE 2005 per al sector pú-blic estatal no empresarial pujarà,exclosa la variació de passius finan-

ten en el dèficit de les administra-cions centrals. L'articulat de la llei depressupostos preveu la concessiód'avals per un màxim de 1.743 mi-lions d'euros per a aquestes finalitats,659 dels quals corresponen a RTVE i180 a l'empresa ferroviària FEVE.

Des d'una perspectiva funcional, lapart principal de la despesa total delsector públic estatal es concentra enla política de pensions, que el 2005absorbirà 79.221 milions d'euros, ésa dir, el 9,4% del PIB. L'augment delspagaments per a pensions (el 6,8%)s'explica per la seva revaloració (el2,0%), per l'augment del nombre depensionistes (el 0,8%, fins als 8,38 mi-lions de beneficiaris, incloses les clas-ses passives de l'Estat), per la millorade certes pensions i, finalment, perl'efecte substitució de pensions anti-gues que causen baixa a canvi denoves de més quantia.

La segona partida en ordre d'im-portància la constitueixen les trans-ferències a altres administracions, in-closa la Unió Europea, que representa50.886 milions d'euros en total. Totseguit figuren els pagaments corres-ponents al deute públic, el 7,7% deltotal, que augmenten molt modesta-ment gràcies a la relativa estabilitatdels pagaments per interessos. Enquart lloc, figuren les despeses deprotecció de l'atur, que creixen el14,4% nominal, principalment perl'augment de perceptors de rendesd'inserció, ja que els beneficiaris deprestacions econòmiques disminuei-xen moderadament.

La política de gestió i creació d'in-fraestructures absorbeix, per la sevabanda, 11.317 milions d'euros i creix

el 8,1% en relació amb l'any anterior.Els programes amb més dotació sónels dedicats a la construcció i mante-niment de carreteres (3.212 milionsen total, amb un creixement del 6,5%)i a infraestructures portuàries (perun import de 1.960 milions i realit-zades per Ports de l'Estat). Dins l'àm-bit del ferrocarril, el nou Administra-dor d'Infraestructures Ferroviàries(ADIF), nascut de la integració delGestor d'Infraestructures Ferrovià-ries i de les unitats de negoci deRENFE relacionades amb el manteni-ment de la xarxa, invertirà 1.606 mi-lions, el 3,2% més que el 2004.Tambécal destacar les inversions en obreshidràuliques, Aeroports Espanyols iNavegació Aèria.

INGRESSOSEls ingressos no financers del sectorpúblic estatal pujaran a 235.513 mi-lions d'euros el 2005 en termes con-solidats, és a dir, exclòs el conjunt detransferències internes que tenenlloc entre els diferents agents de l'ad-ministració central, i augmentaran el

6,5% en relació amb el pressupost ini-cial de l'any anterior. L'increment delsingressos es basa en les cotitzacionssocials i en els ingressos tributaris, jaque la resta de partides pateix des-censos en relació amb els pressupos-tos de l'any anterior.

Dins els ingressos impositius, la im-posició directa creix amb més forçaque la indirecta (el 9,8% enfront del7,3%) per l'avanç de l'impost sobre larenda de les societats, el 15,7%, perl'increment dels beneficis empresa-rials, i també per la renda de les per-sones físiques, tot i la deflactació dela tarifa de l'impost. Pel que fa a la im-posició indirecta, es preveu que la re-captació per l'impost sobre el valorafegit augmenti el 8,6%, un punt i tresdècimes per damunt del creixementnominal de l’economia, mentre queels impostos especials es moderaranfins al 4,9%, tot i l'actualització delstipus per a l'impost de l'alcohol i deltabac (el 2%). En el marc dels ingres-sos no impositius, cal destacar el no-table descens dels ingressos patri-

5

El Govern de l'Estat ha presentat davant el Congrés deDiputats el projecte de Pressupostos Generals de l'Es-tat (PGE) per al 2005 per a la seva discussió i aprova-ció.

Per primera vegada la despesa social supera la meitatde tots els recursos de l'Estat. La resolució del greu dè-ficit d'inversió pública de l'Estat que pateix Catalunyano és atesa.

F I N A N C E S

ritàriament per finançar inversions almarge dels pressupostos, mitjançantens com l'ADIF, la Societat d'Aigüeso préstecs a concessionaris d'auto-pistes. En termes consolidats, els ac-tius financers pugen a 12.571 milionsd'euros, és a dir, l '1,5% del PIB.Aquests recursos no computen coma despesa a efectes de dèficit encomptabilitat nacional, ja que sónconsiderats com a inversió financerarecuperable a partir de l'explotacióde les infraestructures que financen.No obstant això, en qualsevol cas,constitueixen una necessitat de fi-nançament que, sumada al dèficit decaixa, genera una necessitat d'endeu-tament neta per al conjunt de les ad-ministracions centrals de 13.960 mi-lions d'euros, és a dir, l'1,7% del PIBestimat per al 2005.

El finançament de la necessitat d'en-deutament s'instrumentalitzarà en laseva totalitat mitjançant emissions eneuros i instrumentades de maneraequilibrada en Lletres del Tresor,Bons i Obligacions. Així, el deute del'Estat en circulació assolirà, segonsles estimacions contingudes dins delsPGE, els 338.050 milions d'euros alf inal de 2005, xifra equivalent al40,2% del PIB i vuit dècimes inferiora la de l'any precedent. Per la sevabanda, el saldo deutor del conjunt deles administracions públiques se si-tuarà al voltant del 47% del PIB el2005, també per sota del nivell esti-mat per al finals d'enguany.

ELS PGE I CATALUNYAA Catalunya, per primera vegada hi haun govern del “mateix color” que a

l'Estat, la qual cosa havia despertatun clima de gran esperança en algunssectors del país. Però la realitat hadesinflat les expectatives. El projectede pressupostos contempla 2.715,27milions d'euros per a la comunitat ca-talana, que, en volum, es manté ensegon lloc, darrera d'Andalusia. Peròsi la comunitat andalusa, amb3.038,31 milions veu augmentar lesseves inversions en un 17,8%, les deCatalunya retrocedeixen en 25 mi-lions, un 0,9%. El pes de la inversió es-tatal a Catalunya sobre la inversiótotal baixa del 15,6% al 15,5%.

La xifra pressupostada és menys dela meitat de les aspiracions previs-tes pel govern català (5.400 milionsd'euros). La majoria de les institu-cions catalanes, socials i econòmi-ques, i la majoria de partits polítics(amb l 'evident excepció del PSC)han posat de manifest el caràcter ne-gatiu del pressupost, i n'han denun-ciat, amb una munió de dades, la seva"absoluta insuficiència", en paraulesde Pere Macias, portaveu de CiU alSenat.

De les inversions previstes a Cata-lunya pel Ministeri de Foment, el60,5% corresponen al projecte detren de gran velocitat, prop del 14 %a l'aeroport de Barcelona i un 12% alport de Barcelona. A les carreterescatalanes es destinen 158 milionsd'euros, dels quals es dedica un 20%a noves inversions. La resolució delgreu dèficit d'inversió pública de l'Es-tat que pateix Catalunya no tan solsno és atesa, sinó que contribueix a ac-centuar-la.

monials, el 26,7%, i la important da-vallada de la recaptació per taxes, el34,4%, que s'afegeix al lleuger des-cens dels recursos procedents de lestransferències corrents. Només lesde capital experimenten un modestcreixement.

Les cotitzacions socials, per la sevabanda, augmenten el 8,9% per l ' in-crement del nombre d'afi l iats i perl'actualització de les bases de co-tització. Així, la pressió fiscal, teninten compte les recaptacions previstesper impostos directes, indirectes icotitzacions socials, se situarà en el27,8% del PIB, sis dècimes de puntper damunt del valor estimat per al2004.

SALDO PRESSUPOSTARIArran de els operacions esmentades,el saldo pressupostari no financerconsolidat en termes de caixa de l'Es-tat, organismes autònoms, SeguretatSocial i altres ens públics és negatiuper un import de 1.389 milions d'eu-ros, és a dir, el 0,2% del PIB. En ter-mes de comptabilitat nacional, és adir, aplicant criteris de meritació,s'estima, en canvi, un saldo pressu-postari positiu per un import del0,2% del PIB, que resulta de la com-pensació d'un dèficit de les adminis-tracions centrals del 0,5% del PIB (el0,4% de l'Estat més el 0,1% de RTVE),amb un superàvit de la Seguretat So-cial del 0,7%.

Aquestes xifres no contemplen elsrecursos compromesos per a l'ad-quisició neta d'actius financers, fonsque, al capdavall, són utilitzats majo-

8

M A N A G E M E N T

La ruta virtual de la qualitat

L'objectiu d'aquestes ratlles és aportarinformació útil per tal de tenir una

visió el més completa possible del món dela qualitat. Per això, no es pretén fer capaportació des del punt de vista concep-tual.

PERSPECTIVA HISTÒRICAEn parlar de qualitat no es pot evitar feruna referència directa a les sigles TQM(Total Quality Management) i als pionersdel desenvolupament conceptual i meto-dològic de la qualitat: Juran, Deming iCrosby. Com que la recerca per Internetsobre TQM és la que dóna com a resultatel major nombre de llocs web, és de jus-tícia mencionar que hi ha dos webs im-prescindibles, que representen als seusfundadors Deming (http://www.de-ming.org/) i Juran (http://www.juran.com/).El primer,el d'Edward Deming,té un valor bàsicament testimonial. Enaquest lloc es poden trobar els famosos14 punts en què Deming resumeix la sevafilosofia de la qualitat i fa referències a lamillora continua i al seu famós cicle PDCA(Plan, Do, Check,Act). El de Juran és méscomplet i s’hi poden trobar articles i do-cuments de gran valor.Pel que fa a Crosby,el pare de l'objectiu "zero defectes",tambété un lloc web molt orientat a temes deformació (http://www.philipcrosby.com).

La quarta adreça amb perspectiva histò-rica és la de Shigeo Shingo (http://www.shingoprize.org/), el "pare" del sis-tema de producció de Toyota i dels “pokayokes” (dispositius automàtics per evitarcometre errors).També hi ha abundantsreferències a Genichi Taguchi,destacat perl'aplicació de mètodes estadístics a la qua-litat.Potser la referència més completa ésla que es troba a la web de l'ASQ(http://www.asq.org/, American Societyfor Quality) amb una àmplia bibliografiasobre els mètodes Taguchi. No es trobenllocs específics relacionats amb d'altresgurús de la qualitat, com Ishikawa (pare

dels cercles de qualitat i que va desenvo-lupar l'eina de relació causa-efecte ano-menada “espina de peix”) o Armand Fei-genbaum,el pare del TQC i l'inspirador dela qualitat a General Electric.

En canvi, sí que hi ha webs que donenabundant informació sobre gurús de laqualitat i les seves aportacions més im-portants.N'hem de ressenyar dues: la delDepartamento de Industria y Comerciodel govern del Regne Unit(http://www.dti.gov.uk/mbp/bpgt/m9ja00001/m9ja000011.html) i la ja mencionadade l’ASQ.

ENFOCAMENTS I MODELSAvui dia hi ha bàsicament dos punts devista a Europa, que cada cop s'assemblenmés, i que es corresponen amb els dos“segells” de qualitat més coneguts. Elmodel de la EFQM (http://www.efqm.org/, European Foundationfor Quality Management) i el model ISO(http://www.iso.org/, International Stan-dard Organization) estan perfectamentexplicats a les seves respectives web. Entots dos casos hi ha gran quantitats dematerial útil per entendre l'evolució delconcepte de qualitat a les empreses. Pera aquells que busquin una primera apro-ximació al món de la qualitat, és reco-manable l’adreça de l'organització ame-ricana ISO Easy (http://www.isoeasy.org/), que té un caire moltdidàctic i aporta abundant informaciópràctica.

A Llatinoamèrica hi ha el que s'anomenael model iberoamericà de la qualitat,molt similar a l'europeu. Hi ha una web,el de la Sociedad Latinoamericana parala Calidad (http://www.calidad.org/) ones poden trobar referències interessantsdes del punt de vista geogràfic, encaraque amb poques novetats des del puntde vista conceptual.

A l'Amèrica del Nord bàsicamentsegueixen el model del TQM, encara quea l'hora de certificar-se opten per la ISO

i la completen amb altres certificacions ipremis. El NIST (National Institute ofStandard and Technology), una agènciadependent del departament de comerçd'Estats Units, atorga cada any els pres-tigiós premi Malcolm Baldridge a l'em-presa que s'ha distingit pera la sevaaportació a la qualitat. A la seva web, elNIST té un programa nacional de quali-tat (http://www.quality.nist.gov/) a laqual s'accedeix també per mitjà de l’a-dreça de Baldridge (http://www.baldrid-ge.org/).

La institució certificadora per excel·lència alsEUA és l'ANSI (http://www.ansi.org/,American National Standard Institute), unaorganització sense ànim de lucre fundada el1909 per cinc organitzacions d'enginyeria itres agències del govern i que,avui dia, repre-senta a més de 1.000 institucions.A més,duesaltres dos institucions, el NSF (http://www.nsf.org/), i la seva subsidiària la NSF-ISR(http://www.nsf.org/NSF-ISR/, NSF International Strategic Regsitrations), i la NQA(http://www.nqa-usa.com/, National QualityAssurance), ofereixen abundant informaciósobre la ISO i altres certificacions usuals d’a-quell país.

El sector de l'automòbil específicament vadesenvolupar la QS-9000, una evolució de laISO 9000 amb alguns aspectes que aquestano contemplava, encara que amb el nousenfoc ISO,probablement també haurà d’evo-lucionar.

La QS-9000 prové de les certificacionsoriginals de les "big three" (Ford,General Motor, Chrysler), de les quals lamés representativa era la Q1 de Ford.Hi ha una adreça que descriu amb detallla història i l'aportació diferencial entreISO i QS-9000 (http://www.qs-9000.org/). A Europa, el sector de l'au-tomòbil ha desenvolupat altres models,com el de l'associació alemanya VDA(http://www.vda.de/) o el de TS 16949.

Una combinació d'ISO 9000/2000 i TS16949 s'està convertint a l'actualitat enl'estàndard del sector de l'automòbil a

nivell mundial. Sobre aquest tema hi hamolta informació en la web del AIAG(http://www.aiag.org/) (AutomotiveIndustry Action Group).

Durant els últims anys s'ha popularitzatla filosofia/metodologia anomenada "SixSigma". El model va ser desenvolupat perMotorola el 1987. Inicialment, va serplantejat com una metodologia orienta-da a la reducció de costos i a l'elimina-ció de deixalles. El seu èxit i els seu pos-terior desenvolupament l'han convertiten una filosofia d'actuació que preténinstal·lar la cultura de la qualitat total ales empreses de forma efectiva. AEspanya s'ha popularitzat especialmentper mitjà de l'exemple de GeneralElectric, una de les empreses que ha fetuna utilització i un desenvolupament mésintensiu del model. Hi ha tres llocs web de

referència al respecte, el de GE,(http://www.ge.com/sixsigma/), el de i SixSigma (http://www.isixsigma.com/), i el de laSix Sigma Academy (http://www.6-sigma.com/), consultora fundada el 1994 perprofessionals de Motorola.

Altres certificacions menys conegudessón la AS-9000, per al sector aeroespa-cial, i la TickIT, una certificació que avalaque el software està preparat per a lesISO. Continuant amb les certificacionsespecífiques, per al sector alimentari ifarmacèutic es van desenvolupar a USA,en primer lloc, les GMP (GoodManufacturing Practices) i, posterior-ment, les GLP (Good LaboratoryPractices) i les GCP (Good ClinicalPractices), orientades a garantitzar quetots els productes destinats al consumhumà siguin desenvolupats, fabricats i

controlats en òptimes condicions. A laweb de la FDA (http://www.fda.gov/,Food and Drug Administation) hi haabundant informació sobre el tema.

Hi ha altres adreces interessants on espot trobar informació d'actualitat, notí-cies, etc., i es pot contactar amb altresexperts i interessats en el tema de laqualitat. En concret, en espanyol sóninteressants:1. La de l’Asociación Española parala Calidad (http://www.aec.es/), on,per exemple, es pot trobar el llistatde totes les empreses certificado-res que treballen a Espanya.2. La del Club Gestión de Calidad(http://www.clubcalidad.es/), orga-nització sense ànim de lucre funda-da el 1991 per promoure el modelEFQM.

Entrar en contacte amb el coneixement del concepte dequalitat o estar al dia de les últimes notícies sobre eltema és relativament fàcil a través d'Internet

L’opinió de l’expert

Sempre m'he fixat uns objectius,com a empresari i com a persona,

que sobrepassessin els anteriors. Favint-i-cinc anys que gestiono la xarxade transport urgent MRW i duranttot aquest temps sempre hem anatcreixent i obtenint resultats persobre del que creix l'activitat en ge-neral. Ara comptem amb 705 fran-quícies per tot Espanya,Andorra, Gi-braltar i Portugal i un col·lectiu depersones vinculades a la marca quesupera les nou mil. Quan algun pe-riodista o empresari em preguntaquin és el secret de la companyia li dicallò que realment penso, que notenim eines idònies per medir-ho ique segurament és per la barreja detres components per mi essencials:d’una banda la gran implantació quetenim, de l'altra la qualitat en els ser-veis i en el tracte i, en tercer lloc, pelgran desplegament de mitjans econò-mics i humans que dediquem a l’ac-ció social des de fa més d'una dècada,època en què no es parlava gaire d'è-tica, arbitratge o ajuda social.

Quan tinc la sort de dirigir-me al sec-tor empresarial en alguna de les con-ferències o debats on participo habi-tualment, no em canso de repetir iintentar oferir la mateixa fórmulaperquè les empreses siguin diferen-cials i augmentin la productivitat al-hora que millorin la imatge de marca.Parlo de l'acció social. Quan vàremcomençar a implantar-la, gairebé vaser d'una forma quasi ingènua. Estractava d'intentar aportar la nostraparticular visió per retornar algundels beneficis obtinguts a la societatque ens permetia créixer. I ho vàremtrobar en allò que millor sabíem fer:el transport urgent. D'aquesta ma-nera hem anat implantant fins a deuplans socials, vuit d'ells totalmentgratuïts i dos semigratuïts. I ha estatun gran encert. Tant, que avui en dia

ni jo ni el meu equip directiu, ni capde les persones que treballa per a lamarca, sap desvincular de la gestióempresarial el concepte d'acció so-cial. A primera vista obtenim ja undoble benefici. El més proper i pot-ser més medible, el personal, i el quearriba com a conseqüència del treballben fet, el productiu. El personal ésestrictament egoista. Es tracta desentir-nos bé amb el que fem, sabentque estem ajudant a diferents col.lec-tius socials, alguns d'ells molt desfa-vorits. El productiu, és evident.Aquesta ajuda social converteix enl’obtenció de més clients i, per tant,en l’augment del nombre de serveisi, al final de l'any, en l’increment de lafacturació.

Fa temps que dic que d'aquí poc nos 'entendrà cap empresa que nosigui sostenible en tres àrees. Àreesque es traduiran en tres comptesde resultat en positiu: l 'econòmic,que ens permet disposar de bene-ficis i amb el qual podem crear nousl locs de trebal l ; el mediambiental,que ens fa ser més conseqüents i res-ponsables amb l'entorn, i el social.Aquest darrer serà indispensable pera tota activitat que vulgui créixer imerèixer el respecte i la confiançadel client final.

Els èxits obtinguts, tant a nivelleconòmic com social, et porten a sermés sensible amb l'entorn de treball,a adoptar mesures que permetin queles persones de l'organització quetreballin més a gust; a intentar com-prendre les seves necessitats perso-nals i adaptar-les, si cal, a la feina. Peraixò, des de 1997, integrem a la nos-tra plantilla persones amb discapaci-tat, perquè si són considerats impor-tants quan es tracta de comprar iconsumir, també han de tenir les ma-teixes possibilitats a l’hora d'optar aun lloc de treball. Els asseguro que lamajoria, més que discapacitats, sónhipercapacitats. Per això també for-mem part del Programa Òptima d'i-gualtat laboral i salarial entre homesi dones; per això hem passat les au-ditories per obtenir la Norma SA8000, formem part del Pacte de laONU, etc.

La nostra pròpia inquietud ens portaa millorar exercici rera exercici. Adescobrir en altres gestions empre-sarials aspectes que ens poden enri-quir i fins i tot adaptar-los a la nostraempresa. Per aquest mateix motiu,obrim les portes d'MRW a totsaquells empresaris, escoles de negoci,periodistes o persones que desitgenconèixer els nostres aspectes dife-rencials. Intercanviar informacions em-presarials és beneficiós per a tots els sec-tors econòmics. I és també en aquestessituacions quan es pot conèixer millor unaltre dels beneficis de l'acció social:la com-plicitat i fidelització dels propis treballa-dors de la companyia que se senten or-gullosos de les seves aportacions iadopten un orgull corporatiu difícil d'as-solir d'altra manera.Per això,des de 1993,destinem més de l'1 per cent de la factu-ració a l’acció social. Quantitat que, anyrera any, creix de forma exponencial. Se-gurament, una de les millors inversions, abanda de la humana, de la companyia.

Recerca interna dels aspectesdiferencials de les nostres empreses

FFrraanncciissccoo MMaarrttíínn FFrrííaassPresident MRW

11

12

L'evolució tecnològica i social dels úl-tims anys ha generat,entre d'altres,un

important debat sobre l'encaix de l'em-presa dins la societat actual. Es qüestionasi n’hi ha prou amb el paper tradicional del'empresa com a font de riquesa. El cen-tre del debat és l'argument que l'empresaha de ser conscient del seu impacte so-cial, més enllà del que es suposa que té al'entorn competitiu tradicionalment con-siderat per a l'anàlisi estratègica. I encaraanant més enllà,no només es planteja quel'empresa no pot ser aliena a l’entorn quela rodeja sinó que,a més a més,ha de serproactiva i implicar-se en els principalsproblemes de la societat.

Moltes grans empreses, especialmentaquelles que es dirigeixen a mercats deconsum massiu, han avançat substancial-ment en la introducció de conceptesavançats de Responsabilitat Social de l'Em-presa (RSE),en els seus models de governcorporatiu i direcció estratègica,entre elsquals ocupa un lloc primordial l'anomenat"màrqueting social" o "màrqueting ambcausa".

Hi ha abundants exemples d'empresesmolt importants que dediquen una partsignificativa dels seus recursos a activitatsde tipus social. El reconeixement d'a-questes activitats per part del mercat mo-tiva l'empresa a seguir aquest camí, i esprodueix un "cercle virtuós" que fa palèsun estat de coevolució com el que s'hadescrit a l'inici d'aquest article.

Cal dir que, probablement, el fet que enels últims anys s'hagi intensificat la preo-cupació de tots els agents socials i econò-mics per aquests temes veu donada pelsmonumentals escàndols que, a principisd'aquesta dècada, van afectar importantsempreses que cotitzaven en borsa i quehavien enganyat conscientment tots elsseus stakeholders. És d'esperar que eltema no sigui només una moda puntual.En aquest context,en els dos últims anys,

s'ha començat a parlar amb certa intensi-tat sobre l'aplicació d'aquests conceptesa les petites i mitjanes empreses.

QUIN ÉS EL PAPER DE LA PIME? Els agents socials i econòmics més repre-sentatius estan actuant per analitzar laforma en què aquests conceptes podenaplicar-se a empreses que disposen demolts menys recursos i també de moltamenys "visibilitat" social. La patronal ca-talana Cecot ha desenvolupat el seu propimodel conceptual que permet acostar elsplantejaments de la RSE a la realitat de laPIME a Catalunya i,per extensió,a la restad'Espanya.

Per entendre el model de la Cecot,en pri-mer lloc s'ha de destacar que la principalfunció social de la PIME,com la de les em-preses en general,és la creació de riquesai la seva distribució entre accionistes,em-pleats i la societat en conjunt.I aquesta as-severació no és gratuïta.Un estudi recent(vegeu figura) sobre el repartiment delvalor afegit en una mostra d'empresesmitjanes del sector industrial de Cata-lunya (de 40 milions d'euros de factura-ció) que havien tingut beneficis el 2003,presentava els següents resultats:- Del 100% dels ingressos que les empre-

ses van rebre al 2003, el 69,60% torna asortir de l'empresa, poc després, i es vanrepartir entre tots els seus proveïdors. Idins d'aquest grup s'inclouen des dels pro-veïdors de MP (gairebé el 50%) fins elsproveïdors de tot tipus de serveis (inver-sions, viatges, manteniment, serveis ban-caris, etc.) - Del 30,40% restant, el 65,28% el rebenels treballadors o, el que és el mateix, el19,85% del total dels ingressos.- El 22,45% (sense comptabilitzar l'IVA)dels ingressos que gestiona l'empresa vana l'administració en forma de quotes a laSS, impostos, tributs, taxes, etc. Respecteals ingressos totals, representa el 6,82%.- El 12,28 % restant dels ingressos gestio-nats per l'empresa, el 3,73% dels ingres-sos totals,s'incorpora als recursos propisde l'empresa, que se suposa que d'una oaltra forma retribueixen l'accionista. Ésimportant assenyalar en aquest punt quementre que tots els altres conceptes, ex-ceptuant l'impost de societats,sempre sónfixos, els beneficis no ho són, ja que de-penen de la marxa de l'empresa.- Podem destacar, a més a més,que la po-lítica de dividends habitual els últims anysd'aquestes empreses és que el 75% delsbeneficis es reinverteixen i el 25% restantes retribueix directament a l'accionista,

La responsabilitat socialun factor bàsic a la estratègi

C E C O T

13

per tant, representa que l'accionista repun 3,07% dels recursos gestionats perl'empresa o un 0,93% dels ingressos to-tals.

D'aquest estudi podem treure conclu-sions ben clares, però la més evident ésque l'empresa,per si mateixa, ja és un me-canisme, probablement el més eficaç, perrepartir la riquesa i que,per tant,compleixuna funció social.

Per això és important entendre que elprimer principi del model de Responsa-bilitat Social de la PIME de la Cecot és quela principal responsabilitat social d'aques-tes empreses és la d'assolir l'excel·lènciacompetitiva que els permeti mantenir-seal mercat en què competeixen i assolir laseva dimensió òptima a llarg termini.

La segona conclusió que pot extreu-re's de l'estudi és que la PIME té pocmarge de maniobra per destinar re-cursos a activitats no directament en-caminades a competir millor. Peròestà clar que això no és suficient. Elsegon principi sobre el qual la Cecotsustenta el seu model és que per aquè la PIME pugui ser considerada so-cialment responsable a l'entorn ac-tual és, a més, necessari que desen-volupi la seva activitat tot adoptantl’ètica empresarial com a valor bàsic.L'ètica empresarial ha de traduir-seen fets tangibles que transcendeixinl'àmbit socioeconòmic en què es de-senvolupa i no pot ser únicament unadeclaració d'intencions. Els factorsessencials per assolir un comporta-ment ètic de forma tangible són:

El compliment diligent i íntegre dels com-promisos assumits voluntàriament i ex-plícitament: terminis de pagament a pro-veïdors,productes i serveis que concordinamb les especificacions, transparència icompliment amb les entitats financeres,etc.

El compliment diligent, íntegre i transpa-rent de les obligacions existents dins elmarc legal davant les diverses adminis-tracions públiques:Pagament de les taxesi impostos, presentació d’informacióveraç, pertinent davant dels organismescorresponents, etc.

El màxim respecte per l'entorn social imediambiental en què es desenvolupa in-dependentment que la legislació ho im-posi o no: Gestió de residus, manteni-ment de relacions adequades amb lesentitats representatives de l'entorn méspropi i proper, etc.

Per fi, el tercer principi és que per aquè la PIME pugui ser consideradasocialment responsable, no pot res-tar indiferent als problemes de la so-cietat en què pretén mantenir-se idesenvolupar-se. Les PIMES poden ihan d'anar més enllà a l'hora d'inte-grar la proactivitat social com avalor bàsic. La proactivitat social ésun valor que les PIMES han d'assu-mir perquè en el futur ha de contri-buir, de manera decisiva, a la seva di-ferenciació dins el mercat.

Els factors essencials d'un comporta-ment proactiu des d'un punt de vista so-cial són:- La integració activa al territori en quèté les seves principals instal·lacions, as-sumint, fent seus i aprovant activamentels seus principals valors culturals i so-cials, etc.- Involucració de forma activa en la re-solució de problemes i/o en la millora desituacions de tipus social, cultural, edu-catiu i mediambiental, més enllà de lesobligacions legals existents.- L'interiorització en l'organitzacióde la responsabilitat social mit-jançant polítiques actives d'actuació:igualtat d'oportunitats, no discrimi-nació per raons de sexe, edat, raçao religió, etc.

Les PIMES han d'assumir, de forma decidida, elsprincipis bàsics de la Responsabilitat Social. Peròla Responsabilitat Social de la PIME (RSP) no

podrà avançar si no ho fa al mateix temps i al ma-teix ritme que la Responsabilitat Empresarial detots els seus stakeholders.

a de Cecot al 2005STAKEHOLDERSEMPRESARIALMENTRESPONSABLESEl principi sobre el qual ha de sustentar-se la possibilitat real que les PIMES avan-cin de manera efectiva cap a una majorresponsabilitat social és que tinguin elreconeixement suficient perquè lesmides que es prenguin,en els pitjors delscasos, no empitjorin la seva capacitatcompetitiva. En cas contrari, la PIME hade posar en contraposició el principid'excel·lència competitiva enfront al del’ètica o al de la proactivitat social. I enaquest punt hem de tornar a dir quesense un model clar de coevolució, enquè els stakeholders reconeguin i valo-rin els avenços de la PIME cap a la REP,almateix temps que es beneficien d'ella, laRSP no sostenible,en general,a llarg ter-mini, fora de casos puntuals i conjuntu-rals.

En definitiva, el repte està servit. Perla seva banda, les PIMES han dedonar un pas endavant important iprendre partit, de forma decidida,per l'assumpció del sprincipis bàsicsde la Responsabilitat Social. Però en-cara que s’hi posi la millor de les vo-luntats i els esforços més aferrissats,no serviran de gaire si no s'aconse-gueix que l'entorn en què es mouenles empreses evolucioni cap a la ma-teixa direcció i permeti l'inici delcercle virtuós de la co-evolució co-operativa coordinada. La Responsa-bilitat Social de la PIME no podràavançar si no ho fa al mateix tempsi al mateix ritme que la Responsabi-litat Empresarial de tots els seus"stakeholders".

La Cecot va organitzar el passat 30 de novembre una jor-

nada de treball sobre la RSP amb diferents taules, de la

qual trobareu més informació a la pàgina 20 d'aquesta re-

vista.

14

Valoració global

Cal destacar,en primer lloc, l'alça de la cotització de l'euro res-pecte al dòlar de les darreres setmanes.En el moment d'escriureaquesta anàlisi, l'euro s'estava cotitzant a 1,33 dòlars, xifra rè-cord que pot ser fins i tot superada. La principal raó que ex-plica aquesta pujada és la manca de confiança dels inversors enl'economia americana, imputable, bàsicament, a l'alt dèficit i ales polítiques econòmiques anunciades per la nova administra-ció nordamericana.Això beneficia clarament les importacionsa Europa en uns moments en què els alts preus del petroli po-drien haver posat en greu perill la incipient i feble recuperació.És cert que això perjudica les exportacions europees, però el

balanç,en aquests moments,és positiu,ja que els intercanvis co-mercials amb la zona dòlar no arriben al 10% del total.A l'Estati a Catalunya la situació sembla bastant estable i les previsionsper al proper any no semblen anunciar canvis substancials. Lesdades més significatives de les darreres setmanes són, per unabanda, la constant pèrdua de llocs de treball al sector industriali, per l'altra, la baixada en picat de les inversions productivesprovinents de tercers països. Ambdues posen de manifest elcanvi estructural que està patint la nostra economia,que ha dei-xat de ser atractiva per la competitivitat dels seus costos de màd'obra.

ce otnòmicc 16

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

DADA ÚLTIMA PREVIS IÓ DE FUTURPERÍODE DADAANTERIOR

Producció i preus

PIB de Catalunya 2,4 (2T ’04) 2,7 (3T ’04) Lleuger creixement

PIB d’Espanya 2,6 (2T ’04) 2,6 (3T ’04) Lleuger creixement

PIB de la zona euro 2,0 (2T ’04) 1,9 (3T ’04) Estable

Inflació a Catalunya 3,9 (maig ’04) 4 (octubre ’04) Lleuger creixement

Inflació a Espanya 3,1 (maig ’04) 3,6 (octubre ’04) Lleuger creixement

Inflació a la zona euro 2,2 (maig ’04) 2,4 (octubre ’04) Lleuger creixement

Desocupació

Catalunya (EPA) 9,2 (2T ’04) 8,9 (3T ’04) Estable

Espanya (EPA) 10,93 (2T ’04) 10,54 (3 T ’04) Estable

Zona euro 9,0 (juliol ’04) 9,0 (setembre ’04) Estable

Estats Units 5,5 (juliol ’04) 5,4 (setembre ’04) Lleuger decreixement

Índex de confiança

Índex de clima econòmic d’Espanya 98,0 (setembre ’04) 97,3 (novembre ’04) Lleuger decreixement

Índex de clima econòmic de l’eurozona 100,7 (setembre ’04) 100,8 (novembre ’04) Lleuger decreixement

Índex compost avançat dels Estats Units 103,2 (2T ’04) 103,0 (3T ’04)

Mercats financers

Cotització de l’euro davant del dòlar 1,24 (octubre ’04) 1,299 (novembre ’04) Lleuger creixement

Tipus d’interès de l’eurozona 2,15 (octubre ’04) 2,17 (novembre ’04) Lleuger creixement

Tipus d’interès dels Estats Units 2,04 (octubre ’04) 2,23 (novembre ’04) Creixement

15

Cinc firmes tecnològiquescatalanes han creat Itscat,

una unió temporal d'empreses(UTE) amb el propòsit de"poder competir en un sectordominat per multinacionals,enparaules de Josep Amores,pre-sident de la nova agrupació.I ésque en determinades ocasionsla mida sí que és important.Com va dir un responsable"com a mínim perquè empre-ses mitjanes tinguin la massacrítica suficient per a poderoptar amb certes garanties aconcursos públics o convertir-se en proveïdora de grans cor-poracions".Les cinc empreses són:Aventia,Seidor,Kemit,Nextret i Netfo-cus. En conjunt facturen mésde 100 milions d'euros i donenfeina a prop de mil persones,engran part tècnics i consultors.El primer objectiu que s'ha pro-posat Itscat ha estat el concurspúblic dels serveis informàticsde la Generalitat de Catalunya.Més enllà d'augmentar la xifrade negoci,les empreses que in-tegren l'agrupació pretenenpotenciar la competitivitat i lapresència de firmes catalanesdel sector de les tecnologiesde la informació i la comunica-ció (TIC), com un clúster tec-nològic. Els cinc socis no tan-quen les portes a ningú i estanoberts a l'entrada d'altres em-preses.

ciedad para la Promoción yReconversión Industrial(Spri) del País Vasco. Entreles europees hi ha, en unaprimera fase, Gouverne-ment du Québec, Entre-prese Rhône-Alpes Inter-national (Erai) i WallesTrade International (WTI).El Copca vol ampliar la xarxade col·laborció a d'altres agèn-cies regionals europees i, pos-teriorment,a altres d'Amèricai Àsia.

2.Per la seva banda, el Centred'Innovació i Desenvolupa-ment Empresarial (Cidem),adscrit al Departament de Tre-ball i Indústria, ha injectat dosmilions d'euros al desenvolu-pament de noves empresesdurant el 2004, actuant permitjà de diferents inversorsprivats, com bussines angels osocietats de capital risc. L'en-titat també ha gestionat untotal de 150 projectes d'in-versió estrangera directa,que han suposat un volumde negoci de 3.500 milions

d'euros. Actualment 3.000multinacionals estan esta-blertes a Catalunya. Tambédurant el 2004, el Cidem haparticipat en la realitzacióde més de 200 plans de suc-cessió empresarial. Encaraque el 90% de les empresescatalanes són familiars,només el 33% passa a la se-gona generació.

3.Mentre el govern de l'Estatva anunciar que està acabantde dissenyar un pla per fo-mentar la creació i consolida-ció d'empreses entre els joves,que té previst posar enmarxa en el proper exer-cici, amb un conjunt demides amb ajudes especialsper a empresaris menorsde 40 anys, la Generalitat deCatalunya, els sindicats CCOO i UGT i les patronals Fo-ments del Treball i Fepime ,entre d’altres, van fer unadeclaració conjunta exigintel traspàs dels fons i de lagestió de la formació con-tínua (Forcem).

Cinc empresescatalaness'uneixen perguanyar negoci

TECNOLOGIA

16

cinc cèntims

ECONOMIA

Per la internacionalització de les empreses

1 .El Consorci de Promo-ció Comercial de Cata-

lunya (Copca) crearà unaxarxa internacional d'agèn-cies que, com aquesta ins-titució, busquin assolir lainternacionalització de lesempreses als seus països iregions. Aquesta iniciativapretén generar un embrióde xarxa a través del qualles regions puguin col·labo-rar tant intercanviant in-formació com desenvolu-pant projectes comuns.Entre les agències espanyo-les que inicalment forma-ran part d'aquesta xarxa hiha Aragón Exterior, Expor-taciones de Castilla y León(Excal), Agencia Andaluzade Promoción Exterior(Extenda), Instituto de Fo-mento o de la Región deMurcia (Info), Instituto dePromoción Exterior deCastilla La Mancha (Ipex),Instituto Valenciano de laExportación (Ivex), Soicie-dad Canaria de FomentoEconómico (Proexca) i So-

ECONOMIA

El gegant Asus s'instal·la a Barcelona

A sustek Computer,Asus, una companyia

taiwanesa de productes in-formàtics creada relativa-ment fa poc,el 1989, peròque en 15anys ha acon-seguit con-vertir-se enuna firma global (per posarun exemple, fabrica un decada cinc portàtils), s'hainstal·lat a Barcelona ambl'objectiu de guanyar mer-

cat a la península ibèrica.Asus opera a tot el món: in-vestiga a Taiwan, fabrica a laXina (té unes instal·lacions

a Shangai de 6 milions demetres quadrats) i Mèxic.El 2005 pensa construir unafàbrica a Europa, concreta-ment a Praga, a Txèquia. El

2003, van tenir unes vendesde 6.035 milions de dòlars, ivan fabricar 30 milions deplaques base, 7 milions de

targetes gràfi-ques, 2,5 mi-lions de portà-tils, 8 milionsde disquete-res, 4 milions

de mòdems de banda amplai 7 milions de consoles. Totaixò amb una plantilla d'a-proximadament 40.000 per-sones.

John Whitmore,considerat com un delspares del coaching modern, en una vi-

sita realitzada fa poc a Espanya,va fer unesdeclaracions al diari La Vanguardia (13-05-2002) en què,entre altres coses,deia que"el coaching és més fàcil practicar-lo queexplicar-lo" i que la seva feina consistia a"ajudar a algú a pensar per si mateix,a tro-bar les seves respostes, a descobrir dinsseu el seu potencial, el seu camí al èxit,etc., sigui als negocis, les relacions perso-nals, l'art, l'esport, la feina, etc.".

També explicava que tot això del coat-ching va néixer quan va llegir el 1975 el lli-bre de Tim Gallwey 'Inner game of tennis'(El joc interior del tenis), en què l'autoraplicava al tenis les noves tesis psicològi-ques que bullien a Califòrnia, allò d'estaren pau amb un mateix, ser feliç, etcètera.L'any 1978,Whitmore va fundar The InnerGame (“el joc interior”),una escola d'en-trenament esportiu amb les tècniques deGallwey fins que molt aviat les van aplicartambé a directius d'empreses britàniques.I davant la importància dels beneficis queprocura, cada dia són més les empresesque incorporen el coaching.

Ja hem sentit dir mil vegades que l'entorn

actual exigeix a les empreses uns nivellsde competitivitat cada cop més alts.Aquesta pressió competitiva "demanaestar constantment reinventant les nos-tres propostes, mitjançant l'anàlisi de lanostra cadena de valor", afirma EduardoEscribà, especialista en formació. Per aaquest autor, "el coaching és un modelque té la finalitat de desenvolupar el po-tencial de les persones de forma metò-dica, estructurada i eficaç."

El primer pas a l'hora de dissenyar un plade canvi és detectar les necessitats i, pertant,els objectius a complir.Definir "on esvol arribar?"

En el cas de la formació,és important con-siderar tant els requeriments de l'empresacom els del mateix treballador. Així, éspossible que l'empresa o un departamentde l’empresa hagi de fer canvis en algunapart del seu negoci o activitat, de maneraque necessiti que els seus empleats ad-quireixin coneixements de les noves fei-nes que hauran d’assumir.

Els programes de canvi de les empresessolen ser difícils de gestionar: el seu in-terès no és només canviar la forma en

què les persones es comporten a la feina,sinó també la seva manera de pensarsobre allò que fan. El avenços en psicolo-

gia sobre la forma en què es comporta lagent aplicats a l'empresa indiquen que,enmoltes ocasions, l'única manera de millo-rar el rendiment del treballador d'una em-presa és modificant la manera de pensarque té l'empleat sobre la seva tasca. Elspsicòlegs asseguren que la gent, per can-viar, ha d'entendre per què i per a què esvol canviar, i després han d'estar d'acordamb aquests motius.A més, les estructu-res que l'envolten,com ara els sistemes de

M A N A G E M E N T

Coaching i mentoring, duesmagnífiques aportacions alcanvi empresarialCada cop són més les empreses que s'incorporen alcarro del coaching i el mentoring en reconèixer la quan-titat de beneficis que aporten a l'hora de transformar

les actituds i conductes, tant d'empleats com de di-rectius, una opció fonamental, per exemple, al momentde canvi del pla estratègic de l'empresa

Un dels avantatges del coaching és que millora elrendiment dels col·laboradors

recompensa i reconeixement, per exem-ple, han d'harmonitzar amb la nova con-ducta.Al mateix temps, la gent també hade veure companys a qui admirar, per ac-tuar en corcondança,i han de tenir les ha-bilitats necessàries per fer les noves tas-ques que se'ls demana.En aquest aspecte,el coatch pot aportar molt a l'esforç quefan les empreses per transformar les ac-tituds i conductes dels seus empleats.

Els principis en què es recolza el coat-ching són:-El coaching es centra en les possibilitatsde futur, no en els errors del passat ni enel rendiment actual.-Per obtenir el millor de les persones, elcoach ha de creure en el seu potencial.Lesnostres creences sobre les capacitats delsaltres tenen un impacte directe sobre laseva actuació.-El coaching funciona en base a una rela-ció de confiança i confidencialitat mantin-guda entre l'entrenador i l'entrenat.-L'entrenat no aprèn del coach, sinó de simateix, estimulat pel coach. Encara que avegades no és fàcil, el coach ha d'evitartransferir la seva experiència a l'entrenat,ja que si ho fes estaria incomplint un delsprincipis bàsics del coaching. Com va dirGoethe, "El millor que pots fer per als al-tres no és ensenyar-los les teves riqueses,sinó fer-los veure la seva pròpia riquesa."

Les modalitats de coaching amb què se solintervenir a les empreses són:-Coaching personalitzat (sessions de de-senvolupament directiu);-Coaching de grup (dinamització d'e-quips);-Formació en coaching (desenvolupamentde les competències del coach).

AVANTATGE SOSTENIBLEArie de Geus ja va marcar el camí: vaassegurar que "la capacitat per apren-dre més ràpidament que els compe-tidors és probablement l'únic avan-tatge sostenible". Avui dia, és difíciltrobar un fòrum sobre direcció, lide-ratge, capital intel·lectual, gestió delconeixement, competències, etcè-tera, en què no es parli de la neces-sitat que tenen les organitzacions queel rol del cap evolucioni cap el de “fa-cilitador”. Aquest rol, orientat a re-

sultats però també a les persones,està molt més engrescat amb les or-ganitzacions que aposten per l'apre-nentatge permanent. El coaching per-met operativitzar aquest canvi de rola les empreses, i aporta un model es-tructurat i eficaç, que permet gestio-nar adequadament i impulsar el de-senvolupament del potencial delscol·laboradors.

Resumint, el coaching aporta valor a lesempreses perquè:-Millora el rendiment dels col·laboradors-Desenvolupa el potencial-Millora les relacions directiu-col·labora-dor-Fomenta el lideratge-Facilita la motivació-Augmenta la implicació-Reforça l'autoestima-Redueix l'estrès

MENTORING VERSUS COACHING El mentoring és una de les estratègiesamb què compta l'encarregat de RRHH d'una empresa davant les dificul-tats en què es troben a l'hora de laretenció dels treballadors i l'adapta-ció dels empleats als nous reptessense que disminueixi el seu rendi-ment. El mentoring es basa en la fi-gura del mentor que ajuda el nou em-pleat a integrar-se en el sistemaorganitzatiu de l'empresa. A "L'odis-sea", quan Ulisses abandona Troia en-carrega a un amic seu, anomenatMentor, que, en la seva absència, edu-qui el seu fill Telèmac. Aquest és l'o-rigen de la paraula "mentor", però elseu significat, encara que hi està moltlligat, ha anat evolucionant al llarg dela història.

Malgrat que el concepte de mento-

18

M A N A G E M E N T

La formació per al canvi està orientada a la obtenció de resultats. Però és necessarique el participant comprengui i accepti implicar-se en el seu procés de desenvolu-pament personal. En aquest gràfic es relacionen una sèrie de requisits que s'han deconsiderar i les àrees d'actuació que entenem facilitaran l'evolució de la situacióactual a la situació desitjada.

ring varia segons la cultura de cadapaís, es pot definir el terme i con-frontant-lo amb el coaching, amb elqual s'acostuma a confondre. El men-tor té les següents funcions, caracte-rístiques i obligacions respecte al"menti" (protegit):

- Aconsellar-lo, acompanyar-lo i guiar-lo;motivar-lo, animar-lo i ser un model a seguir per a ell.- Ha de respectar la seva individualitat;nojutjar-lo ni criticar-lo.- Oferir-li total confidencialitat i disponi-

bilitat.Per la seva banda, el coach ha de:- Activar, motivar i inspirar.- Ser comunicatiu,entusiasta i motivador.- Tenir l'obligació d'avaluar tot el procésque segueixi el seu tutelat.

En termes mariners , s 'ha compa-rat e l coaching amb l ' instrumentper cons tru i r l a m i l lor nau i l amés i nnovadora , mentre que e lmentoring s 'encarregar ia de man-tenir e l va ixe l l surant i seguint e lseu camí .

El mentoring es fonamenta en el su-port, la visió complementària i els co-neixements tant tècnics com orga-nitzatius o relacionals que el tutorofereix al nou treballador, per això,el mentor o tutor acostuma a ser unapersona amb gran experiència en lacompanyia, que ajuda el treballadorperquè el procés d'adaptació siguimés senzill i satisfactori.

Treballar amb un mentor no és únicamentútil per als nous empleats,sinó que pot serde gran ajuda a l'hora d'aconseguir que untreballador afronti nous reptes a la sevacarrera professional, com poden ser as-sumir un nou càrrec o exercir funcions di-ferents a les desenvolupades fins al mo-ment.

El mentoring ofereix nombrososavantatges, tant per a l'empresa comper al treballador. D'una banda, l'em-presari aconsegueix un augment de laproductivitat, ja que l'empleat aprèna desenvolupar les seves noves fun-cions en un període de temps méscurt.A més, es redueix la rotació delstreballadors en obtenir una major im-plicació de les persones mentoritza-des a l'empresa, i es fomenta una cul-tura de suport entre companys. Elmentoring possibilita la comunicacióentre els empleats de diferent jerar-quia i ajuda a detectar més fàcilmentpersones amb talent, la qual cosa in-crementa la capacitat de retenció.

L'empleat es troba, des del primer mo-ment,més introduït en l'organització, li ésmés còmode adquirir la cultura empresa-rial. Gràcies al mentoring, s'aconsegueixuna major motivació,tant del mentor comdel treballador.

Hi ha quatre condicions bàsiques perassolir el volgut canvi de mentalitat del'empleat. Els experts aconsellen quecada una d'aquestes condicions s'ha dedonar de forma independent.-Els empleats canviaran la seva menta-litat només si arriben a entendre elsentit del canvi i, a més, l'aproven i elrecolzen -La remuneració i el sistema de reconei-xement han d'estar a l'alçada de lanova conducta que es busca-A més, els empleats han de tenir leshabilitats per fer el que se'ls hi demana-El empleats que participin en el procésde canvi també han de poder veurecanviar les persones que mereixen elseu respecte dins de l'empresa

Es pensa sovint que al finalitzar un pro-grama formatiu, es podrà avaluar l'ac-ció. La suposició pot ser considerada co-rrecte, però no es pot oblidar que tenimuns empleats als que hem demanat va-riar els seus comportaments habituals

per implementar els canvis. De maneraque si el que volem és veure els canvisen forma de resultats positius, s'hauràde dissenyar un pla personalitzat detransferència en el que hi constin totesles parts implicades. Aquest pla con-templarà el seguiment de les accions,verificarà els progressos i prepararà lesajudes necessàries en la superació delpossibles entrebancs. En el mateix hau-ran d'estar implicats el participant, elcap directe d'aquest i el mateix forma-dor.En aquest procés, la persona responsa-ble de fer el seguiment haurà d'estarpreparada per facilitar el recolzamentque precisi el participant. Les seves ca-pacitats han de permetre que realitzicoaching no només al nivell de l'entorn,coneixements i capacitats, sinó tambéal nivell 'neurològic de creences". És enaquest nivell en el que es general'autèntic poder de canvi personal. El co-ach haurà d'identificar possibles creences fa-cilitant la generació de creences impulsores.

Condicions per canviar de mentalitat iavaluació dels resultats

La Nit de l'Empresari va aplegar un gran nombre de personalitats, com ja és habitual en el que s'ha consolidatcom un dels principals esdeveniments socials dins del món empresarial, econòmic i polític de Catalunya.A la

fotografia, tots el guardonats amb Antoni Castells, conseller d'Economia, i Eusebi Cima que escorten José Ma-nuel Lara Bosch,president del Grup Planeta,que va ser premiat per la seva aportació al món laboral i econòmic.

ce otcflash

20

Jornada i llibre blanc sobre la RS a les PIMES

La Cecot va organitzar unajornada sobre Responsa-

bilitat Social de l’empresa(RSE) a les PIMES amb l'objec-tiu que,del debat, en sorgís unllibre blanc que serveixi de guiaa les petites i mitjanes empre-ses catalanes a l'hora d'encararla seva funció social.A més,a laclausura, Eusebi Cima va pro-posar la creació d'un observa-tori català de la RSE, i va de-mostrar la disponibilitatd'aquesta patronal per a lide-

rar aquest nou desafiamentempresarial. Josep MariaRañé, conseller de Treball iIndústria, qui va assistir a lalectura de les conclusions ia la clausura de la jornada,va elogiar la iniciativa de laCecot i va assegurar que laRSE serà un pas qualitatiumés de l'empresari català.Durant la jornada, més de50 empresaris de diferentssectors van participar enalguna de lessis taules de

treball per abordar els se-güents temes: entorn labo-ral, mediambient, govern irelacions amb els accionis-tes, client i proveïdors (ca-dena de subministrament),dià-leg amb la comunitat ibenchmarking (dedicada a ge-nerar idees per a la resta delspetits fòrums).A la carta delPresident i a les pàginescentrals d'aquesta revistateniu més informació sobrela RSP.

Conveni amb el CIRE

Josep Maria Vallés,conseller deJustícia de la Generalitat de

Catalunya,i Eusebi Cima,presidentde Cecot,van signar un conveni decol·laboració Cecot-CIRE per feruna campanya de sensibilitzacióentre les empreses per la reinser-ció laboral dels presoners per mitjàde tallers de treball que tenen alscentres penitenciaris.El CIRE,Cen-tre d'Iniciatives per a la Reinserció,adscrit al departament de Justícia,és un organisme que té com a mis-sió facilitar el dret del treball a lespersones sotmeses a mesures pe-nals,internades a establiments pe-nitenciaris de Catalunya, a les alli-berades condicionals i a lessotmeses a mesures penals alter-natives,així com als joves i menorssotmesos a mesures pròpies de lajustícia juvenil,mitjançant la creacióde llocs de treball productius queels facilitin la seva reinserció a la so-cietat i també la formació profes-sional ocupacional adequada a lesexigències del mercat de treball.Trobareu més informació a l'en-trevista amb el conseller en aquestamateixa revista.

Centre deDemostració deTecnologies

La Fundació Cecot Innovació posaen marxa el Centre de Demos-

tració de Tecnologies,un espai on expli-car i mostrar el funcionament de novestecnologies als empresaris.Al Centre,s'hiva presentar el nou terminal Blackberry,de Movistar,l'últim pel que fa a tecnolo-gia de dispositius mòbils per a la gestiódels negocis.

El desequilibri fiscal

El desequilibri fiscal de Ca-talunya compromet l'acti-

vitat econòmica. Així ho vanconstatar diversos empresarisque van assistir a la conferèn-cia que sobre aquest tema pro-nuncià Ramon Tremosa,experten economia regional i políticamonetària (vegeu el seu articleal Cecotnòmic número 14), al'Aula Magna de la Cecot. Labateria de dades que va expo-

sar el professor Tremosa sobreel dèficit fiscal català vaconvèncer els nombrosos em-presaris assistents que el de-sequilibri fiscal a Catalunyacompromet no només el pre-sent,sinó també el nostre futuri que convé passar a algun tipusd'acció. Segons Tremosa, Cata-lunya no hauria d'aportar un 3 o 4%del seu PIB a la resta de l'Estat.Mésinformació a la web:www.cecot.es

Eliseu Vila, noupresident del Club CecotExportadors

Eli seu Vi la és e l noupres ident del Club

Cecot Exportadors, en elqual ha substituït a IgnasiCusido, que compaginavaaquesta responsabi l i tatamb la de president de lacomiss ió de FormacióProfessional , que encaraconserva. Vila, empresari,economista i periodista,és un gran coneixedor delmercat exterior.

"Hem de donar eines als interns perquèpuguin acostar-se a la vida en llibertat"

E N T R E V I S T A A F O N S

El Centre d'Iniciatives per a laReinserció (CIRE), és una em-

presa pública del Departament deJustícia de la Generalitat de Cata-lunya, que dirigeix Adolf Cabruja, ique té com a objectiu fonamental lainserció sociolaboral de les personessota mesura judicial, oferint-los unaformació adequada i uns hàbits labo-rals, a través de l'activitat dels tallersproductius ubicats dins o fora delscentres penitenciaris.

EEll 33 ddee ddeesseemmbbrree eell CCIIRREE hhaa ssiiggnnaatt uunnaaccoorrdd aammbb CCeeccoott ppeerr aa ddeesseennvvoolluuppaarr eellttrreebbaallll pprroodduuccttiiuu aallss cceennttrreess ppeenniitteenncciiaa--rriiss ii ccoonnttrriibbuuiirr aa llaa iinnsseerrcciióó llaabboorraall ddeellss iinn--tteerrnnss.. QQuuiinnaa iimmppoorrttàànncciiaa ccrreeuu qquuee ppootttteenniirr aaqquueesstt aaccoorrdd??Per explicar la relevància d'aquest acordcal recordar que el passat 3 de juny de2004 el CIRE va constituir el seu ConsellAssessor, integrat per les patronals mésimportants, les centrals sindicals més re-presentatives i el Consell General deCambres de Catalunya,que van signar unadeclaració conjunta per afavorir la for-mació,el treball productiu i la inserció so-ciolaboral dels interns dels centres peni-tenciaris de Catalunya.Cecot,que sempreha mostrat un gran interès en el projecte,ha volgut sumar-se a aquesta iniciativa,i ésper això que hem signat aquest acord.

CCoomm ddeeffiinniirriiaa llaa nnoovvaa eessttrraattèèggiiaa ddeell CCIIRREE??Les estratègies del CIRE s'inscriuen en el marcde la política penitenciària del Govern de la Ge-neralitat,una política bàsicament social que técom a primer objectiu la reinserció d'aquellespersones que han delinquit. Perquè aquestapràctica sigui possible,hem d'aconseguir queles persones privades de llibertat aprenguin unofici i uns hàbits laborals,que treballin durantla seva estada a la presó i que aconsegueixinuna feina al final de la condemna.

21

L'actual conseller de Justí-

cia, JJoosseepp MM.. VVaall llèèss CCaassaa--

ddeevvaall ll , va néixer a Barcelo-

na el jul iol de 1940. És

l l icenciat en dret per la

Universitat de Barcelona i

doctor per la Universitat

Autònoma de Barcelona.

Membre del Col · legi d'Ad-

vocats de Barcelona, del

Col · legi de Doctors i Ll i-

cenciats en Ciències Polí-

t iques i Sociologia i presi-

dent de l 'Associació

Espanyola de Ciència Polí-

t ica i de l 'Administració.

Catedràtic d'universitat,

fou degà de la Facultat de

Ciències Polít iques de la

UAB (1985-1990) i rector

d'aquesta universitat

(1990-1994). Participà a

l 'Assemblea de Catalunya i

al Congrés de Cultura Ca-

talana. És membre del Pa-

tronat de la Fundació Cata-

lunya Segle XXI i de la

Comissió Permanent de

Ciutadans pel Canvi , on ac-

tua com a president. Dipu-

tat durant la VI legislatura

(1999-2003), ha estat

membre de les Comissions

Parlamentàries d'Organit-

zació i Administració de la

General itat, de Justícia i

del Síndic de Greuges i ha

format part de la direcció

del Grup Parlamentari So-

cial istes-Ciutadans pel

Canvi. Ha estat ponent de

diverses l leis i membre de

la ponència conjunta per a

la reforma de l 'Estatut

d'Autonomia.

Entrevista a JJoosseepp MMaarriiaa VVaallllèèss, conseller de Justícia de laGeneralitat de Catalunya

Assessor del CIRE,un gran nombre d'em-preses ha mostrat interès en el treballproductiu del CIRE, i s'han signat con-tractes amb un nombre important d'elles.

QQuuiinnaa ééss llaa ppoossttuurraa ddee llaa sseevvaa CCoonnsseellllee--rriiaa ppeell qquuee ffaa aall ttrreebbaallll ooccuuppaacciioonnaall ddeellsspprreessooss??El treball productiu que desenvolupen elsinterns als centres penitenciaris és unapeça fonamental de la nostra política.Aquells interns que prèviament han rebutuna formació adequada passen a treballarals tallers productius. Aquest procés faque aprenguin uns hàbits laborals que elsseran molt útils quan estiguin en llibertati alhora els permet guanyar un salari, queels dóna la possibilitat de ser més inde-pendents i ajudar les seves famílies. Hi hamolts casos,especialment de reclusos es-trangers, que destinen una part molt im-portant del seu sou a mantenir les sevesfamílies.

QQuuèè hhaa ssiiggnnaatt aammbb llaa CCeeccoott??Hem signat un acord per fomentar, mit-jançant el CIRE,el treball productiu als ta-llers dels centres penitenciaris de Cata-lunya i per contribuir a la inserció laboralde les persones que estiguin sotmeses aalguna mesura judicial.Amb aquest acord,les empreses associades a CECOT tin-dran més facilitats per poder contractarels serveis dels tallers productius de lespresons, per fer encàrrecs de produccióo per externalitzar una part de la sevaproducció.

CCoomm vveeuu ll''iinntteerrèèss ddee llaa CCeeccoott ppeell tteemmaa??Estem molt satisfets del suport que hemrebut per part de la CECOT. Ja he co-mentat abans que la primera patronal que

QQuuèè hhaann ppeennssaatt vvoossttèèss ppeerr aaccoonnsseegguuiirrccaannvviiaarr aaqquueessttaa ssiittuuaacciióó??El tercer grau és una eina imprescindibleper aconseguir que la política penitencià-ria sigui un èxit. Hem de donar eines alsinterns dels nostres establiments peni-tenciaris perquè puguin fer un acostamentgradual a la vida en llibertat. Ja hem anun-ciat el propòsit del Govern d'augmentarfins a un 30% el nombre de persones quegaudeixen d'aquesta classificació. Perpoder disposar d'una millor i més granoferta de treball per als interns en règimobert, el CIRE està en contacte perma-nent amb el món empresarial i sindical.També estem potenciant els equips d'inserció.La idea és que, mitjançant el CIRE,cada seccióoberta compti amb tècnics especialitzats quebusquin llocs de treball entre les empreses i facinun seguiment posterior a l'intern que començaa treballar.

LLeess eemmpprreesseess aammbb aaffaannyy ddee lluuccrree ii,, nnaa--ttuurraallmmeenntt,, lleess eemmpprreesseess dd''iinnsseerrcciióó llaabboo--rraall,, ppooddrriieenn ccooll··llaabboorraarr mmoolltt mmééss aammbbll''AAddmmiinniissttrraacciióó ppeenniitteenncciiààrriiaa,, ooffeerriinnttllllooccss ddee ttrreebbaallll.. PPeerr qquuèè ccoossttaa ttaanntt qquueeaaiixxòò ppaassssii??Crec que és una qüestió de manca de co-neixement d'aquest àmbit. El món peni-tenciari és encara poc conegut per a unabona part de la societat. Molta gent s'hasorprès en descobrir que dins de la presóhi ha tallers productius,on els interns de-senvolupen una feina remunerada.Aquestés el principal motiu pel qual moltes em-preses no col·laboren amb nosaltres. Peraixò,des del CIRE es fa una tasca molt in-tensa per acostar la realitat penitenciàriaa les empreses,iniciativa que ha començata donar els primers fruits. En aquest sen-tit,des de la data de signatura del Consell

NNoommééss uunn vviinntt ppeerr cceenntt ddeellss iinntteerrnnss ddeellsscceennttrreess ppeenniitteenncciiaarriiss eessttaann ttrreebbaallllaanntt.. PPeerrqquuèè rreessuullttaa ttaann ddiiffíícciill aaccoonnsseegguuiirr qquuee hhooppuugguuii ffeerr llaa mmaajjoorriiaa?? QQuuiinneess mmeessuurreess ppeenn--sseenn eemmpprreennddrree oo hhaann eemmpprrèèss ppeerr ffeerr--hhooppoossssiibbllee??Actualment treballen a les presons cata-lanes més de 1.700 interns, que suposenaproximadament un 20 % de la poblaciópenitenciària.El nostre objectiu és arribaral 70 % l'any 2007.Per aconseguir-ho,hemadoptat una sèrie de mesures com la cre-ació del Consell Assessor del CIRE. Al-hora, estem potenciant i millorant la for-mació ocupacional i els serveis d'inserció.En aquest punt és molt important l'acordque hem signat amb la CECOT per tald'adequar la formació a les necessitats delmercat.També tenim previst destinar mésespai als tallers productius dins dels siscentres penitenciaris de nova construc-ció.

CCoomm vvaalloorraa ll''aaccttiittuudd ddee ppaattrroonnaallss,, ccaamm--bbrreess ii ssiinnddiiccaattss ssoobbrree eell tteemmaa??És molt positiva.Als pocs dies de ser no-menat conseller de Justícia, vaig rebre lavisita del president de la CECOT, EusebiCima,per oferir-nos la seva col·laboració.Hem trobat una bona predisposició perpart de les patronals, cambres i organit-zacions sindicals, i això és molt importantper a nosaltres perquè, sense la implica-ció d'aquests sectors,és molt difícil acon-seguir la integració sociolaboral de lespersones sotmeses a mesures judicials.

EEll tteerrcceerr ggrraauu:: uunn tteemmaa ppoollèèmmiicc.. CCeennttee--nnaarrss dd''iinntteerrnnss tteenneenn ddrreett aa mmaarrxxaarr ddeellsscceennttrreess dduurraanntt eell ddiiaa ppeerr aannaarr aa ttrreebbaallllaarraa eemmpprreesseess.. PPeerr qquuiinn mmoottiiuu llaa iimmmmeennssaammaajjoorriiaa dd''aaqquueessttss iinntteerrnnss nnoo ttrroobbeenn ffeeiinnaa??

R A S I C U R TE N T R E V I S T A A F O N S

23

ens va oferir la seva col·laboració va serCECOT, i em consta que, tant pel que faa la formació ocupacional com als tallersproductius de les presons,aquest ajut enspermet avançar més ràpid.

QQuuèè hhaa ffeett ffiinnss aarraa eell CCIIRREE??Fins ara el CIRE s'havia centrat en el tre-ball productiu dins de les presons,i aquestés un aspecte molt important,però no l'ú-nic. Amb el nou impuls estratègic delCIRE,cobra una especial importància l'úl-tim pas,que és la inserció sociolaboral,uncop la persona ja està en llibertat o en lesdarreres fases de la condemna. Hem d'a-conseguir que treballi el major nombrepossible de les persones que han passatper una mesura judicial.

EEll ttrreebbaallll ééss uunnaa bboonnaa eeiinnaa ddee rreeiinnsseerrcciióóppeerr aallss iinntteerrnnss??Possiblement la millor. Per arribar al tre-ball productiu, abans han hagut de passarun cicle formatiu.En els tallers productius,a més de desenvolupar una feina,aprenenuns hàbits laborals que, quan estiguin enllibertat, els permetran guanyar-se la vidai formar part activa de la societat.

QQuuaannttss ttaalllleerrss hhii hhaa,, oonn ii qquuèè ffaann?? EEss ppeennssaaaammpplliiaarr ll''ooffeerrttaa??Tots els centres penitenciaris de Catalunyatenen els seus propis tallers productius.En totaln'hi ha 36.Aquests tallers s'estructuren en tresàmbits de producció;d'una banda,els tallers quees dediquen a la producció pròpia.D'altra banda,hi ha la producció per a diferents empreses entallers dins de les presons i,finalment,la que esfa per a empreses fora dels centres penitencia-ris.Els àmbits de la producció són molt di-versos: confecció, fusteria, impremta,ma-nipulats, muntatge i serralleria. Pensemampliar l'oferta per mitjà de dues vies: laprimera serà buscar naus industrials forade les presons perquè els interns que es-tiguin autoritzats s'hi desplacin, i la segonaconsisteix a construir tallers més amplis iadequats als nous centres que s'han de fer.

EEllss eemmpprreessaarriiss,, eenn ggeenneerraall,, ssóónn ffoorrççaa rree--ttiicceennttss aa ccoonnttrraaccttaarr uunnaa ppeerrssoonnaaqquuee hhaa ppaassssaatt ppeerr llaa pprreessóó.. PPeennssaa qquuee aaiixxòòppoott ccaannvviiaarr??Com ja he comentat abans,és un tema de

desconeixement. La major part dels em-presaris desconeixen l'activitat laboralque es realitza dins dels establiments pe-nitenciaris.Això està canviant gràcies a latasca divulgativa que està fent el ConsellAssessor del Cire entre les empreses i elmón sindical.També és important en aquestpunt el paper dels nostres tècnics inseridors:l'empresari que contracta una persona que hapassat per la presó compta amb l'ajut del ser-vei d'inserció,que fa un seguiment personalit-zat de cada cas,assessorant l'empresari i ajudantla persona contractada.

LLeess eemmpprreesseess ppooddeenn eennccaarrrreeggaarr ffeeiinneess aaaaqquueessttss ttaalllleerrss??Qualsevol empresa pot contractar els ser-veis dels nostres tallers productius dedues formes:externalitzant una part de laseva producció, o mitjançant encàrrecsdeterminats de producció.

FFaa ppoocc eess vvaa pprreesseennttaarr aall mmeerrccaatt llaa bboossssaaccaattaallaannaa ccoomm uunn pprroodduuccttee MMaaddee iinn CCIIRREE..CCoomm hhaa ssoorrggiitt aaqquueessttaa iinniicciiaattiivvaa?? ÉÉss llaa pprrii--mmeerraa aa ll''EEssttaatt?? HHii hhaa aanntteecceeddeennttss aa aallttrreessppaaïïssooss??La bossa catalana és el primer producte"Made in CIRE", i està tenint molt bonaacollida.En dos mesos s'han venut gairebé5.000 unitats. Amb el llançament de la

marca "Made in CIRE" es pretén donarprestigi al treball que fan els interns i mos-trar a la societat el valor afegit de les ca-pacitats i habilitats adquirides per aquestsdesprés d'una formació ocupacional ade-quada. Els productes que integraranaquesta marca estaran realitzats íntegra-ment per interns a dins dels centres pe-nitenciaris.És una iniciativa pionera a l'Es-tat espanyol i està basada en l'experiènciade països com Alemanya i Estats Units.

CCoomm eess ffaa llaa ccoommeerrcciiaalliittzzaacciióó dd''aaqquueessttaabboossssaa??Es distribueix directament per CIRE a botiguesi espais emblemàtics de la ciutat,com pot serVinçon o El Corte Inglés,amb la finalitat d'ator-gar una valor afegit al treball que realitzen els in-terns dins els centres penitenciaris.Volem donara entendre que allò que fan els interns són pro-ductes de qualitat.

TTiinnddrràà ccoonnttiinnuuïïttaatt eenn aallttrreess pprroodduucctteess??HHii hhaa mmééss pprroojjeecctteess??En aquests moments es treballa ja en pro-ductes nous,i el CIRE ja s'ha posat en con-tacte amb dissenyadors de prestigi queofereixen les seves idees per crear novesalternatives, especialment després de labona acollida que ha tingut la bossa cata-lana.