Butlletí informatiu bimestral de la Cecot | número 33 | maig 2008

09 La recomanació de Cecotnòmic

CALIAARRIBAR A AIXÒ?

CLUB DEL LECTOR

Innovador software de gestió i control de producció per al sector metal·lúrgic

El nou reglament de protecció de dadesi el seu impacte en les pimes

MANAGEMENT

12

A Carlos Buesa, director general i fundador de Oryzon Genomics

ENTREVISTA

20

INDICADORS

Tornar al mal anomenat problema de la “sequera” en aquests moments es pot veure com un intent de fer llenya de l’arbre caigut. No és aquesta la meva intenció avui, tot i que motius no me’n manquen. Però la meva obligació és no deixar passar l’oportunitat per reflexionar i contribuir modestament per tal que coses com aquesta no tornin a passar. Per deixar les coses ben clares, crec que cal dir-les pel seu nom. Mai no ha existit un problema de sequera a Catalu-nya. El que sí hem patit són grans i profundes deficiències en la gestió de l’aigua. És del tot evident que no ha plogut suficient, en quan-titat i espai, com per compensar els constants increments de consum (els sona “la pertinaz sequía” com a tapadora de clamoroses inefi-ciències en altres èpoques?). Dir això i, sobre tot, fer-ho servir com a justificació de la situació actual, és una obvietat i una clara mostra de la deixadesa que hi ha hagut en la gestió d’un tema tan cabdal.

Calia arribar a aquesta situació? Perquè l’anàlisi de l’evolució de les necessitats i dispo-nibilitats d’aigua que tenim, evidencien que el problema que avui patim s’ha anat gestant des de fa més de 20 anys. Per veure això no cal ser cap expert. Observant l’evolució de les reserves d’aigua any rere any era totalment previsible, des de fa temps, que arribaríem on som. Cal creure, doncs, que els nostres governants de les darreres dècades no han estat capaços de veure-ho? No sóc tan ingenu com per pensar que la situació no era coneguda, aquest no ha estat el problema.

Les raons cal cercar-les en la forma en què els nostres polítics, en els diferents governs i en l’oposició, han gestionat la situació. La història del nostre país està plena d’exemples on allò que

ha primat principalment és la presa de decisions a curt termini i l’especulació contínua per captar noves borses de vots o per no perdre-les. Les decisions relacionades amb la gestió de l’aigua són complexes, requereixen prendre decisions compromeses, que sempre deixen algú descon-tent. Són decisions que comprometen molts recursos i que requereixen plantejaments que poden transcendir un govern determinat. Però aquesta no ha estat en absolut l’actitud dels nostres representants. Ben al contrari, portem anys presenciant “l’espectacle” en què des d’un mateix partit es prenen posicions totalment con-tradictòries segons “bufa el vent” electoral, on s’amaga informació perquè arriben eleccions, on es prenen decisions un dia suposadament pensant en el bé comú, i es rectifiquen al dia següent perquè “quatre persones” fan una mica de soroll. Entre els qui no han actuat quan toca-va, mentre miraven cap a l’altra banda per a no prendre decisions impopulars, i els qui han posat pals a les rodes, ens han fet perdre el temps... i els diners, perquè les mesures de xoc per tal de pal·liar ara la situació ens costaran molts milions d’euros. Fins i tot ara, en el moment crític del “corre-m’hi tots!”, alguns no estan a l’alçada.

Sincerament, espero que de tot això apren-guem alguna cosa perquè el problema a mig i llarg termini és lluny d’estar solucionat. I no vull acabar sense fer una darrera reflexió: si els nostres polítics no canvien radicalment la seva actitud, aquest serà només el penúltim problema estructural, en vindran d’altres. El proper pot ser el de l’energia i, sinó, temps al temps!

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÍND

EX

Aprendrem alguna cosa de tot plegat?

cecotnòmic 33Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi Gras, Estefania Linés,Yolanda Crochet

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi López, Jorge Carballoi María Rodríguez

Disseny i maquetació:Eduardo Fuente

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:9.250 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04

08

12

18

20

cecot

FLASHcecot

MANAGEMENT

CINC CÈNTIMS

ENTREVISTA

La preocupant situació de manca d’aigua a Catalunya mereix el gran reportatge i l’opinió del nostre expert

Notícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot

Les pimes i el nou reglament de la llei de protecció de dades

A Carlos Buesa, fundadori conseller delegat de Oryzon Genomics

Creixement del sector biotecnològic català

El butlletí informatiu de la Cecot té edició digital;

connecta-t'hi!

4

ceco

tnò

mic

33

cec

ot

L'aigua per al consum humà és un bé de pri-mera necessitat, i assegurar-ne la seva dis-ponibilitat, en qualitat i quantitat suficients, exigeix que tots els poders públics prestin al

proveïment una atenció prioritària i permanent, amb la finalitat de garantir el dret a l'aigua potable a tots els ciutadans, sigui quin sigui el territori on habiten o les adversitats meteorològiques que pateixen.” Aquestes frases formen part de l’exposició de motius que han fet necessari el “Decret Llei de mesures excepcionals i urgents per garantir l'abastament de poblacions afec-tades per la sequera a la demarcació de Barcelona” del passat 21 d’abril que pretén pal·liar momentàniament la situació de sequera que pateix Catalunya. Si aquest Decret Llei és necessari, que ho és, significa que algú no ha fet els deures quan calia.

“Catalunya pateix actualment el període de sequera més greu des que hi ha registres fiables”, segons el ma-teix text. Segurament perquè no ha plogut el que calia durant els primers mesos de l’any, la situació ha arribat a nivells insostenibles, han saltat totes les alarmes i s’ha afirmat que no tindríem prou aigua en pocs mesos. I tothom ha reclamat solucions. La societat en general, patronals, sindicats, associacions de tota mena i, sobretot, els sectors econòmics més afectats per la falta d’aigua, reclamen solucions i ajudes, i fan els seus dictàmens i les seves propostes per regularitzar la situació.

Però hi ha coses que escamen. Les propostes a corre-cuita fetes pels partits polítics, no només acostumen a ser partidistes, sinó que, a més, en massa ocasions les propostes d’ara no són pas les anteriors. Hi ha hagut un

predomini d’allò que Antoni Abad, president de la Cecot, anomena la “cultura del no”, que impera a Catalunya pel sol fet de fer oposició. És a dir, es proposa quelcom diferent segons s’està al govern o a l’oposició.

Cal recordar, per exemple, que l'any 2003 es va aturar el Pla Hidrològic Nacional espanyol (PHN) des-prés d'una important campanya de mobilització, i que ja aleshores es va començar a emprar el concepte d'una "nova cultura de l'aigua" basada "en la prevenció, la reutilització i la gestió racional dels recursos hídrics". No són pocs els grups polítics i socials que denuncien que, en aquest cas, les mateixes forces polítiques que defensaven aquesta nova cultura de l'aigua quan eren a l'oposició, no s'han decidit a impulsar-la quan han arribat al govern de la Generalitat i no han aprofitat els darrers 5 anys per implementar mesures que fessin realitat noves maneres d'utilitzar i valorar els recursos hídrics.

Però és evident que la prevenció, la reutilització i la gestió racional dels recursos hídrics han brillat per la seva absència fins ara. Per exemple, podem continuar denunciant que no s'ha fet feina ni reparant les fuites a la xarxa de distribució (que oscil·len entre el 30 i el 50%), ni penalitzant les activitats econòmiques que malbaraten aigua de boca, ni en matèria de modernització dels sis-temes de rec, ni limitant la proliferació d'urbanitzacions i habitatges unifamiliars amb un consum excessiu d'aigua. Es reclama, doncs, que, amb climatologia adversa o no, el poder polític es posi a treballar en el tema sense perdre temps ni esforços.

Durant els darrers mesos, hem patit un allau de propostes i contrapropostes, de solucions preconitzades

L’aigua és un element clau per al desenvolupament del conjunt de l’economia catalana. Actualment a Catalunya s’està patint una greu situació de sequera (o presequera com prefereixen alguns). Es tracta d’un problema anunciat, i denunciat, des de fa anys, però que fins ara no ha merescut l’atenció adequada i pertinent de governants i partits polítics, si ens fixem en els fets i no pas en les paraules. Tots els partits han comès massa errors. Però amb la climatologia completament adversa, s’han disparat les alarmes. Calen solucions immediates, tant les que han de servir per solucionar les necessitats peremptòries, com les estructurals per garantir el subministrament a llarg termini. Però a l’hora de buscar i trobar aquestes solucions, es pot arribar a la “guerra de l’aigua”.

EN P

OR

TAD

A

04

La manca d'aigua: un problema anunciat

5

ceco

tnò

mic

33

cec

ot

per uns i blasmades per altres, de mesures parcials i mesures totals. La veritat és que s’ha fet difícil aclarir-se, no només sobre l’abast real del problema, sinó sobre les mesures possibles, a curt i llarg termini, per superar-lo. Sembla que se'ns imposen dues opcions: d’una banda, la puntual solució dels transvasaments, que treuen aigua d'on no en sobra per portar-ne allà on la demanda és alta, i de l’altra, aprofitar la conjuntura difícil per impulsar d'una vegada les mesures necessàries per racionalitzar la distribució de l'aigua disponible i el seu consum. I és en aquest procés que cada qual ha expressat la seva opinió i ha exposat les que creien que són les millor opcions.

Més enllà de les prohibicions de regar plantes, omplir piscines, denúncies de veïns, etc., la situació ha mobilitzat gran part de la societat catalana. Foment del Treball, Cercle d’Economia, Racc, Cambra de Co-merç de Barcelona i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van emetre un comunicat conjunt en què “consideren que s’ha d’estudiar i definir un pla de me-sures estructurals que, sense desestimar l’estudi de cap alternativa, asseguri l’aigua necessària per al desen-volupament econòmic i social de la zona”. En aquest sentit, cal anar més enllà de les mesures pal·liatives que s’han pres i es podrien prendre arran d’una situació d’emergència. A més, consideren que les decisions en torn als equipaments necessaris per garantir aquest subministrament han d’estar en tot moment per damunt dels possibles interessos partidistes, ja que l’aigua és un element clau per al desenvolupament del conjunt de l’economia catalana.

Foment del Treball, de forma individual, entén que

Una disputada canonada al llarg de l’A-7

El Congrés dels Diputats va aprovar la interconnexió temporal del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat (una canonada al llarg de l’A-7) per impedir que la sequera més gran soferta per Catalunya en els darrers 60 anys deixi sense subministrament l'àrea metropolitana de Barcelona. No es tractava de planificar els recursos d'aigua de Catalunya per als pròxims anys, sinó només d'assegurar que arribés aigua a Barcelona si a l'octubre continua “la pertinaç sequera”.

De fet, aquest Decret Llei diu que “resulta necessari engegar mesures conjunturals de reforç davant l'eventualitat que es mantinguin els valors pràcticament inexistents de precipitacions, fet que produiria un dèficit de 3,9 hm cúbics al mes (...), dèficit que es podrà cobrir quan entri en funcionament la planta dessalinitzadora del Prat (Barcelona), prevista per al juny de 2009 i que aportarà 5 hm cúbics al mes. Es tracta, per tant, d'evitar, durant un període de nou mesos en la hipòtesi més desfavorable, restriccions en la disponibilitat d'aigua per al consum humà que afectarien els cinc milions d'habitants proveïts pel sistema Ter-Llobregat.”

Així, doncs, no eren mesures estructurals, però es votava la garantia que l'aigua de boca no faltés a l'àrea de Barcelona. I, com va escriure Joan Tapia, “Catalunya es va posicionar com un país que, fins i tot en cas d'emergència, no sap el que vol i en el qual la baralla pel poder fa que es presenti dividit davant Madrid. I els partits que donen suport al govern Montilla tampoc no van estar a l'alçada com a partits de govern.”

l’estat de sequera, actualment aguditzat per causes me-teorològiques, ha precipitat una situació d’urgència que cal resoldre amb la màxima diligència, tot distingint la problemàtica conjuntural de les solucions de més ampli abast. Al mateix temps, exigeix la garantia del submi-nistrament d’aigua a la regió metropolitana de Barce-lona i als municipis que depenen del mateix sistema de subministrament, sense entrar en la qüestió de quins han de ser els instruments que permetran assolir aquest objectiu i, per tant, reclama l’adopció de les mesures necessàries –en els terminis adequats- per part de les diferents administracions públiques amb competències sobre la matèria, tot respectant els criteris d’eficàcia i d’eficiència econòmica.

La Cecot, per la seva banda, ha demanat claredat i transparència en el debat sobre l’aigua i ha qualificat de ridícul que s’hagi reduït a un problema semàntic. Pel que fa als socis d’aquesta patronal, cal mencionar que el sector industrial no s’ha vist afectat tant per la sequera com el dels jardiners. Molts dels estaments enquestats per Cecotnòmic han confessat que en aquest tema s’ha demostrat una vegada més que a Catalunya “sobra política i manca anàlisis”.

Instruments per estalviar-nos més sequeraA la pàgina 7 d’aquest butlletí, teniu l’opinió de Carles Sala, que va ser assessor de medi ambient de la Cecot, on exposa, d’una manera professional, quins són els principals consumidors d’aigua i com lluitar contra la sequera. No cal repetir-ho aquí, només ens fem ressò d’aquesta advertència: “Com a usuaris, el que podem

6

ceco

tnò

mic

33

cec

ot fer és estalviar aigua, fer-ne un ús racional i no conta-

minar la que tenim”. Sembla un postulat que tothom pot subscriure. Però també sembla clar que el polítics han de fer la seva feina per tal que la cosa no només s’arrangi, sinó que no es repeteixi.

Pedro Arrojo, professor d'anàlisi econòmica de la Universitat de Saragossa i president de la Fundació per a una Nova Cultura de l'Aigua, entrevistat per Mònica Terribas, va explicar les seves documentades conclu-sions sobre la denominada “guerra de l'aigua”. Val la pena tenir aquesta informació i per això l’exposem a continuació:

a. A mitjà termini, la solució als problemes de l'aigua passa, entre d'altres mesures, pel reciclatge, l'aprofita-ment de les bosses d'aigües subterrànies, la modificació

d'hàbits dels consumidors, la reformulació dels cultius i la construcció de dessaladores. b. El preu de l'aigua de les dessaladores, tenint en compte l'amortització de la inversió i els costos energètics és a l'entorn del 50% més barata, i de major qualitat, que la del transvasament del Roine, que, a més, és desa-consellable per motius ecològics i menys segur per a Catalunya, ja que al final sempre dependrà de les pluges i del canvi climàtic. A més, el termini d'execució de les obres és molt més curt. c. El transvasament de l'Ebre previst al Pla Hidrològic Nacional no només és criticable per motius ecològics, sinó perquè tampoc no garanteix l'aigua en els anys secs, cada vegada més freqüents. d. La política de l'Agència Catalana de l’Aigua, inspirada en la nova cultura de l'aigua, és en essència correcta i, una vegada acabades les tres dessaladores previstes, no només s'haurà resolt el problema, sinó que el Ter podrà deixar d'estar sobreexplotat.e. Per pal·liar la possible situació d'emergència del mes d'octubre, la solució del Segre en capçalera no era la més adequada perquè previsiblement no hi hauria hagut aigua suficient per extreure en molts moments. f. La millor solució seria el banc d'aigua, és a dir, pagar als agricultors perquè deixin de regar en les seves pit-jors terres i utilitzar l'aigua estalviada per dur-la a l'àrea metropolitana. Aquesta solució es duu a terme amb èxit en d'altres indrets.g. La solució adoptada ha de ser denominada transvasa-ment, encara que sigui temporal i no crític per al delta, pel seu reduït volum i la bona situació actual de tota la conca. L'aigua que s'enviarà a Barcelona no s'estalviarà com passa amb els bancs d'aigua, sinó que prové d'un sobrant de la concessió que ara per ara, en no ser utilitzat, acaba revertint al riu. h. No és el mateix una solució temporal a un problema transitori (no perquè la sequera no pugui perllongar-se, sinó perquè al maig del 2009 ja estarà en marxa la dessaladora del Prat) que un transvasament estructural per a nous regadius o urbanitzacions. i. Els rius no són ni d'on neixen, ni d'on passen o de-semboquen, sinó un bé comú que cal utilitzar amb ra-cionalitat.

El 81% dels catalans aprova el transvasament puntual de l’aigua de l'Ebre

Una àmplia majoria dels catalans, el 81%, aprova el transvasament de forma puntual d'aigua del riu Ebre a Barcelona, malgrat la polèmica que ha creat políticament i el rebuig ciutadà a diverses comarques catalanes. Altres mesures d'urgència també són acceptades per majories gairebé sempre superiors al 80%, com la construcció de dessalinitzadores, la imposició de multes a qui malgasti aigua i la reutilització d’aigua de la potabilitzadora de la depuradora del Prat (Barcelona). L'opció que es construeixi una canalització per portar aigua del riu Roine des de França és acceptada per la meitat dels enquestats (50%), però rebutjada per gairebé quatre de cada deu, i succeeix un fet similar amb la possibilitat de dur a terme el transvasament de l'Ebre que preveia el Pla Hidrològic Nacional. Segons l'enquesta, la sequera ocupa el segon lloc entre les inquietuds dels consultats (28,0%), darrere de la immigració (29,4%), mentre l'ocupació es situa en tercer lloc (27,6%) i la marxa de l'economia (26,5%), en quart.

7

ceco

tnò

mic

33

cec

otExisteixen tres actors principals consumidors d’aigua, que

per ordre de volum de consum són:

p Els consums domèstics/urbansp La indústriap L’agricultura

Com a usuaris, el que podem fer és estalviar aigua, fer-ne un ús racional i no contaminar la que tenim.

Consums domèsticsS’està duent a terme una política de conscienciació dels ciu-tadans sobre la necessitat d’estalvi d’aigua, i s’està estalviant. L’ACA ha anat avançant en la instal·lació de depuradores i hi continua treballant. Sempre és possible dur a terme actuacions addicionals, però no solucionarien el problema actual de sequera.

La indústriaSembla que el consum industrial d’aigua ha anat disminuint des de fa anys. En part es deu a que moltes indústries han tancat, especialment algunes de les grans consumidores d’aigua: sector paperer, tints i acabats tèxtils, entre d’altres. També s’estan fent esforços notables per racionalitzar el con-sum d’aigua (el sector ha arribat a la correcta conclusió que l’aigua és una matèria primera més i, per tant, s’ha d’utilitzar amb criteris empresarials). Així mateix, s’ha avançat força en la depuració de les aigües residuals d’origen industrial.

No obstant això, es poden fer més coses: reutilitzacions d’aigua (encara s’està utilitzant aigua potable per a usos industrials per als quals no és necessària, com per exemple, neteges, circuits de refrigeració, etc.) o la reutilització d’aigua depurada per depuradores urbanes; també es pot millorar el funcionament d’algunes depuradores industrials. Totes aquestes actuacions ajudarien, però no són suficients.

L’agricultura (i ramaderia)El consum d’aigua per a l’agricultura a Catalunya (i al con-junt d’Espanya) és de quasi el 70% del total. Tot i que a les conques internes de Catalunya la proporció és inferior, segueix essent-ne el consum més important. A més, a la majoria de les zones agrícoles gairebé no s’ha fet res per racionalitzar-lo.

La sequera

La principal font de contaminació de les aigües a Ca-talunya són els purins de les granges de porcs, ja que s’han fet molt pocs esforços per evitar aquesta greu contaminació. Tenim comarques senceres i moltes zones amb els aqüí-fers contaminats i inutilitzables per a qualsevol consum. Si aquestes fonts d’aigua fossin utilitzables, sí que tindríem aigua per compensar la manca de pluges.

Si en el context d’una empresa tenim un mitjà escàs, intentem reduir-ne el consum majoritari o comencem pels minoritaris? Per solucionar el problema d’escassetat d’aigua, si no actuem sobre els consums més importants no solucio-narem res. I que quedi clar que no vull criminalitzar els agri-cultors i els ramaders. Segurament ells sols no poden canviar els sistemes de reg ni muntar depuradores de purins.

Les tecnologies existeixen, i les tenim al nostre país. A quants agricultors i ramaders es podria ajudar perquè milloressin els seus sistemes amb els diners d’una dessala-dora d’aigua de mar, o bé amb els diners del transvasament del Roina?

Com lluitar contra la sequera?Actuacions generals:p Accions necessàries per reduir i racionalitzar el consum d’aigua, així com possibilitar-ne la reutilització.p Inversions en sistemes d’abastament amb planificació a curt, mitjà i llarg termini, amb lògica tècnica (i política) i sense fonamentalismes ideològics.

Però cal començar pel més important.

Quines actuacions concretes recomanaria?1. Establir un ambiciós programa per racionalitzar els sis-temes de reg a l’agricultura.2. Solucionar, d’una vegada per totes, el greu problema de la contaminació de les dejeccions ramaderes.3. Reutilitzar les aigües depurades.4. Continuar en la política de conscienciació ciutadana i industrial per mentalitzar de la necessitat d’estalvi i de les reutilitzacions.

Amb aquestes actuacions ens estalviaríem moltes inversions faraòniques i molts dels impactes que aquestes grans instal·lacions produeixen, i tindríem suficient aigua per a tothom i per molt de temps. <

L'O

PIN

IÓ

Carles Sala és enginyer industrial i economista. Ha treballat durant 20 anys a la indústria petroquímica (Ercros, Repsol) i des del 1992 en medi ambient en qualitat d’expert en depuració d’ai-gües residuals industrials. Exassessor de medi ambient de la CECOT, exprofessor de projectes d’enginyeria industrial de la UPC, excap de departament de la Junta de Sanejament, actual-ment és soci–director de l’empresa Depurindus, S.A. (especialit-zada en l’operació de depuradores d’aigües residuals d’indústri-es), que forma part del grup Ecoindustria (consultoria de medi ambient).

Carles Sala, expert en depuració d’aigües residuals industrials

8

ceco

tnò

mic

33

CEC

OT

FLA

SHce

cot

El 2007, Relieves Egara, empresa dedicada al sistema integral d’etiquetar, va celebrar 60 anys d’activitat, i per aquest motiu va rebre el diploma de la Cecot (fotografia a dalt). També ha estat notícia el fet que a fi-nals d’any es jubilés el seu gerent, el senyor Domingo Gros Muxí, persona que ha estat més de 50 anys dedicada a l’empresa: primer com ajudant de comptable, després com a

comptable i finalment, des de fa 35 anys, com a gerent. Relieves Egara està ubicada al carrer Colom número 519 (Terrassa), en un edifici de tres plantes amb un total de 2.700 metres quadrats entre oficines, fàbrica i magatzem, i compta amb una plantilla de 60 persones entre tècnics, venedors, admi-nistratius i operaris.

Diploma a Relieves Egara q

És la nova assessora del Servei d’as-sessorament de Responsabilitat Social. Llicenciada en Ciències Ambientals, està a la vostra disposició en hores convin-gudes; podeu concretar entrevistes personals al 902 93 40 60 i fer consultes directes al correu electrònic responsabilitatsocial@cecot.es. Aquest servei va destinat a atendre les deman-des d’informació i assessorament dels empresaris en l’àmbit de la responsa-bilitat social amb especial interès en l’entorn laboral, l’entorn ambiental, l’entorn client – proveïdor, la gover-nança i la relació amb els accionistes, el diàleg amb la comunitat i les eines de comunicació (memòries de sostenibili-tat, codis de bon govern...).

Marta Escamillaq

Les nostres empreses

3a Nit dels Nous Professionals

La comissió per a l’FP de la Cecot ha orga-nitzat la tercera edició dels premis de la Nit dels Nous Professionals que, amb la iniciati-va dels Reconeixements als Nous Professio-nals, vol apropar el teixit empresarial al món acadèmic i així motivar els alumnes perquè entrin al món laboral. El fet d’organitzar els Reconeixements als Nous Professionals res-pon, principalment, a l’interès de la Cecot a distingir d’una manera pública i notòria l’esforç i la qualitat dels treballs i projectes que els nois i noies estudiants de formació professional i programes de garantia social elaboren al final del curs. I sobretot lluitar per tal que les empreses tinguin bons profes-sionals, promoure la qualitat de la formació professional i el seu reconeixement. El Jurat dels Premis als Nous Professionals està constituït per personalitats del món educatiu, institucional, i evidentment, del món empresarial. L'acte de lliurament de guardons als premiats es realitzarà el proper

18 de juny de 2008 a la seu de la patronal Cecot durant un aperitiu on els guardonats són els protagonistes de l'esdeveniment. La Nit dels Nous Professionals pretén ser una cita consolidada a les agendes dels empre-saris, alumnes i administració d'arreu de Catalunya.En aquesta tercera edició de la Nit dels Nous Professionals es convoca a tots els centres formatius que imparteixen Formació Profes-sional i Programes de Garantia Social de les comarques: Alt Penedès, Bages, Berguedà, Osona, Barcelonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Garraf, Maresme. La Cecot or-ganitza La Nit dels Nous Professionals jun-tament amb el Consell de l’FP de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, els CRP dels Serveis Territorials d’Educació de Barcelona comar-ques i del Vallès Occidental; i amb el suport dels departaments d’Educació i de Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

q

Noms Propis

9

ceco

tnò

mic

33

CEC

OT

CLU

B D

EL L

ECT

OR

La r

eco

man

aci

ó d

e C

eco

tnò

mic

El passat 14 de maig Francisco Oliver, conseller delegat de Pikolinos (segona empresa del sector del calçat espanyol), va ser l’encarregat de posar en marxa el Barcelona Creative Management, una iniciativa de la Cecot que promou activitats relacionades amb estratègies creatives per millorar qualsevol dels àmbits de la gestió empresarial. L’objectiu d’aquestes accions és generar debat i permetre als participants aprendre nous conceptes i tècniques d’aplicació pràctica a través d’experiències empresarials d’altres empreses. Amb una gran assistència i participació, l’acte es va celebrar en el CINC (Centre Internacional de Negocis de Catalunya), situat dins del 22@ barceloní, molt a prop de la delegació que hi té la Cecot.Per a Oliver, s’ha d’agrair el ràpid creixement de Pikolinos dins d’un sector industrial tradicional i amb molts problemes perquè

q

Neix BCN CreativeManagement

Francisco Oliver, durant la seva conferència

han sabut trobar una fórmula basada en una colla de procediments que fan que les activitats de gestió afegeixin valor a l’empresa. D’entre les activitats mencionades trobem la de professionalitzar l’empresa, posar en marxa un pla estratègic, tenir un quadre integral que ens permeti desenvolupar aquesta estratègia i tenir una política activa amb el personal respecte als beneficis socials.

L’acte va ser presidit per Enric Aloy, secretari general del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i per Josep Miquel Piqué, conseller delegat de la Societat Municipal 22@, en delegació de l’alcalde de Barcelona i Antoni Abad. Alfonso Cebrián, director general de la Fundación EAE i membre del comitè promotor del BCN Creative Management, va moderar les intervencions.

10

ceco

tnò

mic

33

cec

ot

La jardineria és una manifestació cultural, un factor de be-nestar social i personal i, sempre que s’enfoqui adequada-ment, una eina per a la conservació i millora de l’entorn. A més, com a activitat econòmica, únicament dins del Gremi de Jardineria de Catalunya, genera més de 3.900 llocs de treball directes.

Davant la gravetat de la situació, es considera que l'Administració ha de controlar acuradament el consum dels recursos hídrics de Catalunya. Així mateix, la Junta Directiva del Gremi de Jardineria de Catalunya demana que es posin en marxa les mesures que es detallen a continuació:

Que es restringeixi l’aplicació del Decret exclusivament a les plantacions de gespes, plantes entapissants i plantes viva-ces fàcilment recuperables i es permeti el reg de supervivència d’espècies arbustives i arbòries que formen part del nostre patrimoni, així com d’aquells espais verds declarats béns cul-turals, la reposició dels quals és pràcticament impossible. Que es garanteixi als professionals del sector l’ús de fonts alternatives com ara les aigües depurades, l’autorització i la legalització de pous, el subministrament de cisternes d’aigua no potable, els sistemes de recuperació d’aigua, etc., amb unes condicions de qualitat i de cost adequades. Que l’Administració reconegui que els professionals del sector siguin els qui tècnicament garanteixin poder fer l’ús eficient i racional dels escassos recursos hídrics de què dis-posem. Que es fomenti, a l’hora de projectar espais verds, l'ús d’espècies de baix consum hídric i que es potenciïn models mediterranis molt més adequats al nostre clima i s’evitin els models anglosaxons. Des del Gremi fa temps que es treballa per canviar aquests models, però és una tasca complexa que

implica un canvi cultural important i que el Gremi no pot fer sol. En aquest sentit cal el suport tant de l’Administració com dels clients finals. Que l’Administració controli i renovi les xarxes per evitar pèrdues d’aigua. Que s’obligui a col·locar sensors de pluja, humitat, etc. a totes les instal·lacions de reg. Que s’apliquin a tot el territori les mateixes mesures de control i graus d’aplicació als municipis. Això millorarà la percepció dels termes del decret i evitarà la confusió i el mal ús dels recursos hídrics.

Com a empresaris i professionals del sector de la jardineria ens comprometem a:

Potenciar i aconsellar als clients jardins amb baix consum hídric i adequats al clima mediterrani. Realitzar un major esforç, si fos possible, en el control de les instal·lacions del reg i la seva eficàcia. Fomentar l’aplicació de les dosis adequades en els moments adequats per reduir aportacions d’aigua als mínims necessaris. Promoure les pràctiques que milloren la retenció de l’aigua al sòl, com són la utilització dels encoixinaments amb materi-als reciclats, la utilització de substrats amb elevada capacitat de retenció d’aigua, etc. Fomentar l’aprofitament de l’aigua de pluja de les teulades o superfícies pavimentades o aigües regenerades de fàcil utilització en la jardineria.

Finalment, el Gremi sol·licita el desenvolupament d’un regla-ment que permeti l’aplicació correcta del Decret de la Sequera i contempli les consideracions esmentades.

Davant la crítica situació de sequera que afecta la supervivència del patrimoni arbori i arbustiu, el Gremi de Jardineria de Catalu-nya reclama a l’Administració que l’aplicació del Decret de Se-quera garanteixi uns recursos mínims d’aigua per salvar aquest

patrimoni. Aquesta és la principal conclusió del Manifest davant la situació de sequera aprovat durant el 3r Congrés de Jardineria i Empresa de Catalunya, celebrat al Monestir de Montserrat els dies 6 i 7 de març i que publiquem a continuació.

La importància de la jardineria

L'Associació Catalana de Corredors i Corredories d'Assegurances (ACCA), va ser l’amfitriona del “VIII Desayuno FECOR”, celebrat a Barcelona, amb el lema Buscando sinergias con las TIC, amb l’objectiu de proposar la problemàtica actual del sector, plantejada pels corredors, a l’hora de gestionar els serveis on-line que ofereixen les companyies asseguradores, per tal d’evitar duplicitat de processos en el moment d’introduir les dades als diferents sistemes informàtics. L’acte va reunir a més de 80 assistents entre corredors d’assegurances i les principals companyies del sector. A les

conclusions de la jornada es va deixar clara la necessitat que tots els agents implicats, corredors i companyies d’assegurances, parlin el mateix idioma trobant una única plataforma a través de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) per poder aconseguir l’eficàcia i la personalització en el servei necessària per aconseguir ser competitius en un sector en constant canvi.Entre els participants a l’acte es va obrir un intens debat sobre les possibilitats d’arribar a un acord per establir un mateix llenguatge estandarditzat sota una mateixa plataforma

amb la finalitat de contribuir a una ràpida comunicació entre les grans companyies i les corredories que subcontracten els seus productes i serveis asseguradors. Una de les premisses necessàries per fer possible la incorporació d’un únic sistema de comunicació és que totes les grans companyies arribin a un acord entre elles. Dins el debat també es va comentar la necessitat que la principal associació empresarial de l’assegurança i l’entitat negociadora del conveni col·lectiu del sector, UNESPA participi en el procés de treball per aconseguir aquesta plataforma única.

Els corredors d’assegurances demanen un estàndard de gestió on-lineq

11

ceco

tnò

mic

33

cec

ot

12

ceco

tnò

mic

33

MA

NA

GEM

ENT

1. Aplicació de la LOPD als fitxers no automatitzatsEn primer lloc destacar que aquest nou Reglament inclou dins del seu àmbit d’aplicació els fitxers no automatitzats (en suport paper) no regulats fins a la data pel derogat Real Decret 994/1999 que només desenvolupava les mesures de seguretat exigibles als fitxers automatitzats.

2. Reducció del àmbit d’aplicació de la LOPD: exclusió dels empresaris individuals i de les persones de contacteEs importantíssim destacar, per les avantatges que aquesta modificació significa, que el nou text exclou expressament del seu àmbit objectiu d’aplicació:

a) Les dades referides a persones jurídiques.b) Les dades d’empresaris individuals, sempre i quan les dades tractades es limitin a la activitat empresarial.c) Les dades de les persones de contacte de les empreses, sempre i quan les dades tractades es limitin al nom i cognoms, funció o lloc de treball, direcció postal o electrònica, telèfon i no. de fax professionals.d) Les dades dels difunts.

3. El deure d’informació.Qualsevol persona té dret a rebre informació de la recollida de les seves dades i de la finalitat per la que es recullen, el que constitueix un deure fonamental pel responsable del fitxer.

E l nou Reglament imposa a l

responsable del fitxer el deure de conservar el suport que acrediti el compliment del deure d’informació.

4. Obtenció del consentiment El responsable del tractament té el deure d’obtenir el consentiment del afectat pel tractament de les seves dades de caràcter personal. La sol·licitud de consentiment ha d’estar referida a un/s tractament/s concret/s, amb delimitació de la finalitat per la que es recullen.

Això no obstant, el Nou Reglament també permet que el consentiment s’obtingui tàcitament, efectuant una comunicació a l'afectat informant-lo del tractament de les seves dades i concedint-li un termini de 30 dies per manifestar la negativa al tractament. advertint-lo que en cas de no pronunciar-se a tal efecte es considerarà que consenteix el tractament.

Quan el responsable del fitxer presta a l'afectat un servei que genera informació o facturació periòdica o reiterada, aquesta comunicació es pot dur a terme conjuntament amb aquesta informació o amb la facturació del servei prestat, sempre que sigui clarament visible.

En tot cas, s’imposen les següents obligacions al responsable del fitxer:

a) Assegurar-se que la comunicació no ha estat objecte de devolució.b) Facilitar un mitjà gratuït i senzill perquè l'afectat pugui manifestar la seva negativa al tractament. Entre d’altes, el Nou reglament considera correctes els procediments per articular aquesta negativa mitjançant un enviament prefranquejat, una trucada a un telèfon gratuït o als

Amb motiu de l’entrada en vigor del Nou Reglament de Protecció de Dades, aprovat pel Real Decret 1720/2007 de 21 de desembre, a través de Cecotnòmic pretenem acostar als associats, de forma resumida i gràfica, les principals novetats que aquest nou reglament imposa a les pimes, que és la part que presentem en aquest número, i les tasques d’adaptació a la LOPD que han de dur a terme les pimes, que publicarem en el proper.

MA

NA

GEM

ENT

12

Principals novetats

NotaCecot t'ofereix el Servei Ajuda LOPD de Telefònica - Soli-cita més informació al 902.44.00.40

El nou reglament de protecció de dades i el seu impacte en les pimes

13

ceco

tnò

mic

33

MA

NA

GEM

ENT

Definicions

Dades de caràcter personal: qualsevol informació relativa a persones físiques identificades o identificables. Fitxer: qualsevol conjunt organitzat de dades de caràcter personal, qualsevol que sigui la forma o modalitat de la seva creació, emmagatzematge, organització i accés (automatitzat o no automatitzat). Fitxer automatitzat: fitxers en suport electrònic. Fitxer no automatitzat: els fitxers en suport paper. Tractament de dades: operacions i procediments tècnics, que permeten la recollida, gravació, conservació, elaboració, modificació, bloqueig i cancel·lació, així com les cessions de dades que resulten de comunicacions, consultes, interconnexions i transferències. Afectat o interessat: persona física titular de les dades objecte de tractament. Responsable del fitxer o tractament: persona física o jurídica, que decideix sobre la finalitat, contingut i us del tractament de les dades personals. Encarregat del tractament: persona física o jurídica, que sol o conjuntament amb altres, tracta dades personals per compte del responsable del tractament, amb la finalitat de prestar un determinat servei al Responsable del fitxer. Cessió o comunicació de dades: qualsevol revelació de dades realitzada pel responsable del fitxer a una persona diferent del afectat/interessat.

14

ceco

tnò

mic

33

MA

NA

GEM

ENT

serveis d’atenció al públic que tingui el responsable del fitxer.

Una de les novetats amb més impacte del Nou Reglament, la trobem en la sol·licitud del consentiment en el marc d’una relació contractual per finalitats no relacionades directament amb el contracte (com pot ser la realització de futures accions publicitàries), i consisteix en què el responsable del fitxer haurà de permetre l'afectat que manifesti expressament la seva negativa al tractament o comunicació de dades.

Aquesta obligació es considera implementada si es permet la marcació d’una casella clarament visible (mai premarcada), o qualsevol altre procediment, que li permeti manifestar la seva negativa al tractament.

5 . E n c a r r e g a t s d e l t r a c t a m e n t i subcontractacióEn aquest apartat es fa referència als serveis prestats als responsables dels fitxers, que per la seva naturalesa requereixen poder accedir als fitxers amb dades personals del responsable del fitxer. És el supòsit de les gestories que s’ocupen de tramitar les nòmines i les assegurances socials, que per poder prestar el servei necessiten accedir a les dades dels treballadors.

Una de les novetats més destacables al respecte del “encarregat del tractament” (gestoria) és la necessitat d’obtenir l'autorització del responsable del fitxer per la subcontractació, excepte quan es compleixin el següents requisits:

a) Que el contracte especifiqui els serveis que poden ser objecte de subcontractació (i si és possible, la empresa amb la que es subcontractarà).b) Que el tractament de dades de caràcter personal pel subcontractista s’ajusti a les instruccions del responsable del fitxer i, c) que el encarregat del tractament i la empresa subcontractista signin un contracte d’encarregat del tractament en els mateixos termes que el inicialment subscrit entre el responsable i l’encarregat del tractament.

Per altra banda, es trasllada al responsable del fitxer l'obligació de vetllar perquè l’encarregat del tractament estigui adaptat a la LOPD i al Reglament que la desenvolupa. Segons el nostre parer,, aquesta modificació vindria a imposar l'obligació que, al menys, en el contracte de prestació de serveis es contempli la presumpció de que la empresa encarregada del tractament, es troba adaptada a la normativa de protecció de dades, imposant la prova en cas de sanció a aquest prestador de serveis.

Una altra novetat és la assumpció de responsabilitat, per part de l'encarregat del tractament, quan incompleixi les obligacions i deures previstos a la normativa de protecció de dades, sempre i quan estigui subscrit el

contracte pel qual es determinen les obligacions. Per últim, una altra novetat és que l’encarregat del

tractament pot atendre els drets dels afectats, en nom del responsable del fitxer. Aquesta opció s’hauria de reflectir en el corresponent contracte de prestació de serveis, i en els documents de seguretat del responsable del fitxer i de l'encarregat del tractament.

6. Tractaments especials: publicitat i solvència patrimonial i crèditUna altra novetat que imposa el nou Reglament a qui vulgui tractar dades amb finalitats de publicitat, és el deure de consultar els fitxers comuns que puguin afectar a aquesta actuació, a fi d’evitar que siguin objecte de tractament les dades dels afectats que hagin manifestat la seva oposició o negativa a aquest tipus de tractament.

En relació amb els fitxers sobre solvència patrimonial i crèdit, el creditor està obligat a informar al deutor, quan es celebri el contracte i, en tot cas, al requerir-lo de pagament, que les dades de l'impagament podran ser comunicades a fitxers relatius al compliment o incompliment d’obligacions dineràries.

7. Mesures de seguretatCom ja s’ha anunciat al inici d’aquest article el Nou reglament inclou la regulació per primera vegada de les mesures de seguretat aplicables als fitxers en suport paper.

Una de les novetats més significatives del nou Reglament sobre els nivells de seguretat, és que els fitxers que incloguin dades d’ideologia, afiliació sindical, religió, creences, origen racial, salut o vida sexual seran de nivell Bàsic sempre que:

a) les dades s’utilitzin amb la única finalitat de realitzar una transferència dinerària a les entitats de les que els afectats són associats o membres,b) es tracti de fitxers en els que de forma incidental o accessòria es continguin aquestes dades sense guardar relació amb la seva finalitat, oc) continguin dades referents exclusivament al grau de discapacitat o declaració d’invalidesa del afectat pel compliment de deures públics.

Algunes de les novetats més significatives sobre les mesures de seguretat dels fitxers no automatitzats son: (i) el deure d’establir uns criteris d’arxiu que garanteixin la correcta conservació, localització i consulta dels documents i la atenció dels drets dels afectats, (ii) tenir dispositius d’emmagatzematge amb mecanismes que obstaculitzin la seva obertura (amb clau) i (iii) garantir que, mentre la documentació no està arxivada, la persona a càrrec de la mateixa la custodia correctament perquè no pugui ser accedida per una persona no autoritzada. <

15

ceco

tnò

mic

33

MÀ

RQ

UET

ING

16

ceco

tnò

mic

33

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

Isabel Buesa Gambau és directora comercial d'Endesa a Catalunya. Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses, i màster en Direcció d'Empreses per Esade, té una llarga experiència dins del sector elèctric en general i en els temes comercials de la companyia en la qual treballa en particular. Per la seva experiència d'anys al capdavant de la direcció comercial d'Endesa a Catalunya, ens ha semblat la persona més adequada per a parlar de la situació amb què es trobarà el consumidor de mitjana tensió a partir de l'1 de juliol d'enguany, data que finalitza el procés de liberalització del sector i l'obertura gradual del mercat elèctric que va començar el 1998.

Podria descriure'ns en què consisteix aquest canvi?Efectivament, per als clients de MT, el procés de liberalització es completa l'1 de juliol d'enguany. El punt d'inflexió im-portant que els clients han de conèixer és que, en aquesta data, les tarifes regulades desapareixen (les que es publicaven periò-dicament al B.O.E.) per a aquest tipus de clients i, per tant, abans d'aquest dia han d'haver contractat el subministrament amb l'empresa comercialitzadora que triïn al mercat lliure.

Amb aquest nou entorn de mercat, quines implicacions pot tenir el nou marc per als clients d'Alta Tensió? I quins són els beneficis principals que obtindran a partir d'aquesta data els clients?Aquest nou marc significa per als clients la possibilitat d'exercir el dret d'elecció, és a dir, que podran decidir, d'entre les diferents ofertes del mercat, la que sigui més profito-sa per als seus interessos. Els clients de MT podran tractar amb les comercialitzadores aspectes com ara els preus del subministra-ment, la durada dels contractes, etc.

De cara a l'interès dels clients de mitjana tensió, hi ha cap termini màxim a partir

del qual han de sol·licitar el pas al mercat lliure?Perquè la contractació al mercat lliure sigui efectiva, cal completar el procés de con-tractació amb l'empresa comercialitzado-ra escollida i el procés de contractació de l'"accés de tercers a la xarxa", que s'ha de sol·licitar a l'empresa distribuïdora. Tots dos processos impliquen l'activació, el tracta-ment informàtic i la validació de les dades del client i del seu subministrament; així, perquè el procés finalitzi l'1 de juliol, és important d'iniciar aquests tràmits amb antelació.

Aquests canvis, comportaran canvis a la instal·lació dels clients? Es tracta d'un canvi complex?Aquests canvis no comporten cap canvi a la instal·lació elèctrica dels clients, es tracta únicament de canvis de la situació contractual.

La legislació també diu que els equips de mesurament han de ser homologats per a sortir al ML. Quina relació té amb la desaparició de les tarifes de MT?La legislació exigeix canviar tots els equips de mesurament per a adequar-los a les noves necessitats. Aquesta exigència és

“El nou marc significa per als clients la possibilitat d'exercir el dret d'elecció”

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

ISABEL BUESA GAMBAUDirectora comercial d'Endesa a Catalunya.16

L'1 de juliol d'enguany, data que finalitza el procés de liberalització del sector i l'obertura gradual del mercat elèctric

17

ceco

tnò

mic

33

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

independent del pas al mercat lliure i, en-cara que ens quedéssim al mercat regulat, els equips s'haurien de canviar.Els nous equips ens ofereixen molta més informació sobre com consumim i ens per-met d'ajustar millor el contracte amb les nostres necessitats reals i, en conseqüència, de reduir la factura elèctrica: consum als diferents períodes, potències màximes dels diferents períodes, etc.Endesa Distribución Eléctrica ofereix els equips en lloguer per als clients domès-tics i per a les petites i mitjanes empreses.

És aconsellable d'escollir aquesta opció, ja que el client es despreocupa del man-teniment de l'equip, de la reparació, de la reprogramació, del reajustament si la legislació canvia, etc. No n'aconsellem la compra perquè, els darrers anys, la legisla-ció relacionada ha canviat diverses vegades i ha fet que s'haguessin de substituir o reprogramar molts equips nous, amb el cost que suposa per al client.

Una vegada el client és al mercat lliure, hi haurà cap diferència en la qualitat de sub-ministrament rebuda i en el servei ofert? Quines diferències hi haurà en relació amb el mercat regulat?La transposició de les directives europees que afecten el sector elèctric marca una separació clara entre les activitats de dis-tribució i les activitats de comercialització. La qualitat del subministrament als clients recau a les empreses distribuïdores, que hi estan subjectes per una regulació es-pecífica. Per tant, la qualitat del submi-nistrament que rep el client no té relació amb la comercialitzadora amb la qual signi el contracte.

Com que és una fita rellevant que afecta la totalitat dels clients d'alta tensió, com contribueix Endesa, com a empresa líder del sector elèctric, a comunicar aquesta evolució del mercat?Endesa ha dirigit a tots els clients que es troben en aquesta situació una carta informativa amb la qual se'ls comunica la supressió de les tarifes generals d'alta tensió l'1 de juliol de 2008 i la necessitat de contractar el subministrament amb una comercialitzadora de la seva elecció. A més a més posa a disposició dels cli-ents el telèfon 902 52 34 00 per facilitar aquesta gestió.També ha enviat comunicacions a les quals es detallen les característiques dels seus productes, com ara la tarifa Òptima, la tarifa Òptima de cap de setmana i la tari-fa Descompte, que tenen com a finalitat l'optimització dels hàbits de consum de les empreses.Finalment, a Catalunya, els Gestors d'Em-preses es posen en contacte amb els clients per presentar-los l'oferta d'Endesa Energía que s'adapti millor a les seves característi-ques de consum.També treballem amb les associacions empresarials per a fer arribar als associats aquesta informació a través dels mitjans de comunicació que utilitzen habitualment per a relacionar-s'hi, com ara aquesta revista o enviaments de correu electrònic.

Durant els darrers mesos que s'està du-ent a terme aquesta tasca quina resposta estan trobant per part dels clients? Hi ha consciència clara del canvi?Penso que aquest tipus de clients ja té una determinada consciència del canvi, ja que és un pas més del procés de liberalització; en qualsevol cas, com que hi ha una data límit per al canvi, l'1 de juliol, és important obtenir informació de les ofertes del mercat i prendre decisions.

Si fos davant d’un client d'Alta Tensió que encara és al mercat regulat, com a direc-tora comercial de Fecsa Endesa, què li recomanaria? Quins arguments li donaria per sortir al mercat lliure? I per què ho hauria de fer amb Endesa?Recomano la opció d’Endesa, no només perquè té les ofertes més beneficioses, sinó perquè la trajectòria com a líder al mer-cat energètic liberalitzat li dóna les millors garanties d'una excel·lent qualitat en les operacions i en la prestació de productes i serveis. Alguns exemples en són les asses-sories energètiques, les instal·lacions elèc-triques, les legalitzacions d'instal·lacions, l'energia solar, tèrmica i fotovoltaica...

Després de la liberalització total de l’alta tensió al juliol de 2008, la baixa tensió seguirà el mateix camí al 2009. Hi ha paral·lelismes entre aquestes dues libe-ralitzacions? Quines són les diferències que hi ha?Efectivament, la desaparició de les tarifes regulades de la baixa tensió està prevista per l'1 de gener de 2009 amb un procés similar al previst per a la mitjana tensió, encara que amb algunes particularitats, sobre les quals esperem rebre notícies regulatòries durant el segon semestre de l'any. <

"Els clients de MT

podran tractar amb

les comercialitzadores

aspectes com

ara els preus del

subministrament

i la durada dels

contractes"

"Els nous equips ens

ofereixen molta més

informació sobre

com consumim i ens

permet d'ajustar millor

el contracte amb les

nostres necessitats

reals"

18

ceco

tnò

mic

33

CIN

C C

ENT

IMS

CIN

C C

ÈNT

IMS L'Euro-Biotech Forum,

mostra del creixement del sector biotecnològic

E l quinzè congrés de biotecnologia Euro-Biotech Forum va reunir a Barcelona representants de les principals empreses del sector d’Europa i de moltes de nord-americanes. Organitzat

per l’empresa Windhover, fins ara s’havia fet sempre a París, però l'any passat ja va demostrar interès a venir a Barcelona i enguany Biocat, que ha participat en l’orga-nització, ha contribuït a fer-l’hi venir. Celebrar a Barcelo-na un congrés com aquest, reconegut internacionalment per l’eficiència a obrir oportunitats de finançament per a les empreses que hi participen, és una mostra del crei-xement del sector de la biotecnologia a Catalunya. De fet, és per fomentar aquest creixement i per consolidar-lo que es va constituir Biocat, un organisme impulsat per la Generalitat i format per institucions públiques i empreses del sector. Actualment, tenim 60 empreses de biotecnologia a Catalunya, gairebé totes constituïdes

després de l'any 2000. A més, el ritme de creixement del sector continua essent molt alt: el 2007 se'n van obrir dotze de noves. El gran repte és que es consolidin i puguin continuar creixent; per això, Biocat promou la formació de directius per a aquesta mena d'empreses, doncs sembla que manquen bons gestors amb conei-xements del sector de la biotecnologia, de manera que es pensa en la possibilitat d'ajudar econòmicament les empreses que els hagin de fer venir de fora. Si les coses van bé, Catalunya podria esdevenir en pocs anys una de les regions europees més importants en el camp de la biotecnologia. De fet, Biocat fins i tot treballa perquè l'àrea de Ciències de la Vida del futur Institut Europeu de Tecnologia (IET) es dirigeixi des de Catalunya. A aquesta proposta, cal sumar-hi la candidatura de Sant Cugat a ser la seu de l'IET.

Els comptes públics ja noten la desacceleracióAl començament del 2008 els indicadors disponibles indiquen una intensificació de la desacceleració econòmica a Espanya de l’últim període i aquesta desacceleració comença a fer-se notar en els comptes pú-blics, en especial en els impostos indirectes, que cauen el 6% al gener-febrer en relació al mateix període de l’any anterior. Després d’un brillant resultat en l’exercici 2007,

impulsat per l’expansió dels ingressos tri-butaris, les entrades no financeres a les arques de l’Estat només van pujar l’1,2% en els dos primers mesos del 2008 en re-lació al mateix període de 2007, inclosos els ingressos cedits a les administracions autonòmiques i locals segons el sistema de finançament actual. Així, en el primer bimestre, els ingressos de l’Estat van créixer a un ritme inferior al del PIB nominal i, fins i tot, a la inflació. La capacitat de finan-

çament de l’Estat es redueix al 0,8% del PIB en el primer bimestre. D’altra banda, la demanda de crèdit es modera, però en-cara creix al 15%. L’euribor anual es torna a apujar el mes de març i les empreses continuen recorrent al crèdit bancari tot i la forta frenada del finançament a les acti-vitats immobiliàries al llarg del 2007. Hi ha un lleuger repunt de la taxa de morositat, per bé que es manté sensiblement per sota de la mitjana europea. <

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 3,6 (3T’07) 3,1 (4T’07) decreixementPIB Espanya 3,8 (3T’07) 3,5 (4T’07) decreixementPIB Eurozona 2,9 (3T’07) 2,5 (4T’07) decreixementInflacióCatalunya 4,3 (Des.) 4,5 (Mar.) creixementEspanya 4,3 (Des.) 4,6 (Mar.) creixementEurozona 3,1 (Des.) 3,3 (Abr.) creixementDesocupacióCatalunya 6,6 (4T'07) 7,6 (1T'08) creixementEspanya 8,7 (Des.) 9,3 (Mar.) creixementEurozona 6,8 (Des.) 6,7 (Mar.) estableEstats Units 5,0 (Des.) 5,1 (Mar.) estableÍndex de confiançaEspanya 90,6 (Gen.) 80,7 (Abr.) decreixementEurozona 103,2 (Gen.) 98,1 (Abr.) decreixementEstats Units 78,4 (Gen.) 69,6 (Abr.) decreixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,47 (Gen.) 1,55 (Abr.) creixementTipus d’interès de l’eurozona 5,02 (Gen.) 5,00 (Mai.) estableTipus d’interès dels Estats Units 3,0 (Gen.) 2,0 (Mai.) decreixement

18

19

ceco

tnò

mic

33

CIN

C C

ENT

IMS

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

19

20

ceco

tnò

mic

33

EN

TR

EVIS

TA

Carlos BuesaFundador d’Oryzon Genomics

“En aquest país sobra política i manca anàlisi”

ENT

REV

ISTA

“Tinc ADN emprenedor”Amb 47 anys i tres fills, li agrada cuinar per a la família. “Em surten uns arrossos magnífics, la meva especialitat és un arròs amb escarxofes boníssim.” Treballar en aquest projecte actual, que li absorbeix unes 15 hores diàries, no li permet continuar conreant les seves grans passions d’abans: la lectura, el teatre i el cinema i, a sobre, “no em queda més remei que fer servir la franja horària del dinar per fer dinars de treball, que ni van bé ni els assaboreixes”. Carlos Buesa ens confessa que, de jove, a ell li agradava la medicina, “però la meva generació, completament diferent a la d’ara, volia sortir de casa, ser lliure, independent. Com que els estudis de medicina es podien estudiar a Saragossa, d’on sóc, vaig buscar els més semblants, però que em permetessin marxar de casa”. I va venir a Barcelona a fer biologia. “Vaig llogar el meu primer pis d’estudiant a L’Hospitalet amb 17 anys, sense edat legal per signar el contracte, però el registrador ho va ometre, i allà vaig tenir la primera experiència de fer la compra, de cuinar... de ser independent. Jo penso que el sentit de la responsabilitat dels teus actes és imprescindible i quan la gent està molt entre cotons, alguna cosa s’espatlla. Però

és molt còmode viure amb la mare fins els 30 anys amb el pretext que els pisos són molt cars. A la meva època també ho eren, amb taxes d’interès del 18% i la gent no es comprava pisos així com així, però els joves se n’anaven i tenien la sensació que sacrificaven les comoditats per tenir un estil de vida més lliure.”Per començar així cal ser emprenedor: “Penso que tinc a l’ADN l’esperit emprenedor! Vinc d’una família molt humil i em vaig pagar la meva formació científica amb un petit negoci de bijuteria al carrer, fent el hippy, que es deia”. Després, durant una llarga temporada fa carrera científica a l’esquema públic, però es va adonar que la universitat “és un lloc magnífic on es generen moltes idees, però la gran majoria no s’exploren en tot el seu potencial per aportar-ne la seva aplicabilitat a la societat. Des del laboratori belga on feia la meva investigació postdoctoral, vaig tenir la sort de ser testimoni de la creació de diverses empreses de biotecnologia, una d’elles al mateix departament on jo estava. Vaig pensar que això mateix es podia fer a Catalunya i, evidentment, ho vaig intentar. Contra tot pronòstic, vam tenir sort i ho hem assolit.”

Oryzon Genomic és una empresa biofarmacèutica que sorgeix com un spin-off de la Universitat de Barcelona. Constituïda l’any 2000, encara que les activitats arranquen a finals de 2001, l’empresa intenta identificar biomarcadors moleculars que permetin diagnosticar precoçment malalties greus, dels t ipus oncològiques i neurodegeneratives, de manera que alguns d’aquests biomarcadors passin a ser noves dianes terapèutiques a partir de les quals es construeixin estratègies terapèutiques innovadores, és a dir, nous tractaments. Les empreses com Oryzon, d’alta tecnologia, juguen un paper molt important en el desenvolupament de noves solucions farmacèutiques, i cobreixen un espai que la indústria farmacèutica més consolidada i tradicional té dificultats per cobrir.

El sector biotecnològic és una opció de futur clara?Efectivament. Què passarà a Catalunya és una incògnita, perquè malauradament som un país de grans dubtes, moltes paraules i pocs fets. Però és evident que certes regions europees, països fins i tot, han renovat el seu teixit industrial fent una aposta forta i ferma en aquest sector, un

20

21

ceco

tnò

mic

33

EN

TR

EVIS

TA

sector d’economia de coneixement, d’alt valor afegit i que ha generat realment avantatges competitius molt importants en aquests països. Estem parlant, per exemple, dels clústers biotecnològics més clàssics, com el de l’entorn de Boston, el del sud de Califòrnia, el de l’entorn de San Francisco, però també, a Europa, clústers molt importants com el de Cambridge. Des d’un punt de vista de networking, del que podria ser una transformació a Catalunya, jo penso que són molt interessants els exemples de Flandes, Múnic, la regió fronterera entre Dinamarca i Suècia, o la regió fronterera entre Suïssa, França i Alemanya, on han vist com polítiques realment decidides de desenvolupament del sector biotecnològic han creat un teixit empresarial nou molt competitiu, que genera feina de molt valor afegit i que d’alguna manera ha capgirat el teixit econòmic d’aquestes regions. Això s’ha fet a Europa recentment i, teòricament, seria possible en algunes regions d’Espanya. Madrid està fent ara una decidida aposta en aquest tema i aquí a Catalunya hi tenim certes possibilitats.

L’anomenada “bioregió” va en aquest camí?Fa aproximadament tres anys que existeix i és un conjunt programàtic de declaracions públiques. A Catalunya s’ha fet un esforç molt important, que era necessari, per tal d’afavorir centres científics públics de recerca de qualitat. Hem de constatar amb preocupació que les mesures afavoridores per a les empreses encara ara brillen per la seva absència. Al CIDEM l’any passat teníem un pressupost per a tota la investigació tecnològica a Catalunya de dos milions i escaig d’euros. Amb aquestes xifres no podem aspirar a competir internacionalment i el que no està clar és que els nostres governants tinguin clar que no es pot fer una transformació econòmica d’aquest tipus sense comptar amb les empreses.

Oryzon és un spin-off.Spin-off o spin-out són termes que designen processos molt interessants de creació de noves empreses d’alta concepció innovadora. Un spin-off és una idea que sorgeix en el marc d’un centre

22

ceco

tnò

mic

33

EN

TR

EVIS

TApúblic de recerca i al voltant del qual hi ha la suficient promesa de valor com per justificar la creació d’una empresa que explori aquesta possibilitat. D’esquema similar, un spin-out sorgeix quan dins d’una empresa es crea o es desenvolupa una idea que, tot i ser reconeguda amb un alt potencial de crear valor, es considera que no respon a l’estratègia mare de la companyia i s’estima més deixar-la volar fora de l’empresa original, però freqüentment amb el suport més o menys explícit de qui ha generat la idea. Són fenòmens on d’alguna manera es centrifuga una idea de la institució que l’ha generada, centre públic o empresa, i se li dóna energia per tal que pugui tirar endavant en forma d’empresa i explorar realment el potencial de valor que proclama que té.

No és habitual veure aquest procés al nostre país.En aquests moments, el sector a Espanya té una embranzida molt interessant i l’any 2006 es van generar 46 spin-offs en el conjunt universitari espanyol. És un salt endavant, un salt qualitatiu, però el repte que tenim es fer créixer les nostres empreses. Les companyies d’una, dues o tres persones amb molt pocs diners, evidentment són intents molt meritoris i cal ajudar-los, però o evolucionen ràpidament a volums d’empresa que tinguin unes capacitats financeres, unes capacitats humanes, unes capacitats tècniques, o estan abocades a desaparèixer. Per tant, hem d’aconseguir que es creïn empreses, hem d’aconseguir mecanismes afavoridors perquè les empreses es consolidin i creixin. Oryzon pertany a aquest grup d’empreses pioneres que es van fundar al voltant de l’any 2000, de les que ara n’hi ha entre 12 i 14 a Espanya. Ara el nostre repte com a societat és veure si les fem competitives internacionalment. Això vol dir tenir més finançament, més ajuts, la capacitat d’accedir a captar talent humà i poder competir al món. Hem de dir que en aquest context, les empreses espanyoles en general, i les catalanes no estem particularment millor, estem competint en inferioritat de condicions: França o Bèlgica, per exemple, tenen l’estatut de jove empresa innovadora, que els reconeix avantatges fiscals, règim de subvencions, etc. que malauradament aquí no tenim. Per tant, el nostre repte com a país és assolir que les nostres principals empreses arribin a tenir una grandària que sigui homologable a

l’europea. Si no, ens trobarem de nou amb problemes de raquitisme.

La competició és internacional?Sí, l’objectiu final és decididament internacional, però s’ha de tenir en compte el procés de maduració. El biotecnològic és un sector realment internacional, i així s’ha de viure des del primer dia de l’empresa. Però tampoc no hem de ser més papistes que el Papa i una petita empresa ha de saber créixer localment, ha de saber fer els primers negocis amb les empreses que té al costat, les indústries farmacèutiques d’aquí. I quan agafa una certa experiència, per la seva mateixa lògica vénen de seguida els contactes internacionals. Hi ha un fenomen de maduració que, a menys que aquesta nova empresa petita sigui formada o dirigida per directius que ja tenen una experiència en el món de la industria internacional, és una etapa que es molt difícil de cremar. Oryzon ha optat pel capital risc.Tradicionalment el sector del capital risc a Espanya ha estat molt actiu en sectors consolidats i en operacions de creixement. Al nostre sector, emergent i d’alt risc, on les necessitats de finançament són grans i els períodes de maduració llargs, normalment s’hi posiciona el capital risc especialitzat. A Espanya no hi ha hagut aquest capital risc especialitzat fins ara, on tot just comencem a veure el naixement d’alguns fons d’inversió que es volen especialitzar en aquest tipus de sector. Per a nosaltres és una necessitat imperiosa, perquè el resultat de la seva manca és que estem molt més subfinanciats que els nostres competidors europeus. En els 12-24 primers mesos de vida d’una empresa flamenca, francesa, suïssa o alemanya del nostre sector, aconsegueixen amb molta rapidesa un finançament d’entre 10-20 milions d’euros. Són projectes molt exigents, ningú no els regala diners, però estem parlant d’allò que és habitual. En el mateix cas, a Espanya podem parlar de xifres que ronden aproximadament el 10% de les mencionades. I això evidentment també impossibilita poder captar talent directiu amb experiència internacional i ambició de negoci, impossibilita realment des del primer dia l’opció que aquella empresa, que ja és d’alt risc, ho tingui realment tot a favor.

En aquest cas es dóna el binomi científic-empresari.Som un país molt gremial i sempre hem considerat una mica al financer

com al tauró i al científic com al savi despistat. És obvi que per dirigir una empresa biotecnològica s’ha de tenir una formació científica important i qualitats de manager. Si mirem quina és la situació de les empreses cotitzades al Nafda, veurem que el 90% dels seus alts directius tenen formació científica. Quan vaig fundar l’empresa, vaig voler rodejar-me d’aquelles habilitats complementàries a les meves, les que no tenia en aquell moment i, per exemple, des del primer dia, hem tingut una direcció financera molt forta. Després cal fer estudis a IESE, i penso que s’ha de reivindicar que un científic o un doctor en algun moment de la seva trajectòria professional pugui “penjar la bata” i passar a ser un gestor d’alt nivell.

Parlem de coneixement, de talent, però sembla que la formació en aquest país va prou bé.Penso que Espanya té la millor generació dels últims anys. Crec que això és un fet. Vull fer èmfasi que tenim una legió d’investigadors que han fet tesis doctorals aquí i que han anat a centres de prestigi arreu del món i realment tenim una munió de gent d’altíssim nivell i, si generem les condicions a Espanya per a què hi pugui haver feines atractives, ben remunerades i no hàgim de viure el calvari de passar per un departament i esperar a veure quan em toca a mi, penso que recuperarem una part important d’aquest capital humà.

A vegades, sembla que tot vagi malament.En general, sóc optimista. En aquest país som una mica pendulars: passem de l’autosatisfacció més irracional a la paranoia depressiva. Penso que en aquest país sobra política i manca anàlisi. A mi en fa molta gràcia quan diuen que determinats serveis funcionen malament. No ens adonem dels serveis que tenim en comparació a altres països industrialitzats. Que s’ha de millorar tot? Sempre! Hem de ser exigents! Però hem de ser molt rigorosos en la manera que vehiculem aquesta exigència, perquè, si no, caiem en dinàmiques que ens fan perdre energies com a col·lectiu.

En el sector biotecnològic també són pessimistes?Les nostres empreses són molt competents i ara ja no tenim cap complex, som tan competitives i bones com les estrangeres. Sabem que trepitgem fort.

23

ceco

tnò

mic

33

EN

TR

EVIS

TA