Butlletí informatiu bimestral de la Cecot | número 36 | febrer 2009

La immigració reclama una gestió eficaç urgent

18ENTREVISTAA Pablo Usón, d’Alea Docs&Films, productora de la minisèrie “El Rey y el 23-F”, que s’ha rodat en part a la seu de la Cecot.

14RHMesures laborals en temps de crisi

09CLUB DEL LECTORDescomptes per al soci de Cecot en disseny gràfic, impremta, copisteria i impressió digital.

Recomanacions del Cecotnòmic

La sensació general, recreada malici-osament per alguns mitjans, és que estem envoltats de crisi. La patim més o menys empresaris, treballadors i so-

cietat en general, ens fixem en tot un seguit de dades que demostren el deteriorament de l’eco-nomia catalana, espanyola i mundial... És evident que les coses no van tant bé com voldríem, però també que no tot va malament i que hi ha més coses positives de les que estem veient o sentim comentar. A més a més, el pessimisme no ens farà millorar els comptes de resultats de les nostres empreses, ni els salaris dels treballadors ni els comptes de l’Estat. La realitat és que ningú no co-neix ben bé l’estat de la situació i menys cap a on anirà. Aquesta incertesa és la que està generant aquest estat de “baixes pressions” generals.No obstant això, si algun pilar tinc clar que és cabdal en moments d’incertesa, aquest és el de la gestió en majúscules. De fet, portar el timó quan el vent bufa a favor ho pot fer qualsevol. Fa pocs dies, en un sopar convocat pel president Pujol, vaig ser testimoni directe que a Catalunya hi ha un bon grapat d’empreses que van bé i tenen projectes de futur per créixer i millorar i, per tant, crec que puc ser positiu sense deixar de ser realista. Anem a pams. Veient tot el que s’intenta per procurar pal·liar la crisi i convençut que no hi ha receptes màgiques, em vénen al cap algunes preguntes. Per exemple, si finalment la causa principal de la crisi financera i econòmica actual han estat excessos aplicats sobre un escenari de baixos tipus d’interès, com és que la recepta que s’està aplicant a tot arreu és procurar tenir tipus d’interès baixos? No ens estarem equivocant una altra vegada si no hi posem un termini ni establim controls que funcionin? Tampoc entenc massa els dirigents que estan dient que el que és important és no deixar de consumir. Amb el mateix patró, sense mesura i endeutant-nos? El govern, de fet, ens anuncia, un dia sí l’altre també, que destinarà nous recursos econòmics per estimular l’econo-mia i per garantir la protecció social. En base a

més “classes passives” o, més aviat, prioritzant inversions estratègiques (hard i soft), eficiència, competència de serveis i més cooperació público-privada? Si tenim clar que l’Estat s’està endeutant, i força, qui ho acabarà pagant? O hi ha retorn al dispendi o ens faran una OPA o mendicarem... La disjuntiva no és pas retòrica.No seria més raonable pensar que per sortir de la situació actual hauríem de fer esforços per estalviar i recompondre la situació financera de moltes famílies, per millorar la productivitat i ser més competitius en l’escenari internacional, per estudiar més i fer més recerca i millora contínua? S’entén que sol·licitar austeritat, responsabilitat i esforç és difícil, poc popular i potser poc rendible electoralment, però oi que és necessari i és el que toca fer? No dient-ho, no estarem allunyant el tema per a més endavant, practicant un cop més equivocadament allò de “qui dia passa any empeny”?En tot cas, les prioritats conjunturals no ens han de fer oblidar els reptes estructurals pendents, tot allò que en temps de bonança hauríem d’haver fet. No podem deixar passar l’oportunitat de transformar substancialment el país. En són bons exemples gestionar bé la immigració, cabdal per al futur de la nostra economia; establir un nou marc laboral per a unes relacions de treball ba-sades en la confiança i el sentit comú; o posar els fonaments perquè els nostres fills i les generacions futures gaudeixin d’una educació de qualitat, feta de coneixements i de responsabilitat i adequada a les exigències empresarials del futur.Però, dit això, és vital que empresaris i treballadors ens posem a treballar i deixem de perdre el temps explicant-nos tots plegats com de malament ve-iem les coses. L’altre dia sentia una frase sàvia que deia “qui es preocupa, no s’ocupa”. I el que ens cal fer és parlar menys, mirar endavant i treballar de valent pel futur. Estem en crisi i no ens atrevim a fer canvis? No sembla lògic.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÍND

EX

Gestionar la crisi és la gran prioritat actual

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04 Tot i la taxa d’atur, el país necessita i continuarà necessitant treballadors i treballadores immigrants, tant de perfil qualificat com de no qualificat. Cal un nou model eficient de política d’immigració.

cecotnòmic 36Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi GrasEstefania LinésYolanda Crochet

Disseny i maquetació:Eduardo Fuente

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi LópezMaría RodríguezAlejandro Nigro

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

CINC CÈNTIMSINDICADORS

MANAGEMENT

OPINIÓ

cecot

ENTREVISTA

Carme Pozo, responsable Àrea immigració de la Cecot, i Eva Canut, assessora d’estrangeria de la Cecot, opinen sobre el model per gestionar la immigració.

FLASHcecotNotícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot.

L’educació com a pilar del desenvolupament econòmic.

Condicions per a una recuperació gradual de la crisi.

RHMesures laborals en temps de crisi: alternatives a l’extinció del contracte.

A Pablo Usón, d’Alea Docs&Films, productora de la minisèrie “El Rey y el 23-F”, que s’ha rodat en part a la seu de la Cecot.

07

08

1013

14

1816 FISCALITAT

Novetats en l’IVA per al 2009.

4

ceco

tnò

mic

36

cec

ot

Els senyals que estan donant tant el Govern central com el mercat laboral són inequívocs: segons l’última enquesta de població activa, referida al tercer trimestre de 2008, l’atur entre

els estrangers ha augmentat fins a les 623.000 persones durant l’últim any (un 64% més). La seva taxa d’atur supera el 17%. Es tracta dels pitjors registres des de que els immigrants van començar a tenir un pes significatiu a Espanya. L’any 2008 ha estat el primer des de l’inici d’aquesta dècada en què l’entrada neta (immigrants menys emigrants) a Espanya ha quedat per sota de les 500.000 persones, segons dades de la UE.

També ha canviat la política de l’executiu de Zapatero: el país euro-peu que més immigrants ha rebut els últims anys s’ha tancat amb clau i forrellat. Només deixa una escletxa per a l’entrada amb papers en regla, tot posant un pont de plata als que volen marxar. “La contractació d’im-migrants en els seus països d’origen s’aproximarà a zero”, va declarar el ministre Corbacho al setembre pas-sat, i va ser reprès momentàniament, perquè a l’octubre, el Ministeri de Treball va reduir un terç el catàleg de professions de difícil cobertura que determina quin tipus de feines

es poden cobrir amb contractacions a l’estranger. L’efecte és molt més gran, ja que entre les ocupacions desterrades hi ha les que més contractes en origen generen: mano-bres, assistents, peons agraris, cambrers, etc. El retall del catàleg farà un nus a la contractació estable per al règim general, via que va permetre la incorporació de 178.340 immigrants al mercat laboral espanyol el 2007.

Menys determinant, però igual de simbòlica, és la decisió de rebaixar el contingent estable que facilita als empresaris les contractacions col·lectives a l’estranger. El que passa aquí no és excepcional: Itàlia, Regne Unit, França i Alemanya, entre d’altres, també han limitat les admissions per treballar.

Per contra, un informe de Brussel·les de fa mesos va concloure que la immigració ha d’augmentar, no dismi-nuir, atès l’envelliment de la població europea. “El model productiu no canviarà de la nit al dia; quan l’economia es recuperi, encara s’hauran de cobrir molts llocs de baixa qualificació”, afirma Juan Menéndez-Valdés, expert de la CEOE.

Reorientar el modelPer a Antoni Abad, president de la Cecot, “és necessari reorientar el model actual per incentivar la immigració legal; el model òptim seria aquell en el qual els nous im-migrants realment s’incorporessin per la via legal i amb contracte”. Aquest propòsit, que està en les bases del sistema actual, no s’ha aconseguit assolir i, ben al con-

Malgrat i l'alta taxa d'atur del moment, el país necessita i continuarà necessitant treballadors i treballadores immigrants, tant de perfil qualificat com de no qualificat. Així ho afirmen tots els experts i ho confirmen des de Brussel·les. En aquest sentit, la Cecot ha proposat un pla d’immigració a deu anys, recolzat per les administracions i pels agents socials, per tal de posar mecanismes que ajudin a la gestió de la propera onada immigratòria que necessitarà el país d’aquí a pocs anys. En concret, la pime reclama que se li facilitin els mecanismes per contractar en origen el personal que no troben als mercats laborals espanyol i català. Per contra, l’actitud de l’executiu central durant aquest últims mesos sembla anar en la direcció contraria. Per la seva banda, l’atur entre els immigrants s’ha incrementat un 64% en un any.

EN P

OR

TAD

A

04

Cal un nou model eficient de política d’immigració

El setembre passat, la Cecot va pre-sentar les conclusions de l’“Informe sobre la immigració a Espanya i a Catalunya. Reflexions de cara al fu-tur”, que aquesta entitat va encarregar al Centro de Estudios y Asesoramien-to Metalúrgico (CEAM), així com les principals recomanacions que la Cecot fa a l’administració central i a l’auto-nòmica per tal d’afrontar la gestió de la immigració amb previsió i de definir un model eficient de determinació i canalització de fluxos migratoris. La Cecot marca les bases per a una polí-tica eficient d’immigració.

5

ceco

tnò

mic

36

cec

ot

trari, s’ha estimulat la immigració il·legal. Assolir aquest objectiu augmentaria la capacitat d’assimilació social i contribuiria a incrementar la productivitat, a millorar la gestió de l’atur i a minimitzar la immigració il·legal. Altres països europeus ja actuen en aquesta línea.

Així mateix, un nou model hauria de solucionar les mancances actuals del mercat de treball, però també les futures, tant de personal qualificat com de no qua-lificat, sense generar “efectes crida” amb conseqüències econòmiques i socials de difícil gestió. Cal apuntar que de cara al futur es plantegen desafiaments importants per cobrir les necessitats del mercat de treball lligades a les previsions d’envelliment de la població autòctona i, per tant, a la disminució progressiva de la població activa. Aquestes necessitats es referiran a perfils de diferent naturalesa tant qualificats com no qualificats.

Segons un informe recent de la Fundació Empresa i Societat, l’economia espanyola necessitarà com a mínim uns altres dos milions de treballadors immigrants per mantenir el nivell d’activitat fins a l’any 2020. Val a dir en aquest sentit que, en els propers dotze anys, la població en edat de treballar entre 18 i 40 anys es reduirà en més de tres milions de persones.

Més concretament, partint de l’important volum

d’ocupació d’origen estranger que ja existeix a Espanya i a Catalunya i de les previsibles necessitats futures, els poders públics han de realitzar una planificació de la capa-citat d’acollida tenint en compte no solament la quantitat sinó també la qualitat dels treballadors, política en la qual hauria de tenir un paper clau la selecció en origen que,

de fet, és un dels principis bàsics de la llei d’estrangeria.

D’altra banda, els poders pú-blics i els agents socials han de tre-ballar conjuntament, com és lògic, en la planificació de les necessitats d’ocupació que no es podran cobrir amb mà d’obra resident, tenint en compte, en funció d’aquestes ne-cessitats, les diferents vies d’accés al mercat de treball: contingent,

règim general, reagrupament familiar, visat de recerca d’ocupació, etc.

En particular, s’ha de facilitar a les pimes els meca-nismes per contractar en origen el personal que no troben als mercats laborals espanyol i català. S’ha de recordar, per exemple, que a més de lent i ineficaç, el sistema de contingents és discriminatori. En el quadre adjunt espe-cifiquem les característiques que una política d’immigra-ció eficient i coherent hauria de contemplar segons les conclusions de la Cecot. Tots els aspectes als quals fem referència s’haurien de plasmar en un Pla d’Immigració a

Els poders públics han de realitzar una planificació de la capacitat

d’acollida

Els permisos de treball concedits a immigrants a Catalunya disminueixen un 28%

La comunitat catalana se situa al capdavant en nombre d'immigrants amb permís de residència amb prop de 922.000. El nombre de permisos de treball concedits a immigrants durant l'any 2008 ha disminuït un 28% respecte l'any anterior, segons ha informat el delegat del Govern de Catalunya, Joan Rangel, que considera que aquest descens és conseqüència de la crisi econòmica. Catalunya, amb 921.648 estrangers amb permís de residència, se situa al capdavant de les comunitats autònomes en nombre d'immigrants. Durant el 2008 s'han con-cedit 42.303 permisos de treball, xifra que queda molt enrere dels 58.806 de l'any passat. Segons el delegat del Govern, aquesta reducció es deu al fet que “la migració està directament vinculada al mer-cat de treball” i “la recessió del mercat laboral ha provocat un descens de les autoritzacions de treball a immigrants”.

6

ceco

tnò

mic

36

cec

ot

llarg termini (10 anys), resultat de l’acord entre l’Administració i els agents socials. Aquest Pla estaria dotat dels recursos suficients per assolir els seus objectius i hauria de revisar-se periòdicament, en funció de l’evolució de fac-tors socials i econòmics. En paraules de David Garrofé, secretari general de la patronal, "és un bon moment per començar a treballar en aquest pla. Tot i que pugui semblar paradoxal per tal com està el mercat laboral, ara és el moment de reflexionar i treballar per construir un model de política d’immigració nou".

Així mateix, aquest Pla hauria de con-templar, d’una banda, una Estratègia de Comunicació amb les actuacions necessàri-es per assegurar-ne la difusió del contingut. D’altra banda, seria convenient que aquesta Estratègia de Comunicació proporcionés a la societat àmplia informació sobre la situació de la immigració a Espanya i sobre totes les seves implicacions: socials, econòmiques, cul-turals, etc. Disposar d’aquesta informació pot contribuir, en primer lloc, a fer que la societat i l’economia espanyola assimilin de forma natural un fenomen que ha crescut de manera extraordinària en un termini molt curt de temps. En segon lloc, aquest coneixement de la realitat propiciarà un debat social que segurament serà útil perquè les administraci-ons públiques adoptin les mesures necessàries per garantir aquesta assimilació.

Punts a tenir en compte

Una política d’immigració eficient i coherent hauria de con-templar el següent: Flexibilitzar certs requisits relatius a l’àmbit geogràfic de les ofertes i àrees de la selecció en origen per eliminar certs aspectes de rigidesa dels sistemes actuals. Assegurar, de forma real, la possibilitat d’incorporar al Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura ocupacions no cobertes a la pràctica per personal autòcton per no trobar-se en disponibilitat de fer-ho. Crear els mecanismes per fer més atractius els processos de selecció en origen per a les empreses donant suport en qüestions com l’habitatge, la convalidació de títols, l’aprenentatge de la llengua, etc. Donar suport a l’acollida dels immigrants i a les seves famílies (acompanyament i suport en gestions, habitatge, etc.) perquè els residents de països extracomunitaris valorin positivament les oportunitats laborals que els ofereixen els mercats de treball espanyol i català. Revisar el dret de reagrupament familiar perquè no esdevingui una via incontrolada d’arribada d’immigrants. Augmentar els recursos destinats al control de fronteres. Lluitar contra les xarxes que fomenten la immigració il·legal i sancionar a les empreses que les utilitzen. Promoure entre les empreses les tècniques més idònies per la gestió de la diversitat. Dissenyar polítiques de formació dirigides a la recol·locació dels excedents de determinats sectors, com la construcció, fonamentades en els perfils dels immigrants i en les necessitats no cobertes en el mercat de treball. Reforçar la cooperació internacional amb els països emissors d’emigrants. Aquesta cooperació hauria d’estar condicionada, no obstant això, a la posada en marxa per part d’aquests països de reformes econòmiques i polítiques que garanteixin la seguretat de les inversions realitzades per inversors dels països receptors d’immigració. Val a dir que Espanya podria liderar a nivell europeu la iniciativa d’adoptar les mesures adequades per assolir aquest objectiu.

7

ceco

tnò

mic

36

cec

ot

L’evolució de la immigració a Espanya els dar-rers temps constitueix un fet singular, pel seu volum i per la intensitat amb què es produeix. Aquesta intensitat ha estat més accentuada a

Catalunya. S’ha passat, en poc temps, d’un model carac-teritzat per una reduïda presència d’immigració a un altre en el qual aquest fenomen té una importància cabdal.

A Europa s’ha definit una nova política europea d’immigració i asil, que comporta un major consens pel que fa a gestió, control i integració de fluxos migratoris i la promoció de la política de cooperació amb els països d’origen.

A Catalunya, el Pacte Nacional per a la Immigració contempla la mobilització necessària de recursos humans interns per assegurar la qualitat i la competitivitat del teixit productiu, gestionar els fluxos externs apropant legislació i realitat i una gestió de fluxos migratoris res-ponsable i coordinada amb el desenvolupament dels països d'origen.

En l’entorn de crisi econòmica en què ens trobem immersos, una de les qüestions principals que es plantegen en relació a la immigració gira entorn de la necessitat de tancar o no la porta d’entrada de població estrangera contractada en origen.

El ministre Corbacho va obrir el debat el setembre passat: anunciava que l’entrada de treballadors immi-grants contractats en origen pràcticament s’eliminaria com a conseqüència de la pujada de l’índex d’atur. Ràpidament va ser corregit per la vicepresidenta Fernández de la Vega, matisant que aquesta reducció dràstica només es donaria en algunes especialitats del catàleg de professions de difícil cobertura. A la pràctica, el Ministeri de Treball i Immigració va reduir un terç el catàleg de professions. La justificació per aquesta reducció segueix un criteri bàsic: avui hi ha menys feina que ahir. També s’han acollit al fet que la majoria de països desenvolupats receptors de mà d’obra estrangera també han endurit l’entrada de treballadors estrangers i al fet que els fills d’immigrants

de primera generació, arribats majoritàriament per rea-grupament familiar, comencen a tenir edat d’accedir al mercat laboral.

Les noves mesures que preveu el Ministeri continu-aran la tendència: un enduriment de la legislació d’es-trangeria, amb un nou retall del catàleg de professions de difícil cobertura, la restricció del contingent, canvis en els requeriments per aconseguir el reagrupament familiar i mesures per facilitar el retorn als seus països d’origen a aquells immigrants que estiguin a l’atur, anticipant-los la totalitat del subsidi.

Els canvis en els requisits per al reagrupament familiar poden comportar que professionals que ara ocupen llocs de baixa qualificació, però que podrien acabar ocupant llocs d’alta especialització, tornin al seu país d’origen.

Facilitar el retorn dels treballadors estrangers que avui estan a l’atur però que han estat formats i inserits al mercat laboral pot ser una mesura contraproduent quan l’economia comenci a recuperar-se, ja que llavors es necessitarà aquesta mà d’obra preparada que ara sembla que no tingui cabuda. De moment, les mesures preses per facilitar aquest retorn no tenen gaire èxit. És evident que el nivell de prestacions socials dels països d’origen no és equiparable al d’Espanya, ni tampoc el nivell salarial, cosa que desincentiva el retorn.

Les previsions d’envelliment de la població autòc-tona i, per tant, de disminució progressiva de la població activa plantegen importants reptes de futur de cara a cobrir les necessitats del mercat de treball. L’economia espanyola necessitarà, segons un recent estudi de la Fun-dació Empresa i Societat, un mínim de dos milions més de treballadors immigrants per mantenir el nivell d’activitat fins l’any 2020.

Donat aquest escenari, una preocupació important pel sector empresarial és assegurar que les professions de difícil cobertura es puguin seguir contractant als països d’origen, sense vincular-ho al fet que la taxa d’atur a Espanya augmenti.

L'O

PIN

IÓModel d’importància cabdal

Carme Pozo i Eva CanutResponsable Àrea immigració de la Cecot i Assesora d'estrangeria de la Cecot

8

ceco

tnò

mic

36

CEC

OT

FLA

SHce

cot

El 6 de novembre es va celebrar la catorzena Nit de l’Empresari, la qual, enguany sota el lema del talent, va reunir més de 1.100 as-sistents de l’àmbit socioeconòmic i cultural català. En el decurs de la Nit, personalitats, empreses i medis de comunicació guardonats

amb els Reconeixements Cecot al progrés Empresarial van rebre els seus diplomes de mans del president de l’entitat, Antoni Abad. L’acte va estar presidit per Antoni Castells, conseller d’Economia.

q

La Nit, de nou un èxit de l’empresari català

Foto de família de les autoritats, representants de les empreses premiades, a més d’Andreu Mas-Colell, i patrocinadors dels premis de la Nit de l’Empresari 2008

La immobiliària va ser fundada a Barcelona l’any 1958 per Salvador Forcadell i la seva es-posa, Carmen Company. Des de l’any 1988, l’empresa és a mans de la segona generació: Carme Forcadell Company n’és la principal ac-cionista i Carles Vila, el seu marit, el president i Conseller Delegat. Amb un volum de facturació anual superior als 10 milions d’euros, Forcadell és avui una de les primeres consultores globals del mercat immobiliari espanyol. Compta amb una plantilla de 130 professionals i oficines a Granollers, Palma, Sevilla i Buenos Aires, a més de la seu central a Barcelona.

Forcadell, 50 anysq

Les nostres empreses

118 empreses en vuit mesos

Amb l’objectiu d’incentivar la participació del teixit empresarial català en el creixent mercat de la Contractació Pública Internacional, la patronal Cecot va posar en marxa, el març de l’any passat, el nou Servei de Licitacions Inter-nacionals. El mercat de la Contractació Pública Internacional oscil·la entre el 15-20% del PIB mundial. En aquests primers mesos d’activitat, el Servei ha informat 118 empreses sobre les oportunitats de negoci en el seu sector d’ac-tivitat davant d’un procés de Contractació Pública Internacional. Els responsables del Servei de Licitacions han realitzat un total de 16 presentacions a entitats, associacions pro-fessionals i empresarials sobre els avantatges que pot suposar un procés d’aquest tipus. I, finalment, s’han diagnosticat 24 empreses de les 118 informades. El Diagnòstic en Licita-cions Internacionals es realitza en un procés de tres entrevistes entre els responsables del servei i l’empresa, mitjançant el qual s’avalua la capacitat competitiva de les empreses en el mercat de les licitacions internacionals, es valora la millor estratègia per presentar-se als concursos i es dissenya un pla d’acció per tal d’introduir els productes o serveis de l’em-presa en aquest mercat global.

q

Llei de Contractació Pública NacionalEl coneixement de la legislació en matèria de contractació publica és fonamental, no només per a aquelles empreses o entitats que volen iniciar-se en la comercialització dels seus productes i/o serveis vers les diferents administracions públiques, sinó també per a aquelles que ja tenen experi-ència prèvia en aquest procés de contracta-ció. Les administracions públiques poden esdevenir un nou mercat que les empreses i entitats caldrà que tinguin molt en compte en un entorn d'incertesa econòmica com l'actual. La Cecot va organitzar una sessió sobre els principals canvis que incorpora la llei 30/2007, del 30 d'octubre, sobre els contractes del sector públic, la qual va en-trar en vigor el 30 d'abril d'enguany. Amb aquesta nova llei, que suposa una reforma global al procediment de contractació d'obres, adquisició de béns i serveis per part de les administracions públiques espa-nyoles, s'intenta no només fer la transposi-ció de les directives comunitàries existents en matèria de contractació pública, sinó també introduir millores i, sobretot, donar resposta als problemes que ja existien amb l'aplicació pràctica de la legislació vigent fins ara. En resum, la nova normativa, encara pendent de desenvolupar-se regla-mentàriament, fixa quines són les noves regles de joc en matèria de contractació vers les administracions públiques.

q

Carles Vila, president i Conseller Delegat de l’empresa

9

ceco

tnò

mic

36

CEC

OT

El Cercle Cecot de Joves Empresaris es va reunir amb José Manuel Campa, professor de finances de l’IESE Business School. Sota el títol “Criterios de valoración de empresas”, Campa va aprofundir en diferents aspectes i models de valoració d’empreses, començant pel balanç, passant pel compte de resultats, els mixtes o goodwill, descomptes de flux, creació de valor i, finalment, les opcions. Fent menció a la frase de l’escriptor A. Machado: “Sólo un necio confunde valor y precio”, va remarcar que la valoració d’empreses no és una ciència exacta i s’ha de tenir en compte la situació peculiar d’allò que vols vendre i el moment en què ho vols fer. Els assistents a la trobada van arribar a conclusions com ara que una empresa val la capacitat que tinguin els seus actius per generar fluxos de caixa en el futur. Aquest fluxos es generen utilitzant

un conjunt d’actius que ja té i d’altres que n'adquirirà (inversió). L’empresa es pot va-lorar pel que ja té (comptabilitat) o pel que espera generar (descompte de fluxos) i les fonts bàsiques de valor són tres: rendibilitat, creixement i risc.

El Cercle Jove es va reunir amb José Manuel Campaq

CLU

B D

EL L

ECT

OR

La r

eco

man

aci

ó d

e C

eco

tnò

mic

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

Novetats a la ISO 9001:2008

Esteve Regales, responsable de l’Àrea Regional de Catalunya Certificació de Sis-temes de TÜV Rheinland Group a Espanya, va parlar a la Cecot sobre les principals novetats a la ISO 9001:2008 i sobre què cal fer per adaptar-s'hi. El passat 15 de novembre, la International Standarization Organization (ISO) va publicar la versió 2008 de la norma ISO 9001 per a sistemes de gestió de la qualitat. Des de la seva versió original de 1987, la norma ISO 9001 ha estat revisada en tres ocasions, el 1994, el 2000 i ara, durant el 2008. A diferència de la revisió de l’any 2000, la versió ISO 9001:2008 comporta poques modificaci-ons. La majoria s’orienten a aclarir alguns aspectes per facilitar la implantació i millo-rar la seva compatibilitat amb la norma de gestió ambiental ISO 14001:2004. Tanma-teix, les empreses fins ara certificades amb ISO 9001:2000 hauran de considerar que existeixen dates límit per passar a la nova versió, ja que a partir de novembre de 2010 caducaran tots els certificats emesos amb versió 2000.

q

10

ceco

tnò

mic

36

MA

NA

GEM

ENT

Si no es capgiren les tendències, perillen la competitivitat i la productivitat catalanes. Els problemes educatius en general i la taxa d’abandonament escolar en particular pesen

sobre l’economia espanyola i catalana i ho faran més “en la mesura que la construcció caigui i el turisme continuï perdent importància”, ha dit l’expert de l’OCDE Andrés Fuentes, un dels autors del l’estudi “Estudio Económico de España 2008”. El percentatge de joves amb escassa educació en el mercat laboral “és inusualment gran” per a un país de les característiques del nostre, diu el text.

Aquestes informacions no han agafat ningú desprevingut, ja que només fan que confirmar multitud d’estudis presentats darrerament que incideixen en la mateixa direcció. El que més sorprèn és que segueixin sense resoldre’s problemes diagnosticats fa dècades que tenen un impacte negatiu sobre el futur de la nostra economia.

Com dèiem, l’informe de l’OCDE és una de tantes reflexions que cal tenir en compte sobre les carències del nostre sistema educatiu, que no són poques ni menystenibles. Fa pocs mesos el sindicat UGT va informar que uns 100.000 joves catalans d’entre 16 i 25 anys (14,3% dels joves i 9,68% de la població) havien abandonat els estudis i no desenvolupaven cap feina

reconeguda. Eren 35.000 més dels que presentaven aquesta situació el 2005.

La Fundació Jaume Bofill hi afegia que cal aprofundir en les raons del baix rendiment educatiu català en relació amb els països del seu entorn. Més tocs d’atenció: la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona afirma que el percentatge d’alumnes amb un absentisme escolar “regular” (acumulació d’un nombre de faltes a classes mensual igual o superior al 25%) se situa a Barcelona en

el 0,7%, mentre que l’absentisme “crònic” (per sobre del 75% de faltes) afecta el 0,3% dels 167.305 alumnes de 3 a 18 anys matriculats en centres educatius de la capital catalana.

Pràcticament en tots els trams i d’acord amb tots els criteris, la nostra escola presenta deficiències que contrasten agudament amb la situació dels països veïns i

competidors, i llastren les nostres possibilitats d’embarcar-nos en un model de desenvolupament més centrat en el coneixement i menys en llocs de treball de baixa qualificació.

Destaquen molt especialment les dades de l’ensenyament secundari i postsecundari, amb uns elevats índex d’abandonament escolar, que fan que la mitjana dels nostres joves tingui un nivell educatiu menor, sense titulació d’ESO o de secundària postobligatòria, o les dades

MA

NA

GEM

ENT

10

L’educació, pilar del desenvolupament i del futur

Tots els indicadors estan d’acord que el fracàs escolar frena l’economia del país i que el percentatge de joves amb escassa educació en el nostre mercat laboral és inusualment gran per a un país ric. No hi ha dubte que Catalunya, i Espanya, presenten profundes carències en el sector educatiu. Sembla que ens ha costat massa considerar l’educació com una inversió a llarg termini, però és evident que sense un bon ensenyament és impossible el ple desenvolupament. La situació és tan preocupant que des de diverses instàncies de la societat catalana, entre elles les patronals, s’exigeix una reorientació urgent de l’activitat educativa a casa nostra. Cal una educació de qualitat que garanteixi l’adequació dels coneixements a les necessitats del desenvolupament econòmic, que cada dia depèn més del treball qualificat i basat en el coneixement.

Un dels resultats de la globalització

és donar oportunitats millors a les persones

amb major nivell de preparació

11

ceco

tnò

mic

36

MA

NA

GEM

ENT

de l’escàs atractiu de l’FP, amb un notable grau de rigidesa en les possibilitats de canviar d’itinerari.

Hi ha pocs assumptes d’importància estratègica que exigeixin una lleial col·laboració entre totes les forces polítiques. L’educació n’és un d’ells i ara sembla que estem en el moment de cooperar sense reticències per assolir joves millor formats.

L’expert en polítiques educatives i avaluació, Fernando Reimers, catedràtic d’Educació en la Universitat de Harvard assegura que “és preocupant que Espanya tingui un 30% de fracàs escolar”. Reimers afirma que la forma d’ensenyar, la gestió del sistema educatiu i dels centres escolars, la vinculació d’aquests amb l’entorn social dels nens, així com el foment de la lectura, l’escriptura i l’expressió oral, tot això ha d’estar en el punt de mira de qualsevol bon governant que vulgui que al seu país es formin ciutadans que siguin capaços no només de llegir i escriure, sinó també de comprendre assumptes públics, la complexitat de l’economia i tots els aspectes que integren una democràcia madura.

Per a Reimers, el fet que un terç dels estudiants espanyols no finalitzin l’ESO quasi 20 anys després que la llei proposés aquesta reforma educativa és preocupant. I ho és especialment perquè un dels resultats de la globalització consisteix precisament a donar millors oportunitats a les persones amb major nivell de preparació. Cada cop és més difícil, tant a Espanya com als Estats Units i altres economies, tant avançades com intermèdies, mantenir un nivell de vida raonable per aquells que no han acabat l’educació secundària.

Educació contra la crisi

Sembla, per tant, que tothom està d’acord que contra la crisi el millor és educació i... més educació. El que no sembla aplegar tantes unanimitats és com s’ha d’encarar l’educació, o quin és el model educatiu preferible. Sobre el que s’ha de fer, el periodista Julià Castelló es preguntava: “Més reformes? Més lleis? Més plans educatius? Les solucions màgiques que sempre volem atribuir als papers que publiquen els diaris oficials, s’han revelat fum d’encenalls massa vegades. En el terreny educatiu darre-rament s’ha cregut que havíem anat massa enllà: poc ensenyament i massa pedagogia. El moviment “No és veritat” que impulsa la xarxa de professors IRES (Investigació i Renovació Escolar) ens diu tot el contrari, que el fracàs arriba perquè encara no hem superat el model educatiu tradicional: aprenentatge mecànic, transmissió de continguts inconnexos i desfa-sats, identificació del saber amb la capacitat de retenir informació, etc. En comptes d’analitzar les causes del fracàs ataquem la imatge dels seus efectes, i en donem la culpa als estudiants que no se’n surten. És com pensar que la crisi és culpa dels immigrants”.

12

ceco

tnò

mic

36

MA

NA

GEM

ENT

Societat civilDavant d’aquesta situació, la societat civil catalana ha reclamat un compromís per a la millora de l’educació. En principi 36 entitats (encara que la iniciativa segueix el seu curs a través d’una comissió i una web ), entre elles la Cecot, s’han adherit al manifest impulsat per Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, que va declarar en la presentació del manifest que amb aquesta iniciativa no es pretenia “interferir en l’escola, sinó contribuir a una educació de qualitat”. Es tracta d’una crida a la societat perquè es responsabilitzi també de l’educació, sense deixar tot el pes a mestres i pares. “Sabem que l’educació és una inversió a llarg termini i que sense educació és impossible un ple desenvolupament”.

El manifest parteix d’un document que reflecteix els dèficits dels sistemes educatius català i espanyol, elaborat pels experts Xavier Antich, Gregorio Luri i Joan Majó. Tot i que els compromisos són bastant generalistes, es reconeix la necessitat de destacar els valors de qualitat, exigència, equitat, rigor i esforç.

Vida laboral i familiarPel que respecta a les organitzacions empresarials signatàries (Cambra de Comerç de Barcelona, Cercle d’Economia, Cecot, FemCat, Foment i Pimec), s’han compromès a afavorir polítiques de recursos humans que incentivin l’esperit emprenedor; a fomentar horaris que conciliïn vida laboral i familiar perquè els pares puguin exercir millor la funció educativa; a crear espais de col·laboració amb centres de formació superior; a buscar formes creatives d’acostar el món de l’empresa a les escoles passant per la formació professional.

En la presentació del manifest de la societat catalana, el doctor Moisès Broggi, en nom dels col·legis professionals, va recordar que “hem guanyat en comoditat, en progrés material, però no hem aconseguit que la humanitat aprengui a conviure”. Per la seva banda, Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia, va destacar la necessitat de conciliar la vida laboral i la familiar per permetre que els pares dediquin més temps als seus fills. En resum, tots estan d’acord que s’ha de fer un esforç de reflexió i debat sobre els defectes dels sistema educatiu i la manera de corregir-los. I ho han de fer els agents educatius.

A un altre nivell, segons l’OCDE, encara que admet els avenços que s’han fet a Espanya en matèria educativa els últims anys (des de la democràcia) i els últims esforços, “fan falta més mesures”. Evitar el fracàs escolar i augmentar els titulats en FP de grau mitjà (el 36% dels joves, molt

per sota de la mitjana dels països desenvolupats), són els objectius principals en què coincideixen el pla espanyol i el text de l’OCDE. També coincideixen en la necessitat de facilitar el pas de l’FP de grau mitjà a la de grau superior o de donar beques perquè els alumnes segueixin estudiant després dels 16 anys. Naturalment, l’OCDE també recorda que cal millorar els mediocres resultats obtinguts entre nosaltres en matemàtiques, ciències i, sobre tot, lectura, com ja deia l’informe PISA. <

Educació contra la crisi

Sembla, per tant, que tothom està d’acord que contra la crisi el millor és educació i... més educació. El que no sembla aplegar tantes unanimitats és com s’ha d’encarar l’educació, o quin és el model educatiu preferible. Sobre el que s’ha de fer, el periodista Julià Castelló es preguntava: “Més reformes? Més lleis? Més plans educatius? Les solucions màgiques que sempre volem atribuir als papers que publiquen els diaris oficials, s’han revelat fum d’encenalls massa vegades. En el terreny educatiu darre-rament s’ha cregut que havíem anat massa enllà: poc ensenyament i massa pedagogia. El moviment “No és veritat” que impulsa la xarxa de professors IRES (Investigació i Renovació Escolar) ens diu tot el contrari, que el fracàs arriba perquè encara no hem superat el model educatiu tradicional: aprenentatge mecànic, transmissió de continguts inconnexos i desfa-sats, identificació del saber amb la capacitat de retenir informació, etc. En comptes d’analitzar les causes del fracàs ataquem la imatge dels seus efectes, i en donem la culpa als estudiants que no se’n surten. És com pensar que la crisi és culpa dels immigrants”.

13

ceco

tnò

mic

36

NO

VA

FIS

CA

LITA

T

CIN

C C

ÈNT

IMS

Condicions per a una recuperació gradual

Des de Brussel·les van avisar a mitjans de gener que l’economia patirà la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial i Espanya sembla que serà el país més castigat de

la zona euro per aquesta crisi. En el conjunt de la UE, l’activitat econòmica caurà aquesta any l’1,8% (1,9% en la zona euro), però es recuperarà lleugerament el 2010 amb un dèbil creixement del 0,4%. La Comissió considera que aquesta crisi és el resultat de l’impacte en l’economia real de la intensitat de la crisi financera i la consegüent baixada de l’activitat econòmica. Aquestes previsions signifiquen una profunda revisió de les presentades per la mateixa Comissió el novembre passat. Però la situació seria molt pitjor de no ser pels plans d’estímul econòmic anunciats per diversos governs i que segons la Comissió seran de l’1% i del 0,5% del PIB en el

2009 i el 2010 respectivament. Encara que aquests paquets d’estímul fiscal són inferiors als 200.000 milions demanats per la pròpia Comissió –equivalents a l’1,5% del PIB-, el seu impacte permetrà reduir la caiguda de l’activitat en el 0,75% el 2009 i entre el 0,3% i el 0,5% el 2010. Segons el comissari d’assumptes econòmics, Joaquín Almunia, les mesures d’estabilització del mercat financer, la flexibilització de les polítiques monetàries i els plans de recuperació econòmica permetran que el deteriorament de l’economia toqui fons aquest any i es creïn les condicions per a una recuperació gradual a partir del segon semestre. En aquest aspecte, va precisar que “la primera prioritat és que aquestes mesures funcionin eficaçment; es tracta de millorar els fluxos de crèdit a preus raonables i aplicar els paquets d’incentius fiscals per estimular la inversió i el consum privats”.

Sensació d’inquietudEstem en un moment especial de l’evolució de l’economia mundial, tant per la conjuntura de creixement i de preus com per la situació del sector financer o pel tipus de resposta de les polítiques econòmiques. Pel que fa a la crisi financera global, les tensions viscudes el 2008 són difícilment superables. Les pèrdues astronòmiques, les tensions de liquiditat i la desconfiança generalitzada han comportat la desaparició de la gran banca d’inversió. Una gran part de les entitats financeres internacionals

que resisteixen capitalitzen ara una fracció del seu valor previ a la crisi i se situen a l’abast de fortunes moderades. Els governs i els bancs centrals han actuat amb rapidesa i contundència. Estats Units té el tipus d’interès de referència gairebé en el zero i una expansió contundent del balanç del Banc Central. La Fed ha tret tot l’arsenal per lluitar contra la recessió i la deflació. El Banc Central Europeu, més mesurat, ha retallat sense miraments el tipus d’interès de referència i també ha expandit el balanç. Els governs, en

general, han posat en marxa suports sense restriccions als sistemes financers i anuncien importants plans de despesa pressupostària en actuacions d’emergència, esperonats pels principals organismes internacionals. El resultat d’aquestes accions és incert, ja que la recessió ja ha començat a les principals economies, però haurien de servir per pal·liar una situació que podria arribar a ser molt crítica. En qualsevol cas, fins que el panorama econòmic i financer no sigui més clar, no ens podrem treure del damunt la sensació d’inquietud.

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 0,8 (2T'08) 0,8 (3T'08) decreixementPIB Espanya 1,6 (2T'08) -0,3 (3T'08) decreixementPIB Eurozona 2,0 (2T'08) -0,2 (3T'08) decreixementInflacióCatalunya 4,5 (setembre) 3,6 (desembre) decreixementEspanya 4,6 (setembre) 4,3 (desembre) decreixementEurozona 4,2 (setembre) 1,6 (desembre) decreixementDesocupacióCatalunya 9,0 (3T'08) 13,9 (4T'08) creixementEspanya 11,3 (agost) 13,4 (desembre) creixementEurozona 6,9 (agost) 7,4 (desembre) creixementEstats Units 6,1 (agost) 5,1 (desembre) decreixementÍndex de confiançaEspanya 69,6 (setembre) 48 (desembre) decreixementEurozona 85,2 (setembre) 30 (desembre) decreixementEstats Units 23,4 (setembre) 15 (desembre) decreixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,28 (octubre) 1,29 (desembre) estableTipus d’interès de l’eurozona 5,0 (octubre) 3,3 (desembre) decreixementTipus d’interès dels Estats Units 1,5 (octubre) 0,9 (desembre) decreixement

13

Fonts consultades: BCE, FED, Eurostat, INE, Idescat & The Conference Board.

14

ceco

tnò

mic

36

RH

Com és habitual, dins de l’actual situació econòmica, i pel que fa a les mesures laborals que afronten les empreses, el debat mediàtic el focalitzen els expedients de regulació

d'ocupació (ERO). No en va, Catalunya és la comunitat autònoma amb més treballadors acomiadats per un ERO l’any passat. En xifres facilitades per UGT de Catalunya, a la nostra comunitat, i només entre novembre i desembre de 2008, es van presentar expedients de regulació que van afectar 25.000 treballadors, mentre que la xifra acumulada entre gener i octubre era de 10.588.

L'actual situació econòmica està duent molts empresaris a elaborar estratègies d'ajust laboral per tal de respondre adequadament als canvis de l'entorn. Però cal tenir en compte que la majoria dels ajustaments productius es duen a terme, sortosament, amb instruments menys traumàtics ja previstos en la nostra ordenació jurídica.

Des d'un punt de vista pràctic, cal analitzar l’ús adequat d'altres mesures laborals diferents de l’ERO, les quals poden conciliar millor els interessos de treballadors i empresaris i, alhora, garantir la conservació de la pau social, que és també un valor econòmic de primer ordre. El missatge és clar: en molts casos es poden aplicar mesures

alternatives a l’extinció de contracte. Són el tema central d’aquestes pàgines.

En aquest sentit, podem parlar de diverses accions: negociacions col·lectives, aspectes estratègics i fiscals de les alternatives retributives, modificació del contracte de treball, mobilitat funcional i/o territorial, suspensió temporal del contracte de treball i, fins i tot, de la contractació, malgrat que en aquest moment pugui semblar un contrasentit.

Suspensió temporal del contracte de treballEs tracta d’una alternativa temporal a l’ERO contemplada a l’article 47 de l’Estatut del Treballador: “s’autoritzarà quan la documentació inclosa en l’expedient es desprengui de manera raonable que tal mesura temporal és necessària per a la superació d’una situació de caràcter conjuntural de l’activitat de l’empresa”.

Un dels avantatges del procediment de la suspensió temporal de contractes és que s’alleugereix la duració del període de consultes (es redueix a la meitat); mentre dura la suspensió, l’empresa no abona salaris ni indemnitza els treballadors, si bé ha de cotitzar a la Seguretat Social (és habitual per arribar a l’acord que l’empresa complementi en la seva totalitat, o en part, la prestació d’atur fins que s’arribi al sou habitual). Entre els inconvenients d’aquesta mesura destaca que la durada de la suspensió està limitada al temps durant el qual el treballador disposi de prestació d’atur.

El procediment s’inicia amb la sol·licitud a l’autoritat laboral i la comunicació escrita als representants legals dels treballadors, acompanyada de la documentació següent: formulari tipus emplenat; escrit dirigit als treballadors en

RH

14

Mesures laborals en temps de crisi: alternatives a l’extinció de contracte

La crisi està afectant molt les empreses catalanes i, de retruc, l’ocupació. Entre les mesures laborals que cal prendre en temps de crisi hi ha, evidentment, l’ERO, però no és l’única ni de bon tros. A l’hora d’afrontar estratègies d'ajust laboral per respondre adequadament als canvis de l'entorn es poden utilitzar instruments menys traumàtics que l’ERO i que ja preveu la nostra ordenació jurídica. Hi ha bones alternatives a l’extinció del contracte laboral, i cal conèixer-les bé per poder aplicar-les en els moments adequats. En moments de crisi, des del departament de Recursos Humans es poden organitzar millor els recursos per mitjà d'una plantilla adequada a les necessitats. D’aquesta manera, l’empresa seria competitiva en el moment del mercat, sense perdre de vista que l’empresa també ha d’estar preparada per a les necessitats futures, quan passi la crisi.

El Club Cecot de Recursos Hu-mans va organitzar, el passat 15 de gener, una sessió de treball a la seu de la Cecot sobre “Mesu-res laborals en temps de crisi”. Mario Soler, soci responsable de Human Resource Sevices (HRS) a Catalunya i Ricardo Oleart, soci de Landwell-PwC, en la discipli-na de Dret del Treball i Seguretat Social, van ser els encarregats de presentar tant les alternatives a l’extinció de contracte com l’ex-tinció de contracte en situació de crisi i la justificació de les mesures laborals. De les seves ponències, entre altres fonts, s’ha elaborat aquest article.

15

ceco

tnò

mic

36

RH

el qual s’estableix l’inici del període de consultes; memòria explicativa de les causes al·legades (la documentació justificativa de la concurrència de les causes al·legades requerirà l’acreditació que es tracta d’una situació conjuntural); llistat d’afectats (amb nom, DNI i adreça); calendari d’afectacions proposat per l’empresa.

Pel que fa a la negociació d’aquest procés, la duració prevista legalment per al període de consultes és de 15 dies naturals, i el seu contingut ha de versar sobre la justificació de les causes que han portat a prendre la mesura i sobre les possibles actuacions per atenuar les conseqüències tan com sigui possible.

La finalització del període de consultes ha de constatar-se mitjançant una comunicació referent a l’autoritat laboral, informant-ne del resultat, el qual pot ser amb acord o sense. En el primer cas, es dictarà una resolució en un màxim de 15 dies ratificant l’acord, el qual esdevé vinculant per a les parts i té força de llei. En cas de desacord, es dictarà la resolució estimant o desestimant. En qualsevol cas, si en el termini de 15 dies des de la remissió de l’acord o de l’acta de desacord, no hi ha resolució expressa, s’entén que la sol·licitud ha estat estimada.

Pel que fa als efectes de l’alternativa temporal, cal remarcar que la resolució administrativa és una mera autorització per suspendre els contractes de treball perquè l’empresari en faci ús. Un cop obtinguda l’autorització, l’empresari ha de posar-la en pràctica mitjançant la comunicació de la data d’inici comú i única per a tots els treballadors o bé gradual. Tot això ha de ser conforme al calendari d’afectacions que s’hagi acordat

amb els treballadors o, en absència d’acord, al que resolgui l’autoritat laboral.

En principi, l’empresa no ha d’abonar indemnització. Si l’expedient obté resolució favorable, només ha d’abonar el cost de la cotització a la SS dels treballadors afectats. Si s’arriba a un acord en què es contempli algun tipus de compensació, haurà de fer-se efectiva segons el que s’hagi pactat.

L’empresa ha d’ingressar les quotes a la SS durant el període en el qual els treballadors reben la prestació d’atur i l’INEM del treballador. La base de cotització de contingències professionals és la mitjana dels darrers sis mesos de cotització per a aquesta conceptes i el tipus de cotització és del 0,81%. <

Educació contra la crisi

Les absències injustificades a la feina s’han duplicat en quatre anys a Espanya, però la crisi l’està frenant. Les causes d’aquesta disminució venen donades per l’actitud del propi treballador, menys decidit a l’hora de faltar al lloc de treball, i per la política d’algunes empreses basada en la motivació dels seus treballadors. És evident que, enmig de la crisi econòmica i de l’onada d’acomiadaments que s’està produint, la gent s’aferra al seu lloc de treball i falta menys. Des del passat estiu s’està notant que s’està pro-duint una davallada de les baixes laborals, sobretot les de curta durada i entre les persones més joves. Probablement es tractava d’absències no justificades.

16

ceco

tnò

mic

36

NO

VA

FIS

CA

LITA

T

La llei 4/2008, de 23 de desembre per la qual es generalitza el sistema de devolució mensual de l’Impost sobre el Valor Afegit, i el RD 2126/2008, de 26 de desembre que

modifica el reglament d’aquest impost, així com el propi reglament aprovat pel RD 1065/2007 dels procediments d’aplicació dels tributs, han comportat canvis significatius en aquest impost que cal analitzar en detall.

Els canvis que s’han produït són els següents: Establiment d’un nou règim de devolució mensual de les quotes de l'IVA (o de l’IGIC). Obert a totes les persones físiques o jurídiques (inclosos els grups d'entitats). Desapareix el registre d'exportadors i altres operadors econòmics i els límits de devolució que establia el règim d'exportadors. És un règim voluntari. Possibilita avançar les devolucions de l'IVA, sol·licitant la devolució del saldo resultant a favor dels subjectes passius en cada període de liquidació mensual.

Altres modificacions que afecten el Règim de Devolució Mensual (REDEME): El 2009, únicament els subjectes passius inscrits al Registre de devolució mensual realitzaran la presentació del model 340 telemàtic dels llibres registre d’IVA. S’ha aprovat un model únic d’IVA, el 303, que substitueix els models 300, 330, 332 i 320.

Requisits per a l'entrada i manteniment al registre de devolució mensual: Sol·licitar-ho dins del termini a la declaració censal corresponent (036 o 039). Estar al corrent de les obligacions tributàries. No incórrer en circumstàncies de baixa cautelar (144.4 i 146.1 del RGAT). No tributar en Règim simplificat. No haver renunciat al Registre el mateix any que es presenti la sol·licitud d'alta. No haver estat exclòs del Registre durant els 3 anys previs al de presentació de sol·licitud d'alta. Qui s'inscrigui, quedarà obligat a presentar mensualment i per via telemàtica les autoliquidacions d'IVA i la declaració informativa de llibres registre d'IVA (models 303 i 340).

Terminis: Període de presentació de la sol·licitud d’inclusió a REDEME en general, el novembre o en el termini de presentació de les autoliquidacions d’IVA. Per al 2009, de l’1 al 30 de gener. Termini de resolució de la sol·licitud 3 mesos. Efectes de la inclusió des de l’1 de gener següent o des del dia següent a aquell en què finalitzi el termini de liquidació de les autoliquidacions trimestrals.

Un cop aprovada la inscripció al registre, les autoliquidacions d'IVA (model 303) es presentaran mensualment i només per via telemàtica juntament amb

Les novetats fiscals per a aquest any són moltes i diverses. Les més significatives són l’eliminació de l’obligació de presentar l’Impost sobre el Patrimoni; les modificacions tècniques en l’Impost sobre Societats per tal d’adaptar la terminologia a la reforma mercantil i comptable per intentar aconseguir la neutralitat fiscal promesa en la implantació del Nou Pla General de Comptabilitat; i la possibilitat de poder presentar la declaració mensual de l’IVA i demanar mensualment la devolució. D’aquesta última novetat, en parlem en aquesta pàgina.

FISC

ALI

TAT

16

Novetats en l’IVA per al 2009

17

ceco

tnò

mic

36

NO

VA

FIS

CA

LITA

T

les declaracions informatives de llibres registre (model 340) que es presentaran per la mateixa via o en suport DVD.

Permanència mínima: El període de permanència mínima serà d’un any natural. Si la sol·licitud es fa en el decurs de l’any, el període de permanència serà el de l’any en què es sol·licita la inscripció i el següent. Les baixes s’han de fer durant el mes de novembre (o de l’1 al 30 de gener per qui ja hi sigui i en vulgui sortir).

Model 340 telemàtic de llibres registre: Obligats: el 2009, els subjectes passius de l'IVA inscrits al Registre de devolució mensual (art. 30 RIVA). S’ha de remarcar que, per al 2010, la presentació telemàtica dels

llibres registre d’aquest model 340 serà obligatòria per a totes les SA i SL.Termini: En el mateix termini establert per a presentar l'autoliquidació de l'impost (mensual el 2009). Forma de presentació: Fins a 5.000.000 de registres per via telemàtica a través d'Internet; més de 5.000.000 de registres en suport DVD.

Constarà de les següents fases: Registre de les operacions al sistema d'informació de l'empresa. Càlcul i presentació de la declaració informativa. Captura del codi electrònic de presentació de l'autoliquidació d'IVA. Obtenció del fitxer a transmetre. Signatura del fitxer. Transmissió del fitxer. Obtenció del codi de presentació subministrat per l’AEAT. L’obligat tributari ha de consultar en un termini fixat la seva declaració a Internet i, si s’escau, corregir-ne els errors.

Declaracions substitutives: es refereixen a la mateixa obligació tributària i període que altres presentades amb anterioritat i que en reemplacin el seu contingut. Declaracions complementaries: es refereixen a la mateixa obligació tributària i període que altres presentades amb anterioritat, en les quals s'incloguin noves dades no declarades o es modifiqui parcialment el contingut de les anteriorment presentades, que substituiran en la part no afectada.

Es faran servir per les següents incidències:Afegir nous registres ha de presentar-se una nova declaració per via telemàtica, marcar la casella de declaracions complementàries i consignar el nombre identificatiu de la declaració original. Modificar algun registre ja declarat haurà d'accedir-se al servei de consulta i modificació de declaracions informatives a l'Oficina Virtual de l’AEAT. Una vegada completada i presentada la modificació, el sistema retornarà un codi electrònic. Eliminar registres ja declarats l'obligat tributari haurà de dirigir-se a l'oficina de l’AEAT que li correspongui per adscripció o domicili fiscal. Podrà fer-ho a través del Registre Telemàtic de l’AEAT. Realitzar diverses de les operacions descrites simultàniament (afegir i/o modificar i/o eliminar registres) haurien d'utilitzar-se independentment els mecanismes previstos per a cadascuna de les opcions. <

18

ceco

tnò

mic

36

EN

TR

EVIS

TA

ENT

REV

ISTA

Durant alguns dies de desembre la seu central de la Cecot va viure una experiència, si més no,

singular: es va convertir en el palau de La Zarzuela, la residència dels reis d’Espanya i pels passadissos, sales i despatxos de l’edifici del carrer Sant Pau de Terrassa ens podíem trobar amb el rei, la reina, el general de divisió Alfonso Armada i d’altres militars de renom... o, el que era el mateix, amb reconeguts actors com Lluís Homar, Mònica López, Emilio Gutiérrez Caba, Pepe Sancho, Jordi Dauder o Juan Luis Galiardo, entre d’altres, i un munt de tècnics de llum, so, fotografia, maquillatge, vestuari, decoració, càtering... tota una parafernàlia empresarial a la qual poques vegades podem accedir en directe (sempre ens quedarà el making off) i que, vist des de l’imaginari col·lectiu, ens pot semblar molt allunyat de la pràctica empresarial que tots els empresaris catalans viuen dia a dia. Però la realitat no és així. A l’hora de la veritat, un rodatge no és altra cosa que un projecte empresarial dut a terme per un emprenedor, o emprenedors, d’un sector econòmic que, a casa nostra, va a

18

Pablo UsónDe la productora Alea Docs&Films

“En aquesta feina cada dia passen 40 coses pràcticament irresolubles que es poden convertir en 40 grans drames”

Alea docs & films és una productora independent especialitzada en programes documentals i de ficció per a cinema i televisió, fundada el 1994 per Daniel Hernández i Pablo Usón. “Des de ben jove m'ha agradat la imatge”, diu Usón, i “vaig començar fent fotografies, després vídeo. A continuació, vaig estudiar Ciències de la Informació i sempre he treballat en el món audiovisual, a Barcelona, Madrid i Nova York. Fa 14 anys, vam crear amb el meu soci, en Daniel Hernández, Alea Docs & Films, una productora especialitzada en documentals, però que ara també produeix pel•lícules de ficció.” Per a Usón, el millor d’aquesta professió és “explicar històries que interessin i emocionin” i el grup ideal per a treballar és el compost per “un equip reduït d'amics”.Ara Alea docs & films està immersa en la imminent estrena de la seva última producció: “El Rey en el 23-F”, una TV movie en

dues parts, de 150 minuts en total, dirigida per Sílvia Quer, que relata la nit de l’intent de cop d’estat a Espanya, en la jornada en què els diputats votaven la investidura com a president de Leopoldo Calvo Sotelo. La figura del Rei i la seva actuació durant aquelles intenses hores és el fil conductor de la trama. Lluís Homar, Emilio Gutiérrez Caba, Pepe Sancho, Jordi Dauder i Juan Luis Galiardo donen vida als protagonistes. La seu de la Cecot a Terrassa es va convertir durant uns dies en un elaborat plató per a la gravació d’aquesta minisèrie que TV1 emetrà els dies 16 i 23 de febrer.

Lluis Homar i Mónica López representen als reis d'Espanya

19

ceco

tnò

mic

36

EN

TR

EVIS

TA

l’alça i, a més, amb bones perspectives de futur.

De tot el procés empresarial d’aquest tipus de projectes, n’hem parlat amb Pablo Usón, un dels productors de la sèrie.

Heu muntat un bon enrenou!És el normal en aquest tipus de negoci! Gravem una minisèrie de dos capítols de 150 minuts per emetre en principi el 16 i el 23 de febrer de 2009. Pensem que serà històrica, ja que és la primera vegada que es fa una pel·lícula de ficció sobre l’actual rei espanyol. En concret, sobre el seu paper el 23-F de 1981. Per nosaltres i per molta altra gent, aquell dia Juan Carlos es va guanyar el càrrec i es converteix en rei de tota Espanya, consolidant definitivament la democràcia. La pel·lícula comença al matí del dia 23 i acaba després del discurs retransmès per televisió. Ens sembla que ja és hora de parlar d’aquests temes, ara que es parla tant de la memòria històrica. Ens sembla molt significatiu que a Espanya no s’estigui fent cap pel·lícula de ficció sobre història contemporània, tot el que és des del final de la postguerra i la transició. S’ha fet alguna coseta, però encara no

tenim els referents.

Massa respecte pel passat immediat? No sabíem molt bé si tractar aquests temes feia por o, senzillament, ni s’havia pensat en presentar-ne cap projecte. Sovint, tot es resumeix en un tema de tendències. Estem molt contents que TV1, el soci majoritari en aquest projecte, i també TV3, per tant televisions públiques, hagin decidit fer un projecte d’aquestes característiques. Per mi és un acte de valentia. Potser és un símptoma que a les televisions públiques alguna cosa està canviant, gràcies a la incorporació de noves generacions amb la intenció de ressaltar més la faceta de servei públic.

La vostra productora té 15 anys de vida i els inicis no van ser gens fàcils. La gran sorpresa inicial és que no tens ni idea de com és una empresa ni dirigir un negoci, en el sentit que només et planteges el treball a nivell creatiu. A part que, a més a més, que encara t’estàs formant en la teva professió. La nostra il·lusió era explicar històries, tant de ficció com documentals, però arribes i t’adones que la qüestió no és només fer el teu producte bé. Això és una condició

Lluis Homar i Mónica López representen als reis d'Espanya

20

ceco

tnò

mic

36

EN

TR

EVIS

TA

necessària, però no suficient. Si no tens una bastida ben clara i eficaç, no entens bé com funciona aquest negoci...

I hi ha sorpreses...Nosaltres en vam tenir! El primer any tothom ens va voler ajudar i vam facturar una barbaritat, uns 100 milions de pessetes! Una quantitat que per a nosaltres era una bogeria absoluta. Doncs bé, quan, acabat l’any, fem els números, ens adonem estupefactes que havíem perdut diners! I bastants diners! No enteníem res. Com era possible? Doncs ho era, entre altres coses perquè no teníem ni comptabilitat ni res de res. Nosaltres anàvem fent el què sabíem fer, sense pensar en altra cosa. Va ser una experiència molt aclaridora.

Com ho vau solucionar?D’entrada, conscienciar-nos que n’havíem d’aprendre! De la qüestió creativa, la fabricació dels nostres productes, en teníem bons coneixements i ho sabíem fer, però ens feia falta tota la resta. Ens vam assessorar per veure on fallàvem. Amb els anys, encara que no vulguis, n’aprens i aleshores, poc a poc, necessites menys assessorament extern. També t’adones que, atès que el nostre sector és tremendament específic, arriba un moment en el qual en saps més que qualsevol assessor extern. Quan has entès la base de com funciona, ja ets tu mateix que dius en què vols que t’assessorin.

Externalitzeu serveis? Munteu estructura d’empresa?En aquests quinze anys de vida hi ha hagut tot tipus de formats. Per exemple, i per raons familiars i de proximitat, el

primer que vam fer després del primer any de pèrdues va ser procurar-nos una assessoria fiscal i legal molt potent, que ens va marcar el camí i ens va impedir continuar fent animalades. Però som i volem ser una empresa petita, artesana. No volem ser cap grup, no volem créixer, ja que el nostre interès és gaudir de la màxima independència per, si pot ser, fer productes d’un a un i a la vegada tenir els diners i els mitjans per poder-ho assolir a la nostra manera i poder mantenir l’estructura bàsica mentre no estàs produint. Per exemple, ara hem assolit ser només tres a l’empresa. Però és la primera vegada que passa. Hem tingut moments de deu o dotze persones en nòmina.

Però el vostre negoci és de puntes.A vegades, per una pel·lícula com la que estem fent ara a la Cecot tenim contractades més de noranta persones. Últimament els nostres projectes són més grans, però en aquests moments tan sols som tres persones fixes a l’empresa. No són els diners ni la notorietat el que ens mou, sinó el producte que volem ser. L’evolució ha estat cada vegada intentar ser una empresa petita.

Es difícil organitzar-ho tot?Depèn. Primer contractes un director de producció que és el que està a càrrec de tot l’equip, de la maquinària. Ell s’encarrega d’organitzar-ho tot.On hi ha més problemes?Un del grans problemes és el finançament, perquè sempre acabes firmant els contractes més tard que d’hora. El contracte d’aquesta pel·lícula, el vaig signar quan ja portava 4 setmanes de rodatge i 3 setmanes de preparació, amb

una inversió de quasi 600.000 euros i això per a una empresa com nosaltres és impossible. Has de recórrer a amics i coneguts, hipoteques, al que sigui, perquè ara mateix els bancs no et deixen diners... El finançament és una història complicada! Al final, com sempre i no saps com, a l’últim moment arriba el contracte perquè puguis pagar les nòmines d’aquell mes...

Com funciona?Hi ha un mecanisme de finançament que és l’ICO, amb un finançament molt bo, específic per al nostre sector i que contempla específicament el que es necessita. En un altre cas, no ho hauríem fet, perquè és arriscadíssim començar un rodatge sense tenir finançament. Ho hauríem anat retardant, però com que el tema era el 23-F, els terminis eren clars i et marques un calendari: per arribar a temps a tal data, quan s’ha de començar? I no podíem començar més tard del 3 de novembre.

Com escolliu l’equip? Volíem, i ho hem pogut fer, reunir un grup de bons professionals i alhora tots amics personals des de fa molt temps. L’equip és pràcticament 100% català. Per a mi és absolutament recomanable treballar amb un grup d’amics i que tots tinguem com a prioritat intentar que hi hagin les mínimes tensions en un entorn que està acostumat a treballar amb molta pressió i on es poden perdre les formes. En aquesta feina, cada dia passen quaranta coses pràcticament irresolubles i es poden convertir en quaranta grans drames.

Et consideres un bon empresari?La veritat és que no, ni bo ni dolent, no em

Luis Galiardo és el general de divisió Alfonso Armada

21

ceco

tnò

mic

36

EN

TR

EVIS

TA

considero empresari. Però emprenedor sí, perquè el que estem fent és una bogeria que fa quinze anys que dura.

I com heu arribat a la Cecot?Hem tingut molt poc temps per preparar el projecte, de manera que no podíem recórrer als decorats, que seria la millor opció de treball. Això et du a buscar localitzacions. En aquesta pel·lícula pràcticament el 100% són interiors i el

palau de La Zarzuela és el 60% de la pel·lícula. Vam estar buscant palaus com La Zarzuela i vam trobar aquests espais interiors de la Cecot que s’hi assemblen molt. També hem rodat escenes al Palau de Pedralbes de Barcelona i espais exteriors a Sabadell. Vull aprofitar per dir que a Terrassa i Sabadell tenen una política envers els rodatges molt positiva i et faciliten molt la tasca.

Es diu molt que l’audiovisual és un sector de futur.Jo diria que és absolutament de present i amb futur. Ara bé, en macronivells, ni m’hi poso ni m’interessen el més mínim. El que m’interessa és fer la meva pel·lícula i ja està. Hi ha indústries on és més complicat tenir èxit, però aquest sector...

Anunciï la seva empresa a CecotnòmicUn prestigiós canal de negoci amb més de 8.000 empreses potencials clients

Anunciant-se a Cecotnòmic aconseguirà:

Incrementar les oportunitats de negoci de la seva empresa Augmentar la notorietat de la seva marca entre el món empresarial Difondre els seus serveis o productes a un públic molt selectiu i difícil d’arribar Impactar de forma periòdica, continuada i de forma personalitzada entre els màxims responsables de les empreses associades a Cecot Associar la imatge de la seva empresa a una revista consolidada i amb bona acceptació.

Podrà escollir entre diferents modalitats publicitàries:

Per a conèixer els descomptes de campanya i altres ofertes puntuals, posi’s en contacte amb nosaltres:Telf. 932 003 677 e-mail. anigro@grupoquarck.com

descompte per a empreses associades a la Cecot5%

1 pàgina Faldó ½ pàgina Encartament

Manel Barceló és el teniente coronel Antonio Tejeroa

22

ceco

tnò

mic

36

RH

22

GU

IA D

E SE

RV

EIS

de C

eco

tnò

mic

23

ceco

tnò

mic

36

cec

ot