CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà...

35
CIÈNCIES NATURALS 1 ESO

Transcript of CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà...

Page 1: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

CIÈNCIES NATURALS

1 ESO

Page 2: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

L’UNIVERS

• Si miram al cel una nit clara :

Page 3: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

• La majoria d’aquests punts són estels.

• Els estels estan agrupats en:

G a l à x i e s • I a la vegada les galàxies estan agrupades en :

C ú m u l s g a l à c t i c s

• I l’agrupament de cúmuls, grups i galàxies aïllades formen:

s u p e r c ú m u l s • També hi trobam forats negres, cossos planetaris

i matèria fosca.

Page 4: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

L’ORIGEN DE L’UNIVERS

• Es va originar arran d’una gran explosió que va tenir lloc fa uns

13700 milions d’anys • Coneguda com a:

Big Bang

Page 5: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

Big Bang

• Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se, va originar els primers estels.

• Aquests estels varen formar galàxies.

• Des de llavors, les galàxies continuen movent-se i allunyant-se les unes de les altres.

• http://youtu.be/R45jTWNucLU

Page 6: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

LA VIA LÀCTIA

• És la galàxia a on ens

trobam.

• Conté més de 100 000

milions d’estels.

• Pertany a un grup de més

de 20 galàxies anomenat:

Grup Local.

• La més pròxima a nosaltres

és Andròmeda.

Page 7: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

LES DISTÀNCIES A L’UNIVERS

• Com que l’Univers és tan gran es necessiten unes unitats especials per a mesurar aquestes distàncies.

• Unitat astronòmica (UA): la distància que hi ha entre la Terra i el Sol.

• 150 000 000 km

• Any Llum: és la distància que recorre la llum en un any.

• 9 500 000 000 000 km

Page 8: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

ELS ESTELS • Els estels són cossos esfèrics i lluminosos,

formats de pols interestel·lar i gas.

• Tenen diferents colors depenent de la temperatura superficial:

Page 9: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

EVOLUCIÓ DELS ESTELS • Els estels, naixen a les:

nebuloses Mida gran Mida mitjana • Evolucionen i passen per diverses fases, depenent de la

seva massa i volum. • Al final de la seva vida:

▫ Mida mitjana: es convertirà en un gegant vermell, absorbint els planetes que estiguin a prop seu. Després es contraurà, i es convertirà en un nan blanc i finalment acabarà la seva vida com un cos mort i fred, anomenat nan negre.

▫ Mida gran: en una supergegant vermella, que explotarà en forma de supernova. Després de l’explosió o es pot convertir en forat negre o en un púlsar(estel de neutrons).

origen y evolucion de las estrellas

Page 10: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

EL SOL

• És un estel groc que es va formar fa uns 5000 milions d’anys.

• Es troba aproximadament a la meitat de la seva vida.

• Està situat en un dels braços espirals de la Via Làctia, anomenat Braç d’ Orio.

• La Temperatura de la superfície és de 5500 ºC.

• En canvi la Temperatura interior:

14 000 000 ºC.

Page 11: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,
Page 12: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

ESTRUCTURES I CAPES DEL SOL

Page 13: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

EL SISTEMA SOLAR • Està format per: el Sol, planetes, planetes nans,

satèl·lits i altres cossos menors.

Page 14: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

PLANETA I PLANETA NAN

• PLANETA: és un cos que gira al voltant del Sol, seguint una trajectòria el·líptica anomenada òrbita. Té forma esfèrica. No comparteix òrbita amb altres cossos.

• PLANETA NAN: és un cos que gira al voltant del Sol seguint una trajectòria el·líptica anomenada òrbita. Té forma esfèrica. Sí comparteix l’òrbita amb altres cossos.

Page 15: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,
Page 16: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

ALTRES COMPONENTS DEL SISTEMA

SOLAR

• Satèl·lits: són cossos menors que no giren al voltant del Sol, sinó al voltant d’altres cossos del Sistema Solar. (planetes i planetes nans).

• Cometes: només són visibles quan s’acosten al Sol, perquè mostren una coa.

• Asteroides: tenen composició rocallosa. La majoria es troben en el cinturó d’asteroides.

• Meteoroides: són fragments d’asteroides o restes de cometes. Quan impacten s’anomenen meteorits.

Page 17: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

Satèl·lits Cometes

Page 18: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

Asteroides Meteoroides

Page 19: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA SITUACIÓ

DE LA TERRA

• Ptolomeu (150 d.C.): Teoria Geocèntrica ( la Terra situada al centre de l’ Univers)

Page 20: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

• Copèrnic (1473 – 1543): Teoria Heliocèntrica ( la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna al voltant de la Terra i la Terra també gira sobre ella mateixa)

Page 21: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

• Finalment Galileu ( 1564 – 1642) va donar suport al model heliocèntric de Copèrnic, i això suposà un canvi en la visió del món.

Page 22: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,
Page 23: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

EL MOVIMENT DE LA TERRA

• Rotació: la Terra gira al voltant d’un eix imaginari sobre si mateixa. Tarda 24 h a fer una volta completa. Aquest moviment és la causa del dia i la nit

Page 24: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

• Translació: la Terra gira al

voltant del Sol. Tarda 365 dies, 6 hores i 9 minuts; s’anomena any sideri. Per a corregir el desfasament que hi ha entre l’any sideri i l’any oficial (365 dies), cada 4 anys hi ha un any de traspàs, 366 dies.

Aquest moviment és el causant de les estacions i del nombre d’hores de llum al dia.

causa de les estacions

Page 25: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

EL NOSTRE PLANETA

• La Terra és un planeta que té un radi de 6373 km.

• Per fer-nos una idea: “ si perforéssim la Terra a una velocitat d’un metre per minut, estaríem 24 anys a arribar a l’altra banda.”

• Al seu interior hi ha molta activitat. Una prova d’això són els terratrèmols, volcans, guèisers, etc.

Page 26: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

LES CAPES DE LA TERRA Mantell: Arriba als 2900 km de profunditat. La temperatura és de 1000- 3700 ºC.

Escorça: La profunditat varia depenent si és oceànica ( 5 km) o continental (70 km). La temperatura va pujant a mesura que augmenta la profunditat.

Nucli extern: 5100 km de profunditat. Hi ha materials fosos. Nucli intern: és sòlid i

molt dens. Temperatura arriba a 4500 ºC.

Nucli: està compost per un aliatge de ferro(Fe) i níquel (Ni.

Page 27: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

LA LLUNA

• És l’únic satèl·lit de la Terra i és 49 vegades més petit.

• No té atmosfera i per això els raigs del Sol hi incideixen directament. Per aquest motiu la temperatura varia molt:

▫ Diürna: 107 ºC

▫ Nocturna: - 173ºC

• Fa una volta al voltant de la Terra cada 28 dies. I en aquest mateix temps, fa una volta sobre si mateixa. Per això sempre veiem la mateixa cara.

Page 28: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

LES CARES DE LA LLUNA Mars: enormes extensions de lava procedents de l’interior de la Lluna que es van solidificar fa milions d’anys.

Cràters: formats per l’impacte de meteorits.

Page 29: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

LES FASES DE LA LLUNA

Page 30: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

ELS ECLIPSIS

Page 31: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,
Page 32: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,
Page 33: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,
Page 34: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

LES MAREES • Marea alta (plenamar), Marea baixa (baixamar).

Page 35: CIÈNCIES NATURALS 1 ESO...Big Bang •Després d’una gran explosió, la matèria s’anà expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, en refredar-se i condensar-se,

• Marea viva, Marea morta: