D. GUILLEHMO DÍAZ-PLAJA - boneslletres.cat · Una Catedra de .Re~:brica DISCUHSO L.E~DO EL, D~A...

Una Catedra de J{etorica (1822 - 1935)

DISCURSO LEIDO EL DíA 12 DE MARZO DE 1961

EN LA RECEPCIÓN PÚBLICA DE

D. GUILLEHMO DÍAZ-PLAJA

EN LA

REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS

DE BARCELONA y CONTESTACIÓN DEL ACADÉMICO NUMERARIO

D. JORGE RUBIÓ BALAGUER

BARCELONA

1 96 1

Una Catedra de .Re~:brica

DISCUHSO L . E ~ D O EL, D ~ A 1 2 D E MARZO DE 1961

EN I.A R E C E P C I ~ N PÚBLICA DE

REAL ACADENIIA DE BUENAS LETRAS D E BARCELONA

Y CONTESTACI~N DEL ACADL 1 MICO NUMERARIO

D. JOHGE RUBIÓ BALAGUER

B A R C E L O N A

1 9 6 1

Depdrito Legal: B. 3551 - 1961

Si, eiitre tarites altres coses, les Acadkmies són escoles de con- viveiicia i de cortesia, bé caldri que, pci. comenqar, m'excusi del retai-d atiib qu& acudeiro a agrair-vos, setiyors academics, l'honor rebuda eii voler-me entre vosaltres. Justament, pero, la qualitat de la vostra geiitilcsa exigia que no presentés una pura improvisació a aquest acte, sempre voltat de tant de prcstigi, tot i tnesurant, de passada, I'esquifidesa de la meva f o r p etifront de la impressionant abuiidor de les valors cieiitífiques i literaries que us qualifiquen.

Molt més, eiicara, quaii, per a fer més feisuga la meva cirrega, m'lie~i desigtiat per a la vacaiit deisada per don Ramon Miquel i Plaiies que, justameiit, eii l'akte de la seva iiicorporació a 1'Acade- mia, llegí u11 discurs taii ple de novetat i d'erudició con1 el de la In f luencia del «IJurgato?-lile Sdnt Patricia e n la l legenda de D o n loun , que, certarnent, no lia tingut, entre els especialistes, el ressh que tnereis. U s he d'agrair, pero, aquella designació en tant que m'obliga, arnb més sinceritat que deure protocolari, a l'elogi d'un home de lletres que jo. no vaig teuir l'honor de tractar personalment, pero les virtuts iiitel.lectuals del qual he admirat sempre, essetit com sóii - justaineiit dintre de la seva estricta especialitat d'historiador de la literatura - aquelles per les quals jo tinc més respecte. E m refereixo, en primer terme, a la seva t&ciiica de l'edició de textos medievals, el rigor de la qual ja va ser elogiat, en ocasió solemne, per Martí d e liiquer. Al costat de I'erudit, pero, que ens ha deixit estahlerts tants d'elements de treball per a la critica, hi havi'a en Miquel i Planes l'artista que, i o i~ ikn~a~ i t per la bibliofília més exi- gent, tant referida a la tipografia com a la illustració, s'enciinhellava a la crcació literaria, deisaiit-110s aquells Contes d ' un bi6libfi1, que són iiiia pura delícia. 1, encara, una nova faceta e l fa estimable: la seva insubornable iiidependeiicia, producte potser del seii admirable autodidactisme, que el féu combatre, adés la reforma ortogrifiea, adés

el quadre de valors del noucentisme, satiritiat implacablenient en el seu llibre El Purgafori del Biblidfil. Xo li donem la raó, pero li admi- rem I'empenta resoluta i contiiiuada

H i ha, perb, un altre aspecte en el qual Miquel i Plaiies resta im- batut : el d'historiador de la literatura, perquC en aquest terreny l'eru- dició i la personalitat s'hi coiifoneii : i el que representa el A'ovel:lari Catald dels segles X I V al X V I I I sera, per molts aiigs, iiii exemple de coneixement i de judici. 1, eiicara, per acabar, recordaré el traductor insigne dels C o n t ~ s de Perrault i , sobretot, I'autor extraordiiiari de la difícil versió castellana del Sl>ill de Jacme Roig.

A aquesta personalitat formidable d'artista i d'erudit heu volgut, seiiyors academics, que subst i tuei~i . 1 ara sí que els ineus seiitiiiieiits csdevenen confosos entre el renierciament que us dec i la seiisació de petitesa que els acompanya.

Res com la presencia d'uiia Academia 110 ens dóna la noció exacta de la teinporalitat. Som les anelles successives d'una cadena secular. n t s canviem, mcntrc la institució continua. Venim a succeir i serem succeits. Ens cal, doiics, ser conscieiits del nostre traiisit fugisser, i de la nostra missió enllaqadora, afegits c6m som a una tradició nobilís- sima. Heus ací per que tota Academia comporta foiiatneiitalmeiitla idea d'historicitat co'lectiva, de perpetuació d'iiiia fuiició social.

E s per aixd que, eii cercar el tema del aiscurs amb que correspon- dre, ni que sigui simboli~cament, a l'hoiior que ni'haveu fet, he cercat de lligar-lo a l'aspecte tradicional de la meva feina quotidiaiia. 1 essent, com sóc, un modest profesor de l'enseiiyametit secuiidari, he pensat que en la meva tasca professioiial de cada dia es trobava, venturosa- ment, aquella llavor de que parlhveiu. Pensant-hi. una mica més des- cobria altres raons en el fet que la meva mateixa catedra liavia estat servida per. una serie de tioms egregis, la major part dels quals havia estat també cridada a la vostra civil companyia, per obra d'academics que creguereii que era meritori aquel1 esforc pedagbgic que, exercit damunt dels adolcsceiils, ens proporciona I'emocionaiit possibi- l i t i t de descobrir la vocació - o, inillor eiicara, de desvetllar-la - vers els estudis específicament literaris. 0, si més no - i aixh és potser encara més fecund -, deixar l'empremta de la inquietud estetica damunt l'esperit d'aquells que, esdeveniiit després professionals de les tecniques científiques o bioldgiques, serven, del pas per les aules de l'ensenyament secundari, el noble gust per les lletres que tant huma-

iiitza aquelles professions. Car, com dic taiites vegades als meus dei- xebles, la literatura no és una assigiiatura, siiió l'adquisició d'una sensibilitat, igualment útil al metge, a I'enginyer o a l 'artesi.

Eiitenent-lio ais í he teniptat de reconstruir el quadre dels meus aiitecessors a la catedra de Literatura de I'Iustitut de Barcelona, que avui fniicioiia sota el iiom de Jaume Balines i que tots heu conegut prou bé quaii s'estatjava a I'ampli flanc de la Universitat. L a multiplicació d'aquests centres oficials i la deixació de la funció estatal e11 mans de les institucions privades, han fet oblidar una mica el que 1'Institut va representar duraiit més de ceiit anys. Al seu arxiu, pero, hi ha un? gran part de la Iiistoria cultural de Barcelona : els expedients aca- dPiiiics de l'adolesc&iicia de Joaii Maragall i de Torras i Bages, de Balari i Jovanv i d'Eugeni d'Ors, de Prat de la Riba i del doctor Pla i Deniel, i de taiits d'altres. Bé podria d i r q u e gairebé tots els qui seieu aquí lieii deisat el rastre del vostre expedient academic on matiiiejareii les vostres inquietuds intellectuals, feiit presseutir ja el camí de la gloria que després heu conquerit.

D'aquesta fuiició secular, doncs, vull parlar-vos, perqu* - com he dit abaiis - m'aixopluga i em justifica, tot i que els noms deli qui ein precedireii em fa adoiiar-ine de la nieva niiiisa representació.

Em sembla que no caldrj pas que, per a justificar encara l'elecció del tema, invoqui la lligadura d'aquests iioms a la nostra específica cultura. 51s iioms de Manuel Casamada i de Pere Felip Moiilau, Afila i Foritaiials i Pau Piferrer, Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep Coll i Vehí, Clemente Cortejón i Francesc Xavier Garriga, que seran objecte de la ineva atenció, tenen llur esecutoria iiiequívoca i resplen- deiit. Deiseu-iiie avansar un tret general d'aquesta il,lustro successió d'esperits : el scu servei a la iiostra cultura el fau, gairebé tots ells, eii la Ileiigua de Castella, esdeviiiguda normal en la vida cultural de la Cataluiiya del vuitcents. E n remarcar aquest tret cal recordar les nobles i objectives paraules que 'ustament ací, i en ocasió semblant,

*.J va proiiuiiciar el meu estimadíssim amic i mestre el Dr . Jordi Rubió, tot recollint la doctrina que sobre el concepte de la cultura catalana tenia el seu pare :

ur i t~an va cstablir-lo - di11 -, coin 4s Ibgic, i in solniiieiit dniiiuiit (I'iiiia

iiidividualitz,ició lingüistica, sitió atiaiit a cercar els ii~otiiis (letermi- i~aiits de In seia difereiiciaciú eii el fet il'ésscr infuriiiatla ])cr I'eslicrit ciitali. Elii f í i l'efecte, coiitiiiaa el iiostre compaiiy, que lia d'ésser eii arliiesta clirecció cine aviii hcm d'orieiitar, anili iiiés conipte qiie ~nai, la linia dels iiostres iiiterrogants a la llei del yassat i als secrets del per\:iiiclrr. Heni de fer-1io serise deisar-nos etilliiernar ver I'eficLia cle postulats que, cli el ciirs inés favonihlc, iioniks arriben a douar una

apariencia d'acord perfecte a la veu drls segles. Aqi~estes oeus cal acceptar-les tal con1 soneii i no foragitar del coiicert les cine semhlen desafinarles. L n vida heiii de prciidrc-la tal com ésr (:$).

Els Instituts de Segon Ensenyanieiit foreii creats a tota Espanya per la llei Pidal de 7 de setembre de 1845 i, en un principi, colisti- tuiren entitats conjuntes amb la Facultat de Filosofia que completa- ven amb assignatures anomenades «d'ampliació» els estudis estricta- ment secundaris.

. . De fet, els Instituts radicats als llocs on hi liavia universitat s'a-

nomenaven universitaris, diferents dels merament firovincizls. E l pro- fessorat dels instituts universitaris era, eii potencia, el de la ,Uni- versitat l .

Per a comprendre el moviment legislatiu que va abocar a la llei Pidal cal partir del ~Reglametit General d'1nstrucciÓ PCiblican apro- vat ei 29 de juny de 1821, en el qual s'establia una auniversitat de segoii en'ienyamento a cada capital de província i una nuniversitat de tercer ensenyamentw a algunes d'elles. La distinció didictica era molt clara : el segon enseiiyameiit comprenia aaquellos ~oiiocimientos que al mismo tiempo que sirven de preparatorio a otros estudios más pro- fundos', constituyen la civilización general de uiia Naciónn, mentre el tercer ensenyament incloia .los estudios que habiliten para ejercer alguna profesión particularii, és a dir, els prdpiament universitaris.

No cal dir que Barcelona restava indicada per a ambdues, institucions, i que la llei servia de passada per a desnoliar automiticament, les pretensions de permanencia de la Uiiiversitat de Cervera.

Aprofitant aquestes disposicions legals 1'Ajuntament de Barcelona demana tot seguit a l Goveru autorització per a instaurar la Universi- ta t ,que fou inaugurada solemnement al Saló de Cent el 16 de febrítr de 1822, esse'nt nomenat rector el Dr. Domenec Maria Vila. Pel que fa referencia a l a materia docent que estem documentant, 1'Estado ds las cátedras ds sqpmda y tercera enseliaitza, publicat aleshores, ens dóna com a assignatura <[de nuevo establecimiento», sufragada per l~o~~untamiento.Constitucional», la «Literatura e Historia)) profes-

( e ) E l s Cnrdonn i Les Llel?cs (discurso leido el d i a 7 d e obril de 7967. c n 1." recep. cid?, Plibl ica de don ]o?ge Rabió ). Rnlagiicr, err 10 Ren! Acnderiiio d r B~rc?ior L e l v n s ) . Barcelona, 19.57, pigs. 12-13.

1. %Tal fiic el objeto dc variar providencias d i 0 I 'erecutor dc In refovnia. L:<l d e Zgmte - que se tonlaron sucesivamente, tales como el que todos 103 eateddtticos lr,riiiasen.partc dc uu niismo claustro; el que pasasen dc los Iiistitutos ~iroviriciales a los universitarios g de éstos a las facultades; de suerte que, por ejemplo. el mero profesor de latiriidad, antes tan rebajado, tenia en yerspeciva una citcdra de litera- ~:iira latiiia, con la eategoria y sueldo correspondiente a l más elevado doctor eli teo- logia o jiirispriideiicii, scbstilrnbrado a mirarle con al>solutoi desprecio." ( D e In Ilir-

l r u c c i d n Fiibl!co ea E:?pnlii~, Madrid, 1856, vol. 11, phgs. GG-07.)

8;

sada per doti Maiiiiel Casaiiiada, priiiier nom de la iiostra serie pro- fessoral '.

Duraiit el deceiiiii absolutista, iiiiciat el 1823, iio cal dir que tota aquesta ordeiiació desapareis. E l 1833, I'Acadeniia de Cieiicies aprofita el desvetliameiit produit per la victoria libcral i crea un seguit de citedres " destacaut eii l'aspecte humanístic, la d'ldeología y Lópica a cirrec de Raiuoii Martí d'Eisala i la de Geografía 3, Cronologia que regenta Pere Felip de Moiilau, noin que etis interessa de reteiiir, jj que en restaurar-se defiiiitioameiit la Uiiiversilat de Barcelona el 1837 "sdevitiiiri, des de 1840, catedratic de Literatura e Flistoria. Efectivaineiit, eii els documeiits adiiiiiiistratius de l'epoca apareis com a titular d'aquesta asignatura, que es cursava al tercer curs dc Filosdia, és a dir eii els anJzs prcvis 31s veritahleineiit ((superiorsn i que avui es cursen alc Institiits. Si la persotialitat de Manuel Casa-

2. l i i < n i t & ~ Sor,iixvirs: Borcelolin selbre Ullivcrsitot i ln U~iiuevsitat resiatwodo. Barcelona, 1.038. J.:i lilc~nl?rnr, con) o ~ s t u d i dclr cl?issicn eslianyols, era, peru, niolt reccnt els quadres didiictics de 1'i.poca. Alealirlre Cali sitoii cls priiiiers enseiiy;i- n i c n t ~ a In classe de I<et;iiicn del Seiiiinari Criilciliar, ver$ 17<)1, cesriit ~>rob;il~lciii~iit pl-ofesscir losey Peu Ball,,t. cl fiitur siitor <Ir la priiiicra Grairiatica Cnlalatin. A in resta de la Peniiisiila errneiitn tan sols itnii c:itcdra dcls estudios l<e;iles <le Sal? Ssirlroa, desde 1770, i r l ,fColcyiu i i e <~la tmvau. de Sslailiaiicn, des de 1101. Vegeu : A . Cnr.i: I<nfocl d'A.rin1 i iie Cort<íd<r, Harirlonri, Ed. Aedos, 1364, phgs. 157, li0, 2R4- Q91. Id., Un scgle de vida cnlnlnlin, Rurcelana, 1I1C1, S. P". 42.

9. Altres itisliti>cioiis s'nfegircii a aquest e s f o r ~ . Des de 1836 coinen~ii a actuar, d- iiiiiuiicih iiiiitiicipal, la .Sociedad p-ra r l Foiiiento dr In Tlustraciónnu, que rl-r:i ci Tqistj/?ilo Bnrceloliés, ~r i r r i tn t cap 3 l'erseiiynnieiil scciiridari. Parallclnliietit, la I>il>utiici6 Provincial va crear ducs bcqiies per a estlidiar a 1'Escola No;rnal de nf,adri<l, esscrit elcgits das loves de iioni després reasuilaiit: 1.uurci Figueroln i Pau l'tirrier. Solaiiiclit el priirier, pera, neudi n I,? capital, Iinvent donat abaris, iol>ie I:I 1>edaii,gin de mi'lodo lo+icnilerln~io, uii cicle de qunrniita llirons a la Socictat Ecotiii- ~iiica d'Aiiiics d e l Pais, nlesliores instsllada al coiiverit clc Jutiqueres, i eraiiiitialit n In f i onze sluiniies, IIII d'ells desgr&s ben conepiit: Josii Cortada i Sala. hlentres- t6nt l'l?i.?tilul Biiicelu?iis contiiiuava fuiicioiiatit sota !a direcci6 d'uii liotiic cminenl. ci [>i<iicssor de filusofia Kainoii Mnrti d'Eixalk. aplegant - con i veiireiii r lesprh - rli; iiiillors lioiurs <Ir1 seii temiis. El 1839 fou fundada I n SocielnL Ciloimílica dc cicn. cins id~:oló~icnr, notiirnies, ffsicas y male$niiticns y dm Litclolzirn y B C ~ ~ U S Artes, que fciiiciorin\,a nnib iiienys cnipenta que titols, a un pis del carrer de Banys I\'oris, anili classes de cultura general, iiierilre el Liceo s'ocupaun de riiiisiia i drclaiiiaci6 al ex. c<>riveiit de Monlqiú, essrrit I 'oriyen.de la Sociedad Iiilo~i?id$iicn g Lilcliltin. ni,ui Coiiscrvatori del 1.ice0, 01, exlllic;iueli, eiitrc altres, Literatura, iifilh / Foiitanals, i l:lnqüencia, Viclol- Hnlaguer.

4. t'l noiii?iiniiiriit de Rector eri In nova etapa !ibera1 -provocada per I'asceii. si6 al podcr del yciieral Espartcro - Iiuvin <le tarniir R caurc Ibgicnnlent eti la iiia. teisa persona quc nssiiii>i cl chrrec eii 1885. 1,'abrsndnrneiit de I'liorn lio erigia c a t e g6ricaiiieilt. ol-Iiiirfiilin se Iinllnhn iinrstra U~iiversidad -caclniiiava el vicz-rector en r i seii di.*curs gr;itulatori -; el qiic dehia ~lir igir la navc era riii piloto inexperto ; ( i l r o iiir Ii;~l:igo iaiii1,iCii de quc supe cotiacerrne y clsniar eii consccrieiicia, desde Iiicgo, 1i:irn qiie utra dicstrn iii6s li!il>il cogiera $1 timb'i. hfns, (dúnde ciicniitt.nr eso, !iin!io ? i Ali, iii c1ud:i llegó ii I>aber iiicra la solucióii ! . . 131 Iionibre del aíio ?2 ; el que cii aqiirlla Cpocn 'iiipo o iurrin de desvelos y rralx~jos nrrancar de iin siirlo prolniio

colocar eii el ruso ],rupio el tes i i l~ l i i de L\liiicrr:i : r l Suiiio Sncerilotr del niisiiio. del ~ t r d a d e r o ~11110; e l qiie tuvo que suicnr las Iilarei y saltar sris diqiiei por rio ;il>an.

tnada ", canonge de la collegiata de Salita Aiina, iiascul el 1772 a Sant Esteve de Castellar, ens dóna una fesomia niés aviat discreta, amh les :seves piiblicacions didictiques Curso Elen~enlal di, Elocuencia (1822) :i Cu.rso elenaelztal. de poesia~ (1829)) la figura de Pere Felip de Illoiilau rns ofereix un exemple de vitalilat ititellectual i de capacitat eiiciclo- pedica molt remarcable.

Nascut a Barcelotia, el 1808, estudia gran&lica, retiirica i postica al Semiiiari, seguiiit després estudis de medicina, en els quals escellí iiotbriameiit. La seva bibliografia és impressionant. S'iiiicia anih ohres dc teatre (1827) ; aplega voliims de miscellinia ; va traduir abundosa- ment del fraiicks, 1 es féu remarcar aiii'b obres de tan diverses espe- cialitats coin la filologia, la higieric, la 'psicologia, l a sociologia, la geografia astroti6mica, la croiiologia, la bokiiiica, l'educació política i la literatura. El toiiibaiit piiitoresc d'aquesta curiositat universal resta equilibrat per la lectura dels seus Ilibres, tots ells curulls de coileixemetits estraordiiiaris. Moiilaii arriba a ésser una persoiialitat taii rceixida que, traslladat a Madrid, assolí successivaiiieiit la catedra de Filosofia a 1'Iiistitut de Saiit Isidre i a I'Escola Normal i la d'Hi- gieiie a la Facuitat de Medicina, essent nomeiiat director del Museu Arqueolbgic i elegit mcmbre numerari de la alieal Acadeniia Espa- i io la~ i de la de «Ciencias Morales y Políticas».

L a seva iiiforinació, pel que respccta a les iiiatkries que podem jutjar, és extraordinaria. Als vint-i-dos anys (1830) publici, sota les iiiicials M. S. F. uiis EPew7enlns de Cronologia que, reeditats el 1841, ja amb cl seu iioiu, sóii, encara;d1una riquesa de noticies molt reiuar- cable. Pel que fa referencia a l'especialitat que hisloriem, devein a Moiilaii uiis Elenzentos de Literatura o arte de co~~iponer en prosa y

donar la Ciencia y 1s I..ilieilnrl de aquí arrojada; c l quc valviú cuai>do vnl\~ieruii ellas sin Iinuerlns jaiiiHs <lesnniparadi>, y siilo de 1,ibcr-tnd. y <Ic Cieilcin Iian s idu todas sus actos y leiigilaje. J'rl Ibeiieiii&rito IIP 12 Illi~trnci<if~, e1 neie<lilnclo ji?risroiisiilto, CI padre de I n Potrin, nuestro eterno y aniadn Uil>ulailo ... Vos. eii fin, llactor don Do- ~~~i~~~~ Míiria Vil;, ! o (Rcliicldri de l<i reridqi p>ii~licn ceicbvnda poi- c i Clnlrrlro gc~zcral d<: iii Uniuc~r id, id Lilerci#iii dc Bnrceloiiii, c o + ~ molivo de 10 loriro dc p o s e ~ i d ~ ~ del. c i i~pleo de Ircilor y l/isiliidor co?rfirldo pol- Ln Ile~c?icio. Provisional. del. l?elnn ob .~cnoi 13,. do,, Doiiii9tp Mnvin 1:iIn. Rnrceloiin, 1riipreiil;i Rergries, 1641. 11:~~. 24 . ) !;)S, d<,iics, eii nqrrrst cliiiin libera! qiir el doctor i\loiil.?ii inrrrss.? a I'eiiseriyntiicril. essent not~ienat. eii lii ceriiiihiiin que coniriitcrii, iiicii,lirc <Ic la caiiiissiií rlile rcbe e1 ,1011 xectoi.

6 . Al t r r s obvrs <Ir1 Dr. Cnsniiindn foicii Iii 3ilrSuo nidiodo pani n p ~ c ? i d i i io 1;rn. riidlicii Lnl.i?in, en dos voliims. l>llhlicat el LS21, nplicalit al 1 l : i t i In iiirtuclologin dc les Ileiigiies vivelita; i diverses peces r1'uriitGria sarrri<ln. (Tfii?liii?; A ~ n i : Bicciu~ioi io . ) Casoiiia<ln ioii inestrc de 5Cil:i i I~uritniinls, scgoiin icl>i>rln I<iilii i í i IJrs e81 la sevn xo,icia <Id lii iiidn y ~srr i los de don M n l l i r e l A.lilii i Iiolilaiiirlr, ~n rcc l i , ? i a , IBS7. va pertaiiyer ii 1'Acndi.iiii;i de Raiias Lletrcs.

verso pn.ra t ~ s o de las U?%inders i i lades e iv~slif.1r1~o.s (Barceloiia, 1842), a i i i b u11 seiilit c s l r a o r d i i i a r i de la didictica i de l'esemplificació '.

Com ja hem dit inés amuiit, la llei Pida1 dota B a r c e l o i i a del seu a I i i s t i t u t o de Segunda E n s e ñ a i i z a > i ', que fou i~ is ta~la t al oell co i i ve i i t

del carrer del C a r i n e S .

Cal i i o oblidar, pero, que aquesta o r d e i i a c i ó procedia d ' un movi- i n e i i t polític que no era pas el liberal que organitzi els e n s e n y a i n e n t s

en 1822 i 1541. C o n t r i r i a i n e i i t , la p r e s e i i c i a del general Karvaez implicava uii caiivi d'orientació que, dintre dels costunis de l'spoca, iniposava forsosameiit la destitució dels elements més significats en la t e i i d&i i c i a anterior. Era, dones, lbgic que el rector i els professors més destacats fo s s i i i substitiii'ts. Entre ells, com és de suposar, Pere Felip M o i i l a u , que deis : i de pertanyer als quadres didictics barcelo- n i i i s el .1844 '.

(i. N o ciis cscnu aci l'estridi d'altres obres de 3.[oiiliiii diiitre del terieny de la iilologi:~ i la 1iter:irul-a. I+ib si de rciii;irc;ir qitc el seir <liseurs <I'itlgr4s 2 I'<tAcadcn~la I<rpniiolax, i cl seu liocnb?iliirio Gr-oriinlicnl d 8 la I.capm~7 Caslellor2n l>olcseii uri coiieixe- Iiielil gens vulgnr rlcls corrriits cicntifics de I'ITtiropa del scii triiips.

l.:, liililiografia coii~plctn de Pere Irclip dc Blonliiii fou piiblicndn 1 x 1 scu fill, ]OS& iVI~ln!~ni. CLIT~OGES ~ e f e r i . n c i ~ s sobre la e \ , a persoiialitat 1"; trobc~ii n I'excellciit 1 1 i l > ~ ~ d ' l i h ~ r c j ~ i x n i : Arblo?ii P?iiplilo?icl~. E1.r precedaiitr de lo Rcr,nixo&$n, narcr. lutin, 1460.

7. Di~cs notcs VUIPIII deslacar eii squcsta Ilei : el ccntrnlismc i l'autoritat. El ccn- tnilibiiie, c l ~ c 11:~ c;iriicleritliit geil.rlié rcii>pre In poiirica 1ibei:il capniiyola, dona nli enseiiyainerits I;i iiiiiío~.riiilñt apresa a la legislació de Piiinsu i. quaii nienys, ]>cr,mct& I'tiilercni~r,i ~e i~e i - i i l de ~>raleasots i d'aliiiiiiies. l'er altrii biiiida, I'ordriiaciú oficial dels cstiidis els rloiih I'autoritnt qric la fuiici<j estatal podiii reservar-sc, i, per bé que rcci>iirgiieiii els :ir:iitntges dcls íisteiiies Iliuiei en liedazogis, no és inenys cvi- denl qlir CI control que d:irniit cent anys va servar I'lSstat. obligant n sotinetre els

ii les provee oficials. cboii:i n l'eiisenyaiiient aquelln ctutoritnt de que par- l;#,\,e",.

1.a iiicorporncili de l'rnseiiyarnent a I'ilstat. per les rsoiis esitientades, foil hen re1,iida. rAl dirrelo el Gol>icnio dc S. M. - l>ioclaliiavn &lila i I'onlanals cn el Discurs iiinugurnl de la Uiiivcrsittit de Barccloua. 1845- al reservarse su direccióii iiiode- r;icl:i, salva a In ciclicin dc los vaiveries a que la expoiiea el capricho, indivi<lud o el itiudable iii~perio oe In iiiuda; súlvala rle los itieclios de osadía o de esc!mdnlo coii qiie el cieiitifico y cl arti~sta se ecfiierraii en dar a sus 0br . l~ cllrso piiblico; farinai iiri lia<ler ii?riieiiso quc iiifluirg e11 las idees. en las opinioiies y en los actos de las aeiiimciones futuras ...> (x i lh , O. C., ed. 1688. vol. IV, l,ag. 43.)

S. E l caiivi no representii, en I'aspecte innteriil. cap tnillora nl>reciable, cíir les iiitle6 ~ ' a r r e i i g l e r a r e~~ a uiies celles boisrs rlc sostrc, al llsrg d'uii rbiiec ~>;issodis. 1 1 I ' l l i 1 : : Graiii:itica, Doctriiia Cristiana, Histiiria <le 1'Anlic i del \'U!, Ses t a tn~n t , liittls comans. h l i t o l ~ g i ~ , Iletbrica i I'ostica, MatcsiAtiques, Autvrs clissics Ilatiiis i cnstellaiis, Geografin i Hisldris. Slenirnts de 1;isiri i Quíniica, Psico- lugin i l.bgica, Gtict, Histiiri;~ I'atural i Liriigiin l>.'raricesa i Atiglesn.

M n s K i i i a n : f.os biienos bcrc<ilo?iescr. narccloua, ed. Poliglota, s. a. C A a ~ i n n Prrjnr. : Lii L'niimcl-ridad, 1 I . l i 1 . l los Colc~<or y los Esc?iclns d e Lloicelo+ia c ? ~ lo.? siglos X l i l l l y XIS . Barceloiin, Boscli, 19%.

9. Diguciii :ii>iiris <I'acab:ir, i l ier n cnriili1et;ir la iignificnciii rlel mestre, qiic si lieni ariotnt el iioiri de 4li18 i Poiitkarials coin n deiseble dc Maniiel Cas:iiiiadn, trobeni cii la Ilista aluiiiucs drstncats aiiib ia nota de sobrernlirrite a la dtedri i de 3luiilau,

F o u eii aquesta avineiitesa que sorgí pe r a I ' e ~ i s e i i ~ a m e u l de la l i teratura uii jove d e viiit-i-ciiic aiiys ; que ja s'havia fet remarcar pels seus estudis publicats a Et Vapor, i del quai es presseiilia l'es- plaiidid fu tur : Maiiuel M i l i i Foiitaiials.

E l seu prestigi resta comprovat pel le1 que eii iiiiciar-se el curs d e 1643.1846, a l'església de Betlem, li fos eiicomanat el discurs iiiau- gura l . Eiis iiiteressa remarcar de seguida que Maiiuel M i l i i Fouta- nals pertauyia eusems a la Facul ta t d e Lle t res i explicava Reto- rica als cursos de batsi l lerat . C a l coiisiderar-lo, doncs, com el tercer professor de la iiostra inateria a 1'Iiistitut d e Barceloiia ' O .

Per n coiiipi-eiidre aquesta diialitiit rccorrlareiu 1.5, distribiició dcls estudis seci~ildaris i siiperiors a partir de 1:i llei Pida1 [le 184ú. Cotis- titiiien els priiriers, els aiioiiieiiats ciric cursos del I>atrillerat eii Iiilo- sofia. l'er a esdcreiiir Llicciicinl eti Filosoría, calia aprovar <los cursos [le 1,licenciatiii.a eii Lleti-es i dos riiés de la Lliceiiciaiiira eii Ci6iiciec. , % liitgueni eli coniptc rliie csislin iiiia certa llihertat eii l'ordre rl'apro- vació de les ~~~iitCries, i que, lier illtra haticla, els locals ;iiacl6iiiics c~.cli els iuateisos. Ilc fct, i ri'iin;~ iuaiiei-;i rategbi-ica, I'liistitut pertaiiy n la Uiiirersitat fiiis al 1.800, data rii qiie {re" <Icl'itiiti\;a vig6iici;i ln llei de 9 de seteinlire de 1857, i reglniiieiit del 22 de iiiaig <le 1860, qiic ordeiii el f~iriciotiartieiil iiiilepeiidciit ilcls ceiitrcs secuiidai-is, niiib direc- ci6 i :idt~iinistrnció rliferciits (le les de la Uiiiversitat.

iViilh i Foiitaiials, que ja havia exercit l'eiisciiyameiit d e t ipus m i t j i al Coiiservatori del Liceu, fou iioiiieiiat el 1."' d e desembre de 1844,

iier!cai-gado de la eiiseiiniiz;~ cle Literatura e Historia, que era - di i i Rubió i Oi-s -, csi iiqiiclliis calendils, iiiia iic las nsigiiatiiriis de tercer aiio de Filosofía. A és;: !c Ilaiiiaha Mili iil'ás arlclante sil pcq?rclin cátedra ".

Eiectivameiit, els estudis de Retórica eren placats a l quar t cu r s - iio a l tercer, com diu Rubió i O r s - d e l'eiiseiiyameiit secutidari,

Joscp Col1 i Velii i Jorep Lliii6 Poiis i Gallnrza, que Iiavicii d'e3deueriii-nc els succes- socs. (Di(!~ibnciÚ?h ,de Prllltios eli iru Utriueviidod Lilrrnlio de Bni-cclo?ia, n;irceloiia, Trnl>rriitn d e Joaq~liu Verd;iguer, 1841.1

10. Aq~~esLs cursos e1211 at lo l t lwats indisiintanirnt T~lstiizito o i . ñ c ~ ~ ~ i a d da ~ ; i l o . sofia, fciit-se constar gairehé sriiipre aagregndo n la TJ?iiversidnda. el que provoca [ieqiirnts confrisions aiilli els ciirsos ci iperior , iiinrcnrlnirislit iiniversit;iris. Sciihla t i t ic ~ l i : i q ~ t c s t ~ cinc cursos, e1 darrer heiiia u i i caricter iiiixl d e pre-utiireisitnli. Veg. A DE M TORIIE: Reselin liis16~ica y dCc~iPtillO. de 1. Uliiueriid,zd di B n ~ c c l o r ~ n . Uarccloii:i, 1929, pAg. 87.

11. Not ir in <le L i i ui.do g esi:riLos iie U. MiilaicL illild 3, IioliL<rrigls, Barcelona, 1887, ~ 1 % . 80.

qiie quedaveii seiiipre lligats als estudis de Ilatí; qne ja es feieii als trcs priiners cursos i que continuaveii al ciiique auib ?'raducci<in de cldsicos. La Literatura. c o m a materia liistbrica, pass2 a estudiar-se a la facultat a partir de les reformes de 1845 1 2 .

Fou, dones, hiIaiiue1 Mil i i Foiitanals el priiner professor de Re- torica, aiiib iioineiianieiit oficial, del que havia d'ésser Tiistitiit de Barcelona. L a fusió dels dos claustres és evideiit. Al Catilo.qo ' e los se~iores firofesores que apareis publicat a les darreres p:igiiies del discurs iiiaugural del curs 1845-1846, es distribueiseii aiuí els eiise- iiyatneuts: Pablo Pifewev, suslittrto de L a i h , R e t ó r i c ~ y Poktica: ]tiun Coriada, sustilulo de Mitolqgz'a e Historia; Lic. D . Manuel Mi ld , sustittcto de Perfección dsl Lati.+% '"1 B. Antonio Ber .pes , s u s l i h t o de L e n , p a Griega.

Heiii de recoii6iser que la relació dels cirrecs que acabeiu de fer presenta dues materies inequívocameiit d'eiiceiiyaiiient secuiidari, les de Piferrer i Cortada - o sigui del «batxillerat en Filosofian - i dues pertaiiyeiits als cursos de la nllicenciaturan, els de Mili i Bergiies. No 6s iiienys evideut, pero, que el 1846 aprovareii I1e.;aineii per a esdevenir professors, entre altres, Piferrer, Mili, Llorens i Barba i Rersiies de les Casas, proinoció oii apareixeii barrejats professors d'anibdós graus i ja heiii vist coin, per altra banda, i segoiis Rubió i Ors, Mil3 eiiseiiyava el tercer any de Filosofia, és a dir, en ple enseiiyameiit secundari. Aquesta dedicació eiis la corifirina l'estudi de les seves prodiiccioiis didictiques.

Recordi's que Mili iio va assolir els graus de Lliceiiciat i de Doctor eii Filosofin i Lletres fiiis al inarq de 1845, cindispeiisable este Gltiiiio para poder optar al de catedrhtico de dicha Fascultad, v el de Regente de primera clase coi1 destino a su sección de T,etrasi, 14.

T,a seva ressoiiaiit funció uiiiversithria devia fer oblidar la niés 1110- desta de l'ensenyament secuiidari. El propi Rubió i Ors, en comeii- tar I'aparició del Compendio de arte poética. aparegut el iiiateis aiiy 1844, no s'euplica la finalitat amb la qual l'obra fou coiiiposta :

<i¿ Qué objeto se propitso Mili i,I escriliir aqiiclla obritzi ? Debo coii- frs:ir que lo igtior o... Milá iio po<lí;i adivinar i i i 1814, eii, que dio n los t6rciili,s arluclla obra, r i i que al añri si~iiiente se le eiicoiiiendarri la catedra clc Litci-ntura, i i i iuiiclio iiieiios q u e debiese algo niis lardc ... dcseinpcñar itiia de las iiiievas y tii5s itiiportaiiles eiiseíiaiizas, la clc

1.2 Glr. ur Z I ~ R A T R : ob. cit., vol. 11. ptigs. 38-39, 42-43, 13. @Por Real Orden de 16 de fuero del íiüo sigiiiente, cl gobieriin de S. M. diy-

!i:ibsse cuiiiiriii:ir aquel ~iotiil>rnriiirutu (el de eiicargado) trocaii<lo ncliiel I iun~i l r lc titiilo por cl iii5s Iioi,roso de fii!l>stitutu 4r La nieuciuuada cótcdra.u ( I l u u i U r OKS, ob. cit.)

14. Iluu16 i 0 ~ s . ob. cit., D. 82.

I,iter;itiii.a geiicial y cs~iiiiioln , y por lo taiito no para que tuvicscii sus discípulos iin libro ilc texto qiie, por otra pnrtc, Iiiibicrii rcsiiltado para dicliss asigiiaturas cleficieiiieo ' j .

Aquesta producció iideficici~tei) pe r a u11 púhlic uiiiversitari liavia estal coiicebuda, seiis duble, per a ls aluiniics del batsi l leral , a ls quals coiitiiiiia fidel, encara, eii 1849, quaii redacta el seu Ma- r i u a l , les proporcioiis del qual li fa11 doiiar, Iiuiiiorística~ieiit, eti uiiü l letra dirigida a Kubió i Ors, el 110111 de digi1,a.l de E s t l t i c a "', obra d'aulbició iiiodesta, de gG piigiiies, coiifessadaiiieiit iiifluida per Coii- siii, i que M i l i supera iués t a rd aiiih el seu i~ioiiui~ieii tal t r a c t a t d'Es- l,i.lica. ", aquest sí rcsoltainent orieiitat a l s estudiaiits de la Uiiivcr- si tat ".

Tei i i~ i i , ciicara, uiia a l t ra dada que eiis coiifiriiia que MilL era professor a I'Iirslitut. R s uiia llctra d e P a u I'ilerrer, datada el 6 d'oc- tub re de 1845, dirigida a Maiiuel d e Bofarull, o11 l i parla dels seus desigs d'esdeveiiir professor de 1'Iiistitut de Barceloiia :

ccni torlus ino~lus te siiplico te iiiloriiirs de lo qiie ~iliriliis sal~ei s<ilirc el'particiilar, ~izirtieiido del priiicipin de que aiites eiiseíiaris est:i m i - t o ;i 3,ianiiel iltilá, qiiieii te dirá si las (los cáteilrkuq, 1;t de IIet6ric:i y I'uética y 1;i de 1,itcratura soii disliiilas <le la íitiira rIne aliora p;ii-ccc colii]~reiide eiitranihas iiiaterias y él rlesciiipeíia, y si 1;i qiie él ohtieiie es la cuiiiprciirlida cii rl ~ilaii cijn i.1 iiotnbre de 1,iteratiir;i o cual, es decir, que iio des el iiiás iiiiiiiiiio jlaso sin qiicdai- iicorilc cirti él acerca rlc ciialcs scin las clases sobre ijue piiedo coiicebir algíiii <leseonC0.

E1 prestigi de que gaudia , coi11 Iieiii vist , M i l i i Foritaiials, fa que dcpciigui pricticaiileiit d'ell la distribiició d e les iilat6ries eii I'eiise- nyameiit secuiidari. Sabeiii fambé - ho venre111 d e seguida - que el programa que presenta Pi fer rer a les oposicioiis de 1'11istitut és calcat del C o w i 4 ~ e n ( l i o de l Arle l 'ulticn, el que coiifii-iua qiie estava

1 5 ROHTO I OR, id., p. 94. 16. Rui5rU 1 Li.i;crr : Don >,fnriiiel A,Iil.á y Foiiln+tnl.s, U ) 1. 17 . Bfertii,niiiei~t, Mil:, eii squest llibre ciifoca la iiiat&ria eii In doble dirccció

de tr;ictnt <le reLbrire i d'liisldria de In literatura tal coiii r c prccisnt eii cls plaris <I'estu<lis iiniversiiaris. (veg. Crr, i i s %ii<xiir, 01,. cit., x.01. 111, plgs. llS.111.)

IR. E1s cloi plans de la didacticu d e MilA resten perfeetaiiient estructurats cii ci projcctp d 3 0 b r e s Cui@lclc i rorll~ulnt pr i Joscp Noig i ltoqnC, a l qual figrircii, cii el primer voluni (iralados elciiicirtofes d c L i t eml t l ín l . a tiiés del Co?iipeiidio. qiie j a lletn esinentnt, rls opusclcs dli~lii ioi de l<&lórIi:n y Podl$co, ~Mniii,ol de Esl i l icn, nlanrioi de Bcclumaci6r~ y Pyinci t ios de Li l e ra l i i~n Espoiiolii. Corit 6 s sabut , a<lltrsts ires darreri iiu apareireii a i'rdició de O b ~ n r Coi i t pLc i : !~ ; "u:iiiL :ii Coinpcridiu. nparcixia cotii :i

~petidi\- <le l n Esidi i ia y i'?ol-in Lilaiill-io que. ct~ccrl:iilaiiiciit. figura eii el i>rojcctc que coineriteiii, a part deis riinrianlr que La?? I-evelodois súii il'ulin rocaciii per 1s dlUictica dc tipris iiiitjzi t i i 1;i vida prolessorni ~1'Eii Mili.

19. A. 1 % ~ : Cuiilsib~icid i l'cbisiolicrr d e l'<iii Yifar~ei - . aUut l lc l i de l'hcadeiiiia dc

destiiiat als aluniiies de batxillerat, fiiis a I 'extrem que Piferrer taiii- hé va adoptar-lo con1 a llibre de t ex t a I 'Iiistitut. 1, fiiialiiieiit, hein de suposar que, des de la mor1 d e Piferrer (1848) a1 iioiueiiameiit. de Josep Lluis Pons i Gallarza (1857), M i l i Loriia a prendre la responsa- bililat de la seva apequefia citedran, a la qual liavia dotat d 'uii primer llihre de t e s t , admirable i exetilplnr, redactat quaii tenia virit-i-sis aiiys.

P e r a valor~r- i ie la itnporthticia eiis cal recordar, eii primer ieriiie, el que represeiita com a reacció coiitra el fauiós f l r f e de 1i.ablar e n

prosa. 31 e n -Jevso de Her~riosil la, el qual, com reporta IZubió i O r s ,

ccotriu tcsto iii~ico iriipursto por Real Ortlcii (19 <le dicieiiibre de 1825) cjii-ció li<iiiicu il<,itiiiii<, y ~ier~iiriosisiiuu iiiflilju cii lii juieiiturl csculni qiie prececIi6 a 1;i iiiiestra, ])or el exageraclü rigorisiiio de siis pi-c. ccl'losx 20.

. I I T

E l Cumpelzdiu niereix uiia ateiició especial. Es u11 opus~cle de 138 pigiiies, iiiolt pulcre d'impressió, i sorpreiieiit coiii a doctriiia. E s t i coiiccbut eii forma de dialcg cscolar, per6 cada iiiateria és objecte d'arnpliacioiis discretíssimes basades eii les posicioiis esteliques m&s iiioderiies en aquel1 moinent. Així, per exemple, quan d i u :

"La poesjii Iia roto :~lliiuariieiili. los rstrcrlics valles rliie 1iliiiliib:iii su carrera y rccorriciido pl C ~ ~ I I I ~ X , de la historia se I in e~icoiilrarli~ cuii iiuri-os 1iisii:iiitiales y iiiar:ivillusiis espcctbcii1os.n

1 alegeis, a ra , a guia de coiiieutari eii lletra iiieiior:

"El ciego coplero que rocleado de crédulos lobracloi-es rcflere p:ivn- rosas 1iistori;is ; el viejo iiiericstral qiie al ilivisnr las torrcs ilc. so sciior fciic7kil siciite reriacrr en cl ~ieclio los fuegos de la jiivetitucl ; el ti-owdor airosaiiiciite vestido que, acoiiipaiiáiidose coil la 1)aiidurri;i pru\ 'u?ml II COI, el tirlia : l d 1 cir'irra dc oro, riicoiitaixi ccrcniií.?~ de T.anguidoc o del L,lohi.egat, coii los iiibs cliilces aceiitus ile la dulcísiiiia liahla leriiosilili ; el goiidolei-o que al cruzar su batel aticlius ca~iiilcs platcaclos por !a l u i ~ i ~ sns~il.aha s~iaves querellas ; 1;i

Iiuri de oriente que diiraiite uiia iioclie serena recorría caiilaticlo ver- gelcs clc nal-aiijos ; el ainericaiio Sacheiii qiie al pie iIc iiria ciiecatla reci>rrlal>a los cantnrrs dc sii iiifsinciii ; l a i~iiiyii dcl riarte qiie coi1 silvestres sagas coiiiiiovia los gigaiitescus altares dc piedra . . . tu<lus estcis ca~itores liati api~rcriclii eii PI pres~iile siglo y iitiiclo i i s iicciitos a los subliines versos clel ~iatlre Hoinero.o

.. ., E1 inateix sciitit eclectic trobein eii I'estudi del teatre, oii coiitra-

posa cl clAssic que M i l i aiionieiia uregularv o earregladoa i cl icatre

80. Ob. cit., p:ig. 118. .SG(Iíc EL C.oll~$elldio, veg. pigs. !Id i ss

La p e r s o n a l i t a l . de Pau Piferrer lia estat sempre voltada d ' u t i a

aureola de simpatia i d'iiiteres. El to malaltís de la seva curta esis- teiicia ; la scva seiisibilitat, i la copiosa producció que eiis ha deisat I i a t i estat objecle d'estudis parcials ", aisí com el seu epistolari, tan ric i suggestiu ':'. Una recent tesi doctoral,, encara iiiedita, de Ranion Car~ i i ce r~ ens dóiia, pcrii, la primera visió de c o t i j i i n t , afegiiit dades iioves a les ja c o t i e g u d e s ", taiit eii I'aspecte litcrari '\om e i i el de la seva f u i i c i ó docent.

r'iierrer c o m e t i c 2 la seva carrera de publicista a El Vapor ; que i i i s e r í al llarg dels seus t i ú m e r o s de g e r i e r de 1837 la I l e g r i i d a titulada El caslillo de Monsoliu,; e i i 1838 publica articles de critica a El Guardia Nacional . E1 1839 apareis el priiricr- volum dels Recuerrlns

bellezas (le Espaiia, llibre que produí u11 i t i i p a c t e . e x t r a o r d i i i a r i pei que fa referencia a la presa de conscie~icia del iioslre país, i que, sens dubte, influí damunt l'obra de Bécquer I-listoria de los templos de Espaiia, la introducciíi de la qual és calcada dels capítols inicials de Piferrer, com he pogut demostrar eii un altre treball '".

?2. Salirr Piferrer, Ei.ins o): NIi>~ixs : Diccioriorio. biosr4fi<:o . . , vol. 11 ; M1r.R : O. C. , vol. 1 V ; K U R I ~ i O B S : Pl fCrrr~ c ~ l l i i d e v l l d ~ desde e l . p ~ i r t o de uisln iir la i?iiclicidli i i~ l i r l i ca , Rnrcclonii. 1894. S I I I D ~ : Piferrcr (?lecl-01o~inJ. R n r c ~ l o ~ ~ , 1884. CoitiilUu : Pifcmcr. coi~ridcrodu colno iilcvato y poeta, 1i;ircrloiin. i698 A l o n i s : I'ifCwe? y 10s ~ l b t i ~ o s , <tI.os valmes litcrariosn, 0 . C., vol. XI, Medrid, 1!I%1.

23. Nirnr.nu i>'Oi.wr:i~ : Episto1nr.i d ' E n Afila i Fo~ilnizols, uBibliotcca Filolhgicar, t 1, 1922. AN'PLGAS : E L episioliirio de I'oblo Pifcncr-, ulfciiiorias de I R Kenl Aciidriiiia de Biicnas Letriisa, Rarccloiiii, 1930; PONS i Min~uirs : Co~r-espoadL'?itia d e Pori Pi- fevier i 'I'omdr Apt i ió , nBolletí d e In Societat Arqueolbgicir 1.iiliíiiinv. I'alm:~ de Ira- Ilarea, 1133; Pki1 (Ar ,uo~s) : Cor~trlliiicM a I ' C f i i s t ~ I ~ ~ i de Po71 J'ife71~1 i l i h b ~ ~ g ~ s , rnut l le t í d e I'Acsdeiiiia de l<olies Lletrcsn, Barcrloii;i, 1933-m36.

24. piibio I'iferrer. ~iogr-of ia g estudio crllico. 493 lolis iiiecnuagrafiats. Dcc la scvii ru;iri>lt;i a ln geritilesn de hlarlí d e Riquer.

85. Pau Piferrer i Ftibregas vn iiPixrr a Barcelona 1'11 de desrinbre de 1815, d'riiia fan;ilia riiadcsta, arrelada n Vilassar de Mar. Passats cls estudis priiiiaris, dc l s quals tio en resta d~>cuiiieiitnci<i. cursd friincks n les esculrs de I;i licol ]a+i~ir de Co+ii~rcio d c Catnlzwin, i d i b u i r ii !a L'suiela Grnlriifa d e "4oblcs A l l e s que patro- c i ~ i : , ~ a 1s iiiateirn entitat. itr 1iiatricul8 tiinilrk de iiioteiiibliques n I 'Acade~ii i :~ de CiPIti- cics i de Filosoiis a l Collegi que els beriedictins tenien a Saiit Pan drl Caiiip. i\'o 6s

~ ~

firis 1816 - j a nomenat, com Iiciii vist, professor sribstitiit de J<cthric;i -qiic nsso- lcih cl grnri <le u n l ~ i l l e r eii l?ilusufia. M,eiirrcslaiir, i iprut i i i i i t 1:) trsrariraiiii ~ i c 1:i

u i i i ~ e r s i t n t en 1845, Piferrer cursi estudis d e jurisprudencia. h l a l ~ r n t el desori d'aquelln ~ ~ g a n i t ~ ; ~ ~ i l prdagdgica, el* eryedierits acrediten eii Piferrer un aliiiiiiic brillant i ilprofitilt, nies iiieritori pcls icii>y~bliiusus priiudes tuc la pu1itic.i <le l., ~.i!ll,ll tiavessava.

2U. R t c ~ u i ~ : Obro.?. vC1asicos Verrariio. I?n curs d e publicacib. Scria iiitcresíaiit uti psr;ll.lel entre aquestcs diies figtires, niiibdiics nialaltei, dr Ili~irl prcntñtura (Piferrrr a ls t r rntn a i i y s ; lltcqcirl nls treuta-sir). i 1liq:idc: liel tiintcis ciilte vrrí 1'rsliiritn;iliiiiii

De les dades que e i i s facilita l 'e>iceLle~~l tesis doctoral, ja alludida, recollim les que a f e c t e n al període que va de 1839 a 1843, en el qual Piferrer actua com a professor privat al Collegi que regentava don Francesc Casal (ainb el títol poc e s c a i e i i t de iicatedrático de Retórica i Poéticai, i t a i n b é de professor d'Historia d'Espanya) i al ja esmen- Cat a I n s t i t u t o Barcclontsii, aleshores el centre pedagogic de t n é s prestigi a Barcelona, que dirigia, com ja h e i n di:, cl professor de Mgica K a n i o n Martí d'Eixali "".

Vegem ara elcarní que feia la seva actuació com a doceti ' t , dinlre de l ' e i i s e n y a ~ n e n t oficial. Ja hem vist que, en el cataleg de professors

rermdnic. El solc de Piferrcr en I'olirn de Bfcquer 6s evideiit. Vegerii-iie la coxii. pravacih :

PIFERRER BECQUER

~Ni~so l i oc liedirenioí :i las rrúiiicas y n rR~g i~ t rn r ex i i 0~ 10s ~rcliivos y 81 COI,.

los ai-cliivos I:i mrtiiuriti de aqiiellos tieru. siiltar loa gloriosos nrioles de iiiccstra Iiis- pos y 1;i pintura d e las coslunibrcr lxr - toria, i i o reliioiitareritos de feclt;i en fe- diclas; y con celo y cliligenri;! grandes i'l,a, linatn dercubrir las f u e n t e s de I;i

erpoiidremos lo poesia de las que iu11- fiiosoIín y del snl>er el? el silencio de los sistrii allí e n donde se coriserva la ali- c1:iustrn.f y, en cl origeri de éstos, el arco ciúii y respeto a los tlsos con que nues- de triurifo que elevó a cada u t l a de CIIS

tr06 aiitcpasados celebrar011 l i s misterios virlorias la Reeoriquis1a.u aT.a tradiriiiii ilc la religiln y las fiestas trsdicianalesr rcl i~iosn es el eje dianiaiitiiio sobie el

n 1 . 0 ~ anticuarios del pnis n o Iina Iieclin que gira iiueltro pasado.. iiih que ramitiar por la selidn y a trazn- ii1.o~ honihrco de rcpiitneihri. t l i r j o i nd- d a por aquel estrilar ilustre» ( J~~e l l o t i o s ) . qririda critre riucstros nrqueólogos Iian

vlil filasofismo y las guprrns iiitestirias tomado sobre sus Iioriihrns, rio sin coii. Iian menoscabada la se?icillez g amor a Lar anles cnti el apoyo de la Tglesia y d i la tra<liciún.n la opiiiiiin ~>ítl>licn, le colosal enipreia

s1.a mia abra destructora de los filósoíos de armar el esqueleto de esa era porteti. clcl siglo xrn i y In re~~nluciiiri Iinii pnsa- tosa que, licrida dc niuerte por la dridn, do coiiio uii sapio de muerte sobw iiues. acabh con el Últirno sigla. tros iiionrimeritos ... Firiiics eii la obra eo- Acsío cuando ys reunidos sus fragmcii- nierizada, nosotros abognmos por las creen. t<is i>iiiiganios en pi? el coloso dc las cins. respelamos lni bueiins coatrimlires y creencias, sus gigatites pioporcioiie.i Iiu- pediiiios a las tradiciorics su poesia. Y en millen y couftindaii In raquítica Babel dc ella iio Iiaceiiios 1116s qiic lo quc nos dic- la impiedad.~ :en n t ?e s t r s~~ ererllcias mismas ... n Historia d e los templosde Zspoñn

(Cntnllilio. Introdircrión)

27. blriitrcstatit s'lia oberl ja iasaa can) n criric teatral al Diorio ric Borcciuir<i. i coiii a redactor del3 Rcctierdor. El 24 de 5cbrcr de 1844. Pnu Piferrer és e l e ~ i t riiemhre rcsirlent de In iiostra Reinl Acnd*iuin <le Baiirs Lletres, eii In qnnl ja colla. Iic,rava i a la qrial, desprea d'elegit, distiiigi aiuli l'assist&ncia i esfor~.

l'aiiihb Cs d'aqucst any cl nameiiariiciit de asuh-hibliatccario scgrriidnn <le In Ibiblio- trcn dc Saiit Joan, quc, cotit se sap, aplcgnrn, de s de 1840, els ioiis Ibihliogrifics del. roiivents destrriits quant In crema de 1835. E l tito1 de usu1,-bil>liptecnrio primero. foil ntrihuit a Eii R a c a i Coriict. Pifcrrrr qucdi molt Iligat 1x1s horaris del cirrec, ohte- iiirit, ii canvi, estatgc zratuit al local d e la biblioteca, cosa quc li procriri rices tard L I O ~ ? I ~ T O S O S nisldecii~is. Melitiestiiiit continiisva 1:i íeva tasca pcriodistica al Diorio i a Lo Vevdnd. la ~irililicnciú I,er eliticgor rlels Rci-tiei-dhr i del prriddic &l Ceriio- u11 collobori Col1 i V~lii-esgotntit visilile~iie!it la seva natt>r;ilesa ]>roe iiinlniesa pei- la inalsltia quc cl dupiiC, eii plmena jovcritut, al scprilcrc.

imprts aiub el discurs inaugural del curs 1845.1846 figura Piferrer com usuhstituto de Latín, Retórica y Poética". A l'iiides del Diccio- nario de Madoz corresponerit al 1846, figura també anib el iuateis chrrec.

Aquests nomenaments foreu deguts a desigtiació directa, per hé que cl Diario de Barcelona aplaudeis

oel tino y acierto con que el M. 1. Sr. Jefe Superior I'ülitico de esta pro\.iiiciii ha procrclidn al :ionihraiiiicrilo de siihstitiito p i r a las clases [le catedráticos clc esta Uriiversida<ln la .

E n constitiiir-se, d'acord amb la llei Pidal, 1'Institut Provincial de Segona Ensenyanca de Barcelona, Piferrer passa a explicar-lii una materia que teiiia oIicialment dos títols: aSraduccióii de clasi- coso y ~Ketórica y Poética». . D'acord amh la citada llei, els pro- fcssors es dividien en ((Kegentesii i ucatedráticosa. Els primers eren prolessors liabilitats per a l'ensenyament, i es dividien en Regents de primera (quaii posseien el títol de Doctor) i de segona, quan no el posseien. E l títol de Regent s'obtenia per niitjii d'uiis esercicis a la Universitat. El de catedratic, per oposició a Madrid, escepte quan la catedra pertanyia als primers quatre cursos del batsillerat, que podieii fer-se a les capitals de districte universitari.

Per a obtenir el tílol dc aKegenten, doiics, va haver de realitzar Piferrer els esercicis corresponeiits i de presentar un ampli programa de la materia, redactat en cinc folis, que es conserva a 1'Arsiu de la riostra Universitat. .4ctuareii com a «coinisióii de censuran, don Juaii de Zafont, don Manuel Buch i don Manuel Mili i Fontanals. Pifer- rer fou, aleshores, l'úiiic opositor i la tramesa de la documentació anii acompanyada d'un informe reservat del Rector de la Universitat, on es fa constar la seva hona conducta moral iiy me prometo - diu - que desempeiiará perfectamente la Cátedra, si S. M. se digiia iigra- ciarle con ellaa ''.

L a nova situació ofimcial de Piferrer era incompatible amb l'en- senyamcnt privat a I'riInstituto Barceloiiésu (que, per imperatiu de la Ilei, passii a anonicnar-se colegio Barcelonés»). Fou aleshores que proposh com a substitut a en Mafié i Flaqucr que, segons reporta Joan Maragall " O , s'espanC2 davaiit d'uiia tasca per a la q u a l no tenia alesliores coneisenieiits ni esperiencia, demanaiit ajuda al seu atuic Col1 i Vehí, que li va reconlanar, per a preparar la llisó de I'eiideiiii, la aFi~losofía de la Elocuenciau de Capniaiiy, obrint-li a is í

28. ClRNICEK, f o l s 146-146. 29. C I > K I . ~ < J ~ N . PLIcIv~? ~ ~ ? l s l d C r o d ~ C D l l l D l i l 8 l ~ b y pufliii. R a ~ c r l o ~ l n . l89ii 3. I l iogrof i i i de loniz !MoñB i Finqucr, Rnrceloiin, 1912.

un catiií iriiportaiil eii la doceiicia, ja que, poc dcsprés, Maiié i Fla- quer esdeveiiia director de la Iiistitució, substiluint al P . Salvador Mestres, qve produí uiia escisió en el ja cilat .Colegio», donant lloc a uiia altra iiistitució pedagbgica anonienada asan Jorgeii que aplegi els iionis de Maiiuel i Pau Mili , Joan Fraiiccsc Carbó i el propi Pifer- i-er, que Iiein d'etiteiidre que esplicava uiia materia diferent a la que regentava a I'Institut.

El programa de I¿ethrica prescutat per Pau Piferrei-, basat esplí- citaiiieiit - con1 ja Iieiii dit - en el Coviipend.io de Arte l'oilica d'i311 &fila i Foiitatials, que Piferrer judica abreve por el volutiien, largo por la doctrina, rico de observación y de ciencia», proposant el Ilihre coIn a text a rilés a niés de la seva aritologia titulada sclásicos espaiiolesn de que parlareiii inés eiidavanl. E l tribunal o «coniisióti de censuran proposa a Piferrer com a aRegeiiter el 24 de setembre de 1846 " ' ; pero de I'esfoi-5 realitzat - afegit a les seves tasques editorials i periodístiques - eii sol-tí seriosanieiit afectada la seva salut. To t I'any 47 tempti Piferrer de refer-se, davaiit el panorama d e l e s oposicioiis a la seva citedra, un cop fracassada la seva gestió (realitzada a Madrid el mes de setembre de 1847) per a obtenir-la d'acord amb l'article 1 0 2 de la llei Pidal apor circuiistaiicias particu- lares extraordinarias.. . podrii el gobierno concederle uua cátedra.. . siii sujetarle a concursoo .

L'estructuració de la docrncia oficial de la llei Pidal feia iiiolt difícil - alesliores coiii ara -- aquest camí, i exigí que per a obtenir la catedra, Piferrer realitzés encara unes oposicioiis, car la materia que explicava, corresporiia a la categoria de catcdritic, per tal coiii estava situada al cinque curs de Filosofia. Dc les dades que aplega Carnicer seiiibla deduir-se que Piferrer obliiigiié oposilar de Bar- celoiia estaut. Sabem, pero, per Rubió i Ors, que Piferrer va ser a Madrid el 1848, oii conegué Aiitoiiio de Trucha, e1 que eiis dóiia uiia coiifiririació d'aquest uiatge. Al tribuiial hi figurava Roca i Coriiet '12. Piferrer prcsenta un treball titulat Tiicisitudes de la lile- r a t u ~ a e s~ i i~ io lu , obteiiiiit finalnieiit el soiniiiat iioineiiainetit de catedritic de RetOrica de I'Instilul de Barcelona, aprovant els darrers esei-cicis aiiemiiie discrepante» el 2 de febrer de 1848.

i l inb I'ohteiició de la catedra entrern al tercer periode de la vida doceiit de I'iferrer. El 20 dc inaig de 1848, el seu boii amic Llaiiza

91. C i ~ ~ l r l c B ~ < , Col. 157. 32. re-e rerelin d e l ncl?ioi 1-cno<:iii>iciilo de lo lcfigzio y de In l i fcrnturn ci i l i i l i i~ios.

Ilarcclolia, 1877; i i l , Nolicia d e In vidi, y errvitoi dc D. 1. I<oi-o y Coi i ie t . 1l;iicelotin. I.S7ij, p:q. 1 5 A I'nrticle de Truebn que es cita (o1.a Iluslrnriiili i<sl>nñol;i y Xiiicri- c a l i n u , rlrl 2' dc novciiil~re dc 1875) iio I i ; li:i, ]irrh. c:il> ie fer l l ic ia a l'iferrri.

33. l i cp ro~lo i t :, Coici:ció?i id? al.iíi:tiio.? escogidos (1854).

l i traiiiet, des de Madrid, el tito1 adiii i~iislratiu de catedrit ic, que, amb inaquiavelistiies iiiiioceiits, iiiteiiti de fer compatible a t ~ i b la seva fuiició i liahitació com a bibliótecari de Saiit Joaii, ara e11 lluita oherta amh Eii Roca i Coriict, que s 'apoderi de les claus i desiioiii Piferrer, que va liaver dc cercar iiou dotiiicili "'l.

Malauradameiit, per pocs inesos. T,a inalaltia que patia havia agreujat els seus eslralls. El 25 de juliol, 'au Piferrer iuoria jovc- iiíssirn, a ls treiita aiiys de la seva vida fecunda i iurmciilada. L 'A- cadeiiiia de Boiies Lletres li dedici uiia sessió iiecrologica, eii la qual Ma~iue l de Uofariill Ilegí el treball que havia preseiitat al coilciirs per a la citedra,

~Iloratido - diii cl Urusi - In ~ ,krdids dc iin joveti kile~ilo, cii cuya prorliiccióii ot-igirial, Iletiii iIc fucgo, <!e tiiio y de erudicióii profuiidfi, 11rillab:iti aquel estilo ~ieculiar suyo, nqiitl leiigiiaje caelizo y severo, cotistaiite y eiiérgicos

Eiis és difícil dc juljar la persoiialitat de Paii Piferrer coil. a professor. E l s iriforiries olicials adduits per Cariiicer s&i sempre favorables, pero alludeixeii soviiit a les inalallies que l i feieii difícil la c i r rega doceiit, esseiit així que les classes ereii iiiolt ~ioiiibroses i l a iiiatrícula. nioli densa ':".

E l 2 8 d'abril de 1846 escrivia al scu atiiic l'etii :

.Mi salud sigue así as í ; lict-o la ilcliilirlail ilc l , ~ i I i i i < j i ~ L S iiiiiclia. ); cu;iiidr> ~ i i c canso csplic;iii<lo eii ! ; , S dos cAtc<!r;is rliic ttiig<i, i i i iiic

cjucdii \wz liara Iiiiblai- i i i el dolor y lir;i~ile~ mie ila soiegon ".

Duran t el darrer període cs va Ter substi tuir pel scu fidel ariiic Maiié i Flaquer, esdeviiigut regeiit dc la c i lcdra de Ket6rica eii 1847, el qual va Iiaver de hlasiiiai- els dcixebles per la poca cal-itat ainb qui: es produieii davant del se11 pi-ol'essor, realiiient esgolal per la inalaltia terrible, riialgrat que altrcs tes los , coin Iieiii vist, seiiihleii demostrar u11 suau afecte pcr par1 dels aluiiiiies ".

Com a doceiit, de I'Tiistitut de Barccloiia, Pi lerrer va publicai-, ja

34. C.\ii~icsi<, ii,ls. 193 i s i . 3:. LOC. cil. 31,. El i<ecior de In Diiivcrsitat iliii,riii;iv;i ei i 1846: nSiis discipuli>i Ic :ilii-eei:iti

iiorque ~ f e r i i ~ ~ s i m e i i t ~ cs LIII al~irci;iblr pur su. cnii<luci:i, pur su iii<~ralii lnd y por todas SUS ~irc~mitanciiis. Sólo llay que lisnlei<Lilr que tal ven su deiii:isi:i<lo cstudio lc l in rlesiliejorndo Lii saltid. n o ubrtsiite cuy;i Calla iio dcj:i de asistil- a sii c&tedr:i, ;i iiieriní que nlgilli día le sea ~ ~ ~ ~ ~ p l ~ t ; ~ t ~ ~ ~ ? i l e i~iiliosible. Es sujcto quc liará liolioi a I ; i Uiiiversid;id, si Dios le coiiseruii la vida y snlumd coaiu es de rsiierai..u fol. IM).

17. I:?i.lns ur: MULINS. I ~ l c c i o ~ i u i i o , 11, 338. 38. CAilnlcL~, lac. cit.

abaiis de les oposicioiis, i pei-que li servissiii de iiiPrit, una aiiiologia sota el títol de «Clásicos espanolesr '!', que fou aprovada pel Miiiis- teri con1 a Ilibre de tes t . E s tracta de fragments de prosa castellaiia tri:its sota la iiiflu+iicia coiifessada de C a p i i i a ~ i ~ .

E n el seu aspecte historie, Piferrer .divideis la literatura caste- Ilaiia eii set periodes, proceditit a la caraclerització crítica de tots ells, diiitre dels criteris vigeiits de l'epoca : 6s a dir, recoiieizeiit les valors supremes al classicisme i atacaiit les Eornies barroques dc I'ez- prcssió literjria del sis-cerits ' O .

E1 que iuteressa, pero, d'aquest Ilibre d e tes t de Pau Piferrer és la iiiteiició didictica: la lectura és la base de l'estil, eiis d iu :

"Para uii hiieii i1uniei.o rlc aliiiiitios la pidctica siti la Icctiira es ii~il~osiblc, y si11 el atiálisis la lecturki pierde gxiii parte de s ~ i 1x0- i;eclio.x

Uii estudi més acurat de les observucio?is de Piferrer ciis perine- t r i d'asseiiyalar alguiis aspectes de la seva posició crítica, no eslu- diada coin caldria, ja que Rubió i 'Oi-s en el seu treball l'ifzrrer con- sidel-ado desde el ptmto ( la vis ta de la. i+z/snción a~l,ísl.ica "' s'ocupi sobretot dels jiidicis sobrc arquitertiii-a i sobre inúsica. Per altra baiida ja Cariiicer, tot reniarcant que rii la tria dels textos 5s esacta- meiit la dc Capiiiaiiy, ni els judicis li sbii tolalment deguts (per hé que bi ti-obi flagraiits iiiflu~iicies) ", asseiiyala que la perspicacia crítica de Piferrer havia ja estat notada per. Mciiéiidcz i Pelnyo "", el P. Blaiico García '" i sobretot per Azoriii .".

Ja beni dit que, des de la iiiort de Paii Piferrer (1848) fins al no- iuenanient de Josep Lluís Poiis i Gallarza i1857) fou Mila el veritable catedritic de Retorica de l'liistitut. E s possible que alguns professors de iuateries siriiilars, com Josep Ortega o Siineó Tuyet , profes-

31. Rarrrlo?ia. Iiiilireiita dc Tomhs Gorclis, 1846. 40. CAHNICSK (fol. 311) iioin, que .es ch0cniitc que su tiie<lirvalis~i>n arqueolúgici,

Ic periiiirn pasar tan d c ligero sobre lo que eri lo literaria coincide coti lo¡ gi,tico y ioiiiiiitico». I,';it>roxiniació d'aiiibdues estetiqucs, per0, iio era alesliores establertn.

41. Barcelona, ini],. Jeniis, 1896. 42. Fol. 317. 43. Esttidior de Csil icn Litcrurin. vol. V , pig. $60. 44. Ln iilerolrirn croonoln C ~ L 81 sip1.0 SJX, vol. 1, p&s. 432.434. 45. LOS v n l o r e . ~ lilerarias, 0. C. rol. X I , 19<¿1. p:igs. 179.184,

sors de cLatín y Castellano» s'eiicarrcguessiri de. les csp1i.cacioiis. ,. lanibé és molt possible que servís la catedra Eii Joaii Maiié i Flaquer, queja subsistituí a Piferrer, com hem vist "".

Coiii ja hem iiidicat, fou en arribar el 1857 que una reforiiia del Pla d'Estudis separa els eiiseiiyariieiits secuiidaris dels superior5 o iiiiiversitaris, doiiai~t lloc a la iiaiseiica de 1'Institut coi11 :i eiititat

iiidependeiit "'. Fou el seu primer director Joan Cortada i Sala, que fou substituit, al cap de poc temps, pel catedritic de Geografia i His- toria el prevere Josep Martí i l'radell. És~iiiteressaiit de doirar una iillada al pri~ner clausti-e ii7dcpendent de I'Iiistitut de Barcelona per a reteiiir-iie cls iioms de Josep 1,luís Poiis i Gallarza, al froiil de la citedra de Retorica i Poetica ; el de I'Elies liogeiit, professor de Topografia, i la de Joaii Cortada, catedritic de Geografia i Historia.

La persorialitat de Joan Cortada creix als ulls dels Iiistoi-iadors

quc, com Josep Miracle "", reconeixeii la seva importincia, iio tan sols per la repercussió dc la seva iiiinsa obra poetica catalana (recordem el resso ohtiiigut per la seva traducció de La noia fugitiua, de T o m L Crossi), sin6 per la seva incorporació als problenies cspecífics de l a iiosti-a cultura, remarcant amb el relleu degut els temes de la historia de Catalunya als seus maiiiials d'historia dJEspaiiya ; coiitribui~it

efiraynient a la restaui-ació dels Jocs Florals, precisameiit a través de l'Acad?mia de Bones 1,letres ; establiiit al llarg del5 seus excel- leiits articles eii Ileiigiia castellana, aplegats sota el títol Culal'u<a

41,. Seguns repurtii lilins dc I\loliiis, iuu aciitrd~ilico eti propiedad dc k~lin y casrclinuo del Iiis~itiito eprcgad~ a esta Uriivcrsidad, cuya cátedra sirvi6 ci i calidad rlr tal dcstle el di;, l a de 5rpticiiibir rle 1860 en que se le dio pusrsiún 1iast;i que por l<cal Ordeii dc 18 rlc abril de 1851 le fue reinili<ln por S. &l. la irliulicin q u c Iiizo a L:ÚUSB del estad" drlicndii d,e sal~id,. l\l:iíii., iio cal dir-hu,no fou iiini catedrittic titular de I'lnstiiut de Barcelona.

47. S~rprCii dc snbrr que I'niiy 1S57 L'Iiistiltit teiiin ja uii iiiiirr d'nluiiiiies. pct. lhé quc el dircclur CLI la iiicriibria anual correspuiicrit cuiiiessi <iii? alos B~UI? I I IUS

iiu m i i opliciidos y lus rsiu*ric, de 10s profrs,,res son iniitilesa. I<rl>aassiib la llista dels iiiatricnlats, trobern que j:, pudeni rncaliynlnr la nbiiii~ia de les perso~ialitats jii i1rst;iczides rn :i<luelles aules, i ainf anoteni cnrii n guaiiyador del i'reiiii dc Geugrii- fia el qui liiivia d'eeser iiiés tard cl filllex i catedratic Josep Balari i Jovany.

Els prol>leiiies d'itistallació cuiitiniirn epseiil ;iiigoirusus : <el Iristituto vive cuiiio Iiu(sl>cd eii uiin rsuiii6ii dc ccldiis iuirndas a reprcscntar el ]>sl>il de aulas, y eii uli : i~gosto corredor que 1"s catrdráticus y aluiriuus cunvirrlei~, coii la soiubrn de sus ciicrpos, cii Iijbrigo pasillon. l?<iii I'il.lriitre Joari Curtncla, esdevinpiit dirrctur eii 1860, qiii, cii cl discurs iiiaiixurul d e l cura, rcclariiii de la ciutnt i dels pudcrs píiblics ici i edifici adequat a les iiecrsiitals de Barccluna. ubtenint aiillnrcs, de iiianera que alioy puedeii visitarse las :iulas y depcridcricias del Itlslit~ito sin que se sul>aii los colorea nl rostru de los cnlediilicoau, iiiaupurant-sc rls laborataris i el Milseu d'Hii- tbrrja Natural, i obtei~inl iillaltl~cnt el trasllat d'alp1ines chtedrcs a I'edifici u~iiversi- Isri de1 carier de Corts.

46. La reriaiiriiciá d e i s locs i;loriils, Baic@loiin, 1880, veg. especi:il~i~eiit pagine8 97-11. 106-107, 189-135, 235-239. Subrr Joan Cortada, Runrd r OKS, Bveue r e r e n ~ ..., paps. 166 i SS.

3, los calaliazes (1860) una doctriiia aiesliorcs revolucioiiiria ; i acoii- seguiiit ser un dels guies espirituals del país, a través de les seves collaboracioiis al Diario de Ba~celowu, o11 i'éu popular els srus pseu- dbtiinis A ben-Abz~le~na. i Renjilwd?~ '', anib els. qiials conientava la política estraiigera o els costums locals " " .

Cortada, que serví - coiii heni dit - e[ica$ineiit el redrepmeiit cultural de Cataluiiga, no sols escrivi senipre eii castella, silió que reclaiiiava per als catalatic el rccoiiei\-eii~eiit de I'ús iminillorahle que feieii de la llengua de Castella ".

S o t a aquesta complexa persoiialitat queda lligada, doiics, a 1'111s- t i tut de Rarceloiia, oii Cortada fou u11 ekcelleiit niestre, alguiies de les classes del qual - era faniosa la de la Guerra dc la Iiidepeiid61i- cia - omplien les aiiles d'alumiies i de ciiriosos.

Asseiiyalcni, eiicai-a, per a jiistificar la iiiclusió de Cortada eii aquesta galeria de niestrrs literaris, I'opuscle Coii~pendio (liulo.~ís- tico de los pii+lcipins de l?eti,rica f iara uso d,e las Escuelas, publicat a Barceloiiri el 7838, i qiic bé podríetn considerar con1 uii precedeiit re:i:ot dels ¿o~iipmilio de Mila ibdels Ui6lopos &terarios de Josep Col1 i Vehí.

JOSEP LL,U/S P O N 5 I GALLAIZ%/I

L a figura dcl ciiiqu6 catedi-itic de Retorica drl iiostre Tiistitut, Eii Joscp Lluis Eoiis i Gallai-za " &S molt roiisidrrable, teiiitit eii compte que, per bé que la seva fuiició acadCinica no foil, entre 110s- altres, iiiolt extensa, roniaiigué perfectairierit lligat al moviineiit literari de C a t n l u ~ i ~ a . Mestre eii Gai Saber des de 1867, presideiit del Consislori dels Jocs Florals eii 1870 i 1878, Fclibre Majorau, fou tambí. academic de la l¿eial de Rones Lletres.

4'9 Vcg. .47fi~11/01 C S C O ~ ~ ~ O . T e i ~ 1 . r ~ I n i I>iii~ll<:ii~los <Le1 o>io IR8 gil 1\86 o o l ~ 1c.v ~ I C * ~ ~ ~ I L I . " I I " I Aber~Rbi<li: . , , ,n y Jlelijoiiiii~. ,:ol.ecclrniodor y con , ,*lo I,iofii,,fi,i di<l o<<?", :hui- J ~ L Y ? ~ Sai-dá. Hnrcrli,iin, nBil>liotcca ClAsicn Espníiolao, 189~.

50. acortada era un discrrlentlu, iii:is qiic un satírico. Ci,rtarl:i rio iiodiri scr uii

I n r i a 11fx4uc Ciirlsdo crn i i i t i>l>liniista sin Iiirl.,, (SiiidA, liri>lcg.l 51. I 'iy. 5 7 : nlis un verdadero iiiilagrii -di. - que los catalnlies escribnii o

Iia1,Icii correctziriieiite cii castcllario; : tio obstsiitr, siii recorrer .siglos pas~idris eii

<loiide 1iallnii;iriios grnrides nii>rlelos, eii el nueslri, tiv iios seria dificil eliciiiilior vs- in l ies que tambiCu rii estu han &lquirido c<iri buen titalo honrosa ino3n.n C t i l v l i i ~ i i i : S : t . Yaiit C P ~ W ~ ~ ~ , IRSO, ~:,g. 57.

+d. loarp I.luis I>ous i Cnl la i ra , nasciit a Saiit Aiidrcu <Ir t'aluiiiai, cl 1833, estudia Iilusufia i juiisiirild6ncin n In Uiii\ ,rrsitat dc Rnrceloiin. 1:uii catedrbtic dc L'Ilis-

t i tut ~ l c Unrcc1oii;i des d e la riiorl cle iPaii Piferrcr (lb481 iiiis al 1 7 de luaig de 18ü1, 'lata en In qual eii virlut d 'unn pernlitt;i va obtrriir la catedra de 1'aIi~i;i de Mallorca,

diigii; k i teririe riiia tasca cultural d'iiuliurtkncia, afcgitit nls rsrur~os iuallurqilins <he Jcroiii Ilossellii i Marian Agiiilú els scics entusiasiiics 1ier a la icsteilraciú delc Jucs Florals. i <loliniil I;i srvn ciiihrniizida a iustitucious coiii I 'Aleiieu de P:ilrnn. o I l l l l ~ l i c ~ ~ i ~ t l s E U I ~ la Revista i cl iM?iseo Balear. MTGUEL U!? I.US SkN'Cus O<,~YI;.II: 1 1 1

lileiiitril-a cii M<iILpnn, Pnliiia de 4lallorca, 1903, phgs. 06-100.

L'obra poetica de Poiis i Gallarza iio és pas inaiicada d'iiiteres "'. 1 tio .pas pel culte als geiicrcs més habituals en la poesia floralesca dels primers teinps, especialment la balada de tipus historie, sinó precisament pels iiiicis d'una valoració de la naturalesa eii el grup de petits poemes aplegats eii l'edició de les seves Poesies sota el títol de Poncelles, que tot i ésser datades el 1859 fan preveure el que sera la poesia iiaturalista de Mallorca e11 acabar el segle.

La importancia d'aquesta constatació ens la dóiia Pons i Gallarza eii el Disours de Mantenedor dels Jocs Florals de 1870 eii demaiiar uii caiivi eii les foiits poetiques dels catalans.

uQiirrii eia mes tcndrc (coi~~liara la paesia catalaiia a u11 itifatit) li coiitAveiii los fets rlc la velliira y les histories dcls passats ... Prou i i ' l i i Iiem dit cle llames y castells, de barres y d'ali~iogávers . . . o aEls iious ~ioetes cleiieii servar y tiiniitiiidre ~ i o sols la Ilengua siiio'l giriy dcls peiisairieilts, usos y costu~tis taii coiiseinhla~its ~l'aqiics(s pnblrs o, coiii soleiii clir a la p;igesia, l 'qre d e l terrcrn".

Es eii aquest sentit que ha estat reinarcada la personalitat poetica de 1'011s i Gallarza, que, ainh uii to virgilii, va cantar Els taron- g w s de Sdller i amb L'odivera de Mallorca establi uri precedeiit evideiit d'El I J i de Forvizentor ".

Coni a doceiit de l'lnstitut de Segoii Eiiseiiyameiit, Poiis i Ga- Ilaraa eiis ha deisat dos llibres didictics niolt cliscrets : una Inlrod~cc- ción al estudio de los nulores clásicos lalinos 31 castellanos (Barcelo- na, 18~7) que, eii I'aspecte histbric, tempta uiia classificació estilís- tica dels escriptors casiellans eii sis períodes, basaiit-se e n els reg- tiats més caracteristics, i oferint liipbtcsis notables, com l'atribució del Lazarillo a Juan de Ortega (tesi a la qual torna avui Marcel Ba- tailloii). Pel deinés, actua d'acord amh les idees del seu teinps, per e.\-emple eii la iilcomprensió de la poesia barroca.

No fou, doiics, Poiis i Gallarza uii pedagog original. Sabeni que les seves esplicacions a la citcdra s'ajuctavcn a les idees de Coll i Vehí, el seu futur successor a la catedra de Barcelona, coin corista eii el llihre Estudio de autores cldsicos, segundo curso, esplicaoiones (ladas e n eE curso acadél~tico 18 36 a 18-57 sobre <liclia asignatrrca por 13. Jost L u i s I'ons y Gal.la.rzu, Licpnciado en Filosofía 3i Jurisoru- !lenciu 3, caledrritico de la ri7isrnu, publicados por sus discípulos (Rar- celona, 1857), on llegim

ocoino eii el curso de esta obra se repite algunas veces 1.a palabra

53. Pocsiei, P;ilm:i, Tnit>rerntii dc J . Sous, 1899 168 pigs. 64. gil. citada, p:igs. 12e.120 35. Iliiiz Caluujc : Hisla~i ia dc !u !ilr3i-oLurn culn!<iiio, %l. Teide, pag. 416.

25

autor, debe advertirse que el tezlr> ilr cst;i clase es cl libro ( ituloi lo Elc*ne~ztos d e Lilcraturn de D. José Col1 y V e h i . ~ '

E s tracta del que acabava de publicar a Madrid el 1856

JOSEIJ COLL 1 V E H I

Josep Coll i Velií, sise catedritic del iiostre Iiistitut, va tiéiser ;I Torreiit, prooíiicia de Giroiia, el 1."' d'agost de 1823 i passi a Palarnós els anys de la iiifincia ". Les arrels giroiiiiies de la seva iexistencia sóii soviiit preseiits eii la seva obra. Els seus 1)iálogos Literarios es situen a uiia coiitrada que resta definida amb el Piri- iieu, Figueres i Besalú, al Nord ; Torroella i Palafrugell a I'Est i el Moiitseiiy i Rocacoi-ba a I'Oest. El paisatge de I'EmpordB amb alzines surrres sota el buf de la traiiiuntana, hi 6s poeticameiit des- crit ". Probablemcnt, els Diálogos sóti cscrits a La Bisbal, des d'on escrioia, duraiit la llarga malaltia de la seva muller, en 1873, al seu amic Mili i Foiitanals ". Finalment, niorí a Girona e11 1876 "'.

Coll i Vehí, en arrihar a l'adolesc&ncia es traslladi a Bai-celoiia, oii, en 1840, trobem el seu iioIn al peu d'alguiies «charadasi> publicades a El Guardia Nacional i a El Constitucional, i estudia a la nostra Universitat 1,letres i Jurisprudeiicia, sense abandonar la seva actua- ció periodíslica quc ens dóiia l'aspecte polemic de la seva persoiialitat. Les col~laboracioiis de Josep Coll i Velií a El Genio, setmaiiari de literatura que veit la llum a Barceloiia des d'octubre de 1844 al desembre de 1845, sota la direcció de Victor Balaguer, eiis procureti uiia visió boii xic descoiicertant de la seva activitat literaria "".

5fi. QUIOZOL GAwt,n,i : C I C W ~ O estEtIca c i? l l íLo~~ ~ o n l c ~ ~ ~ p o l o ~ t e o , nr;~drid, C.S.I .C. , V i g . 131. l'cr que el D~c'cionnri i'Eli;is de Mulii is sileiicin el i l i i l i i de Col1 i Vc l i i ?

57. Diilo*.or Lilc7nrios. cs{>~ci;~ln!eiiz rl 1. 58: 'IICOLAU ~'O~, IVEK : EPitteidri &IIn niiin i I . o i i l u r i i ~ h . Barcrloiia. 19%. 59. Scitibla cluc es refricix a h i i t I'rre Prscadur I'alliisiú al lloc oit reliosnv;i.

rica de Ieia d$u aiiys, rii rer1;ict;ir-se I'obra, el seti p;irr (Dihleg TI, al qual ieriilileii dedicats cls vcrsos seiizills de la seva tbnluilu( LE.% fires de San1 l'otiuir. una de les seves I>uques ]>ruducciot~s e11 I I C I I ~ U J cati\lnllit, ~ i u b l i ~ a < l ~ U I1Ant,a?i Caln l i dc 1875, pags. 233.44.

Nostres joyes el1 rehia cstii matera diiida, cuni iin ve11 l la~rimrjai i t tal dia avuy fa ires aiiys, si ti< Ii i fossis, filla nieva. joli, roiii t'liauria estiiiint ! L I ~ lo bcll riiitx d e la cntiil>rn

sobre d'uii llit ciidolat M c s nhnii5 que tu vitiguesses aquestos u115 lo vcgereli a ii'nqueat riiúii drsditxal dariiiit, irics sens rcspiiar.

O El to faceciós. vurejaut sovint el grotesc, d'acurd íinib la coniicit;it barrilciire i

wia iiiica grilixuda de I '&poc;~, <Iiiecoiiieiiyii t ~ i i i b I'adapciú del i>seu<lb?ii?it de =Se.

Rerilarquem, en calivi, dos articles estensos : el primer, que ocupa cls irúrneros 1 7 i 18 de la publicació, es titula El Cúmico-aficionado i un docume~it satíric inapreciable per a consiser l'activitat teatral a Barcelona de les cases particulars. Més importincia té, per a nosaltres, l'estudi aparegiit als darrers iiiíiueros de la revista '', sobre El hombre de ~nundo de Ventura de la Vega. Coll i Vehí situa la comedia com utia posició d'eiifroiitament a l'amoralisme i a l 'arrau- sameiit dels romantics.

iiEri flecto, d i u Cull i Veh í , revólcase (sic) por el cieiio d e la 1110- d e r n a soc iedad iina iiiiilLiliid [le csus ct i tes que se Ilanian dese?1~n*findos, d e esos hombres de mimdo q u e escarnecen las niás tiobles pas iones porcliie s u r i i n c ~ p a c c s de sc t i t i r las , clc e so s hoinhres que fue ron y sor1 idó l a t r a s de iiiia l i t e r a tu r a exage rada , po rque sai i t i f icai i s~ i s desór - deueso 6' .

Aquests articles de Coll i Vehí, en u11 pla seriós i clogniitic, es corresponen amb la s i t i ra al romaiilicisme fals i rethric de Balaguer i eiis ajuden a valorar la seva posició de reacció classicitzaiit que defi- ueis, en part, la famosa promoció uiiiversitaria de 1847 ";

Efectivameiit, al costat del Coll jovenívol i trepidaiit s'aiiava ohrint pas la seva perso~ialitat d'estudiós, que havia de coiivertir-lo

rnfiiiiti~ ti:iril,ayu i segueix aiiib una serie de ~ i o r s i r s dc tu xii\,acii i epigraiiiAtic de iiiolt rscassa qualitat litrririki. Jts curibs que urin p u t il'nrlursts o~l.laburiicio

iiUin. O, iiiarq de 1845) s'esiiier$n en ataca coiitra el propi directo? de la revista, rluu Victnr Halaguer, dcl qual sntirirzn el scu rctoricistiie ioriiintic.

i Cniguti tus luetigos guecrejns de sueiius dc fantasías nlltes que otln vez los trericcs! dc liras. g~i i ios y iaiiias. i Aniiiio ! No Le nvcrgiienees de dar a luz lus orejas. Da al Iuego siii coiiil>asiiiii

con Dnrite, Scot ; i t e i i ~ l i i i r ,

Dejete de riiiifas. draiuiis, corr VIctor Hugo, Dutii:is, deliriqs y profecias, Sué, Esprouceda y Byróii.

Atiblep srtitit s c t i r i ~ , i no r i i ts qun1it;it literirin, tetieii els textos eri ]irosa que es puhlicni-en una srtmana desl>rés sole el Litol d e rFrngtiieiitn para In Iiistorin de nuc$lru sigluo. T'resciiiditii, doiiis, d ' a q u r t aspecte que, eri Iorriin de rPpliques i cuiilra-rP]>liqurs. uliiplc les p:igints i1.z la revista.

til. 31 d'agost i 7 de beteiubre. 62. 1G i 23 de novrmbrc. 63. Unes ratllrs riiés aiiiuut ataca el pcasiniisnic byruiiiii.: niOli! Nu fiir el

verdugo de 1,nrri~ la criminal iisribii qi'r se le ~ t r i t ~ u y ~ ! 131 que deriii q i i e nl f l t ~ iie eslo irr idu de i ihvojos >LO 1103' ?loda, el q u e envidiaba la siicrtc d c su difiiiito siiiipu Campo Alsnie, el quc rrlialaba del peili*' tan lastimusus ayes, dpli in correr. n la r!ndii por clilre ríos d e sniryre. No es el insigne literato que lloranios la iiiiica rictinia del roniai?ticiaiiiu.n

64. A aquestn posieió de distiricis degué co>itrihui< utin actitud personal del grup, que s'acceiitun anib la publicnció d'un nltre periddic, frnuciuiciit satiric, titu- lnt E l 4 n t e l Erlernr1+iador, subtitulnt u.heriodiiziclio ilifernai. n u i l o , osqucroso y dasvrrgor;rodo, pe10 que l inipia. fija y da erple+idor. Redncladv poi- los I i im~anai

e11 uii niestre, «u11 literato a la 11i;tiiera de Ozariaiu, uii lioinbre de ciencia eii el seiitido de Perniaiiyer y Apariciu ". L'aiiy 1844, eii efecte, havia iiigressat a la Sociedad Filomática Ilegitli u11 discurs sobre «Utilidad del Derecho Roiiiaiio para los que se dedica11 al foro», assuiiiiut la Secretaria de la Secció priiiiera d'aquella beiieinérita eiititat, de la qual fou elegit més tard (1860) presideiit.

Més, pero, que els estiidis jurídics, Col1 i Vehí cultivava les HLI- iiiaiiitats, comeiiqaiit a cridar poderosaineiit l'ateiició dels inestres de la Facultat de Lletres. E n efecte, eii uiia lletra de Piferi-er a Llaii- za "",atada el z de maig de 1848, quaii li explica els propbsils de renovar el personal d'escrivents d e la Biblioteca de Satit Joari, trobem utia matinera referericia a dues figures que esdevitidraii inipor- l.aiils : l 'un é s T o m i s Aguiló, del qual d iu :

"creo pudcr jactariiie de liaherle soplodo lii I l a t~ i i i populhr y altiitiiciile roináiitica que columbrf cri el fondo de su aliiiaa ;

Ltaltrc és u n jove de vi&-i-cinc anys que aiioiiieiia Josep Coll

nColl - diu Piierrer . . . proiiiete inuclio eti ciericias políticas y cii la Jurispriidencia : es tímido y iuiiy huciiu, trahíij;idor y riieló~lic~r, y sus sólidos cotiociiuieiitos Iiaii de frttctificar en cualqiiier estableci- iriiento.literario. El Rector le quiere, y si 110 se ve atarlo por el coiiipi-oiiiiso que ya coiilrajo a favor <le iin i~iajatlero Iliiiiiado Malijari'ks, ~>aricnte de los liofarull, no dudo que le preferira a ciiaiitos sc prc- 5eiiten.a

Prohahlemeiit, cl smajaderoi, tenia iiiés influ&iicia o, niés segur eiicara, Coll i Vehí e s decidí a iligressar, per caiiiiiis iiiés solids, als carrecs oficials. Aquest inateix aiiy d e 1848, el iiostre escriptor guaiiya les oposicio~is a la catedra de Retorica de I'liistitut de Saii Isidro de :Madrid - oii tiiigué per compaiiy iVIoiilau - i o11 roi~iaiigué fiiis :i1 1867. D'aquest període és I'aparició dels scus priiners llibres di-

id<' in brietia o b r o Eslc Periddico se iaSui lc ~ i n L i r ti los rtihscliplores de <#Fr. C ~ s i i ? ~ . ii lar I>?rerzos ri~ozas y n los i i inlos +oatoso. Aqiicst ]>iiitorrsc l>;ilier l>ul+niic ciiiiicripi $1 publicar-se el 2 dc noveinbre de 1845 : etigegi d e scpitids els seiis t rr ls coiiii-a <escri[>tors rellevants cuiii Antoni de Ilofarilll, Kuhió i Ors, el critic del sl3r!1siz~ ,iiiloni 17aryts. hliqitrl D u b i , etc. Al fruiit del ppriklic iiglir;ivs lhñ6 i Fl:~q<ter, iquc presidin siiiil>6liinnient, sut;r el noni cle nelial, les rerioricr irifcrr%nlei on criti- icaveii els escriptors alludits. 1,;i t rndPncin era reuolucior i~r in cii el seiitit religiús. )a quc pren par1 n lnvnr d'Eiigeiie Sue eii l a graii pol6iiiico que vn desvctllnr 1ñ puhlicaci0 de LE jriif er~nnl. 13s curiiis que Col! i Velii adopta cii aqucst pci-ibdic ii1 pseudiniin d'iin persunatge de la novclla i que sigiii els atacs iiiés cstridciits ~ o n t l i % els qiii cren fiiis ara els seus iiiillars atiiics, entre ells, Pifrrrei, qiie iia vii pertauyer a la redicciri d ' E l Angel . ( C ~ ~ l l l c l l ~ , loc. cit.).

65. 1.iroror.no Fcu, aLa Espaiiaa, geuer de 1877. RG. A. PnK : Epirtolori de Y. Pifcrrcr. uButllcti de l'Aciid&min dc Uuiics Lletreso,

1933.1936.

dictics (1854) : Elementos de arle n~élr ica latina y castellana i Ele- menlos d e Literatura (1856); una serie de col~laboracions publicades al Diario de Barcelona, sota el pseudbnim de Bonifacio. Coll i Vehí estudia seriosament els classics castellans i dedica molts esforcos a la coiistitució d'un vocabiilari de termes aiitics que, després de la seva mort, passareii, per disposició testamentaria a enriquir els ce- dularis de la #Real Academia Espaiíolao .

A més a més aprofiti els seus aiiys de residencia a Madrid per a preseiilar la seva tcsi doctoral, que Ilegí eii 1861 sota el títol de La s é l i ~ a provenzal ". Sembla que, per enchrrec de l'Aribau, pre- parava el prbleg de l'edició dels poetes castellans anteriors al segle sv, per a la «Biblioteca de Autores Espalioles».

Finalment, i per medi d'una apermutan amb Poiis i Callarza que passi a 1'Iiistitut de Palma, el 17 de maig de 1861, ]osep Coll i Velií s'iiicorpori a 1'Institut de Barcelona.

Ja a la nostra ciutat publica el seu tercer lliDre didactic Compen- dio de Reiórica 3, I>oÉlica (Barceloiia 1862), que obtiiigué un remarcable esi t de. crítica, i conieiici a preparar els seus 13iúlogos .terarios publicats el 1868, als quals farem una refereiicia, partiiit de les paraules amb que Meiiéiidez Pelayo encapcalava el prbleg a la seva scgoiia .edició (1882).

«Cr.?lo y I~onesto solai. liara el espíritu, doctrina rica, propia y itiieva, hriiida en sus páginas estc libro, obi-a dc ag~irlísiino ingenio, trilililado por lo sevcro del juicio y la erudicióii de brieiia ley, ahiiil- darite y sazoiiadao "'.

1,a forma adoptada per I'autor, el diileg, recorda més que cap altre precedeiit immediat, el de De los nombres da Cristo de fray Luis de León, els versos i l'esperit del qual Coll i Vehí es coinplaia a iiiiitar e11 les seves liras «A ?a Belleza Idealn.

El contiiigut és adient a la gracia polemica de la frase, a I'eiiginy de la iiitciició satírica, a l'aiteriiaiica de couceptes que fa brillant la pagina amb la contraposició coiiceptual. Es, pero, iiiipressioiiaiit, d'uiia baiida I'origiiialitat de la doctrina ; de l'altra, la riquesa de l'exemplificació "".

ti7. La sdtivn piouel~aol, disc?rrio leido al clatirlro de la U?iiucri<#ed, Madrid, i,i. I<iv;i<lencjra, 1861.

68. Erlzidiar d e cr-ilicn lilernrin. Ed. Nacio!ial, x.01. X, p h g s 177.167, 69. i'artiiit d'uris prii>riliis d ' i i r todb ia rrliyiosa taiit coiii d'uii sever cliissicisiiic,

1i:isna rii la Eran tradieiú rctinirrnlist;i est>s?igola, Coll i Vehi ataca eii el seii idriil illi?rloriitoi el iuateiialisiiic aten, nss$iynlarit 1% incuiii]intibilitat d'aquesl ajrili la ]>iiesi;i (licr r r ~ m p l e , cii hactar de Voltciire i Heitie di!! acii;iiido soii ver<ladern- Iiienie po&lic¿is iiu son tii:iterialistasu), i criticntit-li irhriicn?i<ent 1st iii;iiica de patrio. iirttte (xprro rnltcr cl fr:iricfs g, sobrc tuclo, cli:il>urrns cl itigICs. C o n i i ~ tengas cui-

Eii morir, el 9 de julio1 de 1868, Joan Cortada, Josep Coll i Velii el succeeix - ja veurem que per poques setmanes - en la direcci6 de l'Institut, i en la decidida ooluntat de dotar-lo d'uti local adieiit, proclamant a10 bochornoso que es para Barcelona.,. este padrón de miseria que sorprende a los viajeroso (Discurs inaugural). Malaura- dament, els esdeveniments polítics produits per la Revolució de setembre separareii Coll i Vehí de la direcció de l'liistitiit.

E n efecte, Ilegini en E l Dial-lo de Burcelona del i o d'octuhre de 1868 :

nL,a Jiinta Revoliiciotiaria, e n sesióii <le 7 g 8 del corriente, aciier- da, entre otras, la srparacióti del Director del Institiito rle Seglllida riiseíiariza D. Jos6 Coll y Veliin,

. essent nomenat per a substituir-lo el catedratic de llengua alemanya don Carlos Fernindez Lletor de Castroverde, home, pel que seinbla, d'antecedents masbriics que, aprofitant la circumst~iicia política, ins- talla 1'Institut al Semiiiari situat a la Rambla dels Estudis.

No era, certameiit, Coll i Vehí l'home que, rnalgrat els estirabots de la scla jovetitut, pogués lligar amb les noves autoritats revolu- cionaries. E l traductor de les obres del P. Gratry (.La moral y la ley de la historian, « E l cristiano santificadon) i del bisbe Dupanloup (nCartas sobre educacióti intelectual>i, «El catecismo. cristianou), que eii els Diúlogos que acabaven de puhl;icar-se palesava uiia solida coii- vicció religiosa, no era I'honie adequat als iious teinps. Coiitiiiui, doncs, amb els seus treballs docents modelos de 1,atinidad enlresa- cados de Viqi1,i.o y Horadon, 1868 ; rModelos de poesia castellanau, 1871) o de divulgació cervantina ( r L o s refranes del Quijote ordenados

dado de no citar n riingiin poeta espaíiol todo ira hieii~). es curiosa la incursiii n l nión dcl iiaturalisme, estaliliiit anil> textos dc Damiii i i lunili<ildl , la inc:ipacitat de la bestia per a coiifepir idees geiicrals, citaiit les alesliores receiits dactrines de Max nfiiller en relaiili aiiib el Ilet~guatgc jdiileg 11). IC~lcara niés iuteres té I'cstudi del niovirnent de I'univers, ~ r n d r i i t al trrreqy de l 'art coreogrific. que tf un iiii-

portnrit valor psicolugic, o en la d e la fotografia eslxxdiaila coni a riioviment detiiixut. Rs iiiolt bella la plosa al tiiouiirllent ascensional d'nrrel plnthriien al llarg dcl co- rneiitari que fa Coll i Velii de la Oda n Soliiiits de fray Luis de Le6n (diilee 111).

A l s diglegs I V i V -esppcialtiient valorats per lletié~idez Pelayo-, Coll i Velii ens deseiivi>iupa la doctrin:, foiittica dels vers i, eii gcneral, de I'exl>rrssiú Iiiiiiinun - valurant aspectes coiii el gesl i el 61it -que aols l'cstetica caiiternl~orinin lia comeiiGat d'esttidiar, i rerriareniit la importancia del cos, i declarant que eais. teix uiia sriatoiiiia, tina fisiologin i una paleaiitalngia d.el llciiguatgc i cill>rntllalil la ro>$n auiniica que I'accent té damunt la fraac (diAlcg VI ) . completaiit le sera doctrina de la yiiantilat proshdica (VII ) i ~>rosseguiut, fins al UiRlrg XIV, axiih uii

e~celleri t resuni r l t doctrina returicii. enriquidn amb copiosos erentples Ilntiiis i cnstellaiis, els co?iintaris dcls qiials coiistituircn ccrtainriit el que Meneii<lcz i helayo qunliiica de apacible selva de atrienidad y de erurlici6n iilolbgicau.

PPT :& les aportaciiiiis e;tctiques dels Didiogus. vegi's «ucnor, Gnv,tr.nb : Ln m ~ ~ ~ l . , ~ m r . i ! l i ~ ~ c o l o I ~ + ? n 10121~i~p07h77~il, %l.lilcl?id, C.S.I.C., s. :ti, I> : I~S . 1!11-?E.

31 glosados», 1874), permetelit-sc tan sols recordar l'estil satíric de les epoques d'El Genio, publicant amb el pseudbiiim de Sansóii Car-

, rasco el seu Anacreonte hispano rmolz~cionario (1873), que palesa com la mesura presa per les autoritats setembristes l'havia 'ferit, a l'eii- sems que seiitia la preocupació per la ideologia revolucioiiiria que comencava a obrir-se pas.

El Anacreonte Hispano Reuolucionario, pov el ciudadano Sansón Currasco, músico popillar, veié la llum a Barcelona per obra de la <<Tipografía Católicaa en 1872 7 0 , i és una delícia del genere satíric. L'agudesa verbal dels aiiys d'El Genio i d'El Angel En-tenninador queda matisada per la qualitat de bona retorica - imitadora dels hucblics setcentistes - i la ironia quc traspuen totes les pagines ".

No fou sinó després de la Restauració de 1874 que Coll i Vehí es veié tiomenat Director de 1'Institut de Barcelona, per Reial Ordre de 10 de febrer de 1876 72.

70. U11 v o l u ~ ~ i , pulcratrient cditat, eii la.*, 175 1>3gs. E1 Ilil~re Iia estat catalogat, dc vcgadec, coiii <le Fraiicirca %ea, qiic utilitzi realnieiit C I pseud6niiii. pero que iiiari el 1857. L'atribuci6 d'aqucsta obreta n Coll i Velii perve d'Elias de Moliiis i cs confiriiin per I'anAlisi del Ilibre.

71. Coll i V e l i i ji i des del Prefnciv, ataca humoristicnment els posttilats filoso- fics i esiCLics puaats de nioda l>ei la I<ev~l!lciÓ de Sctenibre. fent notsr, de passodn, el risc que corren la Religió i la faiiiília iifrctades pcr I'aleisme i el socinlisnie. l>s sigtiificntiun de 1;i irilenciii i de ln gr8ci;i iiicisiva de Col1 i Velii 1'0~1a I r que es titula jje1 Progreso:

Naturaleza al toro con ricos cafetales, los rueriios quiso darle, negra Iionrilla a Topete, duro casco al cal>allo n Serrano piiisrrs ron que la tierra bate, y una soherbin jaula n l o sahios ~le?iiúcrslas cle doranos nlitiil>res. <le In cieiicin In Ilsvc, A los Coiicl~as di6 coiiclias. al lei<ir <le?iiagogo ;i izquierdo di6 pañales. los dienles eslisrilal>les. inuclia sed a Rivera cl nadar n los lieces. a Ilinilio liridis frases, cl volar a 135 aves, n Sag:ista atrabilis y a España sctccicrita3 y l>eiiaclio elegante. g tilntob gcneralca n %orrill;i desiiiuyos, COI? setecirntils otros a Martas Iboio siiave. cciiteriares de cciirei. h Prilll tres etltoi~llitdos lliulr a UIPzaga uti cirrtc, y t ~ l i ~ a s libera le^. LOTOJU ""bis (le fraile. y a In postre unns tristcr rrii Ihoirrguito de oro. eseqiiias triarigulnrrs. elnbnjndns y solves; Ilió a Pnvía uiia hnla A Widoz cliiliieiira con Iiilas y vendajes do pudrr mleritarse y B hlontpeiisier un $mica y dcl ~ r a ~ <licciot~nrio de los más foruiidablcs. la ~llilla inilpotahle. i Y qu4 le dió al progreca 7 h 110s de Olano ros ¿ 1.0 que L P di6 n o sabes ? y c i l a l i l sunante. Diól- iiiiisic;i. niiisica I:ec?lr~<lo ingenio a Diilce y candidez salvaje:

75. Fou el scu grnti aliiic Mníib i Flaqticr que li coiliuriica la iinve a I;i redacció dc l Diorio de Barcelono. De rnnrii?iit ~ o l g u é rclusar, sllcgaiit que iio voliii ci>riipli-

Aquest nomenameiit ens perriiet d e coiieixer alguries d e les seves idees pedagogiques, a través dels discursos inaugiirals d'octubre de 1575 i de 1876. Remarquein també que devem a Coll i Veh í l'inici de la impor tant biblioteca d e I1Insti tut .

El boii scnti t didictic de Coll i Vehí, i la scva prudencia d'honie de govern, respleiideixen en les seves paraules, que tenen u11 d r i n g d e iiovetat pedaghgica. A i s í quaii, escandalitzat del f e t que, per l 'a- narquia legislativa, provocada per la Revolució de setenlbre, els aluni- nes temptessin d e precipitar els ex imens , proposava la supressió dels examens pe r cursos, treieiit a la prova aiiual el car jc ter d'obstacle v e i i ~ u t e11 u n a cursa desfermada :

eUii csaiiieti - deia - no es un acto acreedor de yrc:niio o castigo. Es sirtipleuietite tina prueba de instruccibii y capacidad que no aiiineiita la hoiira ni la disminuyen

Utis a n y s després es lanientava iiovamriit d e la male isa absurda precipitació :

ulon aliiiiiiios, iiiiios ln itiayor parte, qur ciitregaiiios a las ~itii\~crsi. dades, iio Tan a ellas corireiiieiitetiiente preparatli>s,i ' y

o e s sentia preocupat del progrés de la teciiica en detrimeiit dels estudis humanísl ics :

oen las paises q u ~ tati s610 eti lo malo iinitaiiios, ccrratido cotiipleta- inciiir: los oios a lo biieiio. la ediicacióii clisica va foriaiido las ijiiertas ~ ~~ ~ ,, ~~ ~~ ~ , (le la escuela enpccial, y liasta el reaccioiiario latín sc inipoiie al artista. al iiiilitar. al industrial. al coiiierciante. .4qui en Esoaíia lieiiios iiiveiitado el hachil!erato siti lalín (digo inal, creo quc es gloria portu- guesa) y nos parece que nos vaiiios enipiiiarido a la altura del siglo ilestertando el sentirlo filosófico 1: el freciieiite trato con los y'atides pensadoresa.

E s admirable d e veure I'eiitusiasme pedaghgic d e Coll i Velií, ja eri la seva vellesa. Escoltem-lo

oi\l teriuiiiar el ciirsu 110s ilespeiliiiios coi1 alegriq ¿ A q,ié riegarlo I Mas los quc con vercla<lcra \~ocacióii aquí venirnos, notainos sil poco tienipo dentro dc nosotros iir i penoso sacio, ohseri~aiiios que algo falt:, n tiuestro cortzón, a uiicstra vida, y esperiirnos con ansia creciente. ci!n creciente inrpacieticia estc momento iliclioso rle vernos y saliidariios

ciicions; perl e?, itisistir XañC e" iiorii dc I'interes p<iblic. Col1 decidi coiisultar-lio al R ~ s b e . al qual ",siti tut seguit : - Yo e n iii izigilr. acefilariii. senibla qiie l i va dir Sa Il.lustrissirria. (RiClilno SuÑi: ALvAnrr : r r c v u cróruicr ric /?.ircclosrn. I l d . Segril, p i g . 30R.1

78: ~U.lrrnorio i$iuzigi<rnl l e ido ea il dia 2 d e 'ocizihr i iln 1876. 74. Id., ile octubre de 1876.

para ~xosrgiiir de nuevo el camino, arduo sí, pero liermosisimo que tios loca recorrer jiiutos.

Bendigamos a Dios que uos concede tanta diclia ... B

Malauradament, les raons d'esgotainent físic amb q u e Coll es rcsistia a ésser nomeiiat ereii certes. El 29 de deseinbre d'aquest ma- teix aiiy, Col1 i Vehí moria a Girona eii mig del respecte i de la coii- sideració de totliom.

Don Clemeiite Cortejón i Lucas, setena figura de la diiiastia de retbrics que honora la catedra de 1'Institut de Barceloiia, és l'únic intellectual foraiiiamb que compta. E n ser elegit membre de la nostra Reial Acad6mia de Bones Lletres (1899) es proclamava inodestament un advenedizo. Pero justarnent aquesta elecció eiis assegura de la seva iiicorporació al nostre món intellectual ''.

Fou uii illustre compaiiy d'aquesta Academia, Joari Givaiiel i Mas, qui d'una manera més explícita éiitre nosaltres va proclamar el mestratge d 'En Cortejón.

oEll ine feu cotieixer l'eiiortiie obra dc critica cervantina y sentir l'afició vers l'insigne escriptor alcalai, y seinprc m'alli~oni, drsdc qiic vaig tenir-lo coni a professur a la cátedra de Ketbrica. y P&tica fin quc va rlcsaparCixer rl'entre iiosalti-eso ".

De la tasca doceiit del Dr . Cortejóii n'hetii tiiigut eiicara testinio- iiis viveiits, tots ells coincideiits eii el respecte i l'adrniració. Carles Riba, per esemple, ein recordava sempre aquelles classes especials a les quals, ainb u11 griip de deisebles dilectes, estudiaveti Ics variaiits de les diverses edicioiis del Quixot, al qual dedica estudis de primera forya '' 'i una notabilíssima edició critica ". -. ia . Id. , id. 76. iifectii.anierit, el DI.. Cortejún, riaaccit a Meco, prn\,incia de ITaUrid, el 23 de

iiuvcntbrr de 1842, rlcspr6r d'vrin bril lntit carrera teolhgicn i utiiversitiria. giianyi la catedra ininiedin1;inirnt desprcs d e la niort d'Eii Coll i Vehl i, pei taiit, ingressi al clnustre de catedritics de Barcelona en 1877. Excellrnt treballador de la ducaincia. les scves i>uiilicaciuiis sori rettinrcables eii l'erudiciú cervsntinn, de tan brillant tradici6 a ciisn nostra. Foil director de I2I11stit!~t des de 1805 i nometiat ennottge de la nostra Seii ett 1310. Mor i el 1911, al cap de trenta-quatre anys de catedra barcelonitia, re#"!- tant SCI', pPr tant. CI catedratic de K r t k i c a de mes llarga docencia a I'Itistitut barcelani.

7 7 . Lo cerunnlisrrtc en la Rcol Acndswiiu d e Duerzns Lc1i.n~ do Barccloita, diseurs llcxit en la susditn Academia en la solemne sessió inaugural del curs academieli de 1185 a 11¿6 Barccloria, 1925, pag. 27.

78. La cuarlado, o dc*ilostrocida de que el Quijote 320 se enp l idrd eri la cdrcel de Ar#onnii?nrillii dc Alba (190,9). El dereclio o i e l Qtiijolc. ~ l o n s i g u i d Ccrvor%ter algiinos d e los ediciu*ies del Q.vnjolc irn67ernr Po? do+% Itio*i de In CiicslaP Une rupetlchevfii 1,lpogriifica. A l g l ~ ~ l o s S E C ~ P L O S sobve el lenpaje y el estilo de Dori Qrcijols. "Duelos Y qiaebronlos", coii~clzta7ios a esla frase del Qtrijote.

79. L'rdiciú fou acatada per Joau Givauel i Mas.

Coiieixedor profundíssim de la tradició retorica clissica, eiis Iio deisat uiia IIistoria critica de l a Epistola de l l o ~ a ~ i u a los IJiso?~as, eii dos volums 'O, que és iio solameut uiia edició acuradíssiiua, aiio- tada ,amb les aportacioiis inés illustres dels Ilatiiiistes europeiis, coiii Mittermayer, Walckoeiier, Muller, Lelir, I<laud\votli, afegides a es- cellents observacions personals, que fati d'aquest llibre iio solameiit un inodel de crítica textual, sinó uii iuagiiífic tractat de retorica que usava a les classes de I'Iiistitut, segoiis es dedueis d'aiiolacioiis d'es- colars eii els exemplars que he vist d'aquesta iiotable obra.

Lbgicameilt, I'estetica horaciaiia havia de presidir els seus llibres didictics, a la recerca d'aquell savi equilibri que, coiitemporiiiiaiileiit era niodelic entre els Rubió i Lluch i els Meiiéiidez Pelayo, i que, eii la literatura castellana, teiiia coin a arquetipus la poesia de fray Luis de Leóii. No imaginem, pero, el doctor Cortejóii iriimers úiii- cament en la tradició greco-llatii~a. Els seus Elevaenlos de lzistoria general de la lileratura '' són remarcables per les seves tiovetats metodol~giques. Al coneisemeiit de l'escriptor, diu, s'arriba per via inductiva :

neleviiriios de la lectura clc 1111 autor, del estudio de su vida y costoiii- bres y <le Ixs icle;is dc sus coiiteiirpurátieus, al coiiociiiiieiito do s u pro- ducción artisticaa.

Els coiiceptes aleshores taii valorats del iiiedi ai~ibieiit, a la moda de Taiiie, trobeii un discret resso eii la pedagogia de Cortejóii, boii coiieisedor, com veurem, de la literatura francesa, forya be11 estudiada cii aquest llibre, que presenta senipre els csenipls correspoiieiits eii la llengua original.

Aquesta valoració, u11 xic inesperada, de la cultura europea, de; gué teiiir ressoii~iicies iiiipnrtai-its eii els joves deisebles de les seves aules. as amb uiia certa fruició que Ilcgim, dc soble, eii u11 altre llibre de test , Nuevo curso de Preceptiva Literaria 8 3 .

oSiempre guió niiestra pliiiria el anim- a 1- vertlii(1, y auliqlie siga. iiios creyendo que la lengua castellalia vence en harnioiiia a la fi-au- cesa, esto no ha de ser parte a confesar que ta~nbiéri Cliateaiibriatiil y Flauba-t ateiiuaron a veces esa dcsveiilaja prosódica. (No seiitis la música de estas cláusulas arrehatndoras?

~Ldgers vnisscaux de L'Ausonie, Jeudez la rr~er caline et brillnw.te; escloues de !Veptu~ze, abandoniiez la voile iinc soi<l/le amou7ew: des -~Ents...a

(Les iiiartyrs)

SO. B~rcclotia. 1901. 18M. S 1 Hnrceloui, 1ñü2. SJ. U ~ r c e l o m , lWG, pig. 10;

Partirit d'aquesta flesibilitat meiital coniprendreni niillor les re- lacions del Dr. Cortejó11 amb la riostra personalitat cultural, per la qual setitia u11 gran respecte, justament eti al16 que podria no semblar privatiu o específic.

Recordaiit, eti efecte, la figura de Pau Piferrer, eii complir-se ciii- quaiita anys de la seva inort, Cortejóii escrivia:

ailie inipoiigo la saliidahlc peiiileiicia de confcsar en piiblico qiie, ctilrc los sucesores de l'iferrer eti la citeclra, los tres que le siguieroii eti tara lionroso cargo, ine vencen, si no en aiiior a la lengua castellaiia, que e n esto a nadie cedo lii priiiiacía. eii la profutididad rlc estiidio que sobre 1;i niisiwa hicieron y eii el atildauiietito que teiiian a citando eii ella vertían sus coticeptosa ":'.

Res iio té, doncs, d'estrany que, eii ser elegit iiiembre de la nostra Academia de Bones Ll'etres, dediqués el seu discurs a l tema : E s c ~ i i o ~ e s calalanes que han escrito e n cast~ll.a+zo

Combat Clemente Cortejón en el seu trcball una de les iiostres 1116s co~istants preocupacioiis collectives, que consisteix a exagerar les dificultats que per a nosaltres pot oferir el coiireu de la llengua . . - castellana ".

Cortejón, en el seu discurs, tria els seus exemples fotiametitals, sobretot en els noms preclars dJAntoni de Capmaiiy i d'Antoni Puig- blaiich. Hauria també pogut aiiomeiiar Cabanyes - ja en ple vuitcents -, si el plec prolessiotial no l'liagués dut a ocupar-se amb prefereiicia dels tecnics de ['idioma. Certameiit, diiitre del neoclassi- cisme espaiiyol, aquests tres noms hi fan un paper de primer ordre, Iícitaineiit comparables als d'origeii ,exclusivanient castelli.

RR. Pifwrer i . ~ i z i i d e i n d u i:oii~o l i lcruto y poeta (Solcr~irridod lilcrorin qrie en e l <itLiiicr~aqdsiino n?ziu,,l-inllo de ld itbziertn de do92 Pablo Pifcrrci* dedlcnti o s i i irieqiiorin Inr Clnurtvos de In U+ziuarridad y del Irzstihito de Rarcclolini, Barcelona, 1898:

84. Bnrcelolia. itiiprriiita Jepits, 1899. 06. El i i ibs in , nrgunient I ' l ia doriat, coni ja sahetii, hlenkilder i Pelayo cu el Dic.

curs dele lncs Vlornls de 1888, qii;in adrryaiit-se a la Reitia Regent l i di":

aL; i liistbrin r i is diii que eri lo Ilarguíssini periadc de ,116s de t res centúries rii que'ls catalaris dcix:ircn de eaiirnr soti palri idiaiiin ; eti lo Ilarguissini pe- riodo que va de Bosc:iii lins n Cnbanyes y Piferrer, iii un sol poeta de pririier ordc, n i nli piou íeyiics d e segnli, ttasqueren eri esta ierra catalana, y el con-

trari, t:in bnn purit reiiasqué la Ilengua, rebrota ab ella'l señtiment poetic, tal- meiii coiii se pul>laii Ics boicitriea d'aucrlls catitadars a la tehia y nriiorosa ;de- nada de la primavera..

I,'ucasiii, i tatiibC la cortesia, ciiil>eiiycre~i potser la plouia del riiestre saiitauderi iilfs Ilutir polsrr que rll iuatrix sospitiiva. Deirnut de banda l'anilisi dels fenhnieris de clrcncliticiu. que ja Iie Iel cii altres ucnsioiis, i ncceptnlit diiitre drls Ihgics desni- kr l l r <le Ics rdats i de les circuiustaucies liisthriqiies u n rctroces en el pcrlode barroc ~ I c i riel Setcciits catalh, res no ens obligii a captcnir-nos en aquella situaci6 aflictiva d c par~ive,ll.

Quaiit al segle SIS - i diiitre del caiiip de la prosa didhctica -, a Cortejó11 li sobren iionis i figures, des de Pi i Molist a Rubió i Ors, passant per Maiiuel Mili i Col1 i Vehí, el seu aiitecessor, al qual dedica uii generós elogi. Hauria pogut l'illustre catedratic recolzar-se encara en les afirmacions ací rcportades de do11 Joaii Cortada, o bé a l'obra alternada dc les nostres graiis figures literaries de la Ke- naiseilca des de Rubió i Ors a Joari Maragall, les quals s'eiifroiitareii anib aquesta bival&iicia amb la iiaturalitat que procureii els fets irre- versibles de la historia.

No eiis és possible de revisar tola I'obra didictica de Cortejóii, abundantmeiit reeditada con1 a llibre de test, i soviiit obligada a ser impresa anib les precipitacioiis imposades pels caiivis dels plaiis d'estudis que, alesliores, con1 ara, s ó i ~ solmisos a uiia freiietica iiiobililal que fa molt difícil la inaduració dels mPtodes i adhuc l a coiiiprovació de llur eficacia. Cortejón escellí eii I'aplicació de l'eseniple literari con1 a comprovació de la teoria esposada, i els crercicis - o10 que pleonáslicarizente llamu el gobie~no ejercicios. p~óclicosn, coin coiiieii- tava irbiiicanieiit en u11 dels seus llibres didactics més aforluiiats, el Czwstionario de Retórica y Poética O"-, títol que a el1 li ~emhlava ja desuet, com ho iiidica reiteradaiiieiit eii les successives edicioiis, aparegudes des del 1893 sota el títol de Nuevo C u ~ m de Relórica 31 Podtica.

nXo sin protestas iii relrarvs se adiiiile 1;i delioiiiiiiacióti de Retórica y I'oéticd, harto Vdga por coiiipreiidcr ~lciitru de si cosas iiiuy divci-sas y prestarsr a tantus seiitidos biieiius y iiialus coii i i~ sc le q~iieraii dar" O'

Uii altre llibre d'uii seiltit pedagogic esti-aordinari fou el seu Ar i a de coilzfionev en $?osa castellana ", 011 aiioteni la f o r ~ a del seu esperit renovador que li feia arribar a co~isideracioiis alesliores revolu- cioiiaries, coin la d'avaiitposar el culle de l'espressió al de la gra- niitica ; o con1 la de cridar I'ateiició sobre els priiiiers estudis ale- manys i fraiicesos d'estilística ; o coin la de substituir els assaigs de coufegir retbricanicnt per estudis iiirtbdics i sisteniitics de la frase. Cortejóii ofereis al leclor uiia admirable selecció d'ezemples clissics per a eiifroiitar-los amb els defecles habituals del Ileii,ouatge, i es- tablint admirables estadístiques per a justificar, en cas de diibte, la seva prefereiicia per una determiliada cspressií~. Crec, siiicer;inieiit, que a les darreries del segle sus poquíssims relbrics castellaiis pos- seieii la quaiititat de coiieiseiiieiits i la qualitat de judici que posseia l'illustre catedratic de Barcelona.

SG. C I L I S ~ ~ O ~ ~ B ~ ~ O dc R ~ t d r i c a y Podlica, Berccluiia. 1885, I><%& -'iir

87. Bsrceloiin, j.ihrerí;, J . Uastiuos. 1R13, p:ig. VTT.

88. Barcelona, 1695. 2.m ediciú, 1607.

FRANCESC X A VlEl? GA R R r G A

Resta la darrei-a figura de la iiostra galeria de retorics. La del iiieu iinmediat aiitecessor doii Francesc Savier Gari-iga. Nat a Cada- qués, l'aiiy 1866, estiidi; a la Uiiiversital de Barceloiia, doctorant-se a Madrid el 1888. Serví el periodisiiie de l'epoca, col.laboratit a L n Ilinastia, El Barcelonis, i publicant cr0iiiques, des de Madrid, a La Vaqmerd ia . Garriga coiirei la Ileiigua catalaiia en vers, i uii grup de les seves composicioiis va ésser objecte d'iiti qiiadern publicat a L a iectz~ra popular

Sóii iiiolts els barceloiiiiis que el recordem coiii a professor com- petent i sever. D'acord ixmb els corrents filolrigics de l'hnra va incorporar la termiiiologia de Bello auih els seus firtt~ribles i co- pretéi-itos, als seus maiiurils de grainhtica ; els seus llihres de preceptiva eren rigorosainent iieocl~ssics i escessivamciit rics de regles retoriqucs. 'l'ot aiso coiivertí I'assigiiatnra, per a milers de barceloiiiiis, duraiit els viiit-i-tres anys que dura el seu mestratge, eii u11 obstacle tcniible, iiiés que iio pas eii un esperó per a assaborir l a ri- qttesa de la literatura. L a iiispiració dels seus llibres de retorica Lec- ciones de P~ecefit iua Literaria. és beguda eii la iiostra cstetica - Mili i Foiitaiials i Coll i Vehí - com ha demostrat palesament Querol i Gavaldi !"'. 1 tio limitaut-se a la produccih dels llibres d'ensenya- ineiit eiis ha deixat discrets estudis sobre L a ?zo?ida fiicaresca espa- iiola ( i S g ) ~ ) , Sorlta Teresa de J e d s cco*i7o escvilora (1899) que, en el seu teiiips, es fei-eii remarcar per la seva docuuieiitació i bou criteri.

Els anys s'han escolat molt de pressa. Els ensenyameiits de la Ileiigua i la literatura liaii caiiviat profundament. Les regles gra- inaticals teiideiseii a ser substituides pels coneisemeiits dels ressorts espressius del Ileiiguatge. L a venerable RetArica és, a m i , un estudi inetodic dels estils individuals. L a Historia dc la Literatura es fa, foiiamentalineiit, damunt dels textos. Eii geiieral, i seiise exagerar la reacció, estein en el bon caiuí de snhstiluir els memorismes per un eiiteiiiment veritable dels fets lingüístics i liter&ic.

Permeteu-me, pero, recordar que iio tot era faramalla retorica en els mestres aiitics. Deiseu-me peiisar que cls honies que, al llarg de niés de cent anys, iniciareti els barceloiiiiis eii la bellesa de les Iletres, portavcn una inquietud que provocA orieiitacioiis admirables, obres

88. Niiiii. 306. 90. Lo crcrrcla csídlico cnli~lri?i<8 conlciihporcilico, erl. ci t . , iihga. 204-?09.

37

defitiitives. Al llarg de la nostra literatura coiitempodiiia bé caldri assenyalar, doncs, l'ohra viva i fecunda d'aquells professors de 1'111s- titut de Barcelotia que, a l'hora adolescetit, descobrireti en les atiimes la guspira emocionaiit de la vocació, preparatit a is í els meravellosos incendis de la creacib literaria.

DISCURSO DE CONTESTACI~N

UE

D. Jo i<c~ R u n ~ ó B A L A ~ U E K

Us he d'agrair molt l'encarrec de donar la beiiviiiguda en la nostra casa al professor Díaz-Plaja. Aisí podrt proclamar, amb I'autoritat que dóna aquesta tribuna, no precisatneiit els merits d'ell, ja que per a aixo no cal la meva veii, siiió la confirmació d'uns auguris que vaig formular en la primera jovenesa del nostre iioii company.

E l vaig consiser a la Universitat el curs 1927.28. El1 tenia divuit anys. Era mairiculat a una catedra que jo professava ainb categoria d'interinitat. E r a a les tardes. Pocs eren els alumnes. Aviat, i prr aiso mateis, l'interes del trcball en comú feia que es manifestés aiiib naturalitat, sense els convencional'ismes dc la matrícula universit2- ria, la veritable fesomia oocacioiial de cada u. Davatit d'ella la meva reacció era de timidesa. E s la natural quaii cada curs u11 s'eiicara amb un grup iiou d'estudiaiits. Pero en mi aquella timidesa, en comptes d'anar desapareisent, a mida que aquell curs avenyava s'arrelava iiiés. Cada dia veia més que aquell aiij7 em trobava davant d'uiia colla d'alumnes, difereiiciats esseiicialment, pero igualineiit iiiteressants tatit per la capacitat receptiva com per l'aguda exigencia que mostra- ven. No en diré ara els notns, pero quatre d'ells almenys avui s'han internacioiialitzat. Guilletn Díaz-Plaja, joveníssim, era un de la colla, i com que potser el1 ja no se'n recorda li diré que jo si que no he oblidat la llicó que va fer iin dia d'exainens sobre Cubillo de Aragón i L a s ~ ~ t u ñ e c a s de Marcela.

A més de trenta angs de distancia, quan avui prenc la paraula en nom de I'Academia per a saludar I'eiitrada del qui des de llavors ha estat amic meu, sento actualitzar-se eii el meu interior tot de scntiments nascuts aquells temps uiiiversitaris. Mai 110 podem preveure les estacions ni les niarrades que faraii en el camí de la vida els liomes que van sorgiiit al nostre entorn. Per acostats que ens siguin. Pero sí quc veiem, quasi des del primer dia, que els marca, com si fos un destí, una llei d'orientació ferma o de desorientació desficiosa i . difícil de vencer. Guilletn Díaz-l'laja a les aules de 1'Institut de

(>irnila, on va estudiar el batsillcrat, ja es va donar a coii6iser coin a cscriptor de precocitat sorprenent i molt personal. Havia de ser honie tle lletres i setise vacillació lio ha sigut i ho és.

Teiiia diiiou aiiys quan va publicar el seu primer Ilibre : la selec- ció comeiitada d'un epistolari de Goya. Eii els pari+zlesis, coiii eii tliu l'autor, que precedeisei~ les cartes o lii shii iiitercalats astuta- riieiit, endeviiiem una gran t r a p interpreladora de les forces que irradia cada persoiialitat aut&iitica, o bé que hi convergeixeii ieiit-la niés poderosa. 1 iina altra qualitat encara, maiiifeslada en u11 dctall taii circumstaiicial coin sóii els títols posats als fragiiients de les cartes publicades, els quals en certa manera els uiiifiqueii coi11 si iossin parts d'uii monhleg del gran piiitor : I'liahilitat eii prerzilre 81

uenl, si puc espressar-me així, qiie presagia els caiivis d'orieiitació eii la vida de la cultura. Sóii característiqiies que inés eiidaoaiit, de cara a paiiorames que l'autor va aliar fent seus ambmolt de ti-eball personal, retrobem eii un llibre de Guillein Díaz-Plaja, que m'és especial- iiient car: la Introillrcción al estudio de l ronranticisi~zo e@aízol, lla primera cdició del qual és del 1936. Les aiitenes captadores de teiiies i de matisos s'liaii fet incomparableineiit iiiés sensibles i l'autor té ja plena consciencia de llur eficacia, pero actueii eii igual direcció qiie en el primer assaig esmentat.

No s'escauria que repetís jo en aquestes planes la bibliografia c:ompleta del nou academic i menys encara que procedis methdica- ment a la seva valoració. Uti griip compacle el constitueiseii els llibres escrits o coiiipilats peiisant eii la catedra de Literatura de 1'Institut Balines, guanyada brillaiitineiit per l'autor llany 1g3j. iúomés els puc recordar en conjuiit, pero cada exemplar d'ells pot liaver tiiigut eficacia individual. Difícil de valorar, perque es maiii- festa eii el secret de les reaccioiis de cada alumiie que hagi estudiat les seves pagiiies. No fa gaires setmanes que vaig rebre la visita d'iiii jooe deixeble de la iiostra Universilat. S'interessava molt per la lite- ralura catalana. Venia d'una petita ciutat de la nostra terra. Vaig preguntar-li com havia iiascut la seva vocació, ja que cap aiitecedeiit familiar iii d'ambieiit seniblava esplicar-la. Saben que em va d i r ? Que a una historia de la literatura de Díaz-Plaja que passaveii a uii c:urs de batsillerat de l'Iiistitut, va trobar que s'hi parlava de les Iletres catalaiies. «Quiiia sorpresa - em deia - i quin goig !» No eii tenia gaire idea i aquel1 llibre el desperti.

No és veritat que una esperieiicia aisí ens fa comprendre quanta de responsabilitat cal posar cn la redacció d'uii llibre de t ~ x t 7

A part d'aquest reiigló de gran k i t editorial i didactic, destacaré els estudis histories i crítics sobre la poesia espanyola, ceiitrats eii

uii llibre sobre ella, la pi-imera edició del qual aparcguf eii 1937. 1 com que Díaz-Plaja és taiiibé poeta, s i bé fius passada la treiiteiia iio sé que Iiagués aplegat cis seus versos, resta oberta la qüestió d'eiicaixar-lo con1 un protagonista més eii els seus esquemes crítics. Un altre grup iinportaiit el coiistitueizen els assaigs sobre el citiema i el teatre, iiiiciats respectivameiit en 1930 i en 1934 en uns voluinets de L a Revista i de 1'Editorial Barci,tw, aquest quaii ja dirigia la sccció d'art draqi t ic del Coiiservatori del Liceu. Aquells primers assaigs culiiiiiieii amb 1'E~)zcaclopedi del arte escénico, dirigida i pro- logada el 1958 amb l'autoritat del seu cirrec de director de l'«Iiis- tituto del Teatro,, de la riostra Diputació. Eii el sector eslricte de les nostres ,]letres iio podem oblidar els Estudis i i?zterp~,etacio?i.s de lite. ratura catalana, iii les versions de Cumtistas catalr»zes co~i.te~~~.porá- izeos acoiiipaiiyades de notes crítiques, iii eiitre la seva altra produc- ció eii la iiostra llengua, les Caries de ?iavega?, aparcgudes l'atiy 1935, Iluiiy encara qiiant a la pleiia realitzció, pero no pas en el desig, dels tenips que un poc emfiticament l'autor s'aiiomenava uDoctorat e11 paisatgesii i aEl Viatgerr per aritonomisia. Com tancaiit el peri- ple encara ens cloiiava I'any 1960 el seii Viatge a l,'A tlh~ztida i retorli. a lraca, 0x1 en1 sembla percebre ressoiis estilístics de la iiambregada aiitobiogrifica que sota del títol taii sigiiificatiu de Papers d'idmzti- tat ens regalava Díaz-Plaja quan tonibava la cinquantena.

Aquest crític tan origiiial eii la forniiilació de dcfinicioiis, liabilís- siin en descohrir el niés petit relleu que els fulls de l'atlas de la vida ofereisen al seu palpejar eiicuriosit, prefereis presentar-se com un assagista. Tols recordetii que va escriure uii dia la Dejer~sa d l ensayo. E s la forma que millor escau a la seva &pida intuició dels feii6mens literaris. Fiiis un llibre al qual el plaiitejament pol&mic dóna més alta estructura, com Moderniw~o frenle a',~novenLa 3i oclzon, es desplega com un llarg assaig. Aisb iio és una censura siiió el reco- neiserneiit d'un encert d'adequació entre el fons i la forma. Els reculls d'assaigs de Díaz-Plaja puhlicats a Barcelona, a Madrid o a Buetios Aires sota títols tan diversos i suggestius, eiis ofereiseii uiia gran iiovetat de temes que 110 senipre ha estat prou agraida a l'aiitor. A l p n cop diríem que juga a combinar-los a copia de virtuosisine, com si provés fiiis a quin puiit sóii valides certes claus que la moda posa uii momeiit eii circulació per a mirar d'interpretar les mutacio~is literiries. Com quan ens descobreix (icos~ i aesperit~ en el barroc, i la parallels entre cpre-reiiaisementa i .?re-romaiiticisme», o sembla que anuncia una equació entre Erasiiie i la covardia. Es que Iii creu sempre de debo Díaz-Plaja eii aqueslcs fórmules? No és que com a professor vol servir als seus deisebles uns esquemcs aples per a ésser

43

clavats a la memoria a través de la imagiiiació? nJa els disciitireiii després, si de caso, diríem que peiisa. oAra la qiiestió priiicipal és qiie eiitriii pels u l l s . ~ '

La historia de la iiostra ilcademia presenta eiitre els seus metii- hres uiia serie escollida d'escriptors que, cada u a I'estil del scu teiiips i quan el terme aiigles no era encara aclimatat a casa iiostra, lambé vareu conrear l'assaig. Alguiis, coiii Cortada o Pers i Kanioiia, volent retrnbar la manera de Larra ; d'altres abaiis qiie ells, i cerca111 niés l'hnima sota la .superfície.de les coses, com Aribau i Piferrer. D'altres interpretaven o volieii eiicarrilar la vida política del temps, coin Illas i Vida1 o Mañé i Flaquer. N'lii ha que analilzaveii les iiiaiiifestacions de la cultura catalaiia siiitetitzaiit-les, com, eii iiivells diferents, varen fer Josep Leopold Feu o el hishe Sorras i Bages. Més enlli trobarem els metges aleiieístics coiii el doctor I,etanieiidi, i ja tocan1 als iiostres dies, i parlo seiiipre iioiiiés dels iiiorts, ac~iiell iiidependent esperit, nodrit amb una lectiira taii constaiit i taii sa- i-iacla, que fou Ramo11 D. Perés.

A ells podi-íem afcgir eiicara inolts iioms que hein seiitit jutjar i situar, dins de llur especialitat de mestres dc literatura, eti cl discurs que acabcm d'escoltar. Figures beii dilereiits eii valor especíEic, eii formació i en aiilbicions literiries, haii aiiat arrengleraiit-sc davaiit nostre marcaiit les etapes de la historia d'uiia chtedra del iiostrc priiiier Iiistitut oficial d'enseiiyaiiient. Va ser el primer a Rai-celoiia pcr la croiiologia i ho és avui pel seu tradicional presligi. Guilleiii :Díaz-Plaja, que ri'és catedratic de literatiira, seiit aiiib raó l'orgull de la seva ascend6iicia professional.

Scnibla clar, pel discurs que hem escoltat, quc els ciirsos de segoii ciisenyameiit els constilui'cii al comciicaiiieiit cls que eren doiiats a la Facultat de FiTosofia, la qual contiriuava en certa maiiera la Fa - ctultat d'Arts de les uiiiversitats niedievals. Aish és el que volia re- gularitzar la llei Pidal de 184j, disposaiit que el segoii eiisenyament fos doiiat a l'«Iiistituto o Facultad de Filosofían. Pero ja abans d'eii- trar en vigor aquella llei, a la Universitat de Barcelotia restablerta I'any 1837, ereii cursats uus estudis dits di: Filosofia el tito1 de batsilIer dels quals era condició previa per a passar a les Facultats niajors. Gs eii ells doiics oii hem de cercar els aiitecedents de la C i - tedra de Literatura, dita de cKet6rica i po&tica» qwaii jo estudiava, del iiostre primer liislitut. E l nostre iiou compaiiy eiis explica que hIaiiuel Mil:? i Foiitaiials fou eiicarregat de la catedra de aLiteratura e Hisloriaii a la Facultat de Filosofia de Barcelona el primer de deseinbre de 1844. Per tatit, després del trionif dels I\loderats, qiiasi I'cndemi de la dissolució de les Coiistituents.

1 abaiis d'cll, pero? Eiis preocup3oeiii de reinuiitar 1116s encara l'asceiidencia de la catedra i ii'havíein parlat iiiés d'uiia vegada ainb el que en I'actualitat l'ocupa. Ein recordava les disposicioiis de les Corts de Cadis sobre I'orgaiiit~ació dels eiisciiyaiiients secuiidaris i el iioni del mercedari esclaustrat fra Maiiuel Casainada, rl qual va ser mestre de Mili i Foiitaiials. Tori~aiit taiimatcis als teiiips que aquest entra a la Facultat de Filosofia de Barcelona, resulta que aquell aii?; Iii havia hagut a coiiseqü&i?cia de la política u11 caiivi de pi-ofessors, i aquell cauvi era uiia rrplica del de quati-e aiiys abaiis, iiiotivat també per les coinmocioiis polítiques.

Veus aquí coiii aiiai-eii les coses. Quaii els successos del seteiiibre cle 184.0 i la diiiiissió de Maria Cristiiia, la Jwntrz Gubevnaliva de la províiicia de Barceloiia va destituir el rector i vuit catedritics de la iiosti-a ~ i i ive r s i t a t , substituiiit-los anib altres prolessors. El 19 de febrer de 1841 el iiou rector va prciidre possessió del seu cirrec davaiit del claustre de doctors, a l'església de Saiit Felip Neri. La iinpreiilta de Rergiies de las Casas va eslanipar la relació de l'acte eii la qual trobein a I'acahaiiieiit la llista de la Facultat de Filosofia eii aqiiells teirips de febre progressista. Allí llegim el noin del catedritic de aLi- teratura e Historia)), la inateisa disciplitia que tres aiiys iiiés tard era eiicoiiiaiiada a Mili i Foiitaiials. E ra el doctor, després taii faiiiós per altres coiiceptes, do11 Pedro Felipe Moiilau. Ja era inetge, pero la seva iiiquieta ciiriositat el va dur a trucar a inoltes portes abaiis d'eiicarrilrir-se defiiiitivaineiit vers l'eiiseii~anieiil de la Higiene a laüiiiversitat Central. No fou pas seiise inotiu que el iiostre recordat compaiiy l'oinas Carreras Artau li dedici unes pigiiies al seu llibre sobre Mhdicos fil6sofos. Moiilau va ser doiics el predecessor de Mili i Foiitaiials als estudis de la Facultat de Filosofia, equivaleiit llavors al iiostre batsillerat. El 1844 diu Elias de Moliiis que fou si:píirat del cirrec per iiiotius politics i llavors Mili i Foiitaiials va ocupar el seu Iloc. Igual que aquest tiiestre va ser l'eiicarregat de llegir el discurs iiiaugural del curs 1845.46 a la Uiiiversitat, també a Moiilau l i va ser encomauat de portar l a veu del clausti-e com a <,catedrático de T,iteratura», el juiiy del 1541, eii la distribució de premis instituida coin gran novetat per la Uiiiversitat progressicta. També va ser cele- briida .en la que fué iglesia de Saii Felipe Nerio i entre els aluiuiies prerniats el primer aiiy dc Filosofia que assistieii a I'acte, I i i llegiiii el nom de Lluis Poiis i Gallarza, el qual el 1857, coiii eiis ha dit el iiou academic, fou iiomeiiat catedritic de Retorica de I'Iiistitut ja iiidepeiiditzat de la Uiiiversitat, després d'uii interregiie que iio veig del tot aclarit, iniciat a la iiiort de Pau Piferrer.

Quina serie de iioiiis tan suggestiva forma la diiiastia que eiis

ha revelat el iiou acadeiiiic ! El iioin de cada personalitat apareix diiis d'uiia aureola taii característica que ja iio cal fer-iie el retrat. Per altra banda ereii lioiiies iiicoiifusibles. Eiicara Díaz-Plaja s'lia coiii- plagut a fer-iie ressaltar el relleu, de vegades ainb taiit d'ksil i iio- oetat coin haveu vist tractaiit de Coll i Velií. Alguiis d'aquells professors, con1 aquest últiiii, Clenieiite Cortejóii i Fraiicesc X. Garriga, guaiiyareii iiom i fama per la seva identificació total aiiib la docencia que teiiieii coiifiada. L a iiiajoria, pero, coin Moiilau, Milh, l'iferrer, Poils i Gallarza i t ~ ~ q u e qzmterque ~iia,gisfer eii art oratqria, coin li deia Mili i Foiitanals l'aily 1868 cii una carta) i el iiostre iiou coni- paiiy, tenen una persoiialitat iiiassa coiiiplexa per a poder-los definir siinplement com a boiis inestres de Retbrica de segoii eiiseii~aiiieiit.

Seria iiiteressant de veure quiiia líiiia d i b u i ~ a la ideologia este- ticista d'aquella cadena de inestres del iiostre Iiistitut. E n la seyoiia iiieitat del segle xrs la influencia dc Mili era la determinant: Poiis i Gallarza li demanava orientacions des de Mallorca i a fiiials del segle Fraiiquesa i Gornis encara s'ajustava totalineiit al seu iiiestrat- ge. Coll i Velií eii els seus E'elilenlos de L.if.e~abi~ra (rSj6), un aiio ahaiis de la primera edició de I1Est$lica de Mili, recorda eii el pia el Manual d'aquest, pero coiistiueix un Ilibre bastaiit persoiial, clis- sic cn la base i uii poc eclectic en les foiits utilit~acles.

Abaiis de la llei Pida1 del 1845 establís uii inagisleri oficial, que era Iogic que donés la norma a la didictica de la preceptiva, els iiombrosos textos que es publicaveti a Barceloiia solien teiiir con? a foiits els d'Hermosilla i Hugo Blair. 4 i s í recordaré els dihlegs del «Tratado eleinciital de poesíau (1828) i el (~Ciirso elemeiital de elo- cue~icia~i (1836) escrits els dos per Casainada, el uDiccioiiario de la riman (1829) de Sracia i fiiis els aElementos de T,iteratura» (1842) (de Monlau. L'úiiica nota original la porteii I'aEinaiicipacióii litera- :rian (1837) de Ribot i Fontsere, el ~Sisteina iiiusicaI» (1832) de Sitii- ?>ald de Mas i els judicis sobre preceptiva de I'escolapi P. Rius eii el seu llibre sobre nLa ópera espafiolao (1840). Ja iio parlo de les reedicioiis del P. J. F. Masdeu taii soGiiiiejades.

Cciiyors, el jove esludiaiit que vaig coiieiser, ja 6s iiieslre aviii iitnb la paraula i amb la ploiiia. Difícil 6s de proiiosticar per quiiis camiiis eiicaii~iiiari eii l'esdeveiiidor tol el quc proiiiet l'empeiita op'imista que avui porta. Perque eiicara que el1 lio hagi cscrit en els iDa$ers Cidentital, no eiis el creiein quaii diu que és uii csolitari entre ceiidres». 1 ara meiiys, perque eii la iiostra cornpaiiyia acade-

iiiica iio se'ii seiitiri mai de solitari ni trobari lampoc que el passat sigui ceiidra iioiiiés per a nosaltres. Uen al coiitrari.

Avui, quaii li doiio la beiivinguda, en1 ve a la meiiiiiria uii episodi dels seus ailys d'estudiant. Demano al nieu ainic que eiii perdoiii si goso de puhlicar una esceiia íiitiina de la qual ciii seinbla que niai iio li 'ii vaig dir res. Uii dia em va veiiir a veure el seu pare. Era u11 Iioine que inspirava cordialitat, coiicret d'espressió, sincer. Es pre- ocupava per la carrera del seu fill. Creia jo de debii, em demaiii, que la vocació que el portava taii decididameiit cap al conreu de les lletres iio tiiidria per consequ~iicia uiia vida dura de pri\~acioiis? No cal que us digui quiiia va ser la meva resposta. Vaig foriilular a ple cor els auguris als quals em referia eii comericar a parlar i que avui tots veieiii coiiliriiiats. Privacioiis, lluites, dificullats ... Rs que sig- iiifiqueii gaire davaiit del goig de ser fidel a allo que l'esperit deniana?

1. Epistolario de Goya, 1828-1928. (Paréntesis de ...) - Barce- lona, Ed. Mentora, 1928. - 124 pp.

2. Rubén ~ a ' r i o . ( L a vida. La obra. Notas criticas.) - Barcelona, Sociedad General de Publicaciones, 1930. - 224 pp.

3. Una cultura del cinema. (Introducció a una estetica del film.) PrSleg de Sebastia Gasch. Barcelona, «La Revista)), 1930. - 120 pp.

4. Fray Luis de León. De los Nombres de Cristo. Edición y prólogo de ... - Madrid, Bibliotecas Populares Cervanles, 1931. - 3 vols.

5. Pero López de Ayala: Crónica del Rey Don ~ e d r i . Edición y prólogo de ... - Madrid, Bibliotecas Populares Cervan- tes, 1931. - 292 pp.

6. L'avantguardisme a Catalunya i a l t ~ e s notes de critica. Bar- . celona, «La Revista», 1933. - 174 pp.

(Els m o v i n ~ e n t s dits d'avantguarda a Catalunya. - Sobre literatura i paisatge. - Sobre pintura. - Sobre la crisi d e l a paraula. - Sobre poesia catalana. - Sobre literatura castellana. - Sobre teatre. - Sobre biografia. - Sobre cinema.)

7. Azorin. Obras completas. Teatro, 11. Precedido de u n estudio sobre el teatro de Azorin, por . . . - Madrid, C . 1. A. P., 1931. - 316 pp. (Rep. núm. 57.)

8. Las descripciones a las leyendas cidianas. - Bordeaux, ~ B u l - leti11 Hispanique)), 1, 1933. - 16 pp. (Rep. núm. 224.) .

IIJ

9. Aportación al cancionero judeoespafiol del Mediterráneo Oriental. - Santander, nBol. de la Soc. Menéndez y Pelayo)), 1934. - 20 pp.

10. Pre-romanticisme i pre-renaixenca. Ex.tr.de .«Revista de Cata- lunya)), 1934. - 8 pp. (Rep. núm. 221.)

11. Una,polemica sobre el catala a les darreries del segle X V I I I . - Barcelona, ~Es tud i s Universitaris Catalans)), 1934. - 16 PP.

12-31. El Lenguaje. S u Gramática. 1.' curso. - Barcelona, Ed. ((La Espiga)). 120." ed. id., 1960.1

32-49. El Lenguaje. S u Gramática, 2." curso: [19." ed. íd., 1960.1

50. Cartes de navegar. Barcelona, ~Quaderns literaris)), 1935. - 84 PP.

(Les illes. - Terres nostres. - Estampes ameri- canes.)

51. L'evolució del teatre. Barcelona, Col. Barcino, 19. - 64 pp.

52. Cinéma et adolescente. - Roma, Istituto Internazionale per la Cinematografía Educativa, 1934. (Trad. rep. núm. 57.)

53. Antología de Textos Narrativos. Selección, prólogo y vocabu- lario. - Barcelona, Ediciones «La Espiga)), 1935. - 246 pp.

54. Visiones contemporáneas de España. - Barcelona, Ediciones «La Espigan, 1935. - 246 pp.

55. La geografia de les liriques romaniques. - U n folleto. - Barcelona, ((Quaderns de Poesia)), 1936. - 10 pp. (Rep. núm. 221.)

56. La técnica del verso. - Barcelona, Ediciones «La Espiga)), 1936. - 64 pp.

57. El Arte de quedarse solo, y otros ensayos. - Barcelona, - Ed. Juventud, 1936. - 182 pp.

(El teatro de Azorin. - Eco de Narciso. -Literatura g paisaje. - La hagiografía género literario. -Romanti- cismo, nueva literatura. - La emoción por contraste en la lirica de Juan Ramón Jiménez. - Poesía negra. - Cine y adolescencia.)

58-63. Introducción al Estudio del ~ o ~ a n t i c i s m o Español. (Primer Premio Nacional de Literatura, 1935.) - Madrid, Espasa- Calpe, 1936. - 322 pp. [6." ed. Colección Austral.]

64. Garcilaso y la poesia espaKola. Selección, prólogo y notas cri- ticobibliográficas, por ... - Barcelona, Publicaciones de la Facultad de Filosofía y Letras, 1936. - 188 pp.

65-66. La poesia lírica española. - Barcelona, Colección Labor, 1937. - 442 pp. (2." ed. ampl. : Historia de la Poesía ~ i r i c a Española, id.; 1947.)

61-74. Sintesis de la Literatura Española. 2 vols. - Barcelona, Ed. «La Espiga)), 1939. [8." ed: íd., 1947.1

75. La creación del Lenguaje e n el siglo X V I . Extr. de l a revista Universidad. - Zaragoza, 1939. - 40 pp. (Rep. núm. 208.)

76. ~ n t o l o & a temática de la Literatura Española (siglos XVIII- X X . - Valladolid, Librería Santarén, 1940. - 308 pp.

77. La Ventana de Papel (Ensayos sobre e11 fenómeno literario). «Colección de Ensayistas Españoles». - Barcelona, Edi- torial Apolo, 1940. - 190 pp.

(Estudios sobre el carácter de la literatura emspañola. - Novelistica y elstilo. - El teatro y sus personajes. - El secreto fáustico (Valle Inclán, Baroja, Azorin). - . Tres siluetas fugitivas (Erasmo o la cobardía; Marti, o la llama; Cocteau, o la pirueta). - El escritor y la obra. - Lección de primero de octubre.)

78-89. Lenguaje. Curso Sugerior. Gramática fonética, versifica- ción. Barcelona, Ed. «La Espiga)), 19'41. (12." ed. id.,1953.)

90. El Espiritu del Barroco. Tres interpretaciones. - Barcelona, ed. Apolo, 1941. - 128 pp.,

( L a nostalgia de una edad heroica. - U n posible factor racial. - La sensualidad barroca.)

91. La poesía y el pensamiento d e Ramón de Basterra. - Barce- lona, Ed. Juventud, 1941: - 256 pp.

( L a vida. - El anhelo de per fecc ih . - Las concep- ciones históricas. - El concepto de Roma. - E l concepto de España. - El concepto del mundo. - Apéndices.)

92. Primer Cuaderno de Sonetos. - Cadiz, col. «Isla», 19. - 64 pp. (Rep. núm. 206.)

93. Tiempo fugitivo. - Barcelona, Ed. «La Espiga)), 1941. - 192 pp.

94-101. Teoria e historia de los géneros literarios. - Barcelona, E d . « L a Espiga)), 1941. - 196 pp. [14." ed. id., 1956.1 (Rep. núm. 217.)

8 - 1 2 Historia del Español. -Barcelona, Ed. «La Espiga», 1941. - 188 pp. [Ed. Buenos Aires, Ciordia, 1954.1

125-129. Hacia un concepto de la literatura española. Ensayos ele- gidos, 1931-1941. - Buenos Aires, Colección «Austral», 1942. - 154 pp. 15." ed. id., 1955.1

(El ritmo histórico-literario. - Sobre el carácter de la literatura española. - El espíritu de la Edad Media. - Del Renacimiento al Barroco. - La nostalgia de una edad heroica. - La sensualidad barroca. - Constantes meridionales del Barroco. - Perfiles del Romanticismo español.)

130. Cuentistas catalanes contemporáneos. - Traducción, prólogo y notas criticas de ... - Madrid: Ed. Aguilar (Colección. «Crisol»), 1942. - 464 pp.

131. Viajes por Asia y Africa de Ali Bey el Abbassi. Edición y pró- logo de ... - Barcelona, Editorial Olimpo, 1942. - 384 pp.

132. La Literatura españolacomo documento social. - Barcelona, Publica.ciones de la Escuela Social, 1942. (Rep. núm. 154.)

133. . El sentimiento del amor e n la poesía española. - Selección, prólogo y notas introductorias. - Barcelona, Ed. Olimpo, 1952. - 206 pp.

134-145. Historia de la literatura española a través de la crítica y de los textos. - Barcelona, Ed. «La Espiga)), 1942. - 2 vols. 204 + 198 pp. [17:;' ed. id., 1955.1

. 146. El engaño a los ojos. Notas de estética menor. - Barcelona, ediciones Destino, 1943. - 180 pp. e n 4."

( L o plástico y lo auditivo. - Ética y estética del Mediterráneo. - Estética del cine mudo. - Viaje alrede- dor de la poesía.)

147. Leyendas románticas españolas. Selección y prólogo. - Bar- celona, Ed. Olimpo, 1943. - 236 pp.

148.149. Esquema de historia del teatro. - Barcelona, ediciones del Instituto del Teatro, 1944. [Z." ed. íd., 1951.1 (Trad. del núm. 51.)

150-153. Prácticas de Lenguaje. - Barcelona, Ed. «La Espigan, 1944. 14;" ed. 1950.1/

154. Ensayos escogidos. - Madrid, Ed. Aguilar. (Colección ((Cri- sol)).) 1943. - 514 pp.

1) Ficha biográfica; 2 ) ficha bibliográfica: Introduc- ción: Defensa del ensayo. - El fenómeno literario. -

El paisaje literario: Éilca y estética del Mediterráneo. - ' Sobre el paisaje romántico. - Notas para una geografía lorquiana. - La luna y la nueva poesía. - Figuras: La nostalgia del Canciller Ayala. - Erasmo o la cobardia. - .

Garcilaso el múltiple. - El viacrucis biográfico de Cer- vantes. - Ali Bey. - Tres hombres con secreto fáustico. - Dinero, sociedad y literatura. -Aproximación al espí- ritu: El río y el surtidor. - Acción y escenografia. - Notas sobre la interpretación nietzscheana de la tragedia. i

Eco de Narciso. - Sobre el espíritu d e l barroco. - El Romanticismo español y Alemania. - La justificación de Don Quijote. - La Saeta e n el aire: El escritor y su tarea. - Los amigos lejanos. Notas de estética cir- cunstancial. - Calendario lírico. - Epigramas finales.)

155. Geografía e historia del mito de Don Juan. - Barcelona, Ins- t i tuto del Teatro, 1944. - 24 pp.

156. Intimidad. Poesía. - Barcelona, Ediciones «La Espiga)), 1946: - 24 pp. (Rep. núm. 206.)

157. L a geografía poética de Verdaguer. Bol. d e la Real Academia Española, 1946. - 12 pp. (Rep. núm. 221.)

158. Los últimos apuros de Villamediana. Bol. de la Real Academia Española, 1946. (Rep. núm. 224.)

159. Conmemoración de B ~ e t ó n de los Herreros. Boletin d e la Aca- demia Argentina de Letras, 1947. (Rep. núm. 205.)

160. El cincuentenario de {(Terra Baixa)). Bol. de la Academia Argentina de Letras, 1947. (Rep. núms. 205, 221.)

161. Nuevo asedio a Don Juan. - Buenos Aires, Ed. Sudamericana, 1947. - 138 pp.

(Tirso de Molina y ((El Burlador)): V i d a d e Tirso de Molina. - Notas a la obra. - La mujer y el honor e n la obra de Tirso. - «El Burlador de Sevilla)). - Tres v e r - siones angulares: Significado d e Don Juan de Moliere. - Anécdota y categoría del Don Juan. de Zorrilla. -- El monólogo del Don Juan de Unamuno. - Esquema del rastro de Don Juan.)

162-166. Federico García Lorca. Estudio critico. - Buenoi Aires, Guillermo Kra f t , 1948. - 286 pp. [5." ed. Col. Aus- tral, 1956.1

167. Vacación de Estío (poemas). - Madrid, ( {Adona i s~ , 1948. - 68 pp., 8." (Rep. núm. 206.)

168. Cartas de Navegar. (Pequeña Geografía Lírica.) - Madrid, Ed. Afrodisio Aguado, 1349. - 174 pp. (Rep. núm. 206.)

169-114. Histoiia General de las Literaturas Hispánicas. Publica- das bajo la dirección d e ... Con una introducción de don Ramón Menéndez Pidal. - 6 vols. - Barcelona, Edito- rial Barna.

Vol . 1 (1949). a) Esquema historiográfico de la literatura espacola (págs. L X I - L X X V ) . b) La literatura dramática peninsular hasta 1400 (págs. 403-424.)

175.179. Historia de la Literatura ~ s ~ a ñ o ' l a a t ~ a v é s de la crítica y de los textos. Con antología. Ilustrado con gráficos y mapas. Primesa edición argentina al cuidado del profesor Ángel Mazzei. - Buenos Aires, Ciordia & Rodríguez, 1949. - 606 pp. 15.' ed., id., 1960.1

180. Lo que es y lo que p o d h ser el teatro de la Ciudad. - Bar- celona, Instituto del Teatro, 1949. - 16 pp.

181. Modernismo frente a Noventa y Ocho. - Madrid, Espasa- Calpe, 1951. - 368 pp. Prologo de Gregorio Marañón.

182. Don ~ & j o t e e n el país de Martín ~ i e & o . - Madrid, ediciones del Instituto de Cultura Hispánica, 1952. - 188 pp.

(Prólogo. - Precedentes (Cervantes y América, Cer- '

vantes y la Argentina). - La evolución histórica (Los próceres. Los románticos. Los neoclásicos). - El reflejo estético. Proyecciones literarias. - Semblanzas. Inter- pretaciones. - La proyección cultural (Estudios). Apun- taciones criticas. Sobre crítica cervantina). - El eco ideológico (Ensayos, Psico-análisis. Adaptaciones). - Apéndice. - Ensayo de una bibliografía cevvantina argentina.)

183-198. Historia de la Literatura Universal a través de la critica y de los textos. - Barcelona, Ed. «La Espigan. - 224 pp. [16." ed. id., 1956.1

199-203. Manual de Métnca y. Composición. - Barcelona, Ed. «La Espiga)). - 204 pp. [6." ed. id., 1950.1

204. Poesia y realidad (Estudios y aproximaciones). - Madrid, «Revista de Occidente», 1952. - 244 pp., e n 4."

(Aproximación a la poesía. - ~ o t a s sobre la euolu- ción del concepto de poesía. -.Poesía y realidad. - Poesía y lenguaje. - Poesía y plegaria. - La efigie de

Garcilaso. - El alma de Góngora. - La geografía poética de Verdaguer. - El tratamiento de la realidad en la poesia d e Ramón López Velarde. - Permanencia de Antonio Machado. - En la muerte de Pedro Salinas. - La técnica narrativa de Cervantes. - Meditación sobre lo argentino en la novela. - Diálogo llamado de los dos vanguardistas.)

205. .La voz iluminada. Notas sobre el teatro a través de un cuarto de siglo. - Barcelona, ed. Instituto del Teatro, 1952. - 288 pp.

206. Vencedor de m i muerte. Poema. Primer Premio Internacional de Poesía del Congreso Eucaristico de Barcelona. Carta- Prólogo de Paul Claudel. - Madrid; «Insula», 1953. - 234 pp.

(Vencedor de mi muerte. - Primer cuaderno de sonetos. - Intimidad. - Las elegias de Granada. - Va- cación de estio. - Segundo cuaderno de sonetos. - Car- tas d e navegar.)

207. La poesia clasicista del siglo XVII . - En Historia General de las Literaturas Hispánicas. - Barcelona, Ed. Barna, 1953. (Vid. nums. 167-172.)

280. Defensa de la Critica. -Barcelona, Ed. Barna, 1954. - 160 pp. (Defensa de la critica. - E n torno a la gramática. -

El neologismo antes de Góngora. - Temas de historia polémica sobre El Espíritu del Barroco. - Figuras y Evo- caciones. - El Centenario de Goethe. - Martinez Ruiz, escritor decimonónico. - Ali-bey. - Homenaje a José Marti.)

209. Martí desde Espalia. - La Habana, Ed. Selecta, 1954. - 206 pp.

(Marti, universitario. - Verso, poesia y lenguaje a José Marti. - Marti y Goya. - Marti y el poema en prosa. - Valores descriptivos en la prosa d e José Marti. - Martí y Unamuno.)

210. Consueta de Asuero. - Edición de este auto, inédito, del siglo XVI . - Barcelona, ((Boletín de la Real Academia de Buenas Letras)), 1953. - 18 pp.

211-212. Comentario de textos de literatura espaliola. (Fides, Pa- tria, Amor. Litterae.) Con u n diccionario técnico; bio-

gráfico y bibliográfico y cuadros sinópticos. - Barcelona, Ediciones «La Espiga)), 1953. - 320 pp. [2." ed. Buenos Aires, Ciordia, 1958.1

213. Registro de horizontes (Poesía y meditación del viaje) . - Barcelona, Ed. Destino, 1956. - 254 pp.

214. Historia de la literatura española (adaptada al programa oficial por Salvador Bueno). - La Habana, Ed. Minerva, 1954. - 316 pp. . '

215-216. Historia de la literatura española. - México, Ed. Porrua, S . A,, 1955. - 384 pp. [2." ed. íd., 1960.1

217-218. Los. métodos literarios a través de la imagen y el ejemplo. Buenos Aires, Coirdia y Rodriguez. 1955. - 162 pp.

219. Cristóbal ~ o s q u e r a de Figueroa. Obras. 1. Poesías inéditas. - Edición y prólogo. - Madrid, Real Academia Española, 1955. - 294 pp.

220. Veinte glosas en memoria de Eugenio a'Ors. - Barcelona, Publicaciones de la Sección de Prensa de la Diputación, 1955. - 128 pp.

221. De literatura Catalana. Estudis i interpretanons. - Barce- lona, Ed. Selecta, 1956. - 216 pp.

(Sobre l'escenografia medieval. - La geografia de les liriques romaniques. - Viatgers a casa nostra. - La poesia barroca a Catalunya. - PreRomunticisme i Pre- Renaixenca. - La geografia poetica de Verdaguer. - «Terra Baixa)) a mig segle. - Notes sobre el modernisme a Catalunya. - Ritme i r ima en la prosa de J . V . Foix.)

222. El reverso de la belleza. (Premio Pedro Henríquez Ureña, 1954.) - Barcelona, Ed. Barna, 1956. - 246 pp.

(El alcance estético. - Los supuestos históricos. - El tema ejemplificado e n la voe'sia de Salvador Diaz Mirón. - La proyección estética: a) el ámbito español; b) el ámbito americano.)

223. El poema'en prosa e n España. Estudio critico y antología. - Barcelona, Ed. Gustavo Gili, 1956. - 404 pp.

224. E l estilo de San Ignacio y otras páginas. - Barcelona, Ed. Noguer, 1956. - 318 pp.

(Antiguos loores de Esnaña. - Las descripciones e n las leyendas tidianas. - Datos sobre la escenogra-

f ía medieval. - Una incorporación al Parnaso .Español: Cristóbal Mosquera de Figueroa. - El secreto de las ~

«Meninas». - Una introducción a Gracián. - Los últi- ,

mos apuros de Villamediana.' - El tema africano en ' el premomanticismo español. - Mesetas y litorales. -

La letra y e l instante.)

225-228. ~ i s t o r i a de la literatura espacola encuadrada e n la universal. - Barcelona, Ed.:«La Espiga)), 156. - 502 pp. [4." ed. id., 1960.1

229. Una aportación al estudio * de la técnica escénica medieval. - Barcelona, Instituto del Teatro («Estudios Es- cénicos)), l ) , 1951. - 16 pp.

230. Rafael Maria Baralt y la Real Academia Española. - Mara- caibo, ((Ciencia y Cultura)), n." 5, 1957. - 16 pp.

231. Baralt, periodista. - Maracaibo, ReviSta de la Universidad del Zulia, 1958. - 18 pp.

232. Antología ~ a ~ o r de la Literatura Española. Dirección, pró- logo y notas. V o l . 1. Edad Media. (Siglos X-XV.) - Bárcelona, Ed. Labor, 1958. - 1,280 pp.

233. Antologia Mayor de la Literatura Española. Vol . 11. Rena- cimiento. (Siglo XVI: ) - Barcelona, Ed. Labor, 1958. - 1,292 pp.

234. El teatro. Enciclopedia del Arte Escénico. Dirigida por ... - Barcelona, Ed. Noguer, 1858. - 648 pp.

(Introducción histórica, pp. 9-60. Escuelas de ' A r t e dramático, pp. 452-462.)

235. Juan Ramón Jiménez e n su poesía. - Madrid, Ed. Aguilar, 1958. - 334 pp.

236. Más versos desconocidos de Baralt. - ~araca i ' bo , «Revista d e la Universidad del Zulia, 1959. - 16 pp.

237. El Auto de los . Reyes Magos. - arcel lona, Instituto del Teatro (((Estudios Escénicos)), 4). - 28 pp.

238. Papers a'identitat. - Barcelona, Edicions de ]'Espiga, 1959. - 64 pp.

239-240. Obras Completas. de Rafael Maria Baralt. ~ d i c i ó n de la Universidad del Zulia, dirigida por .:. - Maracaibo, 1960. - 869 pp.

Vol. 1, Historia, tomo primero. Introducción a la edición, - pp. XIII-xxx.)

Vol. 11, Historia, tomo segundo, 964 pp.

La Lzteiatura (Su técnica y su hastoria). - Barcelona, Edi- ciones «La Espiga)), 1960. - 288 pp.

Velázquez y la poesia. - Madrid, ((Varia Velazqueiia)), Edi- ciones del Ministerio de Educación Nacional, 1960. - 32 PP.

Poesia y Diálogo: Razón de amor. -Barcelona, Instituto del Teatro («Estudios Escénicos)~, 5), 1960. - 34 pp.

Antología Mayor de la Literatura Española. Vol. 111. Barroco (siglo XVII). - Barcelona, Ed. Labor, 1960. - 1280 pp.

Antología Mayor de la L i t e r a t u r a ~ s ~ a ñ o l a . Vol. IV. Neocla- sicismo, Romanticismo, Realismo. Barcelona, Ed. Labor, 1960.- 1460 pp.

Poesía y diálogo: Elena Maria. - Barcelona, Instituto del Teatro ((¿Estudios Escénicos)), 6): 1960. - 28 pp.

Teresa de Jesús (guión cinematográfico). Inédito:

Inserción del cine en una clasificación actual de las Artes. - Barcelona, ((Documentos Cinematográficos)), 1960. - 8 pp. Una sinopsis.

Viatge a 1'Atlantida i retorn a ítaca. - Barcelona, 1960.

Una catedra de Retorica (1835-1935). Discurso leido en el acto de Ingreso en la Real Academia de Buenas Letras. Bar- celona, 1960. - 32 pp.

D. GUILLEHMO DÍAZ-PLAJA - boneslletres.cat · Una Catedra de .Re~:brica DISCUHSO L.E~DO EL, D~A...

Documents

Transcript of D. GUILLEHMO DÍAZ-PLAJA - boneslletres.cat · Una Catedra de .Re~:brica DISCUHSO L.E~DO EL, D~A...