Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona PEC.pdf · Que la lectura atenta d’aquesta...

Diagnosi delProjecte Educatiu

de Ciutatde Badalona

Document de síntesi

PROJECTE

EDUCATIU

DE CIUTAT

IGOP

Institut deGovern i

PolítiquesPúbliques

Desembre de 2004

Diagnosi delProjecte Educatiu

de Ciutatde Badalona

Document de síntesi

Elaborat per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP)

de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Editat per l'Ajuntament de Badalona, Regidoria d'Educació.

Primera edició: abril de 2005

Dipòsit Legal:

Disseny gràfic i maquetació: La Page Original SL

Impressió: Gráficas Lumer SL

Salutació

3

UN PUNT DE PARTIDA PER AL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT

Badalona porta més de 15 anys participant de la idea de la cciiuuttaatt eedduuccaaddoorraa. Aracal concretar aquesta aposta en un Projecte Educatiu de Ciutat. Advertint, però,que un Projecte de Ciutat serà "educatiu" no sols si la fita és l’educació sinótambé, inexcusablement, si eell ccaammíí ééss eenn eellll mmaatteeiixx eedduuccaaddoorr. El camí, com en elviatge a Ítaca.

Un pas previ a la convocatòria ciutadana a implicar-se en aquest Projecte, l’equipde l’IGOP, per encàrrec de la Diputació de Barcelona, ha elaborat aquestaDiagnosi, com un estat de la qüestió que ha de ser punt de partida del procés d’e-laboració del PEC. UUnn eessttuuddii pprrooffuunndd,, llúúcciidd,, rreeaalliissttaa. Badalona hi apareix com unaciutat complexa, de clarobscurs contrastats. Una diagnosi que ens retrata i qües-tiona i alhora eennss ccoommpprroommeett. Potser, per a alguns, l’educació no sigui la solució,però sense l’educació cap solució reeixirà.

No cal dir que, tractant-se d’un projecte de ciutat, ll’’AAllccaallddiiaa hhaa vvoollgguutt sseerr llaa pprrii--mmeerraa aa iimmpplliiccaarr--ss’’hhii, fent costat a la Regidoria d’Educació en el desplegament delProjecte, que compta també amb la important col·laboració de la Diputació deBarcelona.

Que la lectura atenta d’aquesta Diagnosi us porti a implicar-vos també en elProjecte Educatiu de Ciutat de Badalona.

Maite ArquéL’alcaldessa de Badalona

EL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT, UNA EINA PER A LA MILLORA DE BADALONA

L'elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), del qual aquesta diagnosi n'ésel punt de partida, suposa comprometre's en una manera d'entendre globalmentl'actuació municipal per tal de fer possible el desenvolupament personal de totala ciutadania en un entorn de canvis profunds. Demostra que per l'Ajuntament deBadalona l'educació és una eina bàsica per a la inclusió social, i en definitiva unaeina de transformació social i de millora de la ciutat.

Tots i totes tenim un paper educatiu irrenunciable per millorar la vida a la nostraciutat, i sota aquesta idea hem orientat el treball de disseny del PEC. Un treballque mostra el compromís de l'Ajuntament per promoure l'accés a la ciutadaniaplena, i una aposta per la participació del conjunt de la ciutat en el disseny delfutur de Badalona.

La publicació que teniu a les mans és el tancament de la primera part de l'ela-boració del Projecte Educatiu de Ciutat. Es tracta del document de síntesi de ladiagnosi de la ciutat de Badalona, que ens ha de permetre construir aquest einade transformació i millora que ha de ser el PEC. Us convido a llegir-la, i alhora aengrescar-vos i a participar en les properes accions del PEC.

Fins aleshores,

Àlex MañasRegidor d'Educació

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona

4

IInnttrroodduucccciióó 6

11.. LLaa rreeaalliittaatt ssoocciiooddeemmooggrrààffiiccaa 71.1. Els barris de Badalona 71.2. Evolució de la població 111.2.1. La població total 111.2.2. La població menor d’edat i la població major de 65 anys 121.3. Procedències de la població de Badalona 141.3.1. La població estrangera 141.3.2. La població nascuda a d’altres CC.AA. 151.4. Nivell d’instrucció 16

22.. LLaa rreeaalliittaatt eessccoollaarr 192.1. La distribució dels centres escolars 192.2. La distribució de l’alumnat 202.2.1. L’educació infantil 202.2.2. L’educació primària 222.2.3. La secundària obligatòria 232.2.4. La secundària postobligatòria 242.4. Xarxa pública, xarxa privada concertada 252.4. Les ràtios d’alumnes per aula 272.5. L’alumnat amb NEE 282.7. L’alumnat de procedència estrangera 302.3. L’adhesió a l’escola: èxit i fracàs escolar 33

33.. EEnnttiittaattss ii eedduuccaacciióó 353.1. Sobre el conjunt d’entitats 353.2. Sobre les entitats culturals 363.3. Sobre les entitats esportives 373.4. Sobre els esplais i agrupaments juvenils 373.5. Sobre els casals i associacions de la gent gran 383.6. Sobre les associacions de veïns i entitats reivindicatives 393.7. Sobre les associacions de dones 403.8. Sobre les entitats escolars 403.9. Sobre la resta d’entitats 413.10. Sobre el mapa de relacions 513.10.1. Els paraigües relacionals 523.10.2. Els posicionaments "oposats" 523.10.3. Els posicionaments "neutres" 533.10.4. Espais i oportunitats relacionals 53

44.. EEiixxooss ii ddiimmeennssiioonnss ddeell PPRROOJJEECCTTEE EEDDUUCCAATTIIUU DDEE CCIIUUTTAATT 554.1. Des del món escolar 554.1.1. Xarxa d’Escoles Bressol Públiques 554.1.2. Els Ponts Educatius 554.1.3. Els temps i els entorns educatius 564.1.4. L’acollida d’alumnes nouvinguts 574.1.5. L’educació en valors 574.1.6. L’educació en noves tecnologies (NTIC) 584.2. Des del món cultural 594.2.1. Xarxa d’equipaments culturals 594.2.2. Els ponts culturals 594.3. Des del món esportiu 604.4. Des del món juvenil 614.5. Des del món adult 624.6. Des del món de la gent gran 63

5

LLlliissttaatt ddee mmaappeessMMaappaa 11..11.. Grups de barris en relació a 13 indicadors sociodemogràfics d’edat, naturalesa de la

població, nivell d’instrucció, coneixement del català i relació amb l’activitat (any 1996)MMaappaa 11..22.. Percentatge de població de 25 a 39 anys amb un nivell d’instrucció elevat l’any 2002

per barrisMMaappaa 33..11.. Densitat d’entitats en base a la seva ubicació per districtesMMaappaa 33..22. Densitat d’entitats culturals en base a la seva ubicació per districtesMMaappaa 33..33.. Densitat d’equipaments culturals en base a la seva ubicació per districtesMMaappaa 33..44.. Densitat d’entitats esportives en base a la seva ubicació per districtesMMaappaa 33..55.. Densitat d’equipaments esportius en base a la seva ubicació per districtesMMaappaa 33..66.. Densitat d’esplais i agrupaments juvenils en base a la seva ubicació per districtesMMaappaa 33..77.. Mapa de relacions entre perfil d’entitats i àrees municipals

LLlliissttaatt ddee ggrrààffiiccssGGrrààffiicc 11..11.. Evolució de la població estrangera entre 1996 i 2002 GGrrààffiicc 11..22.. Evolució de la població nascuda fora de Catalunya 1996 - 2002GGrrààffiicc 11..33.. Nivell d’estudis de la població de 25 a 39 anys l’any 2002GGrrààffiicc 22..11.. Alumnat matriculat a 2on cicle d’educació infantil. Pública i concertadaGGrrààffiicc 22..22.. Alumnat matriculat a educació primària. Pública i concertadaGGrrààffiicc 22..33.. Alumnat matriculat a l’ESO. Pública i concertadaGGrrààffiicc 22..44.. Ràtio d’alumnes per aula a primària. Pública i privada. GGrrààffiicc 22..55.. Ràtio d’alumnes per aula a ESO. Pública i privada. GGrrààffiicc 22..66.. Evolució de l’alumnat amb NEE. 1998/1999 – 2002/2003GGrrààffiicc 22..77.. Alumnat amb NEE i amb NEE socialsGGrrààffiicc 22..88.. Alumnat amb NEE segons la titularitat del centreGGrrààffiicc 22..99.. Alumnat estranger segons procedència i ubicació del centre (1998/99) GGrrààffiicc 22..1100.. Alumnat estranger segons procedència i ubicació del centre (2002/02) GGrrààffiicc 22..1111.. Alumnat de procedència estranger segons titularitat del centre (1998/99-2002/03)GGrrààffiicc 22..1122.. Alumnes que obtenen el GES segons sexe i ubicació del centreGGrrààffiicc 33..11.. Associacions artístiquesGGrrààffiicc 33..22.. Associacions culturals tradicionals catalanesGGrrààffiicc 33..33.. Associacions culturals d’arrel no catalanaGGrrààffiicc 33..44. Associacions culturals recreatives

LLlliissttaatt ddee ttaauulleessTTaauullaa 11..11.. Agrupació de barris segons les seves característiques sociodemogràfiquesTTaauullaa 11..22.. Evolució de la població badalonina entre 1996 i 2002TTaauullaa 11..33.. Evolució del pes de la població menor d’edat i de 65 anys i mésTTaauullaa 22..11.. Centres d’Ensenyament a BadalonaTTaauullaa 22..22.. Matrícula al primer cicle deducació ’infantilTTaauullaa 22..33.. Matrícula a segon cicle d’educació infantilTTaauullaa 22..44.. Matrícula a l’educació primàriaTTaauullaa 22..55.. Matriculació a l’ESOTTaauullaa 22..66. Matrícula al batxilleratTTaauullaa 22..77.. Matriculació a cicles formatiusTTaauullaa 22..88.. Situació acadèmica en finalitzar el 2on cicle de l’ESO

10

18

43444748495051

141617

252626272728293031

32323445454646

911

1219

2021

2223242433

Índex

Introducció

6

El present document resumeix els principals resultats del procés dediagnosi de la realitat educativa de la ciutat de Badalona. Aquestdiagnòstic, el seu procés i conclusions, es vincula a la iniciativa dedesenvolupament del Projecte Educatiu de Badalona.

En primer lloc parlem del que vindria a correspondre’s amb el "mapasociodemogràfic" de la ciutat. En el ccaappííttooll 11 d’aquest escrit es treba-lla sobre la construcció de tot un seguit d’indicadors d’estructurasocial (edat, sexe, ocupació, nivell d’instrucció, procedència, etc.) isobre la comparació de les dades que aquests indicadors aporten pera cadascun dels barris i districtes de la ciutat i per al conjunt deBadalona. Allà on ha estat possible i s’ha cregut convenient, s’esténaquesta comparació en referència a l’Àmbit Metropolità i a Catalunya.

En un segon nivell (ccaappííttooll 22), es creuen aquestes dades i se n’aportende noves en relació al "mapa escolar" de la ciutat: distribució de cen-tres i etapes d’escolarització ofertades als diferents districtes, pes deles xarxes pública i privada a cadascun d’ells, ràtios d’escolaritzacióarreu del territori, etc. Com dèiem, aquestes dades -extretes de l’esta-dística d’ensenyament del Departament d’Educació de la Generalitat iampliades mitjançant les dades que ens ha proporcionat l’àread’Educació del mateix Ajuntament de Badalona- es creuen amb la infor-mació d’estructura social (per districte i ciutat) prèviament elaborada.

En el ccaappííttooll 33 se sintetitza l’anàlisi estadística i comprensiva dedensitat associativa per districte i per tipologia d’entitats."Estadística" perquè es calculen i mapifiquen aquestes distribucionsen base a tot un seguit de fons d’informació: registres oficials d’en-titats, registres proporcionats per les oficines de districte, memò-ries i expedients diversos, etc. "Comprensiva" perquè s’hi reflexionasobre el sentit i orientació dels diversos perfils d’entitats i les sevesprogramacions d’activitats. Així expliquem el que podríem denomi-nar el "mapa d’entitats" de la ciutat.

El ccaappííttooll 44 entra ja directament en l’especificació de propostes subs-tantives i organitzatives sobre les quals estructurar el ProjecteEducatiu de la Ciutat de Badalona. Concretament identifica els princi-pals àmbits temàtics d’atenció prioritària dels quals, segons el conjuntd’actors entrevistats i enquestats i d’acord amb les dades estadístiquestreballades, hauria d’ocupar-se el Projecte Educatiu de Ciutat. En elmateix capítol es proposen dimensions estratègiques sobre les qualscentrar el futur procés de participació.

Introducció

1. La realitat sociodemogràfica

7

Badalona, com a ciutat gran que és (la tercera amb majorvolum poblacional de Catalunya) presenta una realitat socialcomplexa i heterogènia. La seva distribució territorial en mésd’una trentena de barris , amb característiques poblacionalsdiferenciades, és un element important a tenir en compte al’hora de desenvolupar una anàlisi com la que plantegem enaquesta diagnosi educativa. És per això que, en primer lloc,cal que ens aturem en aquest punt i fem una primera anàliside la realitat (o realitats) sociodemogràfica de la ciutat.

1.1. Els barris de Badalona

Per procediment estadístic (tractament d’un seguit de 13indicadors) hem obtingut tres factors de diferenciació entreels barris: un primer factor que inclou el nivell instructiu, lacategoria laboral, el coneixement del català i el gènere; i dosfactors més, amb un pes menor: la procedència i l’edat. A par-tir d’aquí es classifiquen els barris en grups amb característi-ques poblacionals similars, amb l’objectiu de conèixer elsprincipals punts de similitud entre les diferents zones territo-rials del municipi. El resultat són els cinc grups de barrissegüents (veure també Taula 1.1.):

GGrruupp AA:: aquest grup està format per cinc barris amb un ele-vat percentatge d’infants i adolescents i un baix percentatgede persones jubilades. Són, per tant, barris "joves" (en refe-rència a l’edat de la població, encara que alguns d’ells, com ésel cas de Montigalà o Can Claris, són barris de "recent" crea-ció o creixement, sobretot a partir dels anys noranta).Malgrat que el nivell de joves estudiants és força elevat, elpercentatge de població d’entre 25 i 39 anys amb "dèficit ins-tructiu" també és notable. Són barris amb un coneixementdel català més aviat baix, cal tenir en compte que algunsd’ells han estat barris receptors de la immigració provinent


Farem referència a 28 barris o grups de barris. Aquestes 28 unitats territorials en alguns casos agrupen més d’un barri, jasigui pel seu baix volum de població o per la seva ubicació territorial. Hem utilitzat aquesta classificació perquè ens per-met agregar sota els mateixos paràmetres les dades corresponents a les seccions censals existents abans de l’1 de generde 1999 i les que corresponen a la divisió territorial actual. Pel que fa als 8 districtes administratius de la ciutat, barri deMontigalà, que es troba dividit entre els districtes 8 i 3, en base a aquesta classificació es considera com una unitat únicaconjuntament amb el barri del Puigfred, integrada dins el Districte 8. Així mateix, el barri del Districte 3, Les Guixeres, con-forma una unitat única amb els barris de Canyadó i Manresà, passant a formar part del Districte 1.


8

de la resta de l’Estat i tenen un nivell de població nascuda aaltres comunitats autònomes força elevat.

GGrruupp BB:: en aquest grup trobem alguns dels barris amb més his-tòria de la ciutat, situats al centre administratiu i comercial dela ciutat. Són barris força envellits, en comparació a la resta delmunicipi, amb un índex molt elevat de coneixement del català,especialment el barri Centre i Dalt la Vila. Són barris que tambées caracteritzen per tenir un alt nivell d’instrucció i un percen-tatge elevat de joves estudiants. Els nivells d’ocupació sóntambé elevats, amb un paper destacat del sector serveis.

GGrruupp CC:: aquest és el grup que agrupa un major nombre debarris i, possiblement per aquest motiu, és també el grupmenys homogeni. Hi trobem barris de totes les zones de laciutat (barris de costa, barris més propers a la serralada deMarina, barris perifèrics, barris més cèntrics, etc...). Sónbarris que, principalment, no tenen unes característiquesmassa accentuades, sinó que se situen més propers al perfilmitjà de la ciutat.

GGrruupp DD:: aquest grup està format per dos barris del Districte6 (Sant Roc-La Mora i El Remei) i dos del Districte 3 (Pomar iBonavista), barris doncs, ubicats en zones "perifèriques" de laciutat, uns a la zona sud i els altres a la zona nord, però ambunes característiques poblacionals molt similars. D’entradasón barris amb un nivell d’instrucció baix, que registren unselevats percentatges de població d’entre 15 i 29 anys amb"dèficit instructiu" i un baix percentatge d’estudiants d’entre15 i 29 anys. El percentatge de persones ocupades, en relacióa la resta de la ciutat, és baix, fet que s’acompanya d’un ele-vat nivell de desocupació femenina i d’assalariades eventuals.Són barris amb un coneixement del català baix, però alhora,amb pocs habitants de procedència estrangera.

GGrruupp EE:: aquest grup, format per tres barris, presenta unescaracterístiques força similars al grup anterior, amb la princi-pal diferència que té els percentatges d’immigració (menorsde 18 anys) més elevats de la ciutat. De fet, els tres barris estroben situats en una de les zones de major recepció d’immi-gració, tant estrangera com de la resta de l’Estat. És per aixòque també són barris amb un nivell menor de comprensió delcatalà que la resta. Es caracteritzen per un baix nivell d’ins-trucció, ja que el percentatge de població amb "dèficit ins-tructiu" és força elevat. Són barris amb un nivell d’ocupacióbastant baix, en que destaca l’elevat percentatge de personesocupades en el sector de la construcció.


9

TTaauullaa 11..11.. AAggrruuppaacciióó ddee bbaarrrriiss sseeggoonnss lleess sseevveess ccaarraacctteerrííssttiiqquueessssoocciiooddeemmooggrrààffiiqquueess

Font: Elaboració pròpia a partir de la Base de dades inframunicipal de l’Estadística dePoblació de 1996 (web de l’Institut d’Estadística de Catalunya).

Puigfred - Montigala 23,0% 7,1% 96,9% 1,1% 31,1% 25,8% 29,6% 50,9% 15,7% 29,6% 56,8% 8,3% 33,2%St. Mori de Llefià 22,6% 9,8% 97,1% 0,7% 38,5% 19,1% 26,2% 46,7% 16,5% 34,9% 54,4% 7,1% 34,8%St. Joan de Llefià 23,8% 7,6% 96,7% 1,1% 44,7% 14,4% 31,4% 43,7% 17,7% 29,5% 51,6% 9,8% 38,3%Can Claris 23,3% 9,4% 97,8% 0,1% 26,9% 26,5% 18,4% 50,3% 16,1% 34,2% 56,4% 6,1% 26,7%Nova Lloreda 27,6% 4,9% 97,5% 0,4% 35,6% 20,8% 20,3% 51,3% 16,2% 36,6% 56,6% 6,9% 29,4%A 24,1% 7,8% 97,2% 0,7% 35,4% 21,3% 25,2% 48,6% 16,4% 32,9% 55,2% 7,6% 32,5%Casagemes 18,5% 17,7% 97,6% 1,0% 17,6% 56,4% 3,9% 51,6% 13,4% 42,0% 61,6% 4,5% 20,7%Progrés 16,7% 19,4% 97,6% 0,6% 16,1% 52,4% 5,2% 50,7% 13,4% 40,5% 64,7% 3,0% 20,9%Dalt de la Vila 17,5% 17,2% 97,6% 1,1% 10,3% 66,1% 1,9% 52,9% 11,7% 47,4% 69,2% 3,2% 16,9%Centre 14,7% 24,9% 98,6% 0,4% 8,8% 71,4% 0,8% 54,4% 10,3% 47,6% 69,5% 3,2% 16,5%B 16,9% 19,8% 97,9% 0,8% 13,2% 61,5% 2,9% 52,4% 12,2% 44,4% 66,2% 3,5% 18,8%Artigas 20,6% 12,9% 96,7% 0,9% 32,1% 28,2% 15,0% 48,2% 16,9% 32,9% 59,5% 5,6% 35,4%St. Antoni de Llefià 21,0% 11,6% 96,9% 0,7% 36,3% 19,8% 26,9% 44,8% 16,3% 30,3% 52,6% 8,6% 37,5%La Salut 20,0% 12,3% 96,1% 1,0% 42,3% 17,8% 30,5% 42,9% 17,3% 23,0% 51,1% 10,1% 42,6%St. Crist de Can Cabanyes 18,3% 13,4% 96,7% 1,2% 34,4% 24,9% 18,1% 44,3% 17,3% 28,9% 53,5% 8,5% 38,5%Bufalà 20,6% 13,6% 97,9% 0,3% 29,7% 36,4% 11,1% 49,1% 18,0% 29,5% 58,0% 5,5% 29,6%Gorg 18,7% 16,0% 97,7% 0,4% 29,9% 29,4% 9,2% 46,4% 18,1% 33,1% 55,5% 5,1% 31,0%Canyado - Manresà - Guixeres 15,0% 15,9% 97,5% 0,3% 20,3% 41,7% 7,9% 49,1% 18,9% 28,9% 54,8% 4,1% 26,8%Coll i Pujol 18,0% 18,6% 98,8% 0,7% 19,7% 55,6% 3,6% 51,0% 15,2% 35,7% 62,2% 3,9% 24,9%Raval 19,3% 17,3% 96,8% 0,3% 25,8% 38,7% 8,8% 47,4% 15,4% 37,9% 59,4% 4,2% 26,0%Canyet - Mas Ram - Pomar de Dalt 18,7% 12,7% 98,9% 0,4% 21,3% 43,2% 2,5% 45,0% 9,5% 47,5% 62,6% 4,3% 14,0%La Morera 21,3% 12,3% 98,4% 0,6% 26,8% 40,7% 11,8% 49,8% 16,0% 36,8% 58,6% 5,1% 25,5%Congrés 12,1% 18,8% 96,7% 0,9% 24,4% 34,3% 8,5% 42,7% 17,1% 21,5% 63,2% 4,8% 35,3%C 18,6% 14,6% 97,4% 0,6% 28,6% 34,2% 12,8% 46,7% 16,3% 32,2% 57,6% 5,8% 30,6%El Remei 22,8% 13,2% 97,9% 0,4% 53,7% 19,4% 9,5% 41,3% 20,7% 25,5% 52,2% 9,4% 51,9%Sant Roc - La Mora 22,9% 12,6% 97,1% 0,4% 58,2% 12,8% 30,4% 36,6% 21,6% 18,1% 50,8% 9,0% 42,7%Bonavista 18,3% 14,7% 98,9% 0,0% 45,4% 25,0% 17,1% 43,2% 21,7% 27,1% 55,6% 9,4% 35,0%Pomar 17,7% 16,1% 98,1% 0,2% 50,7% 16,7% 21,0% 39,0% 19,0% 17,9% 51,0% 10,3% 40,2%D 20,4% 14,1% 98,0% 0,3% 52,0% 18,5% 19,5% 40,1% 20,8% 22,1% 52,4% 9,5% 42,5%Lloreda 18,8% 15,9% 95,4% 2,0% 47,2% 11,4% 39,5% 39,5% 20,3% 22,5% 46,8% 15,9% 38,3%Sistrells 21,1% 12,8% 95,4% 1,5% 36,6% 19,2% 29,1% 41,5% 18,7% 29,0% 50,3% 11,4% 41,4%La Pau 22,6% 8,1% 94,4% 2,8% 49,7% 12,4% 39,8% 41,5% 16,7% 26,8% 49,1% 12,9% 46,0%E 20,8% 12,3% 95,1% 2,1% 44,5% 14,3% 36,1% 40,8% 18,6% 26,1% 48,7% 13,4% 41,9%

Pobl

ació

men

or d

’edat

Pobl

ació

de

65 a

nys i

més

Pobl

ació

men

or d

’edat

nasc

uda

a Ca

talu

nya

Pobl

ació

men

or d

’edat

nasc

uda

fora

d’E

span

ya

Pobl

ació

de

25 a

39 a

nys

amb

dèfic

it in

stru

ctiu

Pobl

ació

de

25 a

49

que

sap

escr

iure

en

cata

là

Pobl

ació

de

50 a

nys

i més

que n

o ent

én el

cata

là

Pobl

ació

de

16 a

64

anys

ocup

ada

Pobl

ació

fem

enin

a de

15 a

64 a

nys d

esoc

upad

a

Pobl

ació

est

udia

nt d

e 15

a29

any

s

Pobl

ació

ocu

pada

en

else

ctor

serv

eis

Pobl

ació

ocu

pada

en

else

ctor

de

la co

nstr

ucció

Pobl

ació

fem

enin

aas

sala

riada

eve

ntua

lmen

t

Grup de barris

Grups de barris en base a 13 indicadors sociodemorgàfics d'edat, naturalesa de la població, nivell d'instrucció,coneixement del català i relació amb l'activitat

Any 1996


10

MMaappaa 11..11.. GGrruuppss ddee bbaarrrriiss eenn rreellaacciióó aa 1133 iinnddiiccaaddoorrss ssoocciiooddeemmooggrràà--ffiiccss dd’’eeddaatt,, nnaattuurraalleessaa ddee llaa ppoobbllaacciióó,, nniivveellll dd’’iinnssttrruucccciióó,, ccoonneeiixxee--mmeenntt ddeell ccaattaallàà ii rreellaacciióó aammbb ll’’aaccttiivviittaatt ((aannyy 11999966))


Grup A

Grup B

Grup C

Grup D

Grup E


11

1.2. Evolució de la població

11..22..11.. LLaa ppoobbllaacciióó ttoottaall

TTaauullaa 11..22.. EEvvoolluucciióó ddee llaa ppoobbllaacciióó bbaaddaalloonniinnaa eennttrree 11999966 ii 22000022

Font: Elaboració pròpia a partir de la Base de dades inframunicipal de l’Estadística dePoblació de 1996 (web de l’Institut d’Estadística de Catalunya) i del Padró d’Habitantsde Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.

1996 2002 VariacióBarri / districte nº % nº % nº %Canyado - Manresà -Guixeres 2.001 0,9 1.911 0,9 -90 -4,5Casagemes 7.881 3,7 8.065 3,8 184 2,3Centre 7.764 3,7 7.627 3,6 -137 -1,8Coll i Pujol 2.705 1,3 4.149 1,9 1444 53,4Dalt de la Vila 4.978 2,4 4.939 2,3 -39 -0,8

1 25.329 12,0 26.691 12,5 1.362 0,5Nova Lloreda 12.289 5,8 12.541 5,9 252 2,1Sistrells 5.736 2,7 5.453 2,6 -283 -4,9St. Crist de Can Cabanyes 11.545 5,5 10.737 5,0 -808 -7,0

2 29.570 14,0 28.731 13,5 -839 -0,5Bonavista 1.216 0,6 1.168 0,5 -48 -3,9Bufalà 10.163 4,8 14.538 6,8 4.375 43,0Canyet - Mas Ram - Pomar de Dalt 1.180 0,6 1.774 0,8 594 50,3La Morera 6.122 2,9 6.472 3,0 350 5,7Pomar 6.122 2,9 5.350 2,5 -772 -12,6

3 24.803 11,8 29.302 13,7 4.499 2,0La Salut 16.731 7,9 16.742 7,9 11 0,1

4 16.731 7,9 16.742 7,9 11 0,1St. Antoni de Llefià 16.005 7,6 14.822 7,0 -1.183 -7,4St. Joan de Llefià 14.788 7,0 13.802 6,5 -986 -6,7St. Mori de Llefià 18.272 8,7 17.821 8,4 -451 -2,5

5 49.065 23,3 46.445 21,8 -2.620 -1,5Artigas 4.316 2,0 4.448 2,1 132 3,1Congrés 3.178 1,5 4.027 1,9 849 26,7El Remei 877 0,4 948 0,4 71 8,1Sant Roc - La Mora 13.774 6,5 12.742 6,0 -1.032 -7,5

6 22.145 10,5 22.165 10,4 20 -0,1Can Claris 3.282 1,6 2.217 1,0 -1.065 -32,4Gorg 6.461 3,1 6.427 3,0 -34 -0,5Progrés 7.749 3,7 7.015 3,3 -734 -9,5Raval 7.916 3,8 7.929 3,7 13 0,2

7 25.408 12,0 23.588 11,1 -1.820 -1,0La Pau 4.911 2,3 4.857 2,3 -54 -1,1Lloreda 2.445 1,2 2.259 1,1 -186 -7,6Puigfred - Montigalà 10.580 5,0 12.473 5,8 1.893 17,9

8 17.936 8,5 19.589 9,2 1.653 0,7Badalona 210.987 213.253 2.266 1,1

Àmbit Metropolità 4.228.048 4.482.623 254.575 5,7Catalunya 6.090.040 6.506.440 416.400 6,4

Evolució de la població

Anys 1996 i 2002


12

11..22..22.. LLaa ppoobbllaacciióó mmeennoorr dd’’eeddaatt ii llaa ppoobbllaacciióó mmaajjoorr ddee 6655 aannyyss

TTaauullaa 11..33.. EEvvoolluucciióó ddeell ppeess ddee llaa ppoobbllaacciióó mmeennoorr dd’’eeddaatt ii ddee 6655 aannyyss ii mmééss


Població de 18 anys Població de 65 anys Població femenina i menys i menys de 65 anys i més

Barri / districte 1996 2002 1996 2002 1996 2002Canyado - Manresà -Guixeres 15,0% 15,3% 15,9% 20,8% 17,2% 22,7%Casagemes 18,5% 17,5% 17,7% 17,8% 20,2% 20,8%Centre 14,7% 14,8% 24,9% 25,1% 28,8% 29,0%Coll i Pujol 18,0% 17,5% 18,6% 17,7% 21,4% 20,5%Dalt de la Vila 17,5% 17,1% 17,2% 20,1% 20,0% 22,4%

1 16,8% 16,4% 18,9% 20,3% 21,5% 23,1%Nova Lloreda 27,6% 22,1% 4,9% 7,0% 5,5% 8,2%Sistrells 21,1% 16,4% 12,8% 15,5% 14,9% 17,7%St. Crist de Can Cabanyes 18,3% 15,7% 13,4% 15,8% 15,3% 18,3%

2 22,3% 18,1% 10,4% 12,8% 11,9% 14,7%Bonavista 18,3% 14,9% 14,7% 18,8% 16,9% 21,5%Bufalà 20,6% 20,4% 13,6% 12,3% 16,2% 14,7%Canyet - Mas Ram - Pomar de Dalt 18,7% 21,5% 12,7% 11,7% 14,3% 12,6%La Morera 21,3% 18,7% 12,3% 13,8% 13,9% 15,7%Pomar 17,7% 16,5% 16,1% 22,0% 18,5% 25,6%

3 19,3% 18,4% 13,9% 15,7% 16,0% 18,0%La Salut 20,0% 17,8% 12,3% 14,3% 13,9% 17,0%

4 20,0% 17,8% 12,3% 14,3% 13,9% 17,0%St. Antoni de Llefià 21,0% 17,5% 11,6% 14,8% 13,0% 16,8%St. Joan de Llefià 23,8% 19,0% 7,6% 10,1% 8,7% 11,5%St. Mori de Llefià 22,6% 18,1% 9,8% 12,2% 11,8% 14,4%

5 22,5% 18,2% 9,7% 12,4% 11,2% 14,2%Artigas 20,6% 17,2% 12,9% 14,0% 14,6% 16,6%Congrés 12,1% 13,2% 18,8% 25,8% 21,5% 28,9%El Remei 22,8% 18,5% 13,2% 11,4% 15,7% 13,6%Sant Roc - La Mora 22,9% 21,8% 12,6% 15,6% 15,0% 19,3%

6 19,6% 17,7% 14,4% 16,7% 16,7% 19,6%Can Claris 23,3% 19,7% 9,4% 10,2% 10,3% 10,8%Gorg 18,7% 15,3% 16,0% 17,9% 18,9% 21,3%Progrés 16,7% 17,1% 19,4% 19,5% 22,1% 22,6%Raval 19,3% 16,6% 17,3% 18,4% 19,7% 21,2%

7 19,5% 17,2% 15,5% 16,5% 17,7% 19,0%La Pau 22,6% 18,9% 8,1% 10,7% 9,6% 13,1%Lloreda 18,8% 16,3% 15,9% 18,6% 18,6% 23,2%Puigfred - Montigalà 23,0% 22,0% 7,1% 7,0% 8,4% 7,8%

8 21,5% 19,1% 10,4% 12,1% 12,2% 14,7%Badalona 20,7% 18,3% 12,8% 14,6% 14,8% 17,1%

Àmbit Metropolità 18,7% 17,7% 15,6% 16,8% 18,1% 19,4%Catalunya 18,9% 17,8% 16,3% 17,4% 18,6% 19,9%

Evolució de la població de 18 anys i menys i de 65 anys i més

Anys 1996 i 2002


13

En la Taula 1.2. s’observa que en el període 1996-2002 els dis-trictes que han crescut més són; el Districte 3, el Districte 8i el Districte 1. En aquests tres districtes destaca el creixe-ment de barris com Bufalà, Puigfred-Montigalà i Coll i Pujol,respectivament, tres barris limítrofs que "dibuixen" la zonade creixement més important de la ciutat en els darrers anys.Per contra, el districte que pateix un decreixement de pobla-ció més important és el Districte 5, que tot i això continuasent, amb diferència, el districte més poblat de la ciutat, en elqual hi resideixen el 21,8% dels badalonins. Els altres dos dis-trictes que perden població són el Districte 7 i el Districte 2,i cal destacar també el decreixement en el barri de Sant Roc- La Mora, en un barri relativament nou com és Can Claris, ien els barris de Sant Crist de Can Cabanyes i del Pomar.

En el conjunt de la ciutat, durant aquest període, la poblaciós’ha incrementat en 2.266 habitants, el que representa unincrement de l’1,1%. Durant el mateix període, el creixement aCatalunya i a l’Àmbit metropolità és força superior; un 6,4%i un 5,7% respectivament. No passa el mateix amb el nivelld’envelliment de la població, on l’increment a Badalona éslleugerament superior al de Catalunya i de l’Àmbit metropoli-tà, com es pot observar en al Taula 1.3. Tot i això, Badalonasegueix tenint uns percentatges més elevats de població de18 anys i menys, així com uns percentatges de jubilatsmenors.

Pel que fa referència als districtes, tots incrementen el seunivell d’envelliment, alhora que disminueix el pes de la sevapoblació infantil i juvenil. Els districtes que, proporcional-ment, perden més població de 18 anys i menys són el Districte5 (-4,3%) i el Districte 2 (-4,2%). En la resta de districtes, elsbarris que més decreixen en aquesta franja d’edat són ElRemei i La Pau. Pel que fa referència a la franja poblacionalde 65 anys i més, els dos districtes que experimenten unmajor creixement també són el 5 i el 2, mentre que en altreszones, els barris de Congrés (7,0%) i de Pomar (5,9%) són elsque més han incrementat el seu nivell d’envelliment. Tot i així,al marge del creixement experimentat, el Districte 1 segueixsent, amb diferència, el districte més envellit de la ciutat,amb un 20,3% de persones jubilades, només superat per unbarri del Districte 7, el barri del Congrés, que en té el 25,8%.El Districte 8 és el menys envellit, amb un 12,1% de veïns i veï-nes de 65 anys i més, seguit del Districte 5 i del Districte 2.


14

1.3. Procedències de la població de Badalona

11..33..11.. LLaa ppoobbllaacciióó eessttrraannggeerraa

Pel que fa referència al volum de població estrangera resi-dent a Badalona, la situació ha variat considerablement del’any 1996 a l’any 2002 (Gràfic 1.1.). De l’1,67% de poblacióestrangera s’ha passat a un 6,89%, un increment superior alque s’ha produït en el mateix període a Catalunya i a l’Àreametropolitana, on el creixement ha estat del 4,27% i del4,25%, respectivament. Però malgrat aquest incrementsuperior, Badalona té un nivell de població estrangera lleuge-rament inferior al de Catalunya (7,09%) i al de l’ÀreaMetropolitana (7,18%).

GGrrààffiicc 11..11.. EEvvoolluucciióó ddee llaa ppoobbllaacciióó eessttrraannggeerraa eennttrree 11999966 ii 22000022


El districte amb un major percentatge de població estrangera ésel 4, amb un 12,68%, seguit del Districte 6 i del Districte 8. Aixídoncs, on s’ha produït un major increment d’aquesta població ésen el Districte 4 i el 6, com es pot observar en el Gràfic 1.1. (i Mapes1.1.). Pel que fa referència als barris, els que presenten un majorpercentatge de població estrangera respecte de la població totalsón; El Remei, La Pau, Artigas, La Salut i Sant Roc–La Mora.

1,3%

1,9%

1,3%

1,9% 1,8% 1,8% 1,6%2,4%

1,7%

2,9% 2,8%

4,1%

6,8%

2,6%

12,7%

0,07

11,8%

6,2%

10,1%

6,9% 7,2% 7,1%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

1 2 3 4 5 6 7 8 BDN AMB CAT

Districte

Població nascuda en països estrangers

(1996 i 2002)

1996 2002

Perc

enta

tge


15

Referent a la procedència dels nous fluxos d’immigració, elpaís de naixement d’un major nombre de població estrangeraresidents a Badalona és el Marroc, seguit de la Xina,l’Equador i el Pakistan. Un 1,8% de la població de Badalonaha nascut al Marroc, el que representa un 25,8% del total dela població estrangera. Aquesta és la nacionalitat més nom-brosa en els Districtes 4, 8 i 2 (després de l’espanyola, ésclar) i també representa un percentatge elevat de la immi-gració dels Districtes 5, 6 i 7. Els districtes on hi resideix méspoblació xinesa són el 4 i el 8, mentre que la població equa-toriana és més nombrosa en els Districtes 4, 7 i 6. La pobla-ció pakistanesa, per la seva banda, està molt més concentra-da en un districte, el Districte 6. Destaca el fet que en elDistricte 3 la població estrangera més nombrososa és la fran-cesa, el cinquè país de procedència en el rànquing de la ciu-tat, ja que del 6,9% de població estrangera del municipi, tansols un 0,8% prové de països amb un Índex deDesenvolupament Humà (IDH) alt. Aquesta resideix principal-ment en el Districte 1, el Districte 7 i el Districte 3, mentreque té poca presència en els districtes de la zona sud – est dela ciutat, on la presència de població immigrada de païsosamb IDH mitjà o baix és més present. La població immigradad’aquests països representa en el conjunt de la ciutat el 89%de la població estrangera.

11..33..22.. LLaa ppoobbllaacciióó nnaassccuuddaa aa dd’’aallttrreess CCoommuunniittaattss AAuuttòònnoommeess

La proporció de nascuts/des fora de Catalunya, en altresComunitats Autònomes (Gràfic 1.2.), ha seguit l’evolucióinversa; ha disminuït pràcticament al mateix ritme que lapoblació estrangera s’ha incrementat. L’any 1996, un 35,1%de la població de Badalona havia nascut a la resta de l’Estatespanyol, un nivell força superior al de Catalunya (28,8%),mentre que l’any 2002 aquest percentatge s’havia reduït finsal 30%. El decreixement, en aquest cas, ha estat bastantsimilar en tots els barris, i els Districtes 8, 4, 5 i 2, continuensent els que tenen un major percentatge de població espan-yola no nascuda a Catalunya.

L’Índex de Desenvolupament Humà és un índex desenvolupat per l’Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE) a partir de diferents indicadors sobre el nivell de vida de cada paísi que llista tots els països del món en tres grups; els països amb un IDH alt, els països amb un IDH mig iels països amb un IDH baix.


16

GGrrààffiicc 11..22.. EEvvoolluucciióó ddee llaa ppoobbllaacciióó nnaassccuuddaa ffoorraa ddee CCaattaalluunnyyaa 11999966 -- 22000022


1.4. Nivell d’instrucció

El grup poblacional de "nivell d’instrucció elevat", l’any 1996,a Badalona, representava un 15% de la població de 25 anys imés, un percentatge significativament inferior al de l’Àmbitmetropolità i al de Catalunya, exactament onze i nou puntspercentuals respectivament. El districte amb un percentatgemés elevat era, amb diferència, el Districte 1, amb un 31%,seguit del Districte 7 i del Districte 3. De fet, l’any 2002,aquests districtes continuen sent els que tenen un majornivell d’instrucció, ja que l’increment ha estat força similar enels diferents districtes de la ciutat, un increment que oscil·laentre el 3% del Districte 6 i el 8% del Districte 3 (Gràfic 1.3.).De fet, no hi ha cap barri del municipi que no hagi incremen-tat el seu percentatge de població amb un nivell d’instruccióelevat en aquests sis anys. L’increment per al conjunt de laciutat (6%) ha estat lleugerament superior al de l’Àmbitmetropolità i de Catalunya (5% en ambdós casos), peròtenint en compte les dades de l’any 1996, les diferències con-tinuen sent notables; a Badalona la població amb nivell d’ins-trucció elevat representa el 21%, mentre que a Catalunya téun pes del 29% i a l’Àmbit metropolità del 31%. Si fem l’anàlisi per barris, observem que aquells que l’any2002 tenen una major proporció de població de més de 25

Població nascuda a la resta de Comunitats Autònomes

(1996 i 2002)

1996 2002

Perc

enta

tge

19,5%

39,2%

30,5%

42,9%

42,2%

34,1%

30,5%

43,8%

35,1%

32,2%28,8%

18,5%

34,6%

27,9%

35,0% 36,5%

28,2%

25,5%

36,6%

30,1%28,4%

25,6%

0%5%

10%15%

20%25%30%35%40%45%50%

1 2 3 4 5 6 7 8 BDN AMB CAT

Districte


17

anys amb aquest nivell són, en ordre decreixent: Dalt la Vila,Centre, Canyet-Mas Ram-Pomar de Dalt, Casagemes iProgrés, és a dir, barris del centre de la ciutat i barris de lazona més pròxima a la serralada de la Marina. Per contra, elsbarris amb un percentatge més baix són: Sant Roc - La Mora(que en el període 1996-2002 tan sols s’incrementa un 1%),Pomar, Lloreda, La Pau, Sant Joan de Llefià i Sistrells, barrissituats en zones més "perifèriques" (Mapa 1.2.).

GGrrààffiicc 11..33.. NNiivveellll dd’’eessttuuddiiss ddee llaa ppoobbllaacciióó ddee 2255 aa 3399 aannyyss ll’’aannyy 22000022

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d’Habitants de Badalona actualitzat a 1 degener de 2003.

9%

23% 20%

34%26%

39%

16%

33%24%

27%

42%37%

41%

42%

33%

33%

37%

37%

63%

35%43%

26%32% 28%

52%

30%39%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1 2 3 4 5 6 7 8 BDN

Districte

Pe

rce

nta

tge

Nivell d'estudis de la població de 25 a 39 anys

(2002)

Dèficit instructiu Suficiència instructiva Nivell elevat


18

MMaappaa 11..22.. PPeerrcceennttaattggee ddee ppoobbllaacciióó ddee 2255 aa 3399 aannyyss aammbb uunn nniivveelllldd’’iinnssttrruucccciióó eelleevvaatt ll’’aannyy 22000022 ppeerr bbaarrrriiss


% sobre la població de 25 a 39 anys

Menys del 16%

16% - 31%

32% - 47%

48% - 63%

64% o més

2. La realitat escolar

19

En aquest apartat fem una aproximació panoràmica a lasituació escolar de Badalona a partir de les dades estadísti-ques que tenim disponibles, i que configuren un conjunt d’in-dicadors quantitatius força útils a l’hora de mirar d’objectivarquina és la realitat escolar de la ciutat. Hem realitzat unaanàlisi diferenciant els centres segons els districtes on sónsituats. D’aquesta manera es permet una lectura comparadaamb tota l’aproximació demogràfica als districtes que hemrealitzat en l’anterior capítol.

2.1. La distribució dels centres escolars

TTaauullaa 22..11.. CCeennttrreess dd’’eennsseennyyaammeenntt aa BBaaddaalloonnaa

Font: Estadística de l’Ensenyament (Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya)

La situació dels centres d’ensenyament a Badalona no éshomogènia a tot el seu territori. Sí que observem que els dis-trictes amb menys concentració de centres són aquells ambmenys volum de població (Districtes 4, 6 i 8), i que, per con-tra, tendeixen a tenir més centres aquells districtes amb mésvolum poblacional. Així, el districte amb més població, elDistricte 5, és el que té més centres educatius, si no hi comp-tem escoles bressol (14 centres), i el segon amb més centressi hi incloem les escoles bressol (17 centres) (Taula 2.1.).


Nombre de centres d'ensenyament d'educació infantil, primàriai secundària a cada districte segons titularitat del centre.

Badalona, curs 2002/03

TitularitatDistricte Pública Privada Total

1 6 12 182 8 3 113 8 4 124 5 4 95 8 9 176 5 4 97 3 10 138 4 1 5

Badalona 47 47 94


20

Hi ha tres districtes amb una concentració de centres de titu-laritat privada molt superior a la resta: el Districte 1 (12 cen-tres de titularitat privada, 5 d’ells escoles bressol), elDistricte 5 (9 centres de titularitat privada, 3 d’ells escolesbressol) i el Districte 7 (10 centres, 3 escoles bressol). Dosd’aquests districtes, l’1 i el 7, influïts per això, tenen una pro-porció de centres docents superior al que seria proporcionalal seu pes poblacional.

El cas del Districte 5 és diferent al del Districte 1 i el 7. Tot i seraquest districte (5) el que concentra més població, té unvolum de centres tant públics com concertats més aviat baixen relació a la seva població. En canvi, en el cas del Districte 1,la forta presència de centres privats concertats no repercu-teix negativament en el nombre de centres públics (6 centres),cosa que sí passa en el cas del Districte 7, on la sobrerepre-sentació de centres de titularitat privada va acompanyat d’unnombre molt reduït de centres públics (3) sent el barri que,com veurem més endavant, té un major dèficit de places detitularitat pública en relació a la població infantil (només elDistricte 6 té una situació similar a la del Districte 5).

2.2. La distribució de l’alumnat

22..22..11.. LL’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill

TTaauullaa 22..22.. MMaattrrííccuullaa aall pprriimmeerr cciiccllee dd’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Estadística de l’Ensenyament(Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya) i del Padró d’Habitants deBadalona actualitzat a 1 de gener de 2003.

La taula 2.2. ens mostra les ràtios de matrícula a les escolesbressol. Com veiem, totes les ràtios són força baixes, situant-

Matrícula a escoles bressol dels diferents districtes sobre les persones de 0 a 2 anys del districte


1 254 656 0,39 0,002 31 890 0,03 0,003 194 1011 0,19 0,094 148 563 0,26 0,005 69 1393 0,05 0,006 43 677 0,06 0,007 239 562 0,43 0,008 101 815 0,12 0,00

Badalona 1079 6567 0,16 0,01

districtenúm. de

matrículespoblació de0 a 2 anys

ràtio dematriculació

ràtio dematriculació a

escoles públiques


21

se la mitjana badalonina en el 0,16. Això vol dir que, aBadalona, hi ha aproximadament 1 infant matriculat a escolesbressol de cada 6 nens en edat d’estar-ho.

Val la pena destacar que hi ha dos districtes que estan forçaper sobre de la ràtio mitjana de Badalona: el Districte 1 i el 7,que ja havíem vist que són dos dels que concentren mésescoles de titularitat privada, i també més escoles bressol,malgrat no tenir un volum de població excessiu en el grup d’e-dat 0 a 2 anys. És de suposar que bona part de la matrículaen centres d’aquests dos districtes prové d’alumnat residenta d’altres zones de la ciutat.

Finalment, convé esmentar que, al contrari del que passa ad’altres municipis de Catalunya, la proliferació d’escoles bres-sol en els districtes on també hi ha més centres de primàriaconcertada no té a veure amb la possibilitat que tenien lesescoles de titularitat privada, amb la normativa anterior alnou decret de matriculació, d’assignar un punt de baremacióde les preinscripcions per decisió del propi centre escolar. Erauna pràctica habitual assignar aquest punt a nens quehaguessin anat a escoles bressol vinculades a l’escola. Si béa Badalona es detecta algun cas d’escola que havia emprataquest mecanisme, són casos molt puntuals que no expliquenla concentració en els Districtes 1 i 7 d’escoles bressol.Aquesta ubicació té més a veure amb la centralitat d’aqueststerritoris i amb el perfil de les famílies del propi districte.

TTaauullaa 22..33.. MMaattrrííccuullaa aa sseeggoonn cciiccllee dd’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill


Matrícula a segon cicle d'educació infantil a centres ubicats acada districte sobre les persones de 3 a 5 anys del districte


1 1563 691 2,26 0,682 811 773 1,05 0,773 512 871 0,59 0,414 559 478 1,17 0,695 1261 1145 1,10 0,586 489 593 0,82 0,187 396 599 0,66 0,088 317 656 0,48 0,48

Badalona 5908 5806 1,02 0,50

districtenúm. de




escoles públiques


22

La taula 2.3. posa de manifest, en primer lloc, com, malgratno ser un cicle d’educació obligatòria, a la pràctica gairebétota la població de 3 a 5 anys està escolaritzada, ja sigui acentres de titularitat pública o privada. Un altre element adestacar és el fet que la ràtio mitjana de Badalona sigui de1,02, és a dir, que el nombre de matriculats superi la poblacióen aquella franja d’edat (3 a 5 anys). Ja hem explicat ambanterioritat que, el fet de ser ràtios aproximatives pot produiraquest tipus de situacions, però hi ha un altre factor queexplica aquesta situació: hi ha escoles de titularitat privada aBadalona que matriculen a alumnat de fora de la ciutat, és adir, que són pols d’atracció de persones de municipis propers.Pel que fa a la situació dels districtes, sobresurt el valor de laràtio de matriculació en el Districte 1 (2,26), novament acausa de l’atracció de població escolar de 3 a 5 anys de foradel districte, àdhuc de fora de Badalona.

22..22..22.. LL’’eedduuccaacciióó pprriimmààrriiaa

TTaauullaa 22..44.. MMaattrrííccuullaa aa ll’’eedduuccaacciióó pprriimmààrriiaa


Els valors de les ràtios referents a la matriculació a primàriaper districtes són força similars als relatius a les ràtios delsegon cicle d’infantil. Així, destaca la ràtio del Districte 1(2,22). Com en el cas de l’educació infantil, també a primàriaels Districtes 2, 4 i 5 superen també la ràtio=1, si bé ho fanper poques dècimes i, a més, s’explica en bona mesura per l’e-levada ràtio de matriculació a centres de titularitat pública.Per contra, hi ha dos Districtes, el 6 i el 7, que malgrat noarribar a la ràtio d’1 en educació infantil i primària, tenen una

Matrícula a educació primària a centres ubicats a cada districtesobre les persones de 6 a 11 anys del districte


1 3095 1395 2,22 0,622 1503 1483 1,01 0,723 966 1625 0,59 0,424 1104 840 1,31 0,785 2606 2358 1,11 0,596 1013 1275 0,79 0,177 901 1117 0,81 0,098 639 1100 0,58 0,58

Badalona 11827 11193 1,06 0,50

districtenúm. de




escoles públiques


23

oferta educativa concentrada en el sector privat. Hi ha dosdistrictes, el 3 i el 8 amb una ràtio de matriculats especial-ment baixa. Es tracta de dos districtes que integren respecti-vament els barris de Bufalà i Montigalà, amb una taxa de crei-xement espectacular en els darrers anys.

22..22..33.. LLaa sseeccuunnddààrriiaa oobblliiggaattòòrriiaa

TTaauullaa 22..55.. MMaattrriiccuullaacciióó aa ll’’EESSOO


En el cas de l’ESO torna a ser destacable el valor de la ràtiode matriculació del Districte 1 (fonamentalment degut al fetque els centres concertats que atrauen població escolar d’al-tres districtes ofereixen molts d’ells l’itinerari complet del’escolarització obligatòria). La resta de districtes que super-en la ratio=1 (Districtes 4, 6 i 7), ho fan sobretot per mitjà del’escolarització en centres públics. És remarcable, en canvi, elbaix nivell de matriculació en centres públics existent alDistricte 5; i, en general, la reduïda taxa de matriculació alDistricte 8.

Matrícula d'ESO a centres ubicats a cada districte sobre lespersones de 12 a 15 anys del districte


1 1.873 914 2,05 0,002 995 1.161 0,86 0,653 733 1.161 0,63 0,444 845 610 1,39 0,985 1.438 1.842 0,78 0,196 1.372 929 1,48 0,767 1.270 865 1,47 0,778 365 755 0,48 0,48

Badalona 8.891 8.237 1,08 0,48

districtenúm. de




escoles públiques


24

22..22..44.. LLaa sseeccuunnddààrriiaa ppoossttoobblliiggaattòòrriiaa

TTaauullaa 22..66.. MMaattrrííccuullaa aall bbaattxxiilllleerraatt


TTaauullaa 22..77.. MMaattrrííccuullaa aa cciicclleess ffoorrmmaattiiuuss


Allò més significatiu és veure la manca d’oferta educativatant de cicles com de batxillerat en el Districte 8 i, en menormesura, en el Districte 4. Destaca també la importància del’oferta relativa tant de batxillerat com de cicles en elDistricte 7. Per contra, al Districte 1 només sobresurt per laseva oferta d’estudis de batxillerat (no pas de cicles), mentreque en el Districte 2 hi ha una oferta elevada d’estudis decicles formatius però no de batxillerat.

Matrícula a batxillerat a centres ubicats a cada districte sobreles persones de 16 a 24 anys del districte


núm. de població de ràtio dedistricte matrícules 16 a 24 anys matriculació

1 529 2817 0,192 358 4118 0,093 451 3379 0,134 110 2182 0,055 480 6720 0,076 460 2898 0,167 567 2911 0,198 77 2667 0,03

Badalona 3032 27692 0,11

Matriculació a cicles formatius en centres del districte sobre les persones de 16 a 24 anys del districte


núm. de població de ràtio dedistricte matriculació 16 a 24 anys matriculació

1 76 2817 0,032 498 4118 0,123 251 3379 0,074 34 2182 0,025 425 6720 0,066 212 2898 0,077 497 2911 0,178 0 2667 0,00

Badalona 1993 27692 0,07


25

2.4. Xarxa pública, xarxa privada concertada

En termes generals, L’oferta de places d’educació concertadaa Badalona en relació a les places d’educació pública és moltsuperior a Badalona (52% en el cas de primària) que aCatalunya (40%); com veiem, a Badalona l’oferta privadasupera la pública, i això és una característica que marca laciutat d’una manera clara. Cal recordar, a més, que Badalonaté uns nivells d’instrucció inferiors a la mitjana catalana i del’Àmbit Metropolità de Barcelona, una diferència que no hadisminuït entre el 1996 i el 2002. La combinació d’aquestesdues situacions (alta presència d’escoles privades i baix nivellinstructiu de la ciutat) fan de Badalona un municipi singular,amb uns riscs elevats de dualització educativa.Fem una mirada a quins són els districtes que concentren l’o-ferta d’educació privada (a infantil, primària i secundària;Gràfics 2.1., 2.2. i 2,3. respectivament). En l’educació infantil iprimària aquests són el Districte 1, el 6 i el 7, mentre que enl’ESO són el Districte 1 i el 5 (també el 6 i el 7, tot i que enmenor proporció per la presència de més oferta d’IES de titu-laritat pública en aquests districtes). En el cas del Districte 5,el fet que només hi hagi un IES públic és el que fa que la pro-porció de privada s’incrementi notablement en el cicle d’ESO.Per contra, en el cas del Districte 6 el baix volum de matricu-lació en el barri de Sant Roc i tots els problemes derivats del’especificitat d’aquest barri han fet que l’escola pública hihagi perdut pes en els darrers anys.

GGrrààffiicc 22..11.. AAlluummnnaatt mmaattrriiccuullaatt aa 22oonn cciiccllee dd’’eedduuccaacciióó iinnffaannttiill..PPúúbblliiccaa ii ccoonncceerrttaaddaa

Districtes

Perc

enta

tge

Relació entre alumnes matriculats/des a l'escola pública i privada segons el districte on s'ubica el centre escolar.Badalona i Catalunya, curs 2002/03. Segon cicle d'infantil

pública

privada

30%

73% 70%59%

52%

22%12%

49%

62%

70%

27% 30%41%

48%

78%88%

51%

39%

0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat

Font:Elaboració prò-pia a partir del’Estadística del’Ensenyament(Departamentd’Educació,Generalitat deCatalunya)


26

GGrrààffiicc 22..22.. AAlluummnnaatt mmaattrriiccuullaatt aa eedduuccaacciióó pprriimmààrriiaa.. PPúúbblliiccaa ii ccoonncceerrttaaddaa

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de l’Ensenyament (Departamentd’Educació, Generalitat de Catalunya)

GGrrààffiicc 22..33.. AAlluummnnaatt mmaattrriiccuullaatt aa ll’’EESSOO.. PPúúbblliiccaa ii ccoonncceerrttaaddaa

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de l’Ensenyament (Departament

d’Educació, Generalitat de Catalunya)

Districtes

Perc

enta

tge

Relació entre alumnes matriculats/des a l'escola pública i privada segons el districte on s'ubicael centre escolar.Badalona i Catalunya, curs 2002/03. Primària

pública privada

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat

28%

72% 70%59%

53%

21%11%

48%

60%

72%

28% 30%41%

47%

79%89%

52%

40%

100%

0%

Districtes

Perc

enta

tge

Relació entre alumnes matriculats/des a l'escola pública i privada segons el districte on s'ubicael centre escolar.Badalona i Catalunya, curs 2002/03. ESO

pública privada

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat

76%69% 71%

24%

52% 52%44%

56%

24%31% 29%

76%

48% 48%56%

44%

0%

100%100%

0%


27

2.4. Les ràtios d’alumnes per aula

GGrrààffiicc 22..44.. RRààttiioo dd’’aalluummnneess ppeerr aauullaa aa pprriimmààrriiaa.. PPúúbblliiccaa ii pprriivvaaddaa


GGrrààffiicc 22..55.. RRààttiioo dd’’aalluummnneess ppeerr aauullaa aa EESSOO.. PPúúbblliiccaa ii pprriivvaaddaa


Alum

nes

Mitjana d'alumnes per aula a la primària segons el districte on s'ubica el centre i titularitat.Badalona, curs 2002/03

23,1

19,3

21,5

19,3 19,3

11,1

16,5

20,2 19,6

24,823,2

24,7

21,923,2

0,0

24,0 24,025,1

0

5

10

15

20

25

30

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn

Districtes pública privada

Alum

nes

Mitjana d'alumnes per aula a l'ESO segons el districte on s'ubica el centre i titularitat.Badalona, curs 2002/03

Districtes pública privada

30,0

22,6

25,8 25,924,9

24,0

27,826,1

25,2

27,8

30,131,0 31,3

25,9

29,230,0

0

5

10

15

20

25

30

35

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn

28,728,1


28

En els Gràfics 2.4. i 2.5. reflectim la mitjana d’alumnes peraula a cada districte i a Badalona en general, diferenciant elscentres públics i privats. La línia discontínua situa la fronteradels 25 alumnes a primària i dels 30 alumnes a ESO, ràtio"oficial" màxima d’alumnes que pot haver-hi a cada aula si noés per alguna situació extraordinària. Allò que més destacatant en una com en l’altra gràfica és la gran proximitat delscentres de titularitat privada respecte d’aquesta frontera d’a-lumnes màxims permesos, i en canvi la llunyania de bona partdels centres públics respecte d’aquestes ràtios. En bonamesura, aquesta situació és indicativa de la major predileccióde molts ciutadans badalonins envers l’escola de titularitatprivada i, per contra, dels problemes que arrossega bona partde l’escola pública, sobretot la situada en els barris més des-afavorits de la ciutat. Només hi ha dues situacions on es tren-ca de manera rotunda aquesta dinàmica general: d’una banda,les escoles públiques del Districte 1, amb unes ràtios d’alum-nat similars a la de l’escola concertada; de l’altra, les escolesconcertades del Districte 6, amb una ràtio d’alumnat similaro inferior a les ràtios de la pública en altres districtes.

2.5. L’alumnat amb NEE

GGrrààffiicc 22..66.. EEvvoolluucciióó ddee ll’’aalluummnnaatt aammbb NNEEEE 11999988//11999999 –– 22000022//22000033

Perc

enta

tge

Evolució del percentatge d'alumnat amb NEE segons el districte on s'ubica el centre. Badalona, curs 1998/99 i 2002/03.Segon cicle d'infantil, primària i ESO

Districtes curs 1998/99 curs 2002/03

0,2%

1,3%0,7%

2,1%

0,8% 0,7% 0,6%

1,4%0,8%

2,6%

1,9%

2,6%

4,8%

9,2%

6,7%

3,0%

13,6%

5,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn

Font: Elaboraciópròpia a partir de

l’Estadística del’Ensenyament(Departament

d’Educació,Generalitat de

Catalunya)


29

L’increment de l’alumnat amb Necessitats EducativesEspecífiques (NEE) ha estat espectacular en els darrers 4anys a Badalona (Gràfic 2.6.). Del 0,8 % d’alumnat amb NEEdel curs 1998/99 s’ha passat al 5,0 % el curs 2002/03.Aquest augment té a veure amb un triple fenomen: la visibi-lització d’una realitat abans indetectada, l’arribada de pobla-ció nouvinguda, i, en tercer lloc, amb la possible accentuacióentre la infància de certes situacions carencials a diferentsnivells. En qualsevol cas, la distribució dels casos de NEE canvia moltsegons el districte. Bona part de la problemàtica es concen-tra en tres districtes que superen a bastament la mitjanabadalonina: el Districte 8 (amb un barri, La Pau, on s’hi con-centra un volum important de població procedent del Magribi de Xina), el Districte 5 i el Districte 6 (on hi trobem el barride Sant Roc). Per contra, els Districtes 1, 2 3 i 7 no superenel 3% de població amb NEE.

GGrrààffiicc 22..77.. AAlluummnnaatt aammbb NNEEEE ii aammbb NNEEEE ssoocciiaallss



En el Gràfic 2.7. veiem els percentatges d’alumnat amb NEEen comparació amb la mitjana catalana i segons si les NEEsón de caire social (NEE per situacions socials desafavorideso per incorporacions tardanes al sistema educatiu) o d’altraíndole. En primer lloc, allò que més destaca és la importància

Perc

enta

tge

Alumnat amb NEE de caire social sobre el total d'alumnat amb NEE segons el districte on s'ubicael centre d'educació obligatòria. Badalona i Catalunya, curs 2002/03.Segon cicle d'infantil, primària i ESO

Districtes NEE (altres) NEEsocials

1,8% 2,2%2,6% 2,6%

3,6%

1,5% 1,5%

0,8%1,0%

2,2%

6,6%

6,3%

2,7%

10,0%

3,4%

1,6%

0,9% 0,4%0,3%

0,4%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat


30

de les NEE socials respecte el percentatge total de NEE,sobretot en els barris amb més proporció d’alumnat amb NEE(Districtes 8 i 5). De fet, la mitjana catalana i badalonina d’a-lumnat amb NEE no socials és molt similar (1,5% de l’alum-nat), però en canvi el percentatge d’alumnat amb NEE socialsde Badalona dobla el català (3,4% vs. 1,6%). En el Gràfic 2.8. veiem com l’increment de l’alumnat amb NEEha repercutit a Badalona, de manera gairebé exclusiva, sobreles escoles públiques (8,9% d’alumnat amb NEE davant del0,9% de les escoles de titularitat privada). Així, els centrespúblics atenen de mitjana, a Badalona, el doble d’alumnesamb NEE que les escoles públiques catalanes; en contrast, lesescoles privades atenen a Badalona la meitat d’alumnes ambNEE que la mitjana a les concertades catalanes. Aquestesdades corroboren la tendència cap a la dualització educativadel mapa escolar de la ciutat.

GGrrààffiicc 22..88.. AAlluummnnaatt aammbb NNEEEE sseeggoonnss llaa ttiittuullaarriittaatt ddeell cceennttrree



2.7. L’alumnat de procedència estrangeraL’alumnat de procedència estrangera ha crescut notablemententre el curs 1998/99 i el curs 2002/03 (Gràfics 2.9. i 2.10.).D’entrada cal advertir que no existeix una relació directaentre aquest increment de l’alumnat de procedència estran-gera i l’increment paral·lel de l’alumnat amb NEE. Ja hem vistcom l’alumnat amb NEE de Badalona gairebé dobla el deCatalunya, però, en canvi, el percentatge d’alumnat de proce-

Perc

enta

tge

Alumnat amb NEE segons titularitat del centre.Badalona i Catalunya, cursos 1998/99 i 2002/03

Territori i curs pública privada total

1,2%

8,9%

4,1%

0,4%0,9%

1,7%

0,8%

5,0%

3,1%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%

9,0%

10,0%

Bdn, 1998/99 Bdn, 2002/03 Cat, 2002/03


31

dència estrangera és major a Catalunya (prop del 6%) que aBadalona (prop del 4%). De fet, al Districte 8, que era el quetenia major volum d’alumnat amb NEE (13,6%) també és undels que té més alumnes de procedència estrangera, però elpercentatge és de poc més del 5%. D’altra banda, el districteamb menys alumnes amb NEE, el Districte 2, amb un 1,9%d’alumnat amb NEE, és un dels que té més alumnes de pro-cedència estrangera (7,2%). Com veiem, una cosa no explical’altra, sinó que com a molt n’és un element explicatiu entremolts d’altres. En els Gràfics 2.10. i 2.11. hem diferenciat la població queprové de Sudamèrica i Centreamèrica de la de la resta de des-tinacions, sobretot perquè la dificultat d’immersió lingüísticaés menor per la majoria dels primers. La proporció de pobla-ció procedent d’Amèrica Central i del Sud és similar en el casde Badalona i de Catalunya, del voltant del 40% del total. Enel cas de Badalona, destaca que alguns dels districtes ambcentres educatius amb menys volum de matrícula de proce-dència estrangera, el Districte 1, el 3 i el 7, tenen una propor-ció d’alumnat immigrat que prové d’aquestes terres especial-ment elevada (superior al 50% en tots tres casos, i superioral 80% en el cas del Districte 1).

GGrrààffiicc 22..99.. AAlluummnnaatt eessttrraannggeerr sseeggoonnss pprroocceeddèènncciiaa ii uubbiiccaacciióó ddeellcceennttrree ((11999988//9999))



Perc

enta

tge

Alumnat de procedència estrangera segons el districte on s'ubica el centre i el lloc de procedència.Alumnat de segon cicle d'infantil, primària i ESO.Badalona, curs 1998/99

Districtes Sud i centreamèrica Altres procedències

0,3% 0,2% 0,2% 0,2%0,2%

1,9%

0,2%

0,7%

0,5%

0,7%

0,3%

2,4%

0,7%

0,1%0,1%0,1% 0,0%0,3%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn


32

GGrrààffiicc 22..1100.. AAlluummnnaatt eessttrraannggeerr sseeggoonnss pprroocceeddèènncciiaa ii uubbiiccaacciióó ddeellcceennttrree ((22000022//0022))



GGrrààffiicc 22..1111.. AAlluummnnaatt ddee pprroocceeddèènncciiaa eessttrraannggeerraa sseeggoonnss ttiittuullaarriittaattddeell cceennttrree ((11999988//9999--22000022//0033))

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Estadística de l’Ensenyament

(Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya)

Perc

enta

tge

Alumnat de procedència estrangera segons el districte on s'ubica el centre i lloc de procedència.Alumnat de segon cicle d'infantil, primària i ESO.Badalona i Catalunya, curs 2002/03

Districtes Sud i centreamèrica Altres procedències

1,3%

2,2%1,6% 1,7%

1,1%1,7% 1,6%

1,0%1,5%

2,6%

0,2%

5,0%

1,4%

3,0%3,5%

2,8%

0,9%

4,2%2,4%

3,2%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat

Perc

enta

tge

Alumnat de procedència estrangera segons titularitat del centre.Badalona i Catalunya, cursos 1998/99 i 2002/03

Territori i curs pública privada total

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%

9,0%

10,0%

Bdn, 1998/99 Bdn, 2002/03 Cat, 2002/03

1,5%0,3% 0,9%

7,0%

0,8%

3,9%

8,4%

2,4%

4,7%


33

El Gràfic 2.11. ens mostra que, com passa amb el conjunt del’alumnat amb NEE, el gruix de la matriculació de l’alumnat deprocedència estrangera el cobreix l’escola pública, si bé enaquest cas la dinàmica és similar a la que percebem com amitjana catalana (si de cas, sembla que la implicació de l’es-cola concertada és un xic inferior en el cas de Badalona).

2.3. L’adhesió a l’escola: èxit i fracàs escolar

TTaauullaa 22..88.. SSiittuuaacciióó aaccaaddèèmmiiccaa eenn ffiinnaalliittzzaarr eell 22oonn cciiccllee ddee ll’’EESSOO



El percentatge de graduació en escoles de titularitat privadaés similar a la mitjana general de Catalunya. En aquest puntdestaquen els Districtes 1, 2 i 7 per estar per sobre de la mit-jana, i en canvi el 3, el 5 i el 6, per estar força per sota. Encanvi la graduació en escoles de titularitat pública és percen-tualment força menor. Els percentatges són particularmentbaixos en els Districtes 3, 5 i 7 (al voltant de la meitat de gra-duació sobre el gruix de la matriculació), si bé en la resta dedistrictes també són baixos, al voltant del 60%.

Situació en finalitzar el segon cicle d'ESO segons el districte on s'ubica el centre i titularitat.Badalona curs 2002/03, i Catalunya curs 2001/02

1 0% 75% 0% 14% 0% 10%2 61% 86% 25% 2% 10% 12%3 53% 64% 22% 29% 22% 8%4 60% 73% 27% 18% 11% 7%5 49% 63% 33% 28% 16% 7%6 49% 56% 29% 35% 5% 5%7 63% 81% 9% 13% 24% 4%8 60% 0% 22% 0% 14% 0%

Badalona 56% 71% 24% 20% 14% 8%Catalunya 70% 14% 12%

Districte

% graduació

Públic Privat

% certificació

Públic Privat

% repeteixen

Públic Privat


34

GGrrààffiicc 22..1122.. AAlluummnneess qquuee oobbtteenneenn eell GGEESS sseeggoonnss sseexxee ii uubbiiccaacciióó ddeellcceennttrree



El Gràfic 2.12. reflecteix les diferències que hi ha entre nois inoies quant als percentatges d’alumnat que obté el GES. Entermes generals, allò que hi veiem és el major nivell d’èxitescolar de les noies respecte els nois tant a Catalunya com ala majoria dels districtes de Badalona. De fet, la gran diferèn-cia entre Catalunya i Badalona és que mentre que el percen-tatge de nois graduats en tots dos territoris és similar (63%a Badalona, 65% a Catalunya), no passa així amb les noies,entre les quals el percentatge de graduades a Badalona(66%) és notablement inferior que a Catalunya (75%).

Perc

enta

tge

Alumnes que obtenen el graduat al finalitzar l'ESO segons districte on s'ubica el centre i sexe dels alumnes.Badalona curs 2002/03 i Catalunya curs 2001/02

Districtes Nois Noies

74%

68%

57%60%

62%

49%

73%

54%

63% 65%

75%71%

59%

64%

57%

73%

67% 66%

75%

63%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

1 2 3 4 5 6 7 8 Bdn Cat

3. Entitats i educació

35

Al llarg d’aquest capítol fem una aproximació al món de lesentitats socials de diversa índole que configuren l’entramatassociatiu de la ciutat, per tal de copsar-ne les principalsdinàmiques, relacions i activitats que s’hi desenvolupen. Lesassociacions són el principal capital social visible del munici-pi, i per tant allò que permet copsar tant el pols de la ciutatcom les possibilitats que aquesta ofereix en el marc del PEC.Parlarem, així, del sentit "educatiu" de les seves programa-cions d’activitats i, en un segon moment i de forma gràfica,observarem el pes de la distribució d’algunes tipologies d’en-titats arreu de la ciutat i els seus districtes (Mapes 3.1. a 3.6.i Gràfics 3.1. a 3.4.).

3.1. Sobre el conjunt d’entitats

Abans de resumir el sentit del component educatiu de lesactivitats de les diferents tipologies d’entitats, donem un copd’ull a la seva distribució general arreu del territori.

De les 511 entitats i associacions existents a Badalona3, mésd’una quarta part es troben ubicades en un dels vuit distric-tes de la ciutat; el Districte 1. Aquest és, amb diferència, elque concentra un major nombre d’entitats en els seus barrisi el que gaudeix d’una major densitat associativa en relació alseu volum de població, amb una entitat per cada 191 habi-tants. En segon lloc, a una distància considerable, es troba elDistricte 7, amb una ràtio de 332 habitants per entitat. Teninten compte aquestes dades, i el fet que els dos districtes sónlimítrofs, podem parlar d’un nucli de centralitat associativaque destaca per sobre de la resta de barris. Cal destacar quela part central d’aquest nucli es correspon amb el centreadministratiu i comercial de la ciutat.

Pel que fa referència a la resta de districtes, el 6 i el 3 són elsque presenten un major grau de densitat d’associacions; unaper cada 410 i 431 habitants respectivament. Coincideix queaquests són els dos districtes de Badalona en què al llarg delsdarrers anys s’han desenvolupat programes de dinamitzaciócomunitària, concretament en els barris de Sant Roc i del


3 Les dades referents al nombre d’entitats i associacions existents estan basades en laGuia d’Entitats de Badalona i els llistats d’entitats dels Consells de Districte.


36

Pomar. Els segueixen el Districte 8 (502 habitants per enti-tat), el Districte 4 (540) i el Districte 2 (668). En darreraposició, trobem el Districte 5, que malgrat tenir un nombreelevat d’associacions, presenta una densitat de 715 habitantsper entitat, ja que és, amb diferència, el districte més poblatde Badalona.

3.2. Sobre les entitats culturals

En termes generals, pot interpretar-se que el tipus d’associa-cionisme i activitats culturals, i els criteris de distribució delsequipaments culturals "marquen" significativament lesvisions que el conjunt de ciutadans tenen sobre els diferentsperfils de barri. Entre les entitats d’aquells barris o districtesmenys dotats d’aquests equipaments és compartida l’afirma-ció que "la vida cultural sólo está en el centro" (extret de l’en-trevista al president d’una associació cultural andalusa delDistricte 8). Al costat d’aquesta constatació acostumen aaparèixer crítiques al greuge que aquests districtes pateixenen comparació als barris del Districte 1. És més, aquestesobservacions serveixen per reforçar visions mútuament com-partides sobre les fronteres que separen el "tipus" de pobla-ció que resideix en uns i altres barris, unes fronteres que s’e-difiquen en base a les diferències entre llurs respectius capi-tals culturals. Aquestes fronteres són difícils de trencar per-què conjuguen dos processos paral·lels. A una banda, la con-centració d’entitats i equipaments d’"alta cultura" (museus,teatres, sales d’exposicions...), i la concentració d’associa-cions i activitats de cultura tradicional catalana; a l’altrabanda, absència d’entitats i equipaments artístics, i concen-tració d’activitats d’associacions populars espanyoles. Totsdos processos -distribució del tipus d’associacionisme i distri-bució dels recursos culturals- acaben reproduint l’associació"cultura elevada, catalanitat i barris cèntrics", per un costat,i "cultura popular, espanyolitat i barris perifèrics", per l’altre.

Aquesta distància simbòlica que, a més, se sustenta en des-iguals realitats urbanes i econòmiques. I tot plegat, repetim-ho, sense negar la consideració que tant les unes com lesaltres són entitats culturals. Passa, en definitiva, que mentreunes d’aquestes expressions (cultura espanyola) protagonit-zen la vida cultural d’uns barris menys dotats d’equipamentsi, molts d’ells, econòmicament i comercialment menys afavo-rits, les altres manifestacions culturals (cultura catalana)esdevenen marca de referència d’uns nuclis nodrits de mésequipaments, serveis, comerç i econòmicament més pròs-pers. Quan les distàncies culturals es recolzen en desiguals


37

dotacions de recursos, aleshores les percepcions d’oposiciómútuament compartides arrelen amb més força.

3.3. Sobre les entitats esportives

La pràctica esportiva és sens dubte una oportunitat educati-va. Un ràpid cop d’ull al mapa d’activitats que es programendes de les entitats esportives ens informa que aquestes moltmajoritàriament se centren en l’oferta d’entrenaments,equips, competicions de futbol i bàsquet;i molt majoritària-ment adreçades a un públic infantil, en primer lloc, i adoles-cent, en segon lloc. Predominen, així, un tipus d’activitatsmarcadament masculinitzades. I val a dir que això succeeix altemps que es comprova que la programació per part de dife-rents entitats d’activitats alternatives assoleix èxits remar-cables d’inscripció de nenes, noies (natació, voleibol, gimnàs-tica rítmica o bicicleta) o dones (gimnàstica, el ioga i el tai-txi). Si una cosa caracteritza aquestes activitats que tendei-xen a agradar més el públic femení, és que la vessant compe-titiva és menor, són activitats més "de cara endins" que "decara enfora", és a dir, més relacionades amb la cura personalque amb la diversió competitiva.

Val a dir que s’aprecien notables diferències en funció delgrau de professionalització d’aquestes programacions.Sobretot aquelles entitats esportives menys professionalit-zades donen importància als interessos i necessitats de ociesportiu no regulat (des de l’ocupació "saludable" del tempsd’oci per part de determinats col·lectius de joves adolescents,fins al sentit que pot tenir com a forma d’entreteniment per ala gent gran).

Moltes associacions no estrictament esportives programen igestionen elles mateixes activitats formatives o lúdiquesrelacionades amb l’esport: força associacions de veïns tenenels seus equips de futbol (júniors i sèniors) i organitzen com-peticions; el gruix de les activitats extraescolars gestionadesper les AMPAs són també esportives; alguns casals i associa-cions d’avis participen en campionats de petanca; esplais icasals de joves incorporen dins la seva oferta formativa orecreativa la pràctica d’esports diversos, etc.

3.4. Sobre els esplais i agrupaments juvenils

Una bona part de les persones entrevistades són de l’opinióque a Badalona manca tradició en la pràctica de tot un seguitd’activitats relacionades amb el tipus d’oferta que acostuma


38

a programar-se des d’esplais, caus i, en general, entitats d’e-ducació en el lleure.

Una d’aquestes activitats és la de l’excursionisme. Deixant debanda els possibles efectes d’aquelles atribucions que esrecolzen en els valors de catalanitat de la tradició de l’escol-tisme i l’educació no formal en el lleure, importa aquí que estracta d’activitats regulades, fora dels interessos d’experi-mentació de joves i adolescents en espais i moments d’oci nodirigit; un fenomen òbviament no exclusiu a Badalona.

Alhora, però, destaca l’èxit d’aquelles entitats d’educació enel lleure que incorporen dins la seva programació formativaprogrames de reforç escolar o atenció socioeducativa gra-tuïts o pràcticament gratuïts. Aquestes entitats concebenjustament com un dels seus valors el fet de respondre a lesnecessitats educatives dels joves i adolescents del mateixbarri. I juntament a això, emergeixen amb força dins el teixitassociatiu del barri o el districte, aquelles que ofereixen ser-veis de ludoteca per a infants.

3.5. Sobre els casals i associacions de la gent gran

Una part important de les activitats que es realitzen en elscasals d’avis, al marge del seu component lúdic i recreatiu,estan orientades al manteniment i millora de l’estat de salut,tant físic com mental (tai-txi, ioga, gimnàstica...). Malgrat nopoder-se considerar activitats estrictament assistencials,tenen una vocació preventiva, i en molts casos, fins i tot, tera-pèutica. En el terreny educatiu-recreatiu es programen acti-vitats com cant coral, teatre, poesia o manualitats (punt decreu, puntes de coixí...). Finalment, en els casals d’avis tambées desenvolupen alguns cursos i tallers amb una vocació mésformativa (cursos d’iniciació a la informàtica i a Internet, clas-ses de català...). En termes generals, les activitats que esdesenvolupen en els casals de gent gran estan dirigides pràc-ticament en la seva totalitat per monitors/es i tècnics/esremunerats/des, que realitzen activitats amb un perfil mésprofessionalitzat que no pas les activitats que es poden des-envolupar en altres tipus d’associacions. Això és possiblegràcies al finançament que reben aquestes entitats per partde les administracions i del sector privat, especialment defundacions de caixes d’estalvi, que faciliten la contractació deprofessionals especialitzats.

Les associacions de gent gran acostumen a ser organitza-cions que bàsicament orienten les seves activitats a la gent


39

de la pròpia entitat, fet que explica l’escassa relació existentamb d’altres associacions de la ciutat i del propi barri. Les lli-gues de petanca que s’organitzen en el conjunt de la ciutatesdevenen un dels pocs espais relacionals entre la gent grandels diferents barris, al marge de les trobades puntuals ques’organitzen amb ocasió de festes de barri o d’altres festespopulars.

3.6. Sobre les associacions de veïns i entitats rei-vindicatives

Les associacions de veïns desenvoluparen un paper clau en eltreball de construcció i acondicionament dels barris, en la llui-ta i reivindicació política per la seva millora, en l’acollida i inte-gració de població procedent d’altres comunitats espanyoles...D’alguna manera, però, es comparteix el fet que el seu conjuntde funcions ha anat canviant amb el pas del temps i amb lestransformacions socials i urbanes que ha experimentat la ciu-tat. En l’actualitat moltes d’elles (fonamentalment aquellesubicades en barris "perifèrics" encara necessitats d’adequa-cions i reformes urbanes de pes) continuen batallant per l’a-condicionament del seu entorn: barreres arquitectòniques,clavegueram, enllumenat, etc. Destaca el fet que aquesta pre-ocupació per l’entorn es dirigeixi molt sovint cap a la conside-ració dels usos (cívics o incívics) que es fa dels espais públics.

Al mateix temps, però, totes elles han passat a fer de la pro-gramació d’activitats lúdico-festives centre d’interès priorita-ri: festes majors, festes de maig, festa de la gent gran,patrons, nadal, carnestoltes, etc. Al costat d’això, són moltesles associacions de veïns que, en funció de la demanda iaccés a recursos, organitzen activitats de tipus formatiu(ball, música, manualitats, esports, informàtica, llengua,reforç escolar...), cultural (visites, sortides, xerrades...) o decaràcter assistencial (recollida i repartiment d’aliments, robao joguines, espais per a la gent gran...). Si bé l’organitzaciód’aquestes activitats és molt desigual entre les diferentsassociacions de veïns, destaca el fet que molt sovint l’afian-çament de llur oferta cultural i educativa corri a càrrec de lesrespectives vocalies de la dona. La major part d’activitatsorganitzades (principalment autofinançades) estan dirigidesals veïns i veïnes del propi barri, i que, en alguns casos, esde-venen centres d’activitat cultural de referència, especialmenten aquells barris amb menys equipaments culturals i socials.


40

3.7. Sobre les associacions de dones

L’emergència d’associacions i casals de dones és un fenomenque es considera relativament recent, no només a Badalona.Vèiem abans com les Vocalies de la Dona de les Associacionsde Veïns s’adrecen fonamentalment a articular i donar sorti-da a l’oferta d’activitats educatives i culturals. Fora d’aquestmarc, les associacions i els casals de dones que destaquenper acomplir, a més a més d’activitats formatives (classes decatalà o informàtica) i recreatives (manualitats), tasquesprioritàries en el terreny assistencial i de suport. Dins aquestapartat s’inscriuen activitats de lluita contra la violènciadomèstica, activitats d’autoajuda, espais d’acollida, suport adones immigrants, etc.

En general s’evidencia el lligam que totes elles mantenen ambla realitat dels seus barris. En altres paraules, les seves pre-ocupacions i dinàmiques de treball se centren sobretot endonar resposta a les problemàtiques del seu entorn mésimmediat. I destaca la bona entesa que totes elles mantenenamb el conjunt del teixit associatiu dels seus respectiusbarris. Malgrat la força d’aquest sentiment de vinculaciócomunitària, acostumen a participar d’espais de representa-ció i concertació més enllà d’aquest nivell, al districte(Consells de Districte) i a la ciutat (Consell de Ciutat, i con-sells sectorials).

3.8. Sobre les entitats escolars

Molts centres escolars, sobretot durant el cicle de primària,tenen dins de les seves agendes anuals força activitats pro-gramades en l’àmbit lectiu. La major part d’aquestes activi-tats extraordinàries es vinculen al coneixement i aprofita-ment dels recursos públics que ofereix la pròpia ciutat (sorti-des al Museu de Badalona, a l’Escola de Natura o els bombersde la ciutat). També es duen a terme a les tallers i xerradesofertes per ens municipals com els CAPs de les diferentszones de la ciutat (tallers de salut bucodental, de sexualitat,etc.), la Guàrdia Urbana (educació vial) o la regidoria de MediAmbient. Altres activitats extraordinàries en horari lectiu sónel seguiment o aprofitament d’activitats ofertes per empre-ses o entitats de referència a la ciutat o fins i tot de fora laciutat (tallers d’ONG, etc.).

Pel que fa a les activitats pròpiament extraescolars, la sevaoferta difereix força entre les diferents escoles, sobretotdepenent de la dinàmica de cada AMPA. En general, com


41

passa amb les activitats en horari lectiu, l’oferta en els IES noés tan extensa com en els centres de primària tant públicscom de titularitat privada, i a més sol ser més homogènia:bàsicament, oferta esportiva o formativa dirigida als alum-nes. En canvi, l’oferta en els centres de primària sol ser mésdiversa i menys restringida als alumnes. Moltes AMPAs orga-nitzen també activitats per als pares i mares, bàsicamentxerrades i tallers. Als tallers assisteixen bàsicament maresd’alumnes. Quant a les activitats adreçades als alumnes, n’hiha que s’ofereixen a bona part dels centres (anglès, futbol,bàsquet, gimnàs, dansa, o teatre). D’altres tenen un caràctermolt més singular, tot depenent de la filosofia del centre(activitats associades al fet confessional, etc.) o bé de con-juntures que fan que siguin presents en aquells centres.

3.9. Sobre la resta d’entitats

És difícil fer un comentari genèric sobre l’heterogeneïtatd’entitats de tota mena que reunim en aquest apartat, peròés imprescindible advertir l’existència d’un gruix d’entitatsdiverses que també juguen un paper central en la dinàmicaassociativa de la ciutat.

D’entre aquestes entitats potser les que més destaquen sóntotes aquelles que, des d’una dimensió o altra, tenen unavocació proselitista. D’aquestes, potser podríem destacar dosmodels d’associació: aquelles que miren de conscienciarsobre problemàtiques d’índole diversa des d’una vessantpedagògica més o menys formal (VIH-DA associació,Fundació Internacional Olof Palme, etc.); i aquelles que con-formen grups de suport a persones amb diferents malalties odiscapacitats (ASPANIN, Grup de Suport a l’Esclerosi LateralAmiotròfica, etc.) o de suport a altri en general (aquí hi des-taca l’associació Voluntaris Badalona). Siguin d’una o altramena, aquestes entitats solen estar molt obertes a la ciuta-dania en general i a altres entitats en particular, perquè laseva voluntat de fer visibles les situacions socials i personalsen què treballen les duen a tenir aquest esperit.

També tenen una presència significativa en el mapa associa-tiu de Badalona les entitats de comerciants i de venedors dediferents barris de la ciutat. Són entitats que solen tenir unadimensió reivindicativa anàloga a la de força associacions deveïns, i que en la vessant educativa treballen sobretot en laformació dels propis associats.

Finalment, tot i no ser excessivament nombroses, també caldestacar les associacions juvenils de tipus reivindicatiu.


42

De fet, de vegades es dóna una certa confrontació en la per-cepció dels problemes socials entre entitats més tradicionalsi entitats juvenils, si bé això fa d’aquestes entitats una veuprivilegiada en la representació dels interessos, les necessi-tats i les percepcions de grups que tendeixen a la invisibilitatpública (joves, immigrants, etc.). Val a dir que les associa-cions juvenils reivindicatives són unes de les que tenen méscontactes amb una altra de les formes associatives emer-gents, les associacions de població immigrada, possiblementper la seva major receptivitat envers allò que és nou.

Seguidament donem un cop d’ull a la distribució arreu de laciutat (districtes) d’algunes tipologies d’entitats. Ho farem através de la seva presentació en mapes (total d’entitats; enti-tats culturals; equipaments culturals; entitats esportives;equipaments esportius; esplais i agrupaments juvenils) i grà-fics (per al cas de les diferents tipologies d’associacions cul-turals).


43

MMaappaa 33..11.. DDeennssiittaatt dd’’eennttiittaattss eenn bbaassee aa llaa sseevvaa uubbiiccaacciióó ppeerr ddiissttrriicctteess

Font: elaboració pròpia a partir de la Guia d’Entitats de Badalona, dels llistats d’entitatsdels Consells de Districte i del Padró d’Habitants de Badalona actualitzat a 1 de generde 2003.

nombre d'habitants per entitat

Menys de 250

250 - 349

350 - 449

450 - 549

550 o més


44

MMaappaa 33..22.. DDeennssiittaatt dd’’eennttiittaattss ccuullttuurraallss eenn bbaassee aa llaa sseevvaa uubbiiccaacciióóppeerr ddiissttrriicctteess



Menys de 2.000

2.000 - 2.999

3.000 - 3.999

4.000 - 4.999

5.000 o més


45

GGrrààffiicc 33..11.. AAssssoocciiaacciioonnss aarrttííssttiiqquueess

Font: elaboració pròpia a partir de la Guia d’Entitats de Badalona i dels llistats d’entitatsdels Consells de Districte.

GGrrààffiicc 33..22.. AAssssoocciiaacciioonnss ccuullttuurraallss ttrraaddiicciioonnaallss ccaattaallaanneess


Percentatge d'associacions artístiques segons el districte on s'ubiquenBadalona i Catalunya, curs 2002/03

66%

13%

13%

8%

Districte 1

Districte 3

Districte 5

Districte 7

Percentatge d'associacions de culturals tradicionals catalanes segons el districte on s'ubiquenBadalona i Catalunya, curs 2002/03

92%

8%

Districte 1

Districte 3


46

GGrrààffiicc 33..33.. AAssssoocciiaacciioonnss ccuullttuurraallss dd’’aarrrreell nnoo ccaattaallaannaa


GGrrààffiicc 33..44.. AAssssoocciiaacciioonnss ccuullttuurraallss rreeccrreeaattiivveess


Percentatges d'associacions culturals d'arrel no catalana segons el districte on s'ubiquenBadalona i Catalunya, curs 2002/03

Districte 3

Districte 4

Districte 5

Districte 6

Districte 7

Districte 8

15%

5%

20%

20%

5%

35%

Percentatges d'associacions culturals d'arrel no catalana segons el districte on s'ubiquenBadalona i Catalunya, curs 2002/03

Districte 3

Districte 4

Districte 5

Districte 6

Districte 7

Districte 8

15%

5%

20%

20%

5%

35%


47

MMaappaa 33..33.. DDeennssiittaatt dd’’eeqquuiippaammeennttss ccuullttuurraallss eenn bbaassee aa llaa sseevvaa uubbiiccaacciióó ppeerr ddiissttrriicctteess

Font: elaboració pròpia a partir de la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona i delPadró d’Habitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.

nombre d'habitants per equipament

Menys de 4.000

4.000 - 8.999

9.000 - 13.999

14.000 - 18.999

19.000 o mésSense equipaments


48

MMaappaa 33..44.. DDeennssiittaatt dd’’eennttiittaattss eessppoorrttiivveess eenn bbaassee aa llaa sseevvaa uubbiiccaacciióóppeerr ddiissttrriicctteess



Menys de 2.000

2.000 - 2.999

3.000 - 3.999

4.000 - 4.999

5.000 o més


49

MMaappaa 33..55.. DDeennssiittaatt dd’’eeqquuiippaammeennttss eessppoorrttiiuuss eenn bbaassee aa llaa sseevvaa uubbii--ccaacciióó ppeerr ddiissttrriicctteess

Font: elaboració pròpia a partir de la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona i delPadró d’Habitants de Badalona actualitzat a 1 de gener de 2003.

nombre d'habitants per equipament

Menys de 4.000

4.000 - 8.999

9.000 - 13.999

14.000 - 18.999

19.000 o més


50

MMaappaa 33..66.. DDeennssiittaatt dd’’eessppllaaiiss ii aaggrruuppaammeennttss jjuuvveenniillss eenn bbaassee aa llaasseevvaa uubbiiccaacciióó ppeerr ddiissttrriicctteess


nombre d'habitants menors d'edat per entitat

Menys de 1.000

1.000 - 1.499

1.500 - 1.999

2.000 - 2.499

2.500 o més


51

3.10. Sobre el mapa de relacions

Per mostrar visualment l’estructura de les xarxes socialsentre entitats, equipaments educatius i culturals, i àrees detreball municipal (Ajuntament4) ens servim del sociogramaque apareix en el Mapa 3.7.. Si bé com tota representació grà-fica redueix complexitats, sí ens permet apreciar els patronsrelacionals que manté cadascun d’aquests actors i el sentit iforça de les posicions i oposicions resultants.

MMaappaa 33..77.. MMaappaa ddee rreellaacciioonnss eennttrree ppeerrffiill dd’’eennttiittaattss ii ààrreeeess mmuunniicciippaallss

4 Dividim les àrees de treball municipal per àmbits temàtics, majoritàriament coincint

amb la divisió en regidories dels diferents Àmbits del Govern Municipal.

Consells de Districte AA. i casals de la tercera edat

Gent gran (Ajuntament)

AA gremials

Territori (Ajuntament)

Solidaritat i convivència (Ajuntament)

AA. d’immigrants

Centros de reforç escolar

Educació (Ajuntament)

IMPO

Centros educatius

BibliotequesMuseus i teatres

AA. artístiquesAA. juvenils

Joventut (Ajuntament)

Esplais agrupaments i casals juvenils

AA. folklore català

AMPAs

AA. esportives

Esports (Ajuntament)AA. ecologistes

Policia Local

Cultura (Ajuntament)

AA. de solidaridad i cooperació

Centres cívics

AA. religioses i parròquies

Serveis socials i salut (Ajuntament)

AA. de voluntariat i civisme

AA. culturals recreatives

AA. folklore no català

Dona (Ajuntament)

AA. de dones

AA. veins

AA. d’assitència social

EquipamentsTipus d’entitat Àrees Ajuntament


52

33..1100..11.. EEllss ppaarraaiiggüüeess rreellaacciioonnaallss

EEllss CCoonnsseellllss ddee DDiissttrriiccttee.. Si bé convé advertir que no tots ellsacompleixen aquesta funció al mateix nivell (hi ha Consellsque mouen més relació amb i entre entitats, i altres que enmouen significativament menys), sí sembla corroborar-se elrol estratègic que aquests poden acomplir com a facilitadorsd’espais relacionals amplis. El seu radi d’acció abasta vinclessignificatius amb entitats que, com veurem seguidament, sesituen com a oposades en l’estructura general de la xarxarelacional: d’una banda, associacions de veïns, de dones i degent gran; d’altra banda, associacions juvenils, esplais, agru-paments i casals de joves.

EEllss CCeennttrreess CCíívviiccss.. Efectivament, el segon d’aquests parai-gües el trobem en el paper aglutinador que desenvolupen elsCentres Cívics en aquells barris i districtes en què s’ubiquen.També aquests equipaments aixopluguen actors força dis-tants entre sí a l’estructura general del mapa de relacions(per exemple, entitats culturals recreatives, per un costat, iassociacions juvenils, d’un altres).

33..1100..22.. EEllss ppoossiicciioonnaammeennttss ""ooppoossaattss""

AAggrruuppaacciióó 11.. Formada per associacions juvenils i esplais,agrupaments i casals de joves -entitats properes a l’àreamunicipal de Joventut-, més les associacions de folcklorecatalà, associacions artístiques i equipaments com museus,teatres i biblioteques -agents pròxims a l’àrea municipal deCultura. També dins l’òrbita d’aquests nuclis relacionals sesituen les associacions ecologistes.

AAggrruuppaacciióó 22.. Formada per associacions i casals de la terceraedat (estretament relacionats amb l’àrea municipal de GentGran), associacions d’assistència social (properes a l’àrea deGent Gran i als serveis municipals d’Atenció Social i Salut),associacions de dones (pròximes a l’àrea de Dona) i, un xicmés apartades, les associacions culturals recreatives, lesassociacions de folcklore d’origen no català i les associacionsde veïns. Relació significativa amb les AA.VV. és la que man-tenen les associacions gremials (entre elles les associacionsde comerciants), les quals mantenen vincles amb l’àrea muni-cipal de Territori (Via Pública i Promoció de la Ciutat). Lesassociacions religioses i les parròquies semblen establirlínies rellevants de contacte amb l’àrea de Serveis Socials iSalut de l’Ajuntament (sobretot a través de la seva relacióamb alguns EBASP), i se situen a prop del tracte amb actors


53

més "perifèrics" com les associacions d’immigrants (lesquals es relacionen de forma infreqüent amb l’àrea deSolidaritat i Convivència i les associacions de solidaritat icooperació).

En definitiva el mapa dibuixa una clivella important entre per-fils de població, necessitat i interessos diferents, una divisióque al mateix temps semblaria solapar-se amb l’abans referi-da articulació sociourbana centre – perifèria. D’una banda lainiciativa social juvenil vinculada a les representacions de lacultura catalana i a les possibilitats d’ús d’equipaments cul-turals; a l’altra banda, la iniciativa social propera a l’atencióals col·lectius en risc d’exclusió social, a la defensa dels inte-ressos veïnals i a les representacions de la cultura tradicionalespanyola.

33..1100..33.. EEllss ppoossiicciioonnaammeennttss ""nneeuuttrreess""

Entremig d’aquests dos pols, s’ubica l’espai relacional d’a-quells actors més directament vinculats a l’àmbit de l’ensen-yament: els centres educatius, els centres de reforç escolar,les AMPA i l’àrea municipal d’Educació (connectada al seutorn amb l’IMPO). Dins aquest grup, els centres de reforçescolar tendeixen a aproximar-se cap a l’espai de l’assistèn-cia social (agrupació 2), mentre que les AMPA es posicionenproperes a les associacions esportives i l’àrea municipald’Esports (connectada amb la Policia Local), fonamentalmentatès el volum d’activitats extraescolars de caire esportiu quegestionen. Aquests darrers dos actors -associacions esporti-ves i àrea d’Esports- se situen ja molt pròximes al cercle rela-cional 1.

33..1100..44.. EEssppaaiiss ii ooppoorrttuunniittaattss rreellaacciioonnaallss

EEssddeevveenniimmeennttss ffeessttiiuuss.. Un d’ells són les festes majors debarri o esdeveniments religioso-festius (com la passada deSant Anastasi) que, malgrat anar dirigides a la població delsbarris en què es fan, solen comptar amb la participació d’en-titats culturals o esportives d’altres barris, sobretot a travésde dues dinàmiques: els torneigs esportius (sobretot de fut-bol pels més joves i de petanca pels veterans) i les exhibicionsculturals i festives (trobades de grups folklòrics de la ciutat,dinàmiques festives en què participen la colla de diables,geganters, etc.). A més, en aquestes festes sol haver una omés activitats relacionades amb àpats populars on hi sòlassistir població dels barris propers al de la celebració.


54

LLlliigguueess eessppoorrttiivveess.. Hi participen diferents entitats esportivesde la ciutat. Menció especial mereixen, en aquest sentit, leslligues de petanca tant d’aficionats adults com de gent gran,i on semblen participar cada vegada més assíduament equipsfemenins.

AAccttiivviittaattss ccuullttuurraallss ii vveeïïnnaallss.. Hi ha entitats culturals i veïnalsque també s’esforcen a generar espais de contacte amb enti-tats i grups de persones no associades o no directament vin-culades amb les entitats. En aquests casos, la sintonia entreel gust i les necessitats d’aquests grups i allò que fan en lesentitats fa que aquest esforç d’obertura sigui exitós. Així, perexemple, certes manifestacions culturals tenen força bonarebuda en les festes o com a activitats ofertes en els casalsd’avis (per exemple, el cant coral), i algunes associacions veï-nals miren de fer activitats que les vinculin amb les escoles iesplais tant de la zona com de la resta de la ciutat (concursosliteraris, exposicions artesanals que es donen a conèixer a lesescoles, etc.).

IInniicciiaattiivveess aassssiisstteenncciiaallss.. D’entre les activitats amb aquestavocació trencadora de fronteres, les que solen funcionarmillor són les que miren de pal·liar carències entre la poblacióamb més necessitats; recursos assistencials per a personesamb dificultats econòmiques, cursos gratuïts de català i/ocastellà per a immigrants, etc. Sovint aquest tipus d’ofertaeducativa i assistencial l’aprofiten persones que la coneixende fora del marc estricte del barri de l’entitat que les ofereix.

4. Eixos i dimensions del PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT

Dediquem aquest bloc a detallar els principals àmbits temà-tics d’atenció prioritària dels quals, segons el conjunt d’ac-tors entrevistats i enquestats, hauria d’ocupar-se el ProjecteEducatiu de la Ciutat de Badalona. Per al desenvolupamentd’aquest apartat comptem, doncs, amb les corresponentsaportacions recollides al llarg del treball de camp realitzat.Alhora es tenen en consideració els resultats de l’anàlisi dedades sociodemogràfiques i dades escolars exposats en elscapítols 1 i 2, respectivament. La manera de procedir enaquest capítol serà la següent: 1) Establiment d’eixos i, enalguns casos, subeixos bàsics per àmbits temàtics; 2) Pro-posta de dimensions estratègiques sobre les quals centrar elprocés de participació.

4.1. Des del món escolar

44..11..11.. XXaarrxxaa dd’’EEssccoolleess BBrreessssooll PPúúbblliiqquueess

Recollim aquí la que es presenta com una de les demandesmés recurrents per part del conjunt de persones entrevista-des i enquestades: l’ampliació del nombre d’escoles bressolpúbliques (0-3 anys). La manca d’aquest recurs educatiu i elsdesequilibris en la seva distribució arreu dels barris i distric-tes de la ciutat, val a dir-ho, no és tan sols una qüestió de"percepcions", tal i com observàvem en el capítol 2.

Dimensions estratègiques:

• Enfortir i ampliar la xarxa d’escoles bressol públiques, equilibrant la seva distribució per barris i en base a l’estructura d’edats dels seus residents.

• Introduir metodologies innovadores de participació depares i mares en la vida quotidiana d’aquests centres.

44..11..22.. EEllss PPoonnttss EEdduuccaattiiuuss

Es tracta de facilitar als joves "ponts educatius" que perme-tin joves i adolescents flanquejar millor informats i preparatsels següents talls: aquells que tenen lloc entre les diferentsetapes de l’ensenyament reglat; aquells que separen l’ensen-



56

yament reglat del no reglat; aquells que apareixen entre l’en-senyament (reglat o no reglat) i l’experiència laboral.


• Potenciar els sistemes d’informació als instituts (internsi externs) i els canals d’acompanyament des delsmoments previs a la finalització de l’etapa d’ensenya-ment obligatori.

• Adequar les opcions de la formació professional (ciclesformatius) a les particularitats i als reptes que definei-xen el model socioeconòmic i laboral de la ciutat.

• Dignificar els Programes de Garantia Social i plans for-matius anàlegs (Escoles Taller), tot assegurant la sevavinculació a l’estructura laboral i empresarial de la ciutat.

44..11..33.. EEllss tteemmppss ii eellss eennttoorrnnss eedduuccaattiiuuss

Molts, i de molt diversos àmbits (escoles, serveis educatiusexterns, entitats, àrees tècniques de l’Ajuntament), han estatels entrevistats que ens han parlat de la importància que l’es-cola s’obri i es connecti, de forma eficaç i eficient, amb el seuentorn. Podríem aquí fer menció de l’anomenada fórmula del’"escola-xarxa". La necessària potenciació d’aquesta fórmu-la implica dos processos simultanis: d’una banda, l’oberturad’espais de relació educativa i, de l’altra, l’ampliació delstemps educatius.


• Potenciar l’elaboració de Plans d’Entorn pràctics i efica-ços com a eines de treball cooperatiu i coordinat entreels centres escolars i els agents educadors i socials queformen part del seu teixit associatiu i institucional méso menys immediat.

• Valorar la possibilitat de dur a la pràctica experiènciesanàlogues a les anomenades "Comunitats d’Aprenentat-ge"5 a determinats centres escolars, segons les sevescaracterístiques i les del seu entorn.

• Propiciar i avalar l’obertura al barri de centres escolars(de primària i secundària, públics i concertats) més enllàde l’horari lectiu per a l’ús recreatiu i formatiu de lesseves instal·lacions i recursos (espais de joc, aules d’es-tudi, biblioteques, punts d’accés a Internet,...).

5 Veure http://comunidadesdeaprendizaje.net


57

44..11..44.. LL’’aaccoolllliiddaa dd’’aalluummnnaatt nnoouuvviinngguutt

Si bé sembla anar-se convertint en un punt d’atenció forçacompartit, són sobretot els veïns i veïnes d’aquells barris enquè es concentra un major percentatge de població d’origenestranger els qui més recurrentment plantegen la necessitatde fer front als reptes i problemàtiques que planteja la immi-gració6. Un d’aquests reptes passa per l’acollida de la pobla-ció nouvinguda en edat escolar en l’àmbit educatiu. Estenemel concepte d’acollida a la consideració del que represententres dels seus processos bàsics: els processos d’acollida ini-cial, els processos d’escolarització i els processos relacionals.


• Ampliar les funcions de l’Oficina Municipal d’Escolaritza-ció i millorar-ne la seva eficàcia de gestió.

• Potenciar l’elaboració de Plans d’Acollida al centre pràc-tics i eficaços, i facilitar el treball de coordinació internal centre i entre el centre i els serveis externs implicatsen aquest procés.

• Potenciar el paper de les "aules d’acollida" com a meca-nisme educatiu específic de caràcter transitori (primerpas cap a la integració en l’aula ordinària), obert (permetcombinar l’assistència a matèries comunes) i flexible(aquestes combinacions s’estableixen segons el pla detreball individualitzat de cada alumne), destinada a l’a-prenentatge intensiu de la llengua vehicular i a l’adquisi-ció de certs coneixements instrumentals bàsics.

• Fomentar la capacitació dels centres i dels seus equipsdocents en els criteris de l’educació intercultural, igarantir l’ús del material didàctic adequat.

• Introduir experiències innovadores en el camp de la"integració relacional" al centre. Valorar la possibilitatd’estendre iniciatives anàlogues a la dels "intercanvisculturals" (IES Eugeni d’Ors) a d’altres centres escolars.

44..11..55.. LL’’eedduuccaacciióó eenn vvaalloorrss

Hem afirmat, d’acord amb les reflexions de professors i pro-fessores, que dins el marc escolar tenen lloc processos edu-catius que van més enllà de l’ensenyament instructiu. Ditd’una altra manera, a l’escola es produeixen processos estric-tament instructius alhora que es projecten (i sovint s’avaluen)continguts educatius no formals. Ho il·lustràvem amb l’exem-

6 Veure dades percentuals per barri en el primer capítol.


58

ple que representa la importació a l’escola de l’educació envalors, un "tipus" d’educació abans reservat al radi d’acció decertes entitats de lleure.


• Incrementar el contacte i la col·laboració entre centres edu-catius i entitats d’educació en el lleure, associacions ecolo-gistes, entitats de solidaritat i cooperació, les àrees munici-pals de Solidaritat, Drets Civils i Convivència Ciutadana, etc.• Introduir programacions didàctiques innovadores quefomentin la transmissió de valors i la seva aplicabilitat pràc-tica, tant de forma transversal al conjunt d’assignatures comaprofitant horaris de tutoria, crèdits de síntesi o de lliureelecció.• Potenciar la formació del professorat en aquest terreny.

44..11..66.. LL’’eedduuccaacciióó eenn nnoovveess tteeccnnoollooggiieess ((NNTTIICC))

El Pla Director de la Societat de la Informació de Badalonadetecta serioses mancances de la població de la ciutat enaquest àmbit. En efecte, a moltes de les entrevistes i enques-tes realitzades se situa la socialització en les noves tecnolo-gies de la informació i la comunicació (NTIC) com un dels rep-tes prioritaris que té plantejats la ciutat. Es valora que estracta d’una necessitat que afecta al conjunt de la societatbadalonina (infants, joves, adults i gent gran), si bé acostumaa marcar-se l’accent en la necessitat d’incorporar aquestaprenentatge al cor del currículum escolar, esmerçant-hi elsrecursos que faci falta.


• Augmentar la dotació de recursos informàtics de quèdisposen els centres escolars, "discriminant positiva-ment" en base a les seves dotacions actuals.

• Introduir programacions didàctiques que fomentin l’úsde les NTIC, tant de forma transversal al conjunt d’as-signatures com aprofitant horaris de tutoria, crèdits desíntesi o de lliure elecció.

• Potenciar la formació del professorat en aquest terreny.


59

4.2. Des del món cultural

44..22..11.. XXaarrxxaa dd’’eeqquuiippaammeennttss ccuullttuurraallss

La distribució dels equipaments culturals "marca" significati-vament les visions que el conjunt de ciutadans tenen sobreels diferents perfils de barri. Aquestes "marques" són difícilsde trencar en tant que es veuen reforçades per dinàmiquesd’escissió paral·leles. A una banda, la concentració d’equipa-ments d’"alta cultura" (museus, teatres, sales d’exposi-cions,...), i la concentració d’entitats pròximes a les represen-tacions de la cultura tradicional catalana; a l’altra banda, l’ab-sència d’equipaments artístico-culturals, i la concentraciód’associacions de referència cultural no catalana. Aquestesdinàmiques -entre les quals té un paper protagonista la dis-tribució dels recursos i equipaments culturals- acaben repro-duint l’associació "cultura elevada, catalanitat i barris cèn-trics", per un costat, i "cultura popular, espanyolitat i barrisperifèrics", per l’altre. Tot plegat reforça el sentit de l’articu-lació sociourbana que hem denominat "centre – perifèria".

Dimensions estratègiques a treballar serien:

• L’ampliació i l’equilibri dels recursos i equipaments cul-turals existents, "discriminant positivament" en base ales dotacions actuals dels barris i districtes de la ciutat.

• Augmentar el nombre de punts Omnia o altres puntsd’accés a Internet als centres cívics i altres equipamentsculturals de la ciutat.

• Ajustar el perfil i continguts dels recursos i equipamentsculturals als interessos i necessitats dels veïns del dis-tricte en què s’ubiquen, sense que això impliqui posar enqüestió la seva potencia i nivell de dotació i professiona-lització.

44..22..22.. EEllss ppoonnttss ccuullttuurraallss

De la mà d’aquestes desigualtats en la distribució en el terri-tori de la xarxa d’equipaments culturals se’ns ha fet reitera-dament esment a la manca de contactes significatius i esta-bles entre la iniciativa social pròxima a les representacionsde la cultura tradicional catalana i la iniciativa social properaa les representacions culturals de tradició no catalana. Laconstrucció de ponts entre l’una i l’altra hauria d’incloure, aixímateix se’ns indica, aquelles entitats i associacions que norecullen pertinences culturals ni catalanes ni espanyoles. Enefecte, manquen també espais de vinculació entre associa-


60

cions "autòctones" i associacions formades per ciutadansd’origen immigrat.


• Potenciar el conjunt d’equipaments, esdeveniments,agents socials i institucionals i programes d’actuaciómunicipals que en l’actualitat estan proporcionant opor-tunitats d’encontre i treball conjunt entre entitats i ciu-tadans "culturalment diversos".

• Aproximar el treball d’entitats i associacions cultural-ment significades a barris de referència cultural "dife-rent".

• Incloure dins els Plans d’Actuació Municipal en l’àmbitde la immigració circuits d’acollida i integració que posinen contacte les entitats i els ciutadans de procedènciaestrangera amb la iniciativa social "autòctona".

4.3. Des del món esportiu

El conjunt de les persones entrevistades afirmen viure en unaciutat on la pràctica esportiva ha estat tradicionalment unimportant centre d’interès per a bona part dels seus ciuta-dans, fins i tot una "marca d’identitat" pròpia de Badalona.Tot i això una bona part dels representants d’entitats amb quiens hem entrevistat demanden més equipaments iinstal·lacions esportives arreu de la ciutat, sobretot de lliureaccés i ús gratuït. Més enllà de la "marca d’identitat" que enaquest camp projecta la ciutat, es fa particularment èmfasien la conveniència de lligar aquests espais als interessos inecessitats d’oci no regulat que es comparteixen a moltsbarris.


• Propiciar i avalar l’obertura al barri d’equipamentspoliesportius (de primària i secundària, públics i concer-tats) per a la utilització gratuïta de les sevesinstal·lacions amb finalitats lúdiques i recreatives.

• Acondicionar espais públics d’ubicació estratègica(garantint la seva justa distribució territorial) per a lapràctica esportiva.

• Potenciar la programació per part d’entitats públiques iprivades d’activitats esportives "neutres" des del puntde vista de la coneguda distribució de la seva pràcticaentre nois i noies.


61

4.4. Des del món juvenil

Efectivament, joves i adolescents es formen, s’eduquen a l’es-cola, però també fora de l’escola. Hem parlat dels sentits queper a joves i adolescents pot tenir el fet de participar d’acti-vitats d’ordre instructiu: bé per motius de necessitat (reforçescolar), bé per motius d’acumulació de formació que enri-queixi llur currículum acadèmic. Més enllà del cost econòmicd’aquest tipus d’activitats, insistíem també en com les sevesrigideses normatives i els seus marcs d’obligacions "desen-canten" molts i moltes joves, els allunyen dels valors d’expe-rimentació i llibertat atribuïts als espais i moments d’oci noregulat i, en menor mesura, a les activitats recreatives d’e-ducació en el lleure. Aleshores quan es remarca la conve-niència de proporcionar alternatives a fer alguna cosa mésque dedicar-se "ociosament" a estar-se al carrer.


• Potenciar i ampliar els recursos i equipaments, així comla iniciativa social adreçats a la programació d’activitatsi cursos de formació instructiva, amb especial incidènciaen l’àmbit del reforç escolar i l’educació en les novestecnologies de la informació i la comunicació (NTIC).

• Potenciar i ampliar els recursos i equipaments, així comla iniciativa social adreçats a la programació d’activitatsi cursos d’educació en el lleure.

• Potenciar experiències d’usos polivalents de centreseducatius, esportius, cívics..., en horari no escolar.

• Potenciar experiències d’autogestió d’espais, centres icasals juvenils.

• Transversalitzar l’educació en valors (respecte a la "dife-rència" -cultural, de gènere, generacional...-, respecte almedi ambient i a l’espai urbà, solidaritat, consum res-ponsable, empatia, etc.) al conjunt de les activitats ins-tructives i recreatives ofertades.


62

4.5. Des del món adult

Els primers models educatius en què se socialitzen els infantses desenvolupen en l’àmbit familiar. No descobrim res de nou,és clar. Si destaquem aquest punt és perquè en ell es recol-zen aquells plantejaments que aposten per la necessitat depotenciar la creació d’Escoles de Pares i Mares als diferentsdistrictes de Badalona. Però homes i dones no són tan solspossible objecte d’oferta educativa en tant que pares i mares.Homes i dones són també subjectes amb interessos i neces-sitats específiques en el camp educatiu, en el seu vessant ins-tructiu i en el recreatiu. I posaríem aquí l’èmfasi en el nivellformatiu-instructiu.


• Enfortir i ampliar la xarxa de centres de formació de per-sones adultes, equilibrant la seva distribució per barris.

• Adequar els programes de formació i els criteris peda-gògics d’aquests centres a unes necessitats d’escolarit-zació i uns perfils que no són els mateixos que en la fran-ja d’edats "habituals" que inclou l’educació obligatòria.

• Ampliar i ajustar les opcions de la formació ocupacionala les particularitats i als reptes que defineixen el modelsocioeconòmic i laboral de la ciutat.

• Promocionar l’oferta de cursos de formació bàsica, d’a-prenentatge del català i de noves tecnologies (NTIC)destinada a la població adulta.

• Enfortir i recolzar la tasca educativa (en el terreny for-matiu i recreatiu) que desenvolupen les associacions ientitats de la ciutat.

• Potenciar l’establiment de programes de formació depares i mares arreu del territori.


63

4.6. Des del món de la gent gran

La necessitat d’ampliar el conjunt d’equipaments i activitatsadreçades específicament a la gent gran és també s’ha mos-trat un dels principals punts d’atenció compartits per la pràc-tica totalitat de les persones entrevistades i enquestades.L’oferta d’activitats destinada a aquest col·lectiu sembla des-tinar-se en primer lloc a cobrir els interessos i necessitatsd’entreteniment d’aquest col·lectiu. En tot cas, en el cas de lagent gran motivacions recreatives i motivacions es confonena la pràctica.


• Enfortir i ampliar la xarxa d’equipaments per a la gentgran, equilibrant la seva distribució per barris i en basea l’estructura d’edats dels seus residents.

• Coordinar les tasques i programacions amb componenteducatiu dels diferents agents institucionals que hi tre-ballen: centres de formació d’adults, equips d’atenciósocial, aules universitàries, etc.

• Ampliar la programació d’activitats lúdiques i instructi-ves en horari de matí.

• Promocionar l’oferta de cursos de formació bàsica, d’a-prenentatge del català i de noves tecnologies (NTIC)destinada a la gent gran.

• Potenciar experiències d’intercanvi i relació intergene-racional, obrint espais d’encontre entre població infantilo jove i gent gran.


64

xarxa de municipis

Àrea d’Educació

Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona PEC.pdf · Que la lectura atenta d’aquesta...

Documents

Transcript of Diagnosi del Projecte Educatiu de Ciutat de Badalona PEC.pdf · Que la lectura atenta d’aquesta...