Diagnosi i Taula tècnica de la convivència a Ca n’Anglada€¦ · El 23 de desembre de 2016 es...
99
1 Diagnosi i Taula tècnica de la convivència a Ca n’Anglada Ajuntament de Terrassa (Informe final de Suport tècnic)
Transcript of Diagnosi i Taula tècnica de la convivència a Ca n’Anglada€¦ · El 23 de desembre de 2016 es...
1
Diagnosi i Taula tècnica de la
convivència a Ca n’Anglada
Ajuntament de Terrassa
(Informe final de Suport tècnic)
2
Direcció i finançament: Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana Gerència de Serveis d’Igualtat i Ciutadania Àrea d’Atenció a les Persones Encàrrec: Ajuntament de Terrassa Coordinació Mireia Juncadella Martínez
Tècnica de la Secció de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana
Realització: Mediacció – Joan Manel Torres
3
Índex
PRIMERA PART. INTRODUCCIÓ ................................................................................ 4 Presentació ............................................................................................................. 4 Justificació i Objectius ........................................................................................... 5
SEGONA PART. DIAGNOSI ........................................................................................ 7 Metodologia de la diagnosi .................................................................................... 7 Conceptualitzant la convivència ............................................................................ 8
Què és la convivència? ......................................................................................... 8 Què no és convivència a la ciutat? ........................................................................ 8 Una aproximació i posicionament al concepte de convivència .............................. 9 Estratègies actuals de convivència a la ciutat ..................................................... 11 Les polítiques públiques locals de convivència ................................................... 14
Context .................................................................................................................. 15 Resultats en curs .................................................................................................. 16 Resultats derivats de: entrevistes i observació .................................................. 26 Estructura del resultat del treball de camp ......................................................... 28
Població .............................................................................................................. 29 Espai públic ......................................................................................................... 32 Habitatge ............................................................................................................ 34 Convivència ........................................................................................................ 35
Conclusions diagnosi: Col·lectius, nivells competència, accions .................... 37 Recomanacions tècnic-metodològiques post-diagnosi ........................................ 38 Pla de treball derivat ........................................................................................... 41 Caixa d'eines: espai tècnic .................................................................................. 42
TERCERA PART. TAULA TÈCNICA DE CONVIVÈNCIA A CA N’ANGLADA .......... 43 Finalitat | pla futur 2030: escenari 2030 ............................................................... 52 Pla d’acció | bianual .............................................................................................. 53 Quadre de comandament integral | indicadors claus ......................................... 65
Definir accions que hem de deixar de fer per baix impacte ................................. 67 Conclusions .......................................................................................................... 68 Aprenentatges ....................................................................................................... 70 Recomanacions .................................................................................................... 70 Bibliografia ............................................................................................................ 71 Documentació principal ....................................................................................... 73 Webgrafia & xarxes socials .................................................................................. 73
Annexos .................................................................................................................... 74
4
PRIMERA PART. INTRODUCCIÓ Presentació
Aquest document pretén sistematitzar la situació actual del Barri de Ca n’Anglada a Terrassa. El document conté una triple perspectiva: retrospectiva, substantiva i projectiva per l’acció. Així doncs el text conté quatre apartats que es vertebren amb dotze capítols. Els apartats són: Primer, Objectius i Metodologia; Segon, Context i Resultats en curs; Tercer, Conclusions i Recomanacions; Quart, Annex et al.
L’informe no té una finalitat avaluativa sinó de transferència als agents del territori per impulsar accions d’impacte i unívoques al Barri Ca N’Anglada. Així doncs des d’aquesta perspectiva el present document ha de servir per compartir, consensuar, concretar i decidir línies d’acció clares a curt-mig termini al barri.
5
Justificació i Objectius
L’Ajuntament de Terrassa va sol·licitar, a través del Catàleg de Serveis 2016, suport tècnic per realitzar un pla, programa o dispositiu per a promoure la convivència. Es varen fer diverses reunions entre Diputació i ajuntament per valorar la demanda i analitzar la viabilitat del projecte.
Davant la demanda es va considerar oportú donar suport a l’ajuntament per complementar una diagnosi amb una mirada externa i articular un espai de treball per definir objectius i accions a mitjà termini al barri de Ca n’Anglada. Aquest suport el portaria a terme la consultora Mediacció.
El 23 de desembre de 2016 es va realitzar la primera entrevista grupal entre Ajuntament, Diputació de Barcelona i Mediació per tal de presentar el pla de treball inicialment definit.
El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, d’ara endavant SCDPC, planteja incorporar una mirada àmplia i profunda en aquest projecte per això expressa la necessitat de tenir en compte els següents elements:
1) (Re) valoritzar els projectes desenvolupats.
2) Integrar les diferents línies d’actuacions: ajuntament, plans integrals; actuacions Districte 2; xarxa associativa; col·lectius no associats, espai públic, PAM 2015-2019.
3) Alinear mirades: equip de govern, equips tècnics serveis centrals i districte. Atès aquesta situació planteja un procés de consultoria-facilitació externa per tal de poder articular respostes guanyadores i senzilles d’impacte pel barri de Ca n'Anglada.
6
1 Format blending: Treball focalitzat, treball col·lectiu, treball on-line.
OBJECTIUS ACCIONS INDICADORS
1. Diagnosticar situació actual i aprenentatges metabolitzats al territori.
1.1Lectura de documentació associada
% objectius assolits
1.2 Grups de discussió amb entitats % Alienament amb la diagnosi del barri. 1.3 Observació sistemàtica al Barri Núm. de propostes de millora noves.
1.4 Entrevistes informals a joves Núm. de propostes de millora noves 1.5 Informe diagnosi integral
Informe Diagnosi Realitzat
2. Generar un pla d'acció operatiu per Ca n'Anglada 2017-2018
2.1 Planificació pla de treball 2017 % Alineament amb el Pla de treball Aprovat
2.2 Facilitació de les sessions de treball de la Taula Tècnica1
Índex de satisfacció dels participants
2.3 Consensuar un Quadre de Comandament Integral % Alineament amb el QCI
7
SEGONA PART. DIAGNOSI Metodologia de la diagnosi
Atès la dimensió work in progress del present document s’ha utilitzat una triangulació metodològica per tal de poder donar resposta al conjunt d’objectius del present projecte. Per tant, l’anàlisi s’ha desenvolupat amb tècniques quantitatives explotant dades del context de forma longitudinal i analitzant patrons; tècniques qualitatives incorporant tècniques com: entrevista semi-oberta, entrevistes informals i observació sistemàtica de l’espai públic. Alhora s’ha realitzat una triangulació metodològica en els subjectes d’anàlisis (polítics, tècnics, activistes, comerciants, gent gran, joves nouvinguts, etc.). La combinació de fonts secundàries 2 i primàries ha facilitat el contrast de les fonts i una perspectiva longitudinal d’aquesta.
La hibridació metodològica ens ha aportat profunditat d’anàlisis i una àmplia perspectiva d’anàlisi del discurs com veurem en els resultats.
2 Fons secundàries: les xarxes socials 2.0 han estat utilitzades com a font d’informació i anàlisi del discurs.
UNITAT D’ANÀLISI ÚNICA
BARRI CA N’ANGLADA
TÈCNIQUES QUALITATIVES
Anàlisi fonts secundàries Observació sistemàtica Entrevista semi-oberta
Informants claus Entrevistes informals
Entrevista Oberta Grupal
TÈCNIQUES QUANTITATIVES
Anàlisi dades Municipals Anàlisi dades Supra-locals
|longitudinalment i transversalment|
8
Conceptualitzant la convivència
Què és la convivència?
Aquest capítol pretén ser clarificador pel que fa al concepte polisèmic de convivència. Massa sovint trobem més facilitat en definir un concepte extraordinàriament polisèmic des del seu antònim, o accions antònimes. Aquest apartat s’estructura en tres subapartats: el primer, definir que no és convivència a la ciutat per tal de poder aproximar-nos d’una forma més clara i nítida al concepte de convivència; per últim, profunditzarem en les diferents estratègies polítiques per donar resposta als reptes convivencials a la ciutat.
Què no és convivència a la ciutat?
Apropant-nos al diccionari trobem la definició de convivència respecte a: cohabitar, coexistir i tolerar. Atenent aquestes tres variables podríem dir que aquest concepte no ens aboca a la cooperació, col·laboració i construcció conjunta sinó la relació en un territori per circumstàncies que condicionen la nostra existència a l’hàbitat i per tant ens hem d’entendre.
Atès a això podem situar que la convivència és una dolça condemna, o millor dit, quelcom que estem destinats a gaudir o patir. Així doncs ens trobem que els veïns i les veïnes compartim cinc grans esferes: espais d’habitat, espais públics, recursos de les polítiques públiques, espais laborals i les conseqüències de les polítiques públiques. Aquest viure compartint aquestes cinc esferes tan rellevants comporta quotidianament relació i conflicte, atenent que les necessitats i mirades són heterogènies. Davant d’aquesta situació necessàriament la convivència està sotmesa a desafiaments, dubtes i pors per part de tota la ciutadania.
La dimensió substantiva i simbòlica de les relacions en aquestes cinc esferes condicionarà la qualitat de la convivència en els diferents espais d’interacció. La dimensió substantiva serà crítica pel que fa a la dimensió de distribució de possibles recursos compartits en els diferents espais i la voluntat d’apropiació d’aquests. La dimensió simbòlica contemplarà els aspectes formals de les diferents interaccions entre individus on els simbolismes i les formes relacionals vertebrant diversos tipus de relació.
9
En aquesta pretensió de caracteritzar la no-convivència per tal de després confeccionar un dibuix i un posicionament dels possibles escenaris convivencials a les ciutats podríem dir la no-convivència es caracteritzaria per:
a. - No reconeixement dels drets dels altres
b. - Inexistència o relació negativa amb els que compartim espais
c. - Dinàmiques de relació basades en qualsevol tipologia de comportament violent: estructural, simbòlic o físic.
d. - No -Compartir des del respecte de la diversitat: generacional, cultural, religiosa o ètnica.
e. Davant d’aquesta conceptualització es pretén aterrar la definició al nostre entorn metropolità mediterrani atès que el fet cultural és clau explicativa per poder entendre com influeix els trets culturals en la relació en l’hàbitat, espais públics o gestió de recursos comuns. A continuació ens aproximarem i posicionarem al concepte de convivència des d’una perspectiva en positiu.
Una aproximació i posicionament al concepte de convivència
Aquest subapartat vol aprofundir en el concepte de convivència. Caldrà diferenciar convivència i civisme per tal de poder aterrar a la part empírica de la recerca els factors claus per la millora de la convivència. Així doncs trobem una primera aproximació al concepte de convivència i la seva vertebració a la comunitat amb aquelles paraules de Bauman (2003): "També està passada de moda la comunitat, entesa com un lloc en què es participa per igual d'un benestar assolit conjuntament; com una espècie de convivència que presumeix les responsabilitats dels rics i dona contingut a l'esperança dels pobles de què aquestes responsabilitats tindran suport".
La construcció de la identitat és un procés incomplet i aquest fet defineix els dubtes i problemes de gestió de la convivència urbana. És a dir, si la nostra identitat està per fer comporta la reproducció de possibles problemàtiques d'entendre la identitat de l'alteritat que també està per construir. Atenent això viuríem en un conjunt de jocs d’identitats líquides situades en espais compartits i amb recursos escassos, escenificació que afavoreix la complexitat de les relacions socials així com la producció de conflictes.
En paraules de Bauman (2003), vivim en comunitats de no-pertinència de convivència de solituds. En conseqüència, Nancy Fraser (1999) tenia raó quan criticava contra " la difosa desvinculació entre la política cultural de la diferència i la política social de la igualtat...avui la justícia necessita redistribució com reconeixement". El dret a la indiferència és un estatus que actualment tenim lluny a les nostres societats mediterrànies alhora que cal treballar per sumar etapes i arribar aquest dret irrevocable a ser indiferent en l'espai públic.
L'adjectiu cívic té l'origen etimològic a la Grècia clàssica que recollia les actituds i els comportaments compromesos amb la comunitat i orientats al bé públic. Així doncs
10
podríem definir el civisme com en conjunt de drets i deures individuals orientats al bon ús de la ciutat. Aquesta definició connecta la relació d’individu i bé comú en canvi la convivència és la cola d’impacte de les relacions entre individus en el procés de compartir, col·laboració o conflicte per l'ús de béns o espai públic. Arribats aquest moment podríem recuperar alguns aspectes de capítols anteriors on es copsa les diferències conceptuals entre civisme i convivència. El primer concepte ordena les pautes d’urbanitat a la ciutat de forma direccional; el segon concepte, implica una relació entre subjectes i individus que tenen posicions, interessos i necessitats anàlogues.
Una primera aproximació a les característiques de la convivència serien:
a) Reconeixement de l'altre com a subjecte de drets
b) Existència d'una relació òptima amb els que compartim espais i
recursos.
c) Dinàmiques relacionals basades en el diàleg i la paraula.
d) Compartir des del respecte de la diversitat en totes les seves
dimensions.
El concepte de convivència aplicat a les polítiques públiques apareixen quan una societat o ciutat ha arribat a un cert estàndard de qualitat social i majoritàriament per tal de resoldre problemàtiques analitzades per les institucions (Galais, 2010). La convivència es vertebra des d’un punt de vista territorial des de la interacció d’ individus o col·lectius per tal les polítiques públiques urbanes seran les catalitzadores d'aquestes polítiques públiques. Al mateix temps, podríem trobar exemples de co-producció d'aquestes polítiques públiques on les entitats del tercer sector social han estat impulsores d'aquestes noves polítiques - exemple Fundació Marianao a Sant Boi de Llobregat o GATS a El Prat de Llobregat-.
Atenint-nos a la dimensió relacional de la convivència podríem dir que forma part de la res publica i l'espai públic i per tant podrem trobar relats biogràfics amb un alt nivell de convivència amb l'entorn i un nivell de qualitat de vida deficient - o a la inversa-. Per tant, la convivència es refereix a allò que compartim des de la nostra heterogeneïtat social i des de la nostra mostra d’interessos.
A vegades hem trobat polítiques de convivència amb absència rellevant de les polítiques de seguretat ciutadana, o a la inversa. En aquest document, pretenem aglutinar el conjunt de factors que afavoreixen la millora de la convivència: " la bona convivència ciutadana en societats cada vegada més heterogènies és un objectiu suficient difícil en si mateix per no deixar que el seu assoliment es vegi impedit per altres factors. És a dir, l’existència d'un mínim de seguretat pública és un requisit imprescindible de la convivència ciutadana" (Urbina; Pareja et al, 2008). Entenen la seguretat pública des d’una perspectiva sistèmica sense focalitzar-nos exclusivament en els cossos policials.
La convivència es vertebra a través de les accions que desenvolupem atenent en model de ciutat -si està definit-. Els recursos i la renovació urbanística no són causa indispensable per assolir una bona convivència. Les polítiques de renovació urbana a
11
vegades no han tingut en compte el model de ciutat o barri, o bé, s'han desenvolupat d’acord amb programes curt termini regulats per les capacitats financeres del moment. Per exemplaritat ens trobem dos barris perifèrics a l'àrea metropolitana de Barcelona: La Mina, Sant Adrià del Besós i Sant Cosme, El Prat de Llobregat. A principis del mil·lenni el primer, La Mina, va gestionar el Programa Urban amb un volum de recursos rellevants per tal de millora la qualitat de vida urbana al Barri. En aquesta mateixa època Sant Cosme no va rebre-guanyar aquest Programa, a principis de la segona dècada del S.XXI els dos barris estan en situacions clarament diferenciades. Sant Cosme tenia un model de barri i ciutat on avançar de forma adequada integrant el barri amb la xarxa de transport, impulsant una renovació urbanística sostenible i social, generant equipaments de mobilitat forçada de centre a perifèria, integrant i vertebrant el tercer sector del territori així com impulsant programes d'una forta vocació comunitària. Aquests elements ha desenvolupat un barri a un nivell clarament diferent en la última dècada. En el cas de La Mina, no ha avançat de la mateixa forma.
Estratègies actuals de convivència a la ciutat
El present subapartat pretén aterrar estratègies en l’elaboració de programes per tal de millorar la convivència a la ciutat. Aquest apartat desglossarà de forma sintètica el conjunt de programes més freqüents en les polítiques públiques de la ciutat per tal d’abordar la millora convivencial. Alhora iniciarem el debat d'analitzat si cadascú dels programes té com a finalitat la millora convivència o altres objectius.
La perspectiva de treball comunitari resideix a les nostres ciutats des de fa dècades alhora que ha passat per diferents moments i intensitats. A la dècada dels vuitanta i principis dels noranta era una metodologia majoritària en els professionals d'acció social. A partir de la segona part dels noranta les administracions intenten abordar el fet comunitari des de l’especialització de programes i equips per tal de donar resposta a les necessitats socials emergents. Atès això de ser una resposta d'intervenció majoritària passar a ser especialitzada (Funes, 2010): "Els educadors de carrer de l'opció ideològica a l'opció tècnic-metodològica".
Així doncs a continuació exposen el conjunt de programes que intenten o han intentat abordar la millora convivencial:
- Programes de Civisme i convivència: aquests programes neixen a l'àrea metropolitana de Barcelona a principis del S.XXI atenent dos fenòmens principalment. El primer, el creixement urbà viscut amb la desregulació del sòl 3 on les ciutats vàrem cobrir els seus marges amb nous planejaments. En segon lloc, el creixement de la diversitat social als barris que produeix una major complexitat relacional atès l’augment de la població migrada a l'àrea metropolitana4.
Aquests dos fenòmens generen una necessitat a les administracions locals per tal de generar bones pràctiques d'urbanitat en aquest creixement de la urbs i neguit per la desconeixença a les cultures d'arribada que podria provocar conflicte social. Per tal de vertebrar aquesta necessitat s'habiliten múltiples
3 Ley 6/1998, 4 veure en http://www.amb.cat/es/web/area-metropolitana/dades-estadistiques/demografia/estructura-de-la-poblacio
12
accions com: plans d'acollida per nouvinguts, ordenances de civisme, regulació sobre els diferents usos de l'espai públic per part dels diferents tipus de destinatari, etc.
A continuació presentem l'evolució de la població pel seu origen a Espanya.
Gràfica núm.0. Evolució de la Població a Espanya segons origen
Font : INE
- Programes de Mediació intercultural / mediació ciutadana o comunitària: arran de segon fenomen comentat anteriorment, arribada substancial de població nouvinguda es produeix l'aparició dels programes de mediació intercultural per donar resposta a aquesta "possible" problemàtica. Això provoca la incorporació de professionals nouvinguts a programes de mediació per tal de fer de pont entre veïns i professionals de l'administració, de forma majoritària. En aquest cas, en alguns casos es va perdre el focus de generar espais mediadors entre ciutadania si no que, en massa casos, era resposta a una necessitat individual dels diferents col·lectius professionals de l'administració. A partir de la segona part de la primera dècada de segle s'inicia un viratge vers programes de mediació comunitària o ciutadana atenent a què les possibles problemàtiques de forma molt majoritària no tenien caràcter cultural5.
- Programes de Participació Ciutadana: a finals de segle XX s'inicien a Catalunya les primeres experiències estables de programes de participació ciutadana. En molts casos, impulsats per professionals de "l'escola IGOP" o d'altres Grups o Departaments de la UAB. En aquesta conjuntura política les polítiques de participació eren impulsades per la Diputació de Barcelona, a través del seu Patronat Flor de Maig o per iniciativa dels ens locals. Així doncs varen aparèixer experiències reeixides de Participació Ciutadana en diversos àmbits de la ciutat: urbanisme, model de ciutat, ciutat educadora, definició d'inversions urbanes, etc.6. L'experiència derivada del Foro Social Mundial així com la pràctica de Porto Alegre (Brasil) entre d'altres va afavorir una espiral
5 Torres, 2010 6 Banc de Bones pràctiques veure en http://www.bbp.cat
13
d'acció reflexió que provoca un enriquiment d'experiències socials i acadèmiques.
- Programes de Policia de Proximitat: el procés de post-transició viscut a l'estat espanyol a final dels anys setanta porta a la necessitat de fer ciutat. Aquest fet té una acceleració rellevant per tal de desenvolupar i generar una policia local democràtica i moderna que doni respostes a les necessitats de la ciutat. Les policies locals han desenvolupat un esforç rellevant per tal d'esdevenir una política de proximitat. Els diferents programes de civisme, convivència, mediació i altres els han tingut en compte com a actor imprescindible per la integració de polítiques transversals de convivència. Fernández (2008) planteja la policia com: " un model de proximitat estratègica, un enfocament nou per a la Policia....incorporant algunes de les tècniques del món del management per a dirigir eficientment el seu treball".
- Programes integrals Pla de Barris o anàlegs: el Programa Urban7, les reivindicacions socials als barris així com la excel·lent recerca realitzada en polítiques urbanes impulsen el desenvolupament de plans estratègics de Barri. El Programa Urban, com a iniciativa comunitària, va tenir un impacte notable en recursos entre el 1996-2004. L'any 2004 per primera vegada a Catalunya les institucions públiques determinen al Barris com a actor i subjecte de canvi. Sota el lideratge de Oriol Nel·lo8 s'impulsa l'any 2004 els Plans de Barri que va assolir un impacte rellevant en setanta barris amb una inversió de 792 milions d’euros. En aquest moment les polítiques de renovació urbana es desenvolupaven al territori des d’una perspectiva sistèmica per tal de dignificar la vida d’un conjunt important de Barris.
- Programes de Dinamització o Desenvolupament Comunitari: tal com dèiem a principi del present apartat la intervenció comunitària ha esdevingut una necessitat tècnic-metodològica. La dinamització o desenvolupament comunitari s'ha desenvolupat des de diferents perspectives: pedagogia, sociologia, ciències polítiques, psicologia social, treball social, educació social i animació sociocultural. Més enllà entrar en aspectes epistemològics de les diferents disciplines la realitat al territori i als programes ha estat la hibridació de plantejament i marcs de referències per tal de vertebrar territoris i potenciar-crear la xarxa associativa. Ací trobem múltiples programes des de l'impuls de diversos actors multinivell. Seria destacable apreciar l’excel·lent tasca que es va desenvolupar per la FAVIBC (Federació́ d’Associacions de Veïns de Habitatge Social de Catalunya) com a impulsor d'aquests programes a finals dels noranta que posteriorment vàrem comptar amb el suport i impuls de la Generalitat de Catalunya i administracions locals.
La present relació de programes no és excloent només intenta situar el gresol d’iniciatives públiques per tal d'abordar la millora convivencial. Cal dir, que les últimes dues dècades de polítiques municipals han estat un intent d'incorporar als ens locals la cultura de la transversalitat amb la implantació de programes i polítiques transversals. Atès aquest fet podem afirmar que les polítiques que aborden la convivència
7 Iniciatives Comunitària entre 1996-2004 veure en http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=URISERV%3Ag24209 8 veure bio en http://oriolnello.blogspot.com.es/p/biografia.html
14
majoritàriament tenen una dimensió transversal per tal de tenir un impacte crític en les relacions socials a la ciutat.
El present apartat Què és la Convivència ha intentat definir conceptes i pràctiques no-convivencials així com fer una aproximació al mateix concepte de convivència i d'altres.
Les polítiques públiques locals de convivència
La Llei de Bases del Règim Local 7/1985 regula les competències del món local. Alhora , en paraules de José Ángel Cuerda, ex-alcalde de Vitòria, dixit :”donde acaban mis ocupaciones empiezan mis preocupaciones”, en aquest sentit de proximitat i ocupació més enllà de l’àmbit competencial es situen les polítiques públiques locals de convivència.
Atès això l’experiència en la gestió de la proximitat de l’espai comú, els veïnatges, les cultures on es dóna la intensitat de relacions socials amb afectes i defectes. La gestió d’aquesta proximitat reclama un major focus de les polítiques de convivència per poder (re)lligar la ciutat i pobles en una perspectiva sistèmica. Cal dir, que a diferència d’altres àmbits funcionals com: urbanisme, polítiques actives d’ocupació, cultura, etc. Les polítiques de convivència es construeixen amb massa freqüència amb una perspectiva de reactivitat causa-efecte amb fets patents en un context determinat. Així doncs tenim el repte de desenvolupar polítiques públiques locals de convivència preventives9 des d’una perspectiva estratègica integrant en nivell tàctic i operatiu amb el conjunt de polítiques o programes de la ciutat.
Els plans generals, estratègics o transversal han d’estar integrat i focalitzat amb la resta d’accions com poden ser Pla d’Actuació Municipal, Pla Integral d’Habitatge, Pla d’inclusió social. Aquests plans macros necessiten focalitzar el zoom de la seva intervenció en microcirurgia social situant carrers, illes o seccions censals com a marc de les seves accions. A vegades les nostres arquitectures organitzatives no cultiven prou aquesta perspectiva perden energies i recursos en polítiques transversals ineficients o recursos encavalcats en l’acció territorial.
La doble perspectiva d’intervenció, territori i funcional, han de cultivar una relació estreta en la intervenció en el territori o amb els subjectes. L’experiència ens diu que totes les organitzacions públiques o privades tenen dificultats per arribar l’excel·lència en les seves polítiques transversals, alhora això no ha d’evitar cultivar un esperit crític i de millora per tal d’oferir el millor servei a la ciutadania.
Davant de problemes complexes, solucions complexes. Qualsevol altre plantejament ens situa les polítiques públiques en la cursa de les quimeres i no en la radicalitat democràtica. Les nostres ciutats viuen un canvi d’època on existeixen múltiples variables de canvi: tecnològiques, demogràfiques, gènere, mercat de treball, estructura familiar, mobilitat, etc. Aquest fet fa que la governança de la ciutat multipliqui la seva complexitat en la gestió diària. La complexitat social requereix una major coherència en la gestió dels equips i recursos en les polítiques públiques per tal de millorar l’impacte de les nostres accions.
9 Proventives, proactives i preventives arrel del concepte de Galtung.
15
Context
El Districte 2 de Terrassa té una superfície de 3.888.175,64m2 i està format pels barris de Ca n'Anglada, Montserrat, Vilardell i Torressana. Ca n'Anglada: La masia que dóna nom al barri de Ca n'Anglada data del segle XV. Des de l'any 1962 l'ordre de les Germanetes de l'Assumpció es va instal·lar i va prestar els seus serveis assistencials en un moment en què creixia la problemàtica social en aquest sector. El barri va registrar una important densificació fruit de l'arribada massiva de persones nouvingudes procedents d'Andalusia, Extremadura i Castella, atrets pel creixement de Terrassa i la necessitat de nous llocs de treball. Amb els pocs diners estalviats van aconseguir aixecar la seva casa a base de treballar els diumenges i festius. Aquesta és una de les arrels del caràcter i els signes d'identitat propis del barri, on els veïns consideraven foresteres les persones que no eren de Ca n'Anglada. El barri va viure un moment tràgic amb la riuada del 25 de setembre de 1962, que va destrossar moltes cases i va deixar un rastre de mort i dolor a tota la ciutat. L'administració va reaccionar promocionant la construcció de blocs de pisos per millorar la condició de vida dels nouvinguts. A finals dels anys seixanta i durant els setanta, es va forjar la llegenda d'un barri de Ca n'Anglada lluitador i enèrgic, activament implicat en la lluita per la democràcia i per igualar la seva qualitat de vida amb la de la resta de la ciutat. Les accions polítiques, sindicals i veïnals van tenir com a escenari o teló de fons l'església i la plaça, essent anomenada popularment com la "Plaza Roja". A mitjans dels anys setanta es construeixen les primeres escoles públiques, Antoni Ubach i Magdalena Rossell. En els anys vuitanta, ja amb l'ajuntament democràtic, s'inicien nombroses obres de millora urbanística, es milloren els serveis i equipaments i el barri esdevé progressivament un referent comercial i de restauració per a tota la ciutat. A partir de mitjans de la dècada dels noranta, Ca n'Anglada atrau una nova corrent de persones nouvingudes, procedents sobretot del Magreb i de països hispanoamericans. El barri, amb 14.145 habitants, té un 33% de població nouvinguda empadronada, arribada en gran part en els darrers anys.
• Existeixen divereses dades sobre les inversions al Pla de Barris de magnituts diferents. EN finalitzar aquest informe al desembre de 2017 encara no s’ha confirmat
la dada exacta.
Entre els anys 2004 i 2010 es varen invertir molts recursos en la
transformació del barri.
>42 mill al districte 2 *
16
Resultats en curs
DADES MACRO 2015 SUPERFICIE: CA N’ANGLADA 572.933,08 M2 | 38.5% DEL DISTRICTE 2 |2,7% DE LA SUP. URBANA RESIDENCIAL CADASTRE: 5.420 UNITATS URBANES D’ÚS HABITATGE 32.924,08 € MITJANA VALORS CADASTRALS | -64 % ANTIC POBLE ST.PERE
INDEX DELICTIU: 6.67 % VS. 13,69% DEL BARRI CENTRE NIVELL D’INSTRUCCIÓ: > GRAU MIG: 16,72 % VS. 20,01 % DISTRICTE 2 > GRAU MIG CENTRE: 51,96 % VS. 46,08 % DISTRICTE 1 > GRAU MIG: 16,72 % VS. 32,32 % A LA CIUTAT | -15,6 % ORIGEN POBLACIÓ: MARROC: 79,5 % DEL COL·LECTIU DE DISTRICTE 2 27,0% DEL COL.ECTIU VS. LA RESTA DE COL.LECTIU A LA CIUTAT 1,53 % EL COL.LECTIU DE CA N’ANGLADA VS. EL TOTAL CIUTAT7 5,66 % EL COL.LECTIU D’ORIGEN MARROC VS. EL
A CONTINUACIÓ ÉS REFLEXEN ALGUNES DADES QUE
CONDICIONEN EL CONTEXT
17
COMPOSICIÓ FAMILIAR | 2015 Gràfica núm. 1. Composició familiar-membres unitat familiar
Font: Anuari Estadístic de Terrassa
25,88
26,11
17,78
14,94
7,24
8,05
0 5 10 15 20 25 30 35
1
2
3
4
5
>5
1 2 3 4 5 >5total 24,37 28,67 21,23 17,8 4,74 3,19
ca n'anglada 25,88 26,11 17,78 14,94 7,24 8,05
centre 27,27 27,12 19 18,77 5,3 0
C O M P O S I C I Ó F A M I L I A R .M E M B R E S U N I T A T F A M I L I A R : : 2 0 1 5
La composició familiar al Barri de Ca n’Anglada és similar a la mitjana de la població. A partir de 5 membres és superior al Barri.
18
ESTRUCTURA D’EDATS | 2015 Gràfica núm. 2. Composició familiar-membres unitat familiar
Font: Anuari Estadístic de Terrassa
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
<16
de 16 a 25
de 26 a 50
de 51 a 64
>65
<16 de 16 a 25 de 26 a 50 de 51 a 64 >65Terrassa 18,63 9,55 39,81 15,91 16,08
Ca n'Anglada 20,53 11,36 38,33 13,55 16,21
E S T R U C T U R A D ' E D A T S . D I S T R I C T E S I B A R R I S
Terrassa Ca n'Anglada
L’estructura d’edats del barri és anàloga a la resta de la ciutat. Ca n’Anglada presenta petits índex superiors en la franja infància i joves
19
Font: Anuari Estadístic de Terrassa
20,53
11,36
38,33
13,55
16,21
E S T R U C T U R A P O B L A C I O N A L
<16 de 16 a 25 de 26 a 50 de 51 a 64 >65
Gràfica núm. 4. Piràmide d’edats
Gràfica núm. 3. Estructura Poblacional
20
Gràfica núm. 5. ÍNDEX DELICTIU | ATUR | PIB :: 2014
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Terrassa 8388 9704 9533 9988 12173 13796 14674 14343 15272 15066 13694 11750
Ca n'Anglada 486 532 645 509 827 853 930 1024 928 913 865 784
Centre 1324 1527 1331 1405 1681 1949 1943 1822 1785 1808 1484 1609
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
16000
18000
20000
I N D E X D E L I C T I U : : B A R R I S 2 0 0 7 - 2 0 1 4
Centre Ca n'Anglada Terrassa
El discurs al barri i les dades no encaixen (dissonància cognitiva) Existeix un menor índex delictiu al Barri en valors relatius i absoluts
21
Gràfica núm. 6. Índex delictiu barri Centre 2014 Gràfica núm. 7. Índex delictiu ca N’Anglada 2014
Font: Anuari Estadístic de Terrassa Font: Anuari Estadístic de Terrassa
12%
88%
I N D E X D E L I C T I U :B A R R I C E N T R E 2 0 1 4
1
2
6%
94%
I N D E X D E L I C T I U C A N ' A N G L A D A : 2 0 1 4
1
2
Ca n’Anglada té un índex delictiu un 50% inferior al que representa el Barri Centre vs. el conjunt de la ciutat.
22
Gràfica núm. 8 Índex de Delicte vs. Evolució Atur
Font: Anuari Estadístic de Terrassa
0
200
400
600
800
1000
1200
0
5
10
15
20
25
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Index de Delictes vs. Evolució Atur
Atur Terrassa Delictes a Ca n'Anglada
Existeix un patró relacional d’atur vs delictes. Quan la situació econòmica millora la reducció de delictes és un predictor d’aquesta (com el reciclatge de vidre, veure Cercles Comparació DIBA,2015).
23
Gràfica núm. 9. Índex de delictes vs. Evolució PIB
Font: Anuari Estadístic de Terrassa
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Delictes a Ca n'Anglada 486 532 645 509 827 853 930 1024 928 913 865 784
Evolució PIB 3,20 1,4 -1,7 -2,9 -1 0 -3,6 1,1 3,8 4,2 3,7 3,2
-4,00
-3,00
-2,00
-1,00
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
0
200
400
600
800
1000
1200
Index de Delictes vs. Evolució PIB
La baixada de PIB es relaciona amb l’índex delictiu generant un patró de comportament.
24
DENSITATS : COL·LECTIU D’ORIGEN MARROQUÍ | DENSITAT URBANA10 Mapa núm. 1. Densitats urbanes per població dorigen marroquí
10
Els mapes exposats a continuació tenen com a font el Pla local de inclusió social 2015 (PLIS)
25
ECLOSIÓ DE VULNERABILITATS
Gràfica núm. 10. Concentració de població dorigen marroquí Gràfica núm.11. Densitat per unitats urbanes
Població Unitats urbanes Rati Hab./unitats urbanes
Ca n'Anglada 3300 5420 61
Terrassa 12215 93331 13
21%
79%
C O N C E N T R A C I Ó P O B L A C I Ó O R I G E N M A R R O Q U I
Ca n'Anglada
Terrassa
5%
95%
D E N S I T A T D ' U N I T A T S U R B A N E S
1
2
Existeix una alta concentració a Ca n’Anglada de la població d’origen marroquí quan tan sols representa el 5% de les unitats urbanes de la ciutat hi viuen el 21% del col.lectiu. ALTA DENSITAT
26
Resultats derivats de: entrevistes i observació
FONAMENTS PER TREBALLAR EN UN ESPAI TÉCNIC
3. RESULTATS
2. DADESQUALITATIVES
1.DADESQUANTITATIVES
TÈCNIQUES QUALITATIVES
Anàlisi fonts secundàries Observació sistemàtica Entrevista semi-oberta |
Informants claus Entrevistes informals
Entrevista Oberta Grupal
UNITAT D’ANÀLISI
BARRI
27
FACTORS I ÀMBITS D’INCLUSIÓ SEGONS PLA INCLUSIÓ SOCIAL DE TERRASSA |2011
Figura núm. 1. CONCEPTUALITZACIÓ DEL PLA DINCLUSIO SOCIAL 2011
VARIABLES D’ANÀLISI:
POBLACIÓ
ESPAI PÚBLIC
HABITATGE
CONVIVÈNCIA
28
Estructura del resultat del treball de camp El resultat s’expressa segons variable d’anàlisi: població, espai públic, habitatge i
convivència. La sistematització de resultats tindrà en compte la figura anterior sobre
factors i àmbits d’inclusió. Alhora en l’apartat de conclusions es determinarà les pre-
propostes d’intervenció i focus en la unitat d’anàlisi, Barri de Ca n’Anglada.
Atenent l’alt volum d’informació el present document sintetitzarà aquells elements
determinants i majoritaris per tal de generar opcions d’operativitzar plans d’accions a
futur. El procés de recerca aplicada ha generat aquest conjunt de trobades:
La selecció del focus dels destinataris de les entrevistes es va realitzar amb el suport
de Joan Jiménez, Coordinador de Districte 2.
7 entrevistes semi-obertes 10 entrevistes informals 16 observacions sistematizades 1 entrevista grupal
18 entrevistats
29
Població
Per tal d’analitzar la població la segmentem en quatre grups d’edat: infància, joves,
adults i gent gran. Així com en dos grup per origen: Nova Immigració (>anys 2000) i
Antiga Immigració (> anys 50).
La infància i joventut participa activament a l’espai públic 11a tot el territori del barri. S’hi
produeixen interaccions i relació entre infants de diferent origen. A la zona nord i una
presència majoritària de les famílies de la nova immigració. La infància té l’escola com
a principal eix relacional i on construeix i desenvolupa el seu espai d’interacció. Les
escoles com Ubach tenen un menor pes en la hibridació d’infants vs. altres del Barri.
Entitats com l’Esplai Grup de Colònies és un referent com a espai de socialització
escolar de la infància amb la gran totalitat d’infants becats per serveis socials.
Existeix un debat intens versus les polítiques de matrícula de la OME, Oficina
Municipal de Matriculació. Es manifesten
moltes queixes però poques propostes. La
segmentació actual per matrícula no
convenç a cap dels entrevistats que
proactivament o situen com un problema.
Alhora podem trobar una única proposta de
resolució del col·lectiu educatiu:
El col·lectiu jove té menys interacció segons
origen molt atomitzat en la zona nord vs
zona centre-sud del Barri. Existeix un gran
nivell d’atur en les persones joves on coexisteix amb el treball informal (venda,
comerços o treball domèstic).
Un tècnic municipal expressava el següent:
11 Espai públic: plaçes, equipaments, institucions amb vocació pública, transports, etc.
“ Zona de matrículació única.
S’ha d’introduir el concepte
de vacant pedagògica amb
modificacions legals s’ha de
fer una assignació concertada
entre administració local i
Generalitat de recurs
addicionals per necessitats
singulars”.
30
Les entrevistes informals amb joves han generat un relat de desitjos i de frustracions:
Existeix un distanciament prudent entre les persones joves de la zona nord a obrir-se a
altres persones amb dinàmiques molt endògenes en el col·lectiu.
Els adults participen activament al Barri com a subjectes actius i consumidors de
proximitat. Existeix un cert orgull de pertinència que ha anat reduint-se durant els anys.
Existeixen circuits quotidians clarament diferenciats entre els veïns de la zona nord i
de la resta del Barri. La població d’origen estranger participa activament com a
consumidors en els comerços o entitats pròpies.12 El rol de la dona magrebí ocupa la
referència intensiva en l’espai privat.
Existeix una pèrdua del sentit d’orgull de barri verbalitzat pels veïns en expressions
com:
Alguna entitat i les activitats
d’observació es reflecteix amb una
certa ràbia de rebuig al present del
barri mostrant com a culpables els
12 Excepcions: Supermecats com DIA, Biblioteca et al. La población d’origen ESTRANGER fa ús d’una sèrie de comerços o equipaments comuns a tota la población més enllà de la compra al comerç de proximitat de propietaris ESTRANGERs.
“ tenim molt problemes de fracàs escolar en la secundaria atès l’absentisme
al Institut”. Una entitat expressava el problema del nivell d’instrucció o
formatiu de la següent manera: “estem generant una ciutadania amb poca
formació, no podem acceptar el fracàs escolar, la gestió de la diversitat no és
pot donar en escoles o instituts homogenis per classe social o origen”.
“necessitem feina, habitatge assequible i no hi ha treball què podem
fer....arriben empreses o supermercats i no prioritzen els joves del Barri”, o ,
afirmacions contundents com: “en alguns comerços no cal que demani feina
perquè ni m’agafen el cv”. Els espais i la gestió de l’oci és un driver del
discurs: “necessitem un poliesportiu adient i espais per poder gaudir ...sinó
només queda plaça i botellón...”.
” abans si era una barri de
primera, tothom anava a una...ara
és molt diferent”. Alhora es
combina amb sentiments de
melangia expressat per una veïna
com : “ si el barri fos com abans
els nostres fills no voldríem
marxar a la primera de canvi , això
ens fa sentir molt soles”.
31
altres (administració local, o bé, nouvinguts?
L’informe de CIREM, Avaluació Pla de Barris 2008, presenta dades contradictòries
entre l’orgull de pertinència expressat amb la resposta de les persones que marxarien
del Barri . A la pàgina 41 manifesta que només el 14 % i a la pàg. 42 el 52 %, aquest i
d’altres similars serà una tasca de l’espai tècnic per tal de poder abordar de forma
clara i focalitzada el futur del barri.
Les entrevistes informals i sessió d’observació manifesta com el 70 % dels casos
analitzats els usuaris nouvinguts coneixen perfectament els recursos que tenen a la
disposició alhora plantejant desconeixement per tal d’obtenir “més recursos” o una
major accessibilitat aquest (el recurs que vingui o m’ho facin).
La gent gran , els que viuen sols i els que no, manifesten sensacions de soledat, por i
una llunyania d’un espai públic llunyà per ells. Enyoren el passat del Barri. Hi ha una
sensació o percepció subjectiva d’ inseguretat com explicava un activista del Barri:
“ tenim una por psicològica al Barri , una sensació d’ inseguretat possiblement fals
però és molt complex d’eliminar al Barri”
Així doncs es visualitzar un factor de convivència: + edat – interacció entre grups
socials. A les conclusions recuperarem les oportunitats que podria generar l’escola i
els espais de socialització d’infants per construir un nou imaginari a la pròxima
generació.
Les entitats manifesten que el model de coordinació amb les entitats no funciona i els
consells són una operació de màrqueting municipal. Davant d’això diverses entitats
plantegen:
Existeix una tendència a la descentralització
municipal als Districtes alhora que les polítiques
transversals encara no s’han consolidat
plenament com expressava un tècnic municipal:
“no pot ser el funcionament
actual, reunions cada molts
mesos tot gestionat
prèviament....no cal assistir”, o
bé, “ el que si que cal es una
coordinadora d’entitats alhora
això és un problema que tenim
les entitats no l’Ajuntament”.
“s’intenta descentralitzar però ens hem
quedat a mitges a vegades tenim informació
d’un departament per una associació. HI ha
àrees de millora “.
32
Espai públic
L’espai públic al Barri ha viscut una millora substancial des de fa més de quinze anys.
El pla de Barris (2004-2008) juntament amb el Pla de continuïtat (2008-2010) va crear
un espai públic més accessible, net i més articulat. Alhora malgrat la inversió de més
de 46 milions13 la percepció de la ciutadania no es tan favorable com per part dels
equips polítics i tècnics. Per exemple, les dades de millora manifesten que els veïns
varen valorar amb un 5,1 l’impacte del pla de barris (-2,9 punts que el col·lectiu dels
grups polítics). Així com l’orgull de pertinència que expressa que el 52% marxaria del
Barri a l’any 2008 vs. El 50% a l’any 200414 .
Existir un factor d’exclusió residencial d’acord amb preus de l’habitatge que
posteriorment analitzarem. Malgrat que la millora física de l’espai els ciutadans
manifesten una percepció d’empitjorament de l’espai pels usos que es desenvolupen o
la cura d’aquests (ús més intensiu per part les persones d’origen immigrat, grups de
joves consumin alcohol et al).
Existeix una diferència notable de la cura dels espais públics de la zona nord vs.
Centre i sud. Es visualitza una gestió de l’espai
públic deficient (plantes, arbres, bancs, etc.) així
com una cura per part dels veïns. La
colonització masculina de l’espai públic és molt
intensa en la zona nord , fet que produeix, un
distanciament dels veïns d’altres zones
generant dinàmiques de “dos Barris”.
Des d’alguns actors es planteja la
necessitat de promoure
l’acompanyament social de joves
amb més professionals de carrer i
intervenció així com més
recursos al seu abast (hort,
poliesportiu, espais autogestionats), ho expressava de la següent forma:
Des del sector social es visualitza una manca de coordinació de les polítiques
municipals expressat amb:
13 Dades a confirmar atès la diversidad de dades a diverses fonts. 14 Dades a confirmar atès la diversidad de dades a diverses fonts.
“si els joves no tenen instrucció
ni tenen recursos no tens res, i
si no tens res no tens
futur...amb la desesperança
apareixen els fantasmes
(radicalització)”.
“ a vegades la regidora s’assabenta d’accions
per les entitats”, “existeix molt discurs de
polítiques transversal però cada departament
va a la seva bola”.
33
La pobresa del col·lectiu nouvingut ha produït situacions com del Mercadet de la
misèria viscuda pels autòctons com :
“un deixar fer per part de l’Ajuntament....els hi tenen por”15.
Existeix una acció plantejada des d’una vessant normativa i alineada amb el nou
plantejament al pròxim mes de març 2017 (Pla d’Esponjament).
15 La població autòctona planteja que la població d’origen estranger pot desenvolupar una sèrie d’activitats per la desídia de l’administració local.
34
Habitatge
El parc d’habitatge del Barri és antic amb una actuació de millora durant els últims
anys. Encara existeixen notables deficiències (edificis apuntalats, aluminosi, edificis
sense ascensors amb gent gran o de mobilitat reduïda) aquesta configuració urbana
afecta a l’exclusió relacional així com a una reducció dels espais convivencial. El valor
cadastral mig dels habitatges és de 34.929 € (- 64 % que el Barri centre) així configura
un efecte crida a persones de la nova immigració per fer un aterratge sostenible en
unitats d’habitatge amb una mitja d’ocupació de 61 hab. vs unitat habitacional (al
conjunt de la ciutat representa 13 hab. vs. Unitat)
Existeix una intervenció de gran impacte a la zona nord, l’Esponjament, que finalitzarà
aproximadament cap al 2020 (amb una inversió de 18 milions d’euros). Aquest pla ha
comptat amb el lideratge veïnal d’Andrés Zamora generant un pla operatiu constant
per la resolució de la problemàtica dels habitatges en aquesta zona per part de
l’Administració local i la Generalitat de Catalunya.
Des de l’activisme del Barri es manifesta:
La problemàtica associada als habitatges
de la Vitassa ve dels anys seixanta alhora
que s’ha aguditzat amb dos patrons:
deteriorament del parc d’habitatge i veïns
amb altres patrons culturals (Marroquins
de zones rurals).
Cal destacar, l’aposta realitzada per
l’Ajuntament per tal de (re)pensar el
programa de mediació i constituir un nou
servei de suport a les comunitats veïnals – RSCV- . Aquest servei creat a finals del
2011 s’ha consolidat com un servei de primera línia de suport a les comunitats
desenvolupant tres tipologies d’intervenció: orientació, suport i dinamització.
Actualment la majoria d’intervencions són de suport tenim un impacte en 714
persones i 2.250 habitatges durant el 2015. Fins a 3rT del 2016 els indicadors
d’impacte eren similars a anys anteriors amb un creixement sostenible. Aquest
programa exerceix de hub entre comunitat, administració i serveis. Aquesta tipologia
d’intervenció de microcirurgia d’intervenció social s’alinea amb algunes de les
oportunitats plantejades a la part final del present document.
”a principi del 2000 es va deixar
especular a la part sud de barri amb
l’Habitatge”; “l’Ajuntament havia
d’haver dirigit l’acollida de persones
nouvingudes a diferents barris va
deixar al preu de l’habitatge
“governar” l’aterratge a Ca
n’Anglada...no sabem si això és pot
arreglar ara”.
35
Convivència
La convivència ha estat analitzada des d’una perspectiva de la violència: simbòlica,
directa i estructural. El diari de camp ha manifestat una absència mínima de violència
directa alhora que existeixen incidents de joves vinculats a consums, petit tràfic de
drogues o agressivitat en la conducció. La violència simbòlica s’ha pogut evidenciar
per la segregació d’espais segons origen o gènere. La violència estructural es pot
manifestar en un percentatge significatiu de persones que manifesten que marxarien
del barri si econòmicament s’ho poguessin permetre (malgrat que sigui creuar
l’avinguda Barcelona).
Existeix un discurs flotant on es manifesta que el Pla de Barris es va focalitzar en les
pedres i no en la convivència, aquesta versió és verbalitzada per entitats. Alhora des
de les institucions es valora que els recursos com el Pla d’Entorn en aquella època era
molt potent però ara ja es deficitari. L’espai tècnic haurà d’analitzar i explorar la gestió
dels recursos finits a necessitats quasi infinites.
Un dels problemes verbalitzats per part de tots els actors és la falta de relació entre
comunitats d’origen divers aquest fet queda expressat en la quotidianitat del Barri.
Entitat:
La crisi del 2007 va generar una eclosió de conflictes de recursos escassos , és a dir,
menys recursos i més necessitats a donar resposta. Aquest fet provoca una violència
estructural vinculada a la pobresa i als dèficits en alimentació, oci, habitatge digne,
soledat et al.
Les entitats entrevistades manifesten la necessitat de cultivar la convivència explorant
nous espais de relació. Cal dir, que veurem que hi ha discursos latents i patents. Per
tant, poder passar de les posicions a interessos i necessitats serà un procés a explorar
en els conclusions.
“tenim un problema de relació, no existeix, un barri això no avança”; “nosaltres
volem integrar-los però ells (magrebins) no volen integrar-se”. El discurs s’accentua
als espais informals com la peixateria : “jo no vull els recursos de l’Ajuntament els
hi he dit però volia dir això a l’Ajuntament perquè s’assabentin ja està bé que tots
els recursos siguin per aquests de dalt”.
36
Conviure és una dolça condemna, una necessitat als nostres barris, per generar noves
dinàmiques convivencial necessitem confiança què és la cola d’impacte als nostres
barris. Escola:
Les entitats verbalitzen la necessitat de
compartir espais i projectes entre comunitats
alhora que manifesten diverses causes: no
voluntarietat de la comunitat magrebí, falta de
recursos, manca de suport de l’administració.
Es dona la paradoxa del discurs vers els altres
(nova immigració i/o comunitat musulmana de
la Mezquita) i alhora l’ heterogeneïtat de les
quatres organitzacions que operen en el Barri.
Aquest fet comporta una cosificació dels altres
quan existeix una àmplia diversitat. Aquest
aspecte ho veurem a les conclusions ja que la pobresa homogeneïtza i uneix.
Alguna entitat verbalitza la necessitat d’aprofundir en dinàmiques mediadores més
profundes :
“ hem de fomentar la mediació però de veritat la que es fa bé profundament generant
espais de interacció profunds...”.
Alguna entitat planteja que el problema ja no és de convivència a l’espai públic, només,
sinó de microconvivència a les comunitats veïnals on els autòctons no senten
respectats els seus drets i tenen la sensació de laisser faire per part de l’Ajuntament
en casos d’impagament, brutícia, parabòliques, etc.
Les entitats reivindicant un Pla de Futur pel Barri (2030) ja que si no saps on vols anar
el camí no importa. Aquest pla, que analitzarem a les conclusions, és un instrument de
governança i prospecció que hauria d’estar alineat amb totes les polítiques i els seus
instruments de gestió ( PAM, Pla Inclusió Social, Pla de millora Barris, etc.).
“la concentració que tenim aquí
és molt difícil de gestionar cada
vegada menys recursos i
qualsevol necessitat costa deu i
ajuda que t’escoltin....ací ve
molta gent escola i diu que
col·laboraran però després res
de res...Necessitem uns 3.000 €
per obrir la Biblioteca i ni això
ens faciliten”.
37
Conclusions diagnosi: Col· lectius, nivells competència, accions
El present informe presenta els resultats derivats del treball de recerca aplicada les conclusions hauran de ser co-construïdes a l’Espai Polític i l’Espai tècnic. El treball de conclusions serà dinamitzat des de MEDIACCIÓ per tal de generar un procés de treball sistemàtic i poder articular objectius clars a mig-llarg termini.
38
Recomanacions tècnic-metodològiques post-diagnosi
PLA DE FUTUR 2030
CO-CONSTRUIR UN PLA AMB I DES DEL TERRITORI AMB UNA PERSPECTIVA D’OPORTUNITAT | INDAGACIÓ APRECIATIVA
DEVOLUCIÓ DEL DIAGNÒSTIC ALS PARTICIPANTS DEFINIR EL MILLOR MOMENT PER PODER COMPARTIR EL DIAGNÒSTIC | TRANSPARÈNCIA
CREACIÓ D’ESPAI DE TREBALL TÈCNIC DEFINIR FULL DE RUTA A MIG-LLARG TERMINI AL BARRI
DISSENYAR UN QUADRE DE COMANDAMENT D’OBJECTIUS GUANYAR FOCUS-FOCUS-FOCUS ASSOCIAR INDICADORS D’IMPACTE A TOTS ELS OBJECTIUS.
CO-CONSTRUIR ALIANCES TERRITORIALS I SECTORIALS CAPTAR RECURSOS PEL TERRITORI | INCORPORAR LA PERSPECTIVA DE BARRI COOPERATIU
1
2
3 4
5
39
MICRO-CIRURGIA DE GESTIÓ TREBALLAR PER SECCIONS CENSALS | UNITATS DE TREBALL CONCRETES
ARTICULAR INSTRUMENTS DE CIUTAT A NIVELL MICRO CONCRETAR ACCIONS DE PAM, PLA INCLUSIÓ SOCIAL, PACTE LOCAL PER L’OCUPACIÓ | CONCRETAR I
CONCRETAR
VERIFICAR DADES DEL BARRI EXISTEIX INFORMACIÓ CONTRADICTÒRIA O INCOMPLETA EN INFORMES DIVERSOS QUE AFECTEN A: SUPERFÍCIE, IMPACTE PLA DE BARRIS, ORGULL DE BARRI, ETC.
CONSTRUIR UN CONSENS POLÍTIC EN L’ÀMBIT DEL PLE MUNICIPAL PACTE DE CIUTAT ATENENT NECESSITATS RELLEVANTS PER L’IMPULS DE CA N’ANGLADA
6
7
8
9
40
LA DIAGNOSI PRESENTA LA NECESSITAT DE CONSTITUÏR UN ESPAI TÈCNIC EFÍMER PER ELABORAR UN PLA DE FUTUR DEL BARRI A 2030. AQUEST ESPAI TÉCNIC PRETÈN (RE)PENSAR LES NOSTRES PRÀCTIQUES PROFESSIONALS I FACILITAR EL FOCUS EN LA NOSTRA ACCIÓ TRANSFORMADORA. A CONTINUACIÓ ÉS PRESENTA LA SINTESIS DEL PLA DE TREBALL DERIVAT.
41
Pla de treball derivat
CREACIÓ DE ESPAI TÈCNIC FR (FULL DE RUTA): 1. PRESENTACIÓ A NIVELL DE DIRECCIÓ POLÍTICA I TÈCNICA
2. CREACIÓ D’ESPAI DE TREBALL : COMPOSICIÓ
TEMPORITZACIÓ SETMANAL (mínim 8-màx. 12 sessions)
Pla de treball 2017-2018 + Quadre de Comandament Integral
3. Informe Final
2. Taula técnica
1.Diagnostic
42
Caixa d'eines: espai tècnic FASES DE LA DINAMITZACIÓ DE L’ESPAI
• AQUESTA ÉS UNA PROPOSTA INICIAL A CUSTOMITZAR EN LA COMPOSICIÓ DE L’EQUIP
1.EXPLORACIÓ
2. PROPOSTES
3. PROTOTIPS
4.ACCIONS
1.EXPLORACIÓ: -TÈCNICA DELS SIS BARRETS
2. PROPOSTES -TÈCNICA: VALIDATION BOARD -TÈCNICA: ONE PAGER
3. PROTOTIPS: -TÈCNICA DE MATRIU DE SELECCIÓ
4. ACCIONS: -TÈCNICA METAPLAN
43
TERCERA PART. TAULA TÈCNICA DE CONVIVÈNCIA A CA N’ANGLADA Arrel les conclusions de la segona part és defineix de forma consensuada generar un espai de treball tècnic per tal de clarificar el focus de l’acció i establir un escenari de Pla de Futur 2030. Es planteja la configuració d’un espai de treball on hi hagi la presència de tècnics que coneguin el territori de primera mà. A continuació la proposta de configuració de l’espai (veure relació de persones a l’annex):
En aquest espai es desenvolupa el contingut de la caixa d’eines segons la figura anterior. Es desenvolupen 32 hores de treball grupal + sessió de visita guiada pel barri. A continuació descrivim les activitats desenvolupades a la taula tècnica.
44
La taula ha desenvolupat una perspectiva de treball que incorpora les següents característiques:
� Treball per perfils socials i seccions censals: treball focalitzat
� Acompanyament social: de la perspectiva funcional a la perspectiva territorial
� Eliminar per guanyar focus: eliminar les accions que no tenen l’impacte social desitjat
� Segmentar indicadors: procés i impacte. Definint nivells objectius
� Acomodar bones pràctiques: conèixer BBPP i integrar-les
El desenvolupament del pla de treball es segmenta en diferents etapes: 1. Exploració: on s’ha compartit dades, diagnosi, instruments i necessitats 2. Propostes: on s’han definit accions per tal d’ assolir els objectius segons els perfils socials definits 3. Prototips: on s’ha prototipat solucions per cadascuna de les necessitats i objectius. 4. Accions: on s’ha definit els objectius, accions, destinataris i indicadors del pla de futur.
45
APARTAT EXPLORACIÓ:
• NIVELL ALINEAMENT AMB LES RECOMANACIONS: DINÀMICA ANÒNIMA GOMETS • MAPA D’EMPATIA CIUTADÀ • PONDERACIÓ DE VARIABLES DE INCLUSIÓ SOCIAL AL BARRI X GÈNERE • INDAGACIÓ APRECIATIVA EN OPORTUNITATS SEGONS LES QUATRE VARIABLES ANÀLISI.
CONSTRUCCIÓ DE MAPPING INDAGATIU: • POBLACIÓ • ESPAI PÚBLIC • HABITATGE • CONVIVÈNCIA • TÉCNICA DELS 6 BARRETS: • ANÀLIS DELS PRIMERS NIVELLS DE OPORTUNITATS GENERATS AL MAPPING • ANÀLISI DE DOCUMENT I ESMENES
46
Taula 1. Perfils socials definits
La configuració dels perfils socials s’ha elaborat en base a model PLIS: factors i vectors. Això facilita la categorització en 16 perfils socials on s’associa un % d’accions per poder facilitar el seu procés de incorporació social. En aquesta taula queda reflexat el % d’accions tipus per a cada vector i perfil social
47
Figura 1. Mapa d’Empatia: Necessitats
PENSA I SENT VEU P1. EXCLUSIÓ SOCIAL LABORAL PERSONES ORIGEN ESTRANGER P2. BARRI DEGRADAT I INSEGUR P3. EXCÉS IMMIGRACIÓ P4. DESIGUALTAT EN L’ADJUDICACIÓ D’AJUDES SOCIALS P5. AUTO-EXCLUSIÓ DE LES DONES D’ORIGEN ESTRANGER P6. MANCA D’INTERACCIÓ COMUNITÀRIA ENTRE PERSONES D’ORIGEN DIVERS
V1. DEGRADACIÓ DEL BARRI IN CRESCENDO (BRUTÍCIA, QUALITAT ESPAI PÚBLIC, ETC.) V2. GUETITZACIÓ DE LA ZONA NORD V3. SEGREGACIÓ ESCOLAR V4. ESPAI PÚBLIC NOU EN DESÚS V5. INTENSITAT OCUPACIÓ ESPAI PÚBLIC PER HOMES D’ORIGEN ESTRANGER V6. DESIGUALTAT D’OPORTUNITATS SEGONS ORIGEN V7. PÈRDUA D’INTENSITAT I DIVERSITAT EN EL COMERÇ
ESCOLTA DIU I FA E1. RECURSOS SOCIALS PER PERSONES D’ORIGEN ESTRANGER E2. POCS RECURSOS PRIORITARIS I DEIXADESA PER L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.
D1. ELS SERVEIS PÚBLICS HAN DE MILLORAR D2. ACTITUD RACISTES D3. POCA PARTICIPACIÓ SOCIAL PERSONES ORIGEN ESTRANGER D4. EXCÉS D’AJUDES PER PERSONES D’ORIGEN ESTRANGER
ESFORÇOS RESULTATS E1. APRENENTATGE LLENGUA VEHICULAR E2. COMBATRE RUMORS FALSOS E3. SEGURETAT VS RADICALISME ISLÀMIC E4. MÉS HABITATGE I MENYS OCUPACIÓ IL·LEGAL E5. MÉS RECURSOS PER LA CONVIVÈNCIA E6. PROMOURE LA IDENTITAT DE BARRI E7. FOCALITZACIÓ EN EL TREBALL AMB JOVES
R1. HABITATGE ASSEQUIBLE R2. MENYS POBRESA ECONÒMICA R3. PRIORITZAR EL TREBALL AMB JOVES 4. NIVELL D’INSTRUCCIÓ ADULTS –BAIX R5. ENTITATS POC INTEGRADORES
El resultat d’aquesta taula és el treball grupal vers el mapa d’empatia del barri. Aquest procés de construcció de necessitats ha estat sotmes a tres “cribes” i posteriorment alineat amb el mapa d’opotunitats que es presenta posteriorment.
48
Taula 2. Mapa d’oportunitats ÀMBIT OPORTUNITAT % ÀMBIT ESTAT ACTUAL (NECESSITATS?) VALIDACIÓ X
PROTOTIPAR RELACIONAL
1. HORTS COMUNITARIS
33,33 % + OFERTA; EN PROCÉS DE (RE)DEFINICIÓ; ITINERARIS SOCIOLABORALS; PERSPECTIVA COMUNITÀRIA
VALIDADA
LABORAL
2. PLANS PERSONALITZATS D’OCUPACIÓ
16,60 % MILLOR I MÉS DIVERSA OFERTA; + FOCUS EN L’OCUPACIÓ; INTERMEDIACIÓ AMB EMPRESES I COMERÇOS
VALIDADA
SALUT (ALTRES ÀMBITS)
3. EQUIPAMENTS ESPORTIUS
16,60 % POTENCIAR POLIESPORTIU CA N’ANGLADA; (RE)OBRIR PISCINA; MÉS ACCESSIBILITAT ; MÉS USOS AL MATÍ; NECESSITAT DE FEMINITZAR ESPORT; NOUS ESPAIS GRATUÏTS
VALIDADA
RELACIONAL
4. PATIS OBERTS
33,33 % MÉS ESPAI PÚBLIC COM A PATI OBERT; APERTURA BIBLIO ESCOLAR FINS LES 20 H. (UBACH)
VALIDADA
RELACIONAL
5. ESPAI PÚBLIC NOU (ESPONJAMENT)
33.33 % DEFINIR PROCÉS PARTICIPATIU I USOS VINCULATS ALS 16 PERFILS (MOBILITAT FORÇADA) HIBRIDACIÓ USOS I COL·LECTIUS
VALIDADA
RESIDENCIAL
6. + NETEJA
16,60 % NECESSITAT DE MÉS FREQÜÈNCIA DE PASSADA; CAMPANYA CIVISME PUNTS CRÍTICS; SENSORITZACIÓ DE DEIXALLES FISCALITAT VERDA
VALIDADA
RESIDENCIAL
7. + HABITATGE + TIPOLOGIA
16,60 % + REHABILITACIÓ; PETITES REFORMES; CAF (COMUNITATS AUTOFINANÇAMENT); INTERMEDIACIÓ LOCAL
VALIDADA
RELACIONAL
8. MILLOR PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA | ESPAIS DE DECISIÓ REAL
33,60 % ARTICULAR SOBRE PROJECTES CONCRETS; AVANÇAR EN LA PARTICIPACIÓ DELIBERATIVA
VALIDADA
49
LABORAL 9. PROJECTES LABORALS KM0
16,60 % REPLICAR BBPP DE HORTS C; FOCUS EN OCUPACIÓ FEMENINA; PROJECTES ECONOMIA CIRCULAR
VALIDADA
ECONÒMIC 10. IMPLANTACIÓ RENDA GARANTIDA
8,30 % DIFUSIÓ TRANSVERSAL X ÀREES AMB ATENCIÓ DIRECTE AMB EL CIUTADÀ
VALIDADA
FORMATIU
11. + PLACES D’ADULTS
9,09 % + DIVERSITAT DE PLACES ; ALFABETITZACIÓ DE CATALÀ (ÀRAB?);
VALIDADA
SALUT 12. ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE
16,60 %
X DEFINIR ALBERT MONTCADA PENDENT
El mapa d’oportunitats generat es fruit del treball en visual thinking amb els tècnics de la taula. Aquest mapa incorpora els vectors en base PLIS amb l’incorporació d’oportunitats generades als tallers. Aquest procés va incoporar la necessitat d’alinear necessitats, % accions per perfils social i un procés de validació a través de Validation Board.
50
APARTAT PROPOSTES:
• SETZE PERFILS SOCIALS VALIDATS • DADES VERIFICADES EN UN 80% • VALIDACIÓ DE MAPA D’OPORTUNITATS • SELECCIÓ I JERARQUITZACIÓ D’OPORTUNITATS
51
APARTAT PROTOTIPS
• PLA D’ACCIÓ : METAPLAN • QUADRE DE COMANDAMENT INTEGRAL • DEFINICIÓ ACCIONS NO REALITZABLES
52
A continuació es presenta l'esborrany de Pla de Futur 2010 Ca n’Anglada
Finalitat | pla futur 2030: escenari 2030 Ca n’Anglada és un barri de proximitat amb bons serveis públics i un bon grau de convivència. És un barri connectat amb la ciutat amb equipaments centrals per la vida de Terrassa. Disposa d’uns espais educatius innovadors que han fet un territori d’oportunitats. Ca n’Anglada disposa d’ un índex d’ocupació similars a la resta de la ciutat. L’espai públic és de qualitat net i amb diversitats d’usos. La ciutadania viu de forma proactiva la participació col·lectiva en la res publica. Ca n’Anglada és un barri (re)jovenit atès la nova arribada de joves d’altres zones de la ciutat i del territori. El teixit social i d’activitat econòmica local està vivint una acceleració hibridant noves activitats econòmiques al barri. El barri disposa d’un parc públic d’habitatge òptim per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Actualment Ca n’Anglada és visitada per persones de fora de la ciutat per conèixer la seva innovadora aposta política per la mobilització a través de la cultura. El seu espai públic ha esdevingut referència en la transformació urbana dels barris.
53
Pla d’acció | bianual
A. ÀMBIT FORMATIU
OBJECTIU ACCIONS PERFILS SOCIALS
SECCIONS CENSALS
LIDERATGE +
UBICACIÓ
PRES. ANUAL
INICI ACCIÓ FINAL ACCIÓ
INDICADOR DE PROCÉS
INDICADOR D’ IMPACTE
A1. Incrementar
el nivell d’instrucció
A1.1. Ampliar el núm. de places d’Escola d’Adults
3,4,5,6,11,12,13,14 Mapejar Núm. Noves Places
Núm. de participants Alfabetitzats vs. Total Part.
A1.2. Dissenyar itineraris formatius individuals per joves sense ESO
3,4,11,12 Mapejar Núm. Itineraris formatius individuals acompanyats
% de participants que han assolit ESO ( als 4 anys d’inici iti.) % participants en altres programes de formació no reglada
A1.3. Nous programes d’alfabetització en llengua familiar (materna)
6,14,5,13 Mapejar Núm. programes nous
% de participants alfabetitzats ( als 4 anys d’inici programa)
A1.4 Customitzar els programes de català per persones d’origen estranger amb un nivell baix d’instrucció. Itinerari: Ex. Àrab >Cat/cast Oral>Cat>A1
6,14,5,13 Mapejar Núm. de programes nous
Núm. de participants amb el certificat A1
54
A
2. R
edu
ir la
se
gre
gac
ió
edu
caci
on
al
A2. OME: zones de matrícula ampliades i heterogènies. Quotes mínimes del 20% a infants amb necessitats educatives especials. Ajuts a les famílies que canvien de zona actual a un altre o distancia domicili.
1,2,9,10 Mapejar Canvi model executat
% de necessitats educatives especials a les escoles del Barri Índex de competències bàsiques- anàlisi longitudinal
A3. Millorar el rendiment educatiu a primària
A3. Promoure Aliança Magnet amb Institucions del territori de totes les escoles del Barri
1,2,9,10 Campanya informativa realitzada
Núm. de convenis magnet Índex de competències bàsiques- anàlisi longitudinal
A4. Promoure participació Escola Nova XXI. Nous projectes singulars a Primària (ex. Escola Joaquin Ruyra , LA H)
1,2,9,10 Campanya informativa realitzada
Núm. Escoles Índex de competències bàsiques- anàlisi longitudinal
55
B. ÀMBIT SALUT
OBJECTIU ACCIONS PERFILS SOCIALS
SECCIONS CENSALS
LIDERATGE + UBICACIÓ
PRES. ANUAL
INICI ACCIÓ
FINAL ACCIÓ
INDICADOR DE
PROCÉS
INDICADOR D’ IMPACTE
B1. Fer accessible l’activitat
física saludable
B1.1.Activitats lliures i dirigides al matí al Poliesportiu
3,4,5,6,7,8, 11,12,13,14,15,16
Mapejar Nou horari d’accés Núm. activitats dirigides programades
Núm. usuàries noves Núm. usuaris a les activitats de matí
B1.2. Tarifació social a les activitats esportives municipals (directes o indirectes)
TOTS Mapejar Implantació prova pilot
Núm. nous usuaris
B1.3 Programa per la generació d’activitats esportives femenines a les escoles esportives
9,10,11,12,13,14 mapejar Nou programa dissenyat
Noves usuàries d’activitats
B1.4. Dissenyar nous espais esportius a l’espai públic (futsal, bàsquet, bàdminton, tennis taula, Boulder-rocòdrom, etc.)
1,2,3,4,5,6,9,10, 11,12,13,14
Mapejar Núm. nous espais
>4 Valoració satisfacció usuaris (escala 1-5)
B2.
Acc
edir
a
circ
uit
s d
’act
ivit
at f
ísic
a sa
lud
able
B2. Generar circuits identificats de itineraris d’activitat física saludable Ex. Anella verda, Riera Arenes, etc.
TOTS mapejar Circuit executat Avaluació qualitativa d’usuàries. Escala de Likert.
56
C. ÀMBIT RESIDENCIAL OBJECTIU ACCIONS PERFILS
SOCIALS SECCIONS CENSALS
LIDERATGE +
UBICACIÓ
PRESSUPOST ANUAL
INICI ACCIÓ
FINAL ACCIÓ
INDICADOR DE
PROCÉS
INDICADOR D’ IMPACTE
C1. Disposar d’uns espais públics nets
C1.1 Incrementar la freqüència de neteja en punts crítics
- Mapejar Núm. de recollides noves
Índex d’incidències
C1.2 Campanya civisme a punts crítics
- Mapejar Campanya executada
% reducció índex incidències
C1.3 Sensorització d’escombraries + fiscalitat verda (taxa. Mun)
- Mapejar Instrument desenvolupat
Increment de % de reciclatge en les zones c.
C2. Facilitat del dret
habitacional
C2.1 Rehabilitar del parc d’habitatge privat desocupat per la Borsa Local(900 hab.). Cribratge tipologia de propietat (bancs vs. Particulars)
- Mapejar Núm. habitatges nous en Borsa Local
Núm. de veïnes als nous habitatges
C2.2 Promoure la creació d’una associació d’impuls / coop. Treb. Associat d’obres menors (destinaries de polítiques actives d’ocupació)
3,4,5,6,11,12,13,14 Mapejar Organització en funcionament
Núm. de treballadors a jornada complerta
C2.3 Promoure la creació de CAF, comunitats d’autofinançament per obres menors
3,4,5,6,11,12,13,14 Mapejar Núm. CAF constituïdes
Núm. de serveis realitzats
C.2.4 Establir convenis marc amb: Ecrowd, Elkargi per finançament de projectes
3,4,5,6,7,8,11, 12,13,14,15,16
Mapejar Núm. de conveni realitzat
Núm. d’operacions amb èxit constituïdes
57
d’autofinançament (comunitats i ESS)
C.2.5 Promoure a través de la SMHT noves edificacions aprofitant el dret a vol d’ habitatges en PB o PB+1. Incorporant plusvàlues compartides pels propietaris, serveis comunitaris, hibridant els perfils de veïnatge.
8,15 Mapejar Prova Pilot realitzada
Núm. de nous veïns Increment de renda a llar propietària % de persones gran residents vs. Total Afectats
58
D. ÀMBIT ECONÒMIC OBJECTIU ACCIONS PERFILS
SOCIALS SECCIONS CENSALS
LIDERATGE +
UBICACIÓ
PRESSUPOST ANUAL
INICI ACCIÓ
FINAL ACCIÓ
INDICADOR DE
PROCÉS
INDICADOR D’
IMPACTE
D1. Implantar
eficientment la renda
garantida
D1.1 Informació i formació a equips tècnics (primer nivell intervenció i segon nivell intervenció)
TOTS Mapejar Núm. de tècnics informats
% d’ usuaris actius a 31/12
D1.2 Customitzar intervencions i recursos per persones <2anys padró Ex. Acompanyar a possibles candidatures a inici de sol·licitud
6,14,5,13 Mapejar Núm. recursos Identificats
% usuàries amb ajuda a 31/12
59
E. ÀMBIT LABORAL
OBJECTIU ACCIONS PERFILS SOCIALS
SECCIONS CENSALS
LIDERATGE + UBICACIÓ
PRESSUPOST ANUAL
INICI ACCIÓ
FINAL ACCIÓ INDICADOR DE PROCÉS
INDICADOR D’ IMPACTE
E1. Reduir la taxa d’atur
E1.1 Dissenyar i ampliar els itineraris ocupacional personalitzats . Incorporant clàusules socials amb proveïdors per la inserció persones del territori (%): concursos públics, horts comunitaris, noves tendències ocupacionals, etc.
3,4,5,6,11 ,12,13,14
Mapejar Núm. itineraris % de destinataris amb alta RENTA o RG a 31/12
E1.2 Dissenyar itineraris ocupacionals x dónes
11,12,13,14 Mapejar Núm. itineraris actius a 31/12
% inserció a 31/12
E1.3 Promoure la creació de cooperatives de dónes o assoc. Impuls
11,12,13,14 Mapejar Núm de coop. o assoc. creades
Núm. de treballadores a JC
E1.4 Impulsar projectes vinculats a l’economia circular (Ex.. recollida de matèria reutilitzable, mercat de pagès, transició energètica, etc.)
3,4,5,6,11 ,12,13,14
Mapejar Núm. De projectes
Núm de treballadores a JC
E1.5 Sol·licitar programes europeus –ajuts a iniciatives d’economia circular (ex.RETO 6-H2020)
- Mapejar Projecte Assolit Volum de pressupost executat
60
E1.6 Elaborador un conveni marc amb una organització especialitzada en programació de codi per la formació ocupacional de joves(Ex. Python et al)
3,4,11,12 - Conveni Executat
Núm de participants inserits a 31/12 Ret. Mitja Primer contracte
E2.
Am
plia
r el
niv
ell
d’o
cup
ació
de
veïn
atg
e al
pro
pi b
arri
E2.1 Campanya informativa de oportunitats per la ocupació a les activitats productives del barri: bonificacions, subvencions, borsa local-selecció, pràcticum, tipologia contractes, etc.
- - Núm. d’empreses o autònoms informats
Núm. de persones insertades a JC a 31/12
E3.
Am
plia
r la
su
per
fíci
e d
’act
ivit
at e
mp
resa
rial
E3.1 Recuperar un edifici buit amb un destí d’espai de treball cooperatiu per oficis i noves professions
3,4,5,6,11,12,13,14 Edifici Recuperat
Núm. de persones treballadores usuàries
61
F. ÀMBIT RELACIONAL
OBJECTIU ACCIONS PERFILS SOCIALS
SECCIONS CENSALS
LIDERATGE + UBICACIÓ
PRESSUPOST ANUAL
INICI ACCIÓ
FINAL ACCIÓ
INDICADOR DE PROCÉS
INDICADOR D’ IMPACTE
F1. Potenciar els vincles relacionals
F1.1 Crear nous horts comunitaris socials en espais buits. Integrar amb altres activitats gastro.
5,6,13,14,3,4,11,12 Mapejar Núm. de m2 nous Espai Gastro generat
Núm. de beneficiaris Núm. activitats obertes anualment
F.1.2 Incorporar una puntuació extraordinària en el plec de subvencions per projectes de >2 i >3 entitats de forma conjunta
- - Modificació normativa
Núm. de projectes nous vs. Anys anteriors
F
2. M
illo
rar
les
cap
acit
ats
edu
cati
ves
i so
cial
s
F2.1 Projecte Ubach Obert: co-construir amb l’escola el projecte de pati obert i Biblio Oberta fins les 20 h. F2.2. Incorporar als pares i mares com a interventors en les activitats obertes
1,2,9,10,3,4,11,12 Mapejar Pati i Biblio Obert executat Núm. d’activitats socioeducatives de suport realitzades
Núm. de beneficiaris Índex mitjà de competències bàsiques (avaluació diferida) Núm de persones familiars implicades
F3.
D
iver
sifi
car
l’ú
s d
e l’e
spai
p
úb
lic d
e l’E
spo
nja
men
t
F3.1 Generar un espai públic de qualitat i de mobilitat forçada (Ex. Companyia
- Mapejar Estudi d’Espais de Mobilitat forçada realitzat Identificació de usos prioritaris i
Índex de diversitat d’usos Núm. de noves activitats als edificis
62
d’Aigües Municipals)
híbrids realitzat Núm. d’activitats centrals desenvolupades
F3.2 Identificar els usos òptims dels locals dels edificis nous de l’Esponjament
- Mapejar Nous usos identificats
% de nous usos
F4.Ampliar el coneixement ciutadà de la
gestió de l’administració
local
F4.1 Taller Informatiu sobre processos de gestió i ajudes (ex. Nodes de info)
3,4,5,6,7,8,11, 12,13,14,15,16
Núm. tallers Núm. assistents Índex de satisfacció
F4.2 Campanya anti-rumors onmicanal
TOTS Campanya realitzada
Índex de Orgull de pertinença
F5. Apoderar a la ciutadania
en la construcció
de la res publica
F5.1 Pressupost Participatiu en la destinació d’un % de la inversió al barri
TOTS Mapejar Pressupost Participatiu dissenyat
Núm. de participants Núm. de propostes
F5.2 Procés deliberatiu vinculat en la definició de nous espais públics
TOTS Mapejar Núm. de processos
Núm. de propostes % execució de p.
F5.3 Procés participatius enla gestió dels espais públic amb infants
1,2,9,10 Mapejar Núm. de processos
Núm. de propostes % execució de p.
63
G. ÀMBIT ESTRUCTURAL
OBJECTIU ACCIONS PERFILS
SOCIALS
SECCIONS
CENSALS
LIDERATGE +
UBICACIÓ
PRESSUPOST ANUAL
INICI ACCIÓ
FINAL ACCIÓ
INDICADOR DE
PROCÉS
INDICADOR D’ IMPACTE
G1 Incrementar l’orgull de pertinença
G1.1 Campanya de comunicació i branding: #JOSOCANANGLADA
TOTS TOTES A
DESENVOLUPAR
A DESENVOLUPAR
G1.2 Crear un indicador de pertinença |mesura anualment
TOTS TOTES
A DESENVOLUP
AR A DESENVOLUPAR
G2
Maj
or
inte
racc
ió o
n-l
ine
amb
la c
iuta
dan
ia
G2.1 Creació d'apps i serveis on-line per connectar: policia local, neteja, convivència, etc.
TOTS TOTES
A DESENVOLUP
AR A DESENVOLUPAR
G3 Identificar
al Barri amb accions úniques
G3. Conveni Marc amb una entitat sociocultural local de Terrassa o Catalunya per establir seu al Barri
TOTS TOTES
A DESENVOLUP
AR A DESENVOLUPAR
G4. Desenvolupar mesures per crear un barri cooperatiu- promoure orgs. De la ESS
TOTS TOTES A DESENVOLUPAR
A DESENVOLUPAR
64
G4. Desenvolup
ar art a l’espai públic
G4. Conveni amb Fundación Contorno Urbano i Poetria per dissenyar l’espai públic d’expressió artística
TOTS TOTES A DESENVOLUPAR
A DESENVOLUPAR
G.5. Recuperar un edifici en desús per residencia i tallers d’artistes nacional i int.
TOTS TOTES A DESENVOLUPAR
A DESENVOLUPAR
65
Quadre de comandament integral | indicadors claus
F
2. M
illo
rar
les
cap
acit
ats
edu
cati
ves
i so
cial
s
F2.1 Projecte Ubach Obert: co-construir amb l’escola el projecte de pati obert i Biblio Oberta fins les 20 h. F2.2. Incorporar als pares i mares com a interventors en les activitats obertes
1,2,9,10,3,4,11,12 Mapejar Pati i Biblio Obert executat Núm. d’activitats socioeducatives de suport realitzades
Núm. de beneficiaris Índex mitjà de competències bàsiques (avaluació diferida) Núm de persones familiars implicades
F3.
Div
ersi
fica
r l’ú
s d
e l’e
spai
p
úb
lic d
e l’E
spo
nja
men
t
F3.1 Generar un espai públic de qualitat i de mobilitat forçada (Ex. Companyia d’Aigües Municipals)
-TOTS Mapejar Estudi d’Espais de Mobilitat forçada realitzat Identificació de usos prioritaris i híbrids realitzat
Índex de diversitat d’usos Núm. de noves activitats als edificis Núm. d’activitats centrals desenvolupades
G1
Incr
emen
tar
el o
rgu
ll d
e p
erti
nen
ça G1.2 Crear un
indicador de pertinença |mesura anualment
TOTS TOTES A DESENVOLUPAR
A DESENVOLUPAR
E1.
R
edu
ir la
ta
xa
d’a
tur
TOTES LES ACCIONS DE E1
11,12,13,14 Mapejar Núm. persones insertades (acumulat a 2030) % taxa atur % taxa d’ocupació
66
C2.
Fac
ilita
t d
el d
ret
hab
itac
ion
al C2.1 Rehabilitar del
parc d’habitatge privat desocupat per la Borsa Local(900 hab.). Cribratge tipologia de propietat (bancs vs. Particulars)
- Mapejar Núm. habitatges nous en Borsa Local
Núm. de veïnes als nous habitatges
A1.
In
crem
ent
ar e
l niv
ell
d’in
stru
cci
ó
A1.2. Dissenyar itineraris formatius individuals per joves sense ESO
3,4,11,12 Mapejar Núm. Itineraris formatius individuals acompanyats
% de participants que han assolit ESO ( als 4 anys d’inici iti.) % de població amb ESO al Barri
Aquest Pla de Futur 2030 s’ha confeccionat en base a una dinàmica continuada de construcció col·lectiva de coneixement. El present pla compta amb el 100% de alineament amb el conjunt de tècnics que han participat a l’espai de treball. El focus del pla ha estat vers els objectius i accions així com destinataris i indicadors. Una de les aportacions rellevants és la microgestió, és a dir, cartografiar el territori en base a perfils socials i seccions censals per tal de fer gestionable els aspectes macros de la complexitat urbana. És planteja una comissió de seguiment trimestral on es faci seguiment dels indicadors claus així com l’actualització i renovació del pla de treball de forma bianual.
67
Definir accions que hem de deixar de fer per baix impacte Ací l’equip de treball ha definit quines accions ha de deixar de banda el pla de treball per poder assolir els seus objectius. Aquestes són:
Polítiques Actives d’Ocupació tipus Ex. Plans ocupació en activitats útils per l’Administració local però sense finestra d’oportunitat al mercat (Jardineria, agents cívics, etc.)
68
Conclusions A continuació definirem les conclusions finals d’aquest projecte que consta de dues parts: la primera, diagnosi que evidenciava una sèrie de carències substantives en els barris i evidenciàvem algunes aproximacions des de la perspectiva de les polítiques públiques amb àrees de millora; la segona, el treball dels aspectes simbòlics, substantius i operatius de la primera part amb dinàmica de treball focalitzat amb un equip de treball de l’Ajuntament. Per tal de poder facilitar el focus i la síntesi a continuació s’enumeren les conclusions principals d’aquest projecte:
� Rigor: s’ha evidenciat i compartit pel grup de treball manca de rigor en la perspectiva tècnic-metodològica. Exemple: falta de dades o dades incorrectes que al llarg de 10 mesos no s’ha tingut la capacitat de clarificar.
� Transversalitat: s’ha evidenciat i reclamat millorar la perspectiva de treball transversal deixant de banda dinàmiques de “silos”. Exemple: Taula tècnica per la convivència.
� Focus: s’ha evidenciat un nombre important d’accions en el territori alhora no
s’evidencia un escenari de futur o objectius macros en les accions al barri.
� Translació: dificultat en traslladar grans projectes macros o estratègic a nivell
territorial. Exemple: PLIS, PAM, etc.
� Espai de confort: s’ha evidenciat una acumulació d’accions que no tenen
impacte en el territori i alhora es continuen reproduint Exemple: plans d’ocupació o escoles d’oficis de jardineria.
� No alineació: s’ha evidenciat una deficient alineació d’objectius i reptes en les
diferents àrees de treball de l’Ajuntament. Un excés de dinàmica reactiva vs. la pro activitat que requereix el territori.
69
AVALUACIÓ FINAL DEL PROJECTE
16 Format blending: Treball focalitzat, treball col.lectiu, treball on-line.
OBJECTIUS ACCIONS AVALUACIÓ FINAL INDICADORS
1. Diagnosticar situació actual i aprenentatges metabolitzats al territori.
1.1Lectura de documentació associada
100% % objectius assolits
1.2 Grups de discussió amb entitats No avaluat finalment atès customització % Alienament amb la diagnosi del barri. 1.3 Observació sistemàtica al Barri 15 Núm. de propostes de millora noves.
1.4 Entrevistes informals a joves 4 Núm. de propostes de millora noves 1.5 Informe diagnosi integral
100% Informe Diagnosi Realitzat
2. Generar un pla d'acció operatiu per Ca n'Anglada 2017-2018
2.1 Planificació pla de treball 2017 100% % Alineament amb el Pla de treball Aprovat
2.2 Facilitació de les sessions de treball de la Taula Tècnica16
9,4 / 10 Índex de satisfacció dels participants
2.3 Consensuar un Quadre de Comandament Integral 100% % Alineament amb el QCI
70
Aprenentatges Atès la voluntat de facilitar la lectura se sintetitzen els aprenentatges emergents a la Taula Tècnica de Convivència. Aquest són:
� Tecnologia Social: les tècniques i eines ens han de fer la nostra activitat
professional més fàcil i amb més impacte
� Indicadors: treball amb indicadors clars d’impacte i procés
� Microgestió: treball per seccions censals i perfils socials
� Eliminar: hem de ser coherents i eliminar quelcom no ens aporta valor i no té
impacte.
� Treball al barri: el treball territorial és imprescindible per poder donar resposta als
nostres objectius departamentals.
Recomanacions En aquest apartat s’incorporen les recomanacions per poder avançar en els reptes que vàrem donar peu a aquest projecte. Aquestes recomanacions són:
� Pla de Futur: concretar el pla de futur en els elements pendents qui, quan, etc.
� Compartir les bones pràctiques: aquelles desenvolupades a la Taula.
� Des del territori: incorporar dinàmiques territorials a tots els departaments de
l’Ajuntament.
� Aplicar la microgestió (seccions censals i perfils): a la configuració de les
noves polítiques públiques
� Focalitzar: existeix una gran capacitat estratègica per part de l’administració local
alhora que hi ha una dificultat en aterrar quelcom en el territori.
� Metodologies àgils: incorporar les metodologies àgils en les eines de treball dels
equips de l’Ajuntament.
� Apps ciutadanes: desenvolupar un pla operatiu de configuració de noves apps
per la ciutadania vs. Ajuntament.
� BBPP: promoure l’intercanvi de bones pràctiques amb altres ciutats o altres
tipologies d’ organitzacions ( públiques, privades o no lucratives).
71
Bibliografia - ADELANTADO, J (2000). Cambios en el Estado de Bienestar: políticas sociales y desigualdades en España. Icaria. Barcelona. - AMIN, A. (2002). Cities reimagining the urban. Polity Press. London. - AUGÉ, M. (1998). Los no lugares. Espacio para el anonimato. Gedisa. Barcelona. - BAUMAN, Z. (2002). Modernidad líquida. FCE. Argentina. - BAUMAN, Z. (2003). Comunidad. En busca de seguridad en un mundo hostil.Siglo XX. Madrid. - BAUMAN, Z. (2003). Individualmente pero juntos. Pp. 19-26. en BECK, U. La individualización. Paidos. Barcelona. - BECK, U; y BECK-GERSHEIM, E. (2003). La individualización. Paidos. Barcelona. - BECK, U. (1998). La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad.Paidos. Barcelona. - BECK, U. (1999). ¿qué es la globalización?. Paidos. Barcelona. - BILBENY, N (1999) Democracia para la diversidad. Barcelona. Ariel. - BLANCO, I. GOMÀ, R. (2002) Gobiernos locales y redes participativas. Ariel, Barcelona - BORJA, J; MUIXI, Z. (2001). L’espai públic: ciutat i ciutadania. Diputació de Barcelona. Barcelona. - BORJA, J. (2004) La ciutat i la nova ciutadania. Document policopiat. - BOURDIEU, P. (1997). Capital cultural, escuela y espacio social. Ed. SXXI. Argentina. - BOURDIEU, P.; PASSERON, J.C.(1985). La reproducción. Editorial Laia. Barcelona. - CASTELLS, M (1997). La era de la información Economía, sociedad y cultura. Vol.1 Madrid. Alianza. - CASTELLS, M. (1986): La ciudad y las masas. Sociologia de los movimientos sociales urbanos. Madrid.Alianza Editorial. - CHOMSKY, N . (2005). El gobierno en el futuro. Anagrama. Barcelona. - CHOMSKY, N. (2003). L’educació. Columna. Barcelona. - COCHRANE, A. (2007). Understanding Urban Policy. A Critical Approach. Blackwell. Oxfor:. - COTTINO, P. (2003). La ciudad imprevista. Edicions Bellaterra. Barcelona. - DAVIS, M (2007). Planeta. Ciudades miseria. Akal. Barcelona. - DELGADO, M (1999) . El animal público: Hacia una antropología de los espacios urbanos. Barcelona. Anagrama. - DELGADO, M (2005). Elogi del vianant. Del 'model Barcelona' a la Barcelona real. Barcelona. Edicions de 1984. - DELGADO, M. (2007) . Sociedades Movedizas. Anagrama. 2007. - DEWEY, J. (1985). Democracia i escola. Eumo Editorial. Barcelona. - - FONT, J (2000) Ciudadanos y decisiones públicas. Ariel, Barcelona - FREIRE, P. (1978). Pedagogía del oprimido. Ed.SXXI. Mexico. - FUKUYAMA, F (1992) El fin de la historia y el último hombre. Buenos Aires. Planeta. - GALTUNG, J (1998). Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia. Bilbao: Bakeaz/Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz. - GIMENEZ, C. (2003). El servició de mediación social intercultural.semsi. Ayuntamiento de Madrid. Madrid. - GIRO, J. ( 1998). La Justícia i la mediació: dues figures diverses de l' activitat comunicativa. Revista RES. Núm. 8. Barcelona. - HABERMAS, J. Teoría de la acción comunicativa: complementos y estudios previos.Madrid: Editorial Cátedra, 1994. - HOLSTON, J. (2008). ciutadania insurgent època perifèries urbanes globals. CCCB. Barcelona. - IBAÑEZ, T. (2001). Municiones para disidentes. Gedisa. Barcelona. - INNERARITY, D (2008). Gobernar los nuevos espacios: entre lo local y lo global. Serie: Dinámicas interculturales. Núm. 13. Fundació Cidob. Barcelona. - MARTI, J, et al (2005). Participación y desarrollo comunitria en medio urbano. Iepala Editorial. Madrid. - MASLOW, A. (1973): El hombre autorrealizado. Hacia una psicologia del ser. Ed. Kairos- Barcelona. - MELILLO, A; SUARE, E. N (Comp.)(2000). Resiliencia. Paidos SAICF. Buenos Aires. - MUÑOZ, Francesc. UrBANALització. La producció residencial de baixa densitat a la provincia deBarcelona, 1985-2001. Tesi Doctoral dirigida pel Drs. Ignasi de Solá-Morales i Rosa Ascón,Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. 3 vols.
72
- OSPDH (2009). Construcció del Civisme i Gestió de la Convivència a l'espai públic de la ciutat de Barcelona. Fundació Jaume Bofill Barcelona. - PARES, M. (2006). Sostenibilitat, espai públic i participació. Tesis doctoral. Departament de Geografia. UAB. Bellaterra. - SENNET, R (2009). El Artesano. Anagrama. 2009. - SENNET, R. (2001). La corrosión del carácter. Anagrama. Barcelona. - SOJA, E (2008). Postmetrópolis Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones . Traficantes de Sueños. Madrid. - SUARES, M (1997). Mediación. Conducción de disputas, comunicación y técnicas. Barcelona, Paidós mediación. - SUBIRATS, J. (2001) Educació i Govern Local. CEAC, Barcelona - SUBIROS, P, (1998b) . ciutat real, ciutat ideal. significat i funcio a l'espai urba modern. CCCB. Barcelona. - TORRES, J.M. (2005). Ciutat mediadora. Una recepta antiga i una recepta nova. Actes del I CIIPAIS. UAB. Barcelona. - TOURAINE, A. (2005). Un nuevo paradigma. Para comprender el mundo de hoy. Paidos. Barcelona - URAA, J. (1997), Violencia. Memoria amarga, Madrid, Siglo XXI de España - VERDAGUER, C (2005). Urbanismo y participación ciudadana. Materials de les I jornades de URBAPAR. Diputació de Barcelona. Barcelona. - VILLASANTE, R.T; MONTAÑES, M; MARTI, J (COORD;2000). La investigació social participativa. Construyendo ciudadanía/1. Barcelona. El Viejo Topo. - WENGER, E. (2001). Comunidades de pràctica. Paidos. Barcelona. - ZUBERO, I (2008).”Construcción y desconstrucción de extraños en el ámbito local: de las identidades predadoras a las identificaconeso dialogantes”, en : FLEURY, S; SUBIRATS, J; y BLANCO, I; Respuestas locals a inserguridades globales: innovación y cambios en Brasily España, Fundació CIDOB, Barcelona, 2008, pp. 26-57. - ZUBERO; I (2007). La ciudad como espacio de encuentro, comunicación y conflicto: de las identidades predadoras a las identificaciones dialogantes. 8º Encuentro de la Red Estatal de Ciudades Educadoras la ciudad de las personas: educación y espacios sociales en un cambio de ÉPOCA . Donostia.
73
Documentació principal Anuari Estadístic de Terrassa 2015 Informe d’Avaluació Pla de Barris Informe d’avaluació Programa continuïtat pla de barris 2010 Informe Joves Marroc a Ca n’Anglada Informes Educació a Ca n’Anglada PAM, pla actuació municipal 2015-2019 Pla de inclusió social Memòria Recurs de suport a les comunitats veïnals (RSCV)
Webgrafia & xarxes socials #can Anglada a les xarxes socials Ajuntament de Terrassa Blogs Municipals Diari de Terrassa Fundació Jaume Bofill Institut de Estudis Regionals i Metropolitans
74
Annexos DIARI DE CAMP
DIA: BARRI: ESPAI D'OBSERVACIÓ: HORA: CIUTAT: REG: ESCENOGRAFIA DE L’ESPAI: PARAULES CLAU:
VARIABLES INDICADORS PROCÉS-ACCIÓ ACTORS Barris Usos
Espai Públic Abús Intensiu
Mal ús
Joves Violència Directa
Adults Violència Directa
Grups Organitzats
Violència Directa
Violència simbòlica
ACTORS PRINCIPALS: ADULTS JOVES GRUPS ORGANITZATS ACTIVITATS DESENVOLUPADES: DINÀMIQUES COMUNICATIVES: OBSERVACIONS:
75
ENTREVISTA SEMI-OBERTA 1. Quines oportunitats visualitzes en el Barri de Ca N’Anglada? 2. Hi ha barreres o impediments que dificulten que aquestes oportunitats es desenvolupin de forma plena? 3. Quin aspecte o objectiu prioritzaries TÚ al Barri? ENTREVISTA OBERTA GRUPAL: 1. Límits de la intervenció a Ca N’Anglada 2. Què prioritzaria l’equip de territori: Focus o Més Recursos? PARTICIPANTS DIAGNOSI:
� Lluïsa Melgares, Presidenta Districte 2. � Joan Jiménez, Coordinador Districte 2 � Candida Bujalance, Programa convivència � Cristina Jimenez, Programa convivència � Teresa del Amo, Ciutadania i Drets civils � Federico Fenoy, Director Escola Antoni Ubach � Andrés Zamora, Associació Esponjament � Silvia Gonzàlez, Esplai Grup de Colònies � Loida & Felipe Arenas (+ 8 persones). AAVV ca n’Anglada � Josep Ruiz, Gen Gran Ca n’Anglada � Mustafà Ben El Fassi, Associació Cultural Musulmana
Els deu joves entrevistats es mantenen en e l’anonimat. PARTICIPANTS TAULA TÈCNICA: ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT Policia Municipal.............................. Francisco Osorio (Sot-inspector D2) Amador Domene (Caporal D2) Gestió Espai Públic.......................... Jordi Chueca (Cap del Servei) Esponjament Zona Nord.................. Pilar Rivas (Lletrada Urbanisme) ÀREA DE SERVEIS GENERALS I BON GOVERN Programes i Coordinació.................. Jordina Papasseit (Tècnica programes) Estructura territorial ......................... Joan Jiménez (coordinador D2) ÀREA DE DRETS SOCIALS I SERVEI A LES PERSONES Promoció Gent Gran........................ Carme Busqueta (Cap d’Unitat)
76
Joventut i Lleure............................... Juan Carlos Martínez Salut Comunitària............................. Albert Moncada (Cap del Servei) Ciutadania........................................ Teresa Del Amo (Tècnica) Ouafa El Haddad (Dinamitzadora) Ofimape i Politiques d’Habitatge...... Lídia Guillem (directora del Servei) Cristina Giménez (Dinamitzadora comunitària) Serveis Socials............................... Montserrat Hernández (Cap D2) Medi Obert (S.S)............................. Ramon Petit (Educador Social) Atenció a la infància........................ David Garcia (Responsable equip EAIA) Atenció Primària i S. Comunitari...... Xavier Folch (Cap de Secció) Servei d’Atenció Domiciliaria........... Montserrat Duran (Cap de Secció) ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Orientació laboral Clara Serra Legalització d’Activitats................... Anna Galiana (Cap del Servei Jurídic) ÀREA DE CULTURA, INNOVACIÓ I PROJECCIÓ DE LA CIUTAT Manteniment i Projectes ................. Trinitat Fornieles (Cap de Projectes) Biblioteques.................................... Montserrat Llobera (Directora BD2)
77
Mapes i figures: VULNERABILITAT ECONÒMICA | 2015 Mapa núm. 2. Seccions censals
Mapa núm. 3. Mapa de risc per vulnerabilitat econòmica
SECCIONS CENSALS DE CA N’ANGLADA
78
79
80
VULNERABILITAT SÒCIO-SANITARIA |2015
Mapa núm. 4. Mapa de vulnerabilitat sociosanitària
Vulnerabilitat sociosanitària en
zona nord. Feminització
d’aquesta vulnerabilitat des
d’una perspectiva de gènere.
81
VULNERABILITAT RESIDENCIAL | 2015
Mapa núm. 5. Mapa de vulnerabilitat residencial
Exclusió socioespaial, a la
zona nord especialment,
vinculat al valor de mercat de l’habitatge
82
83
VULNERABILITAT RELACIONAL | 2015 Mapa núm. 5. Mapa de vulnerabilitat residencial
Un dels factors claus en aquesta vulnerabilitat residencial és l’origen de la població. La població estrangera pateix major risc.
84
85
ACCIONS PER MILLORA DE L’OCUPABILITAT |2015 Mapa núm. 6. Participació en accions de polítiques actives d’ocupació
El col.lectiu de la zona nord no participa activament en els itineraris de la recerca de feina. Bossa de població passiva o en treballs informals. Feminització de la precarietat i joc de rols
86
87
VULNERABILITAT EN L’ÀMBIT FORMATIU | 2015 Mapa núm. 7. Mapa de la vulnerabilitat segons nivell formatiu
El nivell instructiu baix facilita una cronificació de la precarietat. El nivell instructiu condiciona de forma rellevant la ocupabilitat .
88
89
LLARS AMB AJUDA PER ALIMENTACIÓ I NECESSITATS BÀSIQUES DE SUBSISTÈNCIA |2015 Mapa núm. 8. Mapa de destinataris d’ajudes alimentaries bàsiques
90
Hi ha una focalització d’ajudes alimentàries molt altes a tot el barri.
91
EXPEDIENTS DE PIRMI VIGENTS | 2015 Mapa núm. 9. Mapa de Pirmi(s)
Existeixen itineraris cronificats de PIRMI i una acumulació en el capital cultural d’aquesta dependència econòmica per necessitat. Conflicte de recursos entre col·lectius.
92
93
SSAC i DEPENDÈNCIA |2015 Mapa núm. 10. Mapes de destinataris de SSAC i Dependència
La configuració sociodemogràfica així com els canals d’ajuda mútua del barri
(especialment zona nord) redueixen el suport de SSAC i
dependència vs. altres seccions censals de la ciutat.
94
95
ATENCIÓ DE SERVEIS SOCIALS (SENSE SSAD I DEPENDÈNCIA ) | 2015
Mapa núm. 11. Mapa de destinataris de Serveis Socials
Cronificació d’ajudes socials per la cronificació del precariat.
Alarma en l’imaginari col·lectiu dels joves.
96
97
LLARS AMB AJUTS D’URGÈNCIA SOCIAL EN MATÈRIA D’HABITATGE | 2015 Mapa núm. 12. Mapa d’ajusts d’urgència social per Habitatge
Existeix una problemàtica alta per poder fer front a l’habitatge
el procés de crisis econòmica ha aguditzat els escenaris. Les
noves dinàmiques actuals (abr.17) del mercat d’habitatge pot generar una exclusió dels
sector més vulnerables.
98
99
Àrea d’Atenció a les Persones
Gerència de Serveis d’Igualtat i Ciutadania
Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana
Recinte Mundet – Edifici Migjorn 3a planta
Passeig de la Vall d’Hebron, 171
08035 Barcelona
Tel. 934 022 713 – Fax 934 022 714
[email protected] www.diba.cat
