EL BUTLLETÍ de l’amic · 2018. 5. 4. · EL BUTLLETÍ de l’amic Lliçons sobre models de...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

04/05/2018

nú

me

ro 264

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Així ha evolucionat la penetració dels mitjans a EspanyaD’AQUÍ I D’ALLÀ: Lliçons sobre models de negoci, productes informatius i la formació de connexions autèntiques amb lectors

COMUNICACIÓ DIGITALEl futur del màrqueting és dins l’ecosistema mòbil

PUBLICITAT I MÀRQUETINGMarcos de Quinto: “Una mentida new és molt més efectiva que un anunci”

NOVES EINESAuge i caiguda del big data: La tecnologia que ara avergonyeix a les marques

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Periòdics universitaris per garantir el futur dels periodistesTRIBUNA: Com participar en els comentaris: una guia del periodistaENTREVISTA: Albert Sáez: “Intuïm que en els pròxims anys haurem de redefinir el concepte de mitjà”ANÀLISI: Del Social Media al Private MediaDOSSIER: Les “fake news” salvaran el periodismeOPINIÓ: L’ofici més difícil del món

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Així ha evolucionat la penetració dels mitjans a EspanyaPer Ismael Nafría / The New Barcelona Post

Les darreres dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) que realitza l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comu-nicació (AIMC), presentats fa quinze dies, permeten comprovar com ha evolucionat la penetració dels diferents mitjans a Es-panya durant les dues últimes dècades

La televisió segueix sent el mitjà més utilitzat pels espanyols. Té actualment una penetració del 85,3% entre la població més gran de 14 anys. Són cinc punts menys que fa 15 anys (el 2003 la seva penetració era del 90,7%).

El mitjà que més terreny ha guanyat amb diferència durant aquest període és internet , que segueix augmentant la seva penetració any rere any. Actualment se situa en el 76% de per-sones que es connecten cada dia.

Els diaris impresos mantenen la seva tendència a la baixa. Si l’any 2008 un 42,1% d’espanyols llegia algun diari, avui aquest percentatge s’ha reduït fins al 24,2%. En el cas dels suplements de la premsa, la caiguda és encara més pronunciada: s’ha pas-sat del 32,4% de penetració en l’any 1997 a un 8,3% el 2018.

Les revistes també perden lectors a Espanya. Han caigut una mica més de 20 punts percentuals en només una dècada. L’any 2008, la penetració de les revistes era del 52,3%; avui és del 31,9%.

La història de la ràdio és diferent: va anar guanyant terreny fins a l’any 2012, quan es va situar en un 61,9% penetració, i des de llavors ha anat cedint una mica de terreny, però poc, situant-se aquest any en el 59%.

Els següents gràfics mostren de manera detallada la penetració de cada mitjà en 2018 i la seva evolució durant les dues últimes dècades:

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



L’EGM aplica els següents barems per a cada mitjà:

Diaris: lectors / diaSuplements: lectors / setmanaRevistes: lectors / període de publicacióRàdio: oients / diaTelevisió: espectadors / diaExterior: suports vistos / setmanaCinema: espectadors / setmanaInternet: usuaris / dia




El butlletí ofereix als seus lectors el resum general de l’estudi EGM des de l’abril de 2017 al març de 2018, on podrem veure i cotejar la penetració per mitjà, l’evolució de la penetració, la pe-netració por targets i el perfil por targets de diaris, suplements, revistes setmanals, revistes quinzenals, revistes mensuals i re-vistes bimestrals. CLICAR AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_1546.pdf



TitularTextLadilloText

ACTUALITAT/ LA PRIMERA#firabarcelona

www.firabarcelona.com

CALENDARI DE PRÒXIMS ESDEVENIMENTS 2018

IDEES, NEGOCIS, PERSONES

Consulti tota la informació i la relació completa de salons a:www.firabarcelona.com - +34 932 332 000 - [email protected]

ABRILeSHOW - eFINTECH - DRONESHOW11 - 12/04 Fira i Congrés Professional d'E-commerce i Digital Marketing. Exposició sobre Solucions Tecnològiques Innovadores per a la Banca i les Finances. Fira i Congrés sobre Drons

III CONGRÉS LIVE-MED11 - 12/04 Actualització Clínica de Patologies per a Metges de Família

SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA 12 - 15/04

ALIMENTARIA16 - 19/04 Saló Internacional de l'Alimentació i Begudes

HOSTELCO16 - 19/04 Saló Internacional de l'Equipament per a Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats

JOBarcelona17 -18 /04 Congrés Internacional d'Ocupació i Orientació Professional per a Universitaris i TitulatsSMART CITY EXPO CASABLANCA18 - 19/04 Congrés sobre Ciutats Intel·ligents. Casablanca (Marroc)

B-TRAVEL20 - 22/04 Saló de Turisme

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK23 - 29/04Desfilades de Col·leccions de Moda Nupcial. Saló Professional de la Moda en Vestits de Núvia, Nuvi, Festa, Comunió, Cerimònia i Complements

SMART ISLAND CONGRESS 23 - 24/04 Congrés Internacional d’Illes Intel·ligents. Calvià (Mallorca)

MAIGISEV 2018 02 - 06/05 Reunió Anual de la Societat per a la Investigació de Vesícules Extracel·lulars

BEBÉS & MAMÁS05 - 06/05Saló de la Futura Mare, Nadó i Noves Famílies

HISPACK08 - 11/05Saló Internacional de l'Embalatge

FOODTECH BARCELONA08 -11/05 Saló Internacional de Maquinària, Tecnologia, Processos i Ingredients per a la Indústria Alimentària

HANDMADE FESTIVAL BARCELONA11 - 13/05 Una Experiència Única del Do it Yourself

FERIA ALIMENTOS CUBA22 - 24/05Fira internacional d'Alimentació, Equips i Tecnologia. La Havana (Cuba)

BIZBARCELONA 30 - 31/05 Solucions per a Pimes i Emprenedors

19th EFORT CONGRESS BARCELONA30/05 - 01/06 Congrés de la Federació Europea d'Associacions Nacionals d'Ortopèdia i Traumatologia

JUNYS.I.L.05 - 07/06Saló Internacional de la Logística i la Manutenció

SÓNAR 14 - 16/06Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

WOC - WORLD OPHTALMOLOGY CONGRESS16 - 19/06Congrés Mundial d'Oftalmologia



Lliçons sobre models de negoci, productes informatius i la formació de connexions autèntiques amb lectorsPer Ismael Nafría / knightcenter/Texas

En el context del 19è Simposi Internacional de Periodisme Onli-ne (ISOJ), el Centre Knight per al Periodisme en les Amèriques va demanar al periodista barceloní Ismael Nafría, un experiodis-ta del Centre i autor de “La reinvenció de The New York Times”, preparar un resum de les principals lliçons extretes de la con-ferència. A continuació s’inclouen les conclusions que Nafría va presentar durant el 11è Col·loqui Iberoamericà de Periodisme Digital, que va tenir lloc el passat abril de 2018 després de la

finalització de ISOJ. El col·loqui és un seminari tradicional ofert a assistents de ISOJ d’Amèrica Llatina, Espanya i Portugal, i se centra en el periodisme en línia a la regió.

Si hagués de resumir en una única frase les lliçons que me’n porto de la 19a edició de ISOJ, celebrada el mes d’abril a Aus-tin, diria el següent:- Ofereix un producte periodístic de qualitat pel que valgui la pena pagar i que connecti de manera autèntica -en el fons i en la formació- amb la teva audiència...

- ... i si encara no ho has fet, llança els millors newsletters i podcasts per al teu públic.

Al web de l’ISOJ 2018 s’han anat publicant els resums de totes les sessions celebrades aquest any, i estan també disponibles els vídeos (en espanyol i anglès) per repassar de manera com-pleta.

He agrupat en tres apartats -model de negoci, producte infor-matiu i connexió autèntica amb l’audiència- els aspectes que m’han cridat més l’atenció d’aquesta edició del ISOJ:

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ

https://isoj.org/symposia/2018/



1. Model de negoci.- La necessitat de consolidar el negoci pe-riodístic sobre bases realment sòlides ha estat un dels temes recurrents al llarg de tota la conferència. Els conceptes fona-mentals són els següents:

• Per la bona informació cal pagar... encara que hi ha diferents maneres possibles de fer-ho i cada mitjà ha d’apostar per la que encaixi millor amb el seu mercat i el seu públic específic.• “L’economia del contingut” és un concepte fonamental per al negoci periodístic que ha de ser manejat de manera còmoda pels responsables del producte periodístic.• Diversificar els ingressos és clau: els mitjans no poden tenir i dependre d’una única via: publicitat, subscripcions, afiliacions, donacions, comerç electrònic, esdeveniments, llicència de con-tinguts...• La publicitat segueix perdent protagonisme.

2. Producte informatiu.- En diverses sessions del ISOJ 2018 s’han tractat aspectes específics del producte periodístic. Entre les idees que m’han cridat més l’atenció es troben les següents:

• La història és la que compta (hi ha múltiples maneres d’explicar-la).

• Ser un “periodista modern”. Ho va dir Meredith Artley, de CNN, en reflexionar sobre si actualment hi ha periodistes del mitjà imprès, digital o de TV. Les fronteres es difuminen cada vegada més.• El vídeo en línia ofereix grans possibilitats creatives, com va quedar demostrat en el panell dedicat a aquest tema.• El futur és AI, machine learning, blockchain, AR, VR...? Crec que segueix sent una incògnita, encara que Zach Seward, de Quartz, es va atrevir a dir que ara la RA sí va realment de debò.• “Seguir fent la nostra feina”. Aquest va ser el consell gene-ral que va voler donar el director del Washington Post, Marty Baron, durant la seva conversa amb Joshua Benton, del Nie-manLab.• El mitjà com a via principal de connexió amb la seva audiència recupera protagonisme. En aquesta edició del ISOJ, a diferèn-cia de les anteriors, s’ha parlat molt poc d’estratègies en les grans plataformes. És en la teva pròpia plataforma on “contro-les el teu destí”, va dir Meredith Artley (CNN).• Hi ha una clara consciència del paper clau que juguen els dispositius mòbils per als mitjans.

3. Connexió autèntica amb l’audiència.- Una de les idees o conceptes que han anat apareixent en diferents sessions del




ISOJ 2018 va ser el de la connexió “autèntica” amb l’audiència com a element essencial per construir una relació sòlida, esta-ble i valuosa des del punt de vista del negoci amb els usuaris.

Newsletters.- De manera específica, un producte periodístic que està adquirint un protagonisme molt rellevant és el dels newsletters, que s’han convertit en una eina clau per connectar de manera molt íntima i efectiva amb l’audiència. La sessió so-bre newsletters va permetre repassar diversos casos reeixits en aquest àmbit (Axios, The New York Times, theSkimm, Evergrey i Poder360). Els seus responsables van oferir lliçons i consells molt pràctics sobre la seva experiència.

És molt possible que, ara mateix, aquest sigui un dels temes que ofereix més possibilitats per als mitjans que vulguin aug-mentar el nombre d’usuaris fidels a la seva marca.

Podcasts.- Un altre format que també està en auge és el dels podcasts, o l’àudio en general. La veu és una via molt adequada per establir una connexió molt propera amb els usuaris, i cada vegada són més els mitjans que aposten per aquest format. A l’ISOJ2018 van estar presents mitjans o companyies com NPR, The Washington Post, Vox Media o Acast.

Humor.- Finalment, l’humor va ser el protagonista d’un altre dels panells del ISOJ 2018. Va ser possible escoltar vuit ex-periències internacionals de mitjans que, en un entorn polític advers, aposten per la via humorística per informar.

I sense que sigui apostar específicament per l’humor, el director del Washington Post va esmentar el consell que va rebre del fundador d’Amazon, Jeff Bezos, que des d’agost de 2013 és el propietari del diari: que tractessin de “no ser avorrits”.

La premsa estatal concentra més d’un terç del seu negoci tradicional a MadridEn el pitjor dels escenaris imaginats per la premsa escrita, com és l’actual, Madrid s’ha revelat com un refugi relativament sòlid per a les grans capçaleres estatals. A més d’albergar les re-daccions centrals de diaris com El País, El Mundo, ABC o La Razón, així com el gruix de la plantilla, la capital d’Espanya concentra més d’un terç del negoci imprès.




Aprofita tots els avantatges

del Pack Family Assegurances

aquí, allà i, sobretot, ara

Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A-08663619 i domicili al carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Oferta de venda de Securitas Direct, SAU amb la intermediació de PromoCaixa, SA. CaixaBank, SA col·labora exclusivament en el finançament. La concessió del finançament està subjecta a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de CaixaBank. Més informació, a www.CompraEstrella.com. NRI: 2401-2018/09681

Agrupa les assegurances al Pack Family Assegurances i contracta l’alarmade Securitas Direct, i tindràs tota la protecció que necessites. I a més, ara, amb tots els avantatges de now: una nova app amb intel·ligència artificial més fàcil i ràpida, CaixaBank Pay per pagar amb el mòbil siguis on siguis, Les Meves Finances per controlar tots els comptes i els serveis, i molt més.Aprofita’ls tots aquí, allà i, sobretot, ara.

AMIC 188 122 CAT.indd 1 22/3/18 21:21



La crisi ha portat a molts editors a estalviar esforços i recursos en aquelles zones geogràfiques on, a dia d’avui, la rendibilitat és inabastable. En els últims anys aquesta ha estat l’estratègia a seguir pels grups de premsa estatals. En un mercat on la premsa regional representa el 75% del conglomerat total, els dirigents de Vocento, Unitat Editorial, Prisa i Planeta han prefe-rit desinvertir en regions que només reporten pèrdues abans de cedir terreny a Madrid.

Com a resultat d’aquesta decisió, motivada per la influència i l’interès dels anunciants, El País, ABC, El Mundo, ABC i La

Razón distribueixen el 34% dels seus exemplars dins el terri-tori madrileny. Un percentatge que, tot i que destacat, està en proporció amb la taxa de vendes del 35,7% que concentren al territori, segons l’últim registre de l’Oficina per a la Justificació de la Difusió.

El passat mes de març la difusió conjunta dels quatre principals diaris generalistes va ser de 396.413 exemplars, és a dir, un 8,51% menor a la del mateix període de l’any anterior, quan tiraven al carrer 432.687. Aquesta quantitat no arriba a la que tenia El País el 2008. Dels 236.203 diaris comercialitzats durant març, 84.358 es van concentrar al territori de la capital. Curio-sament, en aquest aspecte la caiguda de vendes al número també va ser més gran en la regió que a nivell espanyol, del 14,1% enfront al 9,05%. Malgrat aquests registres negatius, els editors no renuncien a la seva política de centralització.

Per capçaleres, ABC és la que presenta una aposta més forta per enfortir la seva presència a Madrid, on és el segon diari més llegit, amb el 44% de la seva difusió i el 41% de les vendes; dels 75.375 exemplars que va distribuir aquest mes, 33.569 es van quedar a la capital, on va vendre una mitjana de 21.801 números.




Seguint aquest ordre, el segueix La Razón, que va difondre 25.759 còpies dels seus 63.661 totals en aquesta regió, és a dir, un 40%, tot i que les vendes van caure fins als 13.794 exemplars. El Mundo, tercer diari més llegit de Madrid, destina el 34,5% de la tirada diària aquest punt geogràfic, o el que és el mateix, 31.980 dels 92.532 diaris que va difondre; aquesta taxa es redueix lleugerament en les seves vendes, que va arribar al 32,4% en registrar a Madrid 18.903 exemplars dels 58.179 totals.

Curiosament, El País manté una estratègia de difusió i venda més diluïda. La seva tirada a Madrid va arribar als 45.923 nú-meros al març, el que representa el 27,8% dels 164.845 que va distribuir a tot el territori espanyol; quant a la seva comer-cialització, va vendre una mitjana de 29.860 diaris a Madrid, el 34,3% de la seva venda conjunta.

Prisa creix un 2% en publicitat digital, enfront del 11,4% del mercat

La renovada Prisa ha presentat uns primers resultats, ja amb un Juan Luis Cebrián sense funcions executives, marcats per

l’estancament de totes les seves àrees de negoci. Un comença-ment d’any que permet afrontar els trimestres successius en números negres després d’haver guanyat 9,9 milions d’euros.

Encara que positiva, aquesta xifra és un 54,8% més baixa que la reportada entre gener i març del 2017. La companyia asse-gura que aquests resultats estan en línia amb les expectatives generades. Els ingressos generats per Prisa en el primer tri-mestre del 2018 van arribar als 282,3 milions d’euros, el que es tradueix en una caiguda del 13,8% respecte als 327.500.000 de l’any passat. Es van registrar descensos del 19,4% en educació (173.700.000 d’euros), de l’3,5% en ràdio (58,8) i del 9,4% en premsa (45,7%).

Dins de la divisió de premsa es van apuntar serioses caigu-des tant en la publicitat (5%) com en la circulació d’exemplars (13,6%) i promocions (11,3%). Contracció que no va poder ser compensada pel tímid creixement del negoci digital, ja que la facturació publicitària es va animar un 2% quan la mitjana del sector va estar en el 11,4% , segons dades d’Infoadex. Tot i això, El País continua sent líder a Internet. (de Programa Pu-blicitat)




Unidad Editorial planteja una revista de passatemps en paper

Urbano Caire va deixar clar en la seva primera visita a les instal·lacions d’Unidad Editorial, al setembre de 2016, la seva aposta decidida per reflotar el paper. Des de llavors dins del grup s’han plantejat nombroses línies d’actuació en aquest segment de negoci, com l’estalvi en els costos d’impressió, la reconver-sió d’Actualidad Econòmica en un suplement o el llançament de nous productes. Respecte a l’últim punt, en aquest temps s’ha estudiat llançar als quioscos una revista d’informació general, una especialitzada i, fins i tot, una del cor.

Ara, Cairo ha plantejat la possibilitat de començar a editar a Es-panya una publicació de passatemps, idea que està sent estu-diada per part de l’equip de negoci d’Unidad Editorial. El plante-jament exposat per l’amo d’El Mundo és crear una revista amb mots encreuats i sudokus que tracti de fer-se un lloc en un mercat dominat des de 1973 per Quiz. La decisió final es prendrà un cop valorades les possibilitats d’aquest nou producte en un mercat en el qual des de fa unes setmanes també està Elemental, suplement que ofereix La Voz de Galícia en la seva edició dominical. (d’AEC)

Begoña Elices, presidenta, de l’Associació Espanyola d’Anunciants

L’Associació Espanyola d’Anunciants (AEA) ha renovat el seu Consell Directiu i, en la seva primera reunió, ha triat a Bego-ña Elices, directora general de Comunicació i de Presidència de Repsol, com a presidenta de l’entitat. Després de la 53 As-semblea General, Elices ha agraït la confiança rebuda per re-presentar a les més de 200 empreses i de 500 marques que s’integren en l’associació i ha lloat la gestió de Jaume Lobera en el seu període acabat de concloure.

En l’assemblea es van exposar les línies de futur encaminades al desenvolupament de la Comissió d’Indústria Publicitària a Espanya creant estàndards i controls i treballant en la segu-retat de la marca, frau i transparència. Així mateix, dirigides a determinar, al costat d’altres membres de la indústria, el mi-llor sistema de mesurament digital; a potenciar els Premis a l’Eficàcia com a models d’èxit empresarial; a continuar amb el Observatori de la Publicitat a Espanya les dades evidencien la importància econòmica de la comunicació comercial; a seguir defensant la competència del mercat amb el anàlisi, vigilància i




control dels diferents agents de la indústria; i a estrènyer llaços amb altres institucions europees en la tasca de lobby i segui-ment legislatiu, entre d’altres prioritats. (d’AEC)




El futur del màrqueting és dins l’ecosistema mòbilPer Zoilo Andrés / Bussines Insider

The Inbounder Global Conference 2018 ha reunit a Madrid més de 1.400 assistents per escoltar els majors experts en Transfor-mació Digital internacionalment. Aquestes dades consoliden la cita com el més gran esdeveniment d’Europa sobre Màrqueting i Transformació Digital.

El futur del màrqueting és mòbil (i no em refereixo a aquest tipus de dispositius). Si hagués de identificar la tendència i el concep-

te que ha imperat en totes les xerrades del The Inbounder Glo-bal i que em confirma el futur del mercat, sens dubte he de dir l’ecosistema mòbil. I dic bé ecosistema, perquè hem d’entendre el mòbil com la pedra angular sobre la qual s’assenten la resta d’estratègies i disciplines del màrqueting que ve.

Tots els ponents s’han referit a un model de màrqueting nou en què el mòbil és un dispositiu més dels que li aporten mobilitat a l’ésser humà. Estic parlant del internet de les coses, la veritable revolució que se’ns ve a sobre basada en la Intel·ligència Artificial (IA) i en tota la una sèrie de dispositius com el mòbil, és clar, però també els assistents personals, la recerca per veu o els wearables.

Pensem que l’experiència dels usuaris s’està traslladant ja a dispositius sense pantalla com Cortana, Alexa o Google Home, el que exigeix que ens adaptem amb rapidesa a les recerques per veu i per imatge.

Recerques per veu perquè, com va explicar Purna Virji, la parla i el llenguatge encara no són bons per a la comunicació home-màquina, però sí funcionen realment bé per a la interacció amb un assistent virtual al qual se li fa una petició o pregunta i se li demana una resposta .

COMUNICACIÓ DIGITAL



Les recerques per imatge són l’altre tren al qual hem de pujar-nos sense demora, ja que si la IA és capaç de reconèixer i en-tendre el que apareix en una imatge, ni tan sols necessitem conèixer el nom d’un producte, només cal facilitar-li una imatge del que volem. Fes una ullada a la recerca per imatge de Bing (una gran desconeguda), potser ningú ho estigui fent tan bé en com Microsoft. Com apuntava Cindy Krum, això implica organit-zar la informació d’una manera diferent a com s’ha fet fins ara. I qui té com a propòsit organitzar la informació digital? Google l’ha encertat.

Al SEO l’han matat ja moltes vegades; però no, el SEO no ha mort (encara)Gran part de The Inbounder ha estat centrat en el SEO. I és na-tural que això sigui així si considerem que Google segueix sent la principal plataforma per a la captació de trànsit web, però també el principal actor en la indexació i distribució de la informació en línia. Diversos ponents han incidit en la idea que la indexació mò-bil per part de Google és crucial en tots aquests canvis que tenen a veure amb la IA. Així ho va explicar Marcus Tandler.

Segons ell, el tema dominant per a Google no és només la qua-litat dels resultats de cerca, sinó la velocitat ja que sembla clar

que hi ha una correlació entre el temps de càrrega i el temps que un usuari passa en un lloc web. I va recolzar aquesta idea referint-se al algoritme Google Caffeine, o en l’interès de Goo-gle per AMP.

Si Google controla el 95% de les recerques mòbils mundials i vol retenir els usuaris en la seva pròpia plataforma, sembla evi-dent pensar que AMP és només una de les moltes estratègies que està posant en marxa perquè els usuaris ens mantinguem el màxim possible en el cercador i no sortim del seu entorn (i del seu control) accedint als llocs web que referencia. En defini-tiva, Google aspira a desfer-se dels intermediaris i erigir-se en la plataforma principal on el consumidor adquireixi tot allò que necessita.

Goodbye keywords, welcome entitatsPer tots és conegut el concepte de keywords en el màrqueting de cercadors però, encara que no és nou ni de bon tros, el concepte de entitat cobra més protagonisme que mai en aquest nou paradigma mòbil d’interacció amb la Intel·ligència Artificial. I molt pocs saben i entenen el que significa i implica. Ens ho va explicar Cindy Krum en què va ser, potser, una de les ponències més brillants de The Inbounder 2018.




Cada dia sentim la necessitat d’obrir-nos i relacionar-nos amb els altres. Això és el que ens permet avançar. Per això hem canviat la nostra forma de fer les coses, basant-nos enla innovació i l’intercanvi, les idees i el progrés.Benvinguts a una era en la qual, si tots obrim la nostra energia, podrem crear un futur millor.

endesa.com

El futur serà millorsi obrim la nostra energia.

AMIC_INFORMATIVO_188x122_Media_Endesa2017_GENÉRICA_TR_AD_CAT_6.indd 1 16/4/18 13:51



Una entitat pot ser una keyword, i una keyword pot ser també una entitat. Però una entitat és fonamentalment una persona, un pro-ducte o concepte únics que d’una manera agnòstica en termes lingüístics es relaciona amb altres entitats per organitzar la infor-mació en el seria més que mai una xarxa de nodes que generen coneixement. Això no és nou perquè portem ja temps veient-lo en el que es coneix com Knowledge Graph en els resultats de Google.

Una entitat és molt més comprensible, alhora que és més fàcil, ràpid i barat per a Google mantenir i actualitzar les seves re-lacions amb altres entitats que el vell esquema de l’algoritme basat en enllaços. A més, les entitats els agraden molt més als usuaris. Pregunta’t si no per què ocupen tants píxels en pan-talla i tan amunt en l’scroll... Però sobretot les entitats són molt més eficients per alimentar la IA que dominis i URL basats en keywords. Però hi ha motius per a l’esperança: les entitats no són res si no hi ha contingut.

El teu contingut i la relació amb els teus usuaris o consu-midors seguirà sent crucialAlba Vargas i Daryn Smith ens van donar la primera de les claus per no sucumbir a aquest canvi de paradigma en el màrqueting digital.

Segons ells els especialistes en màrqueting en línia hem de fomentar un sistema de creixement que no deixi de funcionar si canvien els algoritmes de Google o Facebook, l’ecosistema publicitari, o el marc legislatiu. I per aconseguir-ho, van advo-car per crear relacions amb els usuaris que siguin infinites, que estiguin basades en la confiança , i on hi hagi un sistema de recompensa que generi emocions .

Però això és impossible fer-ho si no disposem de contingut. I un contingut que genera emocions és aquell que, com ens va expli-car Melanie Deziel, compleix les premisses de l’acrònim Truth. Basant-se en principis periodístics aplicats al màrqueting de pro-ducte, Deziel va explicar de què va això del contingut TRUTH:

• Primer el contingut ha d’ensenyar (Teach) alguna cosa a la nostra audiència. El tenim en els articles “com fer...”, en les preses falses, en les “behind de scenes”.• Seguidament, el contingut ha de gaudir de reputació (reputa-ble). Perquè no només importa el que es diu sinó també qui ho diu i on ho diu.• A més, ha de ser únic (Unique). Bé sent els primers en alguna cosa o buscant la diferència i el destacable enfront dels nostres competidors.


https://www.reasonwhy.es/actualidad/digital/truth-el-acronimo-del-buen-branded-content-2018-04-30



• També ha de generar tensió (Tension). Una pregunta de la qual s’espera una resposta, un debat, la consecució d’un èxit o un objectiu, són alguns exemples d’històries que generen aquesta tensió al lector / consumidor.• I finalment, el contingut ha de generar connexions humanes (Human connections). I en aquest punt no hi ha res que generi una major connexió entre un producte o una història i un ésser humà que una imatge. Així que no passem per alt la importàn-cia que tenen les imatges en aquest nou model.

Gairebé ningú a The Inbounder va parlar de “Big Data” però està omnipresentPurna Virji va apuntar amb encert que tota aquesta revolució mòbil de l’internet de les coses està succeint gràcies al Big Data, el cloud computing (del que Google està emergint com un actor fonamental amb Google Cloud Platform), i als algoritmes cada vegada més potents que són capaços de processar cer-ques de forma més intel·ligent.

Certament, sembla que el Big Data es dóna totalment per des-comptat i és la base de totes les tendències de les que vinc parlant. També és la base per a la millora i el creixement. Sense dades, ni nosaltres ni la IA podrem extreure conclusions amb les que millorar.

Jono Alderson va descriure la nostra diversitat de llocs web, blogs, apps, perfils socials, bases de dades o intranets com un “embolic”. I, pensem-ho, d’alguna manera ho és... Pretenem que els usuaris accedeixin a sites on sovint els bombardejem amb alguna cosa que ningú encara ha reconegut que li agrada (els banners publicitaris), i on els demanem amb major o menor grau de persuasió que executin una acció amb la qual guanya-rem diners.

En aquest sentit Alderson apel·lava al fet que passem de cons-truir webs on els usuaris hagin de fer alguna cosa encara que no vulguin fer-ho, a simplement plataformes on vulguin estar; tal com haurien fet Facebook o Google. Mentre no fem això, seran aquestes i altres plataformes (més amigables, amb menys pu-blicitat i millor coneixedores dels seus usuaris) les que s’erigiran en les distribuïdores dels nostres continguts i productes.

Els lectors obtindran més informació CLICANT AQUÍ.


https://theinbounder.com/



La transició digital de les notícies locals

Els diaris locals i regionals transicionen les seves estratègies de producció, editorials i d’ingressos en l’entorn digital, respo-nent a canvis similars com els seus homòlegs estatals i inter-nacionals, però sovint amb més recursos limitats. L’informe The Digital Transition of Local News 2018 del Reuters Institute i la Universitat d’Oxford utilitza 48 entrevistes amb executius, edi-tors en cap, editors digitals, editors de seccions, periodistes i directors comercials en quatre països (Finlàndia, França, Ale-manya i el Regne Unit) per examinar els reptes i les oportunitats que afronten.

Un tema clau és com les estratègies de les empreses matrius dels diaris locals donen forma a la seva adaptació als mitjans digitals. En particular, identifiquen tres enfocaments: la recerca d’escala nacional, amplitud regional o profunditat local. Aquests enfocaments no només influeixen en què les redaccions locals prenen decisions sobre els continguts editorials, sinó també com desenvolupen cultures de redacció digitals, diferencien els seus productes en línia i imprimeixen, discuteixen els seus públics, conreen estratègies de social media, centren els seus models de negoci i desenvolupen plans per a futur

Els lectors d’El Butlletí poden explorar l’informe, part del pro-jecte de notícies digitals del Reuters Institute, CLICANT AQUÍ. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

La penetració i els minuts de consum d’internet segueixen creixent en l’últim EGMYmedia ha publicat el seu informe mensual d’actualitat digital, amb totes les dades de publicitat, campanyes, xarxes socials, activitat dels anunciants i audiències d’internet, “Ymedia Digital


www.amic.media/media/files/file_352_1548.pdf



News”. Segons les dades de l’última onada de l’EGM, correspo-nent al primer trimestre del 2108, internet segueix creixent com a mitjà, tant en penetració, que ja arriba al 76% de la població, com en minuts de mitjana de connexió diària, que ja són 167 al dia. Es dóna a més la circumstància que per primera vegada a Espanya l’accés a Internet per fibra (47%) és superior a l’accés per ADSL (42%).

Durant el passat mes de març, el sector editorial va ser el més actiu en la publicitat digital amb un 11,3% del total de la publici-tat en línia emesa, seguit molt de prop pel sector d’automoció, amb un 11,1% ja més distància pel financer, amb un 9,2%. L’anunciant amb més visualitzacions de vídeos associats a la seva marca a YouTube va ser un mes més BBVA, seguit d’Oh My Cut! i de l’ONCE.

Pel que fa a les audiències digitals, la classificació general està encapçalada per Google (31,6 milions d’usuaris únics), Facebook (29,5) i RCS Media Group (26,7). La classificació de grups edito-rials la comanda RCS Media Group (26,7 milions), seguit de Prisa (25) i de Vocento (23,8). I la dels E-Commerce la lidera Amazon, amb 15,5 milions d’usuaris únics, seguida de Aliexpress, amb 9,7 i d’El Corte Inglés amb 8,6. Més informació AQUÍ (d’AEC)

El grup nord-americà de diaris McClatchy estrena el servei de subscripció digital de Google

Els 30 diaris locals del grup nord-americà de mitjans McClatchy s’han convertit en els primers a implementar la nova eina de subscripció digital oferta als mitjans per Google, Subscribe with Google, que va ser anunciada fa unes setmanes pel cercador com a part del seu Google News Initiative. Aquest servei promet simplificar el procés de subscripció a un diari digital. Quan els usuaris es trobin amb el paywall en un lloc web de McClatchy, els apareixerà un missatge amb dues opcions: subscriure’s directament a través del mitjà o fer-ho a través de Google. Si opten per pagar a través de Google, ho podran fer amb un únic clic i estaran identificats com subscrip-tors a través del seu compte de Google en qualsevol plataforma que utilitzin per accedir al diari. A més, quan realitzin recerques a Google, apareixen destacats els resultats que pugui oferir el mitjà al qual s’han subscrit.


https://www.ymedia.es/es/canal-ymedia/otros-medios/digital/266/26-abr-2018/news-dygital-marzo



Coincidint amb aquesta implementació, el grup McClatchy ha anunciat una campanya per ressaltar l’important paper que juga el periodisme local a la societat. La campanya farà servir el hashtag #ReadLocal. Més informació AQUÍ (del bloc d’Ismael Nafría)

Business Insider i Economia Digital uneixen fortaleses

Business Insider i Economia Digital han anunciat una nova relació editorial a Espanya. L’aliança combinarà fortaleses per completar les respectives cobertures informatives. Obre també la porta a la distribució internacional de les notícies produïdes per Economia Digital a través de la xarxa global de Business Insider. La rela-ció entre Business Insider, editada a Espanya per Axel Springer Espanya, i Economia Digital permetrà una millor planificació de les capacitats de cada redacció, els periodistes, gràcies al suport mutu, podran focalitzar-se en les seves especialitzacions. Això re-dundarà en l’increment de la qualitat dels treballs informatius.

Economia Digital aportarà la seva experiència com a productor líder d’informacions relacionades amb les empreses indexades

a l’IBEX, fortunes espanyoles i empreses familiars; a més de les cròniques polítiques relatives a Catalunya. L’acord inclou els treballs de Cerodosbé. Per la seva banda, Business Insider aporta els millors continguts globals, avalats per una audiència de 154 milions de lectors al mes a tot el món, i elaborats des de les seves redaccions a Madrid, Londres i Nova York, entre d’altres centres de producció de la seva xarxa. (d’Economia Di-gital)


http://investors.mcclatchy.com/phoenix.zhtml?c=87841&p=irol-newsArticle&ID=2344076



Marcos de Quinto: “Una mentida new és molt més efectiva que un anunci”Per Marketing Dircomfidencial

Des de l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units fa un any i mig, les fake news han estat al centre del debat polític i social. Pràcticament, tots els àmbits han opinat sobre la intoxicació informativa, des de polítics, periodistes, empresa-ris... No obstant això, no s’havia tractat fins ahir la seva incidèn-cia en la indústria publicitària, en el marc del Fòrum Profes-sional de l’anunciant, organitzat per l’Associació Espanyola de anunciants.

Va ser Marcos de Quinto, exdirector de Màrqueting global de Coca-Cola, el que va introduir aquest debat. I ho va fer per expressar el que és -al seu judici- el major problema de la publi-citat en aquests moments: la seva falta de credibilitat .

“El problema és la crisi de la credibilitat de la publicitat. Para-doxalment, el contingut, que sí que té credibilitat, viatja millor en digital. Es pot escriure el que sigui a Internet i no estàs sotmès pràcticament a res”, mentre que “la publicitat ha de ser veraç per llei”, va dir de Quinto. En aquest context, l’ex directiu de Co-ca-Cola va sostenir que “s’està utilitzant el contingut per influir en la gent. Possiblement, un anunci de Donald Trump no funcio-ni massa bé, però un contingut fals a Facebook, si. Una mentida news és molt més efectiva que un anunci”, va sentenciar.

Per això, Marcos de Quinto veu urgent “prestigiar, entre tots, la publicitat perquè la gent li doni més credibilitat i sigui més efectiva”. Va recordar que “els mitjans, les agències han viscut de la publicitat, però no per a la publicitat”.

En aquesta línia, Pablo Alzugaray, fundador i CEO de Shackle-ton, va afegir que “la publicitat és molt més que fer anuncis. El veritable treball de la publicitat és influir”.

PUBLICITAT I MÀRQUETING

https://www.anunciantes.com/wp-content/uploads/2015/12/20110308_110454_Programa-VII-Foro-y-46-Asamblea.pdf

https://www.anunciantes.com/wp-content/uploads/2015/12/20110308_110454_Programa-VII-Foro-y-46-Asamblea.pdf



En la seva intervenció, Marcos de Quinto va ser molt crític amb l’efectivitat que generen les xarxes socials als anunciants que inver-teixen en aquest tipus de plataformes. “El que han de fer les com-panyies és no llençar tant els diners a Facebook, els sistemes de mesurament són bastant complicats”. Va insistir que les empreses, “en la seva lluita per ser modernes, estan moltes vegades tirant els diners. Jo no entro a Facebook ni a Instagram a veure anuncis”. Va afirmar, en definitiva, que “Social Media és l’estratègia digital de les companyies que no tenen estratègia”. En contraposició a això, de Quinto va animar a les empreses a que se centrin en l’”únic impor-tant per a l’anunciant”, que és “el retorn sobre la inversió”.

Un altre dels aspectes que va protagonitzar el debat celebrat a la seu de la CEOE va ser el paper de les agències en la publici-tat d’avui dia. Sobre això, Javier Rodríguez Zapatero, president

de l’Institut Superior per al Desenvolupament d’Internet (ISDI) i exdirector general de Google Espanya, va dir que “les agèn-cies de mitjans necessiten una transformació profunda a l’era digital. Ara el client té el poder, el que implica un canvi tant en l’organització, com en la cultura i en la manera de fer les coses. Les agències de mitjans encara no estan entenent això. Hi ha nous players, com les consultores, que a través de la transfor-mació digital de les companyies, comencen a entrar a la pota més publicitària”.

Zapatero va mantenir que companyies com Google i Facebook sí “comencen a conèixer molt bé quin és el retorn de la inversió. Això els permet saber en quin moment, amb quin missatge i a quin usuari impactar”. És per això que “la inversió hauria de ser cada vegada més transparent. És clau que “l’anunciant conegui quin és el rendiment de la inversió i inverteixi en base a això. No sé quantes agències de mitjans estan seguint aquesta política de transparència amb els seus clients”. De forma contundent, l’exdirector general de Google a Espanya concloure amb que “el negoci publicitari, tal com l’hem entès fins ara, ha mort”.

Alzugaray va opinar, en canvi, que “les bones agències sí que s’han adaptat” al nou paradigma publicitari. “Si no fos així, tots




els anunciants que confien la seva inversió en les agències tots els mesos estarien equivocats”. També va argumentar que “si les consultores estan comprant agències, serà perquè alguna cosa valem”.

Si és el cas, Félix Muñoz, consultor independent de màrqueting i comunicació, va apuntar que “l’agència ha tingut un enfoca-ment excessivament financer, no tan enfocat als resultats dels seus clients. Per mantenir els marges, el que fas és retallar costos, que afecten a la creativitat”.

Espanya és el país d’Europa amb menys frau publicitari a Internet

Espanya és un dels països del món amb menys frau publicitari a Internet, tot just va arribar en el segon semestre a l’4,9% en desktop, d’acord amb un estudi realitzat per Integral Ad Science a partir de l’anàlisi de gairebé 500.000 milions d’impressions globals. Segons aquest informe, en programàtica les pràctiques il·lícites ascendeixen al 6,7%, mentre que la compra directa re-gistra un 4,7% .

L’Estat espanyol presenta percentatges inferiors a la mitja-na global, que se situa en el 8,7%. De fet, Espanya és el país d’Europa on menys frau publicitari existeix (en alguns mercats arriba fins al 20%). No obstant això, malgrat que es parteix d’una millor posició, la veritat és que el frau publicitari ha cres-cut respecte al primer semestre de l’any passat, quan va ser del 3%.

Tot i que les xifres a Espanya són baixes, els experts coinci-deixen en que és precisament ara quan s’han de prendre me-sures per atenuar el frau i no esperar quan estigui generalit-zat. En aquest sentit, es recomana bloquejar les impressions fraudulentes, evitar impactar en màquines (Ip) infectades i en pàgines que habitualment acullen pràctiques il·lícites, fer servir els whitelist i els blacklist; així com utilitzar filtres pre-bid. (de Dircomfiencial)

El Govern espanyol vetarà l’ús de números mòbils en telemarketing

Les empreses de telemàrqueting cada vegada ho tindran més complicat. El Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital




d’Espanya ha proposat modificar la normativa per evitar que aquest tipus d’empreses facin servir números mòbils per a rea-litzar campanyes massives de venda de serveis.

En realitat la normativa actual ja impedeix l’ús d’aquests núme-ros per part de les empreses de telemàrqueting. Textualment assenyala que “els números atribuïts al servei de comunica-cions mòbils només podran ser utilitzats per a la provisió del servei telefònic disponible al públic a través de xarxes públi-ques de comunicacions mòbils”. No obstant això les empreses han trobat un racó legal que permet utilitzar aquests números per a la prestació de serveis d’atenció a clients. Per això algu-nes operadores de telecomunicacions, asseguradores o bancs estan utilitzant aquests números, a l’observar que els clients atenen més el telèfon si hi veuen un número mòbil en lloc d’un número llarg de centraleta.

Per acabar amb aquesta pràctica, la Secretaria d’Estat per a la Societat de la Informació i l’Agenda Digital (SESIAD) ha pro-posat prohibir expressament aquest ús. La modificació compta amb l’informe favorable de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Un cop aprovada la norma, i quan sigui publicada al Butlletí Oficial d’Estat, les empreses tindran

tres mesos per acabar amb aquest tipus de pràctiques. (de Re-ason Why)

La Cambra de Comerç espanyola intenta netejar la imatge de l’Estat

L’organisme culpa el procés sobiranista de generar un context d’inseguretat i inestabilitat econòmica. Sobta però, que el prin-cipal missatge que vol enviar a la comunitat internacional és que la democràcia espanyola és un Estat de Dret. Una imatge que en els últims temps s’ha vist greument afectada per la re-pressió de l’1-O, els empresonaments de líders sobiranistes i les retallades en drets i llibertats. La idea, segons publica El Mundo, és promoure que Espanya “és una democràcia que va haver d’aplicar de forma excepcio-nal el 155 de la Constitució davant l’intent il·legal de seces-sió”. La campanya de la Cambra de Comerç, que presideix l’empresari català, Josep Lluis Bonet, ha estat aprovada a la junta directiva, que representa, entre altres, grans grups com el Banc Santander, BBVA, CaixaBank, Telefònica o Iberdrola.




La campanya durarà set mesos i ha estat contractada a una agència britànica. Entre els objectius hi ha el de “combatre el dany de reputació patit per Espanya i Catalunya davant l’opinió pública internacional, focalitzant l’àmbit empresarial i econò-mic”. Segons les agències de comunicació aspirants consul-tades per El Mundo, el pressupost de 484.000 euros és molt limitat per aquest “desafiament” a falta de l’acció del Govern espanyol; però la Cambra de Comerç espera que sigui rellevant i eficaç malgrat que l’executiu de Rajoy no hagi aconseguit que en la premsa internacional s’entengui l’acció de l’Estat contra l’independentisme. (de Directe.cat)

L’Ajuntament de Barcelona lluita contra el canvi climàtic

Una campanya realitzada per Evil Love per a l’Ajuntament de Barcelona dóna a conèixer el “Pla Clima”, el nou compromís de la Ciutat Comtal. Els missatges, dirigits a tots els habitants de la ciutat, ofereixen mesures quotidianes per frenar el can-vi climàtic. L’agència creativa Evil Love, de la mà de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, ha creat una campanya en un to resolutiu, que s’allunya de la

culpa i el dramatisme habituals per demanar acció ciutadana. Així, l’eslògan de la campanya anima la col·laboració de mane-ra clara i directa: “El canvi climàtic ja és aquí. I cal que actuem”.

La campanya es recolza en mitjans exteriors i digitals. Totes les peces -gràfiques i audiovisuals- s’han creat al voltant de quatre protagonistes que representen la diversitat de la ciutat: un jubi-lat, una professora de mitjana edat, un jove fotògraf i una jove infermera. Són les persones exemplars i implicades que inspi-ren a la resta per fer front al canvi climàtic de manera individual i col·lectiva. (de Control Publicitat)




Auge i caiguda del big data: La tecnologia que ara avergonyeix a les marquesPer Puro Marketing

Quan fa uns anys començava a circular el terme big data, als periodistes ens convidaven a rodes de premsa i a esde-veniments en els quals es presentaven les grans avantatges d’aquesta tecnologia. El big data estava començant a estar de moda i començava la seva conquesta del mercat. Tot d’una es-tava en totes les conferències, en tots els esdeveniments tech

i en pràcticament arreu. D’aquí va saltar un dia a la premsa generalista i als reportatges que intentaven connectar amb el públic no especialitzat. El big data havia ja entrat en el discurs general i s’havia convertit en un element de moda, en una qües-tió destacada per assenyalar aquelles coses que marcaven el camí cap a l’èxit.

Però, és clar, passat el primer esplendor i els primers punts del big data com a element gairebé màgic i miraculós que ho havia de solucionar tot es va entrar en la fase en què al big data se li buscava la cara menys glamurosa. Va ser el moment en què es va començar a llegir, per així dir-ho, la lletra petita.

El big data es va començar a puntualitzar. No era una vareta màgica que ho arranjaria tot, sinó més aviat una eina que per-metia ajudar a ser millors i a solucionar aquests problemes si se sabia jugar amb ella. A això s’hi sumava que els propis consu-midors i els organismes relacionats amb la protecció de dades s’anaven convertint en cada vegada més crítics amb el big data i amb, sobretot, el que això suposava per a les empreses.

I ara, anys més tard d’aquell començament glamurós, haurà arribat el moment en què el big data s’ha convertit en un actiu

NOVES EINES



tòxic? Ningú nega la importància del big data i l’ús que per a les empreses pot suposar, però, estan començant a no voler tenir un terme que comença a tenir complicades connotacions?

Com expliquen a Quartz, el big data va ser en el seu moment l’amor de Silicon Valley. Ara s’ha convertit en el pària.

Tot d’una, ningú és d’aquestesAixò no vol dir que es deixin d’usar les dades i que es renunciï al seu potencial, però sí que les empreses comencen a intentar presentar-los d’una manera una mica més camuflat o amable. Google i Twitter, recorden en el mitjà nord-americà, han mini-mitzat en les seves últimes presentacions de resultats els seus negocis de dades.

Tant és així que el CEO de la primera companyia, Sundar Pichai, va arribar a dir que el més important del seu negoci de publicitat és la recerca i que aquí es basen en “informació molt limitada”, com poden ser les keywords. Twitter, per la seva banda, ha in-sistit que usen dades que són públiques, el que els fa diferents.

No van ser les úniques. Netflix ha assenyalat que ara són una empresa més de media que de tecnologia pura i Apple, que

encara no ha presentat resultats, també s’ha distanciat en una entrevista dels problemes de Facebook dient que ells no esta-rien en la mateixa situació que la xarxa social amb l’escàndol de Cambridge Analytics.

Totes estan intentant separar-se de la qüestió i posicionar-se com si “el problema de les dades”, després de l’escàndol de Facebook, no fos cosa que els toqués de cap manera.

La qüestió és per tant més cosmètica que una altra cosa. Al cap i a la fi, si s’analitza de manera objectiva el que totes aquestes companyies fan, totes fan servir dades i totes estan lligades a la informació d’una manera o d’una altra en el seu dia a dia i en les seves decisions. El que intenten fer és mostrar-se sota una llum diferent i si això suposa llançar als llops el big data concepte sembla que poc importa haver de fer-ho.

Música en streaming a tot el món

Cada vegada és més clar que la música viatja per l’autopista de l’streaming, d’aquí que la companyia Global Web Index hagi analitzat com la transmissió de música podria encaixar amb les

NOVES EINES



futures vies de creixement de les principals plataformes socials occidentals com Facebook, Snapchat, Twitter i Instagram. Ha-vent arribat al punt de saturació en molts mercats madurs, els gustos de Facebook busquen impulsar ingressos explorant o creant noves formes de compromís per afegir a les seves ofer-tes. És entreteniment, amb la música com a fabricant d’ofertes, que emergeix com un dels contendents més forts per definir el compromís per a un creixement sostingut.

No és difícil veure perquè oferir un servei de transmissió de música podria obrir importants fluxos d’ingressos per a les prin-cipals plataformes, especialment tenint en compte el seu abast i les seves impressionants freqüències diàries de participació. Les dades obtingudes també demostren que els usuaris de Fa-cebook, Snapchat, Twitter i Instagram passen més temps als serveis de streaming de música per dia de mitjana, i aquest compromís puja significativament entre els usuaris més joves.

La companyia Global Web Index ha elaborat una infografia del seu treball d’investigació i anàlisi, on fa una ullada a les ten-dències i comportaments de transmissió de música de tot el món, enumera els dispositius i serveis més populars de totes les regions i analitza les activitats, actituds i motivacions de les baixades de música a escala global per comprendre-ho millor. A la info hi veurem quines plataformes de transmissió són més populars; quins gèneres musicals prefereixen mil·lenaris; i com afecten aquests consumidors a les xarxes socials. Podeu llegir aquest treball de Global Web Index CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

NOVES EINES




Com serveix WhatsApp als periodistes

Christian Zárate, periodista i docent, explica a cdperiodismo que WhatsApp és una de les eines més efectives per als perio-distes per la seva immediatesa en la informació que de manera efectiva les utilitzen per facilitar una rapidesa de procediments tant intern com extern en els mitjans de comunicació. L’autor detalla les principals funcions d’aquesta aplicació que s’ha tor-nat fonamental per al treball periodístic dels comunicadors.

Identificació de fonts.- WhatsApp s’ha convertit en una eina d’informació i alertes per als periodistes per identificar un suc-cés o notícia a través de les fonts.

Proximitat amb les fonts.- WhatsApp és un mitjà social molt útil per al periodista i la seva proximitat amb les fonts d’informació. Avui dia la majoria de fonts tenen grups de WhatsApp (oficials i no oficials), on els periodistes sol·liciten o reprenen informació d’ells com: dades oficials, comunicats de premsa, àudios, foto-grafia, vídeos i estadístiques.

Contacte directe amb les fonts.- WhatsApp s’ha convertit en una eina més directa entre els periodistes i les fonts oficials (presidència, vicepresidència, ministeris) i no oficials per a una major immediatesa i exclusivitat de la informació.

Curador de continguts.- Aquesta eina s’ha convertit per als periodistes com a filtre i selecció de continguts per a les plata-formes socials dels mitjans de comunicació. S’ha tornat fona-mental a l’hora de pujar opinions, àudios, fotografies, dades i vídeos a la web social.

NOVES EINES



Enviar imatges per a plataformes socials i portals informa-tius.- Aquesta aplicació de servei de missatgeria instantània s’ha convertit en un recurs de molta utilitat per a periodistes i fotoperiodistes que volen enviar imatges amb una major rapi-desa que pel correu electrònic per a les plataformes socials i portals informatius dels mitjans de comunicació.

Enregistraments d’àudios.- Aquesta eina els serveix als pe-riodistes com un instrument de construcció per a les seves no-tes periodístiques i és una manera més fàcil per escoltar els àudios.

Compartir informació amb altres periodistes.- WhatsApp s’ha convertit en una eina més fàcil per als periodistes a l’hora de compartir informació (àudios, fotografies, vídeos, estadístiques), entre el mateix gremi periodístic. (Gràfic: cdperiodismo) (d’AEC)

Hello Media presenta Spoon, l’eina de multicanalitat en temps real

Hello Media ha presentat Spoon, una eina amb capacitat de processament d’imatges i vídeo en temps real. L’origen de

Spoon té a veure amb que en l’actualitat se segueixen manejant les campanyes online i offline de forma separada. Entre d’altres motius, se segueix fent aquesta separació perquè se segueix qüestionant la rendibilitat i la transparència dels resultats. No obstant això, amb Sppon, Hello Media aconsegueix unir els mons online i offline a través del real time.

L’eina, funciona activant determinats triggers offline. D’una ban-da, detectant en temps real elements que succeeixen en el món offline i activant en aquest moment campanyes digitals en Ad-words, Facebook, Instagram, Double Click, Mailchip i proxima-mante altres plataformes (act-on i adform). D’altra banda, l’eina funciona unificant la informació de passades, costos, emissions en temps real, tràfic i conversions per atribuir l’impacte aconse-guit gràcies a les campanyes.

L’atribució, que es fa en temps real, s’aconsegueix optimitzant i millorant les ràtios de conversió gràcies a que es pot impactar a l’usuari en el moment adequat. A més, s’analitza la competència i es pot aconseguir posicionar en línia. Finalment, i gràcies a una comunicació transmèdia, es poden manejar els canals online i ofli-ne com un únic canal, recollint el trànsit i/o continuant la comuni-cació offline al canal online i sense límit de temps. (d’El Publicista)

NOVES EINES



Facebook ho posarà més difícil per segmentar

Facebook segueix implantant canvis en el seu algoritme per fer front al escàndol de la filtració de dades a Cambridge Analytica. Entre les últimes novetats, planeja llançar la eina “clear history” (“historial transparent”) que permetrà netejar l’historial de na-vegació i l’hi posarà més difícil a les marques que vulguin seg-mentar targets per als seus anuncis. La nova eina permet als usuaris netejar la seva data de la xarxa social. Segons ha expli-cat el mateix CEO de Facebook, Mark Zuckerberg, clear history funcionaria de manera molt similar a l’esborrat de l’historial o les galetes del navegador.

Quant estigui en funcionament, els usuaris podran veure infor-mació sobre les apps i webs amb les que han interactuat i es-borrar aquestes dades de l’historial d’emmagatzematge de Fa-cebook. Zuckerberg ha comentat que la nova eina és una cosa que els defensors de la privacitat portaven demanant, sobretot arran de la filtració de dades de 87 milions d’usuaris No obs-tant, ha puntualitzat que podria perjudicar l’experiència d’usuari en haver de loguejar constantment i obligar a la pàgina a rea-

prendre les seves preferències cada vegada. A més, la nova eina podria tenir un impacte en el core business de Facebook atès que les marques no podran fer servir tot aquest data dels usuaris per personalitzar les seves comunicacions publicitàries. (de Reason Why)

NOVES EINES



3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de PremsaPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

“En el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa de 2018, faig una crida als governs perquè impulsin la llibertat de premsa i prote-geixin els periodistes. Promoure una premsa lliure és defensar el nostre dret a la veritat”, António Guterres, secretari general de les Nacions Unides

Els frens i contrapesos al poderLa llibertat d’expressió és un dret fonamental, segons estableix l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”.

Tenint en compte aquest dret, el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa és una oportunitat per: celebrar els principis fonamen-tals de la llibertat de premsa; avaluar la situació de la llibertat de premsa al món; defensar els mitjans de comunicació dels atemptats contra la seva independència, i retre homenatge als periodistes que han perdut la vida en el compliment del seu deure.

L’Organització per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO, l’agència que encapçala la commemoració d’aquest dia, ha triat aquest any com a lema el de “Els frens i contrape-sos al poder: mitjans de comunicació, justícia i estat de dret”. Es centra en qüestions dels mitjans i en la transparència del procés polític, la independència i l’alfabetització mediàtica del poder judicial, i la responsabilitat de les institucions estatals da-

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



vant del públic. El dia també ha estat una oportunitat per exami-nar els desafiaments actuals de la llibertat de premsa en línia.

A més, e tema d’aquest any posa en relleu el paper de la prem-sa en el desenvolupament sostenible, com a guardià de la transparència i l’estat de dret. I es recorden altres temes com els buit legals pel que fa a la llibertat d’expressió a la Xarxa i els riscos de regular el discurs en línia. La llibertat de premsa és essencial per a vetllar per la transparència i responsabilitat de les institucions que es requereixen per a complir amb les metes del Objectiu 16: Pau, Justícia i Institucions sòlides.

En aquest sentit, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de premsa, la Federació d’Associacions de Perio-distes d’Espanya (FAPE) ha volgut alertar sobre el retrocés de la llibertat de premsa a Espanya, fent un especial èmfasi a Ca-talunya, on segons aquesta federació, s’ha desenvolupat un cli-ma d’hostilitat cap a periodistes i mitjans estatals i catalans com a conseqüència del procés. “No obstant això, la crisi catalana i el tracte que se li ha donat als mitjans de comunicació en la seva cobertura no és l’únic aspecte que posa en perill la llibertat de premsa a Espanya”, afirma el comunicat a de la FAPE, afe-gint que “el manteniment de la Llei mordassa, segueix castigant

aquest sector”, ot recordant que durant el 2017, diversos perio-distes i fotoreporters han estat sancionats per la policia quan estaven complint en espais públics la seva missió de garantir el dret a la informació dels ciutadans.

El Regne Unit crea un sistema d’arbitratge per a diaris que ofereix alternatives a l’acció judicial per a les víctimes de la premsaPer Freddy Mayhew / Press Gazette

L’Organització de Normes de Premsa Independent està creant una versió obligatòria del seu esquema d’arbitratge de baix cost en un pas cap a un major compliment de les recomanacions formulades per la Investigació Leveson.

El pla ofereix una alter-nativa a l’acció judicial per a algú amb una “re-clamació real” contra




un diari nacional, per exemple, en un conflicte de difamació, pri-vadesa, protecció de dades o assetjament. L’ús de l’organisme costa un màxim de 100 lliures per al reclamant, però podria veure’ls concedits fins a 60.000 lliures esterlines amb danys agreujats en virtut de nous pagaments superiors.

IPSO és el més gran regulador de premsa del Regne Unit i entre els seus membres hi ha la majoria dels diaris nacionals, inclosos els títols Sun, Times, Mail, Telegraph, Express i Mirror. L’esquema d’arbitratge existent del regulador, que no és obliga-tori, permet als editors essencialment seleccionar els casos que accepten arbitrar. No obstant això, no ha realitzat cap arbitratge sota el règim de voluntariat des que es va establir el 2016.

Per tal que el nou esquema entri en vigor i sigui eficaç, els mem-bres s’han d’inscriure. Tenen fins aquest primer cap de setmana del mes de maig per a què li informin a l’IPS si s’adhereixen abans del règim en directe el 31 de juliol. Els que no s’hi inscri-guin es mantindran en el pla d’arbitratge voluntari, tot i que no tots els membres de l’IPSO estan inscrits per oferir arbitratge.

Matt Tee, director executiu de IPSO, ha dit: “Lord Justice Le-veson va destacar la importància de tenir un mitjà de baix cost

per a les persones que havien estat provocades per un diari per obtenir una indemnització, sense pagar les despeses judicials i judicials. “El nou esquema de l’IPSO fa exactament això”.

Una vegada que IPSO ha acceptat una reclamació d’arbitratge, un advocat sènior és nomenat com l’àrbitre que fa una decisió preliminar sobre alguns dels problemes centrals de la controvè-rsia, va dir Tee. “Això proporciona una base per a les converses de liquidació i pot indicar l’èxit probable de la reclamació.

“Si una de les parts vol continuar la reclamació, es dirigeix a una decisió definitiva, després de la qual l’àrbitre pot premiar els danys i les despeses, si la reclamació és correcta”.

El secretari de Cultura, Matt Hancock, ha dit que dóna la ben-vinguda al moviment, al que ha anomenat un “pas important per a una premsa gratuïta i equitativa”, però també ha afegit que “ara cal que tots els diaris vegin la necessitat d’inscriure’s per a facilitar un arbitratge real i barat al lector”.




El regulador de premsa IPSO fa campanya contra les noticies falses

Com un ampliació a la notícia anterior, aquesta setmana el més gran regulador de premsa del Regne Unit ha llançat una cam-panya de publicitat als diaris nacionals per dir als lectors que “les notícies falses no són benvingudes” en les publicacions que re-gula. L’Organització de Normes de Premsa Independent fa servir la campanya per ressaltar la marca “IPSO”, un símbol realitzat pels periòdics i revistes inscrits en el registre de premsa.

La marca IPSO, que es va iniciar al desembre de l’any passat, mostra als lectors que aquestes publicacions es mantenen dins les normes requerides pel Codi de Pràctiques de l’Editorial i s’han fet responsables de les resolucions del regulador finança-des per la indústria. IPSO va dir que el seu nou anunci estava dissenyat per fer notar que les notícies falses no són benvin-gudes allà on els lectors veuen la marca i subratlla que les pu-blicacions regulades per IPSO estan “compromeses amb alts estàndards i informes precisos”.

L’ús que fa IPSO del terme “notícies falses” vol dir que és “inexacta, distorsionada o mal representada”. El lector podrà reclamar si creu que una notícia no compleix aquests els pro-fessionals, si és enganyosa o distorsionada. IPSO validarà la queixa, si s’escau, podrà forçar un periòdic a publicar una correcció o una rectificació dient que ho van fer malament. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

Confia en plataformes vs periodisme

A tot el món, set de cada deu enquestats es preocupen que les notícies falses o la informació falsa es puguin utilitzar com a arma. A més, el 59 per cent diu que es fa cada vegada més di-fícil saber si una notícia ha estat produïda per una organització mediàtica respectada.

En general, els mitjans de comunicació han anat perdent la confiança de l’usuari, però, segons un informe de Goldman, el periodisme (és a dir, mitjans tradicionals i mitjans en línia) està recuperant certa confiança en comparació amb plataformes, enteses com a motors de cerca i mitjans socials (com Google, YouTube, Yahoo, Facebook, Twitter, et al.) La confiança en el




periodisme va saltar cinc punts durant tot l’any passat, mentre que la confiança en plataformes va baixar dos punts.

El gràfic que segueix va ser publicat per primera vegada pel FIPP (Federació Internacional d’Editors periòdics):

Tanmateix, un dels principals problemes és que les fronteres entre aquestes formes de comunicació es difuminen. “Algunes persones consideren que les plataformes formen part de “mi-tjans” (incloent-hi les xarxes socials (48%) i els motors de cerca (25%), al costat del periodisme (89%), que inclou editorials i organitzacions de notícies”. la confiança en la recerca social i la credibilitat de la comunicació entre iguals contribueixen a la disminució global de la confiança en els mitjans de comunica-ció, segons Edelman.

Aquest butlletí l’Edelman Trust Barometer del 2018, que revela un món de desconfiança aparentment estancada. La confiança de les persones en els negocis, el govern, les ONG i els mitjans de comunicació es va mantenir pràcticament sense canvis des del 2017 fins a 20 dels 28 mercats enquestats que ara es tro-ben en el territori de destil·ladors, un de l’últim any. No obstant això, els canvis dramàtics s’estan produint a nivell de mercat i dins de la institució dels mitjans de comunicació. CLICAR AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)





L’avanç de les fake news genera danys reputacions a institucions i companyies

La III Edició de l’Informe Approaching the Future 2018 ha posat de manifest l’increment de les fake news i com aquest augment amenaça a la reputació corporativa. L’estudi, que incorpora una enquesta realitzada al 60% de les empreses de l’Íbex 35, indica que la caiguda de la confiança en governs, empreses i mitjans de comunicació tradicionals i la popularització de les xarxes so-cials han creat el caldo de cultiu propici per al ràpid creixement i la difusió de les fake news. Aquestes han augmentat en 2017 1 365%, generant greus danys reputacionals a institucions i com-panyies espanyoles, generant tal desconcert que el 63% de les

persones reconeixen no saber distingir entre les notícies veri-tables i els rumors o falsedats. A més, l’estudi incideix que un 65% de la ciutadania a escala global rep la informació a través de plataformes de xarxes socials, motors de cerca o apps de notícies, i la confiança en els mitjans de comunicació tradicio-nals ha baixat el 64% al 22% . És a dir, hi ha un entorn en què la reputació de les institucions s’ha convertit en un intangible complex de gestionar.

A més, l’estudi (elaborat per Canvas Estratègies Sostenibles i Corporate Excellence Centre for Reputació Leadership) recull que la tendència que cobra més força en la gestió dels intan-gibles és la digitalització. En una escala d’1 a 10 la digitalitza-ció va obtenir un 9 de puntuació. Segons Àngel Alloza, CEO de Corporate Excellence “la importància que els professionals atorguen a la transformació digital demostra que les compan-yies són conscients de la revolució silenciosa que estan impul-sant els intangibles i de la urgent necessitat de dotar-se de sis-temes d’intel·ligència, monitorització i mesurament per prendre millors decisions, respondre a les expectatives i demandes dels seus grups d’interès i gestionar de forma integrada la reputació, la marca i la comunicació per garantir la consistència corporati-va i, en conseqüència, assolir l’excel·lència empresarial”.




Segons reflecteixen els resultats de l’estudi, també cobra impor-tància per a les empreses espanyoles el repte de la transparèn-cia (8,7), la gestió de la reputació en temps de desconfiança (8,5), el desafiant context de la postveritat (8,5) i les creixents expectatives sobre el lideratge social de les empreses (8,5). Pel que fa a la reputació, se sap que està en perill pels ciberatacs; de fet, l’estudi indica que les companyies espanyoles han hagut de parar les seves operacions al voltant de 17 hores de mitjana a l’any com a conseqüència d’aquests ciberatacs.

Els lectors d’El Butlletí poden accedir gratuïtament a l’estudi Approaching the Future 2018 CLICANT AQUÍ (d’AEC)

El MIP ofereix gratis el seu llibre “Pistes i tendències sobre la innovació periodística” Amb motiu del seu cinquè aniversari, el bloc del Màster en Inno-vació en Periodisme (MIP) de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (País Valencià) ofereix la descàrrega gratuïta del seu lli-bre “Pistes i tendències sobre la innovació periodística”. Aquest llibre recull una selecció de 66 articles publicats al llarg dels

cinc anys d’existència del bloc. Segons Jose A. García Avilés, coordinador Mòdul Audiències de la UMH, en aquest llibre el lector trobarà sucoses aportacions sobre la canviant realitat dels processos i les tendències que impulsen la innovació en els mitjans, en qualsevol de les seves àrees: els productes i formats, l’organització de les redaccions, la distribució de con-tinguts, la interacció amb les audiències i els models de negoci. “Perquè innovar en periodisme exigeix treball i esforç, més que genialitat. Requereix coneixement, determinació i passió. I és que les innovacions sorgeixen amb petits passos, sense gran-diositat. De fet, ningú pot predir si acabaran funcionant fins que no s’apliquen en la pràctica”, escriu García Avilés. Us podeu descarregar el llibre CLICANT AQUÍ (Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

El TERMCAT publica la Terminologia del triatló

El TERMCAT publica la Terminologia del triatló, que ha estat elaborada amb la col·laboració de la Unió de Federacions Es-portives de Catalunya i l’assessorament d’experts vinculats a la Federació Catalana de Triatló. Conté prop d’un centenar de






termes bàsics d’aquesta pràctica esportiva que aquests darrers anys s’ha popularitzat considerablement a casa nostra.

El diccionari inclou termes relacionats amb els esports que in-tegren el triatló —natació, ciclisme i cursa a peu— i les transi-cions de l’un a l’altre (àrea de transició, línia de desmuntatge, segment de ciclisme), el material requerit (porta-xips, sabatilla de ciclisme, vestit de triatló), el reglament (anar a roda, àrea de penalització, doblat, sortida per onades) i les modalitats d’aquesta pràctica esportiva (duatló, quadriatló). Cada entrada conté les denominacions catalanes, una definició, equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes explicatives. El nou diccionari forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT. (d’AEC)

Formació al Col·legi de Periodistas

Creació de vídeos professionals amb el mòbil.- Barcelona. Dilluns 7 i 14 de maig (de 15:30h a 19:30h) - Els participants en aquest curs, impartit per Jordi Flamarich, aconseguiran que els seus enregistraments amb el mòbil o la tauleta deixin de semblar amateurs i aprendran a elaborar peces amb qualitat

professional, aptes tant per difondre a través de mitjans com per satisfer les necessitats audiovisuals de la seva organització o client.

Com dissenyar un pla de màrqueting digital - Nivell avançat.- Barcelona. Dimarts 8 i 15 de maig (de 09:30h a 14:30h) - Crear un pla de màrqueting digital és el primer pas per utilitzar els mitjans digitals i aconseguir els teus objectius empresarials. En aquest curs, a càrrec de Pilar Yépez, fixarem les bases de com elaborar un pla de màrqueting en l’entorn digital que ens permeti marcar un camí clar, amb objectius específics i mesura de resultats.

Redacció de crítiques i reportatges de gastronomia.- Barce-lona. Divendres 11 de maig (de 09:30h a 14:30h) - Aquest curs, dissenyat per Trinitat Gilbert, dona a conèixer les principals claus narratives del periodisme gastronòmic, una especialitat emergent tant en els mitjans informatius com en l’àmbit de la comunicació d’empresa, i que té les principals fonts mundials expertes a Catalunya (Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Rusca-lleda i altres).

Narratives multimèdia: innovar per a un nou públic.- Barce-lona. Dimecres 16 i 23 de maig (de 09:30h a 14:30h) - Aquest




curs, dirigit per Nereida Carrillo, ensenya a elaborar fotografies interactives, mapes per a internet, cronologies interactives, his-tòries a partir d’elements de xarxes socials, àudios integrats en textos, vídeos interactius i reportatges multimèdia.

Reinvenció professional: emprenedoria online a partir d’un blog.- Barcelona. Dijous 17 de maig (de 09:30h a 14:30h) - El participants d’aquest curs, a càrrec de Francesc Soler, desco-briran què cal tenir en compte a l’hora de crear un blog que generi moltes visites i quines formes hi ha per convertir-lo en una font d’ingressos estable.

Tècniques de comunicació i expressió escrita.- Barcelo-na. Divendres 18 i 25 de maig (de 09:30h a 14:30h) - A través d’aquesta formació, impartida per Montse Sanahuja, els assis-tents aprendran a redactar de manera clara, professionalitza-da i adaptada als diversos documents corporatius. Aprendran també a dotar l’escriptura d’intencionalitat, quan calgui ser persuasius i coneixeran diverses eines que facilitaran la tasca d’escriure en el seu dia a dia. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació

centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Són BONIFICABLES, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i gestionem els tràmits per poder-ho fer sense càrrec.




Periòdics universitaris per garantir el futur dels periodistesPer AP News

Els periodistes universitaris amb passió per donar veu als sense veu estan parlant per si mateixos en una campanya que combat algunes de les mateixes forces que han colpejat els diaris a tot el país, ja que els mitjans digitals han impedit imprimir vells i nous periòdics.

Durant anys, mentre els ingressos publicitaris han disminuït, els editors universitaris han patit en relatiu silenci. Alguns han fet us del crowdsourcing de diners, mentre que altres han confiat

en les donacions d’antics alumnes per ajudar a mantenir els periòdics independents a flotació. Però per a molts, la tasca s’ha demostrat massa gran, i els estudiants s’han vist obligats a reduir les seves operacions.

“Els estudiants de periodisme que treballen en diaris universi-taris i que esperen fer una carrera en el periodisme són cons-cients que el model tradicional ja no funciona -la publicitat no paga prou per mantenir una redacció com alguna vegada va passar, especialment per als diaris i revistes”, ha dit Gordon Crovitz, cofundador de Press+ en una declaració. “Els periòdics universitaris necessiten trobar noves fonts d’ingressos, incloent noves formes de recol·lectar ingressos dels usuaris, els que valoren més l’accés a la informació”.

Durant les últimes setmanes, el moviment Save Student News-rooms (una campanya per educar a les persones sobre els rep-tes als quals s’enfronten les redaccions dirigides pels estudiants) ha sorgit dels periodistes universitaris més afectats. A través de campanyes de mitjans socials, esdeveniments de sensibilització i editorials, més de 100 redaccions dels Estats Units van utilitzar les seves plataformes dimecres passat per mostrar perquè és important que segueixin sent viables i independents.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



“Vull que més persones pensin en com les publicacions univer-sitàries integrals i les publicacions locals estan per mantenir-ho tot sota control i ser un control de vigilància en general”, va dir Jemima McEvoy, redactora en cap de Washington Square News a la Universitat de Nova York. “Perquè si no les fem pos-sible, crec que la gent sens dubte ho notarà”.

Un nombre creixent de redaccions independents han necessitat reconsiderar si volen tornar o no a afiliar-se a les seves univer-sitats o oficines d’obertura. Als redactors de tot el país, la pos-sibilitat d’una supervisió administrativa representa un obstacle per la seva llibertat i una potencial amenaça de censura.

Una editorial, que va aparèixer dimecres, explicar els esforços realitzats per periodistes estudiantils que posen hores en el que estimen i adverteixen contra la invasió universitària. El raona-ment és perfecte: “Aquestes històries són importants. No es concedeix la independència als mitjans universitaris: es guanya cada dia. Les nits es fan llargues a la redacció escrivint històries de trencament, saltant-te classes per anar a conferències de premsa i aprendre a cobrir la mort i el dolor simultàniament. No es renuncia quan un funcionari de la universitat et truca al te-lèfon mòbil i es queixa d’una història, o quan algú amenaça per

correu electrònic en posar-te una demanda. Està fent el millor treball possible amb uns pocs recursos preciosos”. I conclou: “No podem fer callar la veu del cos de l’estudiant”.

La iniciativa Save Students Newsroom va començar després que un reporter de la Universitat de Florida va veure a Twitter que el pe-riòdic de l’escola de Texas estava en crisi. Melissa Gomez, redacto-ra en cap de l’Alligator Independent de la Florida, va considerar que el consell de The Daily Campus de Southern Methodist University havia decidit que el diari estudiantil independent tornaria a afiliar-se a SMU i continuarà només en línia. Frustrat per la notícia, Gómez i els seus editors gerents del Alligator van decidir actuar.

Quan l’Associació de Mitjans de Comunicació College va fer una enquesta als seus membres l’any passat, va trobar que al voltant del 30% dels enquestats havien reduït la quantitat de números que imprimien per fer front als descensos del finança-ment. Gairebé un 20% va informar que els seus ingressos en anuncis havien baixat entre un 10% i un 20%, mentre que altres experimentaven un descens encara més gran.

A NYU, McEvoy s’ha vist obligat a reduir el periòdic a quatre pàgines i rebaixar la seva distribució. Mentrestant, Gómez ha




retallat la freqüència de la publicació impresa d’Alligator, a tres vegades per setmana. I a mesura que Glenn Rohrbacker i el personal intenten fer que el butlletí d’informació de la Universi-tat de New Haven sigui independent, ja han canviat la impressió setmanal a la quinzenal, amb més retallades que es veuen a venir. “La impressió pot ser el nostre futur, però no és el nostre futur”, va dir Rohrbacker.

Per als periodistes estudiantils, les pèrdues que sofreixen les seves redaccions tenen repercussions generalitzades. Per a un, els diaris universitaris són un camp de formació per als fu-turs periodistes i editors. Però els estudiants també argumenten que estan omplint una necessitat a les comunitats on els mi-tjans locals ja no tenen personal o estan fora del negoci. “Tenim la responsabilitat de compensar aquest forat”, va dir McEvoy.

En l’últim any, les redaccions dels estudiants sovint es van tro-bar a l’epicentre de trencar històries nacionals. Les notícies estatals del Michigan State van cobrir les denúncies de mala conducta sexual que envoltaven a l’entrenador de gimnàstica Larry Nassar. A la Universitat de Syracuse, els periodistes del Daily Orange han estat destapant històries sobre una fraternitat del campus acusada de racisme.

Els diaris de les universitats també treballen per fer que els seus companys de feina siguin responsables econòmicament. Gómez va dir que, al Alligator, el seu equip ajuda a garantir que el govern estudiantil posi un pressupost de 20 milions de dòlars a bon ús, com pot ser, per exemple, garantir un servei d’advocacia per als periodistes universitaris que ben sovint ha quedat palès que és necessari.




Com participar en els comentaris: una guia del periodistaPer Alexandra Bowen / The Coral Project

Estimo que aquesta guia ajudarà els periodistes a interactuar amb l’audiència, tractar els abusos i trobar un valor real en els comentaris.

Hi ha almenys quatre bones raons per a que un periodista pugui participar en els comentaris sobre els seus articles: Per millorar la qualitat dels comentaris; per crear un públic fidel per al vostre treball; augmentar la confiança de les persones en el vostre treball; per trobar noves idees de la història, fonts, connexions.

1. Millorar la qualitat dels comentaris.- Només per estar pre-sent, la qualitat del discurs millorarà. Un estudi de comentaris sobre més de 70 articles del Centre de Mitjans de Comunicació de UT-Austin va trobar que un periodista dedicat als comenta-ristes, comentaris singulars va baixar un 15% en comparació amb articles en què els periodistes no es van comprometre. És com si el professor de sobte entrés a l’aula; la gent comença a comportar-se millor.

També haureu d’informar o eliminar els comentaris defectuosos d’hora, perquè els informes més abusius es mantenen, és més probable que impedeixin que les persones deixin contribucions productives, tal com demostra aquest estudi Pew del 2017.

2. Augmentar la confiança de la gent en el vostre treball.- En un moment en què la confiança en el periodisme està en un mínim històric, construir una relació amb el públic és una forma essencial de restaurar la confiança en el vostre treball. Tal com Craig Silverman va escriure en l’informe de l’American Press Institute (API) “Construir la credibilitat a través de la trans-parència”, “Una de les maneres més importants en què els pe-riodistes i les organitzacions de notícies guanyen la confiança del públic és que sigui transparent sobre qui som i el treball que

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA

www.pewinternet.org/2017/07/11/online-harassment-2017/

https://www.americanpressinstitute.org/publications/reports/strategy-studies/transparency-credibility/

https://www.americanpressinstitute.org/publications/reports/strategy-studies/transparency-credibility/



fem. “Podeu fer-ho responent preguntes sobre el vostre treball i entrant en discussions respectuoses sobre la metodologia dels vostres informes.

La iniciativa Trusting News de la RJI ha modelat altres maneres d’augmentar la confiança mitjançant un diàleg amb la vostra co-munitat. Aquí teniu un bon exemple de la seva recerca d’una sala de premsa que respon a preguntes per augmentar el com-promís i la confiança.

3. Crear un públic fidel per al vostre treball.- Durant molts anys, Joel Achenbach ha tingut una sèrie de comentaristes so-bre el seu treball al Washington Post que són tan lleials que van obtenir el seu propi sobrenom (“el Boodle”). Es reuneixen, es dirigeixen a esdeveniments on parla i suggereixen idees per a les històries. En general, però, es troben pràcticament a la secció de comentaris dels seus articles.

Aron Pilhofer, exdirector executiu de Digital a The Guardian, veu un compromís que inclou comentaris com “fonamental-ment bàsics per a qualsevol publicació que consideri que la conversió és una cosa important”. “Amb això vull dir payday, subscripcions, membres, o donacions”. Si voleu crear lleialtat,

heu d’establir i mantenir relacions permanents amb les vostres comunitats. I el valor del vostre treball no s’aturarà aquí.

4. Per trobar noves idees de la història, fonts, connexions.- La Guia del centre de remolc de Crowdsourcing informa que “les redaccions han de demostrar un compromís actiu i recompen-sar la comunitat durant el procés de crowdsourcing, participant activament en comentaris o actualitzant els contribuents sobre el progrés d’una història, per fomentar més contribucions”.

Fergus Bell, consultor de News at Dig Profondament Media i un ex editor de l’AP, va explicar el valor de la participació en el lloc al Fòrum Mundial d’Editors el 2016: “Com més us penseu en com treballa amb el vostre públic per capturar el contingut que podeu afegiu context a, més probable és que vinguin a tu en comptes de publicar-lo en una plataforma [privada] o enviar-lo a un competidor”.

Els consells dels comentaristes poden generar grans històries. Un estudi acadèmic de les pràctiques de redacció de The Guardian respon a això, mostrant com els comentaris al seu lloc proporcionen als periodistes nous avenços i perspectives útils sobre el seu treball.


https://trustingnews.org/theme/engage-authentically/?type=comment-interaction

http://niemanreports.org/articles/the-future-of-comments/

https://towcenter.org/research/guide-to-crowdsourcing/

http://www.wan-ifra.org/sites/default/files/field_media_image_file_attach/WAN-IFRA_Trends_Newsrooms_2016.pdf

http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1940161215581926



Com implicar-se de manera productiva en els comentarisSi voleu participar en els comentaris, és important abordar aquest treball de la manera correcta.

En el seu informe API “Les millors maneres de construir l’audiència escoltant i comprometent amb la vostra comunitat”, Mónica Guzmán suggereix tres maneres de mostrar-se en la conversa: Respon, anima i guia.

Respon: responeu a les preguntes vàlides, proporcioneu infor-mació on sigui útil i es mostri aviat.

Anima: agrair a les persones els seus comentaris productius. Si els fa sentir escoltats, els demostres que estas escoltant, llavors la gent se sentirà recompensada s’animarà a fer-ho de nou.

Guia: permet que la gent sàpiga amb anticipació que llegirà els comentaris. Podeu fer-ho publicant un comentari o també fent preguntes als lectors al comentari .

Recordeu que escrivint en els comentaris, esteu representant tant a vosaltres mateixos com a l’empresari. Això vol dir que

també has d’assegurar-te que estiguis en l’estat d’ànim correc-te quan entres. Ara bé, dos consells més: No haureu de res-pondre a tot i tampoc no haureu d’estar d’acord amb tot. Per obtenir més informació sobre aquest tema, Julia Haslanger ha escrit una gran peça sobre la forma d’involucrar de forma pro-ductiva els comentaris.

Finalment, què he de fer si veig abús en els comentaris?. És important no deixar-los dominar l’espai. Si veus alguna cosa desagradable o abusiu, hi ha dues bones opcions disponibles: informe/suprimiu-lo o, si no augmenta el nivell de trencament de les regles del vostre lloc, simplement ho podeu ignorar.


http://niemanreports.org/articles/getting-the-most-out-of-comments-a-guide-for-journalists/

https://medium.com/@JuliaJRH/hey-reporters-an-alternative-to-dontreadthecomments-jump-in-3e1b6597c500



Albert Sáez: “Intuïm que en els pròxims anys haurem de redefinir el concepte de mitjà”Per À.G. / Diari Ara

Albert Sáez ha sigut president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, secretari de Comunicació de la Generali-tat i, en la seva última etapa, fins fa poques setmanes, director adjunt d’El Periódico. Com a professor universitari de la Facul-tat Blanquerna, ha sigut l’encarregat de dirigir l’estudi Outlook

Blanquerna 2018 sobre el sector. El seu últim llibre és El perio-disme després de Twitter (3i4), guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig, l’any 2015.

La creació d’un nou model de negoci genera poca preocu-pació entre els enquestats. Creu que és perquè es perce-ben alternatives millors o perquè no hi ha prou consciència de la necessitat de reformular aquests models?La nostra impressió és que aquesta preocupació no ha arribat als directius i els treballadors de les empreses de comunicació. Pensem que l’impacte de la desintermediació -que no afecta només aquest sector- fa ineludible afrontar aquest repte. El més rellevant, per exemple, del pla del New York Times per al 2020, és justament aconseguir que la principal font d’ingressos siguin els lectors i no la publicitat. Això ens sembla rellevant.

Un de cada quatre enquestats creu que els perfils que es busquen en el seu sector són de persones disposades a treballar amb salaris baixos. Percep que la precarització del sector augmentarà o disminuirà?Seria estrany que en un context general de devaluació dels sa-laris el sector de la comunicació no en patís els efectes. Però també tenim la sensació que el fet que aquest no sigui el prin-

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



cipal vector de creació d’ocupació indica que podríem estar al final d’aquest període i a prop de marcar un punt d’inflexió.

Les dades globals inclouen professionals de camps diver-sos, com els gabinets de comunicació o la publicitat. L’atur entre els periodistes dels mitjans continuarà creixent?Intuïm que en els pròxims anys haurem de redefinir el concepte de mitjà. The New Barcelona Post és un mitjà de comunica-ció? Netflix és un mitjà de comunicació? Mentre continuem fent servir indicadors antics per observar el món nou, possiblement arribarem a conclusions esbiaixades. El mateix concepte de ga-binet de comunicació o de gabinet de premsa està superat per l’actual dinàmica del periodisme de marques i per la necessitat de tenir cura de tots els continguts que genera una empresa o una institució. Massa vegades volem posar vi vell en botes noves.

Han demanat fins a quin punt el clima polític general condi-ciona el futur del sector. A quina conclusió arriba?Generalment la preocupació existeix, però no ocupa el primer lloc entre els enquestats. Sí que hem detectat que és molt més intensa en el sector audiovisual, entenem que com a conse-qüència del pes que té el sector públic a través de la CCMA.

Pensem que aquest hauria de ser un motiu de reflexió per a la classe política, no fos cas que allò que es va evitar que perillés amb l’aplicació de l’article 155 ara perilli per decisions pròpies del Parlament de Catalunya.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



Del Social Media al Private MediaPer Reason Why

Des de la popularització de Facebook, Twitter, Instagram i la resta de les principals xarxes socials hem viscut en un desen-frenament de compartició d’informació, fotos, activitats, dades personals, etc. Molts segueixen practicant sense problema, però comença a sorgir un moviment de conscienciació global sobre la publicació de continguts de manera pública i sense control.

Els usuaris segueixen volent compartir informació, però amb més control, en molts casos només amb un grup reduït de con-tactes i no en una xarxa social oberta, sinó de manera privada, i aquí és on apareixen amb força les aplicacions de missatgeria.

Per descomptat, l’escàndol de Facebook ha impulsat encara més aquesta tendència i sembla que l’usuari està madurant, és més conscient dels riscos sobre l’exposició de la informació.

La nova tendència va de la mà de la popularització d’apps de missatgeria, gràcies a la baixada de preus dels smartphones i de les tarifes de dades. De fet, les quatre grans apps de missat-geria (WhatsApp, Messenger, WeChat, Viber -sense incloure Telegram-) ja superen en usuaris actius al mes a les quatre grans xarxes socials (Instagram, Facebook, LinkedIn i Twitter) segons les dades de l’informe de BI Intelligence (un informe de pagament).

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI

https://www.businessinsider.com/intelligence/research-store

https://www.businessinsider.com/intelligence/research-store



La primera fase de la popularització de les apps de missatgeria s’ha centrat en el creixement, afegint característiques més aviat bàsiques. No obstant això, en una segona etapa -en la qual ja estem entrant- el focus es posarà a la monetització de serveis dins de les apps, cosa que ja es comença a veure en les asiàti-ques WeChat, KakaoTalk o Line.

Com afecta això a les marques i als equips de màrque-ting?.- D’una banda hi ha una clara crisi del trànsit social, que ja ve manifestant-se en els últims anys com s’aprecia en el gràfic inferior de Shareaholic. Del 2013 al 2016 el tràfic social cap a pàgines web va experimentar una gran pujada des de les xarxes socials, especialment des de Facebook, tant que va su-perar a l’orgànic. No obstant això, la tendència torna a canviar el 2017, el tràfic social cau i torna a pujar l’orgànic.

Si a això li sumem els nous canvis en l’algoritme de Facebook, que han afectat moltíssim l’abast gratuït de les publicacions de mitjans de comunicació i marques, juntament amb la tendència de l’usuari cap al private sharing en apps de missatgeria, la pre-visió per 2018 és que el trànsit social seguirà en caiguda lliure.

El futur del Private Media.- Les dades i tendències semblen anunciar un moviment en la compartició de continguts des de les xarxes socials feia les apps de missatgeria. Això unit als nous serveis que integraran les apps faran que les empreses, actualment molt enfocades a xarxes socials, comencin a de-dicar bona part dels seus recursos a estratègies i accions de màrqueting en les pròpies apps de missatgeria.

Aquest moviment ajudarà a resoldre també els problemes deri-vats del private sharing, l’anomenat dark social. Segons les da-des de RadiumOne el 82% dels continguts compartits a través del mòbil es fa a través de dark social i el 70% de tots els con-tinguts a nivell mundial es comparteixen a través de dark social.

Mentre evoluciona la situació és aconsellable que els editors de blocs i webs de contingut incloguin botons rastrejables per als Private Media, és a dir, botons sota els continguts per compar-




tir en WhatApp, Telegram, SMS, email, etc, usant ShareThis o algun altre servei similar, és clar si són campanyes utilitzar les etiquetes UTM de Google Analytics. D’aquesta manera s’evita en gran mesura que l’usuari hagi de copiar i enganxar la URL, causant del dark social, i que fa difícil analitzar el trànsit.




Les “fake news” salvaran el periodismePer Marta García Aller / elindependiente.com

Quan fa segle i mig Jules Verne va imaginar en Ahir i Demà el periodisme en l’any 2889 va albirar un futur en què la gent ja no llegiria el diari. En aquest mil·lenni no farien falta rotatives ni impremtes. I en això tot apunta que va encertar. Imaginava un futur en el qual els periodistes anomenaríem per una mena de “periodisme telefònic” en què amb un fonotelèfon els abonats

conversen personalment amb els reporters per explicar-los per-sonalment les notícies. En realitat, també en això va donar en clau. Si al segle XIX i XX arribaven a través del paper, ara les notícies les trobem, fonamentalment, al telèfon. Encara que no de viva veu com va imaginar Verne, sinó digitalment. Més del 70% dels lectors d’El Independiente llegeixen aquest mitjà a través del seu mòbil.

El que el visionari escriptor no va aconseguir a preveure va ser que en el futur la informació pogués ser gratuïta a més de digital. A diferència dels abonats dels “gabinets fonogràfics” que imaginava Verne, la majoria dels actuals consumidors de mi-tjans en línia, no solen pagar per aquests. Tan sols el 9% va pa-gar per notícies digitals en 2016, segons l’informe Digital News Report 2017. La publicitat, a més, no remunta perquè se’n va a les xarxes socials com Facebook, que és on més temps passen els lectors. I els anunciants, això no ha canviat des de temps de Verne, sempre van on hi ha la gent. En 2017, els mitjans més utilitzats per l’audiència van ser: la televisió (77%), les xar-xes socials (58%), els diaris digitals (53%) i els diaris impresos (48%). I aquest últim és l’únic format incompatible amb el te-lèfon intel·ligent.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Models de pagament en mitjans onlineEl periodisme està en una cruïlla de la qual depèn no només el futur d’aquest negoci, sinó de com va a informar-se la societat del futur. “El negoci del paper està en retirada i en el negoci di-gital encara no es veu clar el model”, resumeix Miquel Pellicer, professor de Comunicació Corporativa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autor del llibre La Comunicació en l’era Trump.

Els digitals ho tenen complicat, però als mitjans impresos els experts ja els donen per insostenibles a mig termini. “Els mi-tjans exclusivament digitals pateixen la incertesa d’un model de negoci que encara no està clar, però compten amb l’avantatge de no tenir deutes ni la pressió d’un producte imprès en declivi que dispara els costos fixos”, explica Alfonso Vara, sotsdirector del Màster en Gestió d’Empreses i Comunicació de la Univer-sitat de Navarra. “Els mitjans tradicionals es troben davant la paradoxa que la més gran via d’ingressos és el paper, però la seva distribució s’està desplomant i paradoxalment són els que menys futur tenen”.

Els diaris impresos han perdut més de 850.000 seguidors no-més el 2017, segons l’EGM. Hi ha 9,6 milions de lectors diaris, segons les xifres oficials, la meitat que fa 10 anys. “El que perd l’imprès no ho compensa el que creix el principal i a més els tres grans grups espanyols que més inversions podrien fer per reinventar-se, Vocento, Unidad Editorial i Prisa, arrosseguen un deute enorme que qüestiona la seva viabilitat”, afegeix Vara.

Pagarem per llegir notícies en línia?En el fascinant relat que Jules Verne fa de la jornada d’un pe-riodista al segle XXIX, la informació no només viatja per telèfon,




també hi ha la fotografia a color i fototelegrames que recorden a les xarxes socials. Però també retrata un magnat dels mi-tjans, Francis Bennet, l’amo del Earth Herald, que amb la seva innovació del periodisme telefònic s’enriqueix fins pastar la for-tuna més gran de la Terra. En el futur que vivim avui, però, els mitjans digitals no són cap negoci pròsper. Ni ho seran mentre continuïn sent gratuïts.

“És el moment per començar a construir un model de paga-ment”, afirma Pepe Cerezo, consultor de mitjans en Evoca Me-dia i autor del llibre de pròxima publicació Els mitjans líquids. La transformació del model de negoci. “Hi ha poc temps més per pensar-s’ho perquè sense pagament dels mitjans digitals no seran viables. No podem esperar que la inversió publicitària remunti perquè no hi ha un transvasament directe ni remuntarà molt més. Aviat veurem proliferar sistemes de pagament a mi-tjans digitals perquè el mercat ho necessita, encara que no serà fàcil convèncer l’usuari”, reconeix.

La clau perquè l’usuari estigui disposat a pagar, segons aquests experts, és que el contingut que se’ls ofereix marqui la diferèn-cia respecte al que troben gratuïts en línia. “Fins ara els digi-tals havien apostat per un model de negoci pensat per generar

grans audiències, forçant titulars per augmentar la quantitat de clics, però cal tornar a la qualitat, al que la gent està disposada a pagar”, insisteix Cerezo. “I en un món saturat d’informació gratuïta cal invertir molt en qualitat per diferenciar-se. Els mi-tjans anglosaxons als quals els està funcionant el model de pa-gament tenen equips de 10 i 12 persones només per a vídeos”.

“Posar murs de pagament amb el mateix tipus de contingut que et pots trobar en obert no és la solució”, adverteix Pellicer da-vant els rumors que les grans capçaleres del panorama estatal espanyol podrien estar preparant tancar part dels seus contin-guts en els propers mesos. “Cal diversificar continguts i serveis, amb platós de televisió i estudis de ràdio. Cal diversificar també la relació amb l’audiència, perquè un mitjà és molt més que un proveïdor de notícies, i afavorir la idea dels micropagaments”.




Ingressos i circulació de mitjans

Ens havíem acostumat a que la informació fos gratuïta en línia, sense adonar-nos que el que era gratis també era la desinfor-mació. En l’últim any, l’auge de les notícies falses i els rumors virals, l’escàndol ha arribat fins i tot a qüestionar al Congrés dels EUA fins a quin punt van poder determinar la victòria de Donald Trump, s’ha consolidat com una de les grans amenaces del periodisme. Però potser és la seva gran oportunitat.

Davant l’abundant desinformació i la saturació de notícies, el servei al que molts experts en mitjans veuen més futur és el d’aquelles capçaleres que no només tinguin la credibilitat que la xarxa està perdent, sinó que a més els seleccionin el rellevant entre tant de soroll. “Una selecció de bons temes de qualitat entre tot el marasme que certifiqui tenir bones fonts serà cada vegada més valorat”, afirma Vara.

El percentatge d’espanyols disposats a pagar per notícies digi-tals està estancat en el 9%. I els que tenen intenció de pagar en el futur van caure l’any passat del 18% al 11%. Però això no és necessàriament una mala notícia si es posa en context. Els que compren només diaris impresos van caure en 2017 del 48,3% al 35,2%, però segons Diginews es manté el percentatge d’internautes duals (7%), que paguen per notícies impreses i digitals. “La gent que està disposada a pagar per la informa-ció està estimat al voltant del 10% de la població, però és un percentatge similar a la gent que pagava per llegir en paper”, afirma Vara. “El diari al quiosc també el comprava habitualment una minoria de la població i la resta en tenia prou amb el tele-notícies. Tampoc hem canviat tant”.




“Ara que el mercat d’informació és híperabundant, la gent no pagarà pel que pot trobar gratis a Google”, sentencia Pellicer. “No és que no valorin el cost de fer periodisme, però cal oferir alguna cosa diferent perquè estiguin disposats a pagar. Els sis-temes de subscripció no tenen perquè ser a tot el contingut. Di-verses plataformes seleccionen continguts de diversos mitjans i pagues per articles, com Bendle, un projecte holandès que és com un Spotify dels mitjans”.

“Si tens aspiracions que algú et pagui per llegir-te, has de conèi-xer molt bé als teus lectors”, afegeix Pellicer. “Als subscriptors digitals cal mimar-los molt i resoldre’ls necessitats concretes. No només és qüestió de donar-los notícies, també saber-les seleccionar. Estalviar-los temps i fer-los sentir especials”.

Spotify dels mitjans“L’ecosistema digital a nivell mundial no pot viure només de la publicitat”, diu Cerezo. “Els anys en què això ha estat gratis eren un miratge. Alguna vegada li direm als nostres fills que vam conèixer una internet que era gratis. L’ecosistema digital està buscant nous sistemes de pagament, però no se li poden aplicar les mateixes normes del món offline”, afegeix Cerezo. “La dicotomia no pot ser o pagament o publicitat. Han de con-

viure les dues i combinar-ho amb el valor de la dada de la subs-cripció per enriquir la publicitat “.

La qüestió està en quant cobrar i, sobretot, per quins serveis. The New York Times i Financial Times i Wall Street Journal te-nen múltiples vies d’ingressos, a més de les fonts tradicionals com la publicitat. The New York Times va començar tenint un mur de pagament que deixava 20 notícies en obert per a tots i a partir d’aquest número de clics convidava a subscriure’s per seguir llegint, però va rectificar. “Ara el varia i depèn del perfil de cada lector”, explica Cerezo. “Utilitza maneres d’agregació que van variant segons quines notícies li interessin. No a tothom se li ha de cobrar el mateix”.

Wall Street Journal i Financial Times cobren als seus usuaris en funció al que utilitza cada un. Perfilen als seus usuaris i els ofereixen promocions depenent de com naveguen. Als menors de 25 anys i als interessats en la informació borsària no els pregunta el mateix. The Guardian té diferents tipus de filiació: diferència entre fans, socis, membres i subscriptors. No tothom està disposat a pagar el mateix així que dóna un model flexible que deixa llibertat perquè els lectors triïn el seu nivell.




Cap estudi de mercat confia que l’usuari mitjà accedeixi a estar subscrit a 10 mitjans diferents, per això en la indústria s’està prestant molta atenció a models com el de Scroll. Aquesta pla-taforma, que es promociona amb la frase “El periodisme no hauria de dependre dels clics”, està teixint aliances amb mitjans internacionals com The Atlantic i Business Insider, perquè la gent seleccioni les notícies de cada mitjà que més li interessen.

Subscriptors i inversió publicitària en premsa“¿A quins mitjans digitals els va millor? Als que ofereixen un producte molt diferenciat”, afirma Alfonso Vara. I posa com a exemple el veterà ElConfidencial.com, fundat l’any 2001, que va néixer com un mitjà especialitzat en notícies econòmiques, i eldiario.es, que des de la seva creació el 2012 ha aconse-guit 30.000 subscriptors de pagament. “No només es finança amb publicitat, també pels seus socis. Aquests subscriptors no paguen per llegir notícies, sinó per donar suport a un periodis-me que perceben com una causa. No n’hi ha prou tenir només socis ni només la publicitat. Perquè un mitjà en línia abasti la rendibilitat és fonamental la varietat de la font d’ingressos”.

“No cal aspirar a competir amb la informació general”, opina Vara. “Un nou mitjà digital que aposta per política i economia, sense perdre temps ni espai en esports, successos ni celebri-ties, renúncia a molts clics, però quan tens recursos limitats és millor destacar en algun aspecte concret perquè per a la resta hi ha altres mitjans”.

La paradoxa de les ‘fake news’Les fake news i la postveritat està fent créixer la crisi de credibi-litat dels mitjans en un context polític molt polaritzat. “Hem sortit




d’una crisi on la gent està molt predisposada a creure les falses notícies”, explica Miquel Pellicer. “És un fenomen global que veiem a l’Anglaterra del Brexit, a Espanya amb el Procés, als EUA amb Trump, a França amb l’extrema dreta, en general amb el fenomen migratori. La gent té una actitud més predisposada a creure les seves pròpies mentides”.

No obstant això, encara que les fake news estem acostumats a veure-les com la gran amenaça del periodisme, poden pa-radoxalment convertir-se en la seva salvació. “Sempre hi ha hagut notícies falses i manipulades per interessos espuris”, explica Bàrbara Yuste, experta en comunicació digital i profes-sora de Periodisme de la Universitat Carlos III de Madrid. “La diferència avui és que es pot arribar a més gent i fer més mal per la rapidesa que permeten les xarxes socials. A més, a un cost molt més baix. Perquè algú pogués colar una notícia falsa en un mitjà havia d’invertir molts recursos. Ara no hi ha qui pari una notícia falsa a internet i els que puguin garantir que estan a prova de rumors tindran més valor que mai per al lector”.

Si les fake news comencen a ser percebudes per la població com l’amenaça que realment són, podrien ser un element cru-cial que revaloritzi la funció del periodisme més clàssic. Pot ser

la lluita contra les notícies falses el detonant del canvi de xip perquè els lectors més interessats a viure ben informats tornin a pagar per informar-se? “Sí, però només per a aquest 10% que ja pagava abans, perquè a la resta li seguirà servint el que troba al telenotícies”, afirma Vara.

Les fake news a més estan jugant una doble tasca de conscien-ciació no només als usuaris, entre els quals trigarà més a gene-ralitzar-se la preocupació, sinó entre les grans plataformes tec-nològiques que han acaparat la inversió publicitària en línia en els últims anys: “Les fake news han fet reaccionar a les grans plataformes perquè veuen que els usuaris premium necessiten contingut de qualitat i el que es viralitza necessàriament no ho és”, afirma Cerezo. “Els usuaris de més qualitat s’informaran en les marques de referència, que segueixen marcant agenda. I a les plataformes tecnològiques també els interessa ajudar-los a tirar endavant perquè volen la seva credibilitat”.

Però estem o no disposats a pagar els usuaris? Aquí els ex-perts difereixen. Cerezo creu que no hi ha més remei. Pellicer insisteix que depèn del valor afegit, més enllà de les notícies, que es doni als usuaris. Vara recomana centrar els esforços en un producte diferenciat. I Ayuso torna a les fake news: “Jo




no sé si ha madurat el mercat espanyol ha madurat prou per pagar per la informació”, reconeix aquesta professora experta en mitjans digitals. “Però fins que la societat no percebi el perill de viure desinformada seguirem en un bucle difícil de resoldre, cal molta pedagogia per entendre que la bona informació s’ha de pagar”.

Coses més difícils que semblaven impossibles van acabar fent-se realitat. No hi ha més que llegir a Julio Verne per recordar-ho. (Infografies: El Independiente)




L’ofici més difícil del mónPer Josep Lluís Micó, vicedegà Periodisme Blanquerna / La Vanguardia

El tòpic diu així: el periodisme és l’ofici més bonic del món. Cal-dria preguntar-los l’opinió sobre això als centenars de graduats que cada curs ingressen en el mercat sense més expectatives que la precarietat que es deriva de llargues jornades laborals a canvi de remuneracions que serien irrisòries si no fossin tan dramàtiques.

Com podríem començar a capgirar aquesta situació tots els agents implicats en una injustícia tan gran? Doncs transformant d’una manera dràstica l’adagi amb què s’obria aquest article: el periodisme hauria de ser la professió més difícil del món. Tal qual, sense draps calents.

D’entrada, aquesta sentència ajudaria a espantar aquells que accedeixen a les facultats de comunicació moguts per interes-sos que tenen poc a veure amb la vocació de servei públic a partir de la informació, la interpretació i l’anàlisi amb indepen-dència, rigor i honradesa.

A més, aquesta declaració valdria per admetre que, en aquesta tasca, fonamental als estats de dret, conflueixen noves atribu-cions de naturalesa heterogènia sense que s’hagi vist alterada la seva essència. De manera que els professionals dels mitjans i de qualsevol altra plataforma o suport des del qual es difongui material periodístic continuen estant obligats a manejar contin-guts veraços i contrastats que contribueixin a formar la millor opinió pública possible.

Tot i això, també han de saber com afrontar els reptes que plan-teja un entorn en constant mutació que no té res a veure amb la

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



societat liberal que va inspirar els seus principis més assentats. Els reptes a què ens referim són els mateixos que estan sacse-jant moltes altres indústries –la robòtica, el big, la intel·ligència artificial, el machine, la internet de les coses, la realitat virtual i augmentada, etcètera–, amb les circumstàncies agreujants que l’exigència ètica i deontològica és superior en aquest sector, que té l’actualitat com a matèria primera.

Per a l’ofici més complicat que ha existit mai es necessiten professors excel·lents que incentivin l’aprenentatge i l’actualit-zació de coneixements en universitats en les quals s’equilibrin l’excel·lència en el vessant clàssic i l’audàcia en la innovació. Tenint en compte la distància existent entre la mitjana de les nostres universitats i aquesta descripció, probablement s’hauria de començar per aquí.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

EL BUTLLETÍ de l’amic · 2018. 5. 4. · EL BUTLLETÍ de l’amic Lliçons sobre models de...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · 2018. 5. 4. · EL BUTLLETÍ de l’amic Lliçons sobre models de...