El llenguatge a l'escola

Centre de Recursos per a

Deficients Auditius

EL LLENGUATGE A L’ESCOLA

Montserrat NavarroRemei CaparrósFernando Galceran

CREDA Jordi Perelló Vallès OccidentalCurs 2010-2011


Guió de la 1ª i 2ª sessió:1. Presentació del grup.

2. Què és el CREDA.

3. Marc teòric.– Com analitzem el llenguatge: forma, ús i contingut

– L’evolutiva del llenguatge– Signes d’alerta– Retards i trastorns

4. La valoració del llenguatge.


Guió de la 3ra. i 4ta sessió: Remei Caparrós1. L’entorn escolar i el llenguatge2. Els blocs d’intervenció.3. Estratègies d’intervenció.

Guió de la 5a i 6a sessió: Fernando GalceranPart pràctica: presentació i valoració de casos.

Metodologia del curs:La tasca d’assessorament es farà sempre a partir devídeos i de casos que preocupen als professionals. Lapart pràctica tindrà un pes important.


Presentació de casos: (4a. sessió)

Presentar un cas per centre

Alumne d’E. Infantil amb dificultats de llenguatge i/o

comunicació i que no estigui atès pel CREDA.

Presentar:• Graella d’observació• Vídeo de 5/6 minuts(DVD), on hi hagi:

– Joc simbòlic amb un company– Conversa amb un adult : fet viscut, fets que encara

no han passat– El conte dels “Tres Porquets” amb suport visual.

CREDA - Jordi Perelló

Un Servei Educatiu del Departament d’Educació

ELS SERVEIS EDUCATIUS

• Els Serveis educatius generalistes:– EAP

– CRP– LINC

• Els Serveis educatius Específics:– CREDA

– CREDV– Serveis educatius per als alumnes amb TGD

ELS CREDA

Els CREDA són un model propi de Catalunya

CREDA Pere BarnilsCREDA Baix LL.CREDA Catalunya CentralCREDA St. AdriàCREDA Vallès O.- MaresmeCREDA TarragonaCREDA LleidaCREDA Jordi PerellóCREDA GarrafCREDA Narcís Masó

EL CREDA Jordi Perelló

El CREDA Jordi Perelló atén la població del Vallés Occidental

El CREDA Jordi Perelló atén la població del Vallés Occidental

ELS CREDA

• 1985 primers sords sectoritzats.• 1989 creació primers CREDA• 1990-1994 creació de 8 CREDA• 1994 Decret de regulació dels CREDA• 1998 “Marc d’actuació dels CREDA:

criteris i objectius d’intervenció”• 2002 creació de 2 CREDA més

PROFESSIONALS

DIRECCIO

U. S. E.Adjunts a direcció

U. V. O. P. A.•Psicopedog/a•Audioprotessista

FONS De documentació

L O G O P E D E S

OBJECTIUS

– Atendre l’alumne individualment

– Col·laborar amb els centres docents

– Atendre a les famílies en aspectes relacionats

amb el llenguatge.

A QUINS ALUMNES ATÉN?

• Alumnes amb sordesa

• Alumnes amb greu retard o trastorn de la parla i/o del llenguatge.

Alumnes amb trastorn o retard

• Quan el llenguatge del nen/a significa un

impediment pel seguiment curricular.

• Es consideren i avaluen altres dificultats

afegides.

• Possibilitat de treball individual.

Funcions

• Valoració i seguiment audioprotètic.

• Valoració psicolingüística

• Identificació i avaluació de les necessitats educatives.

• Atenció logopèdica.

• Catalogació de recursos educatius específics.

Àmbit d’actuació

SORDS:

• Atenció primerenca: 0 a 3 anys

• Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys

• Atenció en el marc escolar en la post obligatòria.

RETARDS O TRASTORNS:

• Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys

Itinerari

• Sordeses:– Hospital de referència

– CREDA:• Valoració audiològica i audioprotètica • Valoració psicolingüística• Atenció logopèdica

• Procés d’acollida

Itinerari

• Trastorns o retards:– Centre docent

– EAP: • Valoració global i del llenguatge

– CREDA:• Valoració conjunta EAP

• Valoració psicolingüística

• Atenció logopèdica

El treball logopèdic

• En relació a l’alumne

• En relació als centres docents

• En relació a les famílies

En relació a l’alumne

• Valoració del llenguatge a inici de la intervenció.

• Planificació de les actuacions: nombre de sessions, horari, recirsos tècnics…

• Pla de treball amb l’alumne:– Objectius de treball:

• Parla

• Llenguatge

En relació al centre docent

• Coordinacions: • Docents• EAP

• Generalització

• Assessorament lingüístic

En relació a la família

• Coordinacions per la col·laboració de la família.

• Generalització

• Assessorament lingüístic

En relació a altres serveis

• Unificar criteris d’actuació:– Hospitals

– Centre implatador– Serveis socials, CDIAP– EAP


Marc teòric.– Com analitzem el llenguatge: forma, ús i

contingut– L’evolutiva del llenguatge– Signes d’alerta– Retards i trastorns

Com analitzem el llenguatge?

• Forma:– Parla:

• Fonologia: categorització dels sons

• Fonètica: producció concreta del so

– Llenguatge:• Sintaxi: estructura del llenguatge

• Morfologia: tracta de les paraules i inflexions del llenguatge

Com analitzem el llenguatge?

• Ús– Diferents funcions

– Interacció– Adequació del missatge

• Contingut (semàntica)– Representació del coneixement del món

L’evolució del llenguatge

Aspectes claus en l’evolució del llenguatge

• 0 - 6 mesos: – Comunicació sense llenguatge

– Jocs fonatòris

• 6 - 12 mesos:– Cadena sil·làbica– Interacció amb comprensió, regulació de l’entorn

– Comprensió semàntica.


• 12 - 24 mesos:– Aparició gradual dels sons de la llengua– Combinacions dos elements– La comunicació esdevé plena, crida l’atenció– Augmenta la comprensió– Apareix l’holofrase: 1 paraula = molts

significats


• 2 - 3 anys:– Combinació 3 elements: frase simple– Inici morfologia– Evolució gradual dels fonemes– Inici del joc simbòlic– Formula preguntes– Segueix dos ordres senzilles


• 3 - 4 anys:– Evolució cap a les frases complexes– Màxima evolució sil·làbica– Té recursos per manifestar preferències,

donar informació subjectiva.– Paraules abstractes


4 - 5 anys:– Assoliment grups consonàntics, amb

dificultat en l’ús de preposicions espai-temps i adverbis

– Funció metalingüística: endevinalles, acudits...

– Enriquiment del vovabulari


• 6 anys:– Perfeccionament d’estructures i de tots els

aspectes del llenguatge– Darrers fonemes– Apareixen les oracions passives – Ampliació habilitats comunicatives

LAURA BOSCH

Transcripcions

Adrià, 4 anys. Situació de joc simbòlic amb “La caseta”

S: ¿Qué es esto? (water)Adrià: pipiS: para hacer el pipi!. ¿Cómo se llama?Adrià: (gest de sí amb el cap i se l'emporta a baix i fa el soroll del pipí) shshs.S: ponlo aquí ( trec un tros i llavors es desmunta la porta) ¿qué ha pasado?Adrià: sa oto S: Se ha roto, lo ponemos un poquitoAdrià: (desmunta la porta de l'entrada i me l'ensenya rient)S: Ay, Adrià, Adrià que se me desmonta, ponla aquí, muy bien.Adrià: (la col·loca)S: muy bien.....más cosas (li ensenyo la banyera)Adrià: AquetS: ¿qué es?Adrià: susá, susá, u aco, un aco ( i el llisca per la taula)S: Shshshs (faig el gest de dutxa i el soroll) Vamos a ponerla aquí .......( en el bany)Adrià: ae un pipi

(Important retard de llenguatge)

TranscripcionsJoaquim, 9 anys. Explica un fet viscut. Joaquim: no cubre allaS: no cubre, pero tu ya vas mojadoJoaquim: no, cubreS: cubre.Joaquim: síS: entonces, ¿tú que haces?Joaquim: alla habia una roca, subo y ya estáS: a veure, cuando tu te has caido, entoncesJoaquim: hay una roca alla lla abajo, alla, seca, alla hay otra roca subo y ya estáS: ...tu eres muy grande, eres muy alto, eh!Joaquim: (gest de si i no)S : y la mama no se enfada si te has mojado no se enfada, ya vas preparado para jugarJoaquim: deseata ropa gade (?)S: y que haces con la ropa que has traidoJoaquim: vistoS: muy bien, y tu sabes el juego aquel de tirar piedras que van rebotando. Juegas a esto o solo

vas saltando rocasJoaquim: va abajo, subes, a tirar una piedra grandeS: y tu ¿te has subido alguna vez a un árbol, en el campo en la montaña?Joaquim: no, este (senyalant al pati)S: ya sabes subirJoaquim: yo ya salto la valla de este cole(Retard de llenguatge: frase simple)

TranscripcionsCasey: 6 anys. Conversa amb un adult.

S: vols venir un altre dia, quan siguis una mica més gran i m'expliques coses?Casey: (sí amb el cap) quan me caigui aquest dent i aquestaS: vale!Casey: perquè aquesta ja està a puntS: està a punt deCasey: de caure, perquè aquí tiene una rayetaS: mmm i caurà ja, és que ets molt gran..Casey: casi està enganchadaS: clar, és que es va desprenen a poc a poc,...................Casey: sí, perquè aquí hi ha un tros que quan se me caigui aquesta dent hi ha un

tros aquí, aquesta també, aquesta aquesta noS: ...fins un altre dia.

*el disabta em sembla ke já em pdrgé banyá. Ban dí ke faria sol ..”*“ke ia um abi ke té mil kótxas i ke a la flora li agrada els kótxas i las kagegas i el pepno ez bolía enfadá ni am la seba abia ni am laseba filla”*“kuan ban tugná la Mara i lábia ban trgeure fok pels kexals”

(Retard lleu de llenguatge: inici frase coordinada i subordinada)

TranscripcionsKakekika roja(Havia) una ve, una nina, la mare, kakekika roja, teké la made kice: ten aagua y todo, eá casa de labuea, kice. Kiado! Kice a madre. Kiado! Aquí hay un lobo.No hace caso, vale kice kakekika roja e vaya a bosque el que eká e lobo kice.

Ruben 5 anys: Narració amb suport d’imatge:

- Què hi ha aquí?- La mare, la yet, la nena- On estan?- La taula- Quin lloc és?- El menjadó- Què fan?- Mejan- Què mengen?- Sopa- Què veus aquí?- Pantas- Què és?- El cuart. La nena a tocat aket i la nena a pintat a paret

Transcripcions

Plou i fa sol lam buixes es pentinen, plou i fa sol lem buixesponten dol.Hi havia una vegara un dei i una deina, no estaven sols, hihavia la seva filla, elpobe i el rac que era mol lulen i tambémenjava gent i bestiar

(Retard fonològic)

Signes d’alerta

Alertes

• De 0 a 1 any:– Si entre els 0-6 mesos no produeix cap tipus

de so, no somriu o no hi ha contacte ocular.– Si als 10-12 mesos no hi ha balboteig, és

reduït, o s’ha aturat.

Alertes

• De 1 a 2 anys:– Si als 18 mesos el nen no diu cap paraula

– Si no produeix paraula - frase– Si als 18-24 mesos no incrementa de forma

regular el nombre de paraules. Inicialment de forma lenta fins a les 12 primeres

Alertes

• A partir de 3 anys– No utilitza llenguatge per expressar fets

passats– Si la seva parla és inintel·ligible– Si encara no té estructura de frase simple– Si no té un mínim de gramaticalitat– Si no diferencia jo / tu– Si no fa atenció a la informació auditiva– Si el llenguatge no regula la seva conducta

Alertes

• A partir dels 4 anys– Si no hi ha una clara evolució dels

paràmetres d’alerta de 3 anys

Dificultats en l’adquisició del llenguatge

• Dins la normalitat: diferents habilitats en relació al llenguatge

• Fora de la normalitat:

Retard:Evolució lenta però no desviada Llenguatge endarrerit

Trastorn:Adquisició desviada, no segueix el procés habitualEn l’evolució global del nen, el llenguatge és el

principal obstacle.

Dificultats en l’adquisició del llenguatge

• Associades a altres patologies:Les dificultats del nen conviuen amb les de llenguatge

d’una manera equilibrada.

Per exemple:Retards cognitiusTrastorns de la comunicació: autismeDificultats neurològiques i orgàniques: dificultats

bucofonatòries.

Abordatge diferent

– Forma:• Parla• llenguatge

• Feina específica del logopeda

– Ús

– Contingut

– Pobresa lingüística

• Abordatge global i participació de més professionals

Abordatge global

Abordatge global i la participació de més professionals:• Problema d’ús • Dificultat de llenguatge lligat a cognició, relacions

socials, pobresa lingüística...

Cal prioritzar els objectius d’intervenció i el moment, ja quesón tractaments que en molts casos milloraran elllenguatge del nen només millorant tots els altres aspectes.No cal oblidar que la millora és relativa a la seva dificultatprimera

Comportaments lingüístics


A. No manifesta les seves intencions comunicatives

Afecta a la comunicació.

Descripció: No manifesta les seves intencions comunicatives.

Característiques:- No té iniciativa comunicativa, ni verbal ni gestual- No fa cap demanda d’atenció, ni expressa les seves necessitats.- No s’interessa per interaccionar ni amb companys ni amb adults.- No reacciona quan se l’increpa


B. Manifesta les seves intencions comunicatives només amb gest o amb forma lingüística d’una o dues paraules.

Afecta al llenguatge (organització del discurs, sintaxi, morfologia)David 3 anys

David: a fat i piu (onomatopeia) a afat i pup, ea pupa

L: no l'ha fet pupa, l’ha agafat i l’ha ficat a dins de la gàbia

David: mi afat, fit (onomatopeia) a tin

L: amb la mà, a què sí? amb la mà. és que és molt petit

David: sí mi e fat i a eta

L: i l'hem posat a la seva caseta eh?

David: e pila , tat, a ti (amb gestos)


C. Manifesta intencions comunicatives amb frases de tres paraules amb pocs elements morfosintàctics..

Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)

Jessica 3 anysJessica: e colo vamelL: y què pasa?Jessica: té la boca vamelL: y que pasa más?Jessica: sama, sabata, sabata, e ama la mama (senyalant)L: ha llamado a la mamá?Jessica: síMonica: ....i que sent el tabalet (gest de la cua de la serp) com feia...Jessica: sutaraL: ah! i què passa.Jessica: tene boca vemell


D. Manifesta les seves intencions comunicatives amb frases de tres o més paraules, mantenint l’estructura correcta, amb presència dels elements morfosintàctics bàsics, si bé amb errors.

Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)

“io tin una pisina, el téte i io bam puzá aigua i bam pasá mol bé”“Se cau i se va rompí el ou”“Io m’he compat un inosaure rec pe xuga”“Io esperava els reis perquè demà passaven els reis”Paquè s’ha fe mal, dapre la senyu vindaràCa li dona un pató a papaMonstre agafa oso i la mara també agafa oso


E. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatreE. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatreelements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracionselements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracionssimples i amb alguns errors en les oracions complexessimples i amb alguns errors en les oracions complexescoordinades, subordinadescoordinades, subordinadesAfecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi,Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi,morfologia)morfologia)

Da nens ca sen van al bosc, i van a jugà alguns jocs. Al primé diu picala paret, al sagon diu mestres.... i nens i al tercé diu fet amagà. Dos nenes sa van amagà a un arba.... arbra vell ca no havia ningú......Diuen que son els lladres que van rubà l’altra dimarts.... aun sanyó ca era xuié


F. La seva parla és inintel·ligible amb presència d’alguna de les següents característiques: a) Presència sistemàtica d’un sol fonema b) Ús variable de processos dins una mateixa estructura. c) Presència de processos inusuals o idiosincràtics, rarament existents en el desenvolupament normal.

Eva: e e etoL: qué estabais haciendo?Eva: eseo eetaL: jugando a pelota?Eva: síL: y qué llevas aquí en el pie?Eva: upaL: qué lleva en el pie?Eva: upaL: qué te han puesto en el pie?Eva: una iita neio upaL: y tu te has hecho daño?Eva: (no contesta)L: dónde te has hecho daño?Eva: a ma


G. La seva parla presenta força errors amb les característiques: a) Desajustaments cronològics.

b) Dificultat en l’estructura sil·làbica de paraules llargues.

Afecta la fonologia.

Descripció: desajustament cronològic

Parlant del que fa a la platja:

ala no tic fotaló, ala nelo tola; a la paxa

un lia ma picà una melusa, un alta lia la melulta fa mal.

El ó tà tontent.

Io toc la tanyuleta


H. El seu llenguatge es caracteritza per l’ús de paraules concretes, referents a entitats observables, accions i atributs, amb pocs temes que indiquin espai i/o temps

Descripció: El seu llenguatge es caracteritza per l'ús de paraules concretes, referents a entitats observables accions i atributs, amb pocs termes que indiquen espai o temps.

- Què hi veus aquí?- ......una moxila- Què fa aquesta nena?- ......- Què està menjant?- Un pollo- I això, què és? Què hi ha al foc?- Sopa- I això, què és?- Una fló- Què estan fent?- Menjan- ......


I. Mostra poques habilitats conversacionals. Les dificultats es manifesten: en la presa de torns, a l’hora de tenir present l’interlocutor i en el manteniment del tòpic.

Descripció: No manté el tema de la conversa ignorant el que s’ha dit abans No saben quan han d’intervenir No pren mai la iniciativa de torn

Diàleg entre una mestra i un alumne:- Què vas fer ahir que era festa?- Vull agafar això- D’acord, agafa-ho, però digue’m, què vas fer ahir?- Tinc tos- Caram! Però digues: vas anar a casa de l’àvia ahir que era festa?

Valoració del llenguatge

LLENGUATGE

NO INTENCIONO INICIATIVA

EAP

Intel·ligible, frases ben estructurades. Però:• Desajustat• Pobresa• Concret

ESTIMULA -CIÓ GLOBAL

• Inintel·ligible• Poques paraules• Frases mal estruc.• Evolució lenta

Valorar la gravetatEAP


• Objectiu: – Conèixer el llenguatge del nen/a– Poder detectar on està la dificultat– Concretar la resposta


• Observació:– Diferents situacions:

• Joc simbòlic

• Conversa amb un adult

• Un conte amb suport visual• Transcripció.

Observació del llenguatge

PRÈVIES:• Alerta visual• Alerta auditiva• Imita i repeteix• Segueix ordres senzilles• Gust per la comunicació• Vocalitzacions voluntàries• Jergó


ÚS:• Intenció comunicativa amb:

‾ Mestres‾ Companys

• Iniciativa • Fa demandes • Fa preguntes • Utilitza diferents funcions comunicatives • S’expressa amb gest • S’expressa amb gest i llenguatge • S’expressa només amb llenguatge • Eficàcia comunicativa:

‾ Fets simples‾ Fets semi complexes‾ Fets complexes


CONTINGUT:• Lèxic d’acord a la seva edat• Comprensió d’acord a la seva edat

• Utilitza paraules abstractes i/o diferents categories

• Gramaticals

• Compren missatges complexes i llargs.• Segueix les consignes de l’aula• Segueix consignes donades individualment• Segueix consignes donades col·lectivament

• Compren explicacions o narracions habituals a l’aula


FORMA:• PARLA:

– S’observa alguna malformació en l’aparell bucofonatori – Parla inintel·ligible– En parla espontània:

• omet sons (exemples)• substitueix sons (exemples)

– Millora en la repetició – Els seus errors són estables – Confon paraules de sons similars – Problemes de discriminació auditiva en paraules de sons

similars


FORMA:• LLENGUATGE:

– Concordances de gènere

– Concordances de nombre

– Fa flexió verbal

– Utilitza pronoms– Utilitza preposicions i/o conjuncions– Frases simples (exemples)– Frases compostes (exemples)

– Utilitza la narració

Transcripcions

Maria, 6 anys. Narració sense suport d’imatge.E meu pare, i e meu mare, e meu germà gran i a

meu gemana petita.

E meu gemà té... nou...i a gemana petita té un

any...Aixa.

Juga a eia...

Do, pada uda mica....corre. Le due came...corre

uda miketa.

A meu gemà ta jugà...si...juga ...a futbol amb nens gans.

No magrada. A baske

Jugà a juguine, juga a pley

Da un cotxe da carrada. A meu gemà gran. Zempe no. A veda ga jo

ganu.

TranscripcionsAna, 4 anys. Denominació d’objectes:

Què veus?- Osa (cosas), e bebe

Què fa?- Xupa

Què xupa?

- Eso

Què més veus?- Mala (mare), e nene, e niña, echila(motxilla), u asa, alila(cadira),

e...adedo, a pipa, ya está

Què més veus?- A bebe pinta aixi- Un nen a pama- Un ton (tren), una asa, un estell(castell), a ion, oches, eta (finestra)

Transcripcions

Lucia, 4 anys. Explicació amb suport d’imatge.Tu vas a la classe dels ?– Nenés.Grangers, oi?, com és que us dieu grangers?– Jorgina..què vol dir grangers?– An yamo gangés. Gangés de nensI què fa un granger?– Fa a kiasseOi que cuida animals?– Yo ka visto una ce-do! Hasen gr,gr,grQué otro animal había en la granja?– Una cabra. La cabra así (fa gest)¿Qué tenía?– Unos palos (banyes)– La vaca tene un bebe a vaca, aran leche (daran )

Transcripcions

Narració sense suport d’imatge- Quants germans tens?- quata i cinc- Germans?- Eh, i a dos, quata, sin, vull a dou onté, dota- Però tu, quants germans tens?- Dos- Com es diuen els teus germans?- El meu germà es diu... Pinotxo, Aganto- Però tu m’estàs dient els germanets que tens?- Aganto i Pinotxo- Els teus germans, com es diuen?- Edgar- Edgar ets tu!!- ......

Adreça on trobar materials i documents sobre el llenguatge a l’escola:

http://fonscredavjordiperello.blogspot.com

http://fonscredavjordiperello.blogspot.com/



El llenguatge a l'escola

Documents

Transcript of El llenguatge a l'escola