El centre comercial de les Corts es consolida amb més de 170 botigues i restaurants a ple rendiment. El complex repartirà 1.400 mones de Pasqua per a celíacs entre altres accions

LUIS BENAVIDESBARCELONA

Amb unes formes que poden recor-dar el gegant Rocke-feller Center de No-va York tombat, el complex comerci-

al L’Illa Diagonal (Diagonal, 557), projectat pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, va revolucionar el barri de les Corts fins i tot abans de la seva inaugura-ció el 2 de desembre del 1993. I és que aquest ambiciós projecte co-mercial amb més de 170 botigues i restaurants, que aquest any cele-bra el 20è aniversari, formava part d’una supermançana que incloïa a més oficines, dos hotels de quatre estrelles, una discoteca i sala de concerts, un aparcament, un cen-tre de convencions, dues escoles, un poliesportiu i un parc públic.

La ‘supermançana’ de L’Illacelebra el 20è aniversari

gues i bars», explica l’empresari, que destaca el pol d’atracció que representa estar alineats amb El Corte Inglés i Pedralbes Centre. «El nostre target té un perfil mitjà-alt, ja que vénen molts veïns de l’altre costat de la Diagonal. L’afluència de públic de la resta de la ciutat i, sobretot, dels afores és important, però s’ha anat diluint amb l’ober-tura en l’última dècada d’altres centres de proximitat», afegeix Rubí. No obstant, malgrat tot, com aclareix el joier, cap persiana esta-rà abaixada durant aquest 20è ani-versari. Andrés Torres, gerent ad-junt del centre comercial, subrat-lla que actualment «l’ocupació és del 100%».

ACTIVITATS PER A LA FAMÍLIA / «No som un centre comercial d’extraradi que concentra les seves visites en el cap de setmana i vincula les com-

«La irrupció de L’Illa Diagonal a les Corts i a Barcelona en general va ser un despertar en un moment de recessió econòmica. L’evolució ha sigut espectacular i hem viscut uns anys apoteòsics», explica Ber-nat Rubí, un empresari del sector de la joieria que està instal·lat al centre comercial des del primer dia. «Podríem dir que L’Illa va ser el primer gran complex comercial de la ciutat, perquè no es pot compa-rar amb els centres que hi havia lla-vors», afegeix el joier en referència a galeries comercials com la desa-pareguda Via Wagner.

DINAMITZACIÓ DE L’ENTORN / Per Rubí, representant dels comerciants i restauradors del centre des de fa 16 anys, L’Illa Diagonal va dinamitzar els voltants. «A la part més alta del carrer de Numància, per exemple, no hi havia res. Ara hi ha més boti-

33 Vista dels edificis de L’Illa des del carrer de Deu i Mata, paral·lel a la Diagonal.

ALBERT BERTRAN

33 Exposició de carrosses funeràries, dins de L’Illa.

ALBERT BERTRAN

DIAGONAL

DIAGONALNum

ànciaN

umància

38 Connexió a internet: http://www.elperiodico.catDIMECRES

20 DE MARÇ DEL 2013

4. Les CortsDISTRICTES

pres a l’oci recreatiu. Som un punt de trobada», afirma. Des del 4 de març, el pati in-terior de L’Illa Diagonal ha estat ocupat per cinc carrosses fúne-bres de la col·lecció de Cementiris de Barcelona, una de les més im-portants d’Europa. Amb aquest exemple, Ainhoa Uziel, respon-sable de màrqueting del centre comercial, subratlla la voluntat de «dinamitzar l’espai amb activi-tats culturalment interessants». Les pròximes activitats progra-mades per commemorar l’efemè-ride del complex comercial coin-cideixen amb la Setmana Santa. «Contínuament programem ac-tivitats i tallers en els espais lliu-res, com la plaça interior, però encara ho fem més en dates espe-cials i períodes vacacionals», ex-plica Uziel, que destaca les prop de 1.500 mones de xocolata aptes per a celíacs que repartiran gra-tuïtament en el ja tradicional ta-ller de mones de Pasqua (del 31 de març al 7 d’abril). A més de mun-tar-les, apunta Uziel, aquest any els més petits podran decorar-les amb motius de l’aniversari. H

J La plaça interior de L’Illa Diagonal acull durant l’any tota mena d’activitats per a grans i petits, algunes d’elles relacionades amb l’esport, sobretot en períodes vacacionals. Sense anar més lluny, aquesta Setmana Santa, del 22 al 30 de març (excepte el 29), el centre comercial es convertirà en un gran taller d’esgrima amb la col·laboració de la Sala d’Armes Montjuïc (SAM). «Des de les 10 del matí fins a les 20.30 hores, els més petits podran participar en classes i diferents activitats, com un circuit de jocs i una diana electrònica», explica Ainhoa Uziel, responsable de màrqueting de L’Illa Diagonal.

J El club d’esgrima de la SAM no és la primera vegada que participa en la programació del centre comercial. Precisament fa 20 anys van batre en el seu recinte el rècord del món de resistència en esgrima al fer «2.480 tocats en 55 hores ininterrompudes amb un equip de vuit persones», recorda Xavier Padilla, coordinador general del club. Comptar amb un aparador tan atractiu com L’Illa Diagonal és una bona manera de «visibilitzar» una modalitat esportiva minoritària. «Aquest tipus d’accions poden servir per despertar l’interès en possibles nous participants», confia Padilla.

EL RETORN DE L’ESGRIMA

activitats

39DIMECRES20 DE MARÇ DEL 2013Districtes

MÚSICA 3 El cicle Les veus del monestir continua demà amb el concert Galants i dames, a càrrec de la mezzo-soprano Dida Castro, que interpretarà composicions de Rossini, Bizet, Mozart i Saint-Saëns. El recital se celebrarà al monestir de Pedralbes (Baixada del Monestir, 9. A les 19.00 ho-res. Gratuït).

Concertal monestirde Pedralbes

TRADICIONS 3 La parròquia de Santa Maria del Remei (plaça de la Concòrdia, 1. 12 hores) acolli-rà diumenge la tradicional bene-dicció de palmes. El Divendres Sant dues processons recorreran el barri (20 hores): l’una partirà de la parròquia de Santa Maria del Remei, i l’altra de la parrò-quia de Santa Tecla.

Benediccióde palmes al’església del Remei

ART 3 La seu del Districte de les Corts (plaça de Comas, 18) acull l’exposició Imatges en clau de do-na, del ginecòleg i escultor Josep Carrera Savall (Barcelona, 1921). La mostra s’emmarca dins dels actes commemoratius del Dia Internacional de la Dona. L’ex-posició es pot visitar fins al prò-xim 1 d’abril.

Exposició de l’escultor i ginecòleg Josep Carrera Savall

COL·LOQUI 3 Neus Munté, con-sellera de Benestar Social i Famí-lia de la Generalitat, participa-rà divendres en el Fòrum Soci-al Pere Tarrés parlant de Cohesió social i transició nacional. L’acte se celebrarà a l’Alberg Pere Tarrés (Numància, 149. A les 14 hores. 20 euros). Més informació al te-lèfon 93 430 16 06.

Conferència sobre cohesió social a l’alberg Pere Tarrés

bé hauria de servir per crear afició i captar nous socis. «En realitat, al nostre país, després del fut-bol, els escacs són l’esport amb més federats», apunta José Ángel Martos, jugador i pare de Valen-tina, de 12 anys, l’escaquista més petita de tota la secció. Martos ex-plica que la seva filla va comen-çar amb 3 anyets a col·locar cor-rectament les 32 peces. «Crec que és un joc molt divertit i recomana-ble. Hauria de ser obligatori a to-tes les escoles, perquè ajuda molt a l’hora de concentrar-se i resol-dre els problemes de mates», ex-plica Valentina, campiona infan-til de les Corts i tercera del cam-pionat sub-12 de Barcelona l’any 2012. A L’Espiga de les Corts hi ha planter. H

33 Joves i veterans 8 A l’esquerra, Valentina Martos, l’escaquista més jove de L’Espiga de les Corts.

Amb l’arribada del bon temps, el joc d ’e s t ra tèg ia per excel·lència sortirà, per cinquè any con-secutiu, a la plaça

de Can Rosés. Escacs al carrer és una iniciativa de la secció d’escacs de L’Espiga de les Corts que a partir del 7 d’abril i durant tots els pri-mers diumenges de cada mes, fins a l’octubre, traurà a passejar pel carrer les peces blanques i negres. «Juguem amb un tauler de tres per tres metres i peces gegants, que té molt d’èxit entre els més petits; pe-rò també hi portem com a mínim quatre taulers normals perquè ju-gui qui vulgui», explica Ramir Ar-tigas, vocal d’una secció en funcio-nament des del 1997. Al barri de les Corts hi ha diver-sos punts de trobada, alguns de tan emblemàtics com la plaça de la Concòrdia o la plaça de Comas, però els socis de l’entitat van optar fa cinc anys pel recolliment de la plaça de Can Rosés. «És molt més tranquil·la, i es presta més perquè els jugadors es puguin concen-trar», subratlla Artigas, que cal-cula que en les edicions anteriors han pogut reunir més mig cente-nar de jugadors, de totes les edats i nivells.

Societat coral

L’Espiga de les Corts, una entitat fundada el 1924 i amb seu al carrer de Joan Gamper, 30, té en el cant la seva verdadera raó de ser. «En els estatuts queda molt clar que si no hi ha coral, no hi ha entitat. La res-ta d’activitats, com els escacs o els jocs d’estratègia i rol, s’hi han anat incorporant per iniciativa dels ma-teixos socis», recorda el membre d’una entitat que pot arribar a or-

ganitzar més de 60 actes a l’any re-lacionats amb el cant, les represen-tacions teatrals i la dansa. «L’Espi-ga fa molts anys que crea cultura a les Corts. I els escacs són esport, competició, però també cultura», afegeix Artigas. Els escaquistes de l’entitat su-men mig centenar, i 42 defensen amb orgull l’escut de l’entitat per les diferents lligues catalanes i pro-vincials. «Aquest any ens hem es-trenat en la segona divisió, i quan falten pocs partits perquè s’acabi la lliga podem dir que matemàtica-ment mantenim la categoria», cele-bra el vocal. El futur de la secció, encara que acull una gran majoria de vete-rans, està assegurat. En aquest sen-tit, la iniciativa Escacs al carrer tam-

LUIS BENAVIDESBARCELONA

FRANCESC CASALS

L’entitat es va fundar com acoral l’any 1934i compta amb 42 escaquistes federats competint en diferents categories

Escac i mat al solL’Espiga de les Corts organitza a la plaça de Can Rosés la cinquena edició d’‘Escacs al carrer’ els primers diumenges de mes H L’objectiu de la iniciativa és fomentar l’afició pels escacs

CULTURA I COMPETICIÓ AL CARRER

DIAGONAL

DIAGONAL

Josep

Tarradellas

Josep

Tarradellas

L’Institut del Teatre celebra aquest any el seu centenari. L’ani-versari es commemora amb nom-broses activitats sobre l’estat ac-tual de les arts escèniques. Un 4 de febrer de fa un segle, Adrià Gual va impartir la primera lliçó en la denominada Escola Catala-na d’Art Dramàtic. Des d’alesho-res, l’Institut del Teatre ha viscut canvis profunds tant polítics com socials i culturals.

L’Institut del Teatre celebra el centenari

SANTS-MONTJUÏC

Els alumnes de Batxillerat dels centres de Sarrià-Sant Gervasi po-den participar fins al 9 de maig en un concurs de cartells contra la vi-olència de gènere. La imatge hau-rà de sensibilitzar sobre les conse-qüències d’aquestes agressions. El cartell guanyador il·lustrarà els fullets dels actes commemo-ratius del Dia Internacional Con-tra la Violència de Gènere.

Cartells contra la violència masclista

SARRIÀ-SANT GERVASI

El recinte de Fabra i Coats (Sant Adrià, 20) acull dissabte (de 10 a 18 hores) la proposta Barcelona Robotics Challenge 2013. Aques-ta iniciativa pretén fomentar la ciència, la tecnologia, l’enginye-ria i les matemàtiques a través de diferents concursos i activitats re-lacionades amb la robòtica edu-cativa.

Robòtica educativa a Fabra i Coats

SANT ANDREU

MÉS ENLLÀ DE LES CORTS

dels somnis de tot un barri, va trigar sis anys a materialitzar-se en lletres de motllo. Ell mateix va editar el lli-bre, a la venda en dues llibreries míti-ques del lloc: la Garba i la Negra y Cri-minal. Les 280 pàgines, plenes d’iro-nia i lirisme, inclouen una selecció de fotos de l’època, espigades entre el milió que diu tenir, «un 70% de la Barceloneta», gairebé totes fetes per ell. «Això ho faig ara que estic retirat: passar-me el dia al carrer fotografi-ant-ho tot». Impregnant-se de barri per explicar la història que no ve als manuals: la de la gent del carrer. La de veritat. La que ens fa únics. H

Aquest llibre neix d’un somni. Bé, de diversos. Però el primer el va te-nir Vicens Forner –forjador naval de professió, fotògraf de vocació i veí de la Barceloneta de devoció– fa sis anys. «Vaig somiar que esta-va en el 1955, a la casa de la me-va infantesa, amb els meus jocs i els meus amics, i vaig veure el meu avi saludant-me des d’una barca de pesca. Em vaig despertar plo-rant perquè ja no podria recuperar aquell món. Fins que vaig enten-dre que sí, que podia recuperar-lo escrivint sobre ell. Faig fotos per conservar les imatges. Ara he es-crit aquest llibre per conservar la memòria», explica. Les seves Cròniques de L’Ostia. Bar-celoneta 1949-1992 li han permès re-viure olors, sabors, sons dels anys en què el barri mariner era un reducte de llibertat en una Barcelona enco-tillada, una mena de favela a la qual la fama de «ciutat sense llei» pro-porcionava «una autonomia i una tranquil·litat que per a ells voldrien els monjos cartoixans».

Capejar l’adversitat

La Barceloneta no s’escapava de la pobresa, ni de la injustícia, ni de l’opressió, però les capejava amb inventiva, pragmatisme i solidari-tat. I amb històries, que anaven de boca en boca pel barri, les que dei-xen testimoni de la seva persona-litat única, com prova el llibre. «I només hi ha les que podia explicar de primera mà. Si arribo a inclou-re-hi totes les que circulen, escric sis toms», fa broma. Les que hi in-clou, doncs, les ha viscut, formen part del seu aprenentatge, d’aquell cosmos de quarts de casa, de pesca-

dors, d’estraperlistes i de gent de mal i molt bon viure on ell va créixer i que els seus fills ja no han conegut. Perquè aquest món va fugir el 1992, amb la transformació del bar-ri. «Els hotels, el Port Vell, la demoli-ció dels tinglados, del rompeolas, el turisme... Potser és bo, però als que vam viure la Barceloneta del meu lli-bre ens omple de tristesa». La de l’olor de cafè i la vida al carrer. La que sem-pre donava la benvinguda a l’acabat d’arribar. La que fa que els que hi van néixer, siguin on siguin, se segueixin sentint «de la Barceloneta». El somni de Forner, el compendi

IMMA MUÑOZBARCELONA

33 Xàfec nostàlgic 8 Forner, a la plaça del Mar, davant de la platja de Sant Sebastià, present al seu llibre.

JOAN PUIG

«La transformació del barri potser és bona, però m’omple de tristesa»,diu Forner

Històries del barri marinerEl fotògraf Vicens Forner recrea a ‘Cròniques de L’Ostia. Barceloneta 1949-1992’ els anys en què l’enclavament mariner era una «ciutat sense llei» H L’autor atresora milers de fotos del lloc

CIUTAT VELLA

DIMECRES40 20 DE MARÇ DEL 2013Districtes

CàmpingsAnuncis per: Telèfon 93.484.82.10 I E-mail anuncios@elperiodico.com

Oferta BungalowsSetmana Santa7 nits per 290€

Consulta més ofertes al nostre web

Rodors, 23 - 17256 PalsTel: 972 636731 - F. 972 667951info@campingneptuno.com - www.campingneptuno.comwww.facebook.com/campingneptuno

41DIMECRES20 DE MARÇ DEL 2013Districtes

MARÍA ÁNGELES SOLER

«No en compro perquè passo de complir amb aquestes coses. Per qüestions de creences no m’agrada seguir la tradició que hi ha de regalar la mona de Pasqua. Jo no tinc cap fillol. Si fos padrina d’algun nen no em quedaria cap més remei que comprar-n’hi una».

MONITORA

«No m’agrada aquesta tradició de la mona»

DOLORES FERNÁNDEZ

«Compro mones, però no de les cares perquè la majoria tenen preus molt alts. He decidit comprar ous de Pasqua de xocolata per a cada un dels meus tres nebots perquè són més barats, encara que em costen 10 euros cada un i això que estan buits per dins».

PERRUQUERA

«Compro tres ousde xocolata»

MARÍA LUISA LAGUARDA

«Sempre compro una mona perquè disfrutin els meus dos néts. Vaig cada any al mateix lloc perquè les tenen molt bones. Després, jo a casa meva adorno el pastís amb unes plomes que les guardo d’un any per l’altre. Sempre queda més bé amb alguna mena d’adorn».

JUBILADA

«Els meus dos néts sempre tenen una mona»

CARLOS SANTOS

«No tinc el costum de comprar la mona de Pasqua. No és que no m’agradi seguir la tradició, simplement no hi he pensat. De totes maneres no tinc fills ni tampoc sóc padrí de cap nen. Si hi hagués algun nen a la família, segur que li compraria la mona».

CAMBRER

«No sóc padrí de cap nen»

ROSID BOREGOETO

«El meu germà gran és qui regala la mona al més petit perquè visqui les tradicions catalanes. No solem seguir-les totes perquè nosaltres procedim del Marroc. Jo ara fa 10 anys que visc a Barcelona, però encara no he tingut ocasió de regalar una mona a algú».

PEIXATER

«El meu germà granl’hi regala al petit»

GLORIA GIMÉNEZ

«Sóc equatoriana i encara que fa 12 anys que resideixo aquí, no compleixo amb aquesta tradició tan arrelada i ni compro ni menjo mones de Pasqua. Aquí només hi vivim la meva germana i jo i cap de les dues tenim fills. La resta de la família està vivint a l’Equador».

ESTUDIANT

«Som de l’Equador i no vivim la festa»

FELIPE GRACIA

«Fins ara no n’havíem comprat cap, però aquest any hi ha un nen a la família: el meu nét Pol. Per això, sí que ho celebrarem, encara que l’última paraula la tenen els seus pares. Ens fa molta il·lusió comprar la mona i tot el que sigui celebrar coses bones».

COMERCIANT

«Aquest any hi ha nen a la família i se celebra»

ANTONIO SÁNCHEZ

«No tenim el costum de comprar la mona de Pasqua, perquè a la meva família no celebrem aquestes tradicions. Jo vinc del sud i allà tenim diferents costums com, per exemple, prendre un aperitiu acompanyat amb unes gambetes o un altre tipus de tapes».

CONSERGE

«Vinc del sud i tinc altres costums»

LA PREGUNTA A LA TRAVESSERA DE LES CORTS¿Pensa comprar una mona de Pasqua?

FOTOS: JORDI PERDIGÓ

33 Pilar Peñafiel, a la seva parada del mercat.

Pilar Peñafiel, propietària de la po-lleria Peñafiel del mercat de les Corts, proposa un plat que a cau-sa de la seva fàcil preparació resul-ta apropiat per a totes aquelles per-sones que no són manetes pel que fa als fogons.

INGREDIENTS (4 persones)1 pollastre tallat3 o 4 cebes1 llauna de cervesapebresaloli

Pollastre guisatamb cervesa

PREPARACIÓDemaneu un pollastre tallat a quarts, i cada un dels quarts par-tit en tres trossos. Poseu una casso-la al foc amb un dit d’oli, salpebreu el pollastre i daureu-lo. Quan ja es-tigui fet, afegiu-hi les tres o quatre cebes tallades en juliana. Afegiu-hi una llauna de cervesa i deixeu-ho coure tot entre 15 i 20 minuts per-què quedi tendre i s’evapori l’alco-hol. I ja està a punt per servir-ho. Es pot acompanyar amb arròs i pu-ré de poma o de patata. Qualsevol d’aquests acompanyaments con-verteix el pollastre amb cervesa en un plat únic.

MERCAT DE LES CORTS: Travessera de les Corts, 215. Obre dilluns, dimarts i dime-cres (7-14.30), dijous i divendres (7-20) i dissabte (7-15 hores).

LA RECEPTAPOLLERIA PEÑAFIELMERCAT DE LES CORTS

Joan Manuel Guillamon Gelater i xocolater R AMO DE lA TRUFA

GENT DE LES CORTS

ÓSCAR HERNÁNDEZBARCElONA

ques, que pintem. Intento posar-me en el lloc del nen, pensar en allò que li agrada. Passa com amb els dibui-xos animats: hi ha coses que els nens veuen i els adults no.

–¿Com aconsegueix les figures?–Tenim un distribuïdor que s’encar-rega de portar-nos-les. El problema és que han de ser d’un plàstic deter-minat, per si els nens les llepen o se les empassen. A més a més, tenen lli-cència registrada i això encara ho encareix més. Cada figura pot costar uns quatre euros. –¡Quatro euros per figura!–Bé, una mona costa entre 25 i 50 eu-

Joan Manuel Guillamon ha fet de la seva passió el seu ofici. I es nota quan parla de la xocolata amb què cada dia endolceix la vida dels seus veïns de les Corts, un districte en què sempre ha viscut i treballat.

Joan Manuel Guillamon (Barcelona, 1956) fa 31 anys que endolceix els ve-ïns de les Corts des del taulell de La Trufa (Numància, 130), on aquests dies ofereix les seves mones artesa-nes i, la resta de l’any, gelats i tor-rons. La xocolata, que ha après a do-minar de forma autodidacta, és el seu ingredient estrella.

–Sempre a les Corts.–La meva família tenia un bar, i abans fins i tot un celler, a la pla-ça del Prat, 4, que ja no existeix, on abans hi havia la discoteca Bikini. I jo sempre he viscut al barri.

«Les mones del Barça sempre funcionen»

–¿Vostè és pastisser?–En realitat sóc gelater xocolater. Aquest és un concepte que ve de França i que es diferencia del de pas-tisser. Allà és molt habitual. Aquí s’acostuma a associar el xocolater amb la xocolata amb xurros. Jo sóc un artesà de la xocolata. M’encanta treballar amb la xocolata. I fabrico i venc el meu propi producte, que ela-boro a l’obrador.

–¿On obté la xocolata?–El meu proveïdor és Valrhona, que me la serveix en dragees, que ano-menem gotes. Després nosaltres la fonem i li donem la forma que vo-lem. A vegades fem servir un mot-

ros. Però també podem posar-hi els ninos que ens porti el client. De fet, a mi el que m’agrada vendre és la xo-colata, no les figures.

–Motius per comprar xocolata.–Molts. Hi ha una dietista que afir-ma que 20 grams de xocolata al dia van molt bé. Nosaltres fem un pa-quet amb set barretes de 20 grams, la ració diària per a una setmana. És antioxidant i va bé per al cor. A més és un plaer.

–¿Com porta la crisi?–Encara que les coses van malament, nosaltres no ens podem queixar. La venda de torrons a l’hivern funcio-na: la de mones, també. I a l’estiu, els gelats, que elaborem nosaltres. Cu-riosament, amb el torró hem redu-ït la mida de la peça i n’hem venut més que l’any anterior. Fins i tot te-nim un client que ens demana que l’hi enviem a Corea del Sud, i un al-tre, al Japó. Aquest any volem tras-lladar l’obrador, que el tenim fora, a aquesta botiga, i així també redui-rem despeses.

–La seva opinió de les Corts.–Abans era un poble i ara és una ciu-tat. Recordo quan el carrer d’Enten-ça era una riera. I aquí a prop (Nu-mància / Diagonal) hi havia barra-ques i horts. Però ha canviat molt. Per al comerç no és dels millors dis-trictes. No hi ha vida de barri. I han tancat moltes botigues. H

llo i altres en fem làmines sobre pa-per fins que cristal·litza i llavors la tallem amb un cúter per donar-hi forma. Utilitzo xocolata amb un 70% o un 80% de cacau. La blanca ve de Costa d’Ivori, i la negra, del Carib, l’Equador i Madagascar.

–Veig poques novetats en les mones d’aquest any.–Segueixo fent les mones clàssiques, el castell o la casa, a les quals afegim les figures de plàstic. Aquest any la novetat són els Angry Birds. I les que sempre funcionen són les relaciona-des amb el Barça. També se seguei-xen venent els galls, les gallines i els ous de xocolata. Aquí també fem va-

33 Botiga dolça 8 Joan Manuel Guillamon, amb les mones que elabora.

JOAN PUIG

DIMECRES42 20 DE MARÇ DEl 2013Districtes

43DIMECRES20 DE MARÇ DEL 2013Districtes

Pizzes amb personalitat

Un donostiarra fent pizzes a l’estil italià. «Sóc un cuiner de veritat. Puc fer qualsevol cosa, i segur que te’n llepa-ràs els dits», diu fent broma Pedro Cordero, que ho ela-bora tot a la seva cuina. «La massa de les meves pizzes és fina i cruixent. Però l’in-gredient que marca la dife-rència és la mozzarella. Jo

en faig servir una de molt bo-na. És el secret de les meves pizzes», diu Cordero, que aconsella per la seva origi-nalitat i lleugeresa la pizza d’amanida: «No la tinc a la carta, però molts clients que ja l’han provat me la tornen a demanar». En qüestió de dolços, la seva especialitat és l’arròs amb llet. H

Julia, Elsa, Blanca, Kate, Danielle.. . Tots aquests noms de noia, i molts més, apareixien a la sèrie de te-levisió Perdidos. També són els noms de les últimes cre-acions de Marc Salles, l’ac-tual propietari d’un pe-tit establiment al carrer de Vallespir anomenat Pizze-ria Eva. «Vaig agafar el local

Inspirades en ‘Perdidos’PIZZERIA EVA 3 VALLESPIR, 172

Aquest establiment està a prop del centre comerci-al L’Illa Diagonal, envoltat d’oficines i hotels. La ubica-ció de Gufo, al carrer d’En-tença, és gairebé tan perfec-ta com les pizzes que ela-boren de forma totalment artesanal a la seva cuina. «Preparem la massa cada dia, i les fem al moment. Del

A gust del clientGUFO 3 ENTENÇA, 303

Pizza d’amanidaPIZZERIA TUSSA 3 EUROPA, 34-36

forn a la taula, amb ingredi-ents de primeríssima quali-tat», explica Fran Gómez de Haro, que va obrir el negoci fa amb prou feines una dè-cada. A Gufo qualsevol pot trobar la seva pizza favorita. «En tenim més de 20 de dife-rents i també les fem al gust del client», subratlla el pro-pietari. H

per traspàs i he mantingut més o menys l’oferta: me-nús al migdia i pasta i pizzes a la nit per al públic jove», explica Salle, que no deixa de pensar en noves i gusto-ses combinacions, com la Vallvidrera, que porta filet de bou, formatge parmesà i foie. En total, hi ha més de 80 pizzes. H

L’any 1985 l’italià Paolo Cic-cardi va decidir traslladar-se a Barcelona i compartir la seva passió per la pizza amb els veïns del barri de les Corts. «Com que no es-tem en un lloc turístic, ens hem guanyat la clientela amb molt esforç i amb una carta molt cuidada», expli-ca el propietari i cap de cui-na, que qualifica de «memo-

Per a celíacsDA PAOLO 3 AVINGUDA DE MADRID, 63

100% italianes. Així defineix Jordi García les pizzes que treu del forn al restaurant Mamma Italia. «El propietari és de Roma i aquí treballem amb productes d’allà. Des de la farina fins al format-ge parmesà o el tomàquet fregit», recorda. Va apren-dre l’ofici fa quatre anys. En l’extensa carta del Mamma Italia hi figuren més de 60

Més de 60 tipus diferentsMAMMA ITALIA 3 COMTE DE GÜELL, 56

Té sonoritat italiana. No obstant, el nom de la pizze-ria del carrer de Dolors Mas-ferrer només és un divertit joc de paraules. «El 1983 vam obrir la pizzeria Cuatro davant de la mateixa plaça de Comas. Però al canviar de local, a pocs metres, vam decidir canviar l’ordre a les síl·labes i dir-nos Trocua», explica Manel Bertrán, que

Joc de paraulesTROCUA 3 DOLORS MASFERRER, 14

rable» la relació entre quali-tat i preu que ofereix el seu restaurant. «Ens intentem adaptar a la butxaca de la gent amb menús de nit com el Pavarotti i la Loren», afe-geix Ciccardi. La carta de Da Paolo s’adapta a més a les ne-cessitats dels clients celíacs oferint pa, pastes, pizzes i postres sense gluten. Tot ar-tesanal. H

pizzes diferents, entre clàs-siques i especials, sis calzo-ne i tres focaccia. «Estem si-tuats en un carrer petitó, de poc pas, però a poc a poc ens hem anat donant a co-nèixer. Les xarxes socials i la bustiada funcionen molt bé», explica l’encarregada, Júlia Escobedo, que atén les trucades del servei de pizzes a domicili. H

regenta amb Mabel Rodino un establiment amb una decoració juvenil i mini-malista. Malgrat aquests canvis, Trocua manté la se-va essència, la carta i la cli-entela. «Els caps de setma-na pot haver-hi una mica de cua a la porta, però els cli-ents saben que val la pena esperar-se 10 minuts», pun-tualitza. H

RUTA A LES CORTS

Ambaixades italianes. La pizza és, amb permís de la pasta, l’aportació més popular d’Itàlia a la gastronomia internacional. Associada al menjar ràpid, la pizza és, en la seva versió artesa-nal o casolana, un plat molt complet i fins i tot saludable. Tot de-pèn dels ingredients escollits.

TExT: LUIS BENAVIDES FOTOS: JORDI PERDIGÓ

NUMÀNCIAAquest carrer té el nom de la ciutat celtibèrica (ara desapareguda i a 7 quilòmetres de Sòria) famosa per la seva resistència durant 20 anys a les tropes romanes al segle II abans de Crist. Abans d’entregar-se molts numantins es van suïcidar.

CONCÒRDIAEl nom d’aquesta plaça procedeix dels pactes entre diversos terrati-nents de les Corts i l’ajuntament per construir l’església del Remei entre 1846 i 1849.

ANGLESOLAEs tracta d’un antic llinatge, del qual va destacar Ramon d’Anglesola, baró de Bellpuig i ves-comte de Vilamur. Aquest carrer forma part del camí obert el 1856 per comunicar les Corts amb la no-va via de Sarrià.

CAN ROSÉSAquesta plaça porta el nom de la masia construïda sobre les ruïnes de Mas Vinyals. Actualment, alber-ga la biblioteca de les Corts. El pro-jecte de la plaça va ser realitzat cu-riosament per Joaquim Gelabert Cuyàs, mestre d’obres i propieta-ri de Can Rosés. Va ser aprovat el 1878.

DOCTOR IBÁÑEZMartín Ibáñez de Villanueva (Mi-naya, 1620 - Reggio Calàbria, 1695). Arquebisbe trinitari.

ELS CARRERSORIGEN DEL NOM DE CARRERS I PLACES DEL BARRI DE LES CORTS

LA WEB: El Nomenclàtor oficial es pot consultar a www.bcn.cat/nomenclator

La casa bona que va ser clínica i ara és albergColònies per a nens i educació social comparteixen origen a Numància, 149-151

Baixant per Numàn-cia, al cap de poc de travessar la Diago-nal, a mà dreta desta-ca una casa de prin-cipis de segle perfec-tament restaurada que pel seu aspecte senyorial no permet intuir el fi social a

què es dedica. És la seu de la Funda-ció Pere Tarrés (Numància, 149-151), una casa de tres plantes construïda el 1900 a imatge i semblança de la se-va germana bessona, el centre cívic Can Deu, situat a pocs metres, al cos-tat de la plaça de la Concòrdia. Preci-sament va ser la família Deu la pro-pietària de les dues cases, la princi-pal, ara equipament municipal, i la de Numància, destinada llavors als fills. Els Deu eren exportadors de li-

ÓSCAR HERNÁNDEZBARCELONA

33 Casa dels Deu 8 La mansió de 1900 alberga la fundació.

JOAN CORTADELLAS

DIAGONAL

DIAGONAL

GRAN VIA

CARLES II

I

GRAN VIA

CARLES II

I

cors i vins, cosa que els va permetre fer fortuna i construir les dues ca-ses que, a diferència d’altres de les Corts, no estaven destinades a l’agri-cultura. «Eren cases residencials, envoltades de jardins. No com Can Roses que era una casa pairal», ex-plica Jesús Delgado, administrador de la Facultat d’Educació Social i Tre-ball Social Pere Tarrés.

Tuberculosos

Als anys 20, la família Deu va cedir la casa a Càritas i als anys 40 l’edifici de Numància es va convertir en la Clí-nica de la Mercè, que atenia tuber-culosos i on es van fer operacions pi-oneres. De fet, a la tercera planta, en una zona diàfana de taules d’oficina i parets de vidre, les finestres restau-rades marquen el lloc on s’alineaven els llits dels malalts. El barri estava envoltat de pins, cosa que afavoria

que s’hi traslladessin els pacients tu-berculosos, considerada també una malaltia social. En aquella clínica va treballar Pere Tarrés, que va ser metge durant la guerra civil i després es va fer sa-cerdot. Tarrés es va dedicar als anys 60 a ajudar els joves en el que seria l’embrió de l’actual fundació que porta el seu nom, especialitzada en formació social i en l’oci juvenil. Als

anys 80 es va crear el primer alberg juvenil de la ciutat en el que era la re-sidència de les monges que treballa-ven a la clínica, també a Numància, 149, que el 2005 es va transformar en un moderníssim alberg, annex a la casa del 1900. A la casa original s’ubiquen les oficines de la fundació bolcada en els nens i els joves, tot un referent gràcies a les seves colònies d’estiu. H

UNA hiStòRiA dE LES CORtS... la seu de la Fundació Pere Tarrés

JOAN PUIG

LA FINCA QUE VA DONAR PAS AL CENTRE COMERCIAL

Les Corts q No ha passat ni un quart de segle i aquest testimoni del passat ha desaparegut. Antonio Tembleque va fer la foto de l’esquerra el 1990. Al costat de la casa (vista des del costat mar, la Diagonal és al darrere), a Numància amb Anglesola, hi havia la sala Bikini i un minigolf. Ara al mateix lloc s’ubica el centre comercial L’Illa (dreta), en concret la zona en què es troba el Decathlon.

ARXIU MUNICIPAL DE LES CORTS

hAN pASSAt 23 ANyS

ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE LES CORTS: Dolors Masferrer, 29-31. Cita prèvia: 93 291 64 32 (de 9 a 14 hores)

DIMECRES44 20 DE MARÇ DEL 2013Districtes

Fusteria Bacardit de Calaf, S.L.Anuncio de disolución y liquidación

La Junta General Extraordinaria y Universal de Fusteria Bacardit de Calaf, S.L., celebrada el dia 12 de marzo del 2013, acordó por unanimidad la disolución y liquidación simultaneas de la sociedad, aprobando el siguiente balance de liquidación:

ActivoA) Inmovilizado ......................................0,00B) Activo Circulante ......................48.798,37Total activo ...................................48.798,37Pasivo

A) Fondos Propios ........................48.798,37I. Fondos propios .........................60.101,21II. Res. Ej. Ant. ............................ -11.302,84Total Pasivo ..................................48.798,37

En Calaf, a 14 de marzo del 2013

Ajuntament de ManresaAnunci

Valentí Junyent Torras, alcalde de l’Ajuntament de Manresa, per a coneixement general i als efectes oportuns, faig públic el següent:

Que mitjançant Dictamen del Ple de la

Corporació de 19 de febrer del 2013, es van aprovar els següents acords:

“1r. Aprovar inicialment la modificació pun-tual del Pla General de Manresa. Antic Casal Regionalista, redactat pels serveis tècnics muni-cipals, de conformitat amb allò que disposa l’article 85 Decret legislatiu 1/2010, de 3 de d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

2n. Exposar al públic la Modificació puntual aprovada inicialment durant un termini d’un mes, a comptar des del dia hàbil següent al de la darrera publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació, i en els mitjans telemàtics, als efectes de presentació d’al·legacions, tal

com ho disposa l’article 85.4 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, i article 23.1.b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

3r. Sol·licitar informes a les Secretaries d’Habitatge i Millora Urbana i de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat i al Departament de Cultura, tots de la Generalitat de Catalunya, en relació als aspectes de la seva competència, de conformi-tat amb allò que prescriu l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.”

Aquest és un acte de tràmit, no definitiu en via administrativa, i per tant, no és susceptible de recurs; encara que podeu exercitar el que

estimeu procedent, de conformitat amb el que disposa l’article 58.2 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

L’expedient es podrà examinar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), situada a la Plaça Major núm. 1 de Manresa, de dilluns a dijous de 8.30 a 18.00 h., els divendres de 8.30 a 15 h. (de l’1 de juliol al 15 de setembre de 8.30 a 17.00 h i de 8.30 a 14 h respectivament). Mes d’agost de 9.00 a 14.00 h, i també a la pàgina web munici-pal: www.ajmanresa.cat.

Manresa, 1 de març del 2013L’alcalde

Valentí Junyent Torras

A N U N C I S O F I C I A L S

Les grans distàncies que re-corre Fernando Belasteguín pels països on va a competir amb els millors jugadors de

pàdel, es compensen al barri de la Maternitat i Sant Ramon al distric-te de les Corts, on tot està a l’abast de la mà. Tot el que és essencial per a la seva vida diària ho té molt a prop. En tan sols set minuts a peu des de casa seva, l’esportista, de 33 anys, es planta al Club de Polo (avinguda del Doctor Gregorio Ma-rañón, 19-31), on s’entrena diària-ment. «A un quart de nou del ma-tí ja estic fent pesos. A les 10.00 faig l’entrenament físic, de 10.30 a 12.00, pàdel, i de 12.30 a 13.30, es-tiraments», detalla Belasteguín. L’atleta recorre molts més metres a la pista del Club de Polo, amb la raqueta a la mà a la recerca de la pilota, que durant la resta de la jorna-da. Dina a casa –a set mi-nuts del Club de Polo–, des-prés, sempre que pot, fa una petita migdiada, i tot seguit va a la guarderia a buscar la seva filla, de dos anys i mig. «La meva dona passa a buscar el nen –de qua-tre anys i mig–, i als jardins inte-riors de la zona on vivim, jugo amb ells a tennis, a futbol i amb el patinet. En aquest microbarri hi estem encantats, l’ambient és molt familiar perquè tots ens co-neixem», assegura el veí.

El valor del temps

Quan va triar amb la seva dona el pis on viuen van ser primordi-als la proximitat als llocs de tre-ball de tots dos i la comoditat del barri. «Vam prioritzar això a tenir una vivenda més gran, perquè el temps és el bé més escàs que tenim, i si n’ets amo, ets la per-sona més rica del món», expres-sa Belasteguín. «El meu barri a les Corts em regala qualitat de vida. Tenir-ho tot a prop, no ha-ver d’invertir temps en despla-çaments, aquesta comoditat en el dia a dia es tradueix en temps per estar amb la meva família i això per a mi és impagable», diu. «A més, al barri hi tenim metro, autobusos i el Tram, que ens porten al centre en

L’actual campió del món de pàdel –juntament amb la seva parella a la pista de competició, Juan Martín Díaz– viu a les Corts. Al barri de la Maternitat i Sant Ramon treu suc de tot el temps que li permet la seva carrera professional per estar amb els seus.

un moment. El cotxe l’agafem tan poc com podem», afegeix. «Potser a algú li podrà semblar una vida insípida, avorrida, però és el que a mi em fa bé i m’agrada. La vida d’un esportista professional, si no és ordenada, és molt difícil man-tenir-se, i jo això ho cuido molt», afirma l’11 vegades campió de pà-del juntament amb Juan Martín Díaz, que viu i s’entrena a Madrid. «Durant els set anys que vaig viu-re a Madrid, ens entrenàvem junts. Ell segueix fent-ho al Club Manolo Santana de Boadilla del Monte», ex-plica Fernando Belasteguín.

CARME ESCALESBARCELONA

FRANCESC CASALS / JORDI PERDIGÓ

Filosofia i tenacitat «El millor triomf està per arribar»SUPERAR-SE DIA A DIA ÉS EL REPTE DEL CAMPIÓ DEL MÓN DE PÀDEL, EN EL SEU ENTRENAMENT, DE 10.30 A 12.00 HORES, SOBRE LA PISTA DEL CLUB DE POLO

Encara que s’entrenin per sepa-rat, tots dos formen una històrica parella esportiva, com a campions del món de pàdel durant els últims 11 anys de manera consecutiva. «Ara gairebé ni me n’adono del va-lor del triomf, segueixo llevant-me cada matí pensant que ho he de do-nar tot de mi. Si no, seria un des-agraït, ja que per això vaig deixar tota la meva família a l’Argentina, i vaig apostar per la meva carrera professional aquí, primer a Madrid i des de fa sis anys a Barcelona», puntualitza Belasteguín.

Tranquil·litat

Pehuajó, de 35.000 habitants, és el nom de la ciutat on va néixer l’atle-ta i que va deixar enrere per conti-nuar creixent com a esportista pro-fessional. «Està a prop de la Pam-pa, en una zona de camp, de vida molt tranquil·la i sana, lloc d’ins-piració de la tortuga Manuelita, que a molts pares els sonarà pels seus fills», indica l’esportista. «És una ciutat on es disfruta molt per-

què els nens poden jugar al carrer, sense perill»,

diu. Una co-sa que ara

poden fer els seus fills

al seu barri a les Corts. «També ens agrada visitar els parcs que tenim a prop, com el de Cervantes, per jugar a pilota o anar en bici. Altres vegades anem en bi-cicleta per la carretera de les Ai-gües. I ens desplacem molt a L’Illa en el Tram, que és tota una atrac-ció per als nens», diu Belasteguín. L’esportista aprofita al màxim els dies que no viatja, «perquè, si su-mo tots els que estic a Barcelona, crec que deuen ser entre 4 o 5 me-sos a l’any. Per això tot el temps lliure que tinc és per dedicar-l’hi a la meva família». Cada tarda, abans de tornar a casa després de jugar a la zona ve-ïnal de gronxadors, els fills de Fer-nando Belasteguín entren a salu-dar les dependentes de la farmà-cia. És un gest senzill, però que diu molt d’un barri on la distància en-tre les persones és tan curta com la que separa el domicili de l’espor-tista del Camp Nou. «M’encanta, perquè en 10 minuts sóc a la porta. Sempre que puc vaig als partits», assegura el soci 12.854 del Club de Polo. H

Condis «Alguna cosa més que el tracte client-venedor» A PISUERGA, 19-23, HI HA EL SÚPER ON BELASTEGUÍN I LA SEVA FAMÍLIA FAN LA SEVA COMPRA DIÀRIAMENT. «AQUÍ TOTS ENS CONEIXEM», ACLAREIX.

Esbarjo «Passem molt de temps jugant» «ENS ENCANTA QUE ELS NOSTRES FILLS JUGUIN AL CARRER. AQUESTS MINIPARCS PER ALS VEÏNS TENEN CLAU I SÓN SEGURS», EXPLICA.

Proximitat Confiança i salutacionsLA FARMÀCIA MARÍA GARCÍA RICO (PISUERGA, 20) ESTÀ A UN PAS DE CASA I DE LA ZONA DE JOC INFANTIL. «ELS MEUS FILLS SEMPRE ENTREN A SALUDAR».

K’L Pau Cafeteria i punt de trobada «TROBÀVEM A FALTAR UNA GRANJA AIXÍ, A PROP DE CASA, PER AL CAFÈ AMB LLET MATINAL O DE TARDA. EL PAU LA VA OBRIR (PISUERGA, 24) FA UN ANY».

un vEí QuE ES DIu... Fernando Belasteguín, campió del món de pàdel

«El meu barri de les Corts em regala qualitat de vida»

DIMECRES46 20 DE MARÇ DEL 2013Districtes