1

EL TURISME A ESPANYA

1.- QUÈ ES EL TURISME

Es pot definir el turisme com el conjunt de relacions i fenòmens que es produeixen com a conseqüència del desplaçament i estància temporal de persones fora del seu lloc de residència, amb finalitat d'oci majoritàriament, sense excloure el "turisme de negocis".

El turisme no és sols el viatge d'anada i tornada sinó que inclou el conjunt de relacions que es generen en aquests desplaçaments.

El turisme és un concepte complex, relacionat amb l'economia, la geografia i la sociologia. Inclou molts elements: L'oferta turística (clima, platja, monuments...), l'allotjament (hotels, hostals, càmpings, segones residències...), la infraestructura (aeroports, xarxa viària...), la gestió (tours-operators, agències de viatges, propaganda...), el treball i la formació laboral (mà d'obra especialitzada, treball de temporada..), l'oferta complementària (restaurants, discoteques, camps de golf...), etc.

Els mitjans de comunicació són l'instrument per a que la publicitat pugui arribar de manera massiva a la població.

2.- EL TURISME A NIVELL MUNDIAL

A partir dels anys seixanta comença el que es coneix com a turisme de masses a nivell mundial.

El turisme és el sector econòmic de major creixement al llarg de les darreres dècades. El turisme és un fenomen plenament estructural de la societat d'avui: l’hàbit de fer turisme s’ha estès fins a esdevenir una “necessitat bàsica” en les pautes de consum de moltes persones d’un ampli espectre socioeconòmic.

El 2017 el turisme va créixer un 7% fins arribar als 1.322 milions de viatgers a tot el món. Espanya figura com a tercer estat visitat, després dels Estats Units i França.

2

3.- EL TURISME A ESPANYA. HISTORIA

3.1.- ELS INICIS DEL TURISME A ESPANYA

Els inicis del turisme a Espanya es remunten a finals del segle XIX. Amb el romanticisme es va descobrir el paisatge com a font d'inspiració artística, poètica i històrica. Els primers viatgers a la península Ibèrica cercaven els elements exòtics, medievals, els costums de la gent, etc. El nord-americà Washington Irving va visitar Andalusia el 1832 i va escriure Tales of the Alhambra. El francès Prosper Merimée va escriure la novel.la Carmen que després inspiraria l'òpera homònima de Bizet, a rel dels seus viatges també per Andalusia. Els viatgers romàntics es fascinaven amb les històries del Quijote, els bandolers, els gitanos, el flamenc, la rudesa del paisatge i dels homes i dones de Castella.... Sombrero, siesta, mosquito són algunes de les paraules que s'incorporaren a l'anglès.

3.2.- EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX.

A aquesta època va aparèixer a Europa el turisme com a activitat d'oci d'una classe mitjana relativament important. Un dels atractius eren els banys, a balnearis o al Mediterrani. El desenvolupament del turisme a Espanya va ser molt minso, comparat amb altres estats europeus com Suïssa, Itàlia o França, amb algunes excepcions, com les Illes Balears, que varen ser pioneres en el turisme a nivell mundial.

El 1905, sota el regnat d'Alfons XIII Borbón es constitueix la Comisión Nacional de Turismo amb la finalitat de la restauració de monuments i la creació de museus. El 1910 es funda Viajes Marsans, la primera agència de viatges.

Entre les causes de l'escàs desenvolupament turístic espanyol hi ha l'elevada conflictivitat laboral i política: els sindicats obrers, la repressió policial, les accions terroristes (tres atemptats als reis en pocs anys), la repressió de la guàrdia civil, els pronunciaments militars... no eren un bon ingredient pel turisme.

3.3.- EL TURISME EN EL FRANQUISME (1939-1975)

La Guerra Civil i després la IIª Guerra Mundial varen suposar la total paralització del turisme. A partir dels anys cinquanta s'inicia el que avui es coneix com a "turisme de masses". La prosperitat i el creixement econòmic europeu, impulsat en gran part pel "Pla Marshall", l'aparició de les vacances pagades i la formació d'una cultura de l'oci varen significar que cada vegada més gent s'interessés per viatjar.

3

La dictadura franquista va ser condemnada i aïllada econòmicament pels estats vencedors de la guerra i com a conseqüència, l'Estat espanyol va haver de subsistir amb els recursos propis. La pesseta estava devaluada i es necessitaven divises.

Amb el Pla d'Estabilització de 1959, Espanya va aconseguir una certa obertura a l'exterior. Va rebre ajuda econòmica

americana a partir de la visita del president Eisenhower, i una certa obertura de les fronteres. A canvi, entre altres concessions econòmiques, es va permetre la creació de les bases militars americanes de Torrejón de Ardoz (Madrid), Rota (Cádiz), Morón (Sevilla), Saragossa i Puig Major de Mallorca.

Per integrar-se en l'economia mundial, amb una pesseta devaluada, el règim franquista necessitava divises. Les fonts d'ingressos bàsiques varen ser: l'exportació de productes agrícoles, l'exportació de manufactures que necessitaven poca maquinària, com les sabates d'Inca, els diners que enviaven els emigrants a Europa –els més nombrosos eren els gallecs- i evidentment, els diners que aportaven els turistes.

El foment del turisme serà un dels eixos estratègics de l'economia franquista dels ministres tecnòcrates. Els anys quaranta del segle XX es crea Viajes Melià que s'interessarà pel turisme a les Illes Balears. El 1951, amb la dictadura franquista es crea el Ministerio de Información y Turismo.

Espanya era molt atractiva pels turistes europeus: el clima càlid i assolellat, les platges del Mediterrani i sobretot uns preus barats, gràcies a que la pesseta tenia un valor molt baix. Una lliura esterlina valia 44 pessetes, el dòlar 25 pessetes i el franc francès 7,14 ptes.

3.4.- LA CRISI DE 1973

Després de la Guerra Mundial, el sistema capitalista va entrar en un període de creixement econòmic sense precedents. L'elevació de la renda familiar, les oportunitats de treball i de millora, les vacances pagades, la seguretat social universal, la generalització dels electrodomèstics, el televisor, el cotxe familiar... Semblava que el progrés i la millora de les condicions de vida no tindrien límit.

El 1973 es produeix un fet transcendental: una pujada important del petroli, que tindrà greus repercussions sobre les economies dels estats desenvolupats. Augmenta l'atur i per primera vegada, la població se n'adonà que hi havia límits al creixement. Una de les activitats que més se'n ressentiren, lògicament va ser el turisme.

3.5.- LA REPRESA DEL TURISME. DES DELS ANYS VUITANTA FINS LA CRISI DEL 2007

A partir dels anys vuitanta, el turisme comença a assolir un protagonisme cada vegada més gran en les economies mundials, a costa dels altres sectors. A Espanya, aquest desfasament del turisme respecte de l'agricultura i la indústria serà encara major.

4

A partir dels anys noranta, l'Estat espanyol intervé directament en el turisme amb els Planes Nacionales de Turismo, a partir del Libro Blanco del Turismo Español. Els primers plans cercaven augmentar el nombre de turistes, basant-se sobretot en el model de "sol y playa" i varen incrementar la concentració de l'activitat turística a les zones del llevant i sud peninsular. Els darrers plans es proposen la creació d'una oferta diversificada orientada a un turisme de qualitat.

En aquesta època apareix el overbooking: És una pràctica comercial basada en l’oferta de més places hoteleres de les que realment existeixen, per assegurar-se els touroperators la major rendibilitat possible. Aquesta pràctica ha estat molt freqüent en el turisme balear.

L'encariment del cost turístic, amb la incorporació d'Espanya a l'euro, fa que apareguin competidors: Grècia, l'antiga Iugoslàvia, Tunísia, Turquia... Per això, el 1992 el govern arranca el

Plan de Turismo Futures I amb l'objectiu de facilitar la internacionalització de les empreses turístiques espanyoles en el Carib.

3.6.- LA CRISI DEL 2007

La crisi econòmica del 2007 va tenir un abast mundial, però Espanya es va veure més afectada que la majoria d'estats europeus. Es produeix una reducció del 10% del nombre de turistes i disminueix la despesa per turista, la qual cosa té un efecte multiplicador sobre tots els sectors econòmics (cau la demanda de béns de consum i de producció, augmenta espectacularment l'atur, etc.). No serà fins el 2013 en que es produeixi una recuperació del turisme, arribant als 60 milions, el mateix que el 2007.

La superació de la crisi s'ha basat a Espanya bàsicament en el desenvolupament turístic. Actualment el turisme genera aproximadament el 11% del PIB. El 2016 varen visitar Espanya 75 milions de turistes.

4.- EL TURISME AVUI

Segons la Organització Mundial del Turisme (OMT), Espanya és el tercer estat més visitat del món, després de França i els Estats Units. El 2016 visitaren Espanya 75 milions de turistes. La diversificació de l'oferta turística ha fet que el turisme de sol i platja disminueixi del 90% al 70%. També augmenta espectacularment la despesa per turista.

Catalunya és la comunitat autònoma que més turistes rep, amb 17 milions de visitants, seguida de Balears i Canàries, amb 13 milions de turistes.

Els conflictes polítics i bèl·lics que s'estan generant a quasi tota l'àrea mediterrània (Grècia, Turquia, Egipte, Tunísia...) i els atemptats terroristes de París, Amsterdam i les ciutats alemanyes terroristes han afavorit el creixement turístic espanyol.

5

4.1.- LA INFRAESTRUCTURA TURÍSTICA

El 80% dels turistes arriben en avió. Els vols charter són amb gran diferència els més generalitzats en l’activitat turística. Aquests darrers anys s’ha generalitzat la gestió i reserva personal de viatges “online”, però les reserves a través d’agències de viatges encara són majoritàries

El 2016, circularen pels aeroports espanyols 230 milions de passatgers, inclosos els vols turístics. Madrid, Barcelona i Palma sumen la meitat. La resta del total de 48 aeroports civils que hi ha a Espanya es reparteixen l’altra meitat. L’aeroport de Huesca-Pirineos sols va rebre 95 usuaris.

Espanya té 47 ports de recepció de passatgers. El 2015, el port de Barcelona va rebre 2,5 milions de turistes amb creuer, seguit per les Illes Canàries (2,1 milions) i les Illes Balears (1,7 milions)

Espanya té 15.000 km de ferrocarril, dels quals més de 3.000 km són vies AVE. És l’estat d’Europa amb més km construïts i el segon del món, darrera Xina.

El principal mitjà de transport de persones és per carretera. La xarxa de carreteres d’Espanya té uns 26.000 km d’extensió.

Els turistes hostegen als hotels en un 64%, en apartaments turístics el 9,5% i un 20% té habitatge propi. La durada de l'estància oscil.la entre els 6-8 dies i els 14 dies.

L’oferta turística espanyola és d’uns 17.000 establiments (hotels, apartaments, hostals....) Això suposa el 16% del total europeu.

Les 2/3 parts de les places hoteleres es concentren a set comunitats autònomes: Illes Balears, Illes Canàries, Catalunya, Andalucía, València i Madrid.

Altres tipus d’allotjament turístic són: hostals, apartaments, agroturismes, càmpings.. Darrerament han crescut les cases de lloguer de particulars, gràcies a les plataformes turístiques on-line (Airbnb, Homeaway..)

4.2.- EL TURISTA ESPANYOL

Els espanyols viatgen majoritàriament dins el propi territori de l’estat. Aproximadament, el 90% dels viatges es dugueren a terme dins Espanya, i sols el 10% viatja a l’estranger. Les

6

comunitats autònomes més visitades per aquest tipus de turisme són: Andalucía (20%), Catalunya (12%), València (10%) i Castilla-León (10%). Les menys visitades són: La Rioja (1%), Navarra (2%) i Balears (2%)

4.3.- EL TURISME ALTERNATIU

El 2004, Cristina Narbona, Ministra de Medio Ambiente, va declarar:

El modelo turístico de sol y playa tiene los días contados. Nuestro país es diferente porque lo tiene todo: una naturaleza variada, cinco mares, climas distintos, una gran historia y una gastronomía líder en el mundo en estos momentos. Esta diversidad permite a los turistas disfrutar de un abanico de posibilidades muy amplio en el cual cada uno puede encontrar lo que le apetece hacer o visitar. La gente que quiere, puede venir a España a descansar en la playa y disfrutar del sol, a la vez que conocer los museos y los monumentos para descubrir su historia.

Però des del “boom turístic” dels anys seixanta, Espanya ha estat coneguda pel seu model de les tres esses: "sun, sand, sea", amb una acusada estacionalitat els mesos d’estiu. En cap cas, aquest tipus de turisme es pot considerar exhaurit, i segueix essent la primera opció per a milions de turistes que cada any ens visiten, amb els conseqüents problemes. saturació de places, concentració en el territori i congestió a l’estiu..

L’Alhambra de Granada és el monument més visitat. El 2016 va rebre més de 2,500.000 de turistes. Altres monuments: l’Aqüeducte de Segovia, la Sagrada Família de Barcelona, la Mesquita de Córdoba, la Catedral de Santiago de Compostela....

Les estacions d’esquí (Baqueira-Beret, Somport, Mulhacén...) són una alternativa important al turisme estacionari d'estiu. -Turisme ecològic, turisme cultural, esport de bicicleta,

Els ports esportius, lligats al turisme de qualitat, també són un bon atractiu pel turisme.

5.- LA IMPORTÀNCIA DEL TURISME EN L'ACTIVITAT ECONÒMICA

El turisme comprèn una sèrie d'activitats molt diverses que s'enquadren dins el sector terciari. Dins aquest sector, és molt difícil separar els beneficis que genera el turisme de la resta d'activitats, sobretot pel que fa a l'oferta complementària, una part de la qual és específicament turística (per exemple, les impremtes que editen propaganda turística, la majoria de vegades també fan altres impressions no relacionades directament amb el turisme)

Al llarg del segle XX, el sector terciari (que inclou els serveis a la comunitat, el comerç, etc.), ha anat agafant cada vegada més importància en les economies dels països desenvolupats, en detriment sobretot del sector primari.

Aquest fet origina la coneguda estacionalitat o concentració a l’estiu l’activitat turística amb totes les seves conseqüències.

El turisme de masses i les seves conseqüències ha donat lloc a un nou terme: la balearització, com a sinònim de:

-destrucció accelerada dels recursos naturals, entre els quals, el paisatge -desequilibri productiu amb un excés de pes del turisme sobre l’economia. Destrucció de l’agricultura. -Dependència de l’exterior per l’oferta turística dels tours-operators i pel proveïment de recursos.

TEXT 1: Turisme i capitalisme

Ningú pot qüestionar avui que el turisme és una activitat econòmica. Però turisme és qualque cosa més: és educació, cultura, naturalesa, psicologia, esport, filosofia, art, història...

7

Però el que tampoc es pot qüestionar és que el turisme implica "mercantilitzar-ho tot": l'espai, el temps, l'entreteniment, el descans, l'entitat local, la història, el folklore.. Tot té un valor econòmic, tot pot ser comprat i venut i tot ha d'estar al servei del turista.

TEXT 2: El turisme és una indústria sense xemeneies?

La indústria turística s'ha venut a l'opinió pública com una activitat econòmica "neta", no contaminant. Des dels fulletons de propaganda, amb fotografies de naturalesa, platges transparents, paisatge... fins els missatges divulgats pels mitjans d'informació, la televisió en primer lloc, s'ha infús al ciutadà mitjà la imatge de que el turisme és una activitat bona i pròspera per a tots.

S'incorre en un error quan es creu que el turisme és una indústria sense xemeneies. El turisme és altament contaminant pel medi ambient. Per a practicar turisme, les persones utilitzen en primer lloc un mitjà de transport. El transport aeri és el responsable directe del 3% de les emissions mundials de C02 a l'atmosfera. Un creuer amb capacitat per a 3.000 passatgers genera més de 10.000 TM de residus diaris. Les aigües grises (dutxes, lavabos, piscines, rentadores...) i les fecals, les restes del menjar, etc. s'aboquen directament al mar.

Per a que el turista pugui descansar al lloc del destí s'edifiquen hotels. Per arribar a ells es necessiten autopistes i carreteres de gran amplada, que també utilitzarà per arribar als centres d'interès, sovint paisatges naturals. I perquè pugui divertir-se i anar de compres s'han de crear grans superfícies i espais d'entreteniment.

L'èxit del turisme no es pot mesurar sols en xifres i números. Pensar en el turisme com una indústria sense xemeneies és tenir una visió simplista i ingènua.

8

ACTIVITATS 1.- Quina importància té avui en dia el turisme a escala mundial?

2.- Quin paper té Espanya en el rànquing mundial del turisme?

3.- Fes un esquema de les diferents etapes del desenvolupament del turisme espanyol, explicant la característica definitòria de cada una, seguint l'exemple:

1.- Els primers viatgers (inicis del segle XIX): Romàntics, s'interessen per temes exòtics i donen a conèixer Espanya al món amb els seus llibres

2.-....

4.- Quina va ser la importància del turisme en el desenvolupament de l'economia del franquisme?

5.- Comenta el gràfic

-Què representa?

-Quina ha estat l'evolució del nombre de visitants?

-Quina anomalia en l'evolució normal es produeix? Quina és la causa?

-Quin paper ha jugat el turisme en la sortida de la crisi? Quin és el període de major creixement?

-Quin perill per l'economia d'un país pot suposar una dependència tan gran del turisme?

9

6.- Observa el gràfic de l'evolució de l'ocupació de la població activa per sectors econòmics. Quines conclusions se'n poden treure? Quin perill pot suposar per la continuïtat del sistema econòmic? A costa de quin sector ha crescut sobretot el sector terciari? I a partir de la crisi del 2007? Quin creus que és el subsector que més està patint la crisi econòmica?

Recordes què és la sobirania alimentària? Com es pot veure afectada amb una estructura productiva com aquesta?

7.- Localització geogràfica

Observa al mapa la desigual distribució espacial de l'activitat turística. Quines són les àrees geogràfiques del turisme de sol i platja? Identifica alguns centres d'atracció del turisme cultural i situa alguns centres de turisme alternatiu (esports, muntanya, espais naturals....)

10

10.- L'estacionalitat turística

Observa el gràfic i comenta l'estacionalitat turística. Quins efectes té sobre la infraestructura turística, sobre el territori i sobre l'ocupació laboral?