1. INTRODUCCIÓ

Extreta de la web: http://elpetitprincep.org/el%20petit%20princep_obra.html

El Petit Príncep és un conte en què el narrador és un aviador que, de resultes d’una avaria del motor del seu avió, ha hagut de fer un aterratge al mig del desert. L’endemà del seu aterratge forçat, d’una manera inesperada coneix al Petit Príncep. L’aviador sent curiositat per la procedència d’aquesta criatura i dia rere dia, el Petit Príncep li va revelant la seva història a l’aviador:

- El Petit Príncep ve d’un petit asteroide, que compartia amb una flor i tres volcans. Però allà va experimentar la solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat. Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un bevedor, un home de negocis, un fanaler, un geògraf ... El Petit Príncep no entén el concepte de "serietat" que tenen aquesta "gent gran" i prosseguint la recerca arriba al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb el aviador,

que també patia de solitud. I coneix altres personatges un del quals li regala el seu secret: “L’essencial és invisible als ulls”.

- El narrador, l’aviador, ens explica la història del Petit Príncep, amb totes les reflexions que li provoca, fins que aquest marxa de nou cap el seu planeta.

El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració, i que són tant o més coneguts que el conte. Les aquarel·les, participen d’aquesta puresa del llenguatge: simplicitat i profunditat són les qualitats mestres de l’obra.

EL TEMA DE L’AMISTAT.Un paral·lelisme entre

Els colors de la memòria i El Petit Príncep

2. ASPECTES QUE ES PODEN TREBALLAR DE FORMA COMUNA EN ELS DOS LLIBRES

Aquests aspectes reflecteixen algunes de les idees que es poden desenvolupar a partir d’un dels dos llibres per descobrir posteriorment com també apareix en l’altre. Nosaltres comentarem les qüestions a partir del Petit Príncep i després ens plantejarem el mateix punt en Els colors de la memòria.

Que en són d’estranys, els grans! Què és essencial en les nostres vides?

La trobada entre el nen i l’aviador fa que s’estableixin uns diàlegs a través dels quals l’adult es veu obligat a replantejar la seva vida i qüestionar-se quelcom tan important com allò que li és bàsic. I allò que és essencial no es pot comprar, només es troba dins de les persones i no es veu.

o Com es veu aquest punt en el pintor de Els colors de la memòria?

o I en la Mariona?

La pèrdua de la infantesa

El petit príncep ensenya a l’aviador com els nens conserven el do de viure en harmonia amb l’ànima; els adults, en canvi,

viuen atrapats dins d’una existència materialista i aclaparats per preocupacions inútils.

o Com viu la Mariona el final de la seva infantesa?

Totes les persones grans han estat, al principi, nens. (Però poques se’n recorden). Retrobar el nen que tots portem a dins.

Antoine de Saint-Exupéry ens invita a trobar el nen que tots conservem molt amagat endins nostre i el petit príncep ens mostra que podem fer-lo reviure a través de noves experiències vitals.

o Com recupera la Mariona la seva infantesa?o Els adolescents volen esborrar els nens que porten

endins i, en canvi, mantenen gran part de l’idealisme i de les il·lusions que són característics de la infància. Què poden fer per equilibrar el canvi entre la infantesa i el pas cap a la maduresa?

El que embelleix el desert és que amaga un pou en alguna banda. La diferència entre el que es veu i el que hi ha a dins.

Qualsevol cosa conté un tresor en el seu interior i les persones també. Cal anar més enllà de les aparences.

o On rau el tresor del pintor?

o I el de la Mariona?o I el de l’àvia?

Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop ... (...) Com més temps passi, més feliç em sentiré. (...) Calen ritus ...

El conreu de l’amistat es basa, sobretot, en la paciència i en l’establiment de vincles entre els éssers.

o Quins són els vincles que trobem a Els colors de la memòria?

o Com s’estableixen?o Amb quins ritus estan relacionats?o Què comporten aquests vincles?

És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important. Allò que és essencial és el que ens fa únics.

Tots hem de descobrir què amaguem dins nostre, què tenim que ens faci especials i únics. Cal recordar que allò que és essencial no es pot veure, és dins nostre i ho hem de trobar per ser conscients que tots valem molt (autoestima).

o Què fa únic al pintor?o I a la Mariona?o I a l’àvia?

Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m. (...) Ets responsable per sempre d’allò que has domesticat.

o Què domestica el pintor?o I la Mariona?o Com demostren cada un la seva responsabilitat?

Si allò que és essencial –que no es pot veure amb els ulls- pot domesticar un altre, el procés de la lectura també hauria d’ajudar a domesticar el llibre i, per tant, a fer que esdevinguem amics i responsables seus.

3. ACTIVITATS SOBRE EL SENTIT PROFUND DE L’AMISTAT

ACTIVITAT 1

o Podríem veure aquesta presentació (és molt bonica per utilitzar-la a classe), després parlar-ne i contrastar si el que hi diu té relació amb la història de la Mariona i el pintor

http://www.slideshare.net/Flix/el-petit-princep

ACTIVITAT 2

o Intentem lligar les idees que la Guineu transmet al Petit Príncep amb la història que explica Els colors de la memòria.

o Fixem-nos en algunes de les idees de la Guineu i intentem trobar fragments en Els colors de la memòria que les reflecteixin.

Sempre a la cerca d’amics, el Petit Príncep arriba a la Terra, però hi troba la solitud i l’absurd de l’existència. Finalment, arriba a un jardí de roses i llavors s’adona que la seva flor no era única.

És aleshores que es troba la guineu i ella explica al Petit Príncep el significat de la paraula «domesticar». Gràcies a l’ensenyament de la guineu, ell descobreix el sentit profund de l’amistat:

No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls.

Ets responsable per sempre d’allò que has domesticat.

És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important.

ACTIVITAT 3

Al bloc de Sophia Blasco trobem un text que es titula L’amistat, un tresor! Es troba en aquesta adreça http://coaching.bloc.cat/post/8952/213150 i ella hi diu el següent:

L’amistat es manifesta per...

La simpatia mútua. El goig per compartir activitats, gustos, records, ... Una estimació corresposta.

La confiança i sinceritat hi són presents, afavorint els comportaments assertius, parlem i actuem amb naturalitat quan estem amb els nostres amics, ens expressem amb absoluta llibertat respectant-nos mútuament.

Ens interessem pels nostres amics, pel seu benestar, pels seus problemes, pels seus èxits. Aquest interès és mutu.

El desig de trobar-nos, de comunicar-nos, de compartir..., brolla en nosaltres.

Els nostres amics són especials i únics per a nosaltres, i nosaltres per a ells.

o Com es veu reflectit aquest sentiment en la relació entre la Mariona i el pintor?

ACTIVITAT 4

En les nostres relacions socials descobrim persones amb les quals ens avenim i sorgeix un sentiment de simpatia. Amb els amics que fem a la feina, al barri o en altres activitats establim uns vincles afectius que, amb el pas del temps, s’enforteixen.

o Com s’estableix el vincle d’amistat entre la Mariona i el pintor?o Com s’enforteix? Com perdura amb el pas del temps?o Relaciona-ho amb el poema que tens a continuació.

Només protegim allò que estimem, només estimem allò que coneixem, només coneixem allò que ens ensenyen.

Babà Dioum (poeta senegalès)

ACTIVITAT 5

Aquest fragment del diàleg entre el Petit Príncep i la Guineu ens explica com s’ha de conrear l’amistat. Fixa’t en aquests aspectes:- el concepte “domesticat”- el valor de la paciència i de la constància- la importància dels ritus.

o Després esbrina si en Els colors de la memòria trobem aquests elements.o Per cert, qui domestica a qui? La Mariona al pintor o el pintor a la Mariona?

(...) “-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist ...-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar amb tu. No estic domesticada.-Ah! perdona -va fer el petit príncep.Però, després d’una reflexió, afegí: -Què vol dir «domesticar»?”(...) “-És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir «crear lligams».-Crear lligams?-Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu

tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.-Començo a entendre -digué el petit príncep-”(...) “-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és, de trist, això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m’agradarà la remor del vent entre el blat ...La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:-Si em vols fer el favor... domestica’m! -digué.-Prou ho voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.-Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.-Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.-S’ha de ser molt pacient -respongué la guineu-. Primer t’asseuràs una mica lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de

cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop ...El petit príncep va tornar l’endemà.-Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor ... Calen ritus ...” (...) “És així com el petit príncep domesticà la guineu. I quan fou hora de marxar:-Tinc ganes de plorar! ... -digué la guineu-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués ...-És clar que sí -digué la guineu.-Però et tocarà de plorar! -digué el petit príncep.-I força -digué la guineu.-Així no hi has guanyat res!-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.”

Aquest text el podem treballar de diferents maneres:

- mitjançant el fragment citat de la web de Sophia Blasco

http://coaching.bloc.cat/post/8952/213150

- llegint tot el Capítol XXI, que el tenim

o en català a la webhttp://pedantoteca.blogspot.com/2008/07/el-petit-prncep-antoine-de-saint-exupry.html

o a través d’aquest vídeo penjat a Youtube i extret de la web

http://psicoblogging.wordpress.com/2009/02/27/el-principito-y-la-amistad/

o en castellà a la web: http://exopus.wordpress.com/2007/03/12/sobre-el-amor-y-la-amistad-el-principito-y-el-zorro/

- L’extracte del fragment concret sobre el concepte domesticar el tenim aquí (també en castellà):

http://librosmorrocotudos.com/?p=4

ACTIVITAT 6

Després, podem comentar les estratègies per fer amics que hi ha al bloc del qual n’hem extret fragments

http://psicoblogging.wordpress.com/2009/02/27/el-principito-y-la-amistad/i explicar:

o Com es troben reflectides aquestes estratègies a la relació entre el Petit Príncep i la Guineu?o I en el llibre Els colors de la memòria?o Resulten útils en la nostra vida quotidiana?

Cuatro estrategias sugeridas por Sonja Lyubomirsky para hacer amigos:

1) Dedicar tiempo: mostrar interés por los demás y brindarles estímulo. Establecer rituales que les permitan reunirse y estar en contacto con regularidad. Es importante la aclaración acerca de evitar llegar al extremo de agobiarlos o querer controlarlos, hay que dejarles espacio cuando lo deseen.

2) Comunicarse: realizar confidencias sinceras -sin prisas y de forma adecuada- , a su vez, escuchar la confidencia de nuestros amigos, mirarles a los ojos, prestarles atención y responder a sus declaraciones. No dar consejos si no son solicitados y trasmitir afecto y admiración de vez en cuando.

3) Manifestar apoyo y lealtad: prestar ayuda y apoyo a tus amigos cuando lo soliciten y ratificar sus éxitos. Defender a tus amigos cuando no estén presentes, no criticar a sus otros amigos y devolver favores.

4) Abrazar: los abrazos aumentan la felicidad, la salud y la conexión con los demás (se menciona que incluso guiñar un ojo o dar un cumplido tienen efectos similares)

Fuente: Lyubomirsky, S. (2008). La ciencia de la felicidad. Barcelona: Urano.

ACTIVITAT 7

o Relaciona aquests refranys amb situacions que es donen a Els colors de la memòria. A quines parts del llibre es podrien aplicar?

- Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà.

- L’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat.

- Més val un bon amic que cent parents.

- Un amic fidel és un refugi poderós, qui el troba, ha trobat un tresor, un amic fidel no té preu i no hi ha mesura per a la seva bellesa.

- Entre les persones, l’amistat mai no és donada, sinó que ha de conquerir-se permanentment.

- Un amic és com la sang, quan hi ha una ferida, acudeix sense necessitat de cridar-la.

- Amic reconciliat, amic doblat.

- Com més amics més clars, i l’amistat més dura.

- L’amistat és un ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dos ànimes.

ACTIVITAT 8

El Petit Príncep és una faula sobre la recerca permanent de l’home i mostra clarament alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement, etc.

Malgrat que és una història molt senzilla, El Petit Príncep planteja un interrogant bàsic de la nostra existència: Què és allò més essencial en les nostre vides? I la resposta és sorprenent i inquietant alhora perquè allò que avui els homes consideren intranscendent ve a ser la raó d’existir del Petit Príncep. Davant l’individualisme, l’afany de possessió, la irracionalitat, etc., que aboca les persones a la solitud, el Petit Príncep ens proposa l’amistat, l’amor i la generositat per ser feliços.

o Com es veuen reflectides aquestes idees en els personatges principals (pintor i Mariona) de Els colors de la memòria?

ACTIVITAT 9

o Podríem agafar algunes imatges del Petit Príncep i veure com casen amb la història de Els colors de la memòria. Serien significatives?

TEXT i IL·LUSTRACIONS DEL PETIT PRÍNCEP A LA WEB:

http://www.odaha.com/antoine-de-saint-exupery/maly-princ/el-petit-princep

En aquesta web trobem el text complet i les il·lustracions de l’original del Petit Príncep. Els 12 primers capítols són en català, a partir del capítol 13 tenim el text en castellà.

http://www.agirregabiria.net/Principito/En aquesta web trobareu coses diverses sobre El Principito. Hi podeu llegir el text en línia o bé descarregar-lo en format PDF:http://www.agirregabiria.net/g/sylvainaitor/principito.pdf.Hi ha el text complet en castellà i algunes de les il·lustracions originals.