Fa uns anys vam prendre la decisió de crear un altaveu per fer púbilcs treballs que tot i fer-se amb molta qualitat no veien la llum. Hem passat per diferents fases fins que aquest projecte ART-TIC s’ha consolidat. Ara podríem dir que ha arribat ja a una etapa de maduresa.Aquesta revista és un exemple de feina ben feta. Els professorat i l’alumnat que hi ha participat s’ha de sentir orgullos del resultat obtingut. Quan engeguem un projec-te il•lusionats estem impacients per veure’n el resultat i hi esmercem tots els esfor-ços necessaris per tirar-lo endavant. Sé que hi ha hagut dificultats que s’han hagut de superar, i per això, el resultat obtingut encara és més valuós. Ha calgut coordinar molts esforços i treballar en equip. Aquest és un valor afegit al projecte.No em resta felicitar-vos i encoratjar-vos a continuar en aquesta línia.

J o s e p M . P u i g , d i r e c t o r d e l ’ I N S C a n i g ó

Sor

tida

al p

arc

del V

ilot

Xer

rade

s 1r

trim

estre

ES

O

Sor

tida

a L

leid

a 2n

ES

O

Viat

ge a

Rom

a 2n

Bat

x.

Visi

ta a

erop

ort A

lgua

ire

1a E

dici

ó de

Cor

àl·li

a

Talle

rs d

e N

adal

Orig

ine

des

sym

bole

s de

Noe

l

INS

Can

igó

Treb

all d

e re

cerc

a

“Pes

idel

”

La m

arat

ó de

TV

3

Pro

blem

es m

edia

mbe

ntal

s

Pro

ject

e se

nsib

ilitz

ació

mei

oam

bien

tal

Con

vivè

ncia

pos

itiva

3 4 6 8 12 14 15 18

A C T I V I T A T S

22 23 25 26 32 40 44CONEIXEMENTS I CREACIONS

PROJECTES DE CENTRE

AC

TI

VI

TA

TS

El dia 2 de novembre vam sortir de l’Institut per anar al Parc del Vilot.Amb les motxilles carregades vam fer camíper a alguns es va fer curt i per a altres llarg, però per fi vam arribar.Quan vam deixar les motxilles,els professors ens van aviari molt bé ens ho vam passar.Uns jugaven a pilota, 40els altres a curses molt divertides, altres parlaven... Cantàvem, rèiem, però sempre ens divertíem.L’estona molt ràpida anava passant per nosaltres i,quan ens en vam adonar, ja era l’hora de marxar.A cada classe ens vam fer unes fotosi vam quedar preciosos!Ens ho vam passar genial, va ser un dia fenomenal!

Laura González, 1r ESO A

SORTIDA AL PARC DEL VILOT

3

NOM:INTERNET

SEGURA PER A LA PROTECCIÓ DEL MENOR

DESTINATARIS: Alumnes d’educació secundària (1r ESO A, B, C)

DATA: 28 d’octubre

OBJECTIUS ESPECÍFICS-Avantatges i Desavantatges

- Qüestions legals- Continguts

nocius -Continguts il•legals-Què cal tenir en compte?

-Contrasenya-Els virus: troians i espies

-El xat i la missatgeria instantània-Els blocs i els fotoblocs

-Descàrregues de música, vídeos, arxius...

-Webcam-Consells per als adolescents

-Contactes d’ajuda i suport

XERRA-

DES INS

CANIGÓ

4

PRIMER TRIMESTRE

NOM : LA MARATÓ

DESTINATARIS: Alumnes d’Educació Secundària i Batx.

DATA: Setmana del 21 al 27 de novembre

Cada nova edició de La Marató de TV3 va precedida d’una potent campanya

de sensibilització i difusió sobre les malalties que centren el

programa.Així, els

mesos previs a la

celebració de La Marató, s’imparteixen conferències

divulgatives sobre les malalties objecte del programa

Conferències als centres educatius i cívics

La campanya de sensibilització es vehicula per mitjà de conferències divulgatives als centres educatius

i cívics de Catalunya. En cada campanya, al voltant de

300 professionals de la salut

imparteixen més de 3.000

conferències, especialment adreçades a joves entre 12 i 16

anys.

Com a suport de les sessions, la Fundació edita un DVD divulgatiu que inclou descripcions mèdiques i testimonis de malalts per fer més entenedores les

explicacions sobre les malalties.

5

Els professors i professores del projecte ARTIC van organitzar per als alumnes de 2n d’ESO una sortida a Lleida.Al matí, havent esmorzat, vam fer una visita a les instal·lacions del “Segre”. Vam poder visitar la redacció del diari, mentre ens en van explicar tot el procés d’elaboració des que succeeix la notícia fins que ens arriba a les mans, i vam veure totes les persones que hi treballen. Després, vam anar al plató de televisió. Vam tenir la sort d’assistir a l’enregistrament d’un programa i, així, vam poder descobrir tots els secrets de la tele. Ens van explicar que tots els programes que emeten els enregistren al mateix plató, on tenen un fons pintat de color verd que permet anar-lo canviant i economitzar els recursos, ja que així només necessiten una càmera i un plató. Abans de marxar ens van fer una foto que pocs dies després, va sortir publicada al diari.D’allí vam anar caminant cap a la Panera, centre d’art de la ciutat.L’educadora ens va explicar les obres que hi tenen exposades i van poder gaudir

d’algunes creacions realment sorprenents. La gana ja feia acte de presència. Vam buscar un parc on poder dinar i descansar, ja que la jornada encara no havia acabat; ens quedava la gimcana fotogràfica. La Seu Vella i el castell de la Suda, restaurat i obert al públic feia poc temps era el marc ideal per a practicar els diferents enquadraments que havíem treballat a classe.Vam redescobrir el monument de Lleida més emblemàtic i representatiu. Què xula que és la nostra Seu!

Professors del projecte ARTIC

6

Alba Bonet

Alba Arnó Marina Ribes

7

La matinada del dimarts 8 de novembre va ser còmplice de la nostra partida cap a la ciutat de Roma. Tal com va fer Eneas des de Troia.

Ja som a Roma!, se’ns podia llegir en les nostres cares, que lluïen radiants. Abans, però, havíem de córrer per la terminal 2 de Barcelona perquè els embussos de l’entrada a la capital catalana ens rebien amb els braços oberts i havíem de pagar algun suplement per les maletes o, millor dit, per la gestió d’una treballadora que només complia ordres.

Roma ens esperava amb un sol radiant com el dia en què Eneas i Lavínia es conegueren. El trasllat a l’hotel va anar d’allò més bé: un bus per a gairebé nosaltres sols i la parada a Termini, al costat de l’hotel.

En arribarm, les habitacions no estaven llestes; potser el canvi d’hotel a última hora va provocar l’endarreriment. Il signore ens va demanar disculpes amb cara de sorpresa, després de veure que els ocellets del Canigó eren els membres del grup de 30 que esperava. Fos com fos, estàvem impacients per anar a (re)V

IAT

GE

A R

OM

A 2

N B

AT

X

8

descobrir la nostra estimada Roma. Teníem tantes ganes de començar la ruta que no vam esperar i, abans de pujar a les habitacions, ja vam marxar. Il Colosseo ens esperava... “Ohh, Ohh! Comença a ploure...” En sortir de Santa Maria la Maggiore la cosa ja no eren quatre gotes... Semblava emular algun diluvi d’aquells que ja des de l’antiguitat la tradició oral ens ha permès conèixer. Una breu pausa ens va proporcionar l’atreviment de continuar i arribar fins a Sant Pietro in Vincoli on després de veure i d’il·luminar el Moisès, vam haver d’aturar màquines una llarga estona. No ens podíem creure que estigués passant... Al matí, amb màniga curta i, ara, els nostres peus començaven a sentir el fred de la tardor. Però ni la pluja podia aturar-nos. Si la pluja ens vol acompanyar, doncs que vingui. Andiamo, ragazzi! Sota la pluja vam sentir les emocions de Màximus en veure on s’havia de jugar la vida. I sota la pluja vam veure el Monument a Vittor Manuele i vam fer la primera parada sota la columna de Trajà, quina meravella! I, de sobte, va parar... En arribar a la Fontana de Trevi ja no plovia, i això ens va permetre veure la tan concorreguda plaça sense gent, sense turistes; només nosaltres. Gràcies a la pluja també vam poder comprovar

que la cúpula del Panteó era oberta i que la pluja, com els rajos solars, hi entren ja des la seva fundació. Quines emocions... Què bonic...

Per avui, ja en teníem prou; els nostres peus, gelats i cansats, demanaven carregar piles i reposar. Un bon sopar ens va acompanyar en les primeres impressions, i una dutxa calenta ens va donar la buona notte.

L’endemà era el dia dedicat al Vaticà, però com que no es diu que tots els camins siguin fàcils, vam haver de patir abans d’arribar. El metro estava ple de gom a gom... Però miraculosament vam arribar tots. Primer els museus Vaticans... el Laoocont, l’Acadèmia, i moltes obres i moooooolta gent ens van conduir cap a la Capilla Sixtina. Els no foto dels guardes eren la BSO de l’exploració de tots els racons... Realment fascinant, i molt enriquidor gràcies a les explicacions de la Mercè.Havent dinat, la Basílica de Sant Pere. I amunt, amunt... Cap a la cúpula! Ohhh, quines vistes...! Ara sí, Roma als nostres peus.En marxar de la Ciutat del Vaticà, ens vam dirigir cap al Castel Sant’Angelo, el mausoleu d’Adrià. La nit ja tornava a ser allí i ens va

9

oferir unes vistes fantàstiques: el riu, els ponts, la gent, Roma...Resseguint el riu, vam anar a fer cap a la Piaza Navona: un ambient espectacular i un lloc ideal per menjar-se un gelat, mentre s’observa la Fontana dei Quattro Fiumi i l’obelisc i se senten les emocions de l’antic estadi de Domicià.

Unes hores més tard, ja ens donàvem el buon giorno, mentre preníem l’esmorzar i agafàvem forces per a una altra jornada maratoniana. Vam començar a l’Ara Pacis, l’altar de marbre que August va construir per a commemorar l’etapa de pau que havia aconseguit. D’allí, cap a la Piazza del Popolo, per a veure les dues esglésies idèntiques. Després la plaça més famosa: la piazza Spagna; el dia ens havia regalat un sol radiant amb què encara es gaudia més de l’ambient.Villa Borghese ens esperava. Envoltada de fantàstics jardins, una fantàstica casa d’estiueig del segle XIX amagava fantàstiques obres d’art, la majoria inspirades en la mitologia clàssica.

Per sortir de la vil·la no és complicat, però dels jardins... Vam fer unes quantes voltes com si fos un laberint, però cap Minotaure ens perseguia; només la gana ens feia

moure. Tota feina té la seva recompensa; i una pizza al forno di legno ho arregla tot. Després, com la batalla del pont Milvi, però sense les dramàtiques conseqüències... Posar un candau per als primers amors no té preu però sí espera.

Encara ens havíem d’emocionar: la nit de Roma ens regalava vistes al forum i al Campodoglio i als temples de Vesta i de Mercuri i el Circo Massimo, del qual vam intuir les seves dimensions.Seguint els carrerons il·luminats amb llums taronges vam anar cap al Quirinal, que ofereix magnífiques vistes. Allí també hi ha el Parlament, testimoni de la sortida d’en Berlusconi. Molt a prop, Quatre fontane, i després, a dormir.

El quart dia el vam dedicar a l’antiga Roma. Els gladiadors ens esperaven al Colosseo; impressionant, emocionant... Què devien de sentir els propis romans quan entraven allí dins? I què devien sentir els pocs habitants de la remota Ilerda quan tenien la sort de poder anar a la capital? Les sensacions a flor de pell...

Al costat, el forum, el centre de tota ciutat romana; però aquest a més era el FORUM amb majúscules. Els temples, les basíliques

10

(i el tres en ratlla que ja posa de manifest la lentitud de la justícia ja en època antiga...). Espectacular. Més enllà, els fòrums imperials i controlant-ho tot, la columna Trajana. Quina precisió, quina feina, però quina bellesa...majestuosa.

A la tarda, cap a la Boca de la Verittà per a comprovar si ens hem portat bé o si hem dit cap mentida. D’allí, resseguint el Tíber per a trobar la isola Tiberina i creuar pels ponts Fabricio i Cestio i veure il Ponte Rotto. Amb les últimes estones de sol, ens endinsem en el barri del Trastevere. Ja es respira en l’ambient... És un encantador barri amb carrerons que et conviden a perdre-t’hi. Allí visitem Sant Pietro in Montorio i Santa Maria in Trastevere. Un sopar tots plegats testimonia l’última nit. De camí, passem per la Via Sacra, lloc on els idus de març va ser mort Juli Cèsar, mentre deia Tu quoque filii mi!

No podíem marxar de Roma sense anar a veure les termes de Dioclecià i el Museu d’Art Romà. Lívia ens esperava al seu triclini, mentre vam poder gaudir d’altres obres de gran bellesa: els mosaics i els frescos que embellien les austeres habitacions de les domus romanes. També vam repassar els dies del calendari, sota l’atenta mirada

d’August. Per acomiadar-nos, una foto de grup, però de grup, grup! Per fi!Abans de marxar però vam aprofitar les 3 últimes hores. Vam baixar fins a la Via del Corso per gaudir de les compres. Però, sorpresa... Érem davant del Parlament... una munió de periodistes d’arreu del planeta esperava l’arribada de... Mario Monti, el nou president de la República Italiana, i nosaltres en vam ser testimonis. De camí a l’hotel per a recollir les maletes, l’últim adéu a la Fontana di Trevi, però avui plagadeta de turistes que s’havien d’esforçar per a fer-se una foto... Nosaltres vam tenir la sort de fer-nos-les pràcticament sols!

I ara sí... Arrivederci Roma!

Laura Dejuan, professora de llatí

11

El dia 30 de novembre del 2011 els alumnes de 2n de Batxillerat de l’Institut Canigó vam anar de visita per diferents municipis de la comarca del Segrià. Primerament, vam visi-tar el poble d’Alfarràs, municipi important, ja que hi passen el riu Noguera Ribagorçana i el canal de Pinyana. Un cop situats en un indret “estratègic”, vora el pont vell, sota el qual s’apreciava el riu Noguera Ribagorçana, els professor encarregats de l’organització d’aquesta sortida ens van comentar la im-portància que té aquest riu, procedent de la vessant sud del Túnel de Viella, ja que, malgrat no ser tan conegut com el riu Segre, és el més utilitzat i aprofitat de la zona. Acte seguit, ens vam dirigir cap a la petita localitat de la Bassa Nova, on se’ns va ensenyar un plànol per tal de mostrar-nos la distribució del terreny de regadiu i el context territorial en què es troba l’aeroport. Seguidament, vam empendre el rumb cap al punt final i primor-dial de la sortida: l’aeroport d’Alguaire. Però abans, els professors ens portaren a visitar els terrenys del voltant d’aquest aeròdrom,

una àrea de secà, no abastida pels regadius de Pinyana ni pels del canal de Catalunya i Aragó, que havia de transformar-se en una zona de regadiu, projecte que quedà sus-pès a causa de la delimitació de les Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) i de les noves infraestructures que hi ha actualment. Finalment, un cop vam arribar a l’aeroport, per una banda, es formà un debat sobre l’evolució de l’aeroport i l’ús que se’n fa ac-tualment. Bàsicament, la “discussió” va girar al voltant de la qüestió de si l’aeroport ha-via estat una bona inversió o si realment ha-via estat una despesa innecessària. D’altra banda, ens van explicar el perquè de la seva construcció i el perquè de la seva situació, aquesta última bàsicament basada en tres factors: el fet que es tractés d’una zona de secà, que aquestes zones sobre les que se situa fossin més extenses que les dels seus voltants, cosa que facilitava l’acord amb el propietaris del terreny i, per últim, el fet que aquesta àrea es trobés lleugerament més elevada que la resta, la qual cosa feia pensar

12

que suavitzaria la influència de la típica boi-ra lleidatana per tal que els avions poguessin tenir una major visibilitat.

Clàudia Torres, 2n Batx B

13

El 25 de novembre de 2011 la coral de l’Institut Canigó, juntament, amb altres corals com la del CEIP Antònia Simó i Arnó, com també la coral de l’Escola de música d’Almacelles, Mans Unides i les Veus del Roser, van participar en la 1a Edició de Coràl·lia, que es va celebrar a l’ Església de la Mare de Déu de la Mercè. L’acte va ser presidit per la primera tinent alcalde, Montse Torres, la regidora d’Esports, Montse Noró i la regidora de Comerç, Mª Lluisa Granero, acompanyades pel director del CEIP Antònia Simó i Arnó.

Les cançons, que la coral de l’Institut Canigó va cantar, són molt conegudes: Puede ser del Canto del LoCo, sense tu de teraPia de shoCk i per últim Lazy song de Bruno Mars; aquesta última va ser ballada per un grup de nois i noies de 1r d’ESO.Cada coral tenia un repertori diferent, adequat a l’edat dels seus components i a la forma d’interpretar les cançons. L’edat dels participants anava des dels sis anys dels components de la coral de l’Escola de Música fins als setanta, que tenen alguns dels components de la coral de

les Veus del Roser.

L’última cançó, El cant dels ocells, la van interpretar les cinc corals juntes, prop de 150 cantants a sobre de l’escenari, dirigits per Sònia Malca. Va ser tot un éxit de participació i ens va agradar molt a tots els espectadors.

Mercè Corral, 1r ESO A

1 a E D I C I Ó D E C O R À L · L I A

14

Password

Sing Star

L’ últim dia de classe abans de les vacances de Nadal és tradició al nostre centre la realització de diversos tallers organitzats pels diferents departaments de professors del nostre centre: Després d’aquesta experiència esmorzem un got de xoco-lata calenta amb un tall de coca per acompanyar-la, xocola-tada organoitzada pels alumnes de 4t d’ESO, mentres els alumnes de 1r d’ ESO canten cançons amb la coral i la seva directora, Sònia Malca.

Manualitats amb càpsules de café

Jocs de intel·ligència amb la nintendo

Jocs de cartes

Estampació de samarretes

Campionat de futbol salaEl·laboració d’un arbre de Nadal

Postals de Nadal.

Passeig fotogràfic per Almacelles

Pel·lícula Àgora d’Amenabar

Sessió de maquillatge

T A L L E R S D E N A D A L

15

T a l l e r s d e N a d a l

PS3 i Wii:Aquest taller consistia a compartir jocs amb tothom que hi era al teu grup. Es podia jugar a Wii o a PS3 sempre i quan juguessin tots.

MAQUILLATGE:Els participants havien de portar el seu ma-quillatge i la professora t‘ensenyava a ma-quillar-te i alguns trucs de maquillatge.

SINGSTAR:Els alumnes podien jugar 2 persones a la vegada, o més. Els alumnes s’organitzaven sols, i feien grups d’una parella per a cada cançó.

FUTBOL:Els equips es podien fer entre classes i cur-sos diferents.Cada partit durava 10 minuts, i s’anaven eli-minant equips a mesura que anaven perdent.

POSTALS:Es tractava de decorar postals. Hi podies po-sar el que volguessis i decorar-la a la teva manera; alguns professors donaven idees per a decorar.

CÀPSULES DE CAFÈ:Els alumnes, primerament, aplastaven les càpsules, prèviament buides i netejades. Després les combinaven (n’hi havia de molts colors) i en feien collarets i arracades. Per fer-ne disposaven de boletes de fusta i fils gruixuts, de diversos colors. Finalment enganxaven els “nexpresso“ amb silicona.

ESTAMPACIÓ DE SAMARRETES:Els alumnes portaven una samarreta blanca de casa. Un cop triada la foto que hi volien estampar, la imprimien la planxaven sobre la samarreta.

16

17

OR

IGIN

E D

ES

SYM

BO

LE

S D

E N

OË

L Noël est une fête familiale en France. Il y a des élé-ments symboliques dans cette célébration.

La bûche

de Noël

C’est le dessert typique du soir de Noël. Sa forme rappelle un morceau de bois car autrefois on se réunissait le soir de Noël autour de la cheminée.

Les

cadeaux

Ils sont inspirés des Rois mages qui avaient apporté des présents à Jésus le jour de sa naissance. Maintenant ce sont tous les enfants qui reçoivent des cadeaux dans la nuit du 24 décembre.

18

La carte

de vœux

C’est une tradition anglaise qui date de 1843. Sir Henry Cole n’avait pas le temps d’écrire à tous ses amis. Il a demandé à un artiste de lui dessiner une carte avec l’inscription:« Joyeux Noël et Bonne Année».

La courone

de Noël

Elle rappelle la couronne d’épines que portait Jésus. Elle signifie:« Meilleurs vœux à tous ! Joyeux Noël et Bonne Année!».

19

C’est saint François d’Assise qui le premier a créé une crèche vivante avec Jésus, Marie, Joseph, l’âne, le bœuf et les moutons.

Cette plante s’accroche au plafond. Le 31 décembre à minuit, on s’embrasse sous le gui, cela porte bonheur.

La crèche

Le gui

Le renne au nez rouge

Il aide le Père Noël quand il est en retard dans la distribution des cadeaux. Il s’appelle Rudol-ph et a huit compagnons : Dasher, Dancer, Vixen, Prancer, Comet, Cupid, Dunder et Blixen.

20

Le Père

Noël

Clément Clark Moore, un pasteur américain, a écrit un conte de Noël pour ses enfants, dans lequel le Père Noël vole dans son traîneau, tiré par huit rennes. Le costume rouge et la barbe blanche sont ajoutés par Coca-Cola, en 1931, pour une publicité.

Le sapin

de Noël

La tradition de l’arbre de Noël est apparue en 1521, en Alsace. Celui-ci n’était pas illuminé. Sa décoration était faite de pommes, de biscuits, de petits jouets et de bougies.Les élèves de 4ème ESO vous souhaitent Joyeux Noël et Bonne Année 2012.

21

cone

ixem

ents

i cr

eaci

ons

INS Canigó (anteriormente llamado IES Canigó) es el instituto de Almacelles; la mayor parte de sus habitantes lo saben e incluso los habitantes de los pueblos vecinos. Lo que quizás la mayo-ría de ellos no saben, es quién lo fundó, en qué año o qué hechos importantes han sucedido en él etc.

El centro en elque actualmente estudio, lo fundó el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya en 1988, aproximadamente. Es decir hace 23 años que está en funcionamiento.El centro está situado en la C/ Canigó s/n, muy cerca del pabellón polideportivo de la localidad, donde practicamos educación física, ya que el instituto no tiene gimnasio propio. El edificio no tiene ningún valor arquitectónico; se trata de un edificio de dos plantas construido combinando dos técnicas de albañilería: el rebozado y la cara vista, por lo que no tiene especial interés. Es un edificio funcional, en este caso dedicado a la en-señanza. Durante los años de funcionamiento ha sufrido algún que otro cambio, o mejor que cambio diría ampliación, pues llegó un momento en que se estaba quedando pequeño. Dispone de varias aulas para acoger a los alumnos de diferentes cursos, además de tener unas aulas

INS Canigóco

neix

emen

ts i

crea

cion

s

22

especiales para algunas asignaturas, tales como: tres aulas de informática, una de plástica, una de idiomas, una de música, el aula taller, dos laboratorios, una aula de Artic (aula donde trabajamos los conceptos y las técnicas básicas de revista, radio y televisión).Cuenta además con una sala de actos y una biblioteca. Ofrece también servicio de comedor, utilizado en su mayoría por los alumnos de otros pueblos: Sucs, Pla de la Font, Gimenells y Raimat. Su director es Josep Mª Puig, junto a él hay muchos profesores y profesoras, siendo José Manuel Pardos y Margarita Gisbert los que más años llevan en el instituto. En el centro tam-bién se habían realizado enseñanzas especiales como el ciclo formativo de administrativo. Uno de los hechos más importantes que se han realizado en el centro son intercambios con otros países, como por ejemplo: México, Dinamarca, Italia.

Considero que mi instituto es un centro bastante completo, ya que además de poder cursar los cuatro cursos de ESO, y los dos de Bachillerato en sus distintas modalidades (Ciencia, Tecnología, Humanidades y Ciencias Sociales) dispone también de:AO (Unidad de adaptación curricular con carácter y programaciones propias)UEC (Unidad de escolarización externa, que dispone de 12 plazas)Por otra parte creo que tiene alguna carencia, como la posibilidad de poder cursar el Bachi-llerato Artístico, o algún ciclo formativo, evitando el tener que desplazarse a otra localidad.Des de mi punto de vista creo que seria importante que el centro tuviera gimnasio propio, evitando de esta forma las salidas del mismo, a la vez que evitar el tener que compartir una instalación municipal que en algún momento dado pueda estar ocupada.Resumiendo diría que el INS Canigó es mi segunda casa, ya que después de la mía es el lugar donde paso más horas.

Alba Bonet, 2n ESO A

23

Els dies 29 i 30 de novembre l’alumnat de segon de batxillerat ha realitzat l’exposició oral dels Treballs de recerca. Aquesta és la darrera fase d’un treball que van iniciar en el darrer trimestre del curs passat. L’han de fer tots els alumnes de batxillerat i representa el 10 % de la qualificació final de l’etapa.El treball de recerca consisteix a realitzar un conjunt d’activitats estructurades i orientades a la investigació d’un tema emmarcat dins d’un àmbit disciplinari que l’alumnat ha escollit prèviament. Un cop escollit el tema, el treball passa per diferents fases: en la primera cal planificar la investigació (acotar, distingir i plantejar objectius), en la segona realitzar la investigació (cercar informació i analitzar-la per a poder arribar a conclusions), després cal redactar el treball i finalment exposar-lo. És, per tant, un treball que requereix una dedicació horària important i que ha de contribuir, decisivament, en l’alumnat, a assolir la competència en la recerca.Aquest any s’han presentat 37 treballs, de temàtica diversa. En l’àmbit científic hem sabut alguna cosa de malaltia d’Huntington, en l’àmbit social-humanístic ens hem assabentat de les semblances i diferències entre el matrimoni romà i el català i de com els blogs han reinventat la comunicació, des del departament d’orientació s’ha portat el treball referent a les relacions socials entre els adolescents del poble i de la ciutat, en l’àmbit tecnològic hem aprés a muntar una càmera frigorífica alimentada amb energia solar, en l’aspecte lingüístic s’ha estudiat l’impacte de l’aula d’acollida a l’Institut...En definitiva, un conjunt de treballs que ens han permès aprofundir en una sèrie de temes que segurament haguessin passat desapercebuts sense la realització del Treball de Recerca.

Mercè Terré, cap d’estudis

TREBALL DE RECERCA

24

Has llegit en una revista especialitzada que aquesta actriu famosa o que aquesta esportista d’elit tenen un determinat pes i has decidit que, aquest representarà el teu pes ideal.Indirectament, relaciones aquest pes amb la fama i el triomf de l’acceptació social i desitges aconseguir-los tu també. A més a més, has consultat unes taules on s’indica un pes, suposa-dament ”ideal”, envers el teu gènere, edat i alçada.Però realment, tu no tenies aquest pes a pesar de tenir una conducta alimentària equilibra-da, i, per aquest motiu, vas decidir canviar aquests hàbits alimentaris i nutricionals, per tal d’iniciar una deficitària dieta restrictiva. I si, pel contrari, hi havia dies que menjaves més del compte, segurament tractaves de compensar-los amb altres, de dieta o amb vòmits autopro-vocats. D’aquesta manera, ni tan sols saps quin és el teu pes normal i, d’una setmana a una altra, el teu pes pot oscil•lar uns quants quilograms.Conscient o no, d’una forma o d’una altra diferent, han començat molts dels teus problemes, has ignorat que el teu pes està en gran mesura predeterminat i condicionat per factors here-ditaris i que, per tant, no es pot modificar sense que el cos lluiti per evitar-ho. No tens clar que una cosa és el pes ideal i una altra cosa és el pes biològic.El pes biològic és el pes real que posseeix una persona a causa de les seves característiques físiques individuals en un medi determinat. En canvi, el pes ideal és el pes que ens agradaria tenir i que no tenim.Unes persones són naturalment primes, unes altres no ho són tant, altres persones són ne-gres, altres amb els ulls blaus... No es poden canviar cap d’aquestes propietats ni caracterís-tiques perquè són degudes a l’herència genètica. La diferència entre una persona prima i una persona grassoneta no depèn tant dels hàbits alimentaris com de la capacitat que tenen les seves cèl•lules per consumir més o menys energia i emmamgatzemar més o menys greix. Aquesta capacitat és en gran part innata, per la qual cosa, si habitualment seguim una dieta, només aconseguirem mantenir-nos per sota del pes natural mentre duri la pràctica d’aquesta dieta, ja que en el moment que es deixa de seguir, es recupera de forma natural el pes ante-rior. Guillermo Messalles, professor d’Educació Física

“ P E S I D E A L ”

25

Trasplantament de cor

En què consisteix?És una operació quirúrgica que consisteix a reemplaçar un òrgan malalt per un de sa, prèviament extret d’un donant.

Com es fa?Primer es troba un donant que sigui compa-tible.Després el donant es transporta en un estat el millor estat possible fins al pacient recep-tor, el qual ja tindrà la seva cavitat toràcica oberta i el seu cor dolent fora del cos.La trasplantació es fa sota anestèsia general i la intervenció sol durar diverses hores, du-rant les quals la funció del cor i els pulmons ha de ser assumida per una màquina de cir-culació extracorpòria.

Percentatge d’èxit:L’èxit en els trasplantaments de cor està en-tre el 93 % i el 94 %.

Possibles complicacions:Els primers dies pot ser que el trasplanta-ment no funcioni, la qual cosa pot implicar que sigui necessari un nou trasplantament.

Després d’un trasplantament vàlid cal seguir indicacions.

Reaccions de rebuig: •Rebuig hiperagut: comporta la pè-rdua immediata de l’òrgan. S’intenta evitar amb les proves prèvies al trasplantament i actualment és molt poc freqüent. •Rebuig agut: té lloc en les primeres setmanes o mesos després del trasplanta-ment. Amb la medicació adequada sol rever-tir en la majoria de casos. •Rebuig crònic: es produeix després d’uns mesos o anys de funcionament. És d’evolució lenta i pot arribar a causar la pèr-dua de l’òrgan trasplantat.Viure amb l’òrgan trasplantat:S’ha d’estar alerta per tal que no hi hagi complicacions. El receptor a de vigilar amb el nombre de calories, la sal, els sucres i els greixos

Altres:Poden ser donants pràcticament totes les persones sense límits d’edat que tinguin els òrgans sans fins al moment de la mort.

Dàmaris, Tami, Lidia i Dahyana

LA MARATÓ DE TV3: TRASPLANTMENT D’ÒRGANS I TEIXITS

26

Trasplantament de pulmó

El trasplantament de pulmó és una de les úl-times alternatives en cas d’una insuficiència pulmonar.

ObjectiusEs pretén prolongar la supervivència, millo-rar la capacitat funcional i la qualitat de vida.El pulmó que es dóna s’obté d’una persona declarada amb mort cerebral, Els teixits han de ser compatibles possibles perquè no hi hagi rebuig.El primer trasplantament realitzat a una per-sona es va fer l’ 11 de juny de 1963.

Realització de l’implant pulmonar:Extracció del pulmó patològic i canvi pel nou. Es realitzen les unions en bronquis, artèries, pulmó i cor. Si el trasplantament és dels dos pulmons, primerament es posa el d’un costat i, segui-dament, mentre el pacient respira amb el nou pulmó, es repeteix la maniobra a l’altre costat.

El percentatge d’èxit:La supervivència està sobretot en relació

amb la mortalitat postoperatòria en els pri-mers mesos.

La investigació:L’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron és el primer de l’Estat espanyol a arribar als 500 trasplantaments de pulmó. Per al coor-dinador del programa de trasplantament de l’Hospital, Ferran Morrell, és un motiu d’orgull, tot i que, per a la Cap de servei de cirurgia toràcica de la Vall d’Hebron, Mercè Canela, la xifra demostra la importància de que al darrera hi ha un equip que treballa en “cadena”, segons unes declaracions a Bar-celona Televisió.El trasplantament de pulmó generalment és l’últim recurs de tractament en cas d’insuficiència pulmonar.

En el moment actual la supervivència, des-prés d’un trasplantament de pulmó és del 70% el primer any, i aproximadament del 50 % al 5è any. Són candidats a trasplantament pulmonar els pacients amb pneumopatia crònica avançada i mal pronòstic vital a curt termini sense tractament mèdic o quirúrgic adequat. Els pacients amb malaltia aguda, en general, no són candidats a trasplanta-ment. Els pacients de més edat tenen pitjors resultats.

Jenni, Anna L., Raquel i Luz

27

Trasplantament de ronyó

Antecedents:El primer trasplantament de ronyó fou efec-tuat a l’estat espanyol a l’Hospital Clínic de Barcelona el 23/07/1965.A Catalunya, el 25% dels trasplantaments re-nals procedeix en donant viu; a Espanya la xifra se situa en un 10%.La major part dels diners recollits a La Ma-rató són destinats a hospitals i a centres d’investigació.

En què consisteix:Un trasplantament de ronyó és una tècnica quirúrgica que consisteix a substituir un òr-gan o teixit malalt per un altre que funcioni adequadament. Les persones a les quals els hi fallen els ron-yons han de posar-se un dia sí i un dia no a la màquina de diàlisi per depurar-se la sang de mentre esperen algun donant de ronyó.

Els òrgans no es guarden, han de ser tras-plantats molt ràpidament al nou cos. S’han de transportar amb neveres petites.

El ronyó del donant serà col•locat sota

l’abdomen. Els vasos sanguinis del ronyó del donant seran connectats amb les artèries i venes en el cos receptor. Un cop fet això, la sang torna a fluir a través del ronyó i es mini-mitza el temps d’isquèmia. En la majoria dels casos, el ronyó aviat començarà a produir l’orina. Com que l’orina és estèril, aquesta no té cap efecte en l’operació. L’últim pas és connectar l’ urèter del ronyó del donant amb la bufeta del receptor.El ronyó nou normalment comença a fun-cionar immediatament després de la cirur-gia, però depenent de la qualitat de l’òrgan aquest pot trigar alguns dies (ronyó gandul). L’estada habitual del receptor a l’hospital és de 4 a 7 dies. Si es presenten complicacions, es poden administrar medicines addicionals per ajudar el ronyó a produir orina.Les medicines són utilitzades per suprimir el sistema immune i evitar el rebuig del ronyó del donant. Aquestes medicines han de ser preses de per vida pel pacient.

Marc P., Jonathan, Joan i Mohamed

28

Transplantament de fetge

En què consisteix el trasplantament de fet-ge?El trasplantament consisteix en la substitució d’un òrgan o teixit deteriorat per un altre que funciona correctament. És un tractament que serveix per millorar les condicions i la qualitat de vida de determinats malalts i que per a d’altres constitueix l’única esperança de cu-rar la seva malaltia i, per tant, de conservar la vida amb un nivell de qualitat acceptable.

Casos reals:Primer trasplantament de fetge d’adult a nadó amb èxit a l’hospital de la Vall d’Hebron: L’hospital de la Vall d’Hebron ha fet amb èxit el primer trasplantament de fetge entre un adult i un nen. Es tracta d’una nena d’onze mesos que estava afectada per una malal-tia congènita al fetge i, després d’una prime-ra intervenció al seu país, a Veneçuela, els seus pares van decidir portar-la a l’hospital de la Vall d’Hebron per sotmetre-la a un tras-plantament.Com que no apareixia cap donant de fetge del seu grup, el pare va decidir donar part del seu òrgan a la seva filla. L’operació, que es va fer fa uns dies, va durar tretze hores i

s’ha convertit en el primer trasplantament de fetge de Catalunya que es fa entre un adult viu i un nadó.

Qui pot ser donat?Qualsevol persona és donant potencial, sem-pre que en vida no hagi manifestat la seva voluntat en contra de la donació. El més im-portant és que la família o els éssers més propers coneguin la voluntat de la persona de ser donant, ja que els professionals sani-taris parlaran amb ells. Les famílies complei-xen la voluntat de la persona que ha mort, si la coneixen, i d’alguna manera els recon-forta, en un moment de dolor, saber que la mort del seu familiar no ha estat inútil, ja que proporcionarà vida a altres persones.On esdestinen els diners de la marató?A centres d’investigació i de recerca mèdica, per poder dur a terme estudis per a noves tecnologies.

On s’emmagatzemen els òrgans? Els òrgans no s’emmagatzemen mai perquè quan els treuen d’un determinat cos ja els posen a la persona que els necessita. No-més s’emmagatzemen els teixits.

Mariam, Nada i Saida

29

Trasplantament depell

En què consisteix? És un procediment quirúrgic en el qual es trasplanta una porció de pell d’una àrea a una altra. Normalment es fa per cremades, ferides molt grans, cirurgies reconstitutives.

Com es fa? Es pren la pell d’àrees no afectades en la persona lesionada i s’utilitza per cobrir un defecte, gairebé sempre una cremada. Pren-dre l’empelt de la pròpia persona lesionada redueix la possibilitat del rebuig del teixit. També es pot utilitzar la pell d’una altra per-sona, però tard o d’hora serà rebutjada.

Tant per cent d’èxit: La majoria dels empelts de pell tenen èxit, però en alguns casos no cicatritzen bé i ne-cessiten un altre empelt.

Casos reals:L'equip mèdic s'ha mostrat satisfet amb l'evolució del pacient, tot i que ha explicat que durant la recuperació hi va haver dos rebutjos del trasplantament. També esperen

que el pacient millori en els pròxims mesos i recuperi facultats, com ara la parla, que ara té molt limitada. Per l'operació, que va durar 22 hores, van fer falta trenta especialistes.

Qui pot ser donant? Es pot utilitzar la pell del mateix pacient, o bé d’un donant però ha de ser de la mateixa es-pècie i amb un color de pell igual (viu o mort).

On es guarden els òrgans? La pell es guarda en uns bancs de pell que permeten guardar fragments d’aquest òrgan (té un alt poder de conservació). Es pot em-magatzemar molta pell, processada i esteri-litzada.

On van destinats els diners de la marató?A empreses que investiguen malalties.

Marta, Mireia, Rocio i Júlia

30

Trasplantament de còrnia

En què consisteix?El transplantament de còrnia o queratoplàstia consisteix en la substitució del teixit corneal opac quan no hi ha altra forma de recuperar la transparència. Actualment, la queratoplàs-tia està molt evolucionada, i permet substi-tuir només la part de la còrnia danyada. Es reemplaça la part central de la còrnia malalta (receptor) per una còrnia sana (donant) del mateix diàmetre.

Els resultats de la cirurgia de la cataracta avui són excel•lents, i la recuperació visual és ràpida i satisfactòria en més del 99% dels casos.

Com es fa?Durant el trasplantament de còrnia és possi-ble realitzar simultàniament una cirurgia de cataractes, un canvi de lent o una recons-trucció ocular de l’ull, després d’un trauma-tisme perforant que hagi desestructurat l’ull.La cirurgia es realitza sota anestèsia local i sense ingrés. Precisa oclusió de l’ull durant 24 hores. Es tracta de retirar la part central de la còrnia opacificada i suturar mitjançant 16 punts una part de còrnia sana i transpa-rent d’un donant, de la mateixa grandària

que l’extreta. Casos reals: Fa 1 any, Espanya es va com-moure amb la història d’Antonio Sánchez Migallón. Aquest home es va quedar cec 42 anys enrere a causa de les cremades que li van produir en ambdues còrnies les substàn-cies químiques que estava manipulant per a l’elaboració del vi. No obstant això, gràcies a una intervenció quirúrgica, Antonio va poder conèixer cinc dels seus nou fills i diversos néts, als quals encara no havia pogut veure el rostre. Tècniques avançades: En alguns casos és possible realitzar ja avui en dia un trasplantament parcial de la còrnia (queratoplàstia lamel•lar endotelial, cone-guda com a DSAEK per les seves sigles en anglès), en la qual s’introdueix a l’ull només una part de la còrnia i s’adhereix a la part sana de la còrnia del receptor. No requereix sutures i la recuperació és més ràpida. Però també existeix el risc que la còrnia donant no s’adhereixi i requereixi un segon trasplanta-ment per restaurar la transparència.

Marc LL., Mircea , Jaume i Fran

31

Causes

El deteriorament de la capa d’ozó

La pluja àcida

Problemesmediambientals

Combustibles que cremen els vehicles, les calefaccions de les cases, les fàbri-ques i les centrals energètiques. Determi-nades substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen amb la humitat de l’atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja..

L’escut d’ozó filtra les radiacions solars, de tal manera que les radiacions ultraviolades més nocives amb prou feines poden traves-sar-lo i no arriben a la superfície de la Terra. Sense la capa d’ozó, la vida a la Terra no seria possible.

32

Conseqüències Solucions

Si comprem un frigorífic, un aparell d’aire condicionat o un cotxe amb aire condicionat, hem d’assegurar-nos que no contingui gasos CFC. Quan comprem un esprai (desodorant, fixa-dor, colònia, productes de neteja...) cal com-provar llegint l’etiqueta que no tingui CFC. De totes maneres, és millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hiverna-cle. Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb es-puma plàstica.

Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les persones, destrueix la vida dels es-tanys, llacs i rius, perjudica els arbres i en causa la mort, i afecta els edificis.

Intentar disminuir al màxim possible les combustions que provoquen les fàbriques i les centrals energètiques. Reduir o evitar les emissions de diòxid de so-fre, diòxid de nitrogen i el CO2 dels vehicles

Danys en els ulls de les persones i dels ani-mals. Augmentarien els problemes de cata-ractes i de ceguesa. Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i vi-rus. Augment dels càncers de pell i de les derma-tosis al•lèrgiques. Augment del risc de cremades greus per ex-posició al Sol. Es produirien més casos de malalties infec-cioses. Es farien malbé molts material de construc-ció que es troben a l’aire lliure.

33

L’efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una tempe-ratura idònia per a la vida: l’energia del Sol travessa l’atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l’atmosfera (CO2 i vapor d’aigua) impedeixen que la radiació proce-dent de la Terra escapi a l’espai. Gràcies a aquest fenomen, l’escalfor queda retinguda a l’atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.

Les aigües residuals agrícoles poden conte-nir fertilitzants i pesticides que provenen de l’aigua de reg.Les aigües residuals domèstiques provenen de cases, escoles, hospitals, etc.Les aigües residuals d’origen industrial po-den contenir productes que no es descom-ponen (plàstics, llaunes...) o substàncies tòxiques.

CausesProblemesmediambientals

L’efecte hivernacle

La contamminació de l’aigua

34

Conseqüències

Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incremen-tat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfí-cie de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle. Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts ani-mals i plantes. L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals. Augmentarien els problemes de fam i falta d'aigua i patiríem moltes més malalties.D'altra banda, si la Te-rra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques .

L’ús de determinats detergents, els adobs i els purins consti tueixen la causa més im-portant d’eutrofització dels llacs i embassa-ments perquè aporten a l’aigua gran quanti-tat de fosfats i nitrats.Aquest fenomen es produeix quan l’aigua rep gran quantitat de nitrogen i fòsfor, substàn-cies que les algues fan servir de nutrients, de tal manera que les algues proliferen desme-suradament i l’aigua esdevé tèrbola i verda.

Solucions

Per reduir els índexs de diòxid de carboni hem d'utilitzar menys combustibles fòssils.Cal utilitzar fonts d'energia alternatives.Cal deixar de talar i cremar els boscos. Hem de plantar més arbres, ja que absorbeixen el diòxid de carboni i eviten que vagi a parar a l'atmosfera.Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de les selves tropicals.Cal participar en iniciatives, campanyes in-ternacionals o associacions que promoguin un estil de vida sostenible per tal de comba-tre problemàtiques com ara el canvi climàtic.

No utilitzar detergents rics en fosfats. No abocar a l'aigüera líquids no solubles en aigua, com pintures i olis. Fan una pel•lícula sobre l'aigua que en dificulta l'oxigenació. La millor solució és portar aquests productes a la deixalleria, instal•lació que recull de mane-ra selectiva els residus que no disposen de contenidor al carrer.Hi que les aigues siguin depurades correc-tament .

35

En aquest petit article, us donarem una informació bàsica sobre els inconvenients del consum de paper d’alumini, i, en fer-ho ens basarem en dades reals i en un estudi que hem elaborat. També us donarem solucions alternatives a l’ús d’aquest producte. SOBRE L’ALUMINi

L’alumini és un dels elements més abundants de l’escorça terrestre i s’obté del mineral de la bauxita. La producció anual es xifra en uns 33,1 milions de tones es, sent la Xina i Rússia els productors més destacats. Actualment els principals jaciments es troben al Carib, Austràlia, Brasil i Àfrica. Els materials no alumínics se separen per decantació. La solució càustica de l’alumini es refreda després per recristal·litzar l’hidròxid i separar-lo de la sosa, que es recupera per al seu ús. Finalment, es calcina l’hidròxid d’alumini a temperatures properes a 1000 ° C, per formar l’ alúmina.

DADES IMPORTANTS

- És un dels metalls més car d’obtenir.- Per extreure la bauxita, mineral de l’alumini, s’han de netejar els sòls i destruir el paisatge de molts països tropicals.- Quatre tones de bauxita donen solament una tona d’alumini.- S’han d’utilitzar molts productes químics.- Per a produir una tona d’alumini necessitem entre 17 i 20 Mwh.- Es consumeixen 460 kg de carbó per cada tona en la seva obtenció.- S’expulsen molts gasos perjudicials.

ESTUDI REALITZAT

Un grup d’alumnes hem fet un estudi sobre la utilització de paper d’alumini a l’institut i hem obtingut dades molt sorprenents perquè són xifres enormes. Les dades obtingudes durant un dia en un institut sobre el paper d’alumini són:- Utilitzem 1’6 kg de paper d’alumini cada dia. Durant un curs, aquesta xifra puja a 288

36

Campanya contra el paper d’alumini

kg d’alumini.- Per a tot el paper d’alumini d’un dia a l’institut consumim 32 Kwh. Així, en tot el curs, 5760 Kwh d’energia per a tot el paper d’alumini, que equival a 5’76 Mwh.- Per a tot el paper d’alumini d’un dia a l’institut consumiríem 0’736 kg de Carbó, que equivalen en tot el curs a 132,48 kg de Carbó.SOLUCIONS ALTERNATIVESPer evitar el consum de paper d’alumini es poden utilitzar altres productes com a solucions alternatives, com per exemple:- La utilització de paper de plàstic (paper film). - La utilització de carmanyoles i de boc ‘n roll, que es una mena de drap reutilitzable per envoltar l’entrepà.

DIGUES NO A L’ALUMINI!GRÀCIES!La Terra també us les donarà.

Miguel Angel Alegre, David Kilian i Mohamed Lakal, alumnes de 3r ESO

37

M U R I E L P U YA L A L B A B A S

A L B E R T V I D A L J Ú L I A PA R I S38

M A R I N A R I B E S

J Ú L I A PA R I S A L B A A R N Ó39

pro

jec

tes

de

ce

ntr

e PROJECTE DE SENSIBILIT-ZACIÓ AMBIENTAL

En el marc de l’educació, l’Educació Ambien-tal és un dels eixos transversals que hem volgut abordar com a centre i , en concret, la recollida selectiva com a pas previ al reci-clatge. Considerem que des de l’Institut hem de participar de les iniciatives socials per a la conservació del medi i hem de continuar la tasca de sensibilització que s’ha començat ja a l’Escola.

40

INTRODUCCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

-El curs 2010-2011 vam començar a distribuir a les aules uns contenidors de recollida selecti-va que els mateixos alumnes de 1r de Batxillerat van elaborar amb materials reciclats. Al ma-teix temps vam elaborar i distribuir les normes d’ús en forma de cartells. També es van ublicar diferents punts centralitzats de recollida selectiva per facilitar la gestió dels residus recollits.

Activitats de sensibilització

Activitat a tutoria-Explicació del projecte: ubicació dels contenidors i papereres, ús d’aquestes i com es bui-den.-Elecció del delegat de Medi Ambient.

Activitat a classe de ciències-Informació i treball sobre la necessitat de la recollida selectiva. -Informació sobre què ha d’anar i què no a cada contenidor.-Elaboració de murals o pòsters.-Treball sobre l’exposició.

Activitat de centre -Del 3 al 13 de maig 2011: Muntatge de l’exposició: “Dóna la volta: del residu al recurs” que cedeix la Junta de Residus.-Concurs de Cartells.

41

Paper dels diferents membres de la Comunitat Educativa-Tot el professorat Col•labora, anima i controla el bon ús dels contenidors. Exerceix de model.-Professor tutor Informa del projecte al grup classe. Col•labora en l’elecció del delegat de Medi Ambient.-Delegats de Medi Ambient (DMA) Participa en les reunions de DMA’s. Estableix el torn rotatori dels companys de classe per anar a buidar els contenidors. Informa al grup classe dels acords presos en les reunions de DMA’s. Aporta idees, que pot haver recollit en el seu grup classe, per a la cura del medi am- bient i la contribució que nosaltres hi podem fer des del centre.-Coordinador/a del projecte (equip directiu) Convoca i du a terme les reunions de DMA. Elabora i revisa els projectes del centre al voltant d’aquest tema. Anima la realizació d’activitats d’educació ambiental aportades pels mateixos alum- nes o per altres membres de la comunitat educativa.

ACTIVITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL AL LLARG DEL CURS- Optativa a 3r ESO: Sostenibilitat i Medi AmbientEn aquesta materia de 2 hores lectives intentem reflexionar al voltant de les actituds ne-cessàries per a la sensibilització ambiental i, a partir d’aquesta reflexió, generar campanyes diverses per aplicar al propi centre.- Dia mundial del medi ambientCelebració el dia 5 de juny a nivell de centre a l’hora del pati.- Concurs “Ambientalitza’t”Es convoca cada any per part del departament de ciències durant el mes de maig amb una temàtica concreta.Es fa públic el veredicte el dia 5 de juny.

42

43

L’institut és un lloc de trobada, d’acollida, de formació personal i acadèmica, d’educació, d’ensenyament i d’aprenentatge, i per tant de convivència, és a dir, un espai on s’estableixen relacions i conflictes entre les diferents persones i grups que formem part de la comunitat educativa.El model de convivència depèn del concepte de persona i de societat que tenim i en què creiem. La persona i la societat que dibuixa el nostre marc legal, la cultura democràti-ca i la realitat socioeconòmica en què vivim es perfila com un binomi que necessita un desenvolupament ampli, divers i continu de competències. Segons l’estudi de la Unesco conegut com informe Delors , l’educació se-cundària és l’eix de la vida i el nivell educatiu que definirà el desenvolupament humà d’una societat.Hem de ser competents, però no necessària-ment competitius envers els altres, hem de desenvolupar les capacitats pertinents per tal de moure’ns en un ecosistema alimentat per la col•laboració. Els pilars de l’educació que defineix l’informe citat anteriorment són: aprendre a aprendre, aprendre a fer, apren-dre a conviure i aprendre a ser; darrerament

se n’hi ha afegit un cinquè que és aprendre a emprendre.El mercantilisme i el consumisme viuen pa-rasitàriament de la configuració de persona-litats individualistes. Si volem una societat més justa i sostenible hem de canviar la “t” de solitari per la “d” de solidari, això ha de ser fruit de la dignificació de tota vida humana, de la comprensió i assumpció de drets i deu-res, del compromís envers els altres i envers un mateix. L’èxit educatiu s’arrela en la cura de la perso-na, des del reconeixement a la seva identitat personal, cultural i sexual fins a l’exigència del desenvolupament de les seves qualitats intel•lectuals posades al servei d’ella ma-teixa i dels altres a través d’una educació al més integral i inclusiva possible. Treballem per un clima d’aula i de centre que permeti aquest tipus d’educació, així com també apostem per un lideratge positiu de la direcció de centre, dels tutors, dels diferents càrrecs i dels delegats i responsables dels alumnes.Per tal d’aconseguir aquests objectius l’institut Canigó està estructurant totes les eines de què disposa en el seu Projecte de

1 Delors, J. (1996). La Educación encierra un tesoro. Madrid, Ed. Santi-llana.

P O S I T I V A C O N V I V È N C I A

44

Convivència i en el desplegament de la Nor-mativa d’Organització i Funcionament (NOF). En ambdós es reuneixen els diferents docu-ments i mesures que regulen i afavoreixen la convivència en el nostre centre.Per una convivència positiva es vetlla en múltiples aspectes, des de la configura-ció dels grups classe, l’adequació dels es-pais, la circulació de persones pel centre, l’assignació de tutories, l’acollida d’alumnat i personal nouvingut, el desdoblament del màxim d’assignatures, l’aprofitament i con-dicions d’eficiència de l’atenció individualit-zada, l’atenció de l’EAP, la derivació a l’aula externa, l’orientació educativa, la participa-ció en projectes d’intercanvi, la formació en competències socials i resolució de conflic-tes, i molts altres aspectes com l’educació en sostenibilitat, el programa de salut i escola, el servei de mediació o la carta de compro-mís. Aquesta disponibilitat per a la millora i l’aposta per l’èxit educatiu també afecten a la didàctica de les matèries; el nostre pro-fessorat s’ha anat formant en treball per pro-jectes, treball cooperatiu i en l’ús de noves tecnologies amb l’objectiu principal d’oferir a l’alumnat un acompanyament més eficaç i eficient. Què té que veure això amb la convi-vència positiva? Doncs la ferma creença que molts dels conflictes esclaten a causa de la baixa autoestima de les persones i que una

de les claus per a la millora d’aquesta au-toestima és l’èxit educatiu, la perspectiva de millora, sentir-se útil i reconegut en el grup en què viu i desenvolupa les seves tasques.Alumnes, professorat, famílies, personal ad-ministratiu i laboral formem una comunitat de convivència i d’aprenentatge que s’ha d’anar construint de forma contínua. Els elements fonamentals per a la vertebració d’aquesta comunitat són: la bona comunicació entre les diferents instàncies, la participació activa de tothom en el màxim d’actuacions (consell escolar, AMPA, coral, marató, activitats, ta-llers, sortides, lliurament d’orles, etc.), el re-coneixement dels professionals i dels bons resultats de l’alumnat, o l’aplicació d’eines de disciplina positiva com és el “Fem Canigó”. Cal assumir la realitat dels conflictes que la vida escolar comporta i entomar-los amb en-tusiasme i esperit de superació.

A la vostra disposició,

José Antonio Baena García

jbaena2@xtec.catProfessor de Religió i Coordinador de Convi-

vència de l’Institut Canigó

P O S I T I V A

45

F E M C A N I G Ó

D e s d e l ’ a n y p a s s a t , a l n o s t r e i n s t i t u t s ’ h a p o s a t e n f u n c i o n a m e n t e l p r o j e c t e F E M C A N I G Ó . A q u e s t t é c o m a o b j e c t i u p r e m i a r e l s a l u m n e s q u e a f a v o r e i x e n e l b o n f u n c i o n a m e n t d e l e s a u l e s a m b e l s e u t r e b a l l i l a s e v a a c t i t u d , t a n t d i n s c o m f o r a d e l e s a u l e s . C a d a C A N I G Ó s ’ a c o n s e g u e i x s i , d u r a n t 1 5 d i e s , l ’ a l u m n e n o t é c a p m e n a d ’ i n c i d è n c i a n e g a t i v a . Q u a n e s t é d o s C A N I G Ó , a r r i b a a c a s a i / o a l a p à g i n a w e b d e l ’ I n s t i t u t u n a c a r t a d e f e l i c i t a c i ó p e r c o m u n i c a r a l s p a r e s e l b o n c o m p o r t a m e n t d e l ’ a l u m n e / a .

A q u e s t s s ó n e l s a l u m n e s h a n a c o n s e g u i t t o t s e l s C A N I G Ó S d e t o t e l 1 r t r i m e s t r e , q u e s ó n 7 e n t o t a l .

M O L T E S F E L I C I T A T S A T O T S I A T O T E S ! ! !

46

1 r E S O AR i c a r d B i t n àA l b a C a r n i c é

A r i a d n a M a r q u i l l e sA n d r e a B e l t r a n

M o s e l l a M o n t o r o

1 r E S O CS a r a C l o t a

X a v i e r G a r c í a M a g d a l e n a T u v i c

2 n E S O AA l b a B a s

A l b a B o n e tA n o u a r B r i h t m a t

V í c t o r G ó m e z

2 n E S O BJ a n i r a M á r q u e z

M a r i a R o u r e

2 n E S O CA l b a A r n ó

J ú l i a P a r i sM a r i n a R i b e s

3 r E S O AA n n a L ó p e z

3 r E S O BJ i h a n e H e b j a o u i

M i g u e l À n g e l A l e g r e

47

L’etimologia és la ciència que estudia l’origen de les paraules. Molts dels nostres noms provenen del llatí; aquí en teniu 10. Sou capaços de trobar la definició dels següents noms?

VERTICAL2. Coronada de llorer4. Brillant6. Seguidor de Crist7. Vencedor8. Petit10. Mart (déu de la guerra)

HORITZONTAL1. Nascuda per Nadal3. Poema, cançó5. La que habita al bosc9. Habitant d’Hàdria, ciutat d’Itàlia

C

S V

C

LAP

M

A

12

3

4

5

6

7

8

9

10

48

1r. Sandra Visar 3 ESO B

2n. Alba Bernal 3 ESO B

3r. Jhane Hebjaovi 3 ESO B

49

i

1r. Beatriz Barredo 4t 2n. Judith Gonzàlez 4t 3r. Judith González 4t Redacció: alumnes i Departa-

ments Institut Canigó.

Maquetació: alumnes de se-gon d’Eso ( projecte ART-TIC)

Correctora: Montse Segarra

Coordinació: Laura De Juan i Teresa Valentí

Projecte gràfic: Teresa Valentí