Fem Escola 17

Arriba l’estiu i amb ell el final de curs. Tots estem ja pensant en les vacances i en la platja. És el moment del festival, del sopar de l’AMPA, de dir-los adéu als alumnes de 6é … i també del Fem Escola.

Enguany, però, no és un final com els altres. Si l’any passat es va jubilar Don Antonio, que havia estat ací durant quaranta anys, ara ens acomiadem de dos mestres també molt significa-tius de la nostra escola: Don Carlos i Teresa.

Els dos han estat també molts anys ací i han sigut treballadors incansables. Els dos han assumit responsabilitats de directors durant molts cursos, sempre compromesos amb la seua tasca. En ells les paraules Mestre i Vocació s’han d’escriure en majúscula. Un exemple a seguir, un model de mestre i mestra més necessari que mai en l’Escola Pública.

Per això, entre els continguts d’aquest número trobareu un apartat dedicat a ells: una entrevista feta pels alumnes com a mostra d’estima i agraïment.

I ens alegrem especialment d’aquesta col·laboració dels alum-nes perquè enceta una línia que ens agradaria que continuara. I és que voldríem convertir aquesta publicació en una revista de tota l’escola, feta per l’AMPA, però on junt als apartats de-dicats als pares, tingueren cabuda també les col·laboracions d’alumnes i mestres. Esperem aconseguir-ho per al proper número. Ens vegem al setembre.

QUE PASSEU UN BON ESTIU!! I QUE EL DISFRUTEU AMB ELS VOSTRES FILLS!!!

FEM ESCOLAFEM ESCOLAFEM ESCOLAFEM ESCOLA

Informació de la Junta de l’AMPA

Jubilació de Don Carlos i Teresa Entrevista a Teresa Entrevista a Don Carlos

Activitats Extraescolars

AE Curs 2008/2009

Acabem l’Infantil Comencem la Primària

Cuina Multicultural

Transtorns alimentaris

Llegir per créixer

Cosetes de l’Escola

I per a anar acabant ...

En aquest número trobareu::::

Butlletí informatiu de l’AMPA del CEIP Pintor Estruch

(número 17 - juny 2009)

Juny 2009 QUE PASSEU UN BON ESTIU!!! QUE PASSEU UN BON ESTIU!!! QUE PASSEU UN BON ESTIU!!! QUE PASSEU UN BON ESTIU!!! pàgina 2

- La Junta de l’AMPA ens reunim cada dos mesos per a tractar i apro-var totes les coses que anem fent i per a organitzar-nos i repartir-nos les tasques. Una vegada a l’any convoquem l’Assemblea General.

- Formem part de FAPA-València (la Federació d’Ampes valenciana) que ens assesoren i ajuden en moltes de les gestions que hem d’assumir com a AMPA. Per exemple, a través d’ells gestionem el con-tracte dels monitors que impartiexen les activitats extraescolars que organitzem. I que enguany han sigut: Gimnàstica Rítmica, Activitat Multiesportiva per a Infantil, Karate i Básquet.

- Com a representants dels pares, mantinguem un contacte continuat amb la Direcció del Col·legi i la Regidoria d’Educació i estem presents i participem del Consell Escolar que regeix el nostre Centre.

- També participem en totes les comissions, com per exemple la Co-missió del Menjador i col·laborem en diversos aspectes de la seua or-ganització.

- Gestionem les subvencions que fan possible moltes de les activitats i festes que es fan a l’escola. Col·laborem, per exemple, en el Festi-val de Final de Curs, en el Carnestoltes o en els regals que porten els Reis a les classes per Nadal, entre d’altres. I organitzem el sopar a final de curs i el comiat dels alumnes de 6é.

- També organitzem cada curs la comanda, distribució i venda dels llibres de text, facilitant la tasca a pares i mestres i fent possible així un descompte que podem disfrutar tots.

- Participem activament en la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera, i col·laborem en el taller que monta la nostra escola

- Fem les Agendes Escolars per als/les alumnes de Primària i també el Fem Escola, que teniu ara entre les mans

- Enguany, a més, ens hem adherit a la Plataforma per l’Ensenyament Públic, i hem participat en les mobilitzacions (manifestacions, con-centracions i vaga) demanant un canvi en la política educativa de la Generalitat Valenciana

- També enguany hem creat un compte de correu electrònic i un número de mòbil que tingueu a la vostra disposició per a qualsevol consulta o suggerència que vulgueu fer-nos:

[email protected] / telf. 638 384 334

[email protected]

telf. 638 384 334

********************

APUNTA’T A LA JUNTA!!!

Com podeu comprovar la fei-na que es fa des de l’AMPA és molta i molt necesaria. I tots ens beneficiem d’ella.

A més, la nostra associació, per les seues característi-ques, s’ha de renovar cons-tantment.

Fem per això una crida a totes les mares i pares a que s’im-pliqueu en l’AMPA i “s’apun-teu” a la Junta.

Ens fa molta falta gent nova (i a més ens ho passem bé!)

********************

En l’agenda escolar dels xi-quets, teniu el noms com-plets i els telèfons de totes les persones que formem part de la Junta.

******************** Aquesta publició ha rebut una ajuda del Gabinet de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura

Fem Escola (Número 17) L’AMPA INFORMA

JUNTA DE L’AMPA (CURS 2008-2009)


Com tots sabem ja, enguany es jubilen Teresa Sanz i Don Carlos Pascual i deixen l’escola. Acaben així una llarga trajectòria professional de mestres i comencen una nova etapa en les seues vides que de segur que serà també molt fructífera.

Els dos han estat molts anys ací i han tingut entre els seus alumnes a diverses generacions de xiquets del nostre po-ble. Els dos han sigut mestres molt significatius en aquesta escola i han assumit tasques directives durant anys. Els dos han sigut mestres compromesos i entregats en el seu treball. L’escola, els antics i actuals alumnes, i els pares i mares, tenim molt a agraïr-los als dos.

Des d’ací volem donar-los les gràcies per tots aquests anys d’entrega i dedicació a l’educació dels nostres fills. Volem desitjar-los una feliç jubilació i recordar-los que sempre tin-dran obertes les portes del col·legi Pintor Estruch.

GRÀCIES!

Fem Escola (Número 17)

JUBILACIÓ DE DON CARLOS PASQUAL I TERESA SANZ

MESTRE

Més enllà de la titulació o la categoria admi-

nistrativa, un mestre és aquell que ensenya,

i que marca el camí amb el seu exemple, que acompanya els seus deixebles mentre el

recórren, amb afecte i delicadesa, també

amb autoritat per a guiar-los.

Es tracta d’una de les professions més im-

portants de la societat, ja que té com a mis-

sió l’educació de les persones. I l’educació és

l’instrument per a fer a les persones més sàbies, més capaces, i per tant més lliures,

més difícils de manipular i més felices.

Don Carlos és mestre des dels vint-i-un any i en por-ta més de trenta en l’escola de Manuel. Durant els anys que ell va ser director es va mobilitzar tota la comunitat educativa demanant les Escoles Noves, Ja!. En la seua etapa es va construir el nou col·legi i es van posar en marxa totes les noves instal·lacions i el menjador. És un mestre entregat als seus alumnes i molt estimat per ells. L’únic de tot el claustre de professors que conserva el tractament de Don, que utilitzem tots quan parlem d’ell. Fins i tot aquestes últimes generacions de les que sempre diguem que han perdut el valor del respecte.

Teresa, és mestra des dels divuit anys i està en aques-ta escola des de fa vint-i-cinc. Va ser una directora valenta en un temps de canvis que no sempre eren fàcils de portar endavant. En la seua etapa es va in-troduir l’Ensenyament en Valencià, que hui els sem-bla als nostres fills la cosa més natural del món. Ha sigut una mestra implicada, compromesa i molt treba-lladora que s’ha desviscut pels seus alumnes, sobretot per aquells més ho han necessitat.


ENTREVISTA A TERESA SANZ, MESTRA per Carla Aliques, Mar Ferri i Laura Carbonell

1.T’ha agradat estar en aquesta escola? M’ha agradat molt per que he conegut millor a moltíssimes persones, perqué és el meu poble i ha estat molt gratificant.

2. Quants anys has estat treballant en aquesta escola? Des de l’any 1984, és a dir 25 anys.

3. Abans de vindre a Manuel vas treballar en alguna altra escola? Sí, en Carlet, en Xella, en la Pobla Llarga i en l’Ènova.

4. Quin va ser el primer curs que vas tindre al poble? A 6é, a 7é i a 8é, donant Plàstica i Valencià.

5. Quines diferències trobes entre l’alumne de hui en dia i l’alumne de fa 20 anys? En alguns aspectes no hi ha massa diferència, en altres sí, per que els alumnes i les alumnes d’ara tenen més mitjans i més recursos per a desenvo-lupar les seues capacitats i adquirir una forma-ció més completa.

6. Quina anècdota recordes amb molta esti-ma? En recorde algunes, però sobretot una molt gratificant d’un alumne que tenia molts pro-blemes a casa, també n’havia tingut molts a l’escola amb el professorat, companys i com-panyes. Jo crec, que tenia bastant capacitat, però ha-via repetit en cursos anteriors i no aprovava, li agradaven molt els animals li vaig deixar al-

guns llibres; ens vam posar molt contents ell i jo quan va millorar, i va traure un excel·lent en l’examen de ciències. En finalitzar el curs, per l’edat, deixà l’escola, però continuà demanant-me algun llibre i s’-alegrava molt quan em veia. Sé que va apren-dre molt, i jo em vaig alegrar encara més.

7. Quanta anys tenies quant vas vindre a aquesta escola? Tenia 35 anys.

8. Sempre has sigut mestra de primer cicle? He sigut mestra de tots els cicles i de vàries especilitats.

9. Per què vas escollir ser mestra quant ana-ves a l’escola de magisteri? Per que m’agrada comunicar el que jo aprenc i aprendre dels altres .

10. Has tingut que renyir a molts alumnes Algunes vegades si, però em sap més greu i em disguste més jo que els alumnes.

11. Has tingut problemes amb algun alumne?Problemes importants, no.

12. Trobaràs a faltar l’escola? Supose que molt, per que tinc encara molta il·lusió per organitzar o preparar activitats per a la classe però també m’il·lusionen i m’a-graden moltes altres coses, a les que ara podré dedicar més temps. No obstant, jo crec que sempre continuaré aprenent i d’alguna manera ensenyant.


Gràcies per haver segut la nostra mestra. Nosaltres i molta gent de Manuel sempre et recordarem.

MOLTES GRÀCIES PER HAVER-NOS ENSENYAT TANTES COSES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Teresa, has estat en la nostra escola molt de temps. Per acomiadar-nos volem fer-te aquesta entrevista, esperem que t’agrade:


ENTREVISTA A D. CARLOS PASCUAL, MESTRE per Aaron Giner

1.Era bon estudiant de xiquet? Sí, molt bon estudiant, mágradava molt estudiar.

2.A quina edat va decidir ser mestre? Al voltant dels 16 anys.

3.I per quin motiu? Perque mágraden molt els xiquets i lénsenyament.

4.A quina edat va començar a exercir com a mestre? Als 21 anys.

5.En quans col·legis ha estat? En 7 col·legis.

6.Ha notat un gran canvi en léducació durant aquests anys? Sí

7.Quins? Abans hi havia més alumnes per classe, ara es disposa de més i millor material didàctic i també mi-llors instal·lacions.

8.Quans anys ha estat de professor ací en Manuel? Més de 30 anys.

9. De la seua etapa de director ací en Manuel, que destacaria? El bon ambient del claustre de professors i sobretot la construcció del col·legi nou.

10. Quin va ser el seu equip directiu mentre era director? Al principi la cap déstudi era Amparo Micó i després Teresa Tomas i com a secretari Enrique Cala-tayud.

11. De quina cosa que haja fet vosté està més orgullos? D’inaugurar el col·legi nou i posar en marxa totes les instal·lacions, el menjador, etc.

12. Sénrecorda dálguna trastada que haja fet algun alumne i que faça gràcia? Si, un alumne de la E.S.O. cada matí portava un destornillador a classe i es ficava a montar i des-montar la taula enlloc de fer el treball de classe.

13. S´ha arrepentit alguna volta de ser mestre? Mai, tot el contrari. Cada vegada estic més orgullós de ser mestre i encara vinc cada dia a classe amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

14. Quina ha sigut la volta que més s´ha enfadat? Les voltes que m´he enfadat ha sigut quan he demanat alguna cosa i no me l’han concedida.

15. Si no haguera sigut mestre que li haguera agradat ser? Agricultor, ja que mágrada molt el camp, les plantes, els animals etc. Disfrute molt sembrant lla-vors i vegent com les plantes creixen fins a aplegar a donar el fruit.

16. Quan es jubile que serà el que més tirarà de menys? Els alumnes i molts companys del claustre.




ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Les activitats que proposem des de l’AMPA estan pensades per a que els xiquets tinguen una oferta variada i de qualitat, que complemente l’activitat habitual de l’escola i que no es solape amb les ja existents al poble (Agrupació Musical, Coral, Escola de Pilota, Escola de Fútbol, etc.). Un dels criteris que apliquemt, és el de mantindre la continuitat de les activitats que ja s’han ofertat amb èxit, per tal de no tallar als xiquets que ja han començat.

Per al curs que ve la idea és mantindre l’oferta d’enguany, però amb alguna excepció: d’una banda tornar a fer Patinatge, que es va deixar de fer fa un temps per falta de monitors, i d’un altra que el Bàsquet deixe de ser una activitat organitzada per nosaltres i passe a ser municipal. Però ja vos infor-marem, al començament del curs que ve de com queda tot.

Quedem oberts a les suggerències de totes les mares i pares. Només, tindre en compte que per a po-der montar una activitat extraescolar cal que hi haja, al menys, dotze alumnes inscrits. I trobar moni-tor, que no sempre és fácil.

Pel que fa a la gestió administrativa, la tinguem ressolta, ja que s’encarrega de tot FEVAEX, una fun-dació dependent de la FAPA (la federació d’AMPAS) on també estem nosaltres. Ells fan els contractes, les assegurances, etc.

Si voleu més informació o si teniu algun dubte o suggerència, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Hui en dia, el ventall de possibilitats que tenen els nostres fills per a fer activitats durant el seu temps d’oci és molt ampli. I de vegades pot co-star-nos decidir. Ací van alguns consells per si vos resulten d’utilitat:

- No els sobrecarreguem amb massa activitats que acaben agobiant-los a ells i a també nosaltres. Són xiquets i han de tindre temps per a descansar i jugar, llegir i fer els deures.

- No els apuntem a coses que ens agraden a nosal-tres però que ells no volen fer. Han d’estar con-vençuts i motivats per a fer qualsevol activitat complementària a la de l’escola, al cap i a la fi és el seu temps lliure.

- Optem per activitats que enriquisquen i comple-menten el que habitualment fan a l’escola. Els xiquets es passen moltes hores en l’aula, sentats, treballant. És molt interessant que quan ixquen i practiquen alguna activitat esportiva que els per-meta desconnectar i descansar mentalment. A més la pràctica de l’esport és un hàbit saludable i enriquidor que convé començar des de xiquets.

- Les activitats que es realitzen al mateix centre tenen la ventaja que ens permeten guanyar temps.

Il·lustració: FRATO (Francesco Tonucci)

Quaranta anys amb ulls d’infant


GIMNÀSTICA RÍTIMICA

(Infantil i Primària)

ACTIVITATS MULTIESPORTVES

(Infantil)

BÀSQUET (2on Cicle Primària)

KARATE (Infantil i Primària)


ACTIVITATS EXTRAESCOLARS (CURS 2008-2009)


INFANTIL

Fa uns dies, ens van visitar a classe els xiquets de l’escoleta que el proper curs començaran infantil. Estaven una miqueta

assustats i sorpresos de veure les classes, el pati, els xiquets,

les mestres; tot nou i diferent. Vam saludar els germanets, co-sins, veïns,… i orgullosos els ensenyàvem la classe, la nostra

feina, les nostres coses.

Nosaltres ja hem aprés aquesta lliçó, som els majors d’infantil i

prompte direm adéu al nostre pati, amb columpis i tobogà, per anar-nos de vacances. Quan tornem ens espera el pati dels ma-

jors, eixa inmensitat tan atractiva als nostre ulls. Una classe

nova, nous mestres. Serem ja alumnes de primària, uns xics i xiques fadrins.

Ja quasi hem oblidat aquells primers dies a l’escola, on acud-íem amb alguna llagrimeta als ulls, amb el cor ple d’expectati-

ves i emocions. Durant aquest temps Mari Carmen i Imma ens

han cuidat i ensenyat. De la seua mà hem descobert el món de les lletres i els números, hem pintat i retallat, hem escoltat els

seus contes i històries, hem cantat. També hem aprés valors com compartir o respectar els companys. I mentre hem anat

cresquent sense parar.

Moltes gràcies mestres, per tantes coses bones que ens heu en-

senyat, que passeu unes bones vacances. Ens espera un estiu

ple d’emocions i a setembre una nova aventura d’aprenentatge.

Les xiquetes i els xiquets nascuts el 2003


ACABEM LA INFANTIL, COMENCEM LA PRIMÀRIA

AI LA LLUNA REDONA,AI LA LLUNA REDONA,AI LA LLUNA REDONA,AI LA LLUNA REDONA,

LLUNA D’ESTIU,LLUNA D’ESTIU,LLUNA D’ESTIU,LLUNA D’ESTIU,

COM ELS NENS ACARONACOM ELS NENS ACARONACOM ELS NENS ACARONACOM ELS NENS ACARONA

ENLLÀ EL SEU NIU!ENLLÀ EL SEU NIU!ENLLÀ EL SEU NIU!ENLLÀ EL SEU NIU!

Poemes de les quatre estacionsPoemes de les quatre estacionsPoemes de les quatre estacionsPoemes de les quatre estacions

Maria Beneyto

AGAFA UNA PALA,AGAFA UNA PALA,AGAFA UNA PALA,AGAFA UNA PALA,

RASCLETA I POAL,RASCLETA I POAL,RASCLETA I POAL,RASCLETA I POAL,

ANEM A LA PLATJAANEM A LA PLATJAANEM A LA PLATJAANEM A LA PLATJA

QUE ENS HEM DE BANYARQUE ENS HEM DE BANYARQUE ENS HEM DE BANYARQUE ENS HEM DE BANYAR

FAREM UN CASTELLFAREM UN CASTELLFAREM UN CASTELLFAREM UN CASTELL

D’ARENA MULLADA,D’ARENA MULLADA,D’ARENA MULLADA,D’ARENA MULLADA,

PESCAREM ESTRELLESPESCAREM ESTRELLESPESCAREM ESTRELLESPESCAREM ESTRELLES

A LA MATINADA.A LA MATINADA.A LA MATINADA.A LA MATINADA.

SI VE UNA SIRENASI VE UNA SIRENASI VE UNA SIRENASI VE UNA SIRENA

DE CUA ARGENTADADE CUA ARGENTADADE CUA ARGENTADADE CUA ARGENTADA

FAREM FIGURETESFAREM FIGURETESFAREM FIGURETESFAREM FIGURETES

ON TRENCA L’ONADAON TRENCA L’ONADAON TRENCA L’ONADAON TRENCA L’ONADA

Versos diversosVersos diversosVersos diversosVersos diversos Maria Dolors Pellicer



CUINA MULTICULTURAL

RACÓ DE LES FAMÍLIES CUINERES

Una de les activitats més interessants de la Setmana Cultural dedicada a l’Alimentació ha sigut la degustació de receptes de diferents països preparades per mares de xiquetes i xiquets de l’escola. S’han fet receptes de Marroc, Colòmbia, Argentina, Rumania, Xina, França i Espanya.

Tots els xiquets de l’escola han anat passant pel menja-dor, i cada cuinera els ha explicat la recepta i el lloc d’origen. Després mestres i alumnes han tastat els dife-rents plats.

A tots els ha agradat molt l’experiència: tant els xi-quets com els mestres s’han mostrat molt interessats i els ha agradat tastar altres menjars (per cert, bonís-sims tots!). Les cuineres estaven encantades. I els seus fills encara més, de vore a tots, mestres i com-panys, menjant un plat del seu país d’origen preparat per sa mare.

Una experiència xulíssima, per a repetir, encara que no siga la setmana de l’alimentació. Ací baix deixem algunes fotos


Maria (testimoni d’una mestra)Maria (testimoni d’una mestra)Maria (testimoni d’una mestra)Maria (testimoni d’una mestra)

Ella és molt bonica. Quan entra a l'escola el seu somriure il·lumina l'estança.Va molt ben pentinada, una ratlla perfectament recta, i a cada costat dues cues que no pa-ren de moure’s. A vegades només porta una cua alta que encara la fa ser més boni-ca. És treballadora, bona companya i molt patidora. La veritat és que és un encant i un gust tenir-la com alumna. Li agrada molt aprendre i és feliç jugant al pati. Però fa uns dies que la seva alegria ha min-vat, els seus ulls no brillen amb la intensi-tat de sempre, el seu somriure està ama-gat, fins i tot els seus “pinguitos” ja no juguen distrets quan es mou. Algú un dia li va dir que estava massa grosseta i ha deixat de menjar. La seva panxeta de nena ja no hi és, ha desaparegut, igual que la seva curiositat i la seva llum. Et vigile a tota hora, tu no ho saps, però vigile que esmorzes, que et prengues el suc i et men-ges l'entrepà que la mare, patint, et pre-para cada matí. Algú et va dir que estaves grosseta i t'ho vas creure... espere que quan algú et diga que has de ser feliç tal com eres... t'ho cregues; que quan algú et diga que el teu somriure és més bonic em-marcat per unes boniques galtes també t'ho cregues i que quan algú et diga que el millor de tu no és el teu aspecte físic sinó tot el que tu transmets, també t'ho cre-gues.

P.S. Història real amb final feliç

http://lamevaescola.blogspot.com (maig-2008)


TRANSTORNS ALIMENTARIS

EDUCACIÓ EN VALORS

Aquest és l’escrit d’una mestra que conta el cas real d’una alumna en la que detecta l’inici d’un transtorn alimentari. Ens sumem amb ell a la Set-mana Cultural del col·legi que enguany s’ha dedi-cat a l’alimentació, amb aquest tema tant ens preocupa a tots.

- Els transtorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia, són malalties psicosomàtiques, en crei-xement en la nostra societat. Afecten sobretot a les xiques -9 de cada 10 casos– i, encara que es donen majoritàriament en l’adolescència, cada vegada afecten també a més xiquetes i xiquets.

- Estan provocades per factors diversos, però sempre van acompanyades per una insatisfacció corporal i l’anhel per estar prim, tant freqüents en aquesta societat excessivament preocupada per la imatge i per uns models estètics que no sempre coincideixen amb uns patrons saludables (Quanta gent hi ha que només es preocupa del que engreixa o no engreixa quan es tracta d’ali-ments!).

- Els xiquets i adolescents són els més vulnera-bles a tots eixos patrons socials que nosaltres, els adults, els transmitim: ells imiten el que veuen.

- És molt important detectar en el moment ini-cial aquests transtorns alimentaris per a poder-los solucionar a temps (interés desmesurat pels temes d’alimentació, comptar calories, saltar-se menjades, freqüents canvis d’humor, fer exercici de manera excessiva, …).

- L’autoestima, l’acceptació i el respecte tant a ú mateix com als demés (no burlar-se, per ei-xemple) són la millor medicina preventiva que des de casa els podem donar per a evitar aquests problemes.

Estic grosset, I què?

Autor/a: Seve Calleja Il·lustrador/a: Jokin Mitxelena Preu: 6,40 €

Col·lecció I què? Ed.Tàndem Històries que ajuden a desdramatitzar alguns pro-blemes de la vida real des de la reflexió i l´humor. A partir de 8 anys.



No paren de dir-ho tots. Llegir és molt important. I és veritat.

La lectura s’apren en l’escola. Allí és on els xiquets a poc a poc van adquirint la capacitat de juntar les lletres i entendre primer paraules, després frases, ...

Però el gust de llegir, l’afició a la lectura, les ganes d’obrir un llibre l’hem de fomentar els pares, a casa. Com tantes altres coses.

Uns quans consells: valoreu la lectura i els llibres, tingueu-ne per casa, rega-leu-ne, aneu a llibreries i a biblioteques, busqueu els que més vos agraden, demaneu consell a bibliotecaris i llibreters ... Però no els obligueu, per que acabaran avorrint-ho. I com sempre: el millor és predicar amb l’exemple.

Vos aconsellem que llegiu aquesta “guia pràctica per a fer fills lectors”. És tracta d’un llibret editat per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura que podreu trobar als quioscos de premsa de Manuel a 1 €.

En la seua pàgina web trobareu consells, materials i recursos http://www.fundaciobromera.org/

.

Aquesta casa vella que es veu des del pati de la nostra escola és la casa de la família del Pintor Es-truch, on ell passava llargues tem-porades. És una casa antiga que tenia un hort tancat, sobre el qual ara està edificat el nostre col·legi

El que es veu són les finestres de l’andana. Aquestes andanes (o cam-bres) s’utilitzaven antigament per a la cria dels cucs de seda que durant molt de temps va ser una activitat importantísima per a l’econòmia del País Valencià. Els cucs es disposaven en uns prestatges alts fets de fusta i canyís en les andanes, que, com aquesta, tenien molta altura. Per tal d’afavorir la circulació de l’aire hi havia dues fileres de finestres, una filera per dalt i un altra per baix, com podem vore a la foto.

Quan es faça l’obra d’ampliació del nostre col·legi ja no es vorà aquesta andana, la taparà un nou pavelló que es construirà.

Però no patiu que la cosa “va pa rato”. En teoria, l’obra està ja adjudicada, i ens diuen que no tardaran molt en començar-la. En la pràctica, vegent, com actua el govern de Camps en temes educatius i l’actitud del Conseller d’Eduació Font de Mora, ens pensem que tin-guem per a “rato”. I si no “tiempo al tiempo”, que es diu.

COSETES DE L’ESCOLA

LLEGIR PER CRÉIXER


I JA PER A ANAR ACABANT...

Potser molts vàreu seguir la vaga però no sa-beu ben bé la finalitat que tenia.

La vaga era per a demanar-li al govern de Camps un canvi en la política educativa. Per a dir-li que amb l’educació no es juga. Que no pot utilitzar una qüestió tan important com l’educació, per als seus interesos parti-distes, com està fent, per exemple, amb l’assignatura de l’Educació per a la Ciutada-nia”, obligant a donar-la en anglès, per de-cret.

La vaga era per a exigir les inversions ne-cessàries per a l’ensenyament públic. I mesu-res urgents per al sistema educatiu valencià, que està en una situació de fallida (som els líders en Espanya en barracons i en fracàs

escolar: 25.000 xiquets estudien en 1.300 barracons, un 39,7% de xiquets fracassen, o siga no trauen ni tan sols el Graduat Escolar, 1 de cada 3 xiquets).

I ells com si res, gastant-se els diners en visi-tes del Papa i en Fòrmules 1.

La situació és molt preocupant. Per a això es va constituir una Plataforma on estan repre-sentats tots els estaments educatius (mes-tres, pares, directors, inspectors, alumnes). S’ha fet la manifestació més multitudinària en molts anys en Valencià, i una Vaga Gene-ral seguida pel 90% de l’alumnat i el 70% del professorat. I ells, com si res. Ni tan sols ho trauen per la tele.

Per això continuarem mobilitzant-nos


Gràcies a totes les mares i pares pel seguiment de la Vaga del 28 d’abril

El claustre de professors ha felicitat a totes les mares i els pares per haver aconseguit que du-rant l’entrada i eixida dels xiquets a l’escola no entre gent al Pati. Gràcies a tots en nom dels mestres

Envieu-nos coses per a publicar al Fem Escola, estem oberts a totes les col·laboracions de pares, mes-

tres i xiquets. Envieu-les a: [email protected]

No tireu aquesta revista, abans d’obrir-la. Pegueu-li, almenys, una miradeta. I si la tireu, almenys,

que siga al contenedor de paper

Fem Escola 17

Documents

Transcript of Fem Escola 17