Fem escola #13 (2016)

1

Fem escola!la revista anual de l’ampa i les families de l’escola fort pienc

13nºjuny’16 ampafortpienc.org

Collage: Arnau Gàlvez, 1r

ampafortpienc.org

Equip

Agraïments

Sumari

Redacció i col·laboradors: “Amics del Pau Clarís”, Laura Almazán, Ascensión Ariza, Reyes Brun, David Boada, Anna Burgués, Joana Casals, Brigida Ceballos, Estel Cruselles, M. Pia Fontana, Marià Gàlvez, Miquel Gené, Mª Jesús Guerra, Carme Grau, Rosa Iglesias, Susana Lòpez, Mandy, Miguel Mayorga, Vittoria Mayorga, Raquel Paricio, Oriol Prats, Daniel Sànchez, Pau Santanach, Viki Scarpato, Pat Ventura, Sonia Fernández, Pilar Muñoz / Coordinació: Comissió de Comunicació / Disseny i maquetació: Joana Casals / Il·lustracions: Joana Casals, Pau Santanach / Correcció de textos: Jaume Albaigès, Gemma Castañé i Eva Espadaler.

03 Tenim artistes per a la portada! / Comissió de Comunicació I 04 Missatge de la Junta de l’AMPA/

Junta de l’AMPA I 05 Carta de la directora / Reyes Brun I 06 Entrevista a Abel Gasol / Comissió

d’Extraescolars I 08 Per fi és dilluns! / Comissió d’Extraescolars I 09 Extraescolars en xifres I 10 Menús internacionals / Comissió de Menjador I 12 Avui cuinen els nens: frankfurts peluts / Comissió de

Comunicació I 13 Reflexions sobre l’educació no sexista i la coeducació / Comissió de Formació I 15 La maleta viatgera / Comissió d’Inclusió I 16 Dinamització, objectiu: la lluna! / Comissió de

Dinamització I 18 El patio como espacio educador / Comissió Escola i Barri I 20 Cartografies de barri / Comissió Escola i Barri I 26 Transformadors / Comissió Escola i Barri I 29 Èxit de l’institut Pau Claris

/ Comissió de Qualitat en l’Ensenyament I 31 Més enllà de l’escola / Marià Gàlvez I 34 La invasió d’una nova tribu urbana / Pat Ventura / Sonia Fernández I 36 Còmic / José Manuel Díaz I 37 L’equip del Fort Pienc: la Pilar, el Dani, la Susana i la Rosa / Comissió de Comunicació I 39 Mirades llunyanes d’aquí: la Xina / Carme Grau I 42 Recomanacions de llibres, pel·lícules, apps i jocs / Comissió de

Comunicació I 44 Music Play-List / Vittoria Mayorga i M. Pia Fontana I 45 Per un bon estiu / Comissió de

Comunicació I 47 Anuari fotogràfic / Comissió de Comunicació

L’equip del Fem Escola vol donar les gràcies a tots els que heu dedicat temps i esforços per tal que la revista d’aquest any hagi

arribat a bon port. No ha estat fàcil, però ho hem aconseguit. Esperem que us agradi!

Si tens ganes de sumar-te a l’equip del Fem Escolao ens vols fer arribar algún suggeriment sobre la revista escriu-nos a:

[email protected]

Comissió de Menjador

Daniela Ordóñez & Lara Gomariz1r

Ona MunnéP4

Mathis Munné5è

Teia SantanachP4

Pau Boqué & Violeta Mazzeo1r

Laura AlmazánMare de l’Èlia (P4) i del Daniel (2n)

Els artistesdel Fort Piencens fan una portada

Aquest any l’equip del “Fem Escola” hem volgut comptar amb tots vosaltres, professors, pares, alumnes i fins i tot avis!, per fer la portada de la revista. Aquestes són les propostes que ens heu enviat.

Moltes gràcies a l’Arnau, la Daniela, la Lara, l’Ona, el Mathis, el Pau, la Violeta, la Teia i la Laura per participar-hi. Ens han encantat les vostres obres, sou uns artistes!

Arnau Gàlvez1r

TENIM ARTISTES!

3

4

L’AMPA és una finestra a l’escola, el lloc on els nostres fills passen tantes i tantes hores i on ens agradaria ser-hi més.

Formar part de l’associació de famílies del Fort Pienc és una manera de conèixer més bé el projecte, implicar-se en la comunitat educativa i enriquir el centre on els nostres fills passaran nou anys de la seva infància.

Creiem que no calen més arguments per voler ser-hi. Us animem a participar a l’AMPA, ja sigui en esdeveniments puntuals, des d’una comissió o formant part de la junta. Tot suma i tots fem falta.

Als que ja hi sou, moltes gràcies per la vostra generositat.

Seguim fent AMPA!

Junta de l’AMPA2016

Benvolgudes famílies,

Enguany vull/volem aprofitar aquest espai per fer balanç del que han estat aquests cinc anys.

Hem treballat de valent, segur que hem comès errades, però sempre amb il·lusió i ganes: res més engrescador que liderar processos de millora!

Aquest curs finalitzem el projecte de direcció, dels objectius i el seu grau d’assoliment hem retut comptes a l’equip docent, el consell escolar i l’Administració amb la memòria anual.

Dir-vos que totes les actuacions previstes s’han dut a terme grà-cies a la complicitat de l’equip docent i de l’excel·lent equip de coordinació que ha col·laborat estretament amb l’equip directiu, dinamitzant el treball dels cicles.

No podem oblidar-nos de l’equip impulsor, aquest grup de mestres, que de forma desinteressada ens han donat un cop de mà a l’hora de dissenyar les línies d’actuació dels diferents projectes de millora que hem dut a terme.

També volem agrair la col·laboració i confiança de l’AMPA al llarg d’aquests anys. No és fàcil trobar tantes famílies implica-des i compromeses amb un projecte d’escola.

Tenim una escola amb un bon projecte, amb una base molt sòlida, i sobretot un equip amb ganes de fer-ho bé i que entén l’avaluació com a eina de millora. Aquesta “mirada crítica” és la que permet a una escola progressar i aconseguir que els seus alumnes aprenguin i siguin capaços de viure i conviure amb els seus companys i companyes.

Ara deixo pas a una nova directora: la Lourdes Mateu, actual cap d’estudis, qui recull la torxa i que amb el seu equip conti-nuarà fent de la nostra escola un referent a la zona.

No hem d’oblidar mai el lema de l’escola: “Entre tots i totes fem escola”

Reyes BrunDirectora de l’Escola Fort Pienc 2011/16

5

Carta de la directora

6

Abel GasolComissió d’Extraescolars

L’Abel és acompanyant, des de fa quatre anys, en les sessions extraes-colars de psicomotricitat per a infants d’infantil (de P3 a P5) de l’escola. Hem volgut entrevistar-lo per tal coneixe’l millor, a ell i la tasca que rea-litza amb els nens.

En què consisteix l’activitat de psicomotricitat? La psicomotricitat que realitzo a l’escola par-teix de la pràctica de Bernard Aucouturier, que té com a objectiu principal acompanyar i ajudar en la maduració global dels infants, a partir de la vivència del cos, dins un marc de seguretat tant física com afectiva.

I com es pot aconseguir això? L’espai de psicomotricitat esdevé un lloc on els nens tenen la possibilitat de viure el cos

amb plaer de manera lliure i espontània, de conèixer i comprovar les pròpies capacitats i habilitats motrius; un espai on es reconeixen els seus sentiments, conquestes i emocions, respectant el temps, moment i desitjos de ca-dascú; on s’esdevé la relació entre els propis infants i amb l’adult, i sorgeixen les satisfac-cions i desajustos que això comporta.

L’adult acompanya aquest procés amb la mi-rada, les paraules i la contenció, preparant di-

Comissió d’ Extraescolars

Entrevista a:

7

ferents propostes motrius i materials adients al moment evolutiu dels infants.

Però l’infant llavors només juga? El joc permet a l’infant rebre informació del pro-pi cos en relació a tot allò que l’envolta (altres companys, l’adult, els materials, l’espai, etc.), i conèixer les característiques d’aquest cos i sobretot els seus límits. A poc a poc anirà ad-quirint una consciència corporal més definida que li permetrà controlar-lo i ser més acurat a l’hora de donar respostes, així com l’adquisició del llenguatge (en edats més primerenques) i la relació amb els altres.

Aquestes sensacions i emocions vinculades al moviment del propi cos poden ser molt potents i a vegades crear desajustos o malentesos en-tre els infants. D’aquí sorgeix el paper de l’adult acompanyant aquests processos i posant el límit des del respecte, la tolerància i la comprensió.

Actualment hi ha onze infants que participende l’activitat... Sí, una nena de P5, tres nens de P4 i set nens de P3.

I es nota molta diferència entre els de P3 i P5? Home, a principi de curs les diferències eren bastant significatives, tenint en compte que els infants de P3, tot i començar a l’octubre, estaven enmig d’un període d’adaptació. A poc a poc van anar agafant confiança en el referent de l’activitat i van poder anar vivint el cos amb plaer, buscant les sensacions que els proporcionava el propi moviment.

És un espai ric on cada nen aporta la seva singularitat i manera d’afrontar la vida, compa-rant-se amb els seus iguals i alhora sent un mi-rall per als altres. És bastant normal trobar-se un nen de P3 intentant saltar tan lluny com un altre de més gran o un nen de P5 jugant amb un altre més petit a tapar-se i ser descobert.

Cada infant pot jugar amb qui vulgui i de ma-nera natural s’ajunten per edats, però alhora és molt normal veure jocs grupals (o en petit grup, parelles) amb nens de diferents edats, compartint la vivència.

De totes maneres, si hi haguessin prou inscrip-cions podríem separar els infants en diferents grups/dies per edats.

Podries explicar com és una sessió depsicomotricitat? Arribem al gimnàs, ens traiem les sabates i anem a buscar un coixí per asseure’ns-hi a sobre tot fent una rotllana.

Mirem si falta algun company i recordem la norma bàsica de les sessions: “ens hem de cuidar, hem de cuidar els nostres companys i l’Abel”. Cantem la “Cançó de les mans” i ens col·loquem davant de la muralla. A la de tres, tots alhora, anem corrents i la tirem a terra; a partir d’aquí, juguem amb les diferents propos-tes motrius, els materials i els companys.

Quan queden pocs minuts per recollir, l’Abel avisa que tothom vagi cap als matalassos grossos i, abans de marxar a posar-nos les sabates, fem un salt.

Ens posem les sabates, jaquetes i motxilla, es-coltem tot el que l’Abel ha vist a la sala (a què hem jugat, amb qui, com hem experimentat, quins personatges han sortit, etc.). Després explica un conte per tancar la sessió i pugem escales amunt a buscar els pares.


Per fi és dilluns!


Comissió d’Extraescolars

I són moltíssims més els nens de l’escola que esperen amb il·lusió el dia de les seves extraescolars amb què gaudeixen tant: teatre, circ, escacs, música, bàsquet, robòtica, piscina, vòlei, etc. I moltíssims els monitors que ajuden que tot això sigui veritat i continuï així any rere any.

La Laia, la Montse, en Marc i tots els nens us agraeixen que cada dia sigui un divendres!

Per fi és divendres!

La Laia és petita, està a P4 i encara no celebra els divendres perquè sigui l’últim dia de feina. Tot arribarà, però de moment per a ella els divendres després del cole hi ha dansa creativa i per això és el millor dia de la setmana. Sona la música i es mou lliurement seguint el ritme, ara a baix, ara a dalt, ara un gir, ara ens agafem les mans i fem voltes totes juntes.

- Què bé que ens ho passem!

Per fi és dimecres!

A primària ja han après a celebrar els divendres, però per a la Montse el dimecres és el millor. El dimecres fa flamenc i per això és el seu dia de la setmana favorit. Avui quasi no ha dormit. Portarà les seves sabates vermelles amb topos blancs com les de la professora.

- Com m’agrada el soroll quan trepitjo, tacatacatacatacatac! tacatacatacatacatac!

Per fi és dilluns!

No hi ha ningú al món que gaudeixi dels dilluns, excepte el Marc, perquè els dilluns hi ha funky. A funky es balla amb músiques modernes, les que agraden als nens més grans. No només es mouen al ritme, també canten, salten i cada dia es fan més amics dels seus amics i fan nous amics d’altres cursos.

–Ja heu vist l’últim vídeo del Bruno Mars? És genial! Si voleu quedem dissabte i ho intentem junts?

8

Les extraescolars en xifres

IDIOMES

5078%ANGLÈS

1422%FRANCÈS

21249%

ESPORTIVES

NENS QUE FAN ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

15636,1%

CREATIVES

NENS QUE FAN ACTIVITATS EXTRAESCOLARS CREATIVES

6414,8%IDIOMES

NENS QUE FAN ACTIVITATS EXTRAESCOLARS D’IDIOMES

ANGLÈS/XINÈS

MÚSICA/TEATRE/TEATRE MUSICAL/FLAMENC/FUNKY/DANSA CREATIVA/CIRC/ROBÒTICA

PISCINA/FUTBOL/GIMNÀSTICA RÍTMICA/PATINATGE/MULTIESPORT/ESCACS/PSICOMOTRICITAT/BÀSQUET/VÒLEI

Per tipus d’activitat:

6340,3%MÚSICA

4126,2%TEATRE

138,3%DANSA CREATIVA

95,7%FLAMENC

85,1%TEATRE MUSICAL

85,1%FUNKY

74,4%CIRC

74,4%ROBÒTICA

CREATIVESACTIVITATS

ESPORTIVES

6832%PISCINA INFANTIL

3014,1%FUTBOL

2813,2%GIMNÀSTICA RÍTMICA

2712,7%PATINATGE

209,4%MULTIESPORT

157%ESCACS

115,1%PSICOMOTRICITAT

73,3%BÀSQUET

62,8%VÒLEI

ACTIVITATS ACTIVITATS

432INSCRIPCIONS A EXTRAESCOLARS

DADES 2015/16

PISCINAMÚSICAANGLÈSSÓN LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS AMB MÉS INSCRITS

41MONITORS

D’EXTRAESCOLARS



10

11


Aquest curs escolar hem iniciat una sèrie de jornades gastronòmico-culturals, on les famí-lies de l’escola ens hem implicat per donar a conèixer als nens i nenes aliments i receptes pròpies d’altres cultures alimentàries.

Aquest projecte ha implicat moltes persones dins l’escola: direcció i claustre, comissió de menjador de l’AMPA, comissió de delegats de l’AMPA, delegats/ades i famílies d’infantil i pri-mer cicle de primària, l’empresa de cuina i tot l’equip de monitors i monitores de l’escola. En total podríem dir que hi han participat de mane-ra directa o indirecta un centenar de persones.

El projecte s’ha desenvolupat durant el 2016 i ha donat a conèixer als infants:

• Receptes de la Xina proposades per fa-mílies de P3: fideus xinesos amb verdures i soja, aletes de pollastre amb salsa agre-dolça i flam xinès.

• Receptes de França proposades per fa-mílies de P4: sopa de ceba, ous mimosa i profiteroles amb xocolata.

• Receptes de Brasil proposades per famí-lies de P5: feijoada (fesols, verdures, vede-lla i arròs) i mousse de maracuià.

• Receptes de Marroc proposades per pri-mer i d’Itàlia per segon encara per definir en el moment d’elaborar aquest article.

La valoració de les jornades ha estat molt posi-tiva, atès que considerem que és una manera agradable i original de donar a conèixer altres costums, cultures i menjars del món que potser no tenen l’oportunitat de provar fora de l’escola. A més, els infants ho esperen i els engresca i motiva a provar aliments nous que no coneixen.

Les jornades que més han agradat segons l’equip de monitors/es han estat les dues pri-meres, amb receptes típiques de la Xina i de França.

Esperem poder seguir gaudint d’aquestes jor-nades i anar enriquint la cultura alimentària dels nostres fills i filles el proper curs escolar. Moltes gràcies a totes les persones que hi heu col·laborat!!

MenúsinternacionalsComissió de Menjador


Hi ha qui diu que la cuina és un art, i en dono fe amb la següent recepta. Qui sinó un artista, un geni culinari!, hauria pogut crear una meravella gastronòmica com aquesta?

Atenció pares, avui cuinent els nens, i de ben segur que us sorprendran!

Ingredients: 4 frankfurts dels gruixuts Pasta d’espaguettis

Material: Olla gran Escorredor o pinces

Si teniu alguna recepta de cuina per a nens, fàcil, interessant o divertida, feu-nos-la arribar a [email protected]. Estarem encantats de publicar-la!

Agafem els espaguettis secs i els partim per la meitat.

Els clavem a través dels frankfurts en diferents direccions.

Posem l’aigua a bullir en una olla prou gran com perquè hi càpiguen els frankfurts amb els espaguettis crus atravessats.

Quan bulli, hi posem els frankfurts el temps de cocció que marqui l’embolcall de la pasta (entre 6 i 11 min depenent de la marca).

Treiem amb cura els frankfurts cuits de l’olla. Ho podem fer amb unes pinces si sou hàbils, o utilit-zant un escorredor.

Et voilà, aquí teniu un plat divertit que fins i tot farà riure els més desganats.

ATENCIÓ PARES,

AVU I CU INEN ELS NENS!

Frankfurtspeluts

12

1. 2. 3.

4. 5.Txa-txaaan...

13

Amb aquesta acció ens hem sumat com mol-tes altres entitats i persones de la ciutat a una iniciativa que promou la reflexió i la promoció de pràctiques i actuacions no sexistes en dife-rents àmbits, i que te com a objectius:

• Fer públic i explicitar el compromís per una Barcelona lliure de qualsevol tipus de violència vers les dones.

• Contribuir a prevenir la violència mas-clista, mitjançant accions d’informació, sensibilització i prevenció.

En el nostre cas, com a AMPA d’una escola d’infantil i primària es tractaria d’impulsar ac-cions per abordar des de la prevenció la violèn-cia masclista a l’entorn dels temes següents: els estereotips i rols de gènere en la socia-lització, l’aprenentatge de la desigualtat, la prevenció de la violència i de les actituds abusives en les relacions afectives i de pare-lla, els mites i representacions culturals de la violència a través dels discursos i els mitjans i l’educació per la igualtat en les primeres etapes de la vida i la prevenció de la violència masclista des del context educatiu.

Des de l’AMPA aquesta adhesió ens permet poder rebre de forma gratuïta una àmplia oferta d’accions formatives (xerrades i ta-llers) per a oferir a les famílies i poder reflexio-nar sobre la coeducació i l’educació no sexista. En aquest espai formatiu, es va poder oferir la

xerrada de sobre Jocs i coeducació al des-embre de 2015.

Aquesta xerrada ens va permetre, entre d’al-tres, prendre consciència dels valors que transmeten els nostres jocs, joguines i contes i el seu impacte en la construcció de la identitat dels nostres fills i filles.

També vam analitzar com a la publicitat i sobretot a la publicitat de les joguines, els estereotips de gènere persisteixen i de fet sembla com si aquest món anés per darrere de la realitat, ja que hi ha moltes dones doc-tores, arquitectes, esportistes d èlit, conducto-res o enginyeres i homes infermers, mestres, perruquers i molts homes que cuiden dels seus fills. Tot i aquesta realitat, encara en els catàlegs de joguines, la disfressa d’infermer/a sempre la porta una nena, i la del metge, la porta un nen.

A partir d’aquí ens vam plantejar quines di-ferències podem trobar a vegades en el tracte i les expectatives del que es demana a un nen o una nena en diferents àmbits (feines de

Reflexions sobre l’educació no sexistai la coeducacióComissió de Formació

Aquest any des de l’AMPA de l’escola i a través de la Comissió de Forma-ció ens hem adherit a l’Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones que promou l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2002.

Comissió de Formació

14

casa, esport, extraescolars i, fins i tot, a l’es-cola). Són elements sovint molt subtils i difícils d’identificar conscientment.

I com a recomanacions i consells com a pares en relació a la coeducació i a les joguines no sexistes, ens van semblar molt interessants que trobareu als enllaçoc al final d’aquest do-cument i que a continuació us resumim:

· Cal animar-nos a regalar joguines que no discriminin les nenes i els nens en funció del gènere.

· Tenim una important responsabilitat en do-nar-los l’oportunitat de jugar lliurement i no encasellar els nostres fills en uns rols deter-minats.

· Cal treballar amb els nostres fills des de ben petits els estereotips de gènere i explicar-los que no hi ha colors, joguines ni comporta-ments propis de nens i de nenes.

· Cal educar-los a nivell emocional, ja que aquests comportaments s’accentuen a la preadolescència i l’adolescència. Les nenes sovint sembla que hagin de fer-se adoles-cents massa aviat i amb uns estereotips de dones irreals, i els nens inicien comporta-ments en que han de mostrar un cert poder i estar interessats per la lluita, la velocitat, amb pocs espais per a les emocions.

· I com hem dit abans, el món de la joguina sembla que vagi darrere de la realitat, ja que segurament hi ha molts pares i mares que es resisteixen a comprar, per exemple, un cotxet de nadó al seu fill perquè es conside-ra una joguina de “nena” quan en realitat ells com a pares també empenyen molts cotxets amb els seus fills.

Existeixen iniciatives, moltes d’elles en països com Suècia i Gran Bretanya que estan impul-sant canvis en els catàlegs de joguines i fins i tot, en la distribució de les joguines en les bo-tigues especialitzades. A Espanya, aquestes imatges formen part d’un dels pocs catàlegs d’aquest tipus (Toy Planet).

En definitiva, creiem que encara ens falta molt camí per aconseguir una societat més iguali-tària i l’educació, la formació i la reflexió són ei-nes fonamentals per treballar en aquest sentit. No es tracta que haguem de ser iguals en tot, perquè no ho som; però sí que puguem ser lliures per ser i fer allò que ens agradi o interessi. I com a pares i mares, hi juguem un paper importantíssim.

Comissió de Formació

Enllaços d’interès:

· Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones: www.agendadonesbcn.org/acord/acord.php

· Recomanacions i consells en relació a la coeducació i les joguines no sexistes: http://diarieducacio.cat/blogs/eduxarxa/2015/12/18/jugar-ens-fa-lliu-res-idees-de-joguines-no-sexistes/#prettyPhoto

· Informació interessant sobre temes de coeducació i molt útil a l’apartat de recursos (joguines, contes i experiències de coeducació: http://www.coeducaccio.com

15

Comissió d’Inclusió

La maleta viatgeraComissió d’Inclusió

- Família, algú ha vist la maleta?- Quina maleta? La gran? La vermella? La de rodes?- La maleta viatgera!

Des de l’inici del viatge de l’Escola Fort Pienc que l’AMPA ens embarca, cada any, en un nou viatge d’escola. Aquest ens vol portar fins aconseguir, entre d’altres grans fites, que totes les persones, siguin com siguin, vinguin d’on vinguin, i pensin com pensin, puguin gaudir d’aquest viatge amb les mateixes oportunitats com a viatgers que som. I per fer un viatge llarg i apassionant, res millor que bona com-panyia, un bon camí i una maleta.

Aquest curs vam escollir la Maleta Viatgera!

Aquesta maleta ens ha estat acompanyant du-rant tot el curs escolar. Hi teníem dos contes, dues faules i una llibreta viva, a la qual totes les famílies hi podíem escriure, dibuixar, anotar...

Però d’on surt aquesta maleta i per què es tan especial?

L’AMPA de l’Escola Tabor va tenir la valentia de fer realitat una idea: posar a disposició de

les famílies de l’escola un material didàctic que facilités que aquestes compartissin moments de lectura i diàleg sobre la diversitat i com la diferència hi és, som com som, i què!

Volien fer‐la arribar a moltes famílies amb l’ob-jectiu de sensibilitzar i provocar una reflexió sobre la presència a l’escola d’alumnes que tenen necessitats educatives especials. Les persones amb aquestes necessitats especials són tan especials com qualsevol altra.

I aquella maleta ha fet un camí més llarg del que es podrien imaginar aquelles famílies de l’Escola Tabor.

A la nostra escola hem tingut la sort de po-der comptar amb ella aquest curs. La Comis-sió d’Inclusió va preparar el camí per tal que aquesta maleta se sentís còmoda entre nosal-tres i la puguéssim gaudir.

Ha estat una companya sorprenent!

Comissió de Dinamització

Dinamització, objectiu: la lluna!Comissió de Dinamització

La Comissió de Dinamització és la part de l’AMPA que s’encarrega de les activitats fora de l’horari lectiu encaminades al lleure conjunt de les famílies. Aquestes activitats sempre són col·lectives i s’organitzen en espais tant de l’escola com de fora.

16

17

Comissió de Dinamització

Durant aquests últims anys, la comissió ha volgut apropar les famílies a les activitats amb els nens i que aquestes activitats tren-quin les fronteres familiars. Ha proposat un seguit d’activitats pensant en la formació d’una comunitat de persones que, per al gaudi de l’individu, acabin formant un teixit que ha estat rellevant en la vida del nostre barri, fent-lo més nostre i oferint la possibili-tat que qui vulgui s’hi senti partícip.

Així, la comissió s’ha fet gran, ha madurat i, gràcies a la participació de la part més difícil d’incloure en la comunitat educativa, ha assolit uns resultats que han estat sor-prenents fins i tot per a nosaltres mateixos.

Cal més gent, sang nova per renovar-se i assolir noves fites de participació.

S’han organitzat dos tipus d’activitats: les que es fan fora de l’escola i les que es fan dins del centre. Fora de l’escola hem pu-jat la Mola, hem anat al Corredor a caçar bolets, hem passejat per Collserola a peu i amb bicicleta i ens hem afartat de calçots al parc de Lourdes d’Arenys de Munt. Llàsti-ma que els pocs dies que plou a Catalunya hagin coincidit amb alguna sortida i hagin esguerrat alguna activitat preparada. És l’avantatge que té l’hivern i les activitats dins de l’escola, on aquests últims anys hem pogut veure circ, màgia i música a l’espai del gimnàs. També hem aconseguit entre tots transformar l’entrada de l’escola en un mar, una ciutat, una selva o en gel, en el que ja esdevé la tradicional festa d’hi-vern més que no pas la decoració del ves-tíbul. Finalment, ja sabem quina és la gran traca final de la comissió: la festa de final de curs, que reflecteix el més important per a la comissió, la participació massiva de tothom.

I per acabar, volem dir-vos que la comissió té nous reptes, cal més gent, sang nova per renovar-se i assolir noves fites de parti-cipació. Propera estació? La lluna.

No us ho podeu perdre!

Videocall de la festa de final de curs 2016

També el podeu veure a: http://bit.ly/1UHweJ6

Video de la festa de final de curs 2016

També el podeu veure a: https://youtu.be/7y83SkzfCXQ

18

En noviembre del pasado año salió publicado un artículo de Jaume Carbonell que llevaba por título: Anàlisi de 3 elements que totes les escoles innovadores comparteixen, donde el autor habla de las características de las escue-las más innovadoras, a partir de tres puntos principales: el trabajo por proyectos, la mez-cla de alumnos de diferentes niveles y las mejoras en el espacio de trabajo. Y hemos pensado que nosotros como escuela Fort Pienc ya llevamos un camino intentando hacer ésto.

No se trata de caer en la tentación de usar con-ceptos aparentemente novedosos (innovación, creatividad, competitividad) o de caer en las trampas de un lenguaje complejo y moralista (igualdad, participación, cohesión social, gen-

trificación...). En Fort Pienc podemos hablar “simplemente” de un espacio en donde he-mos compartido valores, ideas, experiencias, complicidades, afectos e incluso desacuer-dos en torno a un centro educativo, que no es nada más que la gente y las familias que lo viven cada día, y donde siempre se ha in-tentado fomentar un debate constructivo e inclusivo.

Pero volviendo a los tres puntos hay uno que compartimos especialmente1, el que tiene que ver con la mejora de los espacios, y sobre todo del patio. Un tema que como Comisió Escola i Barri hemos fomentado e impulsado desde hace más de 6 años en la escuela Fort Pienc2.

El patio como espacio educador, acercando las aulas, el patio y el barrio.

“El patio de la escuela de la mayoría de escuelas parece una plaza de toros, un lugar adecuado para descargar las energías que se han cargado demasiado en actividades no reconocidas y no aceptadas por los niños. Me gustaría una escuela sin recreo, porque si en las escuelas se aprendiera jugando, no haría falta que los niños se desahogaran”.

Comissió Escola i Barri

Comissió Escola i barri

Francesco Tonucci

Propuestas para ganar el patio, 2016

19


¿Qué nos planteamos al inicio del curso? Llevar a cabo nuevas intervenciones y conso-lidar algunas ya existentes, dando soporte a iniciativas del equipo directivo, las maestras y el AMPA:

1. Generar unas zonas de juegos tradicio-nales, colocar un “armario móvil” con juegos y una “biblioteca móvil” para di-versificar las actividades del patio.

2. Colaborar con el colegio en la organiza-ción de un concurso artístico, para que los alumnos puedan pintar las columnas del patio y mejorar ambientalmente su impacto.

3. Construir, por etapas, una grada de ma-dera que permita generar un nuevo es-pacio educativo, un aula abierta para de-sarrollar actividades docentes, lúdicas y sociales en un espacio exterior.

4. Realizar trabajos de mantenimiento del jardín vertical ya realizado en el patio superior.

Todas las intervenciones buscan mejorar ambientalmente los patios y generar una variedad de actividades que permitan di-versificar el juego. Podemos ganar un patio más acogedor, un espacio de juego y de aprendizaje: ni las aulas son santuarios, ni los patios espacios de desahogo. Acer-quemos el aula al patio para que los niños aprendan jugando.

Para llevar a cabo todas estas intervenciones en el colegio esperamos contar, como siem-pre, con la colaboración de las familias de Fort Pienc. Les mantendremos informados de las fechas de realización.

Enlaces de interés:· Anàlisi de 3 elements que totes les escoles innovadores comparteixen, Jaume Carbonell:

http://diarieducacio.cat/analisi-de-3-elements-que-totes-les-escoles-innovadores-compar-teixen/).

· Noticias de Agenda 21 del Ajuntament de Barcelona (http://sostenibilitatbcn.cat/templates/ag21escolar/content/v_noticia.php?idNoticia=2376)

1 “Una de les tendències de canvi gira al voltant de l’espai. És prou sabut que la normativa relativa a la construcció dels edificis escolars és molt restrictiva i antiquada perquè no s’adequa a les exigències renovadores de l’escola del segle xxi. Ara bé, també és evident que els equips docents fan mans i mànigues per transformar i adaptar els espais escolars –amb moltes limitacions, és clar– als nous aires innovadors. D’aquesta manera, es tiren parets i les aules s’amplien, i es modifica la disposició de les taules i del mobiliari escolar per tal de facilitar diferents agrupaments, així com la conversa, l’experimentació i la recerca. Els passadissos s’omplen de vida amb racons i ambients d’aprenentatge on els alumnes poden llegir un conte o una poesia, manipular tota mena d’objectes, resoldre un enigma, consultar les notícies del dia, orientar-se en un mapa o recrear-se amb qualsevol mena de producció artística o literària. I els patis, amb l’objectiu de trencar l’horizontalitat i la fredor d’uns espais clònics i deshumanitzats, s’omplen de vida amb la introducció de bancs, arbres, muntanyetes, cabanyes, horts, basses i altres elements i espais d’aventura, descoberta i aprenentatge.”2 Las mejoras que se han ido haciendo durante estos últimos años están ya recogidas en un documento resumen que pueden encontrar en noticias de Agenda 21 del Ajuntament de Barcelona. Consultad el apartado Enlaces de interés.

Cartografiesde barri Cap al Camí Amic de Fort Pienc

Comissió Escola i Barri


Tallers i activitats artístiques per fomentar la funció educadora de l’escola cap al barri.

20

21

Un dels objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 a l’espai públic i la mobilitat és passar del carrer per circu-lar al carrer per viure-hi. Per això proposa en l’acció 4: Recuperar els carrers per a les persones, generant un espai públic pacificat i acollidor impulsant una cultura d’espai públic compartit. Promoure i prioritzar la vida al ca-rrer, els llocs de convivència, l’estada i el joc.

El projecte Cartografies de barri proposa introduir l’art i la poesia a l’espai públic, plas-mant-ho en un element d’ús quotidià com el camí escolar. A més a més es proposa fer art a i amb l’espai públic creant un espai d’art al carrer.

Per a la implementació del projecte es treba-llaran les tres facetes de l’espai:

• Espai percebut: Construcció de teixit social percebut.

• Espai viscut: Una lectura des de l’art i la poesia.

• Espai projectat: Se centrarà en dos aspectes:

• La relació entre mobilitat i estada.

• La potencialitat dels equipaments culturals, econòmics i socials (eix carrer Ribes).


En primer lloc es vol treballar amb els infants la realitat de l’espai percebut i fer prendre cons-ciència de l’espai viscut així com la relació entre ells. Per altra banda es treballarà amb el veï-nat quines són la percepció i les vivències del barri de forma comunitària. És per això que us proposem l’elaboració d’unes cartografies amb aquestes percepcions i vivències.

Respecte l’estada i la mobilitat es vol donar prioritat als vianants per davant dels mitjans de transport (tant bicicletes com d’altres vehi-cles, especialment els privats). En aquest sen-tit l’instrument serà la revisió del camí escolar que anomenem Camí Amic.

L’acció central consisteix en visualitzar l’Eix de Vianants fet de passos de vianants. Es trac-ta d’una instal·lació efímera que es realitzarà també amb la participació de l’alumnat, que escriurà el seu nom al carrer, tot visualitzant un eix de vianants al llarg de tot el carrer de Ribes. Amb aquesta acció es pretén fomentar les relacions intergeneracionals - interàmbits construïnt un dispositiu simbòlic. La propos-ta s’enregistrarà en un document gràfic que deixarà constància de l’estratègia, el procés i els resultats de les diferents activitats.

Un dels objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat a l’espai públic i la mobilitat és passar del carrer per circular al carrer per viure-hi.

22


En definitiva el que persegueix aquest pro-jecte és:• Promoure l’infant com a actor principal de

l’ús de l’espai públic.• Generar una nova escenografia quotidiana

per al veïnat del barri que faciliti la inclusivi-tat, l’estar-se al carrer i l’apropiació de l’es-pai, més que no pas un espai purament de mobilitat.

• Mitjançant procesos participatius, promoure l’educació cívica sobre l’ús de l’espai públic amb dimensions creatives com l’art i la poesia.

• Generar punts de referència per a artistes (comediants, actors de performance) en permanència al barri que serviran d’espais de referència per a la Fira d’Arts Escèni-ques del Fort Pienc*.

• Establir una relació estable entre els espais de recorreguts quotidians camí de l’escola i els espais d’intervenció dels artistes.

Aquest projecte s’emmarca en un de més ge-neral: Fem escola, fem barri (del qual el Dis-tricte ja en va finançar activitats en la convo-catòria de 2013), desenvolupat per l’AMPA de la nostra escola i que busca fomentar el teixit social, la identitat cultural i la pertinença al barri del Fort Pienc.

El projecte vol promoure valors culturals, ecològics i urbans que reforcin l’Eix Cívic del carrer Ribes, que ha esdevingut una via central del barri. Aquesta actuació hauria de contribuir a integrar la doble realitat del Fort Pienc, on hi conviuen alguns dels espais culturals més im-portants de la ciutat (Teatre Nacional, Auditori, DHUB i Encants) amb els equipaments d’esca-la més petita propis del barri (el Centre Cívic Fort Pienc, les escoles Fort Pienc i Pere Vila, i els instituts Fort Pius i Pau Claris).

En definitiva aquest projecte s’introdueix en dues esferes i els seus públics corresponents: l’esfera cultural i l’esfera educativa.

* http://eixfortpienc.com/news/ca_ES/2016/05/13 /0001/4a-fira-d039arts-esceniques-al-fort-pienc

Cartografies del barri del Fort Pienc i Camí Amic són dos projectes que estan molt relacionats i en els quals la Comissió Escola i Barri vol treballar

la relació de l’escola amb el entorn del barri de Fort Pienc.

01Sensibilitzar tots els col•lectius de la seva pertinença al barri.

06 Realitzar un vídeo documental que reculli totes les activitats.

02 Generar sentit de coresponsabilitat cap a l’espai urbà i la ciutat.

03 Fomentar la importància de l’escola com a espai educador i espai comú.

04 Promoure la relació entre escola i barri a partir d’intervencions físiques i socials a l’espai urbà.

05 Fomentar les relacions socials i culturals dels veïns i veïnes del barri.

CARTOGRAFIESDEL BARRI DEL

FORT PIENC

HI PARTICIPEN:Escola CEIP Fort Pienc

AMPA (Comisió Escola i Barri)Ajuntament de Barcelona / Districte Eixample

01CASA:TALLER DE LES FAMÍLIES 1. Omplir la cartografia

dels recorreguts des de casa fins a l’escola en el plànol de la pàgina següent.

2. Respondre les tres preguntes sobre el barri.

COM PERCEBEN EL BARRI LES FAMÍLIES?

02ESCOLA:TALLER AMB ELS NENS 1. Taller de cartografia dels

equipaments i espais lliures imaginats pels nens de l’escola (amb les mestres).

2. Taller de cal•ligrafia de l’artista invitada, Catie Balmann, amb els nens.

03CARRER:INTERVENCIÓ ARTÍSTICA1. Taller urbà: creació

d’espais zebra amb els noms dels infants.

2. Instal·lació urbana amb els cartells amb el material elaborat pels nens a l’escola.

OBJECTIUS

ACTIVITATS

FES-NOS ARRIBAR LA TEVA CARTOGRAFIA

La Comissió Escola i Barri demana la col·laboració de totes les famílies per tal d’elaborar una cartografia completa dels recorreguts que fan nens i pares per anar de casa fins a l’escola. 1. Marca al mapa el

recorregut que fas per anar de casa teva a l’escola.

2. Quin és el lloc del barri que més t’agrada?

3. Quin és el lloc del barri que canviaries?

Un cop omplert, separa el full de la revista i porta’l a l’escola.

MOLTES GRÀCIES PER COL·LABORAR EN EL PROJECTE!

ESCOLA FORT PIENC

Comissió Escola i barriComissió Escola i barri

26

27

En aquest procés participatiu, un grup de famílies de l’Esco-la va elaborar una proposta de projecte pedagògic-cultural del barri Fort Pienc. Aquest projecte busca crear sinergies entre diferents organitzacions, col·lectius i entitats del barri per poten-ciar l’educació, la formació, la creació i el creixement personal del veïnat, amb benefici també de les organitzacions implicades.

La proposta aposta per l’autogestió, la col·laboració i la trans-diciplinarietat com a model cultural de futur, permetent la inte-gració de diverses àrees de coneixement, per tal de promoure un (inter)canvi social de “cultura” i “societat”.

Les activitats han de perseguir el desenvolupament d’un ho-ritzó transdisciplinari que apropi els infants, adolescents i joves a desenvolupar la creativitat, la cultura, l’art, la ciència... Aquestes han de permetre relacionar i fomentar una xarxa d’es-pais entre l’educació (escoles i instituts públics), diferents equi-paments (Centre Cívic, Auditori i Teatre Nacional), empreses, organitzacions i col•lectius relacionats amb l’art, la ciència, la tecnologia...

Transformadors

Proposta sorgida de la col·laboració i escolta de diferents veus i elaborada per Miquel Gené, Maria Pia Fontana, Miguel Mayorga i Raquel Paricio (veïns del Fort Pienc; pertanyen a L’AMPA; reivindiquen drets en diverses associacions. Desenvolupen tasques de professor secundària-biòleg; professors universitaris UdG i UPC arquitectura i urbanisme; Art i recerca en la transdisciplinarietat)

La transdisciplinarietat com a nou model cultural

L’edifici dels Tranformadors, construït el 1925, és una llarga reivindica-ció del moviment veïnal i juvenil del Fort Pienc. Abans de tancar, Trans-formadors era la seu del Consell de la Joventut de Barcelona, i durant els anys 80 havia estat un referent de la joventut i de la cultura punk de tota la ciutat. De fet, Transformadors va ser l’escenari del primer concert organitzat pel col·lectiu okupa de Barcelona. Des de l’any 1990 s’han anat fent tots els tràmits necessaris per tal de recuperar-ne l’ús com a equipament municipal al servei del veïnat. Paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un procés participatiu per tal de definir uns usos d’aquest espai que donessin resposta a les necessitats del teixit social del barri del Fort Pienc.


Reflexions sobre un nou model d’equipament pel barri: Reinventant Transformadors

28

Es tracta d’entendre la cultura - ciència com un procés de participació i discussió, de desenvolupament d’idees i de pensament, no únicament com un producte de consum.

La proposta vol incloure, entre d’altres accions (a modus d’exemple):

• Medialabs, espai de makers, co-working, fàbriques de creació, fab-labs, laboratoris de creació i pensa-ment a l’estil del Fabra i Coats, el Fab Lab, Calàbria 66. Es busca que Transformadors esdevingui un espai productor de cultures, generador de nous models, un laboratori de ciutadania i aprenentatge associat i com-plementari als ensenyaments de secundària, mòduls formatius, universitat...

• Espais per al desenvolupament d’activitats interge-neracionals que relacionin infantesa, joventut, adulte-sa i gent gran.

• Viver d’organitzacions artístiques, culturals i pel desen-volupament de la ciència i la tecnologia.

• Espais per activitats escolars i/o extraescolars dels centres educatius que permetin l’intercanvi entre ells (xerrades, tallers, cursos, seminaris…). Afavorir les visites dels centres educatius relacionades amb el currículum escolar.

• Estades d’alumnes amb convenis de col·laboració i voluntariat (Departament d’Ensenyament-Ajunta-ment-empresa), convenis de pràctiques laborals (pro-grama E+E).

• Treball en xarxa entre equipaments del barri, Trans-formadors i centres educatius. En l’ensenyament secundari cada centre podria desplegar, en base al programa curricular comú bàsic definit pel Departa-ment d’Ensenyament, algun temari curricular específic. D’aquesta manera l’elecció del centre per part de les famílies dependria, bàsicament, de l’oferta curricular proposada per cada centre.

El projecte pedagògic del Barri del Fort Pienc és una iniciativa que permetrà integrar la formació formal i no for-mal del veïnat (especialment d’infants, adolescents i joves) però també la formació contínua i el creixement personal d’adults i gent gran.

Aquest projecte és un model d’aprenentatge en xarxa en la línia de les noves tendències de la societat del coneixement.

Comissió Escola i barriComissió Escola i barri

29

I això no és casualitat, sinó el resultat d’un procés que es va posar en marxa fa 2 anys i mig, quan 3 mares de 1r de primària de l’Escola Pere Vila (en el mateix recinte físic que l’Institut Pau Claris, al passeig Lluís Companys) van posar-se en con-tacte amb les AMPA de les 5 escoles que tenien adscrit l’institut (Pere Vila, Cervantes, Parc de la Ciutadella, Baixeras i Fort Pienc) per explorar la possibilitat de capgirar la dinàmica que havia ex-clòs tàcitament aquest institut de les opcions de secundària per a les famílies d’aquestes escoles.

A través de les persones més interessades de cada AMPA es va constituir una agrupació que s’anomenà Amics del Pau Claris i que assumí el repte. Per començar, vam anar a conèixer el cen-tre: l’estat de les instal·lacions (el manteniment i la dignitat parlen de l’ambient que s’hi respira); el projecte pedagògic (la relació amb les tendències innovadores i la coherència amb els projectes de primària de què formàvem part); l’equip docent (la motivació i la implicació del claustre).

Vam constatar que el rebuig de l’institut no res-ponia a una causa intrínseca, sinó tot el contrari: les dinàmiques socials externes havien provocat una estigmatització del centre que s’anava retro-alimentant i el feien cada cop menys demanat. Els alumnes que finalment l’ocupaven hi arriba-ven com a conseqüència d’una adscripció d’ofici, deslligada de les dinàmiques del barri i descon-nectada dels itineraris acadèmics i socials de les escoles de primària adscrites.

Després de conèixer el centre, vam estar d’acord que el factor determinant perquè les famílies del barri descartessin l’Institut Pau Claris era, senzi-llament, la composició social de l’alumnat.

Amb aquest diagnòstic positiu pel que fa a la nos-tra percepció del centre i del seu projecte educa-tiu, vàrem anar a conèixer les propostes que l’ad-ministració oferia per al centre. Ens vam reunir amb el Consorci d’Educació de Barcelona.

La direcció del Consorci va reconèixer la dificultat per capgirar una situació de rebuig social arre-lada, especialment tenint en compte que la Llei d’Educació de Catalunya estableix com a marc de referència el dret de les famílies a l’elecció

Èxit de l’institut Pau Claris“Amics del Pau Claris”Grups de mares i pares de les escoles Pere Vila, Cervantes, Baixeras, Parc de la Ciutadella i Fort Pienc, i de l’Institut Pau Claris.

La preinscripció de l’IES Pau Claris per al curs vinent ha estat un èxit: 41 famílies de les escoles adscrites l’han escollida en primera opció, quan habitualment aquesta xifra era molt menor. Això vol dir que per al curs 2016-17 s’ha revertit la dinàmica que havia fet de l’institut un centre poc desitjat.

Comissió de Qualitat en l’ensenyament

30

de centre. La nostra actitud, que sense exigir una oferta específica i determinada reclamava diàleg per capgirar conjuntament la percepció de les famílies, fou molt ben rebuda per part del Consorci i permeté assumir compromisos per ambdues bandes:

· Per part del Consorci, s’acordà el control de la matrícula: l’Institut Pau Claris deixaria de ser un “centre d’acollida” de “matrícula viva” i s’establirien els mecanismes adequats per regular i estabilitzar els fluxos de l’alumnat.

· El Consorci d’Educació, davant la dava-llada demogràfica de Ciutat Vella i amb el compromís d’augmentar l’oferta de places públiques de secundària de l’Eixample, va decidir adscriure nous centres d’aquest districte a l’institut Pau Claris. Finalment, a més del Fort Pienc, s’hi han afegit el Carlit i els Encants, que eduquen amb projectes pedagògics també innovadors.

· Les AMPA vam assumir el compromís de treballar en la divulgació del projecte de l’institut més enllà del que és habitual: fer-nos presents a les jornades de portes obertes per reforçar-ne la imatge i posar de manifest la voluntat d’implicar-nos-hi per aconseguir que entre totes les escoles adscrites es formés un grup de famílies per anar a cursar-hi la secundària.

La implicació del Consorci s’ha anat ratificant al llarg d’aquests dos anys de treball. Per part de les AMPA també s’ha fet una feina continuada d’informació a les respectives escoles. Tot ple-gat ha servit perquè efectivament es constitueixi aquest grup de 41 alumnes preinscrits i que ofe-reix cohesió, estabilitat i confort en una aposta que ha hagut de superar incerteses i pors.

El resultat del procés és un èxit perquè s’ha posat la primera pe-dra del capgirament.El resultat del procés és un èxit perquè s’ha po-sat la primera pedra del capgirament, perquè comencem a trencar amb la immerescuda estig-matització d’un centre que funciona bé, que té

un equip implicat i cohesionat, compromès amb els reptes d’innovació pedagògica; i perquè les famílies que hem fet l’aposta hem pogut supe-rar les dinàmiques socials de l’entorn que eren adverses i generaven incerteses. A la vegada, i com a conseqüència, un cop assolit aquest nom-bre de primeres opcions, amb la seguretat que això representa, i amb la complicitat del Consorci per garantir l’estabilitat del projecte, comencem a respirar en un ambient molt estimulant, perquè la superació d’aquestes dificultats intangibles (les de la incertesa) ens proporciona confiança per encarar el repte real d’acompanyar els nostres fills en el pas a la secundària.

Aquest èxit dóna continuïtat a altres iniciatives de construcció de consciència de barris. En són un bon exemple, per una banda, la Xarxa de coordinació 0-18 Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera Gòtic que, liderada des dels matei-xos centres amb la participació de les AMPA, ha fomentat el treball conjunt del pas de la primària a la secundària. O per una altra, la Coordina-dora d’AMPA de Fort Pienc, constituïda el curs 2007-08 a partir dels efectes que va provo-car l’adjudicació d’un grup addicional en aquest centre, i que reclamava la intervenció de l’ad-ministració en els processos de matrícula per una millor distribució de l’alumnat que evités la segregació de població en determinats centres.

És des d’aquesta coresponsabilitat que volem contribuir a fer del Pau Claris un institut de pre-sent i futur per a totes les famílies del seu entorn.

Comissió de Qualitat en l’ensenyament

31

Què ha significat per a tu l’escola Fort Pienc? Per a mi l’escola Fort Pienc ha estat una bona es-cola, on m’ho he passat bé, he après i he fet molts amics. Què és el que més enyores? D’aquells temps enyoro començar a les 9 del matí. Què és el que canviaries? Hi escurçaria l’estona de pati de l’hora del dinar, i així poder sortir a les 15’30 h, com a molt tard. Per què vas escollir aquest institut? El meu institut el vaig escollir perquè el tinc a prop de casa, i no fan classe a les tardes. A més, quan vaig anar a la jornada de portes obertes, em va agradar. Un consell per als futurs alumnes d’institut que encara són a l’escola: Per als futurs alumnes els recomano que estudiïn molt, i que procurin treure bones notes, perquè després l’ESO és més fàcil. I un consell per als pares i mares d’aquests alumnes: Consell per als pares? No ho sé, perquè jo no sóc pare.

Institut Jaume Balmes

Martí BatallaEl Martí és de la promoció del 2013-14 del Fort Pienc. Vol ser enginyer mecànic.

Més enllà de l’escolaHem volgut saber, de primera mà, què pensen de la nostra escola els antics alumnes que ja estan a l’institut. Gràcies al Martí, a la Laura i al Lautaro per fer-ho possible.

Comissió de Comunicació

32

Què ha significat per a tu l’escola Fort Pienc? El Fort Pienc ha significat molt per a mi, tant a nivell d’aprenentatge personal com a nivell educatiu. He après un munt de coses, he viscut moltís-simes situacions precioses, i d’altres no tan boniques, però que m’han ensenyat a seguir endavant malgrat els problemes. Què és el que més enyores? El que més enyoro? Sincerament, tot. Però en especial el treballar per projectes, el poder aprendre les coses investigant per nosaltres matei-xos. Una altra cosa que trobo molt a faltar són els patis jugant a bàsquet, els partits tan emocio-nants que fèiem, els caus des de mig camp, i tantíssimes coses més... Què és el que canviaries? Potser el que m’agradaria que canviés és el fet de treballar poc digitalment, cosa que cada dia es fa més, i espero que així continuï. Per què vas escollir aquest institut? Vaig escollir el Fort Pius perquè quan vaig anar a les portes obertes em va agradar molt, i també perquè el tinc molt a prop de casa. Un consell per als futurs alumnes d’institut que encara són a l’escola: Que gaudeixin de cada instant al Fort Pienc, que siguin feliços i que gaudeixin amb els amics, ja que els anys al Fort Pienc passen volant!! I un consell per als pares i mares d’aquests alumnes: Que ajudin els seus fills tant com puguin, que els recolzin i que gaudeixin de la felicitat de l’estada dels seus fills a l’escola, perquè la felicitat que produeix el Fort Pienc, hi ha poques coses que la produeixin.

Institut Fort Pius

Laura GuàrdiaLa Laura és de la promoció del 2013-14 del Fort Pienc. Ens explica que li costa escollir què voldria ser de gran perquè diu que li agraden moltes coses: escriptora, cantant, dibuixant... però, per sobre de tot, vol ser feliç. A més, en un futur pròxim, li encantaria crear un grup de música!

33

Què és el que més enyores? Els professors i companys que he deixat de veure.. Què és el que canviaries? No sé el que ha canviat en aquests dos anys des que me’n vaig anar, però jo no faria cap canvi gran només alguns de petits. Per què vas escollir aquest institut? Perquè treballa amb projectes, té batxillerat artístic i batxillerat internacional i està més a prop de casa meva. Un consell per als futurs alumnes d’institut que encara són a l’escola: Que encara que sigui un pal, que estudiïn i treguin bones notes, perquè després ajudarà molt. I un consell per als pares i mares d’aquests alumnes: No en sabria donar cap.

Institut Moisés Broggi

Lautaro DemateiEl Lautaro és de la promoció del 2013-14 del Fort Pienc. Ens diu que encara no té del tot clar què vol ser de gran, si biòleg marí o programa-dor de robòtica.


Pat VenturaMare de l’Oscar de 5èA

Recordo que el primer cop que vaig saber de tribus urbanes és quan vaig descobrir els punks, els mots, els rockers,….

Les modes canvien i, si en queden d’aquestes, són una minoria. Ara es sent parlar dels gòtics, els hipsters, els raperos amb el seu hip-hop, els canis, els “ñetas”,…

Però jo us vull parlar d’una nova tribu: jo els anomeno “els jetas”.

34

Per què els “jetas” i no un altre nom? Doncs perquè es colen a tot arreu i ni paguen ni pregunten. I quan dic a tot arreu, em refereixo a tot arreu: cinemes, parcs infantils, restaurants, me-tros, bars i els que més ens toca de prop: a les escoles.

Són puntuals per entrar els primers a les classes i agafar un bon lloc, sense preguntar a la mestra ni pensar que és la cadira d’un company. No paren de moure’s i es passegen per les clas-ses passadís amunt, passadís avall. Molts es queden a dinar però sense avisar a menjador i els que no s’hi queden s’auto-conviden a la casa dels altres sense cap mirament.

Ah! I no es perden ni una extraescolar, però de pagar-les… ni pensar-hi!

Potser ja els has identificat o dedueixes qui són aquests “jetas”. Són el polls.

Van de cap en cap i a nosaltres ens fan anar de cul. Abans només s’atrevien amb els cabells bruts. Ara, nets, bruts, curts, llargs, rossos, negres... Els és indiferent! S’adapten a qualse-vol medi, ja ho va sentenciar Darwin en el seu moment.

Els experts diuen que marxen amb un bon tractament de far-màcia. Segons la cultura casolana, amb vinagre, gotes d’ar-bre de te, infusions de fulles d’eucaliptus, maionesa, suc de llimona, i fins i tot una àvia em va explicar que a la postguerra utilitzaven petroli. Només ens falta això! Quedes contagiat i a sobre, has d’estar pendent del preu del petroli per saber si et pots permetre un bon tractament o no.

No ho sé. Jo crec que si li prenc foc al cap del meu fill, encara resistiran! Amb la quantitat d’espècies en perill d’extinció i no serà pas aquesta.

Bé, i no sé si parlar de la mida que poden agafar: un cop en vaig veure dos de tan grossos, que si els hagués fet en truita, sopàvem tota la família! Al final no sabrem si el nen té polls al cap o si és el poll que porta un cap de nen a sobre!

Potser s’han aficionat al gimnàs i no paren de fer peses, spin-ning o cinta. El cas és que estan esculpits, forts i tenen bona resistència. Jo pensava que saltaven però no. Només caminen. Quan ho necessiten, és clar. Perquè bé que s’aferren als ca-bells prop de l’arrel perquè allà gaudeixen d’una temperatura ideal.

En fi, amb la quantitat d’espècies precioses que hi ha en perill d’extinció i crec no tindrem sort que sigui aquesta.

Sóc enemiga de les guerres però crec que ens haurem de po-sar les piles. O això o muntar una ONG oficial d’aquelles de Pares Sense Fronteres.

35

Cicle de vida del poll

Símptomes

TractamentProductes amb permetrina: No són eficaços al 100% i, sobretot, no maten les llémenes! A més, utilitzar-los amb molt frequència o de manera equivocada, pot pro-vocar efectes secundaris. Permet repetir el tractament als 7 dies.Productes amb parafina: La pa-rafina embolica tant els polls com les llémenes fins a povocar-los la mort. És totalment innocu per a les persones i és molt eficaç!

Després del tractament: Cal repasar tot el cabell meticu-losament utilitzant una llemene-ra de pues de metall per eliminar polls llémenes. També es pot utilitzar una solució que ajudi a desenganxar les llémenes del cuir cabellut.S’ha de netejar tota la roba utilit-zada pel nen (incloses tovalloles i roba de llit) amb aigua calenta i detergent.Cal realitzar revisions de caps periòdicament i fer prevenció. És aconsellable que el nen no tingui un contacte estret amb al-tres nens fins estar lliure de polls i llèmenes.

Picor intens al cuir cabellut i/o i petites partícules blanques (ous o llèmenes) prop de l’arrel del cabell difícils de treure.

Com que poden ser difícils de veure, es recomana fer-ho sota una llum brillant i utilitzar una lupa si cal. Els llocs més comuns són la part superior del cap i da-rrere les orelles.

Dia 1 Llémena o ou.

Dia 7 S’obre la llèmena.

Dia 15 Ninfa (poll adult).

Dia 18 Aparellament.

Dia 19-32 La femella pon els ous i mor.

Jose Manuel DíazPare de la Laura de 6è

37

01L’equip delFort Pienc 02L’equip del

Fort Pienc

03L’equip delFort Pienc 04L’equip del

Fort Pienc

38

Què estimes de la teva feina? M'agrada que és molt diversa i entretinguda i que et relaciones amb gent molt diferent.Què n’enyoraràs? Les trapelleries que es fan uns nens als altres pels passadissos.L’anècdota: Quan va començar la meva filla a l'escola, estava tota la classe de P3 caminant en filera pel passadís quan jo passava repartint notes per les classes. Quan la meva filla em va veure, va sortir de la fila amb els braços enlaire i va venir a abraçar-me tot cridant PAPAAAAAA!!! I, de sobte, tota la fila va aixecar els braços i van venir a abraçar-me tot cridant PAPAAAAAA!!! Aficions: Moltes. Descobreixo alguna cosa inte-ressant, començo a investigar, m'hi capfico durant uns quants anys fins que trobo una altra cosa que m'interessi i torno a començar. Les aficions que deixo enrere, però, no les abandono del tot. Algunes d’aquestes són la fotografia, la guitarra clàssica, els escacs, la informàtica i els malabars. Actualment, el cub de Rubik, m'encanta! Una virtut: La constància.Un defecte: Què és això?

Conserge 11 anys a l’escola

Què estimes de la teva feina? TOT!! I en especial poder donar i rebre, és com créixer junts (mestra i alumnes) cada dia una mica.Què n’enyoraràs? Viure envoltada de carones somrients, ulls oberts que miren amb curiositat el món i amb molta pressa per aprendre.L’anècdota: Us explicaré el que em deia la meva mare moltes vegades. La mare m’explicava que du-rant el meu primer any d’escola vaig anar-hi plorant cada dia al matí, que pel carrer m’havia d’estirar i que no hi volia entrar però que un cop entrava a la classe s’acabaven els plors per a la resta de dia. A continuació, ella hi afegia amb ironia: “I després, filla meva, va i et fas MESTRA!!!!!”.Aficions: Explicar contes i col·leccionar-ne; co-sir amb punt de creu; anar al cinema; jugar amb la néta; petar la xerrada amb la gent gran (tietes, àvies…) tot recuperant la història que em queda lluny i fent-la meva…Una virtut: L’empatia i la xerrameca compartida. Gaudir detenint-me en les emocions. Un defecte: La meva virtut té com a conseqüència que no controlo gens ni mica el temps. Arribo tard i marxo també massa tard. Els dies em queden curts!!

Mestra que gaudeix de ser-ho 10 anys a l’escola

Què estimes de la teva feina? El dia a dia amb els nens, veure les seves ganes de comunicar-se, d’aprendre i les seves mostres d’afecte espontà-nies.Què n’enyoraràs? La relació amb els alumnes, sense cap dubte.L’anècdota: Moltes i totes relacionades amb in-tervencions dels nens. Però us n’explico una d’un nen de P3: estàvem al gimnàs fent psicomotricitat i, en un moment donat, em va dir que tenia set. Li vaig contestar que beuríem quan anéssim a la classe i va marxar a seguir amb la seva activitat, sense insistir-hi més. Al cap d’una mica va tornar i em va dir “he anat al súper a comprar dues am-polles d’aigua, una per a tu i una per a mi”. Em va semblar genial aquesta sortida en un nen de P3.Aficions: Ballar, llegir, viatjar, fer punt de creu i altres labors, també anar al teatre i al cinema.Una virtut: Crec que sóc força responsable.Un defecte: En tinc uns quants, però el fet de voler fer massa coses alhora, és el que em dóna més problemes perquè suposa no tenir temps per tot i angoixar-me una mica.

Mestra 12 anys a l’escola

Què estimes de la teva feina? El tracte amb els nens i poder ajudar en el seu creixement personal.

Què n’enyoraràs? Desitjo treballar durant moooolts anys! Però crec que trobaré a faltar els somriures i les abraçades dels nens!

L’anècdota: Fa poc una mare d’una nena de P4 em va explicar que, davant un dubte que ella tenia, la seva filla li va dir: “Mama, tú pregunta-li a la Susana que ella ho sap tot de l’escola!”.

Aficions: La lectura, l’esport, sobretot el bàsquet, i passar temps amb els meus amics.

Una virtut: La humilitat.

Un defecte: La impaciència.

Pluriempleada al Fort Pienc!8 anys a l’escola

Carme GrauMare de la Jovita de 5è i del Lluc de 2n i del Martí de 2n d’ESO

Diuen que de vegades, si saps com et veuen els altres, aprens coses de tu que no sabies. Això ens ha despertat la curiositat, i hem volgut que famílies d’altres països d’origen ens expliquessin com veuen l’escola, per si hi descobrim coses noves que ens havien passat per alt.Hem començat per la Xina, potser per allò de que com més lluny més diferent, o potser tan sols perquè ens ha seduit un idioma i una cultura que, a simple vista, sembla tan diferent.Gràcies a les dues famílies que ens han ofert la seva mirada, la de la Norma i l’Oscar de 5è, i la de la ZiXuan de 2n.

la Xina

Mirades llunyanes d’aquí:

39

40

Quant temps fa que viviu a Barcelona? Fa 18 anys. Què us va portar fins aquí? Per agrupa-ment familiar amb els meus pares, havien vingut 5 anys abans. Què coneixes de Catalunya? De Catalunya sols conec Barcelona, és molt bonica i vull viure aquí per sempre. Havia viscut a La Corunya i a Itàlia. De quina zona de la Xina sou? D’una ciutat del sud de la Xina, que es diu ZheJiang. Heu trobat molta diferència cultural? Per a mi no hi ha gaire diferència, per als meus pares que van venir primer sí, sobretot pel menjar, no havien menjat mai un entrepà amb pa “dur” i també va costar l’idioma. Com són les escoles allà? Són molt grans perquè hi ha molts nens, en una escola d’un mateix curs, com a mínim, hi ha 4 grups. Quines diferències trobes entre les escoles d’aquí i d’allà? Allà comencen les classes molt aviat, a les 7 del matí, perquè el temps és molt diferent. Per cada 45 minuts de classe fan 15 minuts de pati, i els nens poden aquesta estona poden sortir de l’escola, i tornen sols cap a casa. Què és el que més us agrada de la nostra es-cola? M’agraden les professores que tenim, que facin deures i exàmens.

Família KiuLa Silvia (Shuangxiao) i el Jimy (Ji Donshu) tenen 4 fills. La Sara (Zhiyun) és la gran i va a 1er d’ESO al Fort Pius, els mitjans són dos bessons: l’Òscar (Zhijun) i la Norma (Zhiyi) que fan 5è a l’escola Fort Pienc i la petita, que es diu Sofia (Zhirui)

41

Quant temps fa que viviu a Barcelona? Fa uns 10 anys. Què us va portar fins aquí? Per agru-pament familiar amb el meu marit, ell va venir 2 anys abans. Què coneixes de Catalunya? De Catalunya sols conec Barcelona i Mataró, perquè hi vaig viure 1 any. De quina zona de la Xina sou? D’una ciutat del nord de la Xina, que és diu Shanxi. Heu trobat molta diferència cultural? Si, molta. Com són les escoles allà? És molt diferent, juguen molt poc i fan molts deures. Són molt grans, en una classe podien haver 50 nens, ara potser ja no n’hi ha tants. Quines diferències tro-bes entre les escoles d’aquí i d’allà? Aquí els professors tracten molt bé la canalla. Les classes comencen a les 7’30 del matí, i per cada 45 minuts de classe fan 15 minuts de pati, i els nens no es poden quedar a dinar a l’escola. Què és el que més us agrada de la nostra escola? Les mestres són molt bones i netes, i l’entorn de la gent és molt bo.

Família BianLa Ailing Lin està casada amb el Shiwang Bian i tenen un fill, el Jin Bian, de 21 anys, i la ZiXuan, que va a 2n.


Brain DotsA partir de 6 anys Joc d’enginy amb el que dibuixant has de resoldre els problemes que se’t plantejen. Ràpid, entretingut i senzill, què més volem?

AppgreeAdults Appgree és una eina molt útil per realitzar enques-tes a molta gent, on els participants, a més de dir la seva opinió, poden valorar les respostes dels altres enquestats. Per entorns escolars i d’AMPA s’ha descobert com una valuosa eina.

Yuri y el calamar voladorA partir de 5 anys (Només a l’applestore) Contes interactius on els nens poden crear el seu personatge personalitzat. Bilingüe (anglès/espanyol) ofereix l’opció de gravar la narració. Us recomanem especialment la primera entrega, que mira d’inculcar l’amor pel medi ambient i la creativitat.

App

Què s’amaga dins del boscAina Bestard Editorial Columna Totes les edatsQuè s’amaga dins el bosc? Si mires a través de les lupes, hi veuràs moltes coses que no es veuen a simple vista. Comença per la lupa verda i et semblarà que res s’hi mou; després, mira a través de la blava i hi començarà a aparèixer la vida i, finalment, si mires amb la vermella, hi descobriràs molts més secrets!

ImaginaAaron Becker Editorial Kokoro A partir de 4 anyUna nena dibuixa una porta a la paret per escapar de la solitud. A través d’ella viatjarà a un món ple de meravelloses aventures i insospitats perills. Llapis vermell en mà, crearà un vaixell, un globus aerostàtic i una catifa voladora que l’acompanyaran en un espectacular viatge cap a un incert destí. Quan és capturada per un malvat emperador, només un acte de gran valor i bondat po-drà alliberar-la. Serà suficient també per mostrar-li el camí de tornada a casa?

La gran fàbrica de les paraulesAgnès de Lestrade Editorial Sleepyslaps A partir de 8 anysHi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, cal comprar i empassar-se les paraules per poder pronunciar-les.

Diego necessita paraules per obrir el seu cor a la bonica Aura. Però, quines triar? Perquè, per dir el que vol dir a Aura, es necessita una fortuna! No es pot equivocar!

Recomanacions llibres

42

Chore Monster6-8 anys Divertida aplicació que converteix les tasques quotidianes de la llar en un divertit joc de recompenses i premis.


Carcassone JuniorA partir 4 anys i per a tota la famíliaVersió infantil del Carcassone que, mitjançant la col·lo-cació de llosetes, ensenya als nens i nenes a valorar les opcions que tenen, ja que els fa visualitzar una estratègia que jugui a favor dels seus interessos. L’objectiu és anar tancant camins per poder col·locar els teus 8 meeples.

Amb regles molt senzilles i partides molt ràpides (10-15 min.), és ideal perquè es mantingui l’atenció tota l’estona. Un dels pocs jocs de taula per a nens petits on els grans també s’ho passen bé!

Piko pikoA partir de 8 anysPractica el càlcul mental d’una manera divertida.

Els jugadors hauran d’arriscar amb els daus per aconseguir les saboroses racions de cucs. Es poden perdre racions, robar-ne... però fins que la partida no acabi no descobrireu qui és el guanyador, ja que les racions queden apilades fins al recompte final.

Ràpid i divertit, Piko Piko és apte per a tota la família!

Jocs

La cançó del mar 2015 A partir de 4 anysEl Ben i la Saoirse viuen en un far, a la part més alta d’una petita illa, amb el seu pare, que per prote-gir-los dels perills de la mar els envia a viure amb la seva àvia a la ciutat. Allà el Ben descobreix que la seva germana petita és una selkie, una fada de la mar, una nena foca que amb la seva cançó pot alliberar els éssers màgics de l’encanteri que va fer la Bruixa dels mussols.

El llibre de la vida2014 A partir de 7 anysLa pel·lícula explica el viatge del Manolo, un jove torero que es debat entre complir amb les expectatives de la seva família o seguir el seu cor i dedicar-se a la seva veritable passió: la música. Abans d’escollir el camí que seguirà, emprèn una aventura recorrent tres mons fantàstics, on haurà de superar les seves pitjors pors.

Phantom Boy2015 A partir de 12 anysDurant el transcurs d’una investi-gació, l’Alex, un oficial de policia és atacat per un personatge misteriós. A l’hospital coneix el Leo, un pa-cient d’11 anys que té el poder de sortir del seu cos volant i travessar parets com si fos un fantasma. Gràcies a l’ajuda del Leo i la intrèpi-da periodista Casa, l’Alex podrà fer front al gàngster que el va atacar i que està amenaçant la ciutat.

Películes

43

01/ Twenty One Pilots “Stressed Out”

02/ Sia “Cheap Thrills”

03/ Alan Walker “Faded”

04/ Meghan Trainor “No”

05/ Jason Derulo “Try me”

06/ Maroon 5 “Sugar”

07/ Maroon 5 “Maps”

08/ Coldplay “Hymn For The Weekend”

09/ Michael Jackson “Thriller”

10/ Michael Jackson “Billie Jean”

01/ Johann Sebastian Bach “La variaciones Goldberg”

02/ Isaac Albéniz. Interprete Ana Vidovic “Asturias”

03/ Opera: Andrea Chénier de Umberto Giordano. Intérprete: Maria Callas “La mamma morta”

04/ The Doors “The End”05/ Mercedes Sosa

“Alfonsina y el mar”06/ David Bowie / Versión de Nirvana. Álbum

póstumo MTV Unplugged in New York “The man who sold the world”

07/ Pink Floyd “If”08/ Led Zeppelin

“Starway to Heaven”09/ Sting

“Englishman in New York”10/ Ligabue

“Certe Notti”

44

Si en el pròxim número del Fem escola voleu confeccionar, pare i fill, la vostra llista de cançons preferides, escriviu-nos a [email protected]

FILLA

VITTORIAMAYORGA FONTANA VS

M.PIAFONTANA

Mare

Pares, no sentiu una immensa curiositat per saber què escolten els vostres fills? Fills, n’esteu segurs que els gustos musicals dels vostres cano-

sos pares han passat a la història? Ara ho podrem comprovar!Hem creat un combat musical entre mare i filla perquè

ens descobreixin les seves perles musicals més estimades.

Apugeu el volum, això és apte per a totes les edats!

BATTLE MUSIC PLAYLIST

45

Bon estiu,i bon nou curs! Famílies: patates cruixents, olivetes farcides, una cervesa ben fresca, olor de crema solar i res a fer si no vols… Us hi veieu?

A aquestes altures és fácil. S’olora el temps lliure a la cantonada, i els nens 24 hores al teu costat. I és que 84 dies donen per a molt, i sinó que li ho preguntin a en Phileas Fogg, que només amb 80 en va tenir prou per donar la volta al món! És clar que ell no tenia fills… El cas és que, amb fills o sense, ara mateix les vacances ens ocupen el cap i és f`àcil oblidar-se de certs compromisos escolars.

Per tal que no se us passin ni les inscripcions d’extraescolars ni les dates d’inici de curs més assenyalades us les recordem a continuació perquè, desde la Comissió de Comunicació volem que passeu un bon estiu, però un encara millor inici del nou curs.

El període d'inscripció per a les extraescolars del curs 2016/2017 anirà del 13 de juny a l’1 de juliol i en un segon torn, de l’1 al 19 de setembre. Es realitzarà unicament on-line.

Trobareu l'enllaç, així com la programació i la normativa, a la pàgina d'extraescolars del blog de l’AMPA, www.ampafortpienc.org.

Dates inscripcions extraescolars

L’alumnat d’educació infantil i primària inicien el curs el 12 de setembre de 2016 i finalitzen el 21 de juny de 2017 (ambdós inclosos). Les reunions de pares seran a l’octubre (dates en-cara per concretar).

Vacances de Nadal: Del 23 de desembre al 8 de gener de 2017, ambdós inclosos. El dia 22 de desembre les classes finalitzaran a les 13h. Els usuaris de menjador sortiran a les 15h. No hi haurà activitats extraescolars.

Vacances de Setmana Santa: Del 8 al 17 d’abril de 2017, ambdós inclosos.

Jornada continuada: a partir del 5 de juny (de les 9 a les 13h).

Vacances d’estiu: Les classes finalitzaràn el 21 de juny.

Dies de lliure disposició: 31 d’octubre de 2016, 9 de desembre de 2016, 27 de febrer de 2017 i 2 de juny de 2017.

Festes locals: 24 de desembre de 2016 i 5 de juny de 2017.

HORARIS: L’horari lectiu és de 9 a 12,30h i de 15 a 16,30h.

Menjador escolar: de 12,30 a 15h.

Activitats extraescolars: Acollida matí a par-tir de les 8 hores. Extraescolars: Migdia de les 12,30 a les 14,30h i tardes de 16,30 a 18h.

Calendari escolar 2016/17

Comissió de Menjador Anuari fotogràfic

Aquí teniu un recull de fotografies de diferents activitats que l’AMPA ha organitzat aquest any a l’escola.

Podeu veure’n més a l’instagram de l’escola:

A més, si teniu fotografies i voleu compartir-les amb tots els pares de l’escola, no ho dubteu i feu-nos-les arribar a [email protected], estarem encantats de compartir-les.

Ah! I no us oblideu de fer-vos seguidors!

@ampafortpienc

46


47


la revista anual de l’ampa i les families de l’escola fort pienc

13nº juny’16

Participa amb l’AMPA i l’escolaen l’educació dels teus fills. Tots som escola!

Tota la informació sobre l’AMPA al webampafortpienc.org

Si et vols adreçar a l’AMPA escriu [email protected]

Seguiu-nos a:

@ampafortpienc

facebook.com/ampafortpienc

@ampafortpienc

Fem escola!

Escola Fort Piencc/ Alí Bei, 7508013 BarcelonaTel. 932 462 999

Aquarel·la: Ona Munné, P4

Fem escola #13 (2016)

Documents

Transcript of Fem escola #13 (2016)