Fol Ud01 Cat

La relació laboral1coneixerem...

1. El dret laboral i les relacions laborals

2. Les fonts del dret del treball

3. Principis d’aplicació del dret laboral

4. Drets i deures

PRÀCTICA PROFESSIONALRelacions laborals

ACTUALITAT LABORAL Les empreses podran revisar amb testimonisel correu electrònic dels treballadors

i en acabar aquesta unitat...

Coneixeràs l'origen del dret del treball.

Distingiràs les relacions laborals de les que no ho són i de les relacions laboralsespecials.

Reconeixeràs les fonts del dret laboral i sabràs aplicar la que correspon, en cada cas.

Aprendràs els drets i deures de treballadors i empresaris.

UD_01_FOL CATALAN.qxd:Ciclos Forma - Transversal 24/4/09 01:14 Página 6

7

situació de partida

La Beatriu manté una relació laboral amb una empresa des de fa cinc

anys. Fa dos mesos va informar els seus superiors del seu embaràs.

Des d’aleshores no li proporcionen cap tasca i li fan la vida impossi-

ble. Un dia va sentir que el seu cap comentava a uns companys que

procuressin parlar amb ella tan poc com fos possible.

Un altre dia, un superior li va ordenar agafar un pes molt elevat

per a ella. La Beatriu s’hi va negar perquè comportava un risc per

a la seva salut i per a la del fetus.

Preocupada per la seva feina, la Beatriu decideix afiliar-se a un sin-

dicat, on l’informen que el conveni col·lectiu al qual pertany con-

cedeix 18 setmanes de permís de maternitat. L’endemà informa

de tot això el seu cap, el qual la insulta per haver estat capaç d’a-

filiar-se a un sindicat on, segons ell, són tan ignorants que no saben

que l’Estatut dels treballadors (una norma de rang superior a un

conveni col·lectiu i, per tant, aplicable en primer lloc) concedeix 16

setmanes per embaràs. Als pocs minuts de l’incident, el cap de per-

sonal lliura a la Beatriu una carta d’acomiadament al·legant absèn-

cies injustificades i sancionant-la amb la pèrdua de les vacances

per no haver obeït un superior; com que això no és cert, la nostra

treballadora, convençuda que l’han acomiadat per estar emba-

rassada i haver-se afiliat a un sindicat, decideix demandar l’em-

presa davant els tribunals.

Pocs dies després de la marxa de la Beatriu, l’empresa inicia un pro-

cés de selecció per cobrir el seu lloc. Durant aquest, l’entrevistador

va llençar tots els curriculum vitae de les dones, mentre deia «res

de dones, donen molts problemes».

Com que el procés de selecció s’allarga, el director demana al seu

fill (amb el qual conviu) que vingui uns dies a l’empresa per ajudar-

lo, com a favor per haver-li pagat un viatge.

Per la seva banda, la Beatriu, desil·lusionada pel clima laboral que

ha trobat i, amb el desig de perfeccionar l’alemany, es pregunta si

podrà treballar a Alemanya. El seu marit li proposa que se’n vagin

plegats a Anglaterra, on es parla un idioma que dominen tots dos,

i hi muntin junts una empresa.

estudi del casAbans de començar a llegir aquesta unitat de treball, pots contestar les dues primeres preguntes. Després, analitza cadapunt del tema, amb l'objectiu de contestar la resta de les qüestions d'aquest cas pràctic.

L’Estatut dels treballadors

(Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març)

A Internet pots trobar versions actualitzades d’aquesta norma, per exemple a:<http://www.ugt.es/DatoBasico/estatutodelostrabajadoresactualizado.pdf>

1. Quina branca del dret s'ocupa de regular la situacióque està vivint la Beatriu?

2. Coneixes l'Estatut dels treballadors? Llegeix-ne l’arti-cle 1.1, a qui s'aplica aquesta llei?

3. Quina norma té un rang jeràrquic superior: el con-veni col·lectiu o l'Estatut dels treballadors?

4. Té raó el cap de la Beatriu quan li indica que l'Estatutdels treballadors és una norma de rang superior a unconveni col·lectiu i, per tant, és aplicable en primerlloc?

5. Quina és la durada del permís de maternitat que hade gaudir la Beatriu? Pots trobar-ho en l'Estatut delstreballadors.

6. La Beatriu pot treballar com a assalariada a Alema-nya? Per què?

7. Poden muntar una empresa la Beatriu i el seu marit aAnglaterra? En virtut de quin dret o llibertat?

8. El fill del director manté una relació laboral amb l'em-presa? I el seu pare, sabent que pertany al personald'alta direcció?

9. Quins drets del treballador han estat vulnerats a l'em-presa de la Beatriu? Quins recull la Constitució i quinsl'Estatut dels treballadors? Es vulnera algun dret fo-namental?

10. Quines són les potestats de l'empresari? La Beatriu vaobrar correctament quan no va obeir el superior queli va ordenar que agafés pes?

CAS PRÀCTIC INICIAL


8 Unitat 1

1. El dret laboral i les relacions laborals

1.1. OrígensEl dret laboral desenvolupa un paper decisiu en la societat actual perquè afectauna gran part de la població: els treballadors.

L’objecte del dret laboral –el treball– és una activitat tan antiga com l’home. Tan-mateix, el dret del treball, com a branca jurídica autònoma, és bastant recent.Apareix durant el segle XIX, com a resposta als problemes econòmics i socials quesorgeixen a partir de la revolució industrial (jornades laborals de 18 hores, ab-sència de vacances i descans setmanal...) i amb el desig de protegir la part mésfeble de la relació laboral, el treballador.

Els proletaris prenen consciència de classe social, desprotegida i maltractada, perla qual cosa decideixen unir-se per reivindicar millors condicions laborals. D’a-questa manera sorgeix el moviment obrer, el camí del qual va ser llarg i dur. Enun principi van ser perseguits i criminalitzats –la vaga es considerava un delicte–.Però, a poc a poc, van aconseguir que es dictessin lleis que els protegissin; així, esva configurar el dret laboral, amb una clara vocació humanitària i el propòsit dedignificar les condicions de treball.

1.2. La relació laboralQualsevol treball realitzat per l’home no es considera una relació laboral.

L’Estatut dels treballadors qualifica com a relació laboral la que té les caracterís-tiques següents:

Tota relació laboral que compleix aquestes cinc condicions es considera relaciólaboral ordinària. Dins de les relacions laborals hem de distingir entre ordinàriesi especials, i diferenciar totes dues de les relacions laborals excloses, és a dir, delque no és relació laboral.

La branca jurídica que regula unasituació com la que està vivint laBeatriu és el dret laboral.

cas pràctic inicial

L’ordenament jurídicÉs el conjunt de normes i principisjurídics que regeixen en una socie-tat.

vocabulari

En el cas pràctic inicial apareixenrelacions laborals ordinàries (Bea-triu), especials (director) i excloses(el fill del director).


El treballador signa un contracte lliurement. Pel que fa a això caldestacar que els treballs forçosos estan prohibits per la Constitucióespanyola.

Voluntària

Els fruits directes del treball no són propietat del treballador, sinóque pertanyen, des de l'instant en què es produeixen a una perso-na diferent de la que executa el treball, a l'empresari.

Per compte d'altri

El treballador presta uns serveis, és a dir, treballa a canvi d'una com-pensació econòmica, el salari, que rep independentment de la bonamarxa de l'empresa.

Remunerada

El treball ha de ser realitzat personalment pel treballador, no per unaaltra persona en nom seu.

Personalíssima

L'empresari és qui organitza i dirigeix l'activitat laboral i el treballa-dor està sotmès a les seves ordres. Si aquest no les obeeix, l'ocupa-dor té poder per sancionar-lo.

Dependent


La relació laboral 9

1.3. Relacions laborals especialsLes relacions laborals especials compleixen totes les característiques de les rela-cions laborals ordinàries, però per les seves característiques peculiars, esconsideren especials. Cadascuna d’aquestes es regula per la seva pròpia norma inomés s’hi aplica l’ET per als aspectes que no preveu la seva normativa específi-ca. L’art. 2 de l’ET ofereix una llista oberta:

1.4. Relacions excloses de la relació laboralEn un principi, els treballs següents no compleixen alguna de les condicions re-querides per ser una relació laboral:

RELACIONS LABORALS ESPECIALS

El personal d'alta direcció.

Els treballadors al servei de la llar familiar, que inclou els que s'ocupen de la neteja, atenció de nens,tasques de jardineria, etc.

Presos o penats en institucions penitenciàries.

Esportistes professionals.

Artistes en espectacles públics.

Els que intervinguin en operacions mercantils per compte d'un empresari o més sense assu-mir-ne el risc i ventura.

Treballadors minusvàlids que prestin serveis en centres especials d'ocupació.

Estibadors portuaris, que són els que fan les tasques de càrrega i descàrrega als ports.

Qualsevol altre treball expressament declarat com a relació laboral de caràcter especial per unaLlei.

RELACIONS LABORALS EXCLOSES

Els funcionaris públics. Aquesta relació compleix totes les característiques pròpies d'una relaciólaboral, però s'ha preferit que tinguin una normativa reguladora pròpia, l'Estatut de la funciópública per l'especial labor i informació a la qual accedeixen alguns funcionaris.

Les prestacions personals obligatòries →Falta la voluntarietat

El conseller o membre del Consell d'Administració d'una societat, sempre que sigui l'únicaactivitat que realitzin a l'empresa →Falta la dependència

Els treballs realitzats a títol d'amistat, benevolència i bon veïnatge → Falta la remuneració

Els treballs familiars realitzats pel cònjuge, ascendents i descendents fins al segon grau perconsanguinitat, afinitat o adopció, que convisquin amb l'empresari, llevat que demostrin laseva condició d'assalariats →Falta la remuneració

Els representants de comerç o comissionistes mercantils, que intervenen en operacions mer-cantils per compte d'un empresari o més, i assumeixen el risc i ventura de l'operació →Fal-ta l’alienitat

Els transportistes amb autorització administrativa pròpia i vehicles de servei públic dels qualssiguin propietaris, encara que els serveis esmentats es facin de manera continuada per a unamateixa persona

Els autònoms i els autònoms econòmicament dependents. Aquesta última figura va ser creadaper la Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom, que els defineix com aquellsque treballen de manera habitual, personal, directa i predominant per a un client, del qual depe-nen econòmicament per percebre d'ell, almenys, el 75% dels seus ingressos →Falta l’alienitat


10 Unitat 1

ACTIVITATS

1. Coneixes formes d'explotació laboral en l'actualitat?, quines?, on es produeixen?, per quin motiu?

2. Has sentit parlar d'altres branques del dret? Què regula cadascuna d'aquestes?

3. La Mireia és representant d'una determinada marca de perfums, el producte de la qual ven. Cada mes, l'empresa lienvia 20 ampolletes. Per cada perfum venut, cobra una comissió, però si no aconsegueix vendre’ls en el període detemps establert, els retorna, sense que suposi una pèrdua per a ella. De quin tipus de relació es tracta?

4. L’Alexandra és agent comercial d'una empresa de productes cosmètics. Li han encarregat que llanci al mercatuna nova gamma de cremes juvenils; han acordat que els seus ingressos seran un 30% de les vendes. D'aquestamanera, només cobrarà si aconsegueix que es vengui el producte. De quin tipus de relació es tracta?

EXEMPLES

En Julián Fernández està cuidant durant tots els dimecres del mes d'octubre dels fills d’en Xavier i la M.Àngels, veïns i amics seus. Es tracta d'una relació laboral?

No es considera relació laboral, es tracta d'una tasca realitzada a títol d'amistat, benevolència o bon veïnatge; per-què fos relació laboral, el treball hauria d'estar remunerat.

En Xavier Ruiz és contractat com a empleat de la llar a casa dels seus oncles. Es tracta d'una relació laboral?

D'una banda, sabem que els empleats de la llar són relacions laborals especials, però hem d'estudiar el grau de pa-rentiu d’en Xavier amb l'empresari, per si es tracta de treballs familiars. Si observem l'arbre genealògic d'aquestapàgina, veurem que el grau de parentiu amb un oncle és de tercer grau, per la qual cosa mai es podria tractar de tre-balls familiars, ja que aquests només es consideren com a tals fins al segon grau.

En David Martí decideix inscriure's com a voluntari a una ONG. A partir del mes de desembre anirà cadadiumenge a donar suport escolar a alumnes de l'ESO. De quin tipus de relació es tracta?

Es considera relació laboral exclosa perquè no està retribuïda, és un treball realitzat a títol de benevolència.

En un poble de la serra s'ha produït un incendi i han estat cridats per sufocar el foc tots els homes majorsde 18 anys. Indica si la labor d'aquestes persones és una relació laboral de les que preveu l'Estatut dels tre-balladors i per què.

No és relació laboral perquè hi falta la característica de la voluntarietat, es tracta d'una prestació personal obligatòria.

Un treballador espanyol treballa en una empresa espanyola a Rússia. Quina legislació laboral serà aplicable?

La legislació laboral espanyola serà aplicable al treball que prestin els treballadors espanyols contractats a Espa-nya al servei d'empreses espanyoles a l'estranger, sense perjudici de les normes d'ordre públic aplicables en el llocde treball. Aquests treballadors han de tenir, com a mínim, els drets econòmics que els correspondrien si treba-llessin en territori espanyol.

Els parentius

Parent consanguini: és el que està lligat a lafamília per vincles de sang.

Parent afí: està lligat a la família per vinclesmatrimonials; són els anomenats parents polí-tics (sogres, jove, gendre, etc.).

Parents consanguinis

Parents afins

Oncles

CunyatsCosins

Pares

Fills

Sogres

3r grau

4t grau

1r grau

1r grau 1r grau

2n grau

2n grau

Avis

Treballador Cònjuge

Graus de parentiu



2. Les fonts del dret del treball

2.1. Fonts nacionalsLes fonts del dret indiquen d’on provenen les normes (el seu origen) i quina nor-ma s’ha d’aplicar a cada moment. En dret laboral, podem distingir dos tipus defonts:

Fonts materials = Qui elabora les normes?Designen les persones o els grups socials que posseeixen el poder i la facultat perelaborar normes. Són les següents:

• La societat, de la qual emanen la Constitució de 1978, el costum i els princi-pis generals del dret.

• L’Estat, que pot crear normes a través:

– del Parlament, que redacta i aprova les lleis.

– i de l’Administració, que només pot dictar reglaments.

• Les comunitats autònomes, en la mesura que poden dictar normes laborals.

• Els representants dels treballadors i dels empresaris, que negocien i aproven elsconvenis col·lectius.

• Els tribunals, que per mitjà de les sentències interpreten les normes.

Fonts formals = Els tipus de normesSón les vies d’expressió a través de les quals s’expressa el dret, és a dir, els diferentstipus de normes.

Les normes laborals s’ordenen de conformitat amb el rang jeràrquic següent:

1r La Constitució: la norma espanyola de major rang a l’Estat espanyol és laConstitució de 1978; la resta de normes nacionals no poden contradir-la is’han d’ajustar a les seves disposicions i principis.

2n Lleis i normes amb rang de llei: les Corts Generals (compostes pel Congrési el Senat) aproven les lleis. N’hi ha de dos tipus:

– Llei orgànica: és aquella llei que per aprovar-la, modificar-la o derogar-la,s’exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el con-junt del projecte. La majoria absoluta significa que hi han de votar a favorla meitat més un dels membres, fet que comporta una major protecció alcontingut que s’hi regula.

Són lleis orgàniques les relatives al deseplegament dels drets fonamentals,les que aproven els estatuts d’autonomia i el règim electoral general i les al-tres que preveu la Constitució (arts. 82 i 86 de la Constitució).

– Llei ordinària: per aprovar-la només es necessita majoria simple. Regula laresta de matèries que no estan reservades al desplegament per llei orgànica.

Amb el mateix rang que la llei ordinària, hi ha el Decret legislatiu i el De-cret llei. La norma que regula els aspectes bàsics de la relació laboral ésl’Estatut dels treballadors (ET), que es va aprovar per Reial decret legis-latiu 1/1995, de 24 de març.

En el cas de la Beatriu no se sapquina norma cal aplicar: l'Estatutdels treballadors o el seu convenicol·lectiu.


Norma i llei no és el mateix La norma és un precepte jurídic. Lallei és un tipus de norma. El conve-ni col·lectiu també és un altre tipusde norma.

saber-ne més

Constitució

Llei orgànica

Llei ordinària,Decret llei,

Decret legislatiu

Reglament

Conveni col·lectiu

Contracte de treball

Usos i costums locals i professionals

El rang jeràrquic de l'Estatut delstreballadors.



12 Unitat 1

3r Reglament: per sota de les lleis, s’hi situen els reglaments, normes elaboradespel Govern en virtut de la seva potestat reglamentària. En molts casos, els re-glaments despleguen una llei anterior, de les prescripcions de la qual no espoden desviar perquè són jeràrquicament inferiors. També hi ha reglamentsindependents o autònoms sobre matèries no regulades per llei o la regulació deles quals no està reservada a aquesta. Poden adoptar la forma de decrets o d’or-dres ministerials.

4t Conveni col·lectiu: és un pacte escrit i negociat entre els representants delstreballadors i els empresaris per regular les condicions de treball d’un sectorprofessional concret. La seva peculiaritat radica en el fet que és un acord en-tre subjectes privats però amb força normativa, ja que obliga tots els inclososdins del seu àmbit d’aplicació i durant el temps de la seva vigència.

5è Contracte de treball: és un acord entre l’empresari i el treballador signants, pelqual es comprometen voluntàriament a intercanviar una prestació de serveis per una remuneració.

6è Usos i costums locals i professionals: són normes creades i imposades per l’es-devenir diari dels empresaris i els treballadors d’una localitat i d’unadeterminada branca de la producció, professió o ofici.

La jurisprudència com afont del dretQuan el Tribunal Suprem interpre-ta una norma i dicta dues sentèn-cies o més sobre fets idèntics, simi-lars o anàlegs, i decideix en elmateix sentit, diem que estableixjurisprudència. Els altres tribunals,de categoria inferior, no l’han decontradir.

saber-ne més

ACTIVITATS

5. Copia i completa el quadre següent sobre els tres poders de l'Estat:

6. Copia el quadre següent de les fonts formals del dret laboral i completa l'apartat sobre qui elabora cada nor-ma (fonts materials).

Poders de l'Estat En què consisteix Qui l’exerceix

Legislatiu Elabora les lleis

Executiu Dirigeix la vida administrativa del país ielabora els reglaments

Judicial Aplica i interpreta la llei

Fonts formals Qui elabora cada norma (fonts materials)

Constitució

Llei orgànica Les Corts

Llei ordinària

Decret llei, Decret legislatiu El Govern

Reglament

Conveni col·lectiu





2.2. Fonts d’àmbit internacionalEn l’àmbit internacional, les fonts del dret laboral són el dret comunitari i elstractats internacionals signats i ratificats per Espanya.

Espanya és un dels 27 països que integren la Unió Europea (UE) i, de la mateixamanera que els altres, ha delegat en ella part de la seva sobirania; d’aquesta ma-nera, la Unió pot prendre decisions sobre assumptes d’interès comú. Aquesta unióde sobiranies es denomina integració europea i permet a les institucions de la UEcrear normes aplicables a tots els Estats membres. El dret comunitari se situa je-ràrquicament per damunt del dret nacional, inclosa la Constitució, i es divideixen dret originari i dret derivat:

• El dret originari es compon dels tractats que van fundar les Comunitats Euro-pees, les seves posteriors modificacions (per exemple, el Tractat de Lisboa) i lesActes d’Adhesió dels Estats membres.

• El dret derivat està format per les diferents normes que regeixen la vida de laUnió Europea (bàsicament, reglaments, directives, decisions i recomanacions).

Les principals actuacions de la UE en l’àmbit del dret del treball són la introduc-ció de drets laborals en la Carta de drets fonamentals de la UE i l’establiment dela lliure circulació de treballadors.

Els tractats internacionals signats pel Govern espanyol i ratificats pel Congrésformen part del dret espanyol; jeràrquicament se situen entre la Constitució i leslleis.

L’organisme internacional que destaca pel seu treball en l’àmbit laboral és l’Or-ganització Internacional del Treball (dependent de les Nacions Unides), lafinalitat de la qual és millorar les condicions de treball i el nivell de vida delstreballadors del món, a més d’elaborar programes d’assistència i assessoramentals països que ho requereixin. En els seus òrgans directius no només hi ha elsgoverns dels països membres, sinó també les associacions empresarials i sindi-cals.

La Unió EuropeaEl seu germen van ser les Comuni-tats Europees (CEE, CECA i EURA-TOM), creades en la dècada delsanys 50 amb la intenció d’establirun mercat comú europeu.

saber-ne més

LA LLIURE CIRCULACIÓ DE TREBALLADORS A LA UE

La lliure circulació de treballadors assalariats: tot ciutadà de la UE pot buscar lliurementuna feina per compte d'altri, per tot el territori de la UE i rebre un tracte igualitari en matèrialaboral, sindical, social i en l'accés a l'ocupació.

El dret de lliure establiment: és el dret a instal·lar-se permanentment en un altre país de laUE per oferir allà els seus productes o serveis en les mateixes condicions que aquest país impo-sa als seus nacionals. Això inclou la gestió i la constitució d'empreses i societats.

El dret a la lliure prestació de serveis: comprèn la prestació de serveis sense instal·lació per-manent en altres països, amb desplaçament o sense d'un estat a un altre, a canvi d'una remu-neració. Si bé, almenys, sí hi ha d'haver establiment en un estat membre.

Límits a la lliure circulació de treballadors

• Les ocupacions en l'Administració pública estan obertes a tots els ciutadans europeus, lle-vat d'aquells llocs que impliquin l'exercici del poder públic i de la sobirania nacional, com enla policia o l'exèrcit.

• La reserva d'ordre públic: permet certes limitacions al principi de lliure circulació per raonsd'ordre públic, seguretat i salut pública.

La Beatriu podria treballar com aassalariada a Alemanya perquè ésciutadana europea.


Ella i el seu marit també hi podenmuntar una empresa.



14 Unitat 1

3. Principis d’aplicació del dret laboralA causa de l’existència de diverses normes laborals, algunes vegades, hi pot haverconfusió respecte a la norma que cal aplicar o sobre com interpretar-la; per solu-cionar aquest problema, els tribunals recorren als principis d’aplicació iinterpretació del dret.

Segons el principi de jerarquia normativa, les normes de rang superior prevalensobre les de rang inferior, per la qual cosa una norma de rang inferior no pot con-tradir-ne una altra de rang igual o superior. La piràmide jeràrquica en matèrialaboral és la següent:

L’aplicació d’aquest principi en matèria laboral requereix d’una certa atenuacióper poder complir un dels fins del dret del treball, protegir el treballador. Això s’a-consegueix amb l’aplicació prioritària dels principis següents:

• Principi in dubio pro operario o sempre a favor del treballador: quan una normano és clara i pot ser susceptible de diverses interpretacions, s’aplica la inter-pretació que més afavoreixi el treballador.

• Principi de norma més favorable: si en un cas concret es poden aplicar duesnormes o més, s’aplicarà la que, en el seu conjunt, afavoreixi més el treballa-dor. La norma s’aplicarà en la seva totalitat, no es pot escollir el que és mésfavorable i rebutjar el que és advers d’una mateixa norma.

En el cas de la Beatriu es dubtaentre aplicar el conveni col·lectiu ol'Estatut dels treballadors (de rangsuperior).


EXEMPLE

Considerem el cas de la Beatriu, l'Estatut dels treballadors concedeix 16setmanes de permís de maternitat, mentre que el seu conveni col·lectiu lipermet gaudir de 18 setmanes; encara que l'Estatut dels treballadors ésuna norma jeràrquicament superior, s’aplica el conveni, per ser més favo-rable per a la Beatriu.

EXEMPLE

L’Estatut dels treballadors estableix una indemnització per acomiadamentimprocedent de 45 dies de salari per any de servei, però no especifica quès’entén per salari, només el salari base o el salari base, els complementssalarials i les pagues extres? Si interpretem la norma a favor del treballa-dor, conclourem que la paraula salari comprèn tots els conceptes,d'aquesta manera la indemnització que rebrà serà més gran.

En el cas de la Beatriu, el convenicol·lectiu és més favorable per a latreballadora.


Estatut dels treballadors (ET)

Dretcomunitari

Constitució

Tractats internacionals

Llei orgànica

Llei ordinària, Decret llei, Decret legislatiu

Reglament

Conveni col·lectiu





• Principi de condició més beneficiosa: si s’aprova amb posterioritat una normaque estableix, amb caràcter general, pitjors condicions que les gaudides en vir-tut d’un contracte, prevaldran les del contracte, perquè són les mésbeneficioses.

• Principi de norma mínima: les normes jeràrquicament superiors estableixen lescondicions mínimes que han de gaudir els treballadors, de manera que una nor-ma inferior no les pot empitjorar, però sí millorar-les.

• Principi d'irrenunciabilitat dels drets: els treballadors no poden renunciar alsdrets que els atorguen les normes.

EXEMPLE

En el contracte d'un treballador, en Mario, es recull una clàusula, per laqual gaudeix d'un plus de productivitat. Els seus companys gaudeixen delmateix plus per conveni col·lectiu, no per contracte. Després de l'aprova-ció d'un nou conveni, se suprimeix el plus de productivitat, per la qualcosa tots els treballadors el perden, excepte en Mario, que el té concedita títol particular, en el seu contracte de treball.

EXEMPLE

L’Estatut dels treballadors concedeix 30 dies naturals de vacances anualsretribuïts; un conveni col·lectiu pot atorgar 31 dies o més, però mai 29 omenys.

EXEMPLE

Un treballador no pot renunciar a les vacances anuals o al salari d'un mes,encara que li ofereixin alguna millora a canvi.

Dies naturals vs. dies hàbilsQuan es parla de dies naturals, escomptabilitzen tots els dies de lasetmana.

Com a dies hàbils només compu-ten els dies de feina.

vocabulari

ACTIVITATS

7. L’Estatut dels treballadors concedeix, a tots els treballadors, dos dies de permís retribuït en cas de mort d'unfamiliar fins al segon grau, per consanguinitat o afinitat. El conveni col·lectiu que s'aplica als establiments sa-nitaris amplia aquest termini a tres dies naturals. Quina de les dues normes s’ha d’aplicar en aquest cas? Quinprincipi de dret laboral cal aplicar?

8. Una empresa ofereix a un treballador renunciar al seu descans setmanal, durant un mes, a canvi de ser l'únictreballador de la seva secció que no serà acomiadat, és possible?

9. En Lluís ha treballat durant dos anys en el sector sanitari, ara comença una nova etapa laboral en un taller dereparació de vehicles. La primera setmana de feina, observa que determinats costums que es respectaven demanera molt estricta a la seva feina anterior, s'ignoren al taller. En Lluís sap que els costums són una normamés del dret laboral, per la qual cosa es pregunta si estan actuant correctament al taller.Què li respondries?

10. Durant la negociació del conveni col·lectiu del sector siderometal·lúrgic, els representants dels treballadors i delsempresaris es plantegen la possibilitat de concedir menys temps de permís de maternitat que l'Estatut dels tre-balladors. És possible? En quin principi de dret laboral fonamentes la teva resposta?

11. L'Emili, director de Recursos Humans, anuncia als seus treballadors que no té més remei que imposar-los 40hores de feina per setmana perquè així ho diu el conveni col·lectiu. És cert o podria concedir-los una millora?Com?

Principi d’igualtat en l’aplicació i interpretació de les normesLa igualtat de tracte i d’oportuni-tats entre dones i homes és unprincipi informador de l’ordena-ment jurídic i, com a tal, s'inte-grarà i s’observarà en la interpre-tació i aplicació de les normes jurí-diques.

saber-ne més


16 Unitat 1

4. Drets i deures4.1. Drets i obligacions dels treballadorsTots els treballadors tenen els drets següents:

Els drets fonamentals gaudeixen d’una protecció privilegiada:• El seu desplegament s’ha d’efectuar per llei orgànica.• La violació d’aquests drets permet acudir davant els tribunals ordinaris mitjan-

çant un procediment preferent i sumari i recórrer en empara davant el TribunalConstitucional.

TREBALL EN EQUIP

12. Aquesta metodologia es basa en l'anàlisi en grup de situacions similars a les de l'entorn laboral. Els compo-nents de l'equip han de considerar el problema, cercar informació i trobar la solució, mitjançant el treballautònom de cadascun d'ells i el treball cooperatiu de tot l'equip. En la primera fase, cada membre del gruptreballarà una part del cas de manera independent; la segona fase correspon a la posada en comú dels con-tinguts treballats per cadascun, la qual cosa permetrà completar el cas entre tots.

Pautes de treball:

• Cada alumne es fa responsable de la seva part del treball: ha de buscar la informació que se li ha assignat, assi-milar-la per poder explicar-la a la resta de companys de grup i complir els terminis que s'estableixin.

• Cada alumne ha de ser conscient que, sense la seva part del treball, l'equip no pot resoldre el problema.• Els integrants del grup hauran de ser capaços d'atendre les explicacions dels seus companys, demanar acla-

riments sobre els conceptes que no entenguin i implicar-se en el treball en equip; hauran de permetre ladiscussió i evitar la confrontació.

• Millorar les relacions interpersonals dels components del grup.

Primera fase: es dividirà la classe en grups de quatre o cinc. Cada equip buscarà en la Constitució:• Els drets fonamentals; dues persones s’encarreguen d’enunciar-los i explicar-los amb les seves paraules.• Els drets dels ciutadans de la secció 2a, del Capítol II, del Títol I (dues persones els enuncien i expliquen).• Una o dues persones llegiran els arts. 14 CE i 4.2 c) ET. Quines diferències hi ha entre l’un i l’altre?

Segona fase: posar en comú el que s’ha trobat individualment en la primera fase, explicar i aclarir tot el que no s’en-tengui. De manera conjunta, subratllaran els drets fonamentals i dels ciutadans relacionats amb el món laboral idiscutiran sobre les diferències i els aspectes comuns dels articles 14 CE i 4.2. c) ET.

Drets bàsics(Constitució 1978 i ET)

Drets derivats de la relació laboral(Estatut dels treballadors)

• Dret al treball i a triar lliurement una professió oofici.

• Dret fonamental a la lliure sindicació i a fundar sin-dicats: tot ciutadà és lliure d’afiliar-se o no a un sin-dicat i si decideix afiliar-s’hi, al que esculli.

• Dret fonamental a la vaga.

• Dret a la negociació col·lectiva (els dos granscol·lectius en dret laboral són els empresaris i els tre-balladors).

• Dret a l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu.

• Dret de reunió.

• Dret a la participació a l'empresa a través dels seusrepresentants.

• Dret a l'ocupació efectiva, és a dir, a tenir unes tasques i funcions específiquesen el lloc de treball i els mitjans necessaris per desenvolupar-les.

• Dret a la promoció i formació professional.

• Dret a no ser discriminat directament o indirectament en accedir a una feina,ni un cop contractat, per raons de sexe, estat civil, edat, raça, condició social,idees religioses o polítiques, orientació sexual, afiliació a un sindicat o no, ni perraó de llengua o per discapacitat.

• Dret a la integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene.

• Dret a la intimitat i respecte a la dignitat, inclosa la protecció davant d'ofensesverbals o davant de l’assetjament sexual o l’assetjament per raó de sexe.

• Dret a la percepció puntual del salari.

• Dret a l'exercici individual de les accions derivades del contracte de treball i atots els altres drets que derivin específicament del contracte de treball.

Alguns d'aquests drets s'han vul-nerat en el cas de la Beatriu.


Càrrega de la provaCorrespon a la persona demanda-da provar l'absència de discrimina-ció en les mesures adoptades i laseva proporcionalitat.

saber-ne més



Qui gaudeix d’una sèrie de drets, ha de complir els seus deures corresponents, peraixò, els treballadors tenen unes obligacions derivades de la relació laboral:

4.2. Obligacions i potestats de l’empresariEls empresaris tenen l’obligació de complir la llei i respectar els drets dels treba-lladors; estan obligats a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbitlaboral i, amb aquesta finalitat, han d’adoptar mesures adreçades a evitar qualse-vol tipus de discriminació laboral entre dones i homes. Les empreses, amb més de250 treballadors, han d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat. La resta d’empreseshan d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat quan així ho estableixi el convenicol·lectiu.

Obligacions dels treballadors

• Complir les obligacions del seu lloc de treball amb diligència i bona fe.

• Observar les mesures de seguretat i higiene.

• Complir les ordres i instruccions de l'empresari, sempre que aquestes es refereixin a l'activi-tat laboral, no comportin un risc per a la salut o la integritat física del treballador i siguinlegals.

• No competir amb l'empresari per al qual treballa.

• Contribuir a la millora de la productivitat i dels altres deures que derivin del contracte.

Faltes i sancionsNormalment, els convenis col·lectiusinclouen un capítol dedicat a les fal-tes i les seves sancions correspo-nents que es divideixen en lleus,greus i molt greus.

saber-ne més

EL TEU SECTOR PROFESSIONAL

CAS PRÀCTIC: cerca el conveni col·lectiu aplicable al sector relacionat amb el teu cicle formatiu (tens les indica-cions per trobar-lo en la secció «Entra a Internet» d'aquesta unitat de treball). Conserva’l, perquè treballaràs ambaquest conveni al llarg de les unitats de treball següents.

13. En Manel Torres ha arribat tard a la feina cada dia durant les dues últimes setmanes, i no n’ha notificat la cau-sa al seu superior. El seu company i amic, Xavier Fernández, va fitxar per ell a l'hora d'entrada, perquè en Manelno fos sancionat, ja que sap que el pare d’en Manel ha mort fa poc i des de llavors, el seu amic està molt ner-viós i preocupat.

Un dels dies que en Manel va arribar tard va ser per atendre un client particular (aliè a l'empresa). Per anar aaquesta cita, va fer servir el cotxe que el laboratori posa a la seva disposició, amb tan mala fortuna que es vadonar un petit cop en girar per una cantonada, cosa que va provocar que el far esquerre del cotxe es des-prengués lleugerament. Per no haver de donar explicacions, en Manel va subjectar el far amb cinta aïllant ino va donar part de l'incident ni a l'empresa ni a l'asseguradora.

Indica les possibles faltes que han pogut cometre en Xavier i en Manel i la sanció que se’ls ha d’imposar. Quinés el termini de prescripció de cada falta?

FALTA TIPUS DE FALTA SANCIÓ PRESCRIPCIÓ

Potestats de l’empresari

• Poder per organitzar l'empresa.

• Poder per dictar ordres i instruccions en l'àmbit de la prestació de serveis.

• Poder per controlar que s’estan complint les seves ordres i instruccions.

• Poder disciplinari: l'empresari pot sancionar el treballador, però sempre per fets prèviamentrecollits per escrit i amb la sanció descrita per a aquests casos. Les sancions mai podran consistir a suprimir el sou ni els períodes de descans, però sí que es permet la suspensió con-junta de sou i feina.


18 Unitat 1

1. En Samuel va estar treballant de cambrer a València. Ara viu a Madrid i també treballa de cambrer; el pri-mer dia que va a la feina se sorprèn en veure que costums que a València ningú gosava infringir aquíningú els segueix; molt enfadat s’adreça a l'empresari i li exigeix que compleixi els mateixos costums quehi ha a València. Té raó en Samuel? Per què?

2. L’Estatut dels treballadors concedeix a tots els treballadors 15 dies de permís remunerat en cas de matri-moni. El conveni col·lectiu que cal aplicar a l’Eduardo Mendoza amplia aquest termini a 20 dies i el con-tracte que ell ha signat amb l'empresa estipula que tindrà dret a 17 dies de permís remunerat en cas dematrimoni. Quina norma s’ha d’aplicar en aquest cas? Per què?

3. Una empresa ofereix a un treballador renunciar a la meitat de les seves vacances, a canvi de no denunciar-lo per haver arribat tard a la feina durant una setmana sencera, és possible?

4. La Lucía és al Departament de Recursos Humans signant el seu primer contracte de treball; com que el seugermà està desocupat, demana al cap de personal que el seu germà ocupi el seu lloc els caps de setmana.És possible?

5. Quines són les cinc característiques pròpies de qualsevol relació laboral?

6. El dret laboral regula el treball d'un autònom?

7. Ordena de conformitat amb el principi de jerarquia normativa les normes següents: Conveni Col·lectiu de la Si-derometal·lúrgia, Conveni núm. 171 de l'OIT sobre el treball nocturn, Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 demarç, pel qual s'aprova el text refós de l'Estatut dels treballadors, Reial decret llei 8/1997, de 16 de maig, demesures urgents per a la millora del mercat de treball i el foment de la contractació indefinida, Llei 31/1995, de8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, Decret 1006/1985, de 26 de juny, pel qual es regula la relaciólaboral especial dels esportistes professionals, contracte de treball, Constitució espanyola de 1978, Llei orgànica11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical, Directiva europea 75/117/CEE, de 10 de febrer de 1975, per acon-seguir la mateixa remuneració per a homes i dones.

8. Imagina que ets un empresari amb diversos treballadors a càrrec. Què faries davant els fets següents?

• Un dels treballadors ha insultat un company durant la jornada laboral.

• Un altre treballador ha arribat tard a la feina de manera no justificada deu vegades en un mateix mes.

Per respondre correctament aquesta activitat, pots consultar el conveni col·lectiu del teu sector professio-nal o l'article 54 de l'Estatut dels treballadors.

9. Un poble de la costa valenciana queda inundat després d'unes pluges molt fortes. Encara hi ha moltespersones desaparegudes. Tota la població en edat de treballar és cridada per l'alcalde per col·laborar enles tasques de rescat. Es considera relació laboral? Per què?

10. La Laura treballa com a voluntària a METGES SENSE FRONTERES. Indica si és una relació laboral i per què.

11. Un advocat espanyol pot defensar davant els tribunals francesos un ciutadà belga, si només té un despatxa Espanya? En virtut de quin principi europeu?

12. Un productor cinematogràfic contracta un actor per treballar en un espectacle públic. És una relació labo-ral? De quin tipus? Raona la resposta.

13. Un ciclista professional ha signat un contracte amb una companyia, es considera relació laboral?

14. En Raül Páez és el director d'una companyia molt important. El vincula amb aquesta una relació laboral?

15. Un espanyol pot obrir una botiga de joguines a Hongria? Per què?

ACTIVITATS FINALS



16. L’Elena és la jardinera i cuinera de la família Núñez. Es tracta d’una relació laboral? Raona la resposta.

17. En Jaume és autònom; la seva relació laboral és regulada per l'Estatut dels treballadors? Raona la resposta.

18. Després de llegir el text que hi ha a continuació i que està extret de la Constitució espanyola, indica si lesafirmacions següents són verdaderes o falses:

• El Govern pot desplegar per decret llei o decret legislatiu el dret a l'educació.

• Determinades matèries laborals s’han de desplegar, necessàriament, mitjançant una Llei orgànica, comper exemple, el dret de llibertat sindical que regula la Llei 11/1985, de 2 d'agost, Llei orgànica de lliber-tat sindical.

19. Quina diferència hi ha entre discriminació directa i indirecta per raó de sexe?

El Decret legislatiu (art. 82 CE): són normes elaborades pel govern amb la delegació expressa prèvia de lesCorts Generals. La delegació legislativa no és possible respecte de les matèries per a les quals hi ha reserva dellei orgànica i s’han de referir a una matèria concreta amb un termini de desplegament prèviament determinat.

Decret llei (art. 86 CE): són normes, amb rang de llei, emanades directament del Govern (sense neces-sitat de delegació prèvia per les Corts). Només es redacten en cas de necessitat extraordinària i urgent;són normes provisionals que han de ser sotmeses a debat i votació al Congrés, en els 30 dies següentsa la seva promulgació. No poden versar sobre matèries pròpies de llei orgànica ni sobre les institucionsbàsiques de l'Estat.

Constitució espanyola

entra a internet20. Recursos d’Internet en l’àmbit laboral:

• <http://www.mtas.es> el portal del Ministeri de Treball i Immigració.

• <http://www.congreso.es> <http://www.senado.es> les pàgines del Congrés i el Senat espanyols.

• <http://www.lexjuridica.com/diccionario.php> un diccionari jurídic.

21. Busca el conveni col·lectiu que s'aplica al teu sector professional. Pots trobar-lo a:

• El portal del Ministeri de Treball i Immigració.

• El Butlletí Oficial de l'Estat, si el conveni és d’àmbit estatal<http://www.boe.es/g/es/bases_datos/ convenios.php>

• La pàgina web oficial de la Comunitat Autònoma a l’àmbit de la qual es refereixi el conveni. Per exemple,per trobar els convenis col·lectius de la Comunitat Autònoma de Madrid: Entra a <www.madrid.org>. Acontinuació, clica a Consejerías. Després triem la Consejería de Empleo y Mujer. Una vegada enaquesta pàgina, a l'apartat d'organització, cerquem la Dirección General de Trabajo. Dins de Direc-ción General de Trabajo cliquem a Planes y actuaciones i, finalment, a Convenios Colectivos.

• Les pàgines web d'alguns sindicats, per exemple: <http://www.ugt.es/convenios.html>

22. Busca a la pàgina web de l'Organització Internacional del Treball http://www.ilo.org els convenis que hapromogut i la Declaració sobre principis i drets fonamentals en el treball. Quines són les quatre àrees quecomprèn?

Busca també algun programa o projecte que porti a terme l'OIT per dignificar el treball. Explica en quèconsisteix i on s’aplica.


20 Unitat 1

PRÀCTICA PROFESSIONAL

Relacions laborals

L’Albert pertany al personal d'alta direcció de l'empresa ROBOTEX, SL. Ell organitza idirigeix el Departament de Recursos Humans, que s'encarrega de la selecció, con-tractació, integració i formació dels treballadors. En aquests moments està immers enel disseny d'un nou programa de formació en lideratge per als seus empleats. Ha or-ganitzat les dates de manera que només podran assistir al curs els treballadors ho-mes, i l’Elena, l'única dona de l'equip, en quedarà exclosa, ja que, segons la seva opi-nió, una dona mai arribarà a un lloc directiu, ni haurà d’emprar habilitats pròpiesd'un líder, «per què ha de gastar l'empresa diners en una formació que no li serviràper a res!» pensa dintre seu.

Quan l’Elena s’assabenta que no pot realitzar el curs, decideix parlar amb l’Albert perintentar canviar les dates, però aquest li diu que és impossible i que no val la penaque ella rebi el curs. Com que l’Elena hi insisteix, a poc a poc, la conversa va pujant deto, fins que l’Albert explota i diu a l’Elena que «està millor a casa seva planxant laroba i atenent el seu marit i fills, en lloc de fer un curs per a gent que algun dia arri-barà a ser algú a l’empresa, ja que ella mai arribarà a res».

L’Elena surt plorant del despatx i es refugia al bany. Allà coincideix amb la seva ami-ga Irene, que tracta d'animar-la i, al seu torn, l’informa de la convocatòria d'una vagaper a la setmana que ve. Totes dues parlen amb un representant dels treballadors is'informen bé dels motius de la vaga; com que hi estan d'acord, decideixen secun-dar-la i ho comuniquen a l’Albert. La seva resposta va ser breu però clara: «qui vagia la vaga serà acomiadat».

Aquell mateix dia, durant el dinar, la Irene i l’Elena coincideixen amb en Domingo,que forma part del Consell d'Administració de ROBOTEX, però no treballa allà, ell ésfuncionari. En Domingo nota que estan una mica preocupades, per la qual cosa de-cideix donar-los una bona notícia, «sabíeu que el vostre conveni col·lectiu concedeix32 dies naturals de vacances, en lloc dels 30 que dóna l'Estatut dels treballadors?».L’Elena es queda pensativa, creu recordar que en el seu contracte hi ha una clàusulaque li atorga 31 dies.

1. Quins drets s’han vulnerat a ROBOTEX, SL? Quins recull la Constitució i quins l'Estatut dels treballadors? Algund’aquests és un dret fonamental?

2. Quin tipus de relació uneix l’Albert a l'empresa?

3. En Domingo té una relació laboral amb ROBOTEX?

4. En Domingo es guanya la vida com a funcionari, es tracta d'una relació laboral?

5. Quants dies de vacances li corresponen a la Irene? Què preval, el conveni col·lectiu o l'Estatut dels Treballa-dors? En virtut de quin principi laboral?

6. Quants dies de vacances li corresponen a l’Elena? En aquest cas, què preval, el conveni col·lectiu, el contractede treball o l'Estatut dels treballadors? En virtut de quin principi laboral?

Activitats



EL MÓN LABORAL EN EL CINEMA

La espalda del mundo: el niño

SINOPSI

Aquesta pel·lícula presenta tres històries diferents, que denuncien situacionsd’injustícia social. Nosaltres només analitzarem el primer reportatge, titulat «Elniño».

El protagonista és un nen de la vida real, es diu Guinder Rodríguez i té 11anys. Pertany a una família formada per pare, mare i tres germans més. Viuenen una casa-barraca a Carabayllo, un poble de la perifèria de Lima. Igual queels seus amics, Michael, Cuti, Raúl i Martín, Guinder treballa de picapedrer iintenta compaginar feina i educació. De gran vol ser comptable.

CLAUS DE TREBALL

La pel·lícula mostra, de la mà de Guinder, un noi llest i madur, les dures con-dicions de treball dels nens de Lima. Són fills de famílies molt pobres, que hande treballar per aportar diners a la família i ajudar-la a subsistir. Cada nen fala feina que pot, que inventa o que aconsegueix desenvolupar.

La feina passa a formar part de la vida quotidiana de nens i nenes, es llevenaviat, van a la pedrera i allà treballen i juguen. Semblen feliços i somien poderestudiar i aprendre un ofici que els tregui de la pobresa.

FITXA TÈCNICA

Direcció: Javier Corcuera.

Producció: Elías Querejeta.

Guió: Elías Querejeta, Javier Corcue-ra y Fernando León de Aranoa.

Durada: 89 minuts.

Nacionalitat: Espanya.

Any de producció: 2000.

Intèrprets: Guinder Rodríguez (nenpicapedrer), Raúl Sánchez (nen tre-ballador), Martín del Alamo (nen tre-ballador).

Muntatge: Iván Fernández, NachoRuiz-Capillas.

Fotografia: Jordi Abusada.

Gènere: drama.

1. Quines són les condicions de treball dels nens i nenes que apareixen a lapel·lícula?

2. Enumera els perills per a la salut i el benestar físic que comporta el tipus defeina que fan els nens.

3. Quins tipus de treballs fan els nens?

4. S'han organitzat els nens treballadors? Amb quin objectiu? Quina figurareconeguda pel dret laboral et recorda?

5. Quin és el somni dels nens i dels pares d'aquest reportatge?

6. Per què aquests nens valoren tant l'educació i tenir un ofici? Ho valores tude la mateixa manera? Per què? Reflexiona sobre les teves prioritats en lavida i assenyala a quin graó jeràrquic situaries els estudis del cicle formatiuque estàs cursant.

Activitats


22 Unitat 1

Advocats i experts han debatutaquest matí a Madrid com apli-car la sentència del TribunalSuprem que permet a lesempreses revisar el correuelectrònic dels treballa-dors si hi ha sospitesfonamentades d'un úsindegut i sempre quehi estigui present untestimoni, preferible-ment membre delComitè d'Empresa.

Abans de la publicacióde la sentència del Su-prem de 26 setembre de2007, hi havia una mancacompleta de preceptes especí-fics relacionats amb les novestecnologies en l'ordenament jurídic la-boral per la qual cosa les empreses es trobaven ambuna inseguretat jurídica i una jurisprudència dispar icontradictòria.

La sentència del Tribunal Suprem quant al control del'empresa sobre l'ordinador i el correu electrònic uti-litzats pel treballador deixa bastant clars els requisitsque s'han de complir perquè no se’n vulneri la inti-mitat i la prova obtinguda sigui vàlida.

Tanmateix, moltes companyies pequen d’excessivacautela a l'hora de supervisar l'ús que fan els treba-lladors de l'ordinador, ja que és una matèria quetoca la fibra sensible del dret a la intimitat. No obs-tant això, els experts recomanen que passin a l'acció

i que adoptin mesures preventives,perquè la protecció de la intimitat

és compatible amb el control lí-cit dels mitjans informàtics.

El despatx d'advocats LAND-WELL-PWC, recomana genera-litzar en els contractes unaclàusula que adverteixi el tre-ballador que el seu equipinformàtic (inclòs el correuelectrònic) podrà ser revisatsempre que la companyiadisposi d’«indicis evidents i

clars» del fet que no n’estàfent un bon ús.

Complert aquest tràmit, l'em-presa podrà bussejar a l'ordinador

del treballador sense problemes. Aixòsí, els advocats de la firma recomanen

que aquesta investigació es faci amb testimo-nis. És idònia la presència d'un notari i si això no éspossible, és «molt recomanable» disposar d’un re-presentant dels treballadors. El paper del comitèd'empresa surt reforçat, ja que la seva presència enun presumpte cas de delicte a través del correuelectrònic o el mòbil d'empresa, per exemple, és mésimportant que la del propi treballador.

Font: Expansión 17/01/2008 M. Tejo / C. García-León

Les empreses podran revisar amb testimonis el correu electrònic dels treballadors

1. Creus que les empreses poden o han de controlar el correu electrònic dels seus treballadors?

2. Consideres que es vulnera el dret a la intimitat?

Treball que cal fer

ACTUALITAT LABORAL



EN RESUM

1. La llei orgànica:

a) Necessita de majoria simple per ser aprovada.

b) Regula qualsevol tipus de matèria.

c) Té un rang superior als reglaments.

d) Cap de les anteriors és correcta.

2. El decret:

a) Té el mateix rang que les lleis ordinàries.

b) Té el mateix rang que una ordre ministerial.

c) El dicta el Parlament.

d) Cap de les anteriors és correcta.

3. Assenyala la resposta correcta:

a) La Constitució està per damunt del dret comunitari.

b) Els tractats internacionals estan per damunt de la Cons-titució.

c) Els usos i costums locals i professionals són una fontde dret laboral.

d) L'ET es va aprovar per decret llei.

4. Assenyala la resposta correcta:

a) Els treballadors han de complir les obligacions del seulloc de treball amb diligència i bona fe.

b) Un treballador no pot renunciar als drets establerts enl'Estatut dels treballadors.

c) El principi de lliure establiment permet als ciutadanseuropeus obrir empreses en altres Estats membres.

d) Totes les anteriors són correctes.

5. Són relacions laborals excloses, entre d'altres:

a) Els treballs familiars i el servei de la llar familiar.

b) La relació de servei dels funcionaris públics i del per-sonal d'alta direcció.

c) Els treballs que fa el familiar d'un empresari, un amico un pres.

d) L'activitat que es limita a l’acompliment del càrrec deconseller, els funcionaris públics i les prestacions per-sonals obligatòries.

6. Segons el principi in dubio pro operario:

a) El jutge haurà de tenir en compte la norma més favo-rable per al treballador.

b) El jutge haurà de realitzar la interpretació de la llei quemés afavoreixi el treballador.

c) El jutge mai podrà treure al treballador els seus dretsmínims.

d) Totes les anteriors són correctes.

AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS

Drets i deures que deriven de la relació laboral

Fonts del dret

Nacionals i internacionals

Dretcomunitari

Constitució

Tractats internacionals

Llei orgànica

Llei ordinària, Decret llei, Decret legislatiu

Reglament

Conveni col·lectiu



Principisd'aplicació iinterpretació del dret

Estatut dels treballadors (ET)

EL DRET LABORALRelacions laborals

• Ordinàries

• Especials

• Excloses


Fol Ud01 Cat

Documents

Transcript of Fol Ud01 Cat